giner-segui-hernandez enric valor-temps de batuda
TRANSCRIPT
Ainoa Giner Sala 2·BAT.
COMENTARI DE TEXT
CICLE DE CASSANA – TEMPS DE
BATUDA
1·Comprensió del text.
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text.
Tema: Home que ha de deixar-ho tot per tal d’ajudar
a la subsistència de la seva família. B
El primer paràgraf, de la línia 1 fins a la 6, seria la
introducció: Fa una primera presa de contacte i
comença parlant del fred que feia fins arribar al fet de
que està treballant a la fàbrica.
El segon i el tercer paràgraf, de la línia 7 fins a la 21,
seria la descripció i la introducció del lector en la
mateixa fàbrica. Per tant, la descripció subjectiva
seria aquesta.
El tercer paràgraf, de la línia 22 fins a la 31, és una
mena de conclusió que trau ell d’aquell dia a la
fàbrica. És com la valoració, els avantatges i els
desavantatges del seu treball a la fàbrica i com havia
influït en ell i en la seua vida.
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió
màxima de 10 línies.
Enric Valor, un home que va haver de deixar la vida
que portava per tal de mantindre a la seva família.
Ell, va haver de canviar-ho tot, i se n’hagué d’anar a
Ainoa Giner Sala 2·BAT.
una fàbrica per treballar. Allí tot era horrible, tant
que no ho suportava. Amés, tenia sempre vigilant-lo,
un home, en aquest cas: “un operari de primera”, que
s’encarregava de supervisar el seu treball. Ell, sentia
una enorme desolació, ja que amb el guany d’aquell
treball, va sofrir una pèrdua massa gran. La pèrdua
de les seues llibertats i il·lusions. Però, també
experimentà nous sentiments; una gran força
d’esperit i la satisfacció d’haver pogut ajudar a la
seua família.
c) Identifica la tipologia textual especificant els trets
corresponents que apareixen al text.
Sense cap dubte, aquest és un text descriptiu, que
informa descrivint, uns fets, en aquest cas, el treball
a la fàbrica i demés. Com a primera descripció, fa la
dels seus peus “enfredolits, gelats, materialment,
penjant de l’alta banqueta on seia davant de la secció
de tallat”, a la línia 1 i 2. També hi ha epítets, com “la
petita i esmolada ganiveta”, a la línia 4 o “un
atordidor empresonament”, a la línia 9. Podem veure
la coherència, ja que aquest text descriptiu compta
amb l’ordre jeràrquic d’aquestos. Començant per un
principi més suau, és a dir, amb menys importància
que el que vindrà després. En aquest cas, comença
descrivint l’estat dels seus peus, i on s’encontra ell.
Després, és quan li dona més importància al fet de la
fàbrica. Hi podem veure molt clarament també, la
cohesió. Hi ha moltíssims adjectius com: “ulleres de
cristall gruixut, bigot aspre i rogenc i mirada hostil” a
la línia 18. O “una claredat de cel límpid i eixut”, a la
línia 12. També hi podem encontrar adverbis de lloc
Ainoa Giner Sala 2·BAT.
com: “cada mitja hora” (línia 14) i “de tant en tant”
(línia 10). O connectors naturals com: “en primer lloc”
(línia 22) ,“en segon lloc” (línia 18)
d) Identifica i justifica les marques de modalització
del text.
Podem trobar moltes marques de modalització a
aquest text. Els elements lèxics valoratius estan molt
presents. Adjectius com: alta, enfredorits, duríssim,
sorolloses, atordidor, grans, àrides, límpid i eixut.
Substantius com: peus, cuiro, gent, cel i tiretes de
xarol. Adverbis i locucions com: Després, de tant en
tant, cada mitja hora, en primer lloc i ens segon lloc.
2·Anàlisi lingüística del text.
a) Indica la pronunciació dels elements subratllats.
