geografia d'espanya - sectors econòmics (esquema)
DESCRIPTION
Esquema corresponent a la geografia econòmica d'Espanya impartida a segon de Batxillerat a l'IES Joan Fuster de Bellreguard (País Valencià).TRANSCRIPT
EsquemaGeografia econòmica d’Espanya
L’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
I. Els Espais Rurals
L’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
Almeria
Físics: medi
natural
Humans
• Estructura agrària: població rural; explotacions agràries; tècniques i sistemes agraris
• Poblament i hàbitat
• Política agrària: Des de mitjans del XIX La PAC
• Estructura agrària: població rural; explotacions agràries; tècniques i sistemes agraris
• Poblament i hàbitat
• Política agrària: Des de mitjans del XIX La PAC
territori on s’exerceixen activitats agrícoles, ramaderes i forestalsés
• Relleu
• Clima
• Sòls
• Relleu
• Clima
• Sòls
• Agrícola: estructura i producció
• Ramader: estructura i producció
• Forestal
• Agrícola: estructura i producció
• Ramader: estructura i producció
• Forestal
• Nous usos
• Crisi del món rural
• Problemes del món rural i desenvolupament rural Demogràfics Econòmics D’equipament Mediambientals
• Ordenació de l’espai rural Desenvolupament
econòmic Millora de les
infraestructures Preservació del medi
ambient
• Nous usos
• Crisi del món rural
• Problemes del món rural i desenvolupament rural Demogràfics Econòmics D’equipament Mediambientals
• Ordenació de l’espai rural Desenvolupament
econòmic Millora de les
infraestructures Preservació del medi
ambient
• Espanya humida
• Interior peninsular
• Mediterrani
• De muntanya
• De Canàries
• Espanya humida
• Interior peninsular
• Mediterrani
• De muntanya
• De Canàries
1. Factors de l’Espai rural1. Factors de l’Espai rural
Físics: medi naturalFísics: medi natural Elements humansElements humans
•Relleu
•Clima
•Sòls
•Relleu
•Clima
•Sòls
Estructura agrària:Estructura agrària:tradicional i actual tradicional i actual
(1960)(1960)
PolíticaPolíticaagràriaagrària
Poblament i Poblament i hàbitathàbitat
• Transformacions demogràfiques
• Transformacions en explotació, propietat i tinença
• Transformacions tècniques i sistemes
• Transformacions demogràfiques
• Transformacions en explotació, propietat i tinença
• Transformacions tècniques i sistemes
• Disminució
• Envelliment
• Disminució
• Envelliment
• Concentració parcel·lària i de la propietat
• Latifundi i minifundi
• Concentració parcel·lària i de la propietat
• Latifundi i minifundi
• Revolució verda (intensificació)
• Revolució verda (intensificació)
POBLAMENT
•Criteris: grandària, funcions
•Tipologies:
Dispers (absolut, intercalar, dispers lax).
Concentrat (lineal, apinyat).
•Transformacions
HÀBITAT
•Materials: pedra, fusta, fang.
•Pla: casa bloc o casa composta
POBLAMENT
•Criteris: grandària, funcions
•Tipologies:
Dispers (absolut, intercalar, dispers lax).
Concentrat (lineal, apinyat).
•Transformacions
HÀBITAT
•Materials: pedra, fusta, fang.
•Pla: casa bloc o casa composta
• S. XIX-1986:
Respecte a la propietat: desamortització; reforma agrària; colonització i regadiu.
Respecte a la grandària: concentració parcel·lària i legislació sobre grans finques.
Proteccionisme
Rendiments
• PAC
• S. XIX-1986:
Respecte a la propietat: desamortització; reforma agrària; colonització i regadiu.
Respecte a la grandària: concentració parcel·lària i legislació sobre grans finques.
Proteccionisme
Rendiments
• PAC
Elements humans: la política agrària comunitària (PAC)Elements humans: la política agrària comunitària (PAC)
Integració mercat europeu
Problemes
• Vitivinícola, de l’oli, dels cereals…
• Intervencions
• Vitivinícola, de l’oli, dels cereals…
• Intervencions
Principal soci comercial amb
• Principi de preferència comunitària
• Aranzel exterior comú
• Restitucions (exportació subvencionada)
• Principi de preferència comunitària
• Aranzel exterior comú
• Restitucions (exportació subvencionada)
Per a
Augmentar la competitivitat amb
• FEAGA
• FEADER*
• FEAGA
• FEADER*
• Costs
• Productivitat
• Exigències mediambientals
• Despoblament
• Diferències regionals, segons cultius
Preus elevats mercats internacionals
Excedents • Abandonament
• Quotes
• Extensificació
• Altres productes
• Ajuda única (desvinculada de la producció)
• Abandonament
• Quotes
• Extensificació
• Altres productes
• Ajuda única (desvinculada de la producció)
FactorsFactors
* Abans, FEOGA i FSE
• Liberalització d’intercanvis amb la UE
• Liberalització d’intercanvis amb la UE
• Esforç modernitzador
• Esforç modernitzador
ConseqüènciesConseqüències
Desenvolupament rural
OCMOCM
1. Factors de l’Espai rural1. Factors de l’Espai rural
Amb canvisAmb canvisActivitat Activitat agrícolaagrícola
Aportació de cada component
en amb
Activitat Activitat ramaderaramadera
amb
Activitat Activitat forestalforestal
Nous Nous usosusos
Usos de l’Espai rural: l’activitat agrícolaUsos de l’Espai rural: l’activitat agrícola
• Especialització de la producció
• Tecnificació
• Intensificació
• Especialització de la producció
• Tecnificació
• Intensificació
Transformacions estructura agrícola
inclou
• Mecanització
• Consum de pesticides i fertilitzants
• Ús de llavors seleccionades i cultius transgènics
• Noves tècniques: encoixinat, arenat, hivernacles, cultius hidropònics
amb• Regadius
• Disminució del guaret
• Intensius
• Extensius
• Avantatges i problemes
• Distribució geogràficaamb
Pla Nacional de Regadius
Transformacions producció agrícola
• Importància pinsos
• Diferències secà/regadiu
• PAC: quotes, reducció superfície i ajudes deslligadesamb
• Vinculació al cereal
• PAC: ajudes deslligades• Producció de raïm de taula i vi
• Augment dels rendiments; mercats.
• PAC: abandó subvencionat, usos alternatius, substitució• Olives i oli
• Costs i competència. Millores tècniques i foment de la qualitat.
• PAC: de la subvenció a les quotes i les ajudes deslligades.• Creixement vinculat al major nivell de vida.
• Regadiu. Exportació (competència)
• PAC: retirada compensada del mercat
MAPA: aprofitaments agrícoles per CCAA
ambamb
Usos de l’Espai rural: l’activitat ramaderaUsos de l’Espai rural: l’activitat ramadera
• Especialització de la producció
• Tecnificació
• Intensificació
• Problemes
• Especialització de la producció
• Tecnificació
• Intensificació
• Problemes
Transformacions estructura ramadera• En carn o llet
• Selecció i desaparició de races
amb
Transformacions producció ramadera
• Augment importància
• Ramaderia bovina
• Ramaderia ovina
• Ramaderia porcina
• Ramaderia avícola
• Augment importància
• Ramaderia bovina
• Ramaderia ovina
• Ramaderia porcina
• Ramaderia avícola
• Aptitud càrnia (ext./int.)
