Ja fa prop de sis mesos que laGramàtica del català contempera­

lli (Gcc) és a les llibreries. Si hemde fer cas de les xifres de vendes(la primera edició es va exhauriren menys d'un mes), aquest breuperíode de temps ha estat mésque suficien t perquè es confi r­més que estem davant d' una obramolt ben rebuda pel públic in­teressat en aquesta mena de tre­balls, un públic que en els paï­sos de parla catalana semp re s'hadit que és molt nombrós. Comque els lectors de LLENGUA I úsformen part, ben segur, d' aquestcol-lectiu, ens permetrem la lli­cència de considerar que els nos­tres lectors ja han vist l'obra dequè parlem, n' han fullejat algunscapíto ls i han pogut fer-se càrrecde la magnitud, en tots els as­pectes, de l'obra. Per tan t, mésque concebre'n la ressenya comuna presen tació genera l dels as­pectes més destacats i repassar-neel con tingu t de manera succinta,hem pensat que podria tenir mésinterès fer-ne un a anàlisi des dela pràctica, qu e en mostri la uti­litat real i que posi de relleu perquè aquesta obra es pot conside­rar, sense cap mena d'exage ració,una referència de consulta im­prescindib le per a qualsevol lin­güista de l'àmbit català.

Feta aquesta precisió, don cs,començarem amb uns breus co­mentaris de caràcter general, idesprés ens aturarem en el tracta­ment que es dón a a alguns aspec­tes gramaticals concrets, amb laintenció de destacar els trets queens han semblat més caracterís­tics de l'aportació de la Gec, tanta la descripció dels mecanismeslingüístics -i a vegades, fins i totcomunica tius- del català, com a

74

Llengua i Ús

'Gramàticadel català

contemporani'

Joan Solà, Maria Rosa Lloret,Joan Mascaró,

Manu el Pérez Saldanya (dir.)Barcelon a: Empúries, 2002.

Autors

Xavier FargasNeus Nogué

xfargas@termcat.esnnogue®uoc.edu

( ~u.rna, ..,. Jl'lUl ;U;

umlC'ft'por ~n'

geJ.. IJ'....."wtI~.a\,.nI II."....t,.ko.~1

l'''VI~~_rl.

),1~madVf"'lC"'~.1

C.wnAtic;.1 dd uw.~llf1ltmponnl

J..,,*~

"""'""1.1M.aa.~ Uon1....n M.......-6,.\lnut'!ptft2 'W.Unva

C"anu flUl dd...1.11.1<'O<lk'rnpor;tni

IW"'''l~Jftl¡njll _ ... ,

e.1,,'1¡"¿' ''''".. nSolt"t.wR. I~~n \ ~

.\únlll'l F'l'f<"l ~"".

btrP"1JQ

la consolidació de la varietat es­tàndard de la llengua.

Generalitats, aspectes for­mals i navegació

La Gec té com a 'objectiu oferiruna descripció del català actua lque inclou tant la fonètica i lafono logia com la morfologia i lasintaxi. En general, la informa­ció sobre la situació normativadels diferen ts fenò mens grama­ticals forma part de l'exposiciógeneral qu e se'n fa, de maneraque, quan s'hi recorre per resol­dre un dubte concret, poq ues ve­gades s'abandona la lectura sen­se haver localitzat el fenomen isense haver-hi trobat, bé per lareferència directa a la normativa,bé ind irectam ent , mit jançant lacaracterització del cas, una res­posta satisfactò ria, o bé, com amíni m, el camí més aplanat perarribar-hi.