1. Hivern : tancada
2. Disposades en: sonora
3. Plens de: sorda
4. Aleshores: oberta
b) Torna a escriure el primer paràgraf del text
ajustant els temps verbals a aquest inici del text:
“Som en ple hivern...”. Subratlla els canvis que
faces.
Som en ple hivern, i jo tinc els meus peus que no sé
de qui són: enfredorits, gelats, materialment, penjant
de l’alta banqueta on sec davant una de tantes taules
de la secció de tallat disposades en quatre rengleres
Ainoa Giner Sala 2·BAT.
paral·leles, a propòsit per a tallar-hi cuiro adobat i fi
per a fer sabates. També em fan mal els dits tot
agafant maldestradament la petita i esmolada
ganiveta sense mànec i els senzills patrons de cartó
duríssim que em corresponen com a aprenent d’un
bon ofici en la divisió del treball: el de tallador.
c) Digues el significat que adquireixen aquestes
paraules o expressions al text o dóna’n un
sinònim.
1.Cercava: verb en passat de l’imperfet; significa
controlar >centrava, fixava.
2.De tant en tant: és una locució adverbial que indica
temporalització >a vegades
3.Gruixuts: és un adjectiu que indica una mesura
d’amplària >grossos
4.Perícia: és un substantiu abstracte que indica
control de les persones >control
3·Expressió i reflexió escrita.
b) Escriu un text de característiques semblants al que
hem llegit ací, sobretot quant al registre, la tipologia,
els recursos expressius i la veu del discurs. Ha de dur
com a títol: “El primer dia a la faena...”. Hi pots
aprofitar experiències pròpies o de persones
conegudes, altres textos que hages llegit, pel·lícules o
la teua pròpia imaginació.
Ainoa Giner Sala 2·BAT.
El meu primer dia... Ai, el meu primer dia! Recorde
molt bé i amb molta claredat quan vaig entrar per
primera vegada per la porta obscura i gran de l’aula.
L’aula era ampla i espaiosa, lluminosa i bonica, i feia
una espècie de quadrat perfectament disposat.
Els somriures dels nens petits, alguns ben vestits,
altres...altres que ni s’havien endreçat com tocava,
m’embriagaren . De seguida vaig relacionar la seua
aparença amb les actituds de les seves mares: unes
que es preocupaven massa i altres que, en fi...no ho
feien. Nens vergonyosos, esglaiats, riallers, simpàtics i
graciosos. Hi havia de tot. Fins i tot dos nens
estrangers. Aquells dos anaven sempre agafats de la
mà, mai separats.
De seguida em vaig fer amb ells, i ells amb mi. Em
van captivar el cor. Una sensació estranya i
gratificadora, i els estimes, perquè els nens, t’ho
donen tot, pot ser per la seua innocència, pot ser
perquè és la seua naturalesa.
Mb en general, però ja saps que jo envie sempre
autocorrecció per tal que tu pegues una ullada. Allò ,
que ho dubte no hages vist, o adaptes al teu texti
MÓNICA SEGUÍ, 2º BAT.
EXAMEN PAU 2 - “ENRIC VALOR”
1. COMPRENSIÓ DEL TEXT
a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
- Tema:
“La vida d’un aprenent de tallador a la fàbrica i el funcionament d’aquesta”.
BE
- Parts: Aquest text es pot dividir en quatre parts, corresponents a quatre pàragrafs.
· Primera part: pàragraf 1 (l. 1 – 6 des de “érem” fins a “tallador”).
Descripció física on es presenta el temps (hivern) i l’espai (fàbrica de calcer), i
descripció de la situació en la qual es troba el personatge, que és aprenent de
tallador (gelat i dolorit però es troba al seu lloc de treball).
· Segona part: pàragraf 2 (l. 7 – 12 des de “aquell” fins a “eixut”).
Descripció del lloc on es troba el protagonista (la fàbrica, un lloc enfaenat,
confús i estressant) i del paisatge que es veu des d’allí.