• Aptitud càrnia (ext./int.)
• PAC: ajudes a la carn i quotes llet
• Mecanització Augment grandària explotacions
• Augment rendiments
• Estabulació
• PinsosDesplaçament localització geogràfica
• Dependència pinsos
• Reduïdes dimensions explotacions
• Efectes PAC: competència i quotes
• Sanitaris
Localització geogràficacondiciona
• Carn
• Llet
• Ramaderia transhumant (ext.)
• Ramaderia estant (ext.)
• Ramaderia estabulada (int.)
PAC: Extensificació i ajuda deslligada
• Règim intensiu (sistema d’integració)
• Règim extensiu (deveses)
• Règim intensiu (sistema d’integració)
Causes PAC
PAC: Només ajudes exportació.
PAC: ajudes exportació i retirada
La Gomera
són
Combinació de: Medi natural Activitat agrària
Combinació de: Medi natural Activitat agrària
per
PAISATGE NATURAL ACTIVITATS PRIMÀRIESPAISATGE
AGRARI
Paisatges agrarisPaisatges agraris Morfologia
espai rural
Paisatges agrarisPaisatges agraris
Espanya Espanya humidahumida
Interior Interior peninsularpeninsular MediterraniMediterrani CanàriesCanàriesMuntanyaMuntanya
• Localització i medi físic
• Estructura agrària: Població Poblament Propietat
• Agricultura
• Ramaderia
• Explotació forestal
• Localització i medi físic
• Estructura agrària: Població Poblament Propietat
• Agricultura
• Ramaderia
• Explotació forestal
amb
Els paisatges agraris d’EspanyaEls paisatges agraris d’Espanya
• Nord i nord-oest
• Estructura agrària
• Usos
• Nord i nord-oest
• Estructura agrària
• Usos
1. El paisaje agrario de la España húmeda
• Relleu accidentat• Clima oceànic (precipitacions)
amb
• Superpoblació i envelliment• Poblament dispers intercalar• Minifundisme
• Predomini ramaderia
• Agricultura
• Ramaderia
• Explotació forestal
• Secà (per las precipitacions)• Valls• Especialització: horta i plantes farratgeres
• Explotacions petites i mitjanes• Implicacions de la PAC (quotes) i competitivitat europea
Manca de competitivitat
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
• Altiplans i depressió de l’Ebre
• Estructura agrària
• Usos
• Altiplans i depressió de l’Ebre
• Estructura agrària
• Usos
2. El paisatge agrari de l’interior peninsular
• Altitud
• Precipitacions escasses
• Risc de gelades• Emigració
• Poblament concentrat (pobles grans en el sud)
• Distribució: Minifundi Duero i Ebre; Gran propietat castellana i secà aragonés i extremeny.
• Agricultura
• Ramaderia
• Explotació forestal
• Secà extensiu (erms i camps)
• Progrés de l’ordi
• Retrocés del guaret (però efectes de la PAC)
• Intensiva en zones de regadiu
(vall de l’Ebre)
Trilogia mediterrània
Socuéllamos (Ciudad Real)
Diversificació productiva
• Ovina en els secans (alimentada amb restolls)
• Boví i porcí intensius.
• Deveses extremenyes (boví)
• Litoral i prelitoral mediterrani, vall del Guadalquivir i Balears
• Estructura agrària
• Usos
• Litoral i prelitoral mediterrani, vall del Guadalquivir i Balears
• Estructura agrària
• Usos
3. El paisatge agrari mediterrani
• Relleu accidentat
• Precipitacions molt escasses
• Població nombrosa.
• Poblament dispers (tendeix a concentrar-se).
• Propietat molt dividida en els regadius.
• Agricultura
• Ramaderia
• Factors favorables al regadiu: temperatures, insolació, protecció relleu, sòls i mercat
• Secans en el Guadalquivir i zones muntanyoses
• Horticultura
• Fructicultura
Trilogia mediterrània i ametler
El cas valencià
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
• Bovina i porcina a Catalunya (demanda urbana).
• Ovina i caprina en secà.
• Cap de bestiar Guadalquivir.
• Àrees de muntanya
• Estructura agrària
• Usos
• Àrees de muntanya
• Estructura agrària
• Usos
4. El paisatge agrari de muntanya
• Altitud i pendents
• Precipitacions molt abundants
• Hiverns freds• Molt baixa densitat de població.
• Poblament dispers; tendència a la despoblació.
• Xicoteta propietat tancada (bocage); muntanya pública.
• Agricultura
• Ramaderia
• Explotació forestal
• En el fons de les valls (nord).
• Secans en terrasses (sud i aquest).• Extensiva.
• Bovina o ovina en el nord (praderies).
• Ovina en la muntanya mediterrània.
En pisos i amb diferències pel clima
Azparren (Navarra)
• Llenya; fusta (eucaliptus, castany, pi) i cel·lulosa.
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
Els paisatges agraris d'EspanyaEls paisatges agraris d'Espanya
• Illes Canàries
• Estructura agrària
• Usos
• Illes Canàries
• Estructura agrària
• Usos
5. El paisatge agrari de Canàries
• Relleu volcànic accidentat
• Clima càlid
• Precipitacions escasses i irregulars• Població en retrocés.
• Poblament concentrat lax.
• Gran propietat en els regadius costaners.
• Agricultura • Regadius litorals: monocultiu, plàstic, tropicals
• Zones mitjanes i altes: secà tradicional
Exportació
Autoconsum
Explotació platanera
amb
o bé
Economia mercat
Explotació capitalista
Crisi món rural
ORDENACIÓ
espai rural
ORDENACIÓ
espai rural
requereix
Espai rural profund
Els espais rurals
4. Dinàmiques recents del món rural4. Dinàmiques recents del món rural
• Usos residencials
• Usos industrials
• Usos terciaris
• Usos paisatgisticoculturals (turisme rural)
• Usos residencials
• Usos industrials
• Usos terciaris
• Usos paisatgisticoculturals (turisme rural)
4.1. Nous usos de l’Espai rural
• Positives
• Negatives
• Positives
• Negatives
• Desenvolupament territorial
• Major equilibri territorial
• «Malestar urbà»
• Descentralització
• Cerca equilibri territorial
amb conseqüències
• Pèrdua d’identitat
• Degradació mediambiental
• Competència pels recursos
• Conflictes socials
Dinàmiques recents del món ruralDinàmiques recents del món rural
• Descens de la població activa ocupada en el sector
• Disminució de la seua contribució relativa (%) al PIB
• Reducció de la participació agrària en el comerç exterior
• Dèficit de la balança comercial agrària (1970-1995)
• Descens de la població activa ocupada en el sector
• Disminució de la seua contribució relativa (%) al PIB
• Reducció de la participació agrària en el comerç exterior
• Dèficit de la balança comercial agrària (1970-1995)