Cada capítol és una mena d'es­tat de la qüestió del punt en quèes troba la recerca teòrica sobreel tema corresponent, tant en ge­neral com pel que fa al cas con­cret del català, redactat en un estilexpositiu que evita els tecnicis­mes i concep tes teòrics inneces­saris que en podrien dificultar lacompre nsió. Fent un cop d'ull ala bibliografia es pot comprovarfàcilment el grau en què s'hanincorporat els estudis previs so­bre cada tema, i també la integra­ció d'e nfocaments diversos. Enalguns casos, a més, es tracta detemes que són recollits pràctica­ment per primer cop en la tra­dició gramatical catalana: és elcas, per exemple, d'alguns aspec­tes del capíto l S (dedicat a l'es-

tructur a sil-Iàbica) i del capítol 9(dedicat a l'entonació) del blocde fonètica i fonologia; del ca­pítol 9 (dedicat als sistemes deformació de mots no basats enl'afixació - hipocorístics,onoma­topeies, sigles, etc.- ) del bloc demorfologia; o del capítol 3 (dedi­cat a l'enunciació i a la modalitatoracional, amb un enfocament acavall entre la sin taxi i la pragmà­tica), del capítol 15 (dedicat alscomplements adjunts) i del capí­tol 17 (dedicat a la coordinació)del bloc de sintaxi.

Des d'un pun t de vista formal(que en la pràctica és un dels as­pectes que fan realment útil unllibre de consulta), la Gcc és unllibre ben concebut i ben editat .Els tres volums són prou mane ­jables, i el disseny de la pàginai la distribució de la informaciósón pràctics i elegants, sense flo­ritures excessives que molt sovintdistreuen més que ajuden. El trac­

tament tipogràfic, per exemp le,compleix a la perfecció aquellamàxima segons la qual els recur­sos tipogràfics s'han d'utilitzar,però no s'han de no tar. I es potdir que no se n'ha estalviat cap,de recurs: hi ha quadres, mapes,gràfics út ils i amb informació per­tinent, representacions tonals ifonètiques , informació comp le­mentària compos ta amb un cosuna mica més petit però dins delmateix text, etc. Les notes a peude pàgina són, en general, conci­ses i útils, i sovint inclouen co­mentaris i observacions que elsprofessionals de la llengua agrai­ran notablement , perquè reme­ten a altres punts de la mateixaobra o insinuen nous elementsdignes d'estudi.

Un altre aspecte que és d'agrairés la riquesa de referències inter­nes (que són, a més, molt preci­ses), aspecte que en la introd ucciós'indica que ha estat una priori­tat dels directors de l'obra, i tam­bé la generosa informació sobreestudis complementaris (més ricaen alguns capítols que en altres,tot s'ha de dir) a què es pot re­córrer per ampliar o precisar cadatema .

També mereix un comenta ril'esforç fet per facilitar al lector laràpida localització dels aspectesgramatica ls que li interessi con­sultar. És evident que una obracom aquesta habitualment no es

llegeix de la primera pàgina a l'úl­

tima, i això fa necessari un nom­bre suficient d'ajudes per a la na­vegació interna: a la Gec, tant elsuma ri que trobem al comença­ment de cada capítol --que baixa

fins a quatre nivells de concreciói que permet fer-se ràpidamentun a idea de l'estructura dels con­tinguts de cadascun-, com elsíndexs bibliogràfic, de conceptesi de paraules que hi ha al final

de l'obra, afegits a les remissions

internes ja esmentades, fan real­men t fàcil la recerca de la infor­mació, fins al punt que sovint lasimple consulta de l'índ ex ja for­

ma part de la informació grama­

tical que ofereix l'obra. En posa­rem un exemple com mol ts altres:l'índex de paraul es té entradescom ara «mentir no accepta la du­plicació pron omina l del comp le­ment indir ecte S[intaxi] 21.5.2a »;

doncs bé, aquesta mena de detallsajuden els lectors d'una manera

extraordinària, perquè aquesta in­

formació és molt més útil queuna simple entrada que inclogués

el mot mentir i un número de pa­ràgraf, que no ens diria res dela mena d'in formació que podem

esperar trobar sobre aquest verb.Posats a assenyalar detalls que

demostren clarament que aques­ta obra ha estat concebuda per­

què resulti útil al lector, podemfixar-nos que les notes són a peude pàgina i que no cal anar-lesa buscar al final del capíto l; que