· Tercera part: pàragraf 3 (l. 13 – 21 des de “m’havien” fins a “parets”).
Descripció del funcionament de la fábrica, del material emprat, dels objectes, de
la organització, dels caps de treball…
· Quarta part: pàragraf 4 (l. 22 – 31 des de “sentiments” fins a “mot”).
Descripció sentimental: emocions i estat anímic del personatge per la nova vida
que porta i el que suposa per a ell treballar a la fàbrica; per un costat la privació
de moltes de les seues llibertats i pèrdua de la possibilitat de treballar com a
comptable (el seu desig), i per l’altre costat la realització personal que sent de
saber què està fent una gran feina per a la seua família.
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10
línies. (1 punt) mb
Un home treballa en una fàbrica de calcer com aprenent de tallador, un bon ofici per a
ell, puix és mitjançant el qual pot sobreviure i donar un tros de pa a la seua família per a
menjar, fet que el fa sentir prou bé amb si mateix, encara que treballar a la fàbrica el
suposa reduir moltes de les seues llibertats i renunciar al seu desig de ser comptable, a
més de que, tal i com descriu al llarg de tot el text, el treball a aquest lloc resulta
complicat : té que lluitar contra el fred de l’hivern, el cansament de l’ardu treball, el
dolor d’emprar els materials de tallar, la confusió i el soroll produïts per les màquines i
els crits dels treballadors, les crítiques dels seus superiors... Al cap i a la fi, un treball
poc senzill pero necessari per a sobreviure.
c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents
que apareixen al text. (0,5 punts)
Es tracta d’un fragment d’una novel·la, i per tant, és un text narratiu-descriptiu, amb
característiques narratives i descriptives per igual.
És descriptiu perquè informa de l’estat de les coses, des del detall més concret al més
general, o viceversa.
Hi han descripcions de persones (l. 18 “home amb ulleres de cristalls gruixuts, bigot
aspre i rogenc i mirada hostil”), de coses (l. 4 “esmolada ganiveta sense mànec”) o
fins i tot de paisatges (l. 11 “un paisatge nou, desconegut, fet de llunyanies àrides,
de pujols sense gràcia i d’una claredat de cel límpid i eixut”).
La descripció de Enric Valor és massa subjectiva, ja que ell expresa els seus sentimients
per la impresió que li provoca tot allò que veu.
Així, trobem exemples de recursos descriptius per tot arreu: adverbis de manera i lloc (l.
1 “en ple hivern”), verbs copulatius com ser, estar i semblar (l.1 “érem”; l- 9
“em semblava”), adjectius especificatius (epítets) (l. 2 “alta banqueta”; l. 4
“petita i esmolada ganiveta”; l. 9 “atordidor empresonament”; l. 10
“aconhortadora evasió”)…
Per l’altra banda té trets narratius perquè informa de fets que li ocorren als personatges,
empra la primera persona en la narració, hi han personatges (el protagonista, encara que
no es coneix el seu nom, l’operari i l’encarregat), aparéixen connectors, com “també” (l.