2. Crisi del món rural?
3. Polítiques de desenvolupament rural
• Unió Europea
• Estat espanyol (MARM)
• Comunitats Autònomes
• Unió Europea
• Estat espanyol (MARM)
• Comunitats Autònomes
• Competitivitat, medi ambient, diversificació econòmica i qualitat de vida
• Pla Estratègic Nacional 2007-2013
• Llei per al Desenvolupament Sostenible del Medi Rural
FEADER
• Programes de Desenvolupament Rural
• Directrius d’Ordenació Rural
4. Problemes del món rural
• Demogràfics
• Econòmics
• Equipaments i qualitat de vida
• Mediambientals
• Demogràfics
• Econòmics
• Equipaments i qualitat de vida
• Mediambientals
• Envelliment i abandó
• Baixa qualificacióaccentua
Atur
• Escassa diversificació econòmica en el camp
• Insuficiència tecnològica
• Dependència respecte a la indústria i el mercat
• Necessitat d’adaptar-se a les característiques de la demanda
• PAC: noves exigències de sanitat, seguretat alimentària i benestar animal
Mecanització
• Accessibilitat
• Serveis
• Equipaments
Baixa densitat demogràfica
Debat finançament autonòmic
• Vegetació
• Sòl
• Aigües
• Biodiversitat
• Supervivència de paisatges naturals
Desforestació
Sobreexplotació i contaminació
Mesures
Mesures
Bones Pràctiques Agràries
Mesures
Mesures
Agricultura ecològica
Dinàmiques recents del món ruralDinàmiques recents del món rural
Costes
en
en
amb
Dinàmiques recents del món ruralDinàmiques recents del món rural
ProtagonistesProtagonistes
Ordenació de l’Espai rural
amb • Unió Europea
• CCAA
• Administració local
Política de desenvolupament rural
• Medi ambient
• Infraestructures
• DiversificacióOrdenació rural
Ordenació espai rural
• Desenvolupament econòmic
• Millorar les infraestructures i equipaments
• Preservar el medi ambient
• Desenvolupament econòmic
• Millorar les infraestructures i equipaments
• Preservar el medi ambient
Per a
• Diversificació econòmica
• Modernització
• Promoció de cooperatives
• Indústria agroalimentària i artesania
• Turisme rural
para
Frenar l’èxode rural
D.O. i denominacions qualitat
contraDependència respecte indústria
Per a
• Absorbir migració rural en petits nuclis urbans
• Política desenvolupament rural UE
• Agricultura ecològica
amb • Silvicultura
• Extensificació• Adaptació noves
demandes
Reducció contaminació agrícola
amb
amb
• Descens població activa
• Disminució contribució PIB
• Balança deficitària
• Descens població activa
• Disminució contribució PIB
• Balança deficitària
Els espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera
Activitat Activitat pesquerapesquera
Política Política pesquerapesquera
• Regions pesqueres• Activitat pesquera
• Regions pesqueres• Activitat pesquera
ProblemesProblemes
• Importància PPC• Regulació (caladors)• Reconversió• Trets flota pesquera• Aqüicultura• Política
mediambiental
• Importància PPC• Regulació (caladors)• Reconversió• Trets flota pesquera• Aqüicultura• Política
mediambiental
Indicadors de Indicadors de la crisisla crisis
• Restriccions caladors
• Disminució i envelliment població activa
• Problemes flota pesquera.
• Problemes mediambientals
• Restriccions caladors
• Disminució i envelliment població activa
• Problemes flota pesquera.
• Problemes mediambientals
• Espai pesquer: regions
• Activitat pesquera
• Espai pesquer: regions
• Activitat pesquera
1. Espai activitat pesquera
2. La crisis de la pesca
• Indicadors
• Política pesquera
• Problemes
• Indicadors
• Política pesquera
• Problemes
• Caladors
• Aigües territorials
• Quotes (PPC)
amb
• Espècies: predomini del peix blanc; lluç, tonyina, sardina, anxova i bonic.
• Destí: consum humà (esp. fresc).
• Flota: artesanal / altura / gran altura
• Evolució: descens des de 1977.
• Descens de la població activa (0,25% en 2007)
• Disminució de la contribució al PIB (<1%)
• Comerç exterior deficitari
• Unió Europea: directrius 2007-2013
• Estat espanyol: planificació general i Pla Estratègic Nacional
• CCAA: aigües costaneres
• Competitivitat
• Sostenibilitat
• FEP
Els espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera
2. La crisi de la pesca
• Problemes• Problemes
• Esgotament dels caladors nacionals
• Quotes i parades biològiques per als caladors comunitaris
• Restriccions en els caladors internacionals
Acords internacionals
Capacitat excessiva en relació amb els recursos disponibles
• Disminució i envelliment de la població activa
• Grandària excessiva de la flota
• Excessiu nombre d’embarcacions de xicotet tonatge
• Sobreexplotació
• Contaminació
estructurals
mediambientals
Caladors Caladors
Recuperació recursos
• ZEE
• Organitzacions regionals de Pesca
Els espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera
• Integració en el mercat interior comunitari
• Liberalització d’intercanvis
• Regulació
• Reconversió i ajust estructural
• Protecció mediambiental
• Integració en el mercat interior comunitari
• Liberalització d’intercanvis
• Regulació
• Reconversió i ajust estructural
• Protecció mediambiental
La política pesquera comunitaria (PPC)
Política de fixació de preusamb
Reducció capacitat pesquera espanyola
amb
suposa
• Accés a caladors comunitaris (parades biològiques i quotes)
• Acords pesquers bilaterals amb tercers països
• Reducció del número i grandària de les embarcacions
• Empreses pesqueres conjuntes
• Renovació i modernització
• Ajudes a les regions afectades
• Desenvolupament de l’aqüicultura
• Quotes per a les captures
• Prohibició de determinades arts de pesca
• Recuperació dels caladors nacionals
Els espais de l’activitat pesqueraEls espais de l’activitat pesquera
Matèries primeres i fonts d’energia
L’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
La indústria actual
• D’origen orgànic
• Minerals: metàl·lics, no metàl·lics i roques industrials
• Problemes mineria
Les fonts d’energia
La indústria: 1855-1975
Crisi i reestructuració:
1975-1985
• Desequilibri i dependència energètica
• Fonts energia primària:
Carbó
Petroli
Gas natural
E. nuclear
E. hidràulica
E. renovables
• Producció i consum electricitat
• Problemes i política energètica
• Evolució històrica
• Producció industrial
• Estructura industrial
• Localització industrial
• Àrees industrials
• Política industrial
• Crisi industrial Causes Conseqüències
• Reestructuració industrial:
Reconversió Reindustrialització
• Recuperació industrial.