pràcticament no hi ha cap nociógramatical, més enllà de les mésbàsiques, que es don i per sabuda;que la bibliografia utilit zada perl'autor apareix just al final del ca­pítol, perquè la consulta puguiser immediata; o l'impagable de­tall que representa el simple fetd'a pro fitar la contracoberta decada volum per reproduir-hi el tí­tol dels capítols que inclou, demanera que molt sovín t no cal niobrir el llibre per saber si la infor­mació que es busca és en aquest oen aquell altre volum .

Els exemples mereixen un co­ment ari a part : tot i que afortuna­dament cada vegada és més habi­tual que sigui així en els treballsde recerca lingüística en català,val la pena fer notar que aquísón molt rics i diversos, i ben so­vint no creats ad hoc pels autors,sinó extrets d'o bres estilística­ment molt diferent s i de vegades

actualíssimes (n 'hi ha d'extrets de

novel-les publicades l'any 2001!).

Entrant ja en el contingu t de laGec, els capítols segueixen un or­dre lògic que fa evident que l'ob ras'ha concebu t amb un a perspec­tiva global que cont ribueix a fer­

ne un tot coherent i sòlid. Abansd'encarar el primer dels tres gransblocs en què es divideix, la gra­màtica presenta un capítol inicialamb una panoràmica general so­

bre la llengua catalana que agrai­

ran especialment els lectors nocatalans d'aquesta obra, proba­blement força nombrosos i mas­

sa sovint desatesos: en general,qualsevo l persona interessada en

la lingüística romànica hi troba­rà elements d'i nterès i materialde base per a possibles anàlisiscomparatives.

Fonètica i fonologia

Dels capítols de la primera part

de la Gec, dedicats a la fonètica

i fono logia, en volem destacar,des d'un punt de vista pràctic, lacomoditat que representa veurerecollida en una sola obra moltainformació sobre particularitatsfonètiques de diverses variantsdialectals que fins avui calia anarespigolant de mon ografies espe­cialitzades; tot i que en el pròlegs'adverteix explícitament que no

semp re s'ha pogut arribar a unalt nivell d'ex haustivitat, la reali­

tat és que la majoria dels usuaris

de la gramàtica, llevat que haginfet de la variació fonètica dialec­tal la seva especialitat, hi troba­

ran la informació que necessitin.També es pot destacar que en

els fenòmens fonètics difícils desistematitzar, en què cal acabar re­corrent a llistes d'exemples, l'ex­haustivitat és igualment molt no­table, i supera de bon tros lesobres de consulta anteriors. En

pot ser un bon exemple la llargallista de mots que presenten vo­cals àtones que no es redueixen(en paraules com classe, base,judo, etc.) que recull el capítol 2d'aquest bloc, o l'estud i de les ex­cepcions al fenomen d'elisió der a final de mot (especialmentdubtosa en casos com popular,superior,etc.) que trobem en el ca­pítol 7. Sempre que es pot, s'insi­nuen regularitats o les justificaci­ons més plausibles dels fenòmens

i, quan és el cas, es reconeix la in­

capacitat de sistemat ització com­

pleta. Sens dubte, la Gec amplianotablement les llistes de casosexemplificats, però en algun delscapítols d'aquesta part potser estroba a faltar alguna referència

més a les propostes per a un es­tànd ard oral de l'IEC (en la qual,com és ben sabut, molts aspectesquedaven només apuntats o re­solts amb formulacions molt ge­

nerals que sovínt deixaven dub ­

tes en els professionals).