4), “en primer lloc (l. 22)… en segon lloc (l. 26)”, verbs d’acció, com “fer” (l. 13),
“arribar” (l. 16), “administrar” (l. 19)…
mb
d) Identifica i justifica les marques de modalització del text. (0,5
punts)
Aquest fragment conté una gran quantitat de recursos modalitzadors, com els elements
lèxics valoratius: adjectius com “gelats (l. 1), enfredorits (l. 1), atrafagada (l. 7),
inexpert (l. 17), hostil (l. 18)”, verbs en primera persona que expresen l’actitud de
l’emissor “jo tenia (l. 1), em feien (l. 4), m’havien (l. 13), havia desitjat (l. 24), em
semblava (l. 9)”, superlatius com “complicadíssims (l. 21)”…
be
2. ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT
a) Indica la pronunciació del elements subratllats: (1 punt)
1. Hivern (línia 1): oberta o tancada? TANCADA
2. Disposades en (l. 3): sorda o sonora? SONORA
3. Plens de (l. 7): sorda o sonora? SORDA
4. Aleshores (l. 24): oberta o tancada? OBERTA
b) Torna a escriure el primer pàragraf del text ajustant els temps
verbals a aquest inici de text: “Som en ple hivern…”. Subratlla
els canvis que faces. (1 punt)
“Som en ple hivern, i jo tinc els meus peus que no sé de qui són: enfredorits, gelats
materialment, penjant de l'alta banqueta, on sec davant una de tantes taules de la secció
de tallat disposades en quatre rengleres paral·leles, a propòsit per a tallar-hi cuiro adobat
i fi per a fer sabates. També em fan mal els dits tot agafat maldestrament la petita i
escolada ganiveta sense mànec i els senzills patrons de cartó duríssim que em
corresponen com a aprenent d’un bon ofici en la divisió del treball: el de tallador.”
be
c) Digues el significat que adquereixen aquestes paraules al text o
dóna’n un sinònim. (1 punt)
1. Cercava (línia 10) Verb en pasat que indica reduir en visió – centrava.
2. De tant en tant (l. 10) Locució adverbial que indica temporalització – a
vegades.
3. Gruixuts (l. 18) Adjectiu que indica una mesura d’amplària – grossos.
4. Perícia (l. 15) Substantiu abstracte que indica habilitat o experiència que té una
persona en una matèria, ciencia… - habilitat.
3. EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA
a) Explica les característiques més importants de l’obra literària
d’Enric Valor. (Extensió: unes 150 paraules) (2 punts)
La obra d’Enric Valor té una gran precisió, minuciositat i exactitud pel detall, un domini
exemplar de la llengua, empra recursos de llenguatge oral que emanen de la tradició
popular de la seua època i es basa en la tècnica del narrador omniscient i subjectiu. Les
seues rondalles son contes cultes, és a dir, rondalles tradicionals transformades i
reformulades del relat oral.
Els relats breus són petites peces amoroses i sentimentals, que destaquen per la riquesa
de la llengua.
En la seua obra novel·lística és a on aboca les seues experiències autobiogràfiques i els
seus coneixements de la terra (paisatge, geografia, toponimia, fauna i botànica) i fa una
crònica del seue perióde històric.
Usa la primera persona per a oferir millor el material de ficció i augmentar la
complicitat del lector; els personatges típics són la col·lectivitat, algunes famílies, la
natura i la llengua i l’espai literari és Casssana (rural).
Enric Valor és el que millor representa la continuïtat ininterrompuda de la tradició
lingüística i literària valenciana de la seua època.
b) Escriu un text de característiques semblants al que hem llegit ací,
sobretot quant al registre, la tipologia, els recursos expresius i la veu
del discurs. Ha de dur com a títol: “El primer dia a la faena…”. Hi
pots aprofitar experiències pròpies o de persones conegudes, altres
textos que hages llegit, pel·lícules o la teua pròpia imaginació.
(Extensió: unes 150 paraules) (2 punts)
Eren les sis del matí i ja feia un calor brusent. Vaig tirar els llençols xopats al sòl, i vaig
deixar que la freda i cristal·lina aigua de la dutxa em despertara. Tot seguit, a corre
cuita, vaig agafar les claus del cotxe, sense menjar cap bocat, i vaig anar cap al treball.
Quan vaig entrar per la fosca porta de l’edifici on es trobaba la companyia, una sensació
em va recòrrer tot el cos, des del cap fins als peus. Com si d’una corada es tractara. Una
vegada a l’interior, una dóna d’aspecte seriós em va preguntar el meu nom i em va dir
que tots m’estaven esperant. Aquelles quatre parets grises m'estaven asfixiant. Era el
meu primer dia i ja em sentia molt atabalada. El silenci regnava en l'estada, però quan
vaig traspassar una vella porta de fusta corcada, un impressionant rebombori va rellevar
aquell sinistre silenci. En aquell moment vaig adonar-me què em trobava dins d’un
somni, el meu somni, fet realitat.