• Canvis III Revolució Industrial
• Producció industrial Sectors madurs Sectors
dinàmics Sectors punta
• Estructura i problemes
• Localització
• Àrees industrials
• Política industrial
Les matèries primeres
• Consum: evolució i sectors
• Producció interior
• Taxa d’autoabastiment
• Consum: evolució i sectors
• Producció interior
• Taxa d’autoabastiment
1.1. Desequilibri i dependencia energética
• Carbó
• Petroli
• Gas natural
• Energia nuclear
• Carbó
• Petroli
• Gas natural
• Energia nuclear
1.2. Principales fuentes de energía primaria
problemes
• Jaciments• Demanda• Costs
• Derivats per al transport i la indústria (refineries)
• Petroquímica
• Centrals tèrmiques
• Centrals tèrmiques
• Calefaccions
• Siderúrgia i fàbriques de cimentReconversió
• Ús calorífic
• Petroquímica
• Electricitat
• Electricitat (8 centrals)
• Medicina
• Projecte ITER
problemes
• Dependència externa
• Riscs
• Residus
Moratòria nuclear
• Energia hidràulica
• Energies renovables
• Energia hidràulica
• Energies renovables
1.2. Principals fonts d’energia primària
problemesFluctuacions
Electricitat Competència amb altres usos hídrics
amb• Medi natural favorable
• Suport governamental
Energia elèctrica, tèrmica o mecànica
però • Cost
• Limitacions tecnològiques
• Minicentrals hidràuliques
• Biomassa i biocarburants
• Energia eòlica i eòlica marina
• Energia solar
• Energia geotèrmica
• Energia mareomotriu
Parcs eòlics
Horts solars
• Centrals tèrmiques
• Centrals termoelèctriques
• Centrals fotovoltaiques
• Centrals tèrmiques• Centrals nuclears• Centrals hidroelèctriques• Centrals eòliques• Centrals fotovoltaiques
• Centrals tèrmiques• Centrals nuclears• Centrals hidroelèctriques• Centrals eòliques• Centrals fotovoltaiques
Producció d'electricitat
• Motors• Producció de calor o fred• Il·luminació• Transmissió electrònica
• Motors• Producció de calor o fred• Il·luminació• Transmissió electrònica
Consum d'electricitat
• Població• Equipament industrial• Renda per habitant
• Dependència externa
• Reducció de la competitivitat
• Impacte mediambiental
• Dependència externa
• Reducció de la competitivitat
• Impacte mediambiental
Problemàtiques
• Seguretat en l’abastiment
• Competitivitat
• Reducció de l’impacte mediambiental
• Seguretat en l’abastiment
• Competitivitat
• Reducció de l’impacte mediambiental
Política energética
• Directrius de la UE
• Estat
• CCAA
• Liberalització del mercat energètic
• Augment de l’eficiència energètica i estalvi energètic
Dues vegades 20 per al 2020
Dues vegades 20 per al 2020
Estratègia Espanyola d’Estalvi i Eficiència
Energètica 2004-2012
Estratègia Espanyola d’Estalvi i Eficiència
Energètica 2004-2012
• Reducció del consum
• Tancament d’instal·lacions
• Quotes d’emissions
• Captura i emmagatzemament de CO2
• Depuració i reutilització
• Investigació
• Mesures de seguretat
El procés d’industrialització (1855-1975)L’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
• Mala dotació de matèries primeres i fonts energètiques
• Inversió insuficient
• Demanda limitada
• Endarreriment tecnològic
• Situació exterior desfavorable (pèrdua colònies)
• Política inadequada (proteccionisme)
• Mala dotació de matèries primeres i fonts energètiques
• Inversió insuficient
• Demanda limitada
• Endarreriment tecnològic
• Situació exterior desfavorable (pèrdua colònies)
• Política inadequada (proteccionisme)
1.1. Industrialització lenta fins 1900
• Desenvolupament de la mineria
• Augment de la inversió
• Increment de la demanda (política d’obres públiques)
• Avanços tècnics (segona revolució industrial)
• Proteccionisme
• Desenvolupament de la mineria
• Augment de la inversió
• Increment de la demanda (política d’obres públiques)
• Avanços tècnics (segona revolució industrial)
• Proteccionisme
1.2. Creixement lent primer terç segle XX
per
per
1.3. Estancament durant guerra i postguerra
Alts Forns de Biscaia (Sestao)
• Liberalització importacions
• Augment inversió (multinacionals i altres capitals)
• Augment demanda productes industrials
• Baix preu energia
• Transferències tecnològiques exterior
• Plans desenvolupament estatals
• Liberalització importacions
• Augment inversió (multinacionals i altres capitals)
• Augment demanda productes industrials
• Baix preu energia
• Transferències tecnològiques exterior
• Plans desenvolupament estatals
1.4. Desenvoupament industrial (1960-1975)
per
Expansió capitalista
Creixement nivell vida
• Sector siderometal·lúrgic
• Sector tèxtil (cotó)
• Sector siderometal·lúrgic
• Sector tèxtil (cotó)
• Incorporació innovacions tècniques I Revolució Industrial
• Incorporació innovacions tècniques I Revolució Industrial
Segona meitat segle XIX
• Sectors bàsics
• Indústries de béns de consum
• Indústries de béns d’equip
De 1900 a 1975
impuls
INI
Augment del nivell de vida
Multinacionals
• Incorporació innovacions tècniques II Revolució Industrial
• Incorporació innovacions tècniques II Revolució Industrial
Desenvolupisme
(època franquista)
• Convivència xicotetes fàbriques tradicionals amb grans fàbriques amb sistema fordista
Sistema de producció
Economies d’escala
• Convivència majoria xicotetes empreses amb grans empreses: INI o multinacionals (des de 1 1/3 segle XX)
Dimensió empreses
Dependència externa
• Tecnològica
• Financera
• Energètica
• Escassa inversió en tecnologia
• Proteccionisme
Mà d’obra
• Creixement
• Escassa qualificació
• Conquistes socials des del primer terç del XX
• Indústria de béns de consum
• Indústria bàsica
• Àrees de base extractiva
• Àrees de base portuària
• Àrees urbà-industrialssón
• Objectiu: reduir costs
• Factors clàssics localització industrial
• Tendència concentració industrial
• Objectiu: reduir costs
• Factors clàssics localització industrial
• Tendència concentració industrial
Factors i tendències de localització industrial
Economies d’aglomeració
• Proximitat matèries primeres i fonts d’energia
• Mercat de consum ampli
• Mà d’obra
• Sistemes de transport
• Disponibilitat de capital
• Sectors auxiliars
• Infraestructures i equipaments
• Política industrial
• Proximitat matèries primeres i fonts d’energia
• Mercat de consum ampli
• Mà d’obra
• Sistemes de transport
• Disponibilitat de capital
• Sectors auxiliars
• Infraestructures i equipaments
• Política industrial
amb
Importància diversa
segons • Sector productiu
• Època
• Rendibilitat
• Economies d’escala
Economies externes
amb• Prioritats
• Incentius
en
• Concentració perifèria• Concentració perifèria• Àrees de base
extractiva
• Àrees de base portuària
• Àrees urbà-industrials
• Focus industrials (agroindústria)
• Àrees de base extractiva
• Àrees de base portuària
• Àrees urbà-industrials
• Focus industrials (agroindústria)
• Màlaga-Marbella
• Zona cantàbrica
• Zona catalano-levantina
• Madrid
• Màlaga
• Astúries
• Cantàbria
• País Basc
en
Primeres àrees industrials
Proximitat dels jaciments
Siderúrgia
en• Ports cantàbrics
• Barcelona
• València
• Mà d’obra
• Consum
• Serveis i equipaments
Consolidació dels desequilibris s. XX
Consolidació dels desequilibris s. XX
• Zona cantàbrica: indústria pesada
• Zona mediterrània: indústries lleugeres; diversificació
• Madrid: diversificació
Concentració vs. saturacióNous espais industrials (anys 60)
• Perifèries grans aglomeracions urbanes
• Eixos industrials
• Enclavaments industrials (pols industrials)
Centralisme
Gran fàbrica
Empreses petites
en
Deseconomies d’aglomeració
• Vies de comunicació
• Desenvolupisme
• Política proteccionista
• Intervenció estatal
• Objectius
• Política proteccionista
• Intervenció estatal
• Objectius
Marc i objetius
• Empreses públiques
• Política industrial• Impuls industrial
• Correcció desequilibris territorials
Plans Desenvolupament (1964-1975)
Promoción y descongestión industrial
• Promoció industrial
• Descongestió
• Promoció industrial
• Descongestió
amb• Pols de promoció i
desenvolupament
• Altres actuacions
peròResultats escassos
amb• Polígons descongestió
industrial
• Zones de Preferent Localització Industrial
• Polígons de Preferent Localització Industrial
• Grans Àrees d’Expansió Industrial
Crisi i reestrucuració industrial (1975-1985)
L’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
1.1. Causes crisis
• Tancament d’empreses
• Caiguda producció i beneficis
• Endeutament
• Desocupació
• Disminució aportació industrial al PIB
• Consolidació posició semiperifèrica d’Espanya
1.2. Conseqüències
són Externes: canvis economia mundial
• Encariment energia
• Tercera Revolució Industrial
• Globalització economia
• Canvis demanda
amb
• Noves tecnologies
• Nous sectors
• Nous sistemes de producció
Descentralització productiva
Societat de consum
• Innovació
• Diversificació
requereixen
Divisió internacional del treball
Competència asiàtica (NPI)
Internes:
• Deficiències estructurals
• Inestabilitat política
• Especialització en sectors madurs
• Retard tecnològic
• Dependència externa
Internes:
• Deficiències estructurals
• Inestabilitat política
• Especialització en sectors madurs
• Retard tecnològic
• Dependència externa
amb
Manifestació contra el tancament d’ENSIDESA (Mieres, 1978)
són
2.1. Reconversió industrial
2.2. Reindustrializació
erenSectors industrials
madurs
Sectors industrials madurs
amb ajudes estatals
• Financeres
• Fiscals
• Laborals
• Financeres
• Fiscals
• Laboralsamb
Assegurar la viabilitat i competitivitat dels sectors en crisi
Assegurar la viabilitat i competitivitat dels sectors en crisi
amb • Disminució de la capacitat productiva (tancaments)
• Acomiadaments
• Sanejament financer
• Modernització i especialització
• Disminució de la capacitat productiva (tancaments)
• Acomiadaments
• Sanejament financer
• Modernització i especialitzacióExigències de la CEE
Resultats
• Fort augment desocupació
• Les beneficiàries van ser les grans empreses
• Fort augment desocupació
• Les beneficiàries van ser les grans empreses
Diversificar l’activitat i crear ocupació en les zones més afectades per la reconversió
Diversificar l’activitat i crear ocupació en les zones més afectades per la reconversió
amb • Zones d’Urgent Reindustrialització (ZUR)
• Zones d’Urgent Reindustrialització (ZUR)
• Incentius fiscals i financers
• Subvencions a l’ocupació
• Incentius fiscals i financers
• Subvencions a l’ocupació
eren
• Ferrol-Vigo
• Astúries
• Ria del Nervión
• Barcelona
• Madrid
• Badia de Cadis
• Ferrol-Vigo
• Astúries
• Ria del Nervión
• Barcelona
• Madrid
• Badia de Cadis
Resultats
• Ocupació insuficient
• Les beneficiàries van ser les grans empreses
• Majors desequilibris regionals
• Ocupació insuficient
• Les beneficiàries van ser les grans empreses
• Majors desequilibris regionals
per
La indústria espanyola en l’actualitat
L’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
1.1. Incorporació Comunitat Europea
1.2. Canvis Tercera Revolució Industrial
• Augment del mercat
• Entrada capital i tecnologia
• Augment del mercat
• Entrada capital i tecnologia
• Adopció normativa europea
• Competència
• Supressió monopolis i ajudes estatals
• Adopció normativa europea
• Competència
• Supressió monopolis i ajudes estatals
però
es basa en
Innovació (coneixement)
• Canvis en la producció industrial
• Canvis en l’estructura industrial
• Canvis en la localització industrial
• Canvis en la política industrial
Microelectrònica
Nous sectors d’alta tecnologia: telemàtica, robòtica, instruments de precisió, nous materials, tranportes, biotecnologia, làser, energies renovables
• En el sistema de producció
• En la grandària de les empreses
• En l’ocupació industrial
• En el sistema de producció
• En la grandària de les empreses
• En l’ocupació industrial
• Flexibilització
• Descentralització
Economies de gamma
Economies de gamma
Pimes
SubcontractesSubcontractes• Qualificació
• Terciarització
• Desregulació
• Difusió
• Concentració (àrees centrals)
• Difusió
• Concentració (àrees centrals)
Recuperació industrial
Millora processos productius
Obtenció nous productes
Millora gestió i organització
Nous mètodes comercialització
Millora processos productius
Obtenció nous productes
Millora gestió i organització
Nous mètodes comercialització
amb
2.1. Sectors industrials madurs
Importància sectors madurs
Sectors dinàmics
Sectors punta
Reconversió
Capital estranger
Endarreriment
• Reducció de la demanda
• Pèrdua de competitivitat
• Reconversió (retalls de producció per la UE)
amb
• Siderúrgia (acer)
• Transformats metàl·lics (maquinària)
• Electrodomèstics de línia blanca
• Construcció naval
• Tèxtil, confecció, calçat
són
Integral: Astúries. No integral: P. Basc, Cantàbria, Navarra, Catalunya
P. Basc, Madrid, Barcelona
P. Basc, Navarra, Cantàbria, Aragó
P. Basc, Cantàbria, Galícia, Andalusia
P. Valencià, Catalunya
2.2. Sectors industrials dinámics
• Elevada demanda
• Alta productivitat i especialització
• Grans empreses amb capital estranger
• Automòbil
• Sector químic
• Sector agroalimentari
Característiques
• Reconversió
• Ajudes públiques
• Multinacionals
• Deslocalització
• Exportació
Palència, València, Valladolid, Saragossa, Madrid, Barcelona, Vigo
Localització
amb• Capital estranger
• Escassa investigació• Petroquímica (refineries)
• Química de transformació (empreses petites): P. Basc, litoral català, Madrid
Catalunya, Andalusia, P. Valencià
són
- Los espacios industriales -
2.3. Sectors industrials punta
• Elevada intensitat tecnològica
• Diferenciació productes
• Alta demanda
• Elevada intensitat tecnològica
• Diferenciació productes
• Alta demanda
amb
• Endarreriment respecte Europa
• Localització: parcs tecnològics o científics
• Endarreriment respecte Europa
• Localització: parcs tecnològics o científics
son• Material elèctric i electrònic