Morfologia

En els primers capítols del blocde morfologia és potser on es tro­ben més referències a la norm ati­va dins de l'exposició. I en alguncas, com en els capítols dedicats

als paradigmes flectius o el dedi­cat a la composició, aquestes re­

ferències seran molt agraïdes pels

profession als. Val a dir que les

vies d'anàlisi que s'ap liquen enaquests capítols del bloc de mor­

fologia fan enyorar que a la biblio­grafia lingüística recent sobre elcatalà no s'hagi tractat l'ortografia

amb plantejament s similars: un arevísió objectiva i raonada d'as­

pectes com ara l'accentuació grà­fica (diacrítics, dièresis.. .) i l'apos­

trofació, seria un a novetat quepodria contribuir a desfer alguns

mites.L'últim capítol del bloc, dedi­

cat a la cliticització, estableix un

pont perfecte amb els aspectessintàctics que ocuparan els altresdos volums de la Gec. En desta­carem l'exhaustiu tractament dela forma del datiu plural (elzi) il'apartat dedicat a l'ordre entre elspron oms febles (10.3.4), en quèes recullen detalladament les anà­lisis més precises que s'han fetsobre aquests aspectes, amb l'afe­git important de valorar no solsles solucions pròpies del dialectecentral, sinó les de tot el dominilingüístic.

Sintaxi

LaGccdedica dos dels tres volumsde què consta a la sintaxi. Aques­ta aparen t desproporció és fàcil­ment interpretable com un int entde compensar la poca atenció queha ato rgat la tradició a aquesta

75

76

part de la gramàtica. Però, a més,aquests dos volums són plens desemàntica i de pragmàtica, és adir, de referències al significat i alsfactors contextuals a l'hora d'ex­plicar els fenòmens sintàctics, demanera que, en realitat, es com­pensen més desproporcions de lesque potser es preten ia en un prin­cipi.

Joan -Rafael Rarnos, en la in tro­ducció a l'apartat que dedica alsverbs ser, estar i haver-hi, dins elcapítol 14 (<<El SV ll: La predi­cació no verbal obligatòria», quedelimita tamb é amb precisió elsconceptes d'atribut i complementpredicatiu), ens proporciona unaformulació clara de l'objectiu quepresideix, al nostre entendre, elconjunt d'estudis sintàctics de laGec: recollir els usos més generalsi consensuats, i tamb é els usosdialectals divergents i les tendèn­cies i vacil-lacíons actua ls. Aquestmateix apartat, síntesi dels estu­dis més aprofundits que l'aut orha dedicat a aquesta qüestió, ésun bon exemple d'èxit en la con­secució de l'objectiu perseguit: dela lectura atenta d'aqu estes pàgi­nes n'obtenim una caracteritza­ció precisa de les distincions se­màn tiques que hi ha implicadesen ta distinció entre aquests tresverbs, i també els principals usosque trobem en la llengua col­loquial i estàndard actual de tesdiferents varietats geogràfiques,cosa que ha de permetre als pro­fessionals, i de retruc també alsusuaris, trepitjar més fort en unterreny en què, com el text ma­teix ens mostra, la interferència,la inseguretat i les ultracor rec­cions han estat la tendència do­minant en els darrers anys.

Els capítols s'interrelacionencontínuament , de manera que esposa de manifest l'estreta conne­xió que hi ha entre uns fenò menssintàctics i uns altres. Aquesta ca­racterística es fa evident d'unamanera particular en relació ambels primers capítols de la part de­dicada a la sintaxi (cap. 1-4), queestableixen un marc conceptualque es va reprenent en elscapítolssegüents, on anem trobant refe­rències a conceptes com ara l'ora­ció, l'el-Iípsí, les diferent s fun­cions sintàctiques, la modalitat,la distinció dixi-anàfora i l'arti­culació tema-rema (o rema-tema,com prefereix Enric Vallduví al

cap. 4), entre moltes altres. El re­sultat és un grau de cohesió i co­herència interna no pas total peròsí remarcable, tenint en comp tela quantitat de temes tractats i,sobretot, d'a utors implicats.