MB
SOLAMENT RECTIFICAR FALTES QUE SÓN POQUES
Laura Hernández López 2n BAC
Temps de batuda .ENRIC VALOR, Cicle de Cassana.
1) Comprensió del text
a) Descriu el tema y les parts bàsiques del text.
TEMA: la gran càrrega psicològica que suposa trobar-se en una situació indesitjada i obligatòria
però necessària per a la subsistència. BE
PARTS BÀSIQUES DEL TEXT
Podem dividir el fragment en tres parts principals:
La primera abasta els dos primers paràgrafs (l.1-6/l.7-12), als quals el protagonista ens descriu
la seva situació física (peus[...] enfredorits, gelats (l.1))i a més l’escena ens fa una descripció
extremadament detallada amb molta adjectivació del lloc on es desenvoluparà l’acció, un taller
de confecció de calçat. A més, tracta de situar l’espai –TEMPS ( HIVERN)al qual es troba la
fàbrica, parlant d’allò que ell pot observar a través d’unes grans finestres (l.10-12)
Seguidament comença el tercer paràgraf (l.13-21) on trobem la segona part. Ja havent descrit
el lloc on es desenvolupa la tasca, ara ens explica en què consisteix aquesta (l.13) i la posició
que ell ocupa a la jerarquia de la fàbrica, nombrat tot els seus superiors i el moment i la
manera que aquestos el supervisen (l.15-21).
Ja per a finalitzar, a la tercera part del text situada al quart paràgraf (l.22-31), el protagonista
deixa entreveure les seves característiques psicològiques i la seva situació personal. Cal
destacar la pena i enyorança pels temps passats que el personatge mostra i la decepció per la
poca adequació del treball a les seves expectatives i potencials contrarestat pel que significa
aquest sacrifici: contribuir a la subsistència de la seva família. MB
b) Resumeix el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
Situat a una fàbrica de calçats amb un ambient carregar de sorolls propis d’aquestes i freda
com l’hivern que es desenvolupa més enllà dels seus murs, un home realitza la seva tasca
metòdicament tallant una i altra vegada tires de cuiro supervisat en quasi tot moment pels
seus caps. Malgrat que aquest home deu ser culte i lletrat li ha sigut assignat un treball que no
es correspon amb aquesta descripció i que fa que senta enyor del passat però útil al mateix
temps ja que d’aquesta manera contribueix a la subsistència de la família. MB
c) Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
El text a analitzar es de caràcter descriptiu narratiu ja que, encara que solament tenim con a
referència un fragment clarament descriptiu ( per la ampla visió de l’espai, la situació, les
accions...), sabem que aquest pertany a una novel·la, que són de tipus narratiu.
En quant a la part descriptiva podem dir que es presenta la informació de forma jerarquitzada
ja que comença parlant de l’espai on es situa l’acció (una fàbrica) i quin es el paisatge pel qual
està envoltat (l. 1-12). Més endavant, ja entrant al tercer paràgraf (l.13-21), la descripció es
trona menys general i ja no descriu l’espai, sinó que es centra a les accions que es
desenvolupen en aquest, com la talla de cuiro (l.13) o la supervisió periòdica a la que es troba
Laura Hernández López 2n BAC
sotmès el personatge (l.14-21). Finalment, al quart paràgraf (l.22-31), la descripció ja es centra
al element més concret de tots, el personatge principal, que ens mostra els seus desficis,
aptituds, enyors i satisfaccions.
Per altra banda podem parlar de tex narratiu ja que podem identificar una introducció, un nus i
un desenllaç.