• Ordenadores
• Instruments òptics i precisió
• Material elèctric i electrònic
• Ordenadores
• Instruments òptics i precisió
• Voltants metròpolis i ciutats mitjanes
• Serveis complementaris
• Incubadores de empreses
• Objectiu: motor desenvolupament local
• Voltants metròpolis i ciutats mitjanes
• Serveis complementaris
• Incubadores de empreses
• Objectiu: motor desenvolupament local
Concentració Madrid, Catalunya i eixos industrials més dinàmics
Concentració Madrid, Catalunya i eixos industrials més dinàmics
Accentuació desequilibris espacials
Parc tecnològic de San Sebastián
Reduïda dimensió mitjana
Dèficit balança de pagaments tecnològicaDèficit balança de pagaments tecnològica
• Avantatges: flexibilitat
• Inconvenients: menor competitivitat
• Avantatges: flexibilitat
• Inconvenients: menor competitivitat
Investigació i innovació insuficients
• Falta d’inversió
• Concentració sectorial i territorial
• Grans empreses
• Falta d’inversió
• Concentració sectorial i territorial
• Grans empreses
Dependència tecnològica
4.1. Factors actuals localització
• Pèrdua importància factors clàssics: Proximitat recursos naturals Proximitat mercats
• Disponibilitat transport i comunicació
• Disponibilitat mà d’obra
• Accés innovació i informació
• Avantatges competitius del territori
• Pèrdua importància factors clàssics: Proximitat recursos naturals Proximitat mercats
• Disponibilitat transport i comunicació
• Disponibilitat mà d’obra
• Accés innovació i informació
• Avantatges competitius del territori
Mitjans innovadors
4.2. Tendències actuals: difusió i concentració
• Difusió a espais perifèrics
• Concentració espais centrals
• Difusió a espais perifèrics
• Concentració espais centrals
• Deseconomies d’aglomeració
• Millores tecnològiques i en el transport
• Industrialització endògenaSectors madurs
Desconcentració i deslocalització• Sectors noves
tecnologies
• Seus socials empreses
5.1. Àrees industrials desenvolupades
• Espais centrals de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona
• Reconversió i revitalització
• Terciarització
• Espais centrals de les àrees metropolitanes de Madrid i Barcelona
• Reconversió i revitalització
• Terciarització
5.2. Àrees i eixos Industrials en expansió
• Causes: difusió industrial o industrialització endògena
• Corones metropolitanes
• Franges periurbanes
• Eixos desenvolupament industrial
• Àrees rurals
• Causes: difusió industrial o industrialització endògena
• Corones metropolitanes
• Franges periurbanes
• Eixos desenvolupament industrial
• Àrees rurals
• Indústries tradicionals deslocalitzades (en polígons industrials)
• Empreses innovadores (en parcs tecnològics)
• Indústries petites i tradicionals (en polígons de naus adossades)
• Vall de l’Ebre i eix mediterrani
• Eixos interiors (regionals i comarcals)
Aprofitament vies comunicació
• Empreses relocalitzades o autòctones
• Sectors madurs
• Gran fàbrica i pimes dependents
• Reconversió
• Conflictivitat laboral i deteriorament mediambiental i urbà
• Sectors madurs
• Gran fàbrica i pimes dependents
• Reconversió
• Conflictivitat laboral i deteriorament mediambiental i urbà
• Desindustrialització
• Emigració
• Pèrdua competitivitat
• Revitalització industrial
5.4. Àrees industrialització induïda i escassa
• Zones afectades per la política desenvolupista (pols de promoció i desenvolupament)
• Àrees d’industrialització escassa per localització perifèrica
• Zones afectades per la política desenvolupista (pols de promoció i desenvolupament)
• Àrees d’industrialització escassa per localització perifèrica
Aragó, Castella i Lleó, Andalusia
Extremadura, Balears, Canàries i Castella-La Manxa
5.3. Àrees i eixos industrials en declivi
6.1. Marc i objetius
• Obertura exterior
• Disminució intervenció estatal
• Intervenció UE
• Participació CCAA
• Obertura exterior
• Disminució intervenció estatal
• Intervenció UE
• Participació CCAA
Integració mercat mundial
• Canvis en la política aranzelària
• Augment del comerç exterior
• Augment del flux d’inversions
• Deslocalitzacions
• Desaparició de l’INI
• Privatitzacions
ambEstratègia de Lisboa I+D
ambConferències Sectorials
objectius
• Competitivitat (innovació)
• Equilibri territorial
• Sostenibilitat
• sectorials
• estructurals
• territorials
• mediambientalsmitjançant
Polítiques
6.2. Política sectorial
Objectiu: modificació estructura productiva (sectors)
• Culminació reconversió i reindustrialització
• Observatoris industrials
• Suport front competència exterior
• Culminació reconversió i reindustrialització
• Observatoris industrials
• Suport front competència exterior
Prohibició ajudes estatals (UE)
Normativa UE
6.3. Política estructural
Objectiu: competitivitat i internacionalització
• Respecte a la grandària de les empreses
• Foment d’I+D’i
• Respecte a la grandària de les empreses
• Foment d’I+D’i
• Suport Pimes
• Suport grans empreses
• Col·laboració
• Internacionalització
• Pla Foment Empresarial
• Pla Innoempresa
• Agrupacions Empreses Innovadores
• Districtes industrials
• Pla Foment Empresarial
• Pla Innoempresa
• Agrupacions Empreses Innovadores
• Districtes industrials
mitjançant
Pla Nacional d’I+D’i 2008-2011
Pla Nacional d’I+D’i 2008-2011
Augment despeses I+D
Millora investigació i col·laboració publicoprivada
Transferència investigació a empreses
Participació programes internacionals (Eureka)
Investigació i innovació en empreses i sectors
Extensió TIC
Augment despeses I+D
Millora investigació i col·laboració publicoprivada
Transferència investigació a empreses
Participació programes internacionals (Eureka)
Investigació i innovació en empreses i sectors
Extensió TIC
Pla BolonyaI+D per CCAA
Foment Competència
6.4. La política territorial
Objectiu: correcció desequilibris espacials
• Promoció industrial
• Política de desenvolupament endogen
• Promoció industrial
• Política de desenvolupament endogen
Llei d’Incentius Regionals
Bases
• Microplanificació (entitats locals)
• Suport a les pimes locals
• Foment de la innovació i la informació
Agències de Desenvolupament Regional
Agències de Desenvolupament Local
Societats Desenvolupament Industrial
Districtes industrials (clusters)
Agències de Desenvolupament Regional
Agències de Desenvolupament Local
Societats Desenvolupament Industrial
Districtes industrials (clusters)
6.5. Política medioambiental
Objectius
• Sobreexplotació recursos naturals
• Contaminació ambiental
• Degradació paisatge
• Deteriorament Patrimoni Industrial
• Sobreexplotació recursos naturals
• Contaminació ambiental
• Degradació paisatge
• Deteriorament Patrimoni Industrial
Problemàtiques
Desenvolupament sostenible
mitjançant
• Prevenció
• Investigació
• Correcció
Indústria verd
Auditories mediambientals
Rehabilitació
• Solució problemes ambientals
• Protecció patrimoni industrial
Els serveis a EspanyaL’E
spai
Geo
grà
fic
Esp
anyo
l
J. F. CadenasJ. F. CadenasIES Joan Fuster (Bellreguard)IES Joan Fuster (Bellreguard)
francadenas.blogspot.com
• Augment nivell de vida
• Mecanització sector agrari
• Desenvolupament industrial
• Tercera revolució industrial
• Auge turisme
• Increment serveis públics (Welfare State)
• Incorporació dona món laboral
• Augment nivell de vida
• Mecanització sector agrari
• Desenvolupament industrial
• Tercera revolució industrial
• Auge turisme
• Increment serveis públics (Welfare State)
• Incorporació dona món laboral
• Augment aportació PIB (66,8%)
• Població activa (69,6%)
• Augment aportació PIB (66,8%)
• Població activa (69,6%)
Components del PIB a preus corrents (2007)
1.1. Causes terciarització
amb
1.2. Característiques sector terciari
• Serveis privats
• Serveis públics
• Serveis a l’empresa
• Serveis de distribució
• Serveis socials
• Serveis al consumidor
• Serveis privats
• Serveis públics
• Serveis a l’empresa
• Serveis de distribució
• Serveis socials
• Serveis al consumidor Heterogeneïtat serveis
Heterogeneïtat serveis
• La majoria de les empreses totals
• Predomini de les pimes
• Creixent percentatge de la població activa
• Grans contrasts en la mà d’obra
• Important aportació al PIB
• Substitució per encariment
• Canvis produïts per les noves tecnologies
• La majoria de les empreses totals
• Predomini de les pimes
• Creixent percentatge de la població activa
• Grans contrasts en la mà d’obra
• Important aportació al PIB
• Substitució per encariment
• Canvis produïts per les noves tecnologies
1. El procés de terciarització de l'economia1. El procés de terciarització de l'economia1.3. Desequilibris territorials
per • Volum de la població
• Grau d’urbanització
• Nivells de desenvolupament i renda
• Volum de la població
• Grau d’urbanització
• Nivells de desenvolupament i renda
suposarà
Majors desequilibris
territorials
Majors desequilibris
territorials
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
2.1. El sistema de transport
DefinicióConjunt de mitjans i infraestructures per al desplaçament de persones i mercaderies entre llocs geogràfics
Conjunt de mitjans i infraestructures per al desplaçament de persones i mercaderies entre llocs geogràfics
amb funcions
• Polítiques
• Demogràfiques
• Econòmiques
• Socials
• Culturals
• Internacionals
2.2. Característiques i problemes
• Medi físic desfavorable
• Estructura radial
• Predomini del transport per carretera
• Modernització tecnològica
• Desequilibris territorials en densitat, intensitat i qualitat
• Integració en la xarxa europea
• Impacte mediambiental
• Accessibilitat
• Utilització
diferències en
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
2.3. Política de transports
Pla estratègic d’Infraestructures de Transport 2005-2020 (PEIT)
Pla estratègic d’Infraestructures de Transport 2005-2020 (PEIT)
Objectius
• Cohesió territorial i social
• Sostenibilitat
• Competitivitat
Correcció caràcter radial xarxa
Disminució pes transport carretera
Millora eficiència
Accessibilitat
Estudi impacte ambiental
Integració Europa
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions
• Repartiment competències
• Disseny radial
• Predomini transport viatgers i mercaderies
• Diversitat característiques tècniques
• Desequilibris territorials
• Reducció contaminació i “carreteres verdes”
• Planificació (PEIT)
• Integració UE
• Estat
• CCAA
• Diputacions i capítols
• Accessibilitat
• Cost
en
• Densitat
• Intensitat tràfic
• Accessibilitat
Desenvolupament
Població dispersa
Fragmentació territorial pel relleu
Illes
Densitat urbana
Densitat industrial
Densitat turística
Principals zones industrials i turístiques
Corredors radials
Nusos vies gran capacitat• Accessibilitat: xarxa
mallada alta capacitat
• Conclusió eixos pendents
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transport
• Repartiment de competències
• Competència d’altres mitjans de transport
• Tres xarxes
• Tràfic de viatgers i mercaderies inferior al de la UE
• Diversitat i mediocritat de característiques tècniques
• Desequilibris territorials
• Actuacions mediambientals
• PEIT
• Integració UE
• Estat
• CCAA
• Accessibilitat: xarxa mallada
• Millora de la seguretat i els temps
• Modernització
• Augment del tràfic de viatgers (proximitats)
• Augment del tràfic de mercaderies
Problemes financers
Tancament línies secundàries
Vies verdes
• RENFE
• Alta velocitat
• Via estreta
ADIF, RENFE, FEVE
• Infraestructures
• Accessibilitat
Intermodalitat
• Xarxes transeuropees
• Interoperabilitat
• Liberalització
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transport
IES Joan Fuster (Bellreguard)
• Repartiment de competències
• Característiques del tràfic de viatgers i mercaderies
• Necessitat de millores tècniques
• Desequilibris territorials
• Actuacions mediambientals
• PEIT
• Integració UE: autopistes del mar
• Estat
• CCAA
• Tràfic de viatgers escàs
• Tràfic interior de mercaderies: productes petroquímics
• Tràfic internacional de mercaderies: molt important
• Granels sòlids
• Granels líquids
• Contenidors
Intermodalitat
Zones d’activitat logística (ZAL)
finalitatCaptació i distribució mercaderies
• Tràfic
• Equipaments
• Inversions
pretén
IES Joan Fuster (Bellreguard)
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transport
• Ràpid creixement
• Xarxa radial i jeràrquica
• Contrasts tràfic passatgers i mercaderies
• Desequilibris territorials
• Actuacions mediambientals
• PEIT
• Liberalització i privatitzacions (UE)
• Integració aèria UE
• Augment renda
• Turisme
• Canvis organització espacial economia
• Globalització
• Companyies Low Cost
• Nuclis urbans destacats
• Àrees turístiques
• Zones econòmiques importants
• Viatgers: molt competitiu
• Mercaderies: valuoses o peribles
Finalitat • Especialització
• Accessibilitat i infraestructures
• Aeroports com a factors de desenvolupament
• Integració en els serveis europeusCel Únic Europeu
IES Joan Fuster (Bellreguard)
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transport
• De mercaderies
• De passatgers
• De mercaderies
• De passatgers
• UTI
• ZAL
IES Joan Fuster (Bellreguard)
2. Transports i comunicacions2. Transports i comunicacions2.4. Tipus de transport
Port i ZAL de València
3. El sector turístic3. El sector turísticIES Joan Fuster (Bellreguard)
Platja de Gandia en agost
IES Joan Fuster (Bellreguard)
Turisme
Definició Conjunt activitats exercides per les persones en els viatges i estades realitzats fora del seu entorn habitual per motius d’oci, negoci o altres motius sense remuneració, i durant un període de temps inferior a un any.
Conjunt activitats exercides per les persones en els viatges i estades realitzats fora del seu entorn habitual per motius d’oci, negoci o altres motius sense remuneració, i durant un període de temps inferior a un any.
• Turisme receptor (estranger)
• Turisme intern
• Turisme emissor
• Turisme receptor (estranger)
• Turisme intern
• Turisme emissor
Recursos turístics
• Recursos naturals
• Recursos culturals
• Recursos naturals
• Recursos culturals
Arribades de turistes internacionals (2007)
Ingressos per turisme internacional (2007)
3. El sector turístic3. El sector turístic
IES Joan Fuster (Bellreguard)
El model turístic tradicional
• Turisme de masses de sol i platja
• Oferta abundant i barata
• Dependència respecte tour-operadors internacionals
• Demanda de poder adquisitiu medi-baix
• Concentració estival
• Concentració geogràfica
• Fort impacte ambiental
CRISI model turísticCRISI
model turístic
• Crisi econòmica mundial
• Problemes de l’oferta turística espanyola Inflació sense qualitat Falta d’adaptació als canvis de la
demanda
• Noves destinacions turístiques competidors
3. El sector turístic3. El sector turístic
IES Joan Fuster (Bellreguard)
Reconversió envers nou model turístic
• Oferta turística major qualitat
• Diversificació oferta
• Diversitat oferta estacional i geogràfica
• Menor dependència exterior
• Major sostenibilitat
• Oferta turística major qualitat
• Diversificació oferta
• Diversitat oferta estacional i geogràfica
• Menor dependència exterior
• Major sostenibilitat
Nou auge del turisme
• Ingrés CEE
• Creixement turisme intern
• Ingrés CEE
• Creixement turisme intern
3. El sector turístic3. El sector turístic
• Saturació
• Pèrdua qualitat
• Problemes ambientals
• Difícil amortització
Oferta turística
• Promotors producte (institucions, oficines turisme, agències viatge)
• Instal·lacions turístiques:Oferta allotjament:Oferta manutencióOferta oci
- Los espacios turísticos -
Demanda turística
Augment nivell vida
• Establiments hotelers• Establiments extrahotelers
3. El sector turístic3. El sector turístic
IES Joan Fuster (Bellreguard)
Oferta turística
• Turisme aquàtic (sol i platja, interior, termal)• Turisme de muntanya (neu, senderisme…)• Ecoturisme• Turisme rural• Turisme urbà (cultural, negocis, oci…)
• Turisme aquàtic (sol i platja, interior, termal)• Turisme de muntanya (neu, senderisme…)• Ecoturisme• Turisme rural• Turisme urbà (cultural, negocis, oci…)
• Diversificació demanda• Fugida espais més saturats• Turisme nacional al llarg de l’any• Turisme factor desenvolupament rural
• Diversificació demanda• Fugida espais més saturats• Turisme nacional al llarg de l’any• Turisme factor desenvolupament rural
3. El sector turístic3. El sector turístic
IES Joan Fuster (Bellreguard)
Espais amplis amb elevada densitat turistes (estrangers o nacionals).
Espais turístics individualitzats amb atractius concrets.
Definició
• De temporada (alta estacionalitat)
• Especialment turístics (estades prolongades)
• Amb visites puntuals sense elevada estacionalitat
5.1. Las áreas turísticas de alta densidad
5.2. Las áreas turísticas de baja y media densidad. Puntos turísticos
• Difusió del turisme de sol i platja
• Nous tipus de turisme
3. El sector turístic3. El sector turístic
IES Joan Fuster (Bellreguard)
Repercussions demogràfiques
Repercussions poblament
Urbanisme a Peníscola (Castelló)
3. El sector turístic3. El sector turístic
Turisme rural
IES Joan Fuster (Bellreguard)
Repercussions econòmiques
• Vies de gran capacitat• Aeroports• Instal·lacions
portuàries
• Vies de gran capacitat• Aeroports• Instal·lacions
portuàries
Repercussions polítiques, culturals i sociològiques
• Contacte entre diferents cultures• Incidència (positiva o negativa) sobre
societat local
• Contacte entre diferents cultures• Incidència (positiva o negativa) sobre
societat local
3. El sector turístic3. El sector turístic
IES Joan Fuster (Bellreguard)
Repercussions ordenació territori
Urbanisme a Peníscola (Castelló)
Repercussions mediambientalsper
Polítiques desenvolupadores
3. El sector turístic3. El sector turístic
IES Joan Fuster (Bellreguard)
Problemàtiques
• Predomini model tradicional
• Noves exigències demanda
• Augment competència internacional
Política turística
Pla Turisme Espanyol Horitzó 2020
• Increment qualitat oferta
• Diversificació oferta
• Ús noves tecnologies
• Innovació i coneixement (I+D)
• Promoció turística
• Millora comercialització
• Sostenibilitat
3. El sector turístic3. El sector turístic
IES Joan Fuster (Bellreguard)
1.1. Característiques i transformacions
• Més de 800.000 locals i tres milions d’ocupats (2008)
• Canvis demanda
• Canvis oferta comercial
• Augment de la capacitat de compra
• Diversificació de la clientela
• Dispersió dels consumidors
• Menor freqüència de compra
• Incorporació de la dona al mercat laboral
• Diversificació dels productes
• Noves formes de venda
• Ús de les noves tecnologies
1.2. Tipus de comerç interior
• Comerç majorista
• Comerç detallista
en • Perifèria ciutats
• Catalunya, Andalusia, Madrid
en • Cascs urbans i perifèries
• Catalunya, Andalusia, Madrid
• Comerç tradicional
• Noves formes comercials
• Trasllat als centres comercials
• Franquícies
• Autoservei
• Grans superfícies comercials
• Per catàleg, televenda, per màquina, per internet
• Autoservei
• Grans superfícies comercials
• Per catàleg, televenda, per màquina, per internet
Supermercats
4. El comerç4. El comerç
1.3. Els espais del comerç interior
• Diverses funcions socials
• Influència ordenació espai
• Sistemes de transport
• Mercat de consum
(densitat de població i renda)
Àrees comercials Desequilibris espacials
1.4. La política comercial interior
• Llei de Comerç (1996)
• Pla de Millora de la Qualitat del Comerçper Resoldre problemes comerç
detallista tradicional
• Competitivitat
• Cooperació
• Qualitat
• Formació
• Àmbit rural
IES Joan Fuster (Bellreguard)
4. El comerç4. El comerç
• Exportacions
• Importacions
• Exportacions
• Importacions
Creixement• Obertura economia global
• Ingrés CEE
• Globalització econòmica
• Obertura economia global
• Ingrés CEE
• Globalització econòmica
ExportacionsExportacions
• Béns d’equipament
• Automòbil
• Aliments
• Catalunya, Madrid i País Valencià
• Béns d’equipament
• Automòbil
• Aliments
• Catalunya, Madrid i País Valencià
ImportacionsImportacions
• Béns d’equipament
• Automòbil
• Energia
• Catalunya, Madrid i Andalusia
• Béns d’equipament
• Automòbil
• Energia
• Catalunya, Madrid i Andalusia
Balança comercial deficitària
Àrees del comerç exterior
Àrees del comerç exterior
• Comerç amb Europa (especialment, la UE)
• Resta del món: Xina i OPEP; Amèrica
• Comerç amb Europa (especialment, la UE)
• Resta del món: Xina i OPEP; Amèrica
amb Balança comercial deficitària
Política comercial exterior
Política comercial exterior
• UE: lliure circulació i aranzels a tercers
• OMC: liberalització
Promoció exportacions
IES Joan Fuster (Bellreguard)
4. El comerç4. El comerç