Vist que és impossible ressenyaraquí el conjunt d'aportacions al'estudi de la sintaxi catalana quees fa en aquesta obra, destaquem­ne alguns aspectes en què la con­tribució a la fíxacíó d'un estàn­

dard pot ser més evident. Ja hemcomentat el cas dels verbs ser, es­tar i haver-Ili; doncs bé, un altrecas en què molt probablem ent lainfluència de l'obra des de la pers­pectiva de la llengua estàndard ide la normativa serà impo rtan t ésel de la distribució de les prepo­sicions per i per a en la llenguaescrita formal : més enllà de l'ex­posició dels criteris aplicats perles dues normes vigent s actual­ment (la normativa «clàssica», dePompeu Fabra, i la norma Co­romines-Solà), el valencià PelegríSancho (cap. 11) constata les di­ficultats que comporta aplicar laprimera, no tan sols entre elsusuaris de la llengua en general,sinó també entre els professio­nals, cosa que, juntament ambalgunes de les observacions com­plement àries del capítol 27 (dedi­cat a les construccions causals iles finals), hauria de tenir algunaincidència en la futura -i espe­rem que pròxima- revisió nor­mativa d'aquest pun t de la sinta­xi.

Ja hem dit més amun t que enel tractament d'algun s temes laGee és una novetat pràcticamentabsoluta en la tradició gramati ­cal catalana . N'és un altre exem­ple l'apartat dedicat a les interjec­cions: l'estudi de M.Josep Cuencaparteix de les causes que expli­quen el poc tractament que hanrebut fins ara a les gramàtiques,les caracteritza i en fa una classifi­cació per tipus i per funcions co­municatives. El capítol, per tant ,ja té un interès indiscutible desdel punt de vista descript iu, peròtampoc és menyspreable la uti­litat que pot tenir per a l'edicióde textos de registres expressius,com ara la ficció en general, il'adreçada al públic infantil enparticular.

Podríem parlar de molts altresaspectes en què aquesta tercerapart de la Gee «farà forat» i con-

videm els lectors de LLENGUA I úsa endinsar-s'hi i comprovar-hoamb uns quants exemples més:

• relació entre «pesantor» estruc­tural i ordre dels complementsverbals (cap. 4)

• condicions de la pronominalit­zació (cap. 6)

• distribució de les preposicions ai ell (cap. 11)• conco rdança d'haver-Ili (queapareix en diversos capítols)

• usos de l'infinitiu directiu (enuna agenda, «trucar al larnpísta»)

(cap. 20)

• duplicació pron ominal a les ora­cions de relatiu (cap. 2 1)

• const ruccions condicionals nointroduïdes per si ni per cap par­tícula similar: «carrer banyat, ca­laix eixut», «vinguis o no vinguis,pensem gaudir de l'excursió»...(cap. 28)

• usos controvertits del gerundi:posterioritat vs. quasiposteriori­tat, gal-ltdsme vs. ús normal quanforma part d' un sintagma nomi­nal (cap. 29)

Conclusió

En definitiva, la Gee té algunesde les virtuts que més s'agraei­xen en una obra «enciclopèdica»com aquesta: molt sovint, no dei­xa que el lector sigui amo de laseva pròpia lectura, sinó que sel'endú d'un apartat a un altre, ifins i tot d'un capítol a un altre,i s'ha de fer un autèntic esforç devoluntat per aturar la consulta;però a més, deixa en el lector -oalmenys, en el lector curiós- undesig irresistible de saber-ne més,de continuar pensant en el queha llegit, d'agrair als autors laseva aportació al coneixement dela llengua, de ten ir-los al davan tper discutir-hi aquest o aquell de­tall, de pregun tar-los el perquèdel que diuen i del que no diuen .Per aquesta raó, estem conven­çuts, com també manifesten elsdirectors al pròleg, que, més enllàde l'apo rtació immediata que re­presenta el seu contingut, un al­tre dels efectes de la Gee serà quehaurà estat un trampolí immillo­rable per anar més enllà, per esti­mular a cont inuar investigant entots els aspectes que tracta, queno són pocs.

•