La introducció la trobem als dos primers paràgrafs (l. 1-6 i l.7-12) on es presenta l’acció general
(formació en el treball de tallador (l. 5-6)) i la situació ( fred hivern i fàbrica (l.1-2 i l.6-12). Més
endavant, al tercer paràgraf (l.12-21), trobem en cos de la historia, on les feines, nous
personatges i les seues jerarquies apareixen per a completar el desenvolupament de l’acció.
Finalment, al quart paràgraf (l.22-31), trobem el desenllaç on, principalment, coneixem al
personatge i la finalitat de la seva tasca: ajudar a mantindre a la família.
MB
d) Identifica i justifica les marques de modalització del text.
Respecte a la modalització, podem dir que, com són els ulls del personatge principal, i per tant
les seves paraules, les que ens mostren la situació potser haja un grau de subjectivitat en elles,
que farà que les situacions siguen descrites barrejades amb la seva opinió influïda pel seu estat
d’ànim.
Principalment trobem adjectius que poden descriure tant la seva situació (peus[...] enfredorits,
gelats (l.1) com el seu voltant (gent atrafegada (l.7) ,màquines estranyes i sorolloses (l.8)). A
més també descriu aspectes com el paisatge que pot veure darrere de la finestra (nou,
desconegut...(l.11) amb una clara subjectivitat o també personatges que comparteixen
l’escena amb ell (home amb ulleres de cristalls gruixuts, bigot aspre i regenc...(l.18))
Un altre element modalitzador present al text pot ser el verb en primera persona que denota
un alt grau de implicació a la situació ja que la narra amb respecte a ell. Principalment
observem aquesta característica al quart paràgraf, on ells ens parla explícitament dels seus
sentiments ( havia desitjat (l.24), experimentava (l. 26), ajudava (l. 29)).
BE
2. Anàlisi lingüística del text
b) Torna a escriure el primer...
Som en ple hivern, i jo tinc els meus peus que no sé de que són, enfredorits,gelats,
materialment, penjant de l’altra banqueta on seu davant una de tantes taules de la secció de
tallat disposades en quatre rengleres paral·leles, a propòsit per a tallar-hi cuiro adobat a fi de
fer sabates. També em fan mal els dirs tot agafant maldestrament la petita i esmolada ganiveta
sense mànec i els senzills patrons de cartó duríssim que em corresponen com a aprenent....
3. Expressió i reflexió crítica.
b) “El primer dia a la faena...”
Laura Hernández López 2n BAC
Era el primer dia, la primera vegada i mai oblidaria aquells moments tan especials. Tot el mon
es trobava assegut al seu lloc: els músics, a les seves ordenades cadires afinant els magnífics
instruments...vent brillant, dolces cordes, imponent percussió...per l’altra banda el públic
assegut a les elegants butaques del gran teatre al qual es trobaven, inquiet, expectant, parlant
tots a la mateixa vegada tractant d’ endevinar quin seria la inclinació del director a l’hora de
fer interpretar a l’orquestra . Al centre de la sala el piano, el meu piano. Brillant, imponent
amb totes les tecles, blanques i negres, llampegants, cada una afinada en el seu just to. Ja
anava a començar, em setia nerviosa, era la intèrpret més jove que mai havia actuat EN
aquesta orquestra, la més prestigiosa. El director, un home molt seriós amb uns ulls tan grisos i
profunds que et feien tremolar quan et mirava, manava de tant en tant un músic per a
explicar-me les indicacions d’última hora. Tot va ocórrer molt ràpid: els músics, a l’escenari; el
teló, amunt; primer, el director; seguidament jo i després, música.
MB
T’ENVIE TAMBÉ ALTRE TREBALL I MIRA SI FALTA ALGUNA COSA QUE HA PASSAR PER ALT,
PENSE QUE NO.... PERÒ ESPECIALMENT EN MODALITZACIÓ