gea, quadern de la terra 2002, nº 10 - universitat de les...

2 - núm. 5 - 2000

SUM

ARI Editorial

Insularitat i medi ambient, una estratègia comuna 3DocumentPensar en el futur d'Europa 4InformeLa llarga marxa cap al reconeixementde la insularitatPer Sebastià Verd 6Insularitat"A Menorca es pot rectificar"Entrevista a Sergi Marí, per Antoni Oliver 11"El poder econòmic condicionala política eivissenca"Entrevista a Marià Serra Planells,per Constanza Forteza 16

Formentera: l'illa que vol existirEntrevista a Isidor Torres Cardona,per Gina Garcías Sansaloni 19Els límits de la naturalesaEntrevista a Josep Antoni Alcover Tomàs,per Juanjo Sánchez 24"L'home forma part de la natura"Entrevista a Josep Miquel Vidal,per Magdalena Cortès 29Notícies del món 33Les Illes 35Agenda 37

Formentera, la més petita de les Pitiüses, és un clar exemple de relació entre la insularitat i el medi ambient. Aquí és absolutamentinconcebible una política territorial, i fins i tot un model de vida, que no tengui cura de l�entorn. El medi ambient és, més quea cap altra banda, una qüestió natural.

Les opinions expressades a aquesta publicació són responsabilitatexclusiva dels seus autors i no compten necessàriament amb elsuport de la Fundació "SA NOSTRA", Caixa de Balears.

3 - núm. 5 - 2000

ED

ITO

RIA

LT A R J A D E S U B S C R I P C I Ó

Nom i llinatges ................................................................

....................................................................................

Adreça ...........................................................................

Ciutat ................................. C/P ....................................

Tel ..................................... Fax ....................................

Dades bancàries:"SA NOSTRA" Caixa de Balears, oficina ..............................

Compte corrent/llibreta d'estalvis núm. ...............................

Per a subscripcions emplenau aquesta tarja i adreçau-la a:Fundació "SA NOSTRA" Caixa de Balears

C. de Can Tàpera, 5 - 07015 Palma.Tel. 971 70 74 21 - Fax 971 70 79 50

o bé per correu electrònic, a: [email protected]

núm. 10 - setembre, 2002

Edita: Fundació "SA NOSTRA" Caixa de Balears

C. de Can Tàpera, 5 - 07015 Palma.Tel. 971 70 74 21 - Fax 971 70 79 50E mail: [email protected]

Consell Assessor:Miquel Alenyà, Miquel Pasqual,Andreu Ramis, Albert Catalan,Miquel Rayó, Joan Mayol iBartomeu Tomàs.

Director: Sebastià Verd

Secretària de redacció:Magdalena Mulet

Redactors i col·laboradors:Jordi Calleja, Constanza Forteza,Gina Garcías, Maria Ferrer, MiquelMassutí, Antoni Oliver, JaumeRosselló i Juanjo Sánchez.

Els tres primers números de GEA - Quadern de la Terraseran de franc, a partir de la recepció d'aquesta subscripció.

Insularitat i medi ambient,una estratègia comuna

Redacció: Fundesba SL.F. de Borja Moll, 10 - entresòlTel. 971 71 16 61.07003-Palma.

Disseny i realització:Eparrutx, Tel. 971 420 966

Dipòsit Legal: PM-433-1998

Preu: 3 eurosSubscripció: 9 euros(tres números per any)

Les Nacions Unides declararen el mes de setembre del 1999que les illes juguen un paper molt important com aguardianes de la biodiversitat del planeta, però que han defer front a una allau creixent d�agressions mediambientals ique per això necessiten el suport internacional. Les illestenen un denominador comú: són o solen ser posseïdoresd�un tresor natural que l�aïllament geogràfic ha preservatdurant segles, però que l�avanç de les comunicacions il�efecte de globalització han esvaït, tot transformant elsespais i posant de relleu la fragilitat d�aquests territoris. Lescauses són múltiples, però sobretot destaca una major pressiódemogràfica i un major ús dels escassos recursos naturalsexistents. En aquest sentit és indubtable que el turisme hijuga un paper destacat. Un turisme que �dit enguany a lacimera de Quebec sobre ecoturisme� ha de trobar el puntd�equilibri entre la preservació del patrimoni natural icultural dels països receptors i el seu mateixdesenvolupament, és a dir, un desenvolupament sostenible.D�això s�ha tractat, justament, a la cimera de Johannesburg,la reedició de la Cimera de la Terra del 1992 on s�adoptà elpla d�acció global per al desenvolupament sostenibleanomenat Agenda 21.

Els deu anys transcorreguts des de Río fins a Johannesburghan servit, potser, per prendre consciència de la realitat, peròno per aplicar solucions o, almenys, no en la mesura quecalia esperar. D�això en sabem molt a les Illes Balears, onno fa gaire �SA NOSTRA�, a través de Balears 2015,plantejava la problemàtica de l�aigua en un congrésinternacional d�experts, no només en relació al nostrearxipèlag, sinó a la resta de la Mediterrània. És, precisament,aquesta regió del món �la Mediterrània� un dels ecosistemes

de major interès ecològic en relació a altres zonesbiogeogràfiques del planeta, tal com reconeix un informed�Eurisles, un organisme europeu instituït per a la defensadel patrimoni natural de les illes, que han de fer front a unacreixent demografia i a una no menys forta urbanització,endemés d�un intens trànsit marítim i una explotació delsrecursos, tant marítims com terrestres. Una situació que ésespecialment greu a les regions insulars, atesa, com es diu ala declaració de les Nacions Unides, la limitació i la fragilitatdel territori.

Davant aquesta realitat, davant uns riscs majors a les illesque no als continents, s�imposen polítiques que integrin eldesenvolupament sostenible �o durable, com es diu a altresindrets� amb la protecció de l�entorn. En el cas de les IllesBalears és evident que hi ha una mancança de recursosnaturals que permetin mantenir els alts índexs de creixementdemogràfic i de consum de territori com els registrats en elsdarrers anys. L�activitat turística genera desequilibris moltdiferents tant ambientals com socioculturals, però al mateixtemps són una font de riquesa de la qual és impossibleprescindir-ne. Per això s�imposa un doble front: per una partel reconeixement de la insularitat per part de les institucionsestatals i europees que poden ajudar a reestructurar l�actualmodel econòmic i, per l�altra, la protecció mediambiental.

Ambdós són objectius compatibles i complementaris. Elsdos són imprescindibles per garantir un futur de prosperitatcom el que, econòmicament, s�ha conegut en els darrersanys. Formen part, en definitiva, d�una estratègia comunaque beneficiarà l�entorn natural de les Illes, el seu mediambient, però sobretot la qualitat de vida dels que hiresideixen.

4 - núm. 10 - 2002

DOCU

MEN

T

Les regions insulars de la UE varen presentar davant la Con-venció Europea -a través de la Conferència de Regions Peri-fèriques Marítimes d�Europa (CRPM)- una comunicació en laqual reivindiquen la necessitat d�aplicar �disposicions espe-cífiques en els territoris de la UE que, com les illes, s�enfron-ten a condicionaments geogràfics de caràcter permanent�.Aquesta comunicació es va lliurar durant la reunió de la Con-

venció Europa, que tengué lloc a finals de juny a Brussel·lessota la direcció de la representant personal del president delGovern central i membre del presídium de la Convenció,l�actual ministra d�Afers Estrangers Ana Palacio.

La Convenció, segons una nota de la Conselleria de Pre-sidència del Govern de les Illes Balears, es va posar en mar-xa el passat dia 28 de febrer amb l�objectiu de reflexionarsobre les qüestions principals que planteja el futur de la UEi de fer arribar recomanacions a la ConferènciaIntergovernamental que se celebrarà l�any 2004 per revisarels tractats de la Unió davant la seva ampliació.Entre els organismes regionals que hi participen hi ha la

Conferència de Regions Perifèriques Ma-rítimes d�Europa (CRPM), de la qual for-men part les Illes Balears. De fet, elresponsable de la delegació del Governde les Illes Balears a Brussel·les, AntoniCosta, així com un tècnic de la DireccióGeneral de Relacions amb Europa de laConselleria de Presidència participen ala reunió per donar suport a les recla-macions de la CRPM.

Segons la nota, l�esmentada comu-nicació posa de manifest el fet que men-tre la UE �ha adoptat mesures concre-tes per suprimir els obstacles tècnics ireglamentaris per a la lliure circulacióde persones, béns, serveis i capitals,no ha desenvolupat polítiques que pos-sibilitin les mesures corresponents persuprimir els obstacles que troba la lliu-re circulació de persones, béns i ser-veis en territoris afectats per condicio-naments permanents, com són les illes�.

Entre aquests condicionaments s�as-senyala la fragmentació territorial en el cas dels arxipèlags;la dimensió demogràfica o geogràfica reduïda; la dificultatafegida a la seva accessibilitat; l�alt cost de les infraestructuresi serveis; els recursos naturals i humans limitats, etc. Per totaixò, les regions insulars demanen la inclusió d�una referèn-cia a la cohesió territorial entre els objectius fonamentals dela Comunitat Europea, així com una nova redacció del Tractatd�Amsterdam que reculli el reconeixement de l�existència decondicionaments estructurals permanents i la possibilitatd�adoptar mesures específiques per posar-los remei.

PER UN DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

D�altra banda i en relació a la problemàtica del medi ambi-ent, les regions insulars d�Europa feren arribar a la ComissióEuropea un document sobre les urgències de les illes en aques-ta matèria. Les regions insulars s�adreçaren a la reunió deministres de medi ambient que tengué lloc a Mallorca en ocasiódel semestre de presidència espanyola i de la qual en foul�amfitrió el ministre espanyol, Jaume Matas.

AQUESTA ÉS LA DECLARACIÓ:

1. Atès l�increment dels riscs a què es veu sotmès el nostreplaneta, és necessari i urgent reactivar el procés iniciat ala cimera de Río l�any 1992 a favor d�un model de desen-volupament basat en els principis de sostenibilitat. Elsprogressos realitzats durant la darrera dècada en qüesti-ons com són: les conseqüències que comporta el canviclimàtic, el manteniment de la biodiversitat, la proteccióforestal, la lluita contra la desertificació, l�aprofitamentdels recursos naturals i biològics i la protecció dels oce-ans, no han estat suficients per assolir canvis significa-tius d�abast en els mètodes de producció i en els hàbitsde consum.

2. En aquest context de riscs creixents i d�increment en lapressió sobre els recursos, les illes es veuen particular-ment afectades a causa de factors com són: el territorilimitat, l�alta dependència dels recursos marins, la vul-nerabilitat enfront dels desastres naturals i dels accidentsecològics, i la pressió demogràfica ocasionada per l�ocu-pació humana a les zones litorals o per la pressió estaci-onal del turisme.

3. Per tal que aquestes característiques específiques siguintengudes en compte, s�han adoptat disposicions especi-als per a les illes a diversos nivells, i especialment en

Les illes reclamen suport europeuper a un desenvolupament sostenibleLes regions insulars de la Unió Europea formen pinya davantBrussel·les per reclamar l�atenció de les institucions comunitàriesenvers els problemes derivats de la insularitat, entre els quals elsmés importants són els referits a les qüestions de l�entorn. Lesilles són territoris mediambientalment fràgils i d�aquí la transcen-dència de cadascuna de les passes que s�han donat. En aquestapartat de document, GEA recull dues de les iniciatives més re-cents. Una, relativa al futur paper de les illes dins de la Unió il�altra, més específica, sobre les prioritats de l�entorn. Una, la pri-mera, se situa en el marc de les institucions a Brussel·les i l�altra aMallorca en ocasió de la reunió de ministres de medi ambient queha tengut lloc enguany, tot coincidint amb el semestre de la presi-dència espanyola.

Pensar en el futurd�Europa

Port d'Eivissa.

5 - núm. 10 - 2002

DOCUMENT Educació Ambiental

�l�Agenda 21", capítol 17, on se subratlla la necessitatd�atorgar una atenció especial a aquests territoris vul-nerables i fràgils. Quant a això, les illes s�enfronten engran part a dificultats de la mateixa naturalesa que aque-lles a les quals s�enfronten les regions marítimes en elseu conjunt. És convenient, doncs, pensar en unreactivament del procés de Río que tengui en compteles dificultats d�aquestes àrees insulars i mésespecialment dels petits estats insulars, la supervivèn-cia dels quals es troba en greu perill.

A nivell mundial:

4. En aquest àmbit, les regions insulars europees se soli-daritzen amb els petits estats insulars en desenvolupa-ment (els SIDS) i amb els estats costaners d�escassaaltitud que són membres d�AOSIS (Aliança de Petits Es-tats Insulars). Així mateix, són plenament conscientsdels reptes únics als quals s�han d�enfrontar els SIDS ide la necessitat d�una presa en consideració particulardels seus problemes i de les seves necessitats.

5. Esperen, per tant, de la comunitat internacional que esposin en marxa els compromisos de l�Agenda 21, el pro-grama d�acció de Barbados i la Declaració del Mil·lenni, ique s�asseguri una ajuda financera i tècnica adequadaals SIDS per permetre l�aplicació íntegra d�aquestes dis-posicions.

6. La comunitat internacional, en particular, hauria de:

a) Establir una nova societat de cooperació en matèriad�energies renovables per al desenvolupament sosteni-ble dels SIDS.

b) Atorgar recursos financers i tècnics suplementaris perreforçar les capacitats dels SIDS.

c) Concedir als SIDS una ajuda financera i tècnica àm-plia per permetre�ls utilitzar el millor possible la sevasituació oceànica.

d) Prendre en consideració els SIDS, petites economiesvulnerables, en el context de l�OMC.

e) Desenvolupar una cooperació tècnica i financera ambels SIDS amb la finalitat de permetre�ls una reducció dela seva vulnerabilitat enfront de l�agressió exterior, elsdesastres naturals i les amenaces mediambientals comsón ara els canvis climàtics.

A nivell comunitari:

7. Les illes es congratulen que els principis del des-envolupament sostenible estiguin cridats cada copmés a servir de base a les polítiques aplicades anivell comunitari, tal i com es reflecteix en l�es-tratègia adoptada per la Unió Europea a la Cime-ra de Göteborg el juny de 2001. El futur d�aques-tes polítiques ja no podrà dissenyar-se forad�aquest marc i el projecte de reforma de la polí-tica pesquera comuna, en fase d�aprovació, va enaquest sentit; la mateixa cosa ocorrerà amb lapolítica de cohesió econòmica i social després del2006.

8. D�altra banda, per assolir els objectius d�un des-envolupament sostenible, esdevé necessari uncanvi en les actituds, una evolució en les formesde governament i una intensificació de determi-nades mesures. Entre aquestes mesures, les quetenen una finalitat mediambiental requereixen serreforçades i anar orientades de manera prioritàriacap a la prevenció. La conseqüència per a les illesserà un increment en els costos addicionals que

han de suportar en àrees com són la gestió de residus ide recursos hídrics o la introducció de sistemes energè-tics basats en energies renovables. Així, doncs, és ne-cessari que es produeixi un augment dels mitjans desti-nats a les illes, a través de la política de cohesió ques�aplicarà després del 2006, per atendre el cost addicio-nal originat per la introducció d�un nou model de desen-volupament.

9. A més d�aquests mitjans financers, les illes han de poderbeneficiar-se, en el marc de les polítiques a favor seu,de la flexibilitat necessària per posar en marxa en el seuterritori instruments econòmics, financers o jurídics adap-tats a les seves necessitats mediambientals, en particu-lar en els àmbits de l�energia, del proveïment d�aigua,dels residus o dels transports.

10. Aquest conjunt de disposicions només serà plenamenteficaç si evolucionen les formes de governament i s�as-signa als responsables electes de les zones insulars elseu paper en el disseny, l�aplicació i el seguiment de lesestratègies, els programes i les normes reguladores. Con-cretament, és necessari trobar nous mètodes de coope-ració entre els diferents nivells de govern que permetinconsultar als responsables regionals a l�inici del procésdecisori, que introdueixin una major flexibilitat en l�apli-cació de les normatives, amb la finalitat de tenir en comp-te les particularitats geogràfiques i la capacitat operati-va i que afavoreixin l�aplicació de les estratègies d�inte-gració.

Formentera.

Paisatge dela serra.

6 - núm. 10 - 2002

INFO

RME

Les Illes Balears són una comunitat rica o, almenys, aixòés el que diuen les estadístiques, però com s�assenyala enel primer informe del CES (el Consell Econòmic i Social deles Balears) també arrosseguen un fort dèficit social. L�es-mentat informe posa de relleu els contrasts existents entreel vigorós creixement econòmic de l�arxipèlag i els indica-

dors socials i culturals. Les Ba-lears no inverteixen a basta-ment ni en formació ni en in-vestigació i desenvolupament.Els pressuposts de la Comuni-tat Autònoma són insuficients ien aquest sentit, el CES s�apun-ta a la reivindicació del REB (elrègim especial de les Illes Bale-ars) com a instrument que, fo-namentat en la insularitat, ha depossibilitar les inversions queavalin un model de desenvolu-

pament prou més sostenible que l�actual. Segons el presi-dent de la comissió que ha redactat la memòria del Con-sell, Carles Manera: �no pot ser que les Balears presentindèficits importants en matèria social i en infraestructuresal mateix temps que són finançadores nates d�Espanya i dela Unió Europea, és a dir, que donen molt més del que re-ben�.

La situació de les Illes Balears és complicada, el seu mo-del de creixement ha donat lloc a un èxit sense precedentsentre els territoris insulars i al mateix temps, paradoxal-ment, ha evidenciat les grans fragilitats d�aquests territo-ris. En conseqüència, d�una manera quasi lògica, la nostracomunitat autònoma ha estat present, si no liderat, tots elsmoviments vindicatius de l�insularisme a la Unió Europea.La recent declaració de les Illes Balears com a Regió Euro-pea del 2003 n�és una prova més, una declaració que elpresident Antich ha presentat com a ocasió excepcional peravalar davant Madrid i Brussel·les la doble vocació que coma illes tenen les Balears, vocació europeista i de decisivamediterraneïtat. Un doble punt de vista que fa que les Ba-

La llarga marxa capal reconeixement de

la insularitatSebastià Verd

L�existència d�illes és una realitat geogràfica que ningú mai nogosaria contradir i, no obstant això, el reconeixement de la

insularitat per part dels estats continentals ha suposat una llargareivindicació que encara és lluny de finalitzar. La insularitat és una

vella qüestió que a les Balears ha travessat moltes diferents etapes isituacions. El fet és que ser illa implica unes despeses econòmiquessuperiors en el mercat globalitzat i sobretot uns costos ambientals

derivats de ser territoris limitats i d�haver d�aplicar quasi sempresolucions locals i no compartides pels territoris del continent.

7 - núm. 10 - 2002

INFORME La insularitat

lears no només siguin un model a seguir per mor de l�èxiteconòmic, sinó també s�hagin de tenir en compte les as-signatures pendents en matèria social, cultural imediambiental.

EL MIRALL DE LA TEMPORADA

El panorama econòmic actual, després d�una temporadaturística caracteritzada per un descens generalitzat en elnombre de turistes, ha situat les Balears davant la necessi-tat d�adaptar-se a un menor ritme de creixement. El mer-cat ha frenat un escalfament econòmic que havia fet sonarles alarmes, però l�alentiment, lluny de ser la solució és unproblema afegit per a un model fonamentat en creixementscontinuats. Ara més que mai s�evidencia la urgència d�in-versions en infraestructures que millorin el producte turís-tic i la qualitat de vida dels illencs i del medi ambient, peròels recursos financers de les administracions són els quesón, és a dir, que no n�hi ha prou per fer front al repte demodernitzar l�economia. L�ecotaxa és una injecció, però laseva quantia és insuficient, a més d�haver propiciat unafractura entre l�executiu i els empresaris del principal sec-tor productiu de les Illes. El règim especial és, en aquestescircumstàncies, més important que mai, però topa amb lesdisputes partidistes i amb la falta de suficient cohesió en-tre els agents socials de les Balears per poder-lo reclamaramb eficàcia davant Madrid.

Segons exposava Joan Manuel López Nadal en la sevacondició de director general de Relacions Europees a unseminari sobre identitat mediterrània celebrat a la Univer-sitat Rovira i Virgili, �per als ciutadans de les Illes Balearsresulta una exigència fonamental que les instàncies deci-sòries, tant a nivell estatal com europeu, tenguin en comp-te la nostra característica de territori insular, amb els con-dicionaments naturals que això suposa. Les illes tenen li-mitacions estructurals, fragilitats ambientals i condiciona-ments pel que fa a les seves comunicacions amb els terri-toris continentals que gairebé mai no són percebudes niapreciades des d�aquest costat de la mar. Acudir al simplecriteri de la renda com a eix vertebrador de la política defons, ajudes i programes de desenvolupament regional, tanta càrrec de l�Estat com de la Unió Europea, no pot recollirde forma suficient els desavantatges naturals que es deri-ven del fet insular�. Aquesta postura política que es des-prèn de les paraules del diplomàtic i fins fa poc alt càrrecdel Govern de les Illes Balears no fa sinó donar resposta auna situació que els illencs coneixen ben bé:

DESENVOLUPAMENT NO SOSTENIBLE

Les Illes Balears no sobrepassen els 800.000 habitants ino obstant això reben més de deu milions de turistes al�any. A pesar de la seva petitesa geogràfica són una po-tència turística a nivell mundial, la qual cosa ha conformatun model econòmic fonamentat en el sector terciari, en-torn del qual es mou més del 80% del producte interiorbrut, una economia �d�èxit� que ha situat les Balears en undels llocs de privilegi espanyols i europeus en renda percàpita i, com a conseqüència d�això, ha produït una allauimmigratòria sense precedents. En ple mes de juliol del2002, i a pesar de l�alentiment econòmic, el conseller deTreball, Eberhard Grosske, pogué informar que 436.426persones feien feina a les Illes, un �rècord històric�, un13,4% més que el 1999, i amb l�índex d�atur �el 4,6% dela població activa� més baix de tot l�Estat. Però malgrataixò, n�hi ha hagut prou amb un any de frenada per provo-

car una desacceleració, també, en el creixement de la ren-da i, conseqüentment, s�ha comprovat allò que es denunci-ava des de fa anys: sino s�hi introdueixencanvis d�estructura: elmodel econòmic de lesBalears serà a la llar-ga insostenible, sobre-tot si tenim presentque un dels seus èxitsés la qualitat de vida ique aquesta es mesu-ra tant pel nivell de ri-quesa com per l�en-torn.

Un recent informe presentat per l�executiu davant el Co-mitè de Regions Europees assenyalava la importància delmedi ambient en l�èxit turístic de les Illes Balears, però queaquest fet contrastava amb l�exigència d�un consum exces-siu de territori i de recursos naturals terrestres i marítims,�béns �s�hi deia� sempre limitats dins d�una regió insular�.L�ecotaxa i tot un seguit de mesures mediambientals pro-mogudes pel Pacte de Progrés van, precisament, en la di-recció de corregir aquesta divergència. Si tornam a l�infor-me de CES, es pot comprovar que les condicions de vidareals dels residents a les Illes no es corresponen amb lafredor de les dades macroeconòmiques i això imposa uncanvi de rumb. Ho diuen el director dels indicadors desostenibilitat turística, Macià Blázquez i l�autor de la petja-da ecològica de les Illes, IvanMurray, en un article firmatconjuntament amb JoanaMaria Garau, ambientòlogade la UIB. Parlen d�un modelinsostenible quan diuen que�gràcies que som illes, ens éspossible analitzar acurada-ment els fluxos demogràfics,materials i energètics que ca-racteritzen la nostra econo-mia. Podem establir quantagent som, entre residents i tu-ristes, els doblers que circu-len, els vehicles que hi ha ala terra i a la mar, l�extensióque hem urbanitzat, l�aigua ol�energia que consumim o els residus contaminants queemetem�.

LES ILLES, LABORATORIS D�ESTUDI

La insularitat afavoreix la mesura i, en aquest sentit, ladefinició de 44 indicadors de sostenibilitat turística referitstant als àmbits demogràfic, econòmic, social com ambien-tal. Així s�estableix que mentre la població resident cresquéen un 6% durant la dècada dels noranta, la turística ho féuen un 14%, i assolí un sostre de població l�estiu del 1999de 1.465.689 persones. La urbanització ha fet possibleaquest creixement de la població i ha possibilitat fins i totque la pressió demogràfica es pugui seguir incrementantfins a les 1.803.568 persones. Una situació preocupant,perquè ha repercutit no només en la qualitat ambiental sinóen qüestions de tipus social, com el preu de l�habitatge,que la societat no pot obviar. Això ha obligat a mesuresexcepcionals com l�anomenada llei de quotes que intentaregular el creixement de la construcció per evitar l�excessiu

IMEDOC (territori i població)

quilòmetresquadrats habitants

Illes Balears 4. 974 850.000Còrsega 8.681 260.000Sardenya 24.089 1.600.000Sicília 25.708 5.000.000

Font: Eurisles

La situació de les IllesBalears és complicada, elseu model de creixement

ha donat lloc a un èxitsense precedents entre

els territoris insulars i almateix temps,

paradoxalment, haevidenciat les gransfragilitats d�aquests

territoris

8 - núm. 10 - 2002


escalfament i, per tant, l�accentuació dels desequilibris.Com s�ha citat, hi ha molts d�altres indicadors, un dels

quals és molt popular, perquè tothom el pateix. Es tractade la congestió del trànsit rodat provocada per un incre-ment de gairebé el 50% del parc mòbil de vehicles en menysde deu anys. Els autors dels indicadors il·lustren perfecta-ment la situació quan exposen que en el supòsit que totsels vehicles sortissin al mateix temps a les carreteres deles Illes Balears, ocuparien un 35% de la seva extensió. Unrisc de congestió que també es dóna a la mar, atès ques�ha triplicat el nombre d�embarcacions matriculades. Lesdades d�una i altra situació aconsellarien l�increment de lesinfraestructures, carreteres i ports, però una política ambi-ental que tengui present l�escassesa dels recursos naturalsi, sobretot, de l�espai, fa que la regulació hagi de cercaraltres camins.

PLANIFICAR EL CREIXEMENT

Pla de carreteres, pla de transport, plans territorials, lleide creixement, llei del sòl... la trama planificadora i legis-lativa es fa cada vegada més atapeïda, però tanmateix,ens diu Macià Blázquez ,�el principal factor territorial detransformació antròpica a les Illes Balears ha estat la urba-nització�. La urbanització ocupa el 5% del territori, un per-centatge prou important si el comparam amb el d'altresterritoris insulars. Més, sobretot, si aquesta comparació esfa sobre el litoral. Les Balears tenen una quarta part de la

costa ocupada per la urbanit-zació. La consciència social ésgran respecte de la necessi-tat de planificar d�acord ambles limitacions de la insulari-tat. El Parlament balear halegislat sobre com limitar elcreixement, des de la protec-ció d�es Trenc fins a la Lleid�espais naturals o les DOT. Ides de l�executiu s�impulsennoves iniciatives, combinadesamb els plans territorials que

redacten els consells insulars d�acord amb les seves com-petències. Però, mentrestant, els dèficits ambientals es con-soliden.

Segons els autors dels indicadors de sostenibilitat, no espot passar de llarg sobre la pressió que s�exerceix sobreels escassos recursos naturals de les Illes. Així, la mitjanade consum d�aigua per habitant i dia ha crescut un 6,7%,sent ara la mitjana de 312,3 litres per habitant i dia, quanl�estàndard de societats amb el mateix nivell de desenvo-lupament que les Balears és de 150 l/hab/dia. La raó no ésaltra que el turisme, com ho prova que els municipis costa-ners de Mallorca consumeixin el 65% més d�aigua per ha-bitant i dia que la resta. I el mateix es pot dir del consumenergètic que mostra pautes de consum encara més insos-tenibles. L�indicador ha crescut en un 37% entre el 1989 iel 1999, un percentatge fins i tot superat en el darrer lus-tre, que va registrar increments per sobre del 10% anual.Els autors parlen d�un consum desmesurat d�energia quefa que si �l�any 1989 necessitàvem 2,2 vegades l�extensióde les Illes Balears per fixar les nostres emissions de CO2,l�any 1999 ja necessitàvem 3,3 vegades l�esmentada ex-tensió. Els termes establerts pel Conveni de Kyoto �de nosuperar en més del 15% les emissions del 1990 l�any 2010,es començà a superar el llindar l�any 1996, i s�assoleix el31% de superació del llindar a finals del període d�anàlisi�.

EL RÈGIM ESPECIAL

Són només alguns exemples que posen de relleu tot allòque és en joc en els moments actuals i que té a veure ambla insularitat i amb el model econòmic de les Balears. És enjoc la qualitat de vida, la qualitat del producte turístic itambé la solidaritat amb la sostenibilitat planetària, tal coms�acaba de veure a la nova Cimera de la Terra, aJohannesburg. Les Illes Balears han d�introduir reformesen el seu model, però per a això necessiten recursos mésamplis o, si més no, el reconeixement de la insularitat quepossibiliti polítiques apropiades al simple fet de ser illes.D�aquesta manera, el 1998 les Corts espanyoles aprovarenel REB, la Llei de règim especial de les Balears, que desen-volupa l�article 138 de la Constitució on es reconeixen lesparticularitats dels territoris insulars. El REB pretén com-pensar els desavantatges de la insularitat. És un bon ins-trument, que no satisfà les aspiracions que els responsa-bles del Govern de les Illes Balears, llavors del PP, haviendipositat en la seva tramitació, però que pot ser un bonfonament per resoldre la vella qüestió dels costos de lainsularitat. Però la veritat és que s�ha avançat molt poc.

Si abans de la seva aprovació, el Partit Socialista era elmés crític respecte del REB, un cop investit Francesc Antichcom a president de la comunitat, el règim ha esdevingut undels principals cavalls de batalla del Pacte de Progrés perpoder dur a terme les polítiques reequilibradores de la in-sularitat. La justificació la donava el conseller d�Hisendaquan explicà l�abast de l�ecotaxa �motivada per la mancade recursos financers procedents de l�Estat� davant la re-cent quarta conferència de cambres de comerç i indústriade les regions insulars de la Unió Europea celebrada a Basse-Terre. Joan Mesquida es demanava si les illes havien derenunciar o no a imputar els costos mediambientals a lesactivitats que els ocasionen i en aquest sentit apuntava que�les Illes Balears presenten una situació de maduresa tu-rística en la qual el creixement no pot ser, no ha de ser,més quantitatiu sinó qualitatiu. El turisme és un sector po-tent, resistent a les crisis i que creix en la participació delPIB més de pressa que la resta de sectors. Però a les Bale-ars, com a Europa, el turisme ja no pot competir en preus.Hem d�oferir qualitat i això vol dir diversificació, vol dirinversions en infraestructures i en medi ambient. Hem d�ofe-rir qualitat, seguretat, sanitat i medi ambient, que són lescoses per a les quals els nostres turistes estan disposats apagar més�.

Les cambres de comerç de Mallorca, Eivissa i Formente-ra, i de Menorca s�han mostrat històricament molt activesrespecte de la insularitat. Varen promoure els primers es-tudis sobre les despeses i han tengut un paper destacat atotes les conferències de regions insulars. Cal destacar l�in-forme sobre la insularitat que l�economista Miquel Alenyàféu a principis dels setanta. Les cambres i també patronalsi sindicats han donat suport a les campanyes promogudesdes del Govern. La darrera, enguany mateix, quan els agentssocials es reuniren al Consolat de Mar per exposar els pro-jectes que s�haurien de finançar a través del REB amb ca-ràcter immediat, un pressupost que supera els 1.200 mili-ons d�euros, per complir amb els objectius bàsics de la lleique no són altres que reequilibrar l�economia de les Illes.El text de la llei ho especifica quan diu que �la insularitatbalear genera un conjunt de desavantatges que han de sercorregits o compensats i que afecten, entre altres àmbits,el transport, les comunicacions, el proveïment de les pri-meres matèries i els productes de primera necessitat, cir-cumstàncies totes elles que coincideixen en un mateix efecte

L�ecotaxa és una injecció,però la seva quantia és

insuficient endemésd�haver propiciat una

fractura entre l�executiu iels empresaris del

principal sector productiude les Illes

9 - núm. 10 - 2002


econòmic: un considerable increment de les activitats pro-ductives...� i efectes també socials i mediambientals.

Davant la Conferència de Regions Insulars de les cam-bres de comerç, Joan Mesquida parlava de tres efectes ne-gatius del model de desenvolupament de les Illes que calcompensar. El primer sobre el territori, el segon sobre laqualitat dels llocs de feina i el tercer sobre la societat. �Latercera transformació és la cultural i social �deia� en aquestaqüestió les illes a més d�un sistema ecològic fràgil tambésom un sistema cultural fràgil per la nostra limitació terri-torial i de població. La nostra llengua i la nostra cultura espoden veure seriosament amenaçades, precisament quans�inicia un prometedor procés de recuperació a l�emparade l�Estatut d�autonomia. Nosaltres, els habitants europeusde les illes d�Europa hem de demanar a les institucionseuropees el reconeixement d�aquesta fragilitat i l�atencióque es mereix. La nostra demanda d�atenció als problemesi peculiaritats insulars també ha de passar per garantir lesnostres maneres de ser.

LES ILLES EN EL MÓN

Al capdavall allò que demana el conseller d�Hisenda noés aliè a allò que demanen totes les illes del món. Els casospoden ser diferents, els graus de desenvolupament de leseconomies també, però el fet insular sempre té un deno-minador comú, el mateix que s�exposa a la declaració deles Nacions Unides del 1999 sobre els petits estats insularsen desenvolupament. On diu textualment l�ONU que �co-negudes per la seva idíl·lica bellesa i les seves culturesdiferents, les nacions formades per petites illes juguen unpaper important com a guardianes d�una riquesa debiodiversitat única i extenses àrees d�oceà que cobreixenuna sisena part de la superfície terrestre (...) però aques-tes illes- paradisos, que altre temps foren autososteniblessón ara en línia frontal de la lluita mundial per protegir elmedi ambient i cercar un desenvolupament sostenible (...)els fràgils ecosistemes costaners es veuen amenaçats (...)persones que durant segles visqueren en harmonia amb lanaturalesa ara cerquen un lloc en una economiaglobalitzada.

A la Cimera de la Terra celebrada a Río fa deu anys mésde cent estats adoptaren un programa d�acció exhortant lacomunitat internacional a abordar els problemes de les illes.Dos anys després, a Barbados, tengué lloc una conferènciamundial de desenvolupament sostenible a petites illes. Mésrecentment, a Quebec, al si de la cimera mundial sobreturisme sostenible, les illes i en general tots els territoriscostaners tornaren a ser objecte d�atenció i, aquest cop,amb una referència concreta al turisme. La insularitat és,si més no, un fet diferencial, un valor afegit en molts decasos, però també una barrera que limita creixements persobre dels recursos naturals disponibles. Una qüestió quela UNESCO també recull a les dues conferències sobredesenvolupament sostenible a illes que celebrà el 1995 aLanzarote i el 1997 a Menorca.

ELS COMPROMISOS DE MENORCA I CALVIÀ

A Menorca, la UNESCO subratllà que �el desenvolupa-ment econòmic, el progrés social i cultural i la protecciódel medi ambient són components interdependents i quereforcen el desenvolupament sostenible i la justícia social�.La conferència donà lloc als anomenats compromisos deMenorca entre els quals figura, de manera destacada, �pro-moure la diversificació d�activitats en tots els sectors i en

especial a àmbits sensibles com el turisme, sobre la based�una gestió racional dels recursos naturals i culturals deles illes, tot evitant perilloses especialitzacions�, tal com jaes recomanava a la Carta de Turisme Sostenible adoptadaa la Conferència de Lanzarote o a la Declaració de Calvià �també el 1997� sobre turisme i desenvolupament sosteni-ble en el Mediterrani.

A Calvià, una reunió d�experts avalada per la DireccióGeneral de Medi Ambient de la Comissió Europea, apunta-va el turisme com a motor de desenvolupament de la Medi-terrània, però es feien diferències sobre el grau de desen-volupament. En algunes zones, com les Illes Balears, és

Les Balears i MaltaMés enllà de l�IMEDOC i del paper representat en el Comitè de lesRegions, les Illes Balears han trobat en Malta un aliat important decara al futur. Malta és candidata a ingressar a la Unió i, precisament enrelació a aquest esdeveniment, ha signat amb les Balears un acord decol·laboració mitjançant el qual la nostra comunitat assessorarà l�Estatmaltès en el procés d�integració. El director general d�Economia, AntoniMontserrat, ha estat l�encarregat d�establir les primeres relacions.

Des del Govern de les Illes Balears hi ha un gran interès per dur aterme aquest agermanament atesa la gran quantitat de similituds i

paral·lelismes en les estructures d�ambdós països, tant des del puntde vista econòmic, com cultural i geogràfic. Sens dubte suposa l�inicid�unes relacions més intenses que poden tenir fruit en la propera en-trada de Malta a la UE, per ajudar a fer entendre la problemàtica de lainsularitat a la UE.

Ambdós països presenten una mancança històrica d�infraestructures,així com un mercat interior reduït, a més de tots els altres factorsderivats de la insularitat (cost addicional en transports i comunicaci-ons, baix nivell de competitivitat, dificultat per desenvolupar l�econo-mia...). De la mateixa manera, a Malta també hi conviuen dues llen-gües oficials (maltès i anglès) i, a més, també ha estat una colòniaanglesa com Menorca i des del 1967 és un estat independent.

Paradoxalment, no obstant això, Malta no podrà participar com aestat membre a les comissions d�illes perquè administrativament noserà reconeguda com a tal, ja que en la definició d�illes la Unió exclouels territoris on hi ha la capital d�un estat. Sí que hi podrà ser, encanvi, la petita illa de Gozo que juntament amb Malta forma l�Estatmaltès.

El vicepresident del Govern amb el primer ministre maltès.

10 - núm. 10 - 2002


Les Balears, RegióEuropea del 2003

Les Illes Balears seran la Regió Europea de l�any 2003.Aquest nomenament, promogut per primera vegada ala Unió Europea, entrarà en vigor formalment el pro-per dia 1 de gener de l�any que ve. Juntament amb les

Balears, la República de Carèlia (Rússia) comparteixdesignació com a representant de l�Europa no comu-nitària. En aquest sentit, s�ha de dir que cada any hioptaran dues candidatures. Una d�una regió de l�Europacomunitària i una altra de l�Europa no comunitària.

Segons el jurat, el fet de ser una regió insular quedemostra un important dinamisme econòmic ha estatdecisiu. En aquest sentit, en el discurs d�acceptació,el president Antich destacà que el nomenament signi-fica un repte per a les Balears i per a totes les illesperquè �afirmà- només amb la implicació de tots seràpossible avançar en la construcció de l�Europa quevolem�.

�L�acord de nominació que avui firmam �digué elpresident- significa per a nosaltres un reconeixementdel fet regional dins la Unió Europea i una plataformaexcepcional per a la difusió dels valors d�identitat iparticulars de la nostra comunitat�.

imprescindible �renunciar al creixement sense límits i re-habilitar el patrimoni natural i edificat, mentre que en al-tres zones emergents el que s�ha de fer és tenir cura queles noves iniciatives no deteriorin els recursos. En definiti-

va, es digué, �avançar cap a lasostenibilitat exigeix canviar de for-mes de pensar, d�actuar, de produir ide consumir�.

LA UNIÓ EUROPEA I ELTRACTAT D�AMSTERDAM

Mentrestant, a Europa, les illes re-ivindiquen el paper que els correspontant per la seva població i territori

com, sobretot, per ser uns compendis de biodiversitat quecal preservar. Un moviment que té una fita important en elreconeixement de la insularitat en el Tractat d�Amsterdam,el 1998, i que de llavors ençà no ha deixat d�avançar. LesIlles Balears s�hi ha compromès de valent i els fruits escomencen a veure. Però les Balears no són més que unade les 26 regions insulars d�Europa, un conjunt d�illes�properes al continent algunes i ultraperifèriques les al-tres� que signifiquen el 3,4% del territori de la Unió i, igual-ment, el 3,4% de la població. En total 14 milions de perso-nes que viuen i se senten illencs.

Hom pot dir que la Unió Europea en els seus orígensignorava el fet diferencial insular com a justificant d�unapolítica pròpia per als territoris illencs, però a poc a poc laveu de les illes s�ha fet present a les institucions europees.El 1983, l�Informe Harris sobre �les illes i les regions peri-fèriques i marítimes de la Comunitat� i el 1987 l�InformeBarret, inicien el procés de reconeixement. El 1995, aValldemossa, tres regions insulars de tres estats diferentsde la Mediterrània Occidental creen l�IMEDOC, una aliançad�illes formada per Còrsega, Sardenya i les Illes Balears ales quals cinc anys després s�afegiria Sicília. L�empenta queaquest fet provocà en el moviment insularista europeu donàlloc a un nou informe, que firmà l�eurodiputat italià VicenzoViola, un informe important, perquè marcà el camí de noretorn cap al reconeixement de la insularitat.

En el seu informe, Viola es refereix a les conclusionsdels successius congressos de cambres de comerç de lesilles europees celebrats a Quio, Palma i Palerm, també al�esmentada conferència de desenvolupament a les illes,de Menorca i entre d�altres coses arriba a conclusions tanòbvies, però políticament noves, com que �una regió insu-lar és una part d�un país membre (de la UE) totalment en-voltat per la mar, sense connexió fixa amb el continent i enel qual no hi ha situada cap capital de la Unió�, reconeix elsdesavantatges estructurals i la fragilitat mediambiental, ien conseqüència estima que és injust aplicar rigorosamentel límit del 75% del PIB per càpita per acollir-se als fonsestructurals perquè, com diu el Tractat d�Amsterdam, lesregions insulars haurien de gaudir de mesures específiques.

En qualsevol cas, el text del tractat és objecte de polè-mica perquè si bé reconeix el fet insular, no acaba de defi-nir quines illes s�hi poden acollir, si la política de cohesióeuropea afecta totes les regions insulars o si aquestes, alcap i a la fi, s�hauran d�examinar amb els mateixos parà-metres que les regions continentals. Des de les Balears, elGovern i la resta d�institucions �com les cambres de co-merç� segueixen una política clarament dirigida a fer valerla discontinuïtat territorial per afavorir inversions que pre-servin les societats illenques davant els impactes culturals

En definitiva, avançarcap a la sostenibilitat

exigeix canviar deformes de pensar,

d�actuar, de produir ide consumir

Acte de presentació de Balears, regió d'Europa.

i mediambientals que pateixen. En aquest sentit, les IllesBalears participen activament tant en el Comitè de les Re-gions de la Unió Europea com a la Conferència de les Regi-ons Perifèriques i Marítimes d�Europa, una organització in-dependent de cooperació interregional.

Europa ja reconeix la insularitat o, si més no, el seu co-mitè econòmic i social ha dictaminat que les xarxestranseuropees de transports no es poden acabar a la vore-ra de la mar, sinó que han d�integrar les illes i que aquestfet ha de ser tengut en compte amb la revisió dels fons decohesió de manera que �el mercat interior i les normes re-latives a la igualtat d�oportunitats han d�abastar el conjuntde la Unió� i que �el desenvolupament ha de compensar elsdesavantatges geogràfics permanents�, si bé això implicatenir molt en compte els problemes ambientals, sobretotels derivats del consum energètic, la producció de residus iel proveïment d�aigua.

11 - núm. 10 - 2002

INSU

LARI

TAT

�A Menorca es pot rectificar�Antoni Oliver

Sergi Marí, director de l�Observatori Mediambiental de Menorca, im-pulsa la investigació científica i social per tal de determinar quin ésl�estat de la Reserva de la Biosfera, declaració feta per la UNESCO pera Menorca. Des d�aquest observatori s�analitzen variables que vandes de l�estat de les aigües del litoral, fins al nombre d�automòbilsque diàriament hi ha a l�illa. El resultat, en definitiva, no és dolent. Hiha una bona qualitat mediambiental, encara que existeix el perilld�un creixement urbanístic i d�un canvi d�ús del sòl d�agrícola a urbào a agrícola intensiu. Malgrat tot, Sergi Marí creu que el Pla territori-al de l�illa de Menorca serà la �constitució territorial�, és a dir, ungran pacte, a favor del territori i de la protecció del medi natural.

Sergi Marí, director de l'Observatori Mediambiental de Menorca

-Quins són els objectius de l�OBSAM?

-El primer que s�ha de dir és que l�OBSAM és un projectede l�Institut Menorquí d�Estudis, que és un organisme au-tònom del Consell Insular, científicament independent, for-mat per investigadors. Dins aquest institut es va crear elprojecte de l�Observatori Socioambiental per fer un se-

guiment continuat de la Reserva de la Biosfera de Menorca.És a dir, de tot allò que significa el nexe entre activitathumana i conservació de recursos naturals. Estudiam to-tes aquelles qüestions socioambientals que poden expli-car com evoluciona Menorca des del punt de vista de lasostenibilitat, és a dir, de la relació entre l�activitat huma-na i els recursos naturals, tot tenint en compte que la

11 - núm. 10 - 2002

12 - núm. 10 - 2002

conservació és l�opció que ha fet Menorca des que va serdeclarada Reserva de la Biosfera.

-Com incideix la declaració de Reserva de la Biosfera al�illa?

-La Reserva de Biosfera té tres pilars, un és el desenvolu-pament econòmic i la conservació, que és el desenvolu-pament sostenible i afecta els poders públics, però tam-bé té el pilar de la participació ciutadana, d�implicació dela societat menorquina, perquè no només ha de ser unacosa administrativa, sinó participada i vista com un com-promís global de la societat, dels sectors privats i delscívics i el tercer és la investigació científica, del qual no-saltres ens en sentim responsables. I fins i tot, de l�edu-cació, la sensibilització, la difusió de dades, etc. Aquestaés la responsabilitat que ens hem atorgat i la duim a ter-me a través de l�Observatori.

-El seguiment ha donat algun resultat significatiu?

-Ja ha donat resultats. El seguiment es pot fer de moltesmaneres. A Menorca, la veritat és que hi ha bastant in-vestigació científica feta, perquè la tradició d�investigacióve de la creació de la Fundació de l�Enciclopèdia deMenorca, i això permet tenir dades dels darrers trentaanys i veure com han evolucionat qüestions importantdins el camp de les ciències naturals i socials. Això per-

met projectar tendènci-es, donar recomanaci-ons. Ara, el seguiment ésla voluntat de fer-lo. Araés més interessant posaraquest seguiment enmans d�un projecte per-manent que, amb unametodologia estàndard i

homologada miri en el temps les mateixes coses i de lamateixa manera. Que hi hagi una informació que es potobjectivar, que diferents persones ho puguin fer de lamateixa manera. Això fa que es pugui crear una sèrietemporal i això és el que fa l�Observatori, mirar les ma-teixes coses, sondeigs socials, estadístiques. Aquest se-guiment el pot fer qualsevol, però té molta més qualitatsi algú consolida una metodologia, perquè els errors dis-minueixen i la fiabilitat augmenta.

-Quines tendències es registren aquests darrers anys, quès�observa?

-No és fàcil respondre. De fet, si hi hagués un índex co-munament acceptat de sostenibilitat, com l�IPC, podríemdir un 2%, un 3%, anam bé o no. En una data podríemtenir la temperatura de la Reserva, però això no basta.Seguim un centenar d�informacions de tot tipus. Per exem-ple, des del nombre de persones que hi ha a Menorca diaa dia, fins a quina és la situació d�una espècie determina-da, per exemple el mart. Les dues coses són importants,però indiquen coses també molt diferents. Hem construïtun sistema a diferents nivells. D�una banda tenim investi-gació pròpia, observam el medi natural terrestre i marí,amb investigadors voluntaris que fan unes prospeccionsanuals de com van certes coses. Per exemple, l�estat dela posidònia és un gran indicador de la riquesa de les ai-gües, però aquest és un nivell molt científic. També hi haun seguiment de les parelles de l�àguila peixatera, que és

�Nosaltres advertim d�unasituació i els poders públicshan d�impulsar les polítiquesper fer sostenible el model

territorial�

INSULARITAT Sergi Marí

un animal que és al cim de la cadena tròfica al litoral, i viudel litoral, que hi hagi àguiles peixateres vol dir que ellitoral està bé i és un bon indicador de la pressió humanaal litoral. Aquest és un nivell, però també tenim un nivelld�indicadors ambientals molt més útils per prendre deci-sions que mesuren l�activitat econòmica, el nombre depersones que hi ha a cada moment, el tipus de residus,com es reciclen els residus, quina és la resposta de laciutadania per fer recollida selectiva d�aquests residus,quin és l�estat dels recursos hídrics, per exemple l�aqüíferdel Migjorn. La virtut dels indicadors és que s�han d�en-tendre i han de servir per prendre compromisos i decisi-ons per canviar les coses. Això és fonamental, perquè elque s�ha de fer és dir: jo faré unes coses perquè aquestindicador es mantengui i després s�ha de poder avaluar siaquesta actuació ha servit per mantenir l�indicador. Si noes fa això, aquest indicador és una entelèquia intel·lectual.

ELS INDICADORS

-Quins altres indicadors manegen?

-Tenim els nivells sintètics dels indicadors. Aquest siste-ma no és una cosa exclusivament tècnica, no hem deciditquin indicador és més sintètic que l�altre. Hem consultatgent, a través de tallers de participació i hem demanat ala gent quins indicadors entén millor i quins representenla sostenibilitat en el cas de Menorca. La sostenibilitatl�ha de definir la comunitat humana que gestiona un terri-tori, és un concepte general, com és el cas de la Reservade la Biosfera, perquè és un compromís davant la UNESCO,i els indicadors sintètics expressen com la gent capta lasostenibilitat a Menorca.

-Què demostren, en termes de sostenibilitat, aquests in-dicadors?

-Hem determinat catorze indicadors que serveixen per veu-re cada any com evoluciona Menorca, els anomenam elsemàfor ambiental, perquè els tenim dividits en colors:vermell, verd i groc. Volem amb aquests indicadors afa-vorir la sensibilitat. I això ens permet contestar a la pre-gunta de com va Menorca de forma simple. Si tenim encompte aquests indicadors, es pot contestar la pregunta.

-Pot resumir aquest estat del medi ambient?

-Les pressions que rep Menorca creixen, l�estat del mediambient, el territori i el paisatge encara són bons, la res-posta ciutadana és gran, hi ha cada dia major resposta afavor de la recollida selectiva, la sostenibilitat i la respos-ta política és ambigua. És a dir, tendríem: augment depressions: vermell. Bona resposta ciutadana: verd. I am-bigua resposta política: groc. Quant a la resposta políti-ca, hi ha hagut augment de zones de protecció del territo-ri i d�altra banda no aturen d�augmentar les llicències ur-banístiques, ara es debat el Pla territorial, però fins arano ha aturat d�augmentar el sostre d�allotjament humàque és una de les pressions més perilloses per a Menorca.

-Quina pressió humana ha de suportar Menorca al llarg del�any?

-L�indicador rei és la pressió humana i la pressió humanadiària. Nosaltres comptam quanta gent hi ha cada dia, ientorn a l�11, 12 d�agost és el dia que més gent hi ha cada

13 - núm. 10 - 2002


L�agricultura ésimportantíssima per a la

sostenibilitat, perquè soma un territori humanitzat

amb una agriculturaintegrada dins el paisatge

on la naturalesa ésfonamental

any i aquesta xifra no deixa d�augmentar, ara se situa en176.445 persones i això és una punta. Hi ha una líniaplana de població bastant inferior als residents oficials,és a dir, que l�estacionalitat actua per dalt i per baix. Al�hivern a Menorca no s�arriba a les 60 mil persones i elsresidents oficials passen de 70 mil. Per tant la població estriplica cada estiu, els residus es tripliquen, el consumd�aigua creix. La pressió humana és un indicador de l�ori-gen de les altres pressions. La gent entén que els recur-sos hídrics s�han de preservar, perquè el segon indicadorimportant és el nivell mitjà de l�aqüífer del Migjorn queno atura de disminuir, perquè la tendència en els darrersquinze anys és que els pous troben l�aigua cada vegadamés avall, aquesta és la tendència. Encara es troba aiguabona, això vol dir que l�estat dels aqüífers és bo, però nohem d�oblidar que la tendència és dolenta i que en icsanys estarem en una situació negativa, i s�han de pren-dre mesures abans. Un altre indicador que tothom enténés el de generació de residus. La població es triplica al�estiu, però la realitat és que els residus no aturen d�aug-mentar, en un cicle estacional equivalent a la població,cada mes en relació a l�any anterior. Finalment, un altreindicador de pressió fonamental, que reflecteix tot el fun-cionament del sistema econòmic i la contribució deMenorca al canvi global és l�emissió de CO2 que és unindicador energètic que tampoc no deixa d�augmentar. Aaquest indicador n�hem associat un altre que és la pres-sió automobilística. La gent viu l�augment de la pressióautomobilística com una pèrdua de benestar, com unacontradicció amb les proclames de sostenibilitat. No espot creure en una sostenibilitat que millora la qualitat devida si no aturam de sofrir un augment de cotxes al car-rer, un problema creixent d�aparcaments, creixementd�infraestructures, més rondes, ampliació de carreteresfins que es tornen a saturar, és a dir, un cercle viciós enquè el nostre model de mobilitat du a augmentar aquestapressió. La gent això ho viu com una pèrdua de qualitatde vida que ens ha dut a posar l�indicador del parc mòbilde l�illa.

ESTAT DEL TERRITORI

-Quin és l�estat del territori? perquè l�ús del sòl, veig queestà en vermell a aquest semàfor.

-Ho hem posat en vermell perquè augmenten els usosurbans i agrícoles intensius que són els que nosaltresconsideram que s�han d�estabilitzar per mantenir lasostenibilitat. Podríem acompanyar a aquest fet la pèr-dua de sòl agrari útil perquè a la vegada hi ha abandona-ment de terres, i partim de la hipòtesi que l�agricultura ésimportantíssima per a la sostenibilitat, perquè som a unterritori humanitzat amb una agricultura integrada dins elpaisatge on la naturalesa és fonamental. Augmenten elsusos intensius. Perdem l�agricultura sostenible de duesmaneres, perquè s�abandonen terres i perquè les terresque se sembren intensifiquen els seus usos i usen mésadobs, més pesticides i reguiu i també perquè augmen-ten els sistemes urbans i viaris sobre la superfície total.Aquestes dues coses fan que l�ús del sòl estigui en ver-mell.

-I el litoral?

-En canvi, l�estat del litoral està bé. No s�ha notat unadegradació de la vegetació de les dunes, encara que hi ha

més gent a les platges, però no hem notat una degrada-ció prou greu. Hi ha un siste-ma dunar ben conservat i ambmesures de gestió senzilles espot conservar. Tampoc no hi hauna agressió a altres zones dellitoral, com penyes i zonesrocoses. No hi ha una pressióexcessiva, no arriben les mo-tos nàutiques a les zones decria dels ocells importants,etc. I les zones humides dellitoral també estan bé, els eco-sistemes importants del lito-ral estan en bon estat, però lespressions augmenten. Però encara hi som a temps de fercoses. Quant al medi marí, estudiam les praderies de po-sidònia, les poblacions de peixos i d�una alga que pot re-flectir la contaminació marina. La posidònia reflecteix quehi ha una bona transparència de les aigües, les algues ensindiquen que no hi ha contaminació i les poblacions depeixos estan un poc disminuïdes per l�activitat pesquera,però a uns nivells que es poden recuperar amb mesuressenzilles, per tant el medi marí està en bon estat. Es po-drien fer estudis molt més complexos, però la gent enténaquests indicadors senzills.

14 - núm. 10 - 2002


�Tots estan d�acord en laprotecció, però cada unvoldria ser el que fes el

darrer hotel o l�últim campde golf�

RESPOSTA SOCIAL

-Pot comentar un poc més àmpliament la resposta soci-al?, ha quedat clar que és positiva.

-La resposta social es pot dividir en dos apartats. Acti-tuds individuals, la recollida selectiva és un indicador moltbo, perquè exigeix una acció, tenir diferents recipients acasa, dur els fems a distints contenidors, la resposta haestat molt bona i això vol dir que la gent hi creu i actua.Però també hi ha una resposta social col·lectiva. A Menorcahi ha una vida associativa important, entitats culturals,ecologistes, que tenen una activitat important i tenen unainfluència sobre l�opinió pública important. Tenim un in-dicador que és els pressuposts d�aquestes associacionsno subvencionades i el nombre de socis, si ho dividimtenim un alt indicador de la vida cívica. Hi ha una capaci-tat de resposta social important.

-S�han fet estudis de la immigració o de les migracionsinteriors?

-També hem fet estudis d�això, però l�indicador que ensinteressa és el de la pressió humana, perquè avui per

avui no es pot demostrarque una persona, turista,immigrant o resident, faciuna pressió distinta sobreel medi natural. El nombrede persones és una varia-ble derivada de la densitatde població, estàndard i lapressió ve del nombre depersones, siguin de l�origen

que siguin. La resta és complementari. Les pressions so-bre el medi vénen de la pressió humana.

-El model polític econòmic dóna resposta a la necessitatde limitar aquestes pressions?

-Aquest és un aspecte fonamental. La resposta política ésessencial. Nosaltres des de l�Observatori, voldríem veurela resposta política en els fets. La meva opinió és que eldiscurs polític ha millorat moltíssim. Aquestes coses quedèiem, quasi totes les forces polítiques les defensen. Tot-hom les inclou en el sentit que té uns programes per ga-rantir una economia sostenible, un territori protegit, etc.El discurs ha millorat molt. Però si nosaltres volemcontribuir en alguna cosa al món polític, que no és el nos-tre àmbit, ja que ens movem en el científic i sociològic,però no neutral, sinó a favor de la Reserva de la Biosfera,el que hem d�aportar a la taula del debat polític és infor-mació científica rellevant que demostri fets i tendènciesreals. És molt bo que el discurs polític sigui a favor de lasostenibilitat a quasi totes les forces polítiques, però no-saltres estudiarem el resultat d�aquest discurs polític, elsfets. I si aconseguim crear aquesta pedagogia, que el de-bat polític no només s�ha de basar en el discurs genèricde �farem grans coses a favor del medi ambient�, sinóque �aconseguirem tal cosa� i observam aquests indica-dors per veure si s�acompleixen aquestes coses, hauremcomplit l�objectiu. La ciutadania ha de veure què és unprograma polític i després poder comparar amb els indi-cadors per distingir entre les paraules i els fets. Hem po-sat sobre la taula molts d�indicadors, són interessants perveure si s�han acomplit els programes exposats a l�inici

d�un període polític. Intentam que hi hagi un nivell a laqualitat del debat polític.

-El Pla territorial dóna una resposta política a tots aqueststemes?

-L�Avanç del pla territorial de Menorca és molt interes-sant. Sempre havíem dit que les accions per a lasostenibilitat eren de dos tipus. La primera i més impor-tant, una ordenació global del territori de l�illa. La sego-na, accions positives a favor de la mateixa sostenibilitat:agricultura sostenible, turisme sostenible, etc. AquestAvanç incorporat a la filosofia de la Reserva de la Biofera,l�Avanç del PTI és positiu, es troba en fase de debat sociali hi contribuïm. Tota la societat menorquina s�ha pres ambmolt d�interès aquest tema i és un procés molt important.

-Els ajuntaments han limitat el creixement?

-A Menorca aquesta és la qüestió important. Els ajunta-ments de Menorca tenen un debat correctíssim en relacióa la sostenibilitat i a la gestió del territori. És més, totss�han embarcat en un procés coordinat d�elaboració d�unaAgenda Local 21. Mentre la inèrcia de la gestió del territo-ri de cada terme municipal fa que cada any hi hagi mésoferta turística i residencial construïda i per tant pot venirmés gent. Però si sumam els projectes i que la capacitatd�acollida de l�aeroport augmenta de cada vegada més,veiem que la situació és de divorci entre el discurs i larealitat. Per a això serveixen els indicadors, per conèixerla realitat dels fets i no només la virtualitat dels discur-sos.

-És clar que hi ha tesis que relacionen l�ampliació delsaeroports amb l�increment de residents i turistes.

-Hi estic molt d�acord, perquè una illa turística oberta ales economies europees i del món no pot ser tan ingènuade creure que és suficient un pla de contenció territorial.Les pressions reals que poden venir pel fet de tenir unaeroport massa gros en relació a la capacitat d�acollidasón molt grosses i una infraestructura com un aeroportpot ser el determinant de la pressió real i per tant que elsplans estiguin sotmesos a la realitat i no la realitat alsplans.

-A Menorca s�obre camí el model turístic. Es veu una ten-dència d�abandó d�altres activitats en favor del monocultiuturístic?

-Menorca té menys turistes que Mallorca i que Eivissa,això es veu fàcilment, perquè just hi ha un milió de visi-tants anuals, mentre que a les altres illes fa molt de tempsque s�ha superat aquesta xifra. Ara, el ritme de creixe-ment és més gran, és a dir, que es va començar tard,possiblement una de les causes del retard va ser perquèl�aeroport gran es va fer deu anys després, i el fet és quea Menorca el procés turístic, urbanitzador i especuladorva començar més tard, però va més ràpid. Això dóna unmarge de temps per reaccionar i tenir un turisme que apostiper la conservació de recursos naturals, que és un pro-ducte que es ven molt bé i que té futur, hi som a temps,però hem d�anar més ràpid perquè el procés és més ac-centuat, tenim més urgència per anar cap a un model deturisme sostenible.

15 - núm. 10 - 2002


�L�alarma bota en elsusos del sòl que són

cada vegada mésurbans i agrícoles

L�AGRICULTURA

-S�abandona l�activitat agrícola?

-L�agricultura a Menorca partia d�un punt favorable, per-què Menorca tenia una posició molt favorable amb el for-matge. La fomatgera és una activitat que aporta poc alPIB, però molt al medi ambient, i la situació ara és quede cada vegada disminueix el nombre d�explotacions. S�in-tensifica el model agrícola. En canvi té un gran avantatgei és que les mateixes polítiques que poden afavorir unturisme sostenible són les que poden afavorir una agri-cultura sostenible. Les dues es reforçaran mútuament,una agricultura sostenible és una contribució a un paisat-ge que aporta molt a un futur turisme sostenible i unaimatge d�illa sostenible turísticament pot aportar moltíssima la capacitat de vendre en una relació de qualitat-preualta uns productes agrícoles de cada dia més ecològics.El turisme i l�agricultura sostenible són dues grans viesper a Menorca. La indústria va a part, té la seva pròpiadinàmica. Les indústries dominants serien la bijuteria i elcalçat i han fet la seva reconversió des dels anys vuitantai han apostat pel disseny i per productes d�alt valor afe-git. Ha disminuït la seva dimensió a nivell d�aportació glo-bal a l�economia menorquina, però la indústria menorqui-na té capacitat per seguir una línia competitiva.

-És a dir, encara es pot actuar?

-L�única esperança de Menorca és que encara hi ha tempsper actuar, basta observar els nostres veïns per veure

que Mallorca és Menorca deu anys després i també Eivissa,vint anys després.

-Ara el que importa és mantenir les mesures en el temps,al marge dels canvis polítics?

-A Menorca hi ha el que se�n diu bon rollo amb aquesttema. Fa temps que els sectors econòmics principals totssaben que és més interessant la conservació dels recur-sos naturals que qualsevol altra cosa i els primers inte-ressats són ells. Perquè és una es-tratègia global de Menorca com a pro-ducte turístic. Tots sabem de fa tempsaixò i la Reserva de la Biosfera és unprojecte compartit per tots. L�únicproblema que hi ha és el que en eco-nomia s�anomena el �dilema del pre-soner�. És a dir, que tots d�acord quetenim molt a guanyar, però individualment tothom té in-centius per rompre aquest acord, perquè tothom vol queel territori estigui íntegrament protegit, exceptuant la sevaparcel·la, això vol dir, molta concertació d�interessos, moltde diàleg i una responsabilitat de l�autoritat pública moltgran per harmonitzar aquests interessos. Saben que elsinteressos particulars hi guanyaran, tot i que cada unsd�aquests particulars voldrien ser el darrer que fes un hotelo un camp de golf. El Pla territorial es debat amb possibi-litat de ser un pacte pel territori, econòmic i social, laintroducció a l�Avanç diu una cosa molt positiva i és que elPla vol ser una �constitució territorial�.

16 - núm. 10 - 2002

L�Institut d�Estudis Eivissencs, que fa dos anys va com-plir els seus cinquanta anys de vida, té, com a tascafonamental, la defensa de la cultura pitiüsa i del patri-moni. L�Institut inicià, en els anys setanta, una novaetapa plena d�iniciatives i de projectes, època que coin-cidí amb temps en què es començà a advertir el deteri-orament mediambiental i que tengué, en la reclamacióde la protecció de ses Salines, la primera gran reivindi-cació capaç d�aglutinar la societat eivissenca. L�any 1971,a l�acte anual central de l�Institut, el Manifest de la Nitde Sant Joan, ja es donava el primer crit d�alarma i ja es

�S�ha perdut per massa�, diuen els pagesos eivissencs. I sembla que és l�excés elfactor que, en el retallat territori de les Pitiüses, pot fer perillar els desitjos dipo-sitats en una nova etapa política i provocar que es perdi l�impuls que dugué, ara

fa tres anys, a gairebé dotze mil persones al ca-rrer per demanar, en la manifestació més grande les efectuades a les Pitiüses, que es preservàsuna geografia, natural i cultural, cada vegadamés desfeta. Marià Serra Planells, president del�Institut d�Estudis Eivissencs, diu que seria horad�abandonar la cultura del plany i de la queixa,però que, malgrat el cansament que genera lareivindicació permanent, aquesta hora encarano ha arribat. Eivissa, segons el representantd�una de les institucions culturals més repre-

sentatives de les Pitiüses, perd l�oportunitat històrica d�aturar la màquina de ci-mentar i de rompre el tòpic que associa l�illa amb la impunitat, la desarticulacióamb el domini dels interessos més fàctics i més particulars.

Marià Serra Planells, director de l�Institut d�Estudis Eivissencs

�El poder econòmiccondiciona la políticaeivissenca�

Constanza Fortesa

feien una sèrie de previsions sobre allò que podia passarsi no s�aturava el creixement urbanístic incontrolat. Aracom ara i segons indica Marià Serra, �totes les previsi-ons, una per una, s�han anat complint, punt per punt i filper fil�. De fet, en el darrer Manifest de la Nit de SantJoan, l�Institut, dues dècades després, torna a les ma-teixes i demana el consens polític per assegurar la pro-tecció de ses Feixes, per demanar la reconsideració delprojecte de dic del Botafoc i que la protecció legal vi-gent sobre els Amunts, ses Salines o Cala d�Hort siguireal i que es tradueixi en inversions encara pendents.

17 - núm. 10 - 2002

INSULARITAT Marià Serra

UNA EIVISSA MÉS DÈBIL

Marià Serra considera que això de les �Quatre illes,un país, cap frontera� és �una entelèquia, un eslòganbastant aconseguit, però un eslògan�. Cada illa comen-ça i conclou en ella mateixa, de manera que, sobre els

trets comuns de l�arxipèlag,destaquen les diferències.Eivissa i Formentera han patit,com Mallorca, el pas sense ma-tisos d�una societat primària auna societat terciària enriqui-da sense que una progressiócultural disminuís els trauma-tismes del bot. Però Eivissaofereix una societat encara mésdisgregada, més diluïda i afer-rada als interessos particulars.�Menorca �diu Serra Planells�té un pòsit cultural molt gros iMal lorca, des de fa moltsd�anys, té uns grups molt ac-tius que treballen a favor de laconscienciació general de l�illacom una identitat o a favor de

la preservació mediambiental. La societat pitiüsa és en-cara una societat invertebrada. Les persones que, du-rant tants d�anys, han mantengut el poder polític eren,en realitat, les mateixes que representen el poder eco-nòmic i, així, aquí hem vist una veritable cursa de des-barats�. En aquests moments, �el poder econòmic enca-ra domina la societat eivissenca. El lligam d�interessosfa que els representants polítics que arriben als ajunta-ments, que són els que, per llei, tenen la gestió urba-nística directa, es vegin supeditats a un dirigisme moltintens. En realitat, capacitat d�autonomia i de maniobraen tenen molt poca�. Senyal d�una col·lectivitat �on ca-dascú prega per ell i, és de suposar, Déu per tots�, és

Tornar al carrer,tornar a opinar

Marià Serra Planells va néixer el 1943 a Eivissa. Du quaranta anys dedocència com a mestre d�escola i, des de en fa vint-i-vuit, és directordel col·legi sa Bodega, pioner de l�ensenyament en català. Immers desde sempre en el món cultural i educatiu pitiús, forma part de l�Institutd�Estudis Eivissencs des de l�etapa de renaixement de la institució enels anys setanta on va ocupar, a partir del 1978, el càrrec devicepresident i on ocupa, des del 1995, el de president. La mort recentde Marià Villangómez i de qui va ser president de l�Institut fins l�any78, Joan Marí, �ens ha deixat sense dos referents vitals per a la culturai la identitat eivissenques�. Eren persones �que veien més amb un ullque cap de nosaltres amb els dos� i que sabien com �ensenyar sensepostular�.

En aquests moments, l�Institut compta amb 514 socis. Un volumd�afiliats clarament important. De fet, diu Serra Planells amb humor,�sempre hem comentat que, després del Club Nàutic, som l�entitateivissenca amb més socis�. L�Institut ha viscut darrerament una etapad�insuficiència econòmica, causada pels problemes del Consell Insulara l�hora d�aprovar els seus pressuposts i, consegüentment, la partidadedicada a la institució. Però, �els problemes econòmics no ens preo-cupen gens, feim el que podem fer, aturam una mica i ja continuaremdesprés. L�Institut té un prestigi ben guanyat i això sí que no perillagens ni mica�. El repte fonamental és intentar que la cultura democrà-tica s�estengui a Eivissa. Molts dels conflictes que viu l�illa vénen d�undèficit democràtic, de la manca de participació. Volem que la societatcivil torni a dir la seva, que torni a tenir força i que sigui escoltada,com ho va ser en la manifestació que es va a dur a terme fa tres anyscontra l�urbanisme frenètic�. Revitalitzar el teixit ciutadà gràcies a lesopinions i els parers, tornar una mica al vigor dels anys setanta quan,l�Institut, en boca de gent com Sert, Joan Marí, Joan Vilà, Josep MariaLlompart o Parcerisas, feia bullir Eivissa i encoratjava la gent a sumar-se a l�optimisme de les idees.

�El lligamd�interessos

econòmics faque els

representantspolítics quearriben als

ajuntamentses vegin

supeditats aun dirigismemolt intens�

18 - núm. 10 - 2002

INSULARITAT Marià Serra

Indisciplina i impunitat urbanística:�a Eivissa no podem citar ni una solaactuació administrativa o judicial quehagi estat prou clara i rotunda com

per servir d�exemple�.

�la indisciplina urbanística total i absoluta; els italiansconstrueixen als puigs, els alemanys en el perímetremarítim sense que intervengui la Demarcació de Cos-tes..., i ja no en parlem dels peninsulars, els residents iels eivissencs mateixos. És cert que a Mallorca també hi

és aquestaind isc ip l i -na, peròEivissa éspetita i, enaquest cas,el tema dela grandàriaés substan-

cial�. Irregularitat rere irregularitat sense que hi hagiconseqüències es crea una �cultura de la impunitat�; aEivissa �no s�ha vist mai cap càstig exemplificant sobrecomportaments individuals o sobre agressions al medi.Ni s�ha tomat cap casa irregular, encara fos a nivell sim-bòlic, no s�ha multat ni, per molt fort que sigui dir-ho,empresonat ningú. No podem citar ni una sola actuacióadministrativa o judicial que hagi estat prou clara i ro-tunda com per servir d�exemple�.

DARRERA EL MOSTRADOR

Els carrers d�Eivissa en plena temporada turís-tica es converteixen en un mostrador que omplela vista i la curiositat, plens de gent jove de totaEuropa que cerca la cita pel darrer rave i, a la fi,atrets pel �sun, sand and sex� amb què les agèn-cies anglosaxones publiciten l�illa i ofereixen allòque els viatgers segurament trobaran. És la cul-tura de les drogues de disseny i de l�alliberamentde les repressions hivernals en una latitud calo-rosa i, malgrat el malestar de les institucions,aquesta és la imatge europea d�Eivissa. Però elvistós mostrador eivissenc se sustenta en unesbases febles, i amaga una segona allau de pobla-ció engrossida per la massa d�immigrats arribatsa causa de l�etern boom urbanístic.

CONTRA EL DIC DEL BOTAFOC

El pacte progressista que governa el ConsellInsular d�Eivissa i Formentera ha aturat, a dife-rència de Mallorca i Menorca, la construcció ensòl rústic, però no en sòl urbà i urbanitzable. Elsproblemes més greus, en opinió de Serra Planells,es concentren a Vila, on �acabam el sòl urbanit-zable i el sòl urbà. No hi ha espai per a zonesverdes, per a equipaments escolars, per ainfraestructures com una estació d�autobusos oun centre d�assistència mèdica. Des de l�Ajunta-ment ara es parla de revisar el Pla general, quanaquest és un tema que s�hauria d�haver tractatquan començà la legislatura. És cert que les he-rències de l�anterior govern eren desgavellades,però és que durant aquesta legislatura a Vila noha canviat res, l�ajuntament ha canviat de signepolític, però l�urbanisme continua sent el de sem-pre, un urbanisme desenvolupista�. L�Institut d�Es-tudis Eivissencs s�ha manifestat rotundament encontra del projecte de dic del Botafoc, previst perprotegir el port d�Eivissa del vent de Llevant i pergarantir la seguretat del trànsit portuari, però, en

paraules de Marià Serra, és �un projecte desproporcio-nat, desmesurat, gegant, una obra agressiva i brutal quecanviarà la fesomia de la ciutat i desfarà la panoràmicade la badia des de qualsevol punt de vista. Aquest pro-jecte s�ha aprovat amb una espècie de pantomima departicipació ciutadana i s�han descartat projectes alter-natius molt més respectuosos amb l�entorn�.

PERSONALISMES POLÍTICS

En el cas de la trajectòria del nou Consell, �és inevita-ble parlar de desencís. Sí, s�han fet coses, però els guanyssón molt minsos�. Serra Planells no cerca els matisosquan parla de �polítics que, per protagonisme personal,han tirat en orris determinats projectes�. La referència aBuades és clara. �Hi ha polítics �afegeix� als quals elsagrada molt parlar, però molt poc escoltar. L�autisme po-lític no és bo, s�ha de poder conversar i arribar a puntsde trobada i consens. No podem demanar que els polí-tics siguin uns màrtirs, però sí que entenguin que, devegades, la seva feina és cremar-se, fer una feina, cre-mar-se ben cremats i ser substituïts�.

19 - núm. 10 - 2002

Isidor Torres Cardona, batle de Formentera

El mestre d�escola Isidor Torres Cardona atén la batlia de Formentera amb lamateixa dedicació que posava a l�escola unitària que era al seu càrrec: la

disponibilitat total d�una professió exercida sempre amb un fort componentvocacional. No deu ser casualitat que els darrers batles de l�illa hagin estat tots

mestres. Enregistram aquesta entrevista mentre Isidor Torres ens guia pelsracons més característics de Formentera, un recorregut de llums i ombres. El

batle no abusa del lirisme de la imatge blava, blanca iresseca de Formentera i no oculta les greus mancan-

ces d�un ajuntament estressat per les responsabilitatsque li provoca una illa administrativament inexistent.

Aconseguir l�equilibri social, econòmic i ecològicd�aquesta terra, que qualifica de �singular�, és l�esforç

addicional a la gestió municipal quotidiana. Aquestaés la seva obsessió i el seu orgull.

Formentera: l�illaque vol existir

Gina Garcías Sansaloni

-Diuen que els formenterers només reconeixen l�autoritatdel seu batle, que no senten com a propis ni el Govern deles Balears ni el seu Consell Insular.

-Això és una realitat que no s�ha d�entendre com un menys-preu cap a les institucions, sinó com un fet. Els formente-rers no han visualitzat mai el Govern que es va formar

l�any 1983, quan s�aprovà l�Estatut d�autonomia. En sentitgeogràfic és evident que som una illa, però a nivell polític,Formentera no ha estat considerada mai com una illa. Aquestha estat històricament, i continua sent avui encara, el grandrama de Formentera. La seva dimensió, la seva població ien conseqüència el seu escàs pes polític determinaren que,tant en la redacció de la Constitució espanyola (art. 68.2,

69.1 i 141.4) com en la de l�Esta-tut d�autonomia de les Illes Bale-ars (art. 5.1, 18.2), Formenterafos considerada simplement comun municipi per les administraci-ons de l�Estat, pel Govern de laComunitat Autònoma i pel Con-sell Insular d�Eivissa i Formente-ra. Això significa, a la pràctica,que tenim dret a uns determinatsserveis com a àmbit municipal i arebre unes determinades partici-pacions dels tributs de l�Estat i dela CA, molt inferiors als que re-bríem si ens considerassin unailla.

-I també els deu provocar unasobrecàrrega de treball.

-L�Ajuntament de Formentera ésl�únic punt de referència institu-cional. És el cor de l�estructurapolítica, administrativa i social del�illa. Aquí el batle ha hagutd�atendre un part o enterrar unmort. Els ciutadans ens demanenuna diversitat i una quantitat deproductes i de serveis integralsque no demanen a cap altre ajun-tament de les Balears, i que notenen una correspondència justaamb les nostres escasses dotaci-ons d�infraestructures, equipa-ments i possibilitats econòmi-ques. No podem mancomunar capservei (manteniment de carrete-res, neteja de platges, gestió delsresidus, parc de bombers, escor-

19 - núm. 10 - 2002

20 - núm. 10 - 2002

Isidor Torres Cardona (Formentera, 1951) és mestre d�escola perl�Escola Normal de Barcelona, una professió que vol recuperar quan aban-doni la vida política, i en la qual ha treballat a l�Escola Unitària de Cap deBarberia i a la de Sant Francesc, a Formentera. Ha dirigit el Centre deRecursos Pedagògics de Formentera i ha estat també assessor de pri-mària al Centre de Professors i Recursos d�Extensió de Formentera.

Ha estat membre del Consell de Redacció de l�Enciclopèdia d�Eivissa iFormentera i president de l�Obra Cultural de Formentera; la seva activi-tat incansable l�ha fet també fundador de grups de ball folklòric, coautorde vídeos i de recopilacions de cançons populars.

Ha exercit la política com a diputat al Parlament de les Balears i con-seller del Consell Insular d�Eivissa i Formentera l�any 1987. En substitu-ció de Pilar Costa ha exercit el càrrec de senador des del juliol del 1999a març del 2000, càrrec que feia compatible amb el de batle de Formen-tera, elegit el 1999 amb la candidatura progressista COP.

La Figuera. Els formenterers no poden les branques de les figueres, les apuntalen i això permetque creixin uniformes. Així el ramat no es menja les figues i es resguarda de la calor a l�estiu sotala figuera. A l�hivern, l�arbre sense fulles té un atractiu especial, com una escultura.

xadors...). Els nostres recursos ens permeten fer allò quecal fer com a municipi, però que és necessari atendre coma illa. No vull semblar victimista, però és cert que l�ajunta-ment és -en el cas de Formentera- una entitat única, ex-traordinàriament complexa, fràgil, cara de mantenir i difí-cil d�organitzar i de fer funcionar, que requereix governaramb mentalitat �d�Estat�. Hem de trobar una solució a lacontradicció que suposa ser massa grossos per ser admi-nistrats només per una entitat municipal i massa petits pertenir un consell insular propi.

UN CONSORCI PER ACOSTAR SOLUCIONS

-El consorci i la delegació de funcions i transferència delConsell Insular d�Eivissa i Formentera és la solució?

-Hem creat un consorci �Formentera desenvolupament� delqual forma part el Consell Insular i el Govern de les Bale-ars, amb un pressupost del qual el Govern n�aporta el 70%,un 20% el Consell Insular i l�Ajuntament de Formentera un10% i hem adquirit ja un espai suficient per edificar el cen-tre sanitari que l�illa necessita, esperam que estigui fet enun termini curt. Quant al transport, hem plantejat unes

demandes de serveis d�interès general,especialment durant la temporada baixa per nohaver de fer nit a Eivissa si hem d�agafar l�avióa primera hora del matí o tornar a darrera horade l�horabaixa. Jo crec que és necessari poderarribar a un acord amb les empreses concessio-nàries. No és admissible que a l�hivern baixin almínim els serveis i que quan arriba la tempora-da alta hi hagi una barca cada quart d�hora. Unesplenes han d�anar a canvi d�unes buides.

DE L�EMIGRACIÓ AL TURISME

-Aquest és un poble auster i treballador, dedi-cat ara a atendre turistes preferentment itali-ans en el seu �dolce far niente�.

-Els formenterers han tengut una història moltdifícil, estan acostumats a passar amb molt pocacosa, a no ser tenguts mai massa en compte, iestan acostumats a sortir-ne amb molt de sa-crifici i molta de voluntat, i a treure profit dequalsevol cosa. Formentera, durant els seglesXV i XVI pràcticament era considera despobla-da. És a partir del segle XVIII que es comença apoblar, quan el rei Carles II fa una donació de

terres i es reparteix, per tant, la propietat de la terra. Elsprimers pobladors varen venir de diferents municipisd�Eivissa: Santa Eulàlia, Sant Carles... i varen haver de lluitarcontra l�esterilitat de la terra. L�ordre que havien rebut deMarc Ferrer era que podrien ser propietaris de l�extensió deterra que fossin capaços de tancar amb una paret d�un metred�alçada i conrear en un termini determinat de temps. Aixòva imprimir una forma de ser. La gent obtenia els fruits dela terra, quan en donava, però no obtenia doblers líquids.Fins els anys cinquanta els formenterers viuen en una eco-nomia de subsistència. Menjaven d�allò que la terra i la marels donava. Hi havia un complement a l�estiu, la feina a lessalines, a les quals tenien accés gairebé tots els formente-rers, gràcies a una organització comunal. En conjunt, eraun treball especialment dur i ingrat, que va provocar l�emi-gració de molta de gent... Fins als anys trenta del seglepassat hi hagué un moviment migratori important cap aCuba, a Amèrica del Sud, a Argentina.

-I ara, el 1999 varen tornar, a votar...

-Sí (riu), el 1999 alguns ciutadans de Santa Fe varen tenirun especial interès a venir a passar unes vacacions... Curi-ós, perquè, a més, molts dels seus llinatges no es corres-ponien amb els de la gent que havia emigrat, i a més ellscuriosament no acabaven de situar Formentera aquí on som,sinó en alguns indrets d�altres illes, de Mallorca.

-Aquest empadronament fraudulent, a més de les conse-qüències judicials que podrà tenir per als que el promogue-ren, ha fet que els ciutadans de Formentera siguin encaramés desconfiats en relació als poders que ja no veien coma pròxims o seus?

-Això abunda en l�oblit històric i sistemàtic que ha patitFormentera, i que ha modelat el caràcter dels seus habi-tants. Ara resulta que el color del Govern dependrà delshabitants de l�illa de Formentera. Amb nosaltres varen vo-ler fer el frau més greu que pot patir una democràcia. Lagent de Formentera ho va interpretar així, i va anar a votar

INSULARITAT Isidor Torres

21 - núm. 10 - 2002


massivament, amb un sentiment d�orgull ferit. Volen serells els que decideixin qui els ha de governar.

-De totes formes el cert és que aquí també ha arribat laimmigració de debò.

-Creix la població, en part gràcies a la immigració: hi ha aFormentera un col·lectiu important de magribins. Els anyssetanta la nostra emigració cessa i començam a rebre im-migració, primer nacional, d�Andalusia, de València, deConca... i avui hi ha un contingent important de marro-quins, de colombians que han vengut a treballar, i a la ve-gada un nombre important d�europeus que han vengut aresidir aquí.

-Formentera s�ha rebel·lat definitivament contra el caci-quisme històric que ha patit?

-Sí, per part de persones que no han volgut acceptar lasobirania d�aquest poble, la seva decisió de contenir el crei-xement per tenir garantit el futur. Pocs dies abans de leseleccions locals del 1999 cremaren els arxius dels expedi-ents urbanístics de l�ajuntament. Fa pocs mesos agredirenun regidor. És clar que hi ha hagut comportaments caci-quistes. Però pens que han estat vençuts per la voluntatpopular i per les institucions que la representam.

-Com és Formentera a l�hivern i com és a l�estiu?

-A l�hivern és la Formentera tradicional, la pagesa, esfor-çada, austera i solitària. A l�estiu, es transforma en la For-mentera del segle XXI, que depèn i viu del turisme. Ser-veis, vehicles, bullici... A l�estiu, la població de l�illa esmultiplica per cinc, però no hi ha massificació, tot i queestam molt a prop d�una situació que no hauríem de tras-passar, perquè seria perdre qualitat de vida, per als quesom d�aquí i per als visitants. No volem perdre la nostrasingularitat. És la forma de tenir garantida una economiade futur. Si ens convertim en un destí estandarditzat ensamenaçarà la pobresa, perquè en ser més difícil arribar, noho pagarà venir si oferim el mateix que destinacionsmassificades. Hem de ser uns defensors conseqüents ambl�evidència que aquesta illa no pot acceptar un altre modelde creixement.

UN MODEL EQUILIBRAT

-Quin és el seu model d�equilibri?

-És molt important que, a la vegada que milloraml�hostaleria, mantenguem l�entorn. Hem de fer possible quela gent vulgui treballar la terra. A través del consorci inten-tarem arreglar les parets de pedra seca, soterrar les línieselèctriques a la zona rural, adobar els camins, com aquestcamí romà que ara recorrem. Però no ens basta, amb elmanteniment del paisatge, també volem recuperar les an-tigues cooperatives de serveis, a través de les quals poderoferir una brigada de persones per conrear la terra, arre-glar les oliveres, les figueres, els ametllers... cooperativesque permetin que l�entorn natural funcioni, que mantenguinuna cabanya important de cabres i ovelles, que equilibrinel paisatge. De les ajudes de la Conselleria d�Agricultura haarribat a Formentera molt poc. Però ara hi ha un projected�aprofitament de les aigües depurades per regar el camp.Serà la primera volta que a Formentera es pugui regar!Vull dir-ho amb tota la precaució. Després de dos mil anys,

l�alcalde és tan escèptic com la majoria dels ciutadans, quemai no han conegut una agricultura de reguiu. Amb l�aiguadepurada podrem cultivar productes d�hort amb més ga-rantia d�èxit. Hi ha alguns projectes de producció de vi. Elsvolem comercialitzar amb la marca de �Vi de Formentera�.Ara l�agricultura és només un complement de l�activitat prin-cipal. Però volem crear també cooperatives de consum,perquè comercialitzin la nostra varietat de formatge, lesfigues seques, la mel, coses de les quals allò que importaés la qualitat i no la quantitat.

-Com preveuen el futur?

-Miri el color de la mar, aquesta és una illasingular. A terra també. Els fotògrafs i elscàmares de cinema o de televisió, han dereajustar els seus aparells per no cremarla pel·lícula. A Formentera, la indústriaturística durarà tant que siguem capaçosde mantenir la singularitat i la identitatd�aquesta illa, si permetem la massificaciói la degradació, Formentera no té futur. Ferel doble viatge per arribar a una illa senseatractiu, sense aquestes especificitats, no té sentit.

-Volen conservar allò que els hippies tant admiraven?

-Els hippies varen tenir una transcendència social. Era gentque passejava, que feia festes a la lluna, que vivia ambmolt poques necessitats bàsiques. Amb el seu lema� Viu lavida, fes l�amor...� escandalitzaren alguns, però de fet novaren provocar conflictes. Eren persones pacífiques. El fe-nomen hippy va servir perquè Formentera fos molt cone-guda i l�indret de Sant Ferran tengués un ressò mundial.

TURISME ARTESÀ

-Com va néixer el turisme a Formentera?

-Els anys seixanta, els formenterers varen crear l�oferta tu-rística de la mateixa manera que havien creat les sevesanteriors formes de supervivència. És a dir, escometerenuna nova activitat sense abandonar les terres, a poc a poc,d�una forma que podien abastar ells mateixos. Veu aques-tes cases de Formentera que tenen doble coberta?, primer

�Els nostresrecursos ens

permeten fer allòque cal fer com amunicipi, però no

el que ésnecessari atendre

com a illa�

www.visitformentera.comL�Oficina de Turisme de l�Ajuntament de Formentera ha obert una pàginaweb, �www.visitformentera.com�, que proposa una altra forma de co-nèixer l�illa, tot prescindint de les agències turístiques convencionals.

La pàgina dóna suficient informació de l�illa i la seva història i delsserveis que els visitants per lliure hi poden trobar. La pàgina ofereix lapossibilitat de recórrer l�illa de Formentera a peu durant tres dies. Ésuna iniciativa conjunta de l�ajuntament, el Govern de les Balears i elConsell Insular de les Pitiüses. Acompanyats per un guia, els caminantspoden arribar als racons que només són accessibles a peu. És unatornada al passat, als petits molls on els fenicis desembarcaven el peixi els romans embarcaven el blat i el vi, on els víkings atacaven els àrabsi els pirates es resguardaven dels corsaris i de les tempestes.

Una pàgina on es descobreix la Formentera que s�amaga dels fulle-tons i amb la qual l�illa vol mantenir la capacitat de decisió sobre el seufutur.

22 - núm. 10 - 2002


se�n solia fer mitja, i la segona meitat es feia quan la famí-lia creixia o les possibilitats econòmiques ho permetien.De la mateixa manera, els hostals de Formentera, famili-ars, petits, es construïren amb un nombre petit d�habitaci-ons, amb poques comoditats, i a poc a poc els varen adap-tar, fer créixer i dotar de comoditats, fins que avui ja, jun-tament amb la Conselleria de Turisme, s�ha aconseguit in-tegrar-los dins una marca de qualitat turística: �Formente-ra, hostals singulars� i que es comercialitzin al costat d�es-tabliments de categoria 4 estrelles, perquè la seva qualitatve donada pel tracte familiar i directe que es pot gaudir auns establiments petits, i per la qualitat de vida que pro-porcionen. D�aquesta manera, entre tots poden oferir unaxarxa de serveis molt semblant a la d�un establiment de 4estrelles. És el que se suggereix als propietaris dels hos-tals, on uns tenen piscines, altres un espai per fer instal·la-cions esportives, instal·lacions per fer turisme de salut...

en conjunt permeten fer una oferta molt atractiva, uns pro-ductes molts sol·licitats: turisme de salut, ecològic, famili-ar... A Formentera no hem de fer grans inversions ni gransreconversions per proporcionar aquests tipus d�oferta tu-rística, s�ha de ser intel·ligent a l�hora de comercialitzar.

-Com s�ha produït el fet que els propietaris de les terreshagin creat la indústria turística de l�illa ells mateixos sen-se caure en la temptació fàcil de vendre les terres i l�herèn-cia familiar a les grans cadenes hoteleres.

-En primer lloc, perquè partíem d�aquesta realitat. En se-gon lloc, perquè hi ha hagut una consciència popular, col·lec-tiva que el territori i els recursos d�aigua són limitats i pertant també ho havien de ser les possibilitats de creixe-ment. En els anys seixanta ja existia aquesta consciència,que es mostrà amb tota intensitat el 1992, en què es va feraquella gran manifestació contra el projecte de fer un càm-ping de 800 places a la platja de Can Marí, un projectependent encara d�una sentència final, tot i que amb leslleis actualment en vigor és pràcticament impossible quees pugui dur a terme tal com en un principi era previst.Sempre hi ha hagut una consciència i una voluntat popularcontrària a l�edificació de grans establiments turístics a l�illa,

tot i que n�hi ha alguns. Això és un fet que a les altres IllesBalears no es coneix, i jo crec que és de justícia que es faciaquest reconeixement al poble de Formentera.

EL TERRITORI

-Els formenterers, en canvi, han impugnat algunes de leslleis que ordenen el seu territori.

-Els límits dictats per la Llei de costes varen generar unagran preocupació social, perquè tot i que efectivament in-clouen els terrenys arenosos, que en el seu temps possi-blement eren dunes movibles, també s�ha de dir i reconèi-xer que ara les dunes estan cobertes de bosc o cultivades ique la població s�hi ha establert. La Llei de costes no harespectat la partió tradicional, sinó que ha seguit altresparàmetres. Encara hi ha conflicte amb l�aplicació de la Llei

de costes. Aquesta franja que uneix els dos cú-muls de l�illa de Formentera està pràcticament totainclosa en la zona protegida per la Llei de costes.I miri, hi ha establiments, habitatges, edificis...Els propietaris han interposat recursos, algunsestan estimats, d�altres no. Fa pocs dies el direc-tor general de Costes va respondre a una pregun-ta del nostre senador autonòmic i va dir que elministeri intervendria quan s�haguessin dictat lessentències de tots els recursos interposats.Però a més, hi ha les zones protegides per la Lleid�espais naturals de les Illes Balears, els ANEI, itambé per la Llei de l�any 1995, que declarà Re-serva Natural ses Salines d�Eivissa i Formentera,una llei que va ser substituïda desprès per la lleiautonòmica, que en aquests moments és en vi-gor. A partir d�aquí, les lleis del Pacte de Progrés,que estableixen la inedificabilitat dels ANEI, i aug-menten la parcel·la mínima, que abans era de7.000 metres, a 15.000 metres.

-Va ser ben acceptada per la població?

-En un primer moment no hi va estar d�acord. Per-què els veïns de Formentera havien fet segregaci-

ons, no per parcel·lar la finca, sinó per fer habitatges fami-liars i, donat el caràcter retroactiu d�aquesta llei, al final nohan pogut construir. Amb aquestes lleis l�interès generalsens dubte n�hem sortit beneficiats, però hi ha casos pun-tuals molt perjudicats, que de cap de les maneres no po-den acceptar mesures d�aquests tipus. Veurem si dins elPla territorial insular hi ha la possibilitat de resoldre algunsd�aquests casos.

-La protecció costa vots?

-L�inici de legislatura va ser molt complicat. A més, als cas-cos urbans es va començar a aplicar amb tot el seu rigor laLlei de patrimoni que prohibeix edificar en un radi d�accióde 250 metres de les esglésies. Això ens va provocar pro-blemes, perquè, a més, l�ajuntament va haver d�iniciar unsplans de protecció especials per a aquestes zones, i real-ment hi ha hagut unes circumstàncies una mica adverses,però en definitiva, si entenem que Formentera és un espaimolt limitat i hem de transmetre una illa habitable a lesnoves generacions, si acceptam aquesta reflexió, i jo vol-dria que tothom entengués que aquest és el missatge quedonam, el preu polític que haguem de pagar per haver duta terme aquestes mesures proteccionistes és insignificant

23 - núm. 10 - 2002


Wackernagel i Rees (1996) defineixen la Petjada Ecològica com:�una eina que serveix per determinar l�àrea de terra i marecològicament productiva que es requereix per proveir tota l�ener-gia i els recursos materials consumits i per poder assumir elsresidus produïts per una població definida amb l�actual tecnolo-gia, sigui on sigui que es trobi aquesta àrea�.

Segons el geògraf Ivan Murray, els indicadors de sostenibilitatd�una illa, com ara Formentera, són molt il·lustratius dels impac-tes que l�activitat turística i l�economia de serveis tenen sobre unespai definit. Formentera, diu Murray, �podria ser un magníficlaboratori per a la posada en marxa de mesures cap a lasostenibilitat, emperò a les Balears en general l�escassa disponi-bilitat d�informació socioambiental és un gran impediment perdur a terme qualsevol iniciativa. En el cas de Formentera la situ-ació és encara més escandalosa, perquè no existeix com a enti-tat autònoma, és a dir, com a illa.�

Per calcular la �petjada ecològica�de Formentera, i per tant del�impacte de l�economia formenterenca, Ivan Murray es remet,en els seus estudis, als càlculs indirectes de totes les Balears. AFormentera, amb una extensió de 82 quilòmetres quadrats, licorrespon una capacitat ecològica (terra i mar) de 116,2 quilò-metres quadrats. El territori formenterenc serà sostenible, diu lateoria de �la petjada ecològica�, sempre i quan el seu impacte nosuperi aquesta capacitat ecològica de reposició de recursos.

La pressió humana permanent sobre l�illa es xifra en més dedeu mil persones. Això significa que la població resident de For-mentera augmenta un 66% si es té en compte la població flotant.

A partir d�aquesta dada, Ivan Murray calcula la petjada ecolò-gica de Formentera, que s�estableix en 432 quilòmetres quadrats,és a dir, 3,7 vegades superior a la capacitat ecològica de l�illa.D�aquesta manera, conclou Murray, l�economia i la societat for-menterenca s�apropien d�uns recursos 3,7 vegades superiors a laseva capacitat ecològica. Això implica o bé una contribució a ladegradació del planeta, o bé que territoris i poblacions d�altresindrets del planeta vegin usurpats aquests recursos.

La petjada ecològica de FormenteraALGUNES DADES BÀSIQUES

DEMOGRAFIA- Formentera té una població de dret de 7.158 habitants i una

població de fet de 17.279 habitants.- Durant l�època d�estiu la pressió humana màxima pot assolir

nivells superiors a les 31.000 persones al dia.- La població flotant residencial és el segment demogràfic de major

pes relatiu (32%) després de la població resident (41%).- La densitat poblacional durant l�estiu és força superior a la mit-

jana balear (26% superior)- L�estacionalitat poblacional és més acusada que la mitjana ba-

lear.(Font: Pla estratègic de foment de la competitivitat de Formentera)

GEOGRAFIA FÍSICA I HUMANA- Superfície de 82 quilòmetres quadrats, tot incloent-hi els illots

d�Espardell i s�Espalmador.- Disseminació de la població (30% en nuclis urbans i 70% en sòl

rústic)- Superfície plana, amb un tipus de sòl que impossibilita la for-

mació d�aqüífers.- Conreu de secà.

ECONOMIA- Estacionalitat estructural en tots els àmbits d�activitat (intensa

de maig a octubre i escassa de novembre a abril).- Dependència exclusiva del transport marítim, que provoca l�aï-

llament de la població en temporada baixa i li crea desavantat-ges competitius. Un problema al qual el règim especial de lesBalears (REB) no ha donat encara solució.

- Els costos de la insularitat són un 20%% superiors als de lesaltres illes Balears.

en relació als grans efectes positius que conté. No volemuna illa massificada, sinó equilibrada. Això és difícil.

QUALITAT DE VIDA

-La doble, o triple, segons es miri, insularitat que pateixFormentera, com afecta la qualitat de vida?

-L�austeritat forma part de l�illa. Però la gent jove puja ambuna mentalitat que difícilment accepta els límits i la insula-ritat crea dificultats. Hi ha mancances, sobretot perquè tot-hom aspira a gaudir de l�estat de benestar. Aquí reivindicamuna sanitat garantida, més enllà dels serveis del centre desalut, que abraci un servei d�urgències, que permeti queels formenterers neixin a Formentera. Aquesta és una de-manda assumida per tothom i sembla que es resoldrà avi-at. Si el problema és tècnic o econòmic vol dir que té solu-ció i que se li ha de donar. Però també hem de reconèixerque la gent jove no s�acaba d�integrar: i ens planteja unrepte. Som mestre d�escola. I veig que fracassam. Mai nohavíem tengut tants de mitjans per fer una educació de

qualitat i formar persones autònomes, capaces, que assu-meixin uns valors socials com són l�estima de l�entorn onhem nascut, l�afany de superació, l�estímul enfront de lesdificultats... Però no hem aconseguit trobar la forma perfer que els joves de Formentera no es trobin amb uneslimitacions grans, derivades de l�economia d�escala, que fainviable crear segons quins serveis, com són els recursosculturals, esportius, d�oci... Tots aquests recursos estan forade les nostres possibilitats econòmiques. Ho hem d�accep-tar.

-Quina és la solució?

-Viure consisteix a saber que tenim moltes possibilitats peròque no sempre són devora el lloc on hem nascut. Queformam part d�una realitat més àmplia. Tot és qüestió d�ac-ceptar els reptes. Un ha de saber quan ha de marxar i quancal tornar. Que no ens hem de quedar estancats. Però tam-bé les noves tecnologies permeten accedir a qualsevol temao banda del món i hem de saber aprofitar-les.

24 - núm. 10 - 2002

Josep Antoni Alcover està tan convençut que els problemes que pateix la societat de les Illes enl�actualitat derivats de la limitació geogràfica i dels recursos estan provocats pel mateix l�home,que no dubta a l�hora d�afirmar que el moment més desastrós ecològicament parlant per a lesBalears en tota la seva història va ser quan els humans varen arribar per primera vegada, fadevers tres mil anys. Així i tot, vol fixar una mirada optimista en el futur, encara que li costaperquè està segur que només amb un decreixement dels residents i del turisme a les Illes es potaconseguir aturar l�esgotament dels recursos i fer d�aquest, un territori habitable. Les Illes,segons Alcover, han perdut fa temps la qualitat de vida i els avantatges que tenien.

Els límits de lanaturalesa

Juanjo Sánchez

Entrevista a Josep Antoni Alcover Tomàs

-Com ha canviat la biodiversitat a lesIlles des que l�home va arribar per habi-tar-les?

-Abans de l�arribada dels humans, lesBalears eren una espècie de paradís,eren el que es podria anomenar les�Galápagos� de la Mediterrània, unes illesmolt aïllades, les més aïllades de la Me-diterrània, i a més a més contenien lafauna i la flora més singulars. A partirdel moment en què els humans varenarribar, es varen començar a produir unscanvis grossos en l�ecologia de les Illes iuna transformació del paisatge de gransdimensions. A l�actualitat es pot dir quepràcticament queda molt poc del que hihavia abans de l�arribada dels humans,nosaltres vivim a un territori que estàaltament transformat i, possiblement, elsindrets no transformats, els que podri-en ser més similars als hàbitats primi-genis de les Balears, ocupen una exten-sió inferior a l�1% del territori. Realment,el nivell de l�impacte de l�home ha estatbrutal.

-El fet insular de les Balears va fer quel�home arribàs més tard que a altres in-drets del continent?

-Sí, l�home va arribar a les Balears, nosabem quin dia ni a quina hora, peròsabem que va ser abans de l�any 2030abans de Crist a Mallorca, pensam quedesprés de l�any 3000, o sigui, dins deltercer mil·lenni abans de Crist a un mo-ment indeterminat. Consideram que ésun moment més proper al 2000 que al3000, és una arribada que es pot consi-derar molt tardana en relació a tota l�àreaque ens envolta, o sigui, pràcticamenttota l�àrea que ens envolta era ocupadades de feia molt de temps i les Balearseren un reducte de naturalesa silvestre,mai no tocat pels humans, fins fa pocmés de 4.000 anys.

25 - núm. 10 - 2002

EFECTES DEVASTADORS

-Amb l�arribada de l�home a les Illes, què fou el primer queva canviar?

-Quan arriben els humans a una illa, una de les primeresactuacions que fan és obrir-se pas en el territori que ocu-pen, i per obrir-se pas una de les pràctiques més comunesal llarg de la historia arreu del món ha estat fer servir elfoc. Llavors, el que feien era cremar. Allò tenia un signifi-cat molt semblant a fer autopistes en l�actualitat, poderdisposar d�espais per poder anar d�una banda a l�altra i amés a més tenir lloc per poder ocupar, per fer activitatsagrícoles. De manera que, quan arriben els humans a Ba-lears, comencen a provocar una sèrie d�incendis recurrents,de manera que això altera la vegetació i, a més a més,paral·lelament s�altera la fauna del territori, de manera quecanvia absolutament.

-El fet que l�home arribàs més tard a les Balears, fa quetenguem qualque tipus d�avantatge ambiental respecte dela Península, per exemple?

-Bé, jo pens que no ha servit de molt que l�arribada fosmés tardana. El que ha passat és que l�impacte s�ha produ-ït més a prop del nostre temps, però ha estat realmentd�un abast enorme. Crec que fins i tot hi ha altres illesmediterrànies més grans i bastant abruptes, com podenser Còrsega i Sardenya, sobretot Còrsega, que és una illaque possiblement conté una proporció de territori més si-milar als territoris prehumans que no les Balears, malgratles Balears hagin estat colonitzades més tardanament. Joimagín, el que passa és que això és difícil de demostrar,que si els humans haguessin arribat uns quants mil·lennisabans, possiblement la taxa d�extinció encara seria un pocmés elevada. O sigui, hi ha espècies que encara no s�hanextingit i que, si la presència humana hagués durat mésmil·lennis, possiblement ja s�haurien extingit. Així, pen-sem que espècies com el ferreret, que actualment sobre-viu a una sèrie de torrents de muntanya a uns hàbitatsmolts especials, si realment hi hagués hagut molt més im-pacte és possible que s�haguessin extingit. Possiblementalguna espècie ha sobreviscut gràcies que l�arribada de l�ho-me ha estat un poc més tardana, però no moltes d�espè-cies. En general, els efectes dels humans han estat devas-tadors.

-En el cas del ferreret, fins fa ben pocs anys encara espensava que només era un fòssil.

-El ferreret és una espècie que es va descobrir primer coma fòssil, i mentre estava en vies de publicació la descripcióde l�espècie fòssil, uns biòlegs mallorquins varen trobarque encara sobrevivia als torrents de muntanya.Prèviament, els pagesos sí que coneixien l�existència delferreret, però no sabien què era.

-Com és aquest 1% del territori a les Illes que encara restaigual que abans de l�arribada dels humans?

-És un 1% que es troba escampat, no és que hi hagi unaàrea de la qual es pugui dir que és l�àrea mai no tocada,sinó que realment en queden bocins molts petits. Per exem-ple, boscos de boix a segons quines bandes de la serra deTramuntana; la banda dels torrents, els torrents de munta-nya estan relativament sense tocar; les cavitats; tota una

sèrie d�hàbitats marginals, com poden ser zones de penya-segats i possiblement alguns cims de muntanya, no tots,tan sols a algunes bandes. Realment, tenim una situacióde l�ecologia a les Illes molt diferent de la que es varentrobar els primers humans.

-Deia que han estat més palesos els efectes de l�home a lesBalears que a la resta de les illes de la Mediterrània, perquè?

-No. Hi ha moltes altres illes de la Mediterrània on els efec-tes han estat més desastrosos que a Mallorca, el que crecés que hi ha algunes illes, i pens concretament a Còrsega,on possiblement es conserva una part del territori sensetocar més elevada que a Mallorca, però aquest és un delspocs casos que hi ha. I a les altres illes... Sicília està moltdestrossada, Malta està molt destrossada, Creta i Xipre noles conec, encara que a Creta hi ha bandes que no estantan destrossades com Mallorca.

DECREIXEMENT NECESSARI

-Avui en dia, el fet insular també té efectes en el mediambient a les Illes, entre d�altres motius pel que significaquant a limitació dels recursos naturals i de territori, i per-què som un destí turístic deprimer ordre. S�agreujaran enel futur els problemes de limi-tació?

-Jo crec que avui a les Bale-ars, tot i ser un territori insu-lar, en el decurs dels darrersanys hem perdut els avantat-ges de la insularitat. O sigui,realment els avantatges de lainsularitat, aquesta tranquil·li-tat que es respirava en el se-gle passat, aquest estil de vidaque realment significava undels encants d�aquest territo-ri, això s�ha perdut. S�ha per-dut perquè els mitjans detransport són molt més eco-nòmics, perquè hi ha hagut un boom econòmic a tota Europaque ha fet que les Balears s�hagin incorporat a un turismede masses, i per una altra banda el problema és que nos�ha guanyat cap dels avantatges de viure a un continent,perquè si nosaltres hem de sortir de Mallorca ho tenim moltcomplicat, tenim el problema del transport. D�aquesta ma-nera, crec que la qualitat de vida s�ha deteriorat a les Illesen el decurs dels darrers anys. El territori és molt limitat iel problema és que en el decurs dels darrers quaranta anysla població s�ha incrementat d�una manera desorbitada. S�haincrementat primer la població resident i en segon lloc lapoblació visitant. Les Balears són un territori que viu perdamunt de les seves possibilitats ambientals, això és moltclar també, i això ha estat possible perquè han vengut moltsde doblers de fora, i podríem dir que les Balears s�han�continentalitzat� fins a cert punt. El que passa, en la mevaopinió, és que aquest creixement és insostenible, llavorss�ha d�intentar posar un cert remei. Quin és el problema?,el problema és que moltes vegades existeix aquesta cons-ciència que les Balears estan sobreocupades, es vol posarremei a aquest model de creixement, però això no obstant,no s�actua amb la valentia suficient.

INSULARITAT Josep Antoni Alcover

�En un moment en quèanam cap a una

globalització on s�intentacercar solucions des delpunt de vista social als

problemes de lahumanitat, pens que hi hauna sèrie de territoris que

poden ser moltinteressants a l�horad�aportar solucions

globals, i molts d�ells sónterritoris insulars�

26 - núm. 10 - 2002

Pens que moltes vegades hi ha notícies que es donen i quehaurien de representar coses positives, com per exempleuna disminució del nombre de turistes. Crec que és méspositiu per als habitants de les Balears, i fins i tot per alsmateixos turistes, que hi hagi menys turistes i que siguinde més qualitat que no que n�hi hagi més. Llavors, si hi hauna minva de turistes, malgrat moltes vegades els nostresempresaris es queixen, pens que el que s�ha de fer és valo-rar-ho positivament i a més a més aconseguir fer entendreals empresaris que si hi ha un turisme de més qualitattendran els mateixos beneficis i serà millor per a tothom.El que passa és que moltes vegades els nostres políticsestan d�acord que s�ha de canviar el model de creixement,però a l�hora de la veritat tenen una certa por de presentarcom a positives algunes coses, perquè els preocupa sermal interpretats. Jo pens que es donen passes en el bonsentit, i no vull que em diguin fanàtic, però tant de bo queles coses vagin per un camí bastant més racional i querealment es vagin arreglant els problemes que existeixen ales Balears.

-Es pot afirmar que el segle XX ha estat el més degradant

per al medi ambient de les Balears?

-Pens que el pitjor moment per al medi ambient a les Bale-ars va ser el moment de l�arribada dels humans. El mo-ment de l�arribada dels humans té una doble lectura, jaque quan varen arribar es va produir el que podríem ano-menar un �ecodesastre�, o sigui que realment hi ha un abansi un desprès des del punt de vista de la naturalesa. Encanvi, per als humans, per a les societats humanes primi-tives, va ser tot el contrari, va ser un �ecotriomf� perquèvaren trobar uns recursos molt bons d�obtenir, de maneraque unes poblacions humanes varen poder créixer molt rà-pidament i molt aviat. Si restam aquest moment, proba-blement el punt ecològicament més desastrós de la histò-ria de les Balears són els darrers trenta o quaranta anys.Però, realment, hi ha aquest precedent que s�ha de teniren compte. Hi ha un desastre ecològic a finals del segle XXi començaments del XXI després de Crist i n�hi va haver unaltre en el segle XX abans de Crist.

-Si en els darrers anys hi ha hagut un desenvolupamentdesmesurat, quin futur li veu a l�illa en els pròxims anys?

-Bé, jo personalment tenc moltes d�esperances i, a més,pens que la posició de les Balears dins del món és una po-sició singular. O sigui, normalment la majoria de les illessón uns sistemes simplificats, és molt més senzill estudiarles poblacions, tant d�animals com humanes, a un territoriaïllat que no a un territori continental. En un moment enquè anam cap a una globalització on s�intenta cercar soluci-ons des del punt de vista social als problemes de la huma-nitat, pens que hi ha una sèrie de territoris que poden sermolt interessants a l�hora d�aportar solucions globals, i moltsd�ells són territoris insulars. Hi ha territoris insulars comNova Zelanda o Madagascar, amb manejaments de la natu-ralesa absolutament diferents, però que poden donar moltainformació sobre la capacitat de càrrega dels territoris, so-bre els límits que s�han d�imposar al creixement, perquèrealment s�han d�imposar uns límits al creixement, això ésuna cosa que evidentment molta de gent pot voler discutirperò cada vegada sembla més clar que no és sostenible uncreixement il·limitat ni a un territori petit ni a un territorigros. Llavors, veure com s�implementen tota una sèrie depolítiques a territoris petits pot ser utilitzat també per a laseva posterior exportació a territoris més amplis. Com veigel tema a les Balears?, concretament veig que existeix unsentiment que realment s�ha de contenir aquest creixementdesorbitat i que el problema és com posar-ho en pràcticades del punt de vista polític. Crec que existeix la voluntat,però encara falta donar passes pràctiques. Supòs que s�ar-ribaran a donar aquestes passes, perquè si no la situaciós�anirà deteriorant. En canvi, que hi hagués una políticaracional de contenció del creixement i fins i tot de decreixe-ment de la població seria una cosa de gran utilitat, no tansols a l�àmbit de les Balears, sinó també com a exemple omodel per a altres territoris.

LIMITACIONS DE LA NATURALESA

-On hem fallat perquè l�abús sobre dels recursos, com po-den ser l�aigua o l�energia, ens hagi dut a l�actual situació?

-Pens que la majoria dels problemes que tenim a les Bale-ars deriven de la superpoblació, tant pel que fa als resi-dents com als visitants. D�alguna manera, hem d�aconse-guir autolimitar-nos, ja que les illes som uns territoris limi-tats i llavors és normal que els recursos siguin limitats, aixíque seria molt útil que nosaltres acceptàssim aquestes li-mitacions de la naturalesa. En el cas concret de l�aigua,crec que hi ha veus més qualificades per parlar que jo, crecque és un tema molt mal de resoldre. Tan mal de resoldreés que no s�ha pogut resoldre ni en les anteriors legislatu-res ni en la legislatura actual, o sigui que realment cap par-tit polític no l�ha pogut resoldre.

-És l�aigua a les Balears un problema irreversible?

-Si continua havent-hi el mateix tipus de demanda, és clarque és irreversible. Si d�alguna manera s�aconsegueix quela demanda no sigui tan grossa, no sols per educació depersones concretes, sinó perquè es pugui limitar la pobla-ció, llavors podria millorar la situació, es podria intentarrevertir, encara que realment es tracta d�un objectiu moltdifícil d�aconseguir.

-Un altre problema a les Illes és l�excés de residus. És via-ble un sistema de reutilització integral?

-Els fems són, en bona part, un tema econòmic, de costos.

Josep Antoni Alcover Tomàs va néixer a Palma l�any 1954 i es vallicenciar en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona l�any1977. A la mateixa universitat va fer, el 1983, el doctorat en ciènciesbiològiques. A l�actualitat fa feina com a funcionari de carrera a l�Ins-titut d�Estudis Avançats de les Illes Balears (IMEDEA), que depèn delConsejo Superior de Investigaciones Científicas. Alcover, que es defi-neix com a zoòleg i biòleg, ha treballat com a investigador científic alDepartament de Zoologia de la Universitat de Barcelona i al MuseoNacional de Ciencias Naturales i és el director de les investigacionsque es duen a terme al jaciment paleontològic de la Cova d�es Moro.


�Moltes vegades existeix aquesta consciènciaque les Balears estan sobreocupades, es volposar remei a aquest model de creixement,

però això no obstant, no s�actua amb lavalentia suficient�

27 - núm. 10 - 2002


Què passa?, les Balears d�alguna manera actuen com unengolidor de fems que provenen d�altres bandes del món.Un exemple molt clàssic i clar és que tot el que tenim deferro, cotxes, grues, tots els bastiments de les cases..., elferro no és un producte natural de Mallorca, sinó que ésuna cosa importada. I passa que quan aquests materialses rebutgen perquè ja ha acabat el seu període de vida,aquest material es tira i en lloc de tornar-lo al punt d�ori-gen, el que es fa és acaramullar-lo per aquí, de maneraque actuam com un engolidor de fems, no tan sols delnostre territori, sinó d�una àrea més grossa de territori queens envolta. Aquest problema el tenen moltes ciutats, és adir, no és que sigui una cosa exclusiva de les Balears, elque passa és que aquí tenim el greuge de la insularitat.Seria molt adequat que, d�alguna manera, el cost de lescoses inclogués el seu retorn a l�origen, per poder tirarendavant polítiques de reciclatge. Com s�ha de fer això?,jo no ho sé, però bé, el fet real és que possiblement lessocietats occidentals hem de canviar molt la forma de veu-re les coses, de filosofia de vida, de filosofia social, perpoder arreglar el nostre món occidental.

LLEGAT POBRE

-Al seu parer, quins cri-teris hauria de seguir elcreixement urbanístic ales Illes?

-Crec que hem d�aconse-guir que en lloc de crei-xement hi hagi decreixe-ment. Clar, si hi haguésdecreixement, encara ques�han donat algunes pas-ses quan s�han tomat ho-tels i s�ha fet esponja-ment a algunes zones, eldecreixement podria tenirunes implicacions econò-miques molt complexes,perquè el que no es potfer és que a una societatque viu en bona part dela construcció, de sobtes�aturi el ritme de cons-trucció. El que s�ha de ferés donar alternatives, jaque existeix aquesta pos-sibilitat. Per exemple, unade les coses que m�es-panta més és el llegat que deixarem. Cada període històricdeixa un llegat a les futures generacions, els de major ri-quesa solen deixar uns llegats que arquitectònicament sónmés importants i singulars, encara que el llegat dels dar-rers quaranta anys és en bona part de molt baixa qualitat.Malgrat hagi estat un moment d�una riquesa econòmicaenorme, realment no hi ha edificis singulars, no hi ha capcosa de la qual es pugui dir �mira, això ho deixarem alsnostres descendents i se sentiran orgullosos del que es vafer�. Tal vegada, en comptes de fer tantes construccionsescampades de baixa qualitat el que es podria fer és rein-vertir esforços, deixar de fer tot això, fer una sola cosaimportant que sigui ja un llegat per a les futures generaci-ons, què sé jo, és la meva opinió a títol personal. Seria boun decreixement i que es presentàs no com a cosa negati-

va sinó positiva. Això és el mateix que quan un va a lesplatges i vol una arena molt blanca, sense cap alga ni res.I realment, el que s�ha de fer és fer entendre a la gent quesi hi ha algues a una platja això és un símptoma de qualitatde la platja, o sigui que realment aquestes platges que te-nen tant de cúmul de posidònia normalment solen ser unesplatges d�aigües molt netes, molt millors que d�altres quesimplement tenen l�arena i on l�aigua no és de tan bonaqualitat. Hem de canviar els conceptes.

-Ja que parla de les platges, què li sembla la regeneracióartificial que s�ha fet recentment a Mallorca?

-Personalment crec que és molt mal de fer mantenir unacosta i que al mateix temps pugui tenir ports esportius iplatges. Normalment, els espigons dels ports esportius afec-ten la dinàmica de la deposició de l�arena, de manera queen molt bona part el que passa és que intentam tenir cosesque difícilment són compatibles. Tècnicament, es podencompatibilitzar?, es poden compatibilitzar si es fan unesintervencions que són bastant destructives respecte delsambients naturals, no és una solució ambientalment bona.

-Pel fet de ser unes illes, a les Balears podem sofrir encaramés que al continent els efectes del canvi climàtic?

-A segons quines illes sí que afectarà molt el canvi climà-tic, perquè fins i tot es preveu que algunes illes del Pacíficpuguin desaparèixer. A Balears no tenim encara una ideaclara de com ens pot afectar el canvi climàtic. Hi ha cosesque es diuen, però no estan prou ben documentades, demanera que pot ser que passin unes coses o unes altres,no hi ha uns models terriblement clars en aquests moments.El que sembla clar és que nosaltres, els humans, interve-nim en el canvi climàtic de la Terra.

-Què li sembla la futura Llei de biodiversitat que prepara elGovern?

28 - núm. 10 - 2002


-No la conec, encara no l�he vista. Crec que a la Conselle-ria de Medi Ambient hi ha molt bona voluntat per fer cosesque siguin útils per salvar aquest país.

-Han passat deu anys des que es va celebrar la cimera delmedi ambient de Río fins que ara se n�ha celebrat una altraa Johannesburg. Quin balanç fa d�aquesta dècada de bo-nes intencions ecològiques?

-Personalment no m�he dedicat a fer un seguiment d�allòque s�aprovà a Río, però quant al que s�ha complit respec-te del que es va aprovar... sembla que no hi ha massarealització. Sembla que s�han donat poques passes en lalínia adequada.

-És vostè pessimista respecte del futur del medi ambient?

-Vull ser optimista, el que passa és que realment els polí-tics a l�àmbit de tot el món no ens donen motius per seroptimistes. Esperam que les coses s�arreglin, però no ensho posen massa fàcil per ser optimistes.

JACIMENTS

-Vostè dirigeix les investigacions del jaciment de la Covad�es Moro. Quins elements aporta aquesta investigació perdeterminar l�arribada de l�home a les Illes?

-La Cova d�es Moro jo crecque és un jaciment impor-tant i molt interessant decara a establir la cronologiade la primera arribada delshumans. De tota manera, noés l�únic jaciment important,n�hi ha d�altres com pot serel Coval Simó, que és unacova que es troba al PuigMajor i que també aportamolta d�informació rellevantrespecte de la resoluciód�aquest problema. Després

hi ha altres jaciments, tant a Eivissa com a Menorca, quetambé aporten informacions. Jo fins i tot diria que, possi-blement, des del punt de vista de l�estudi de la cronologiade la primera arribada dels humans i les primeres socie-tats humanes, el jaciment del Coval Simó és més impor-tant, perquè un dels problemes que té el jaciment de laCova d�es Moro és que conté testimonis de presència hu-mana al llarg de molt de temps, de manera que hi ha tes-timonis de presència humana de tipus primerenc,pretalaiòtic i talaiòtic, de l�època islàmica. En canvi, el ja-ciment del Coval Simó és més restringit a un moment pri-merenc, la qual cosa aporta unes informacions que podenser més clarificadores per entendre les societats d�aquellaèpoca. El jaciment de la Cova d�es Moro per a nosaltres témés interès des del punt de vista paleontològic. O sigui, elque sí que ens dóna és molta informació, molt millor queno la del Coval Simó, sobre les faunes que existien a lesBalears abans de l�arribada de l�home. En aquest sentit, sí

que és un jaciment molt important. Evidentment, té un in-terès que se solapa amb el tema de la cronologia.

-Què és fins ara el més important que s�ha trobat a la Covad�es Moro?

-La Cova d�es Moro té interès per molts d'aspectes. Un, perexemple, des del punt de vista espeleològic, un altre desdel punt de vista sedimentològic, des del punt de vista ar-queològic i també des del punt de vista paleontològic. Acada una d�aquestes disciplines, la Cova d�es Moro aportauna sèrie de dades o unes altres. Des del punt de vistaarqueològic, pens que les dues coses més importants sónla documentació d�una arribada dels humans anterior al 2030abans de Crist a l�illa de Mallorca i, per una altra banda, lalocalització d�uns nivells prehistòrics segellats que aporteninformació sobre més d�un miler d�anys de la prehistòria deles Balears. Des del punt de vista paleontològic, té interèsde cara a l�establiment de la cronologia de l�extinció de lesespècies autòctones. La Cova d�es Moro haurà lliurat mésde 10.000 ossos de Myotragus, una espècie de cabreta quevivia a les Balears abans de l�arribada dels humans i queera un animal summament estrany, molt peculiar, una es-pècie altament singular que realment tenia una gran influ-ència en els ecosistemes insulars. Gràcies a aquests mate-rials hem pogut esbrinar moltes coses sobre la biologiad�aquesta espècie. Per a cada disciplina, les troballes de laCova d�es Moro han produït una sèrie de resultats molt in-teressants.

-El Myotragus va desaparèixer només arribar l�home aMallorca?

-Els darrers Myotragus de què es té constància són posteri-ors a l�any 3700 abans de Crist. Els avantpassats delMyotragus varen arribar a Mallorca fa cinc milions i migd�anys, i durant tot aquest temps va viure sense cap pro-blema i es va extingir després del 3500. Justament, elshumans arriben a Mallorca entre l�any 3000 i el 2030 abansde Crist, això se solapa d�una manera tan sospitosa amb elmoment de l�extinció del Myotragus que pensam que la re-lació entre ambdós fets és causa-efecte. O sigui que, real-ment, l�extinció del Myotragus ha estat una conseqüènciade l�arribada dels humans.

-I com va canviar la flora a les Illes amb l�arribada de l�ho-me?

-Sabem que s�han fet anàlisis de pol·len fòssil, i el que esveu perfectament és que la flora natural de les Balears in-cloïa moltes espècies que actualment no hi són presents.Per exemple, a Mallorca hi havia avellaners, roures, moltde boix, actualment el boix és una planta que té una distri-bució summament restringida, i naturalment sembla que hihavia pins, però llavors era una espècie escassament re-presentada, quan ara és tot el contrari. La vegetació, igualque ha passat amb la fauna, ha canviat d�una manera radi-cal. Evidentment, hi ha moltes espècies vegetals que so-breviuen, però ho fan en unes condicions i en una situaciómolt diferents de les condicions de vida que tenien en elpassat.

�El que no es pot fer ésque a una societat que viu

en bona part de laconstrucció, de sobte

s�aturi el ritme deconstrucció. El que s�ha defer és donar alternatives,ja que existeix aquesta

possibilitat�

29 - núm. 10 - 2002

Josep Miquel Vidal: coordinador científic de l�Institut Menorquí d�Estudis

Mantenir el nivell de vida de la població i protegir al màxim la natura és el repte quetenen plantejades les Illes Balears i, en general, molts d�indrets de la Terra. Hopodem anomenar desenvolupament sostenible o de qualsevol altra manera, de fet,amb Josep Miquel Vidal no sortiren en cap moment les paraules �desenvolupamentsostenible� però, sens dubte, parlàvem d�això. De com trobar una solució que siguibona per a la societat i, a la vegada, per al medi ambient. Parlàrem d�això i de moltes

altres coses. També que la cultura és una produccióde l�home, i l�home forma part de la natura. Aquestaés la filosofia que hi ha al darrere de la declaració deMenorca com a Reserva de la Biosfera.Un nomenament que es produí fa nou anys a iniciati-va dels científics de l�Institut Menorquí d�Estudis ique, segons Vidal, necessita del suport de la poblacióper tirar endavant. Josep Miquel Vidal explica que, en

la seva opinió, es troba més en perill la nostra cultura que els nostres ecosistemes.És curiós. Potser perquè és més difícil protegir el que no es veu, o perquè ningú no eslliura de la cultura global imposada per la televisió. Les Illes són terra de pas, comsempre han estat. Però, ara, a diferència d�abans, els canvis són tan vertiginosos quemoltes coses es perden pel camí. Més de les que voldríem.

�L�home formapart de la natura�

Magdalena Cortès

-El fet insular implica fragilitat en molts de sentits, peròtambé la pervivència d�ecosistemes i trets culturals moltantics. Menorca n�és un exemple. Com s�explica la diversi-tat d�ecosistemes de l�illa?

-Això és simplement casualitat geològica. El fet que mitjaMenorca tengui els territoris més antics de les Balears pro-cedents del període primari i que la resta pertanyi al se-cundari i terciari, fa que de cop i volta hagin aparegut uns

ecosistemes molt distints. Però a Menorca la gràcia és quedels hàbitats mediterranis que es consideren típics n�hi hagialmenys un de cada que es troba en bon estat. I que esti-guin en bon estat no és casualitat, el que és casualitat ésque n�hi hagi un de cada tipus.

-Aquesta singularitat fa que precisament les pèrdues si-guin més greus. Com es pot evitar que desapareguin elsendemismes?

29 - núm. 10 - 2002

30 - núm. 10 - 2002

Josep Miquel Vidal Hernández va néixer a Maó el 27 d�octubre del1939. És llicenciat en ciències físiques. Ha estat president de l�ObraCultural Balear a Menorca i va ser impulsor de l�Enciclopèdia de Menorca,tasca que encara continua. A més, actualment ocupa el càrrec de coor-dinador científic de l�Institut Menorquí d�Estudis, un organisme autònomdel Consell Insular de Menorca destinat a la recerca, promoció, recupe-ració i difusió de la cultura a Menorca.

-L�única manera de defensar els endemismes és conèixer-los, saber quins són, què els posa en perill i després, apli-car la llei. Les espècies amenaçades estan defensades peruna llei que prohibeix fer qualsevol cosa que les afecti.

-Quina és la situació dels endemismes a Menorca?

-A Menorca és relativament bona, n�hi ha molt pocs queestiguin en perill crític d�extinció, n�hi ha, però no és unacosa absolutament dramàtica. Curiosament es troben enperill espècies que no són endèmiques però que sí són im-portants, és el cas del milà, que és un tema que l�InstitutMenorquí d�Estudis (IME) ha estudiat amb ajuda del go-vern autonòmic.A Menorca l�any 70 si tu anaves de Maó a Ciutadella podiesveure més parelles de milà que en qualsevol altre recorre-gut de quaranta quilòmetres que fessis a qualsevol bandad�Europa. Fins i tot el GOB de Menorca va agafar el milàcom a emblema de la seva societat, perquè aquí era undels llocs on hi havia més milans del món. Avui, desprésde trenta anys, quasi no queden milans, una espècie em-

blemàtica que es troba enperill d�extinció a Menorcaperò no a la resta del món,on és molt abundant. El queels afecta últimament són elsverins que posen els caça-dors, això es comença a con-trolar però quan ho estigui deltot ja no en quedarà cap,s�hauria de controlar ja.

MENORCA, RESERVA DE LA BIOSFERA

-La declaració de Menorca com a Reserva de la Biosferaper la UNESCO va ser un reconeixement públic de la sevariquesa natural i també patrimonial, així com de l�existèn-cia d�un paisatge rural en equilibri amb l�entorn. D�això l�anyque ve en farà deu. Què vos plantejàreu en aquell mo-ment, a l�hora de fer la proposta a la UNESCO?

-Me�n record que ho vàrem començar a parlar i a engegarperquè sabíem que hi havia aquest programa de la UNESCOque anava molt bé per a les condicions de Menorca. Anavabé perquè era destinat a protegir territoris on a la vegadahi havia activitats humanes, i no tenia massa sentit anarals programes destinats a vida salvatge perquè Menorcaestà molt poblada.L�IME va ser qui va tenir la idea de la Reserva, encara queva ser el Consell de Menorca que va acceptar la decisió. LaUNESCO vol que hi hagi un grup científic que li doni su-port, però qui ho ha de demanar és el ple del Consell.Potser al principi no érem del tot conscients de si Menorcapodia arribar a ser Reserva de la Biosfera però sí que vè-iem que era un tipus de programa que a Menorca podiaconvenir.

-Per què pensàreu que podia convenir a Menorca?

-Perquè la seva teoria és aconseguir un desenvolupamenteconòmic respectuós amb el medi ambient.

-I ara que ho veieu més en perspectiva, després de nouanys, pensau que aquest nomenament ha fet que s�haginaconseguit coses?

-Segur. Sempre es pot demanar més, però jo crec que s�had�anar a poc a poc. No es pot arribar ja al màxim perquè,realment, la Reserva de la Biosfera ha de ser una cosa quela gent entengui i hi estigui d�acord. Les millors actuacionspodrien ser contraproduents si es fan en contra de la po-blació. Però jo crec que molta de gent ho comença a enten-dre, la cosa funciona encara que queda un camí per recór-rer. Tenim davant un repte.

-Quines coses a aconseguir considerau més importants?

-Protegir el màxim, és a dir, aconseguir que el nivell devida no davalli, o fins i tot augmenti un poc, sense que esdestrueixi més. Tenir idees per fer rendible tot el que te-nim, sobretot el patrimoni cultural i altres coses, i augmen-tar la categoria de l�oferta però sense augmentar l�oferta.

-I qui s�encarrega de posar en marxa accions perquè aquestsobjectius es facin realitat?

-És una cosa un poc de tots. Per una banda hi ha el Consell,que és qui fa el Pla territorial de tota l�illa i qui té una ofici-na de la Reserva dedicada a posar en marxa projectes deconservació, per una altra banda, els ajuntaments són elsque estan adherits a l�Agenda Local 21.Però els projectes de desenvolupament han de venir de lagent, no de l�Administració. El sector públic pot promourenegocis que estiguin dins la idea de la Reserva, per donarajuts, però els projectes han de sortir de la societat civil.

INDICADORS SINTÈTICS

-Quina és la tasca de l�IME?

-L�IME intervé de dues maneres: amb un observatorisocioambiental i amb una agència d�energia. L�Agènciad�Energia està dins l�IME, però les seves iniciatives vénendes de la Conselleria d�Indústria i del Consell de Menorca.Aquesta agència fomenta l�estalvi energètic i l�ús d�energi-es alternatives. L�Observatori és iniciativa de l�IME i es de-dica a recollir dades referides al medi ambient i a l�activitateconòmica per veure si van a la par, això es fa tot recollintindicadors com poden ser la quantitat d�aigua, l�ús del sòl,l�energia que es gasta... També té un sistema d�informaciógeogràfica per saber com afecten aquestes dades a cadaindret de Menorca. S�introdueixen algunes d�aquestes da-des a l�ordinador i es posen sobre un plànol de Menorca demanera que es pot saber tot el que afecta un determinatpunt de l�illa. Aquesta informació s�ofereix a qui la demana.

-Ara mateix, quin projecte destacariau dels que du a termel�IME?

-La investigació més important ara en marxa són els ano-menats indicadors sintètics. Es tracta d�intentar aconseguiruns indicadors que siguin mescla de les dues coses:mediambiental i social, que donin una radiografia de l�illa

INSULARITAT Josep Miquel Vidal

�La Reserva de Biosferaha de ser una cosa que la

gent entengui i que hiestigui d�acord. Les millors

actuacions podrien sercontraproduents si es fanen contra de la població�

31 - núm. 10 - 2002


en un moment determinat tot tenint en compte la situacióeconòmica i ambiental.Aquesta és una feina d�investigació que és important, per-què tornam als aspectes socials. Aquests indicadors nonomés han de ser vàlids científicament sinó també social-ment, és a dir, que la gent realment se�ls ha de creurequan es fan públics. Si la gent no els accepta, no teneninterès encara que siguin científicament vàlids. De totesaquestes dades unes són noves i d�altres no, nosaltresdemanam dades a altres institucions o entitats i també lesrecollim i en cercam de noves, sobretot de medi ambient.Per exemple, els seguiments de fons marins o de l�impactede la pesca esportiva a la costa de Menorca els feim ambequips de voluntaris.

�L�HOME VA MASSA DE VERES�

-La biosfera inclou l�home i la natura. Pensau que sovint seseparen com si fossin dues coses diferents?

-És freqüent no pensar que tot és el mateix, però la culturaés una producció de l�home i l�home forma part de la natu-ra. La idea d�aquest programa de la UNESCO és precisa-ment aquesta, tenir en compte l�home i actuar en conse-qüència. Dins del programa de la biosfera s�inclou la con-servació del patrimoni cultural.

-De tota manera, els moviments ecologistes encara sepa-ren molt aquesta relació.

-Sí, i pot ser un problema perquè s�ha de tenir en compteque l�home forma part de la natura. Per exemple, es plan-

tegen problemes que no estan resolts, un és el tema de lestortugues de les Balears. Avui en dia hi ha una invasió detortugues de Florida, que són d�aquestes que la gent hacomprat per tenir a casa seva i que quan se�n cansa tira ala mar. Aquestes tortugues s�han reproduït i fan desaparèi-xer les tortugues d�aquí. Ara bé, les tortugues que hi haara també varen ser introduïdes per l�home tal volta fa cincmil anys, per tant no són d�aquí tampoc. Les d�aquí se lesdegueren carregar aquestes, però ara les defensam per-què les consideram més d�aquí que les que vénen de Flori-da. De vegades hi ha problemes d�aquest tipus, però éscomplicat perquè l�home forma part de la natura i si adme-tem aquelles perquè no admetem les d�ara? Perquè estàben demostrat que totes les tortugues i rèptils en generalels va dur l�home, crec que amb l�únic que no va ser així vaser amb el ferreret. No sé si s�han posat d�acord els geò-legs, però deien que Menorca va ser tapada completamentper la mar, i si va ser així no hi va quedar ni un sol animal,tots han vengut després.

-Si l�home des de sempre ha provocat canvis en la natura,quina és la diferència entre abans i ara?

-La diferència és que ara, amb el gran poder que té amb la

tècnica, l�home va massa de veres. Els canvis naturals sónlents, abans la natura es podia adaptar perquè l�home evo-lucionava a poc a poc i s�arribava a un equilibri, ara elscanvis que produeix l�home no són lents i, per tant, causendesequilibris que destrueixen més del que es destruiria enel cas d�un moviment més temperat.El problema és saber a què li deim ràpid i a què li deim lent.Com es mesura? com dius, això és natural o això no ésnatural? És molt mal de fer. Una postura massa extrema dedefensa de tot el que és natural en detriment de tot el queés social és negativa, perquè també pot crear reaccionscontràries. Amb el tema de la Reserva, si l�Administracióposàs en marxa unes mesures cent per cent protectores, lapoblació no ho entendria i reaccionaria en contra, a partque tendríem problemes de tipus socioeconòmic perquètampoc no pots obligar la gent a tornar a l�època primitiva.És difícil tornar enrere tot el que hem aconseguit.Ara, hi ha molta cosa a fer, en el tema que ens interessa anosaltres, quant a l�estalvi energètic, una cosa que hem fet

ha estat un estudi de l�enllumenat públic a Menorca. Estirava energia perquè era un enllumenat antic en el qual lesbombetes no tenien bon rendiment, també perquè lesinstal·lacions tenien moltes pèrdues o perquè s�il·luminavacap al cel. Fins i tot hi havia un cas en què s�il·luminavasobre l�aigua. No podem tornar a estar a les fosques, peròno hem de tirar l�energia.

-El desenvolupament dels transports i les noves tecnologi-

�Com dius, això és natural o això noés natural? És molt mal de fer. Unapostura massa extrema de defensa

de tot el que és natural en detrimentde tot el que és social és negativa�

32 - núm. 10 - 2002


es han canviat molt els trets característics de la societatmenorquina?

-Sobretot els transports, les noves tecnologies encara nomassa. Però no sé si és a causa de la insularitat o no,perquè el senyor que està connectat a Internet dins decasa seva encara té menys contacte amb el que l�envolta.Aquest tipus de noves tecnologies no sé fins a quin punttrenquen la insularitat o en creen una altra. Els avions sí, iels vaixells, però vaja!, el problema tècnic està resolt, elproblema econòmic encara no.

LES FRONTERES DE LA MAR

-La societat insular és per si endogàmica?

-Jo crec que a Menorca mai no n�hi ha hagut massa d�en-dogàmia perquè sempre ha estat terra de pas. En el seglepassat, el fet de ser anglesa durant tant de temps, haverestat francesa... la va fer més oberta en els dos sentits, enel sentit cultural i en el sentit d�endogàmia, amb l�excepcióde la societat pagesa. La societat pagesa sí que era tanca-da, però a Menorca era més petita que a les altres illesperquè la població estava més orientada al comerç. Del1900 al 1970 hi ha una certa endogàmia, però a partir delssetanta ja no.

-Ens trobam en un procés de pèrdues tant en l�aspectecultural com en el natural?

-Sí, i la part cultural em famés por que la part delsecosistemes. Si realmenttotes aquestes mesures deconservació tiren enda-vant, jo crec que encara esconservaran prou ecosiste-mes, a no ser que es veginafectats pels canvis globalscom l�augment de tempe-

ratura, l�ozó, la contaminació aèria, les pluges àcides...Culturalment és més difícil perquè la televisió i d�altresmitjans duen coses de fora que la gent adopta tot d�una.És el mateix que dèiem de les tortugues, és bo o dolent?

-Per tant, aquest procés de pèrdues no serà necessària-ment negatiu.

-Exacte, alguns dels nostres costums i senyes d�identitatestan lligats a una vida que ja no existeix, i si la vida noexisteix quin sentit té mantenir-los? Si desapareixen elsoficis no aniràs a mantenir coses que no tenen sentit. Dequalque manera s�hauria de mantenir la nostra història,que és distinta de la que puguin tenir a qualsevol altre lloci, per tant, això implica que tampoc no hauríem de tenir nila mateixa música, ni la mateixa pintura, ni la mateixa cul-tura.

-Què s�ha de conservar perquè és part essencial de la nos-tra identitat?

-Evidentment la llengua, i darrera la llengua, la literatura,això és el que més forma part de la identitat.

-I precisament la llengua és una de les coses que es trobamés en perill.

-A curt termini jo no la veig tan malament, però sí que estàen perill sobretot a mitjan termini. No és que n�entengui nique hagi mirat estadístiques, però supòs que hi deu estarperquè la globalització de la televisió du el castellà i l�an-glès forçosament.

-Pensau que cada una de les illes de les Balears és un món?

-Quan jo era petit pensava que no hi havia massa conne-xió, però quan compares coses, veus que tenim moltessemblances. De qualque manera els pagesos de Menorca iMallorca han estat en contacte, els comerciants... i tambéhi va haver eivissencs que vengueren a viure a Menorca elsegle passat. Realment sempre hi ha hagut una relació,encara que no hagi estat evident, tenim més costums co-muns dels que la gent pensa. La relació entre Eivissa iMenorca encara és inexistent, però la relació entre Menorcai Mallorca i entre Eivissa i Mallorca ha augmentat. Fins l�any75 ens semblava que no hi havia cap contacte, però ambl�arribada de l�autonomia i el desplaçament de l�Adminis-tració a Mallorca, això ha canviat. Ara la gent va més aMallorca per estudiar a la Universitat, per anar a Son Duretao simplement de turisme o per comprar als grans magat-zems.

-Què és el que més vos preocupa. Podem morir d�èxit?

-Sí, és un perill que a un territori que és fràgil augmenti decada vegada més el nombre d�habitants, esper que hi hagiseny perquè es pot destrossar culturalment. Un altre delsproblemes que pateix Menorca, i també les altres illes, ésque en el mes d�agost triplica la població. Hi ha gent quediu que això és dolent i que hem d�aconseguir el mateixnombre d�habitants tot l�any, i d�altres que diuen que lanatura s�arriba a recuperar durant la resta de l�any d�aquestmes de sobrepoblació. El més difícil és trobar una solucióque sigui bona per al medi ambient i que a la vegada siguibona per a la societat. A més a més, el creixement de lamateixa població també crea un problema perquè una illaté un límit i, encara que aturàssim el turisme, tardaria mésanys, però arribaria un moment que s�arribaria al límit.

-Sou pessimista?

-Pessimista no ho som, crec que hi haurà prou mitjans per-què la gent vagi fent seny. Però fins que hi hagi el senypoden passar moltes desgràcies, hi pot haver coses que jano es recuperin.

�Alguns dels nostrescostums i senyes d�identitatestan lligats a una vida queja no existeix, i si la vida no

existeix quin sentit témantenir-los?�

33 - núm. 10 - 2002

EL M

ÓN

L�esperada cimera de Johannesburg no havia elegit les mi-llors dates. El fet que faltassin pocs dies per al primeraniversari de l�11 de setembre i l�amenaça de guerra sobrel�Iraq no ajudaren a pacificar una conferència dividida en-tre rics i pobres. No obstant això, la cimera de Johannesburgrecordà que Río continua present. Johannesburg no ha tro-bat una resposta a l�eradicació de la pobresa del món nitampoc als principals reptes mediambientals, com l�escal-fament de la Terra. Però els senyals d�alerta continuen en-cesos. Queden poques oportunitats, encara que com va dirl�amfitrió de l�encontre, el president sud-africà Thabo Mbeki,caldrà esperar el desenvolupament dels acords, gairebé totsembastats, per poder dir si aquest encontre internacionalha estat un èxit o un fracàs.

Varen ser deu dies de debat entre trenta mil delegats deles Nacions Unides i de 191 estats, la major concentracióde delegacions mai no vista. Segons les ONG els resultatssón decebedors, però si més no s�han donat passes enqüestions com l�aigua o l�energia. En aquest sentit cal des-tacar que la Unió Europea va proposar l�arribada al 2010amb el 15% de subministrament energètic procedent derecursos renovables, però toparen amb la resistència delsEstats Units i dels principals països productors de petroli.Això no obstant, aquest objectiu, com d�altres, s�ha incor-porat a les conclusions amb el qualificatiu d��adoptables�per part dels estats, un caràcter de voluntarietat que, comassegurà el ministre espanyol de Medi Ambient, JaumeMatas, ha d�obrir el camí cap a compromisos més estables.

De la mateixa manera, malgrat l�Administració Bush con-tinuï tancada pel que fa al protocol de Kyoto sobre l�emis-sió de gasos d�efecte hivernacle, de fet aquesta posiciós�ha vist trencada després que Canadà s�hagi compromèsa la seva ratificació, i igualment Rússia.

ACORD SOBRE L�AIGUA

Però sens dubte el major avanç de Johannesburg ha es-tat l�acord sobre l�aigua, segons el qual les Nacions Unidesavalen l�acord de reduir el nombre de persones sense ac-cés a les condicions mínimes d�higiene a la meitat d�aquí al2015. A la cimera s�ha recordat que encara hi ha 1.100milions d�éssers humans, entre una cinquena i una sisenapart de la humanitat, que no té accés directe a aigua pota-ble o que 2.400 milions no disposen de cap sistema desanejament d�aigües residuals.

10 anys després de RÍO

La cimera deJohannesburgobre un parèntesi

S.V.

La manca de compromisos dels EstatsUnits ha fet que la tercera cimera de laTerra a Johannesburg no hagi aportatavanços substancials, però per contraha mantengut els principis que fa deuanys inspiraren Río. I no és poc.

ELS EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

A Johannesburg s�ha parlat també de biodiversitat i depreservar tant el patrimoni natural de la humanitat com elcultural, però totes aquestes qüestions queden a l�esperade solucionar el gran problema, superar la divisió entrepaïsos rics i pobres. El secretari general de l�ONU, KofiAnnan, afirmà en el discurs de cloenda que aquesta cimerai les futures suposaran una empenta per a la humanitat dela qual s�obtendran resultats satisfactoris ben aviat� per-què fan avançar la consciència sobre qüestionsmediambientals i relacionen aquestes amb els problemessocials�.

A Johannesburg, si més no, s�han pogut sentit veus con-tra el model deglobalització queimposa el mónoccidental i s�hareiterat el com-promís de Ríosobre la transfe-rència del 0,7%del producte in-terior brut delspaïsos rics a lesregions més po-bres del planeta,un compromís defa deu anys quenomés cinc es-tats compleixen mentre que la resta no sobrepassa el 0,2%en el millor dels casos.

PRESÈNCIA DE LES ILLES BALEARS

A Johannesburg, endemés de la presència del ministrede Medi Ambient, Jaume Matas, que presidia la delegacióespanyola, altres mallorquins han estat present a la cime-ra. Una delegació del Govern de les Illes Balears hi va as-sistir encapçalada pel geògraf Ivan Murray, coordinador delFòrum per a la Sostenibilitat �tant ell com la conselleraMargalida Rosselló es mostraren decebuts pels resultats del�encontre en comparació amb Río� i, igualment, una dele-gació de Calvià, municipi que rebé un premi de les NacionsUnides i la Cambra de Comerç Internacional pel programade reciclatge que ha posat en marxa en col·laboració ambel sector turístic i que forma part de l�Agenda Local 21.

D�altra banda, Calvià també ha participat al fòrum sobreturisme sostenible que es va desenvolupar prèviament aCiutat del Cap.

Nins sud-africans

ballen enpresència del

secretarigeneral de

les NacionsUnides.

Diferents ONGparticipants ala cimera de

Johannesburg.

33 - núm. 10 - 2002

34 - núm. 10 - 2002

Amb la seva aparença desavi despistat... com nomésels savis despistats nord-americans gosen vestir, mu-dat fins a un cert punt, peròamb sabates d�esport, Les-ter R. Brown va fer escala aMallorca. �SA NOSTRA� haparticipat en l�edició catala-na del seu darrer llibre, Eco-economia, i l�havia de pre-sentar a la seu de l�entitatbancària. Una petita multi-tud l�esperava impacient. Node bades, aquest exgranger-de qui el Washington Postdiu que és un dels pensadorsmés influents del món actu-al� ha recollit nombrosospremis, de les Nacions Uni-des, de la UNESCO, del FonsMundial per a la vida salvat-ge... etcètera �i és en pos-sessió de vint-i-dos docto-rats honoris causa per altres

tantes universitats de tot el planeta. La seva opinió és cà-tedra i tothom l�escolta. Fundador del pres-tigiós Worldwatch Institute i de l�Earth Po-licy Institut, l�objectiu de la institució i detot el seu treball és assolir una economiasostenible a nivell mundial.

�La sostenibilitat és lluny, però és pos-sible �ens diu Brown poc abans d�interve-nir davant el públic� i, de fet, la reestruc-turació que necessita l�economia mundialja ha començat�. Diu que hi ha indicis, queper exemple l�era dels combustibles fòs-sils, els principals responsables de l�efectehivernacle, comença a donar pas a l�erasolar/hidrogen, tal com es pot comprovaren els índexs de creixement d�aquestesfonts d�energia en els últims anys. �En lanova economia que substituirà l�actual,l�ecoeconomia, l�energia renovable despla-çarà del seu lloc els combustibles fòssils il�economia del reciclatge succeirà l�econo-mia dels productes d�un sol ús�.

PENSADOR I PROFETA

Optimisme exagerat?, profeta? Lester R. Brown creu quel�ecoeconomia substituirà l�economia tradicional, perquèaquesta no té cap altra alternativa. �L�economia mundialno va alhora amb l�ecosistema del planeta�, diu. El món

Una nova economiaper al món

S.V.

esgota els seus recursos naturals. El cli-ma canvia, augmenten les temperatures,els glacials es desgelen i puja el nivell dela mar. El futur és ple d�incerteses, peròen el món hi ha solucions que són a l�abastde la gent. Només cal aprofitar-les. No hiha més remei. El dubte és saber si s�arri-barà massa tard.

Un dels exemples que posa Brown ésl�energia eòlica. Sense sortir dels Estats Units, tres estats �Dakota del Nord, Kansas i Texas� tenen prou energia eòlicaaprofitable per satisfer les necessitats elèctriques de tot elpaís. La Xina podria doblar la seva producció actual d�elec-tricitat només a partir del vent i també Europa, si aprofitàsel potencial eòlic que té mar endins. Les investigacions enenergia eòlica estan molt avançades. �D�altra banda �diul�autor de l�ecoeconomia� l�electricitat econòmica dels parcseòlics es pot fer servir per electrolitzar l�aigua per produirhidrogen, que alhora es pot fer servir per alimentar les tur-bines de gas que subministren electricitat quan el vent dis-minueix. L�hidrogen també és el combustible escollit perals nous motors de piles de combustible, un projecte en elqual treballen tots els grans fabricants d�automòbils.

UN NOU MÓN

Brown parla també de reciclatge, d�una nova cultura ques�imposa. D�alguna manera se cerca la complicitat del ma-teix sistema, perquè el trànsit d�una economia a l�altra sig-nificarà la inversió més gran de tota la història i això gene-rarà plus-vàlues, llocs de feina, renda en definitiva. Ende-més els Estats poden ajudar amb els seus imposts per afa-vorir aquest tipus d�inversió. �Una reestructuració del sis-tema tributari és necessària però no té perquè canviar elsíndexs, sinó només la composició�. �La construcció de l�eco-economia �sentencia� és un objectiu en el qual no es pottransigir, no es pot perdre temps. D�una manera o altra ésuna decisió que ha de prendre la nostra generació, tot i queafectarà la vida de la Terra per a totes les generacions pos-teriors�.

És en aquest sentit que Lester Brown rebutja oberta-ment l�actitud de l�Administració Bush de no ratificar elsacords de Kyoto. Malgrat això, confia que la societat seràmés poderosa que l�Administració i que la realitat s�impo-

sarà, i abandonarà una economia insostenible i la substi-tuirà per una que garanteixi el futur. Davant la realitat maino ve malament una injecció d�optimisme. Si més no, calno perdre l�esperança.

L'estat del mónLester R. Brown és un dels pensadors de majorpes a l�actualitat. Fundador de l�Earth PolicyInstitute, l�objectiu del qual és treballar per unaeconomia ambientalment sostenible, va presentarel seu darrer llibre Ecoeconomia a �SA NOSTRA�.Segons hi escriu, la reestructuració que necessital�economia mundialja ha començat.

Lester R. Brown.

35 - núm. 10 - 2002

LES I

LLES

Ha passat quasi un quart de segle iaquesta protecció no és encara com-pleta, tot i que s�ha avançat molt, itenim quasi mig centenar d�illots (lameitat, en xifres rodones, ja que són110 en total) emparats per espaisnaturals protegits. La resta tenen unaprotecció urbanística completa (grà-cies a la Llei d�espais naturals de1991), però no disposen d�instru-ments de gestió que permetin garan-tir definitivament la solució als pro-blemes que els afecten.

Aleshores hi havia problemes moltpreocupants: es parlava encara d�ur-banitzar sa Dragonera, hi havia pro-jectes de construccions a Tagomago ialtres illes d�Eivissa, o d�unir a la costaalgun d�aquests indrets per bastirports esportius. De fet, el Pla provin-cial de 1973, tot i que qualificava bonapart dels illots com a paratges pre-servats, havia deixat possibilitats deconstrucció i fins i tot d�urbanització,en els més grans, com sa Conillerad�Eivissa o s�Espalmador.

VALORS NATURALS

Quins són els valors naturals delsillots? En primer lloc, la presènciad�espècies i subespècies endèmiques(com les sargantanes i molts d�inver-tebrats, amb desenes de tàxons ex-clusius d�un o pocs illots) que consti-tueixen el resultat de processos d�evo-lució, l�interès biològic del qual ésmolt elevat. Tots aquests animals iplantes podrien desaparèixer si esporten a terme actuacions inadequa-des. També s�hi troben espècies d�ani-mals i plantes més rares a la costa deles illes grans, ja que als illots l�accióhumana és més limitada, i avui notenen en cap cas habitants perma-nents, no hi ha depredadors, etc. Unexemple molt destacat és el de l�al-

fals arbustiu, que creix als Malvins,a lguns i l lots de Cabrera i e lsColumbrets: no és un endemisme ba-lear, però no viu a terra ferma. Caldestacar també el seu valor en rela-ció a les colònies de cria d�aus mari-nes (es coneixen en total 54 colòniesd�aus marines o rapinyaires als illots)i reuneixen en poques hectàrees elsocells d�una gran extensió marina; siles colònies fossin afectades, s�empo-briria la fauna d�una gran superfície.Finalment, és evident que el paperpaisatgístic dels illots és molt relle-vant i s�han conservat molt millor quea la resta del litoral. L�exemple delsMalgrats, a Calvià, és ben paradigmà-tic!

Hom podria pensar que el medi fí-sic constitueix una garantia de con-servació, però la realitat desmenteixaquesta suposició. En molts d�illots hiha hagut, o hi ha encara, espècies in-troduïdes que afecten la fauna i la flo-ra: les rates empobreixen la vegeta-ció i poden depredar sobre les espè-cies locals (per exemple sobre el vi-rot (Puffinus mauretanicus), un ende-misme amenaçat); encara hi ha ca-bres al Vedrà i a l�illa desa Nitja, amb greus efec-tes sobre la vegetació;molts d�illots tenen tam-bé conills. Són proble-mes més greus del quesembla a primera vista icaldria trobar-los ràpida-ment una solució.

És cert que la LEN vaacabar amb els projectesde construccions turísti-ques que amenaçarenTagomago, sa Conillera oaltres illes. Però hi ha al-tres problemes no tanespectaculars, però quepoden suposar una de-

gradació local: els més greus són lesvisites incontrolades amb eventualsabandonaments de residus o malbara-tament de colònies i l�ancoratge d�em-barcacions sobre els delicats fons ma-rins immediats.

MESURES DE PROTECCIÓ

Actualment, gràcies al Parc Nacionalde Cabrera i els parcs d�es Grau, sesSalines d�Eivissa, Cala d�Hort i Llevanti sa Dragonera, una gran part dels illotsestan definitivament protegits i es dis-posa d�instruments normatius i de ges-tió que permeten solucionar els proble-mes que hem apuntat. Tot l�arxipèlagde Cabrera, l�illa d�en Colom, tots elsillots entre Eivissa i Formentera, com-presos s�Espalmador i s�Espardell, esVedrà, Vedranell, les illes de Ponentd�Eivissa, es Pantaleu i d�altres menorsformen part del sistema d�espais pro-tegits de la comunitat autònoma, unssota la categoria de Reserva Natural ialtres de Parc. En alguns altres illots hiha hagut també mesures molt positi-ves: a ses Rates (Eivissa) s�hi havia co-mençat, en els anys seixanta, un edifi-ci, el buc del qual quedà abandonat;afortunadament, l�ajuntament de Vilava procedir, ja fa uns anys, a demoliraquell edifici i a retirar-ne els ender-rocs, en una iniciativa molt positiva.

L�aplicació imminent de la DirectivaEuropea d�Hàbitats permetrà en pocsmesos estendre aquesta protecció efec-tiva a altres illots de gran interès bio-lògic, però així i tot no podem oblidarque tots i cada un d�aquests indretstenen valors que val la pena preservar.Molts d�illots són de propietat privada,de manera que determinats riscos s�himantenen i és convenient aconseguiruna garantia definitiva per a aquestsindrets, dels valors dels quals tots enshem de sentir orgullosos i en certa me-sura responsables.

La protecció dels illots,un procés complex

Joan Mayol

El 1978, el Consell General Interinsular (per iniciativade l�aleshores responsable de Medi Ambient de la Con-selleria d�Ordenació del Territori, Francesc Moll) vaencarregar a un equip d�entusiastes llicenciats -entreels quals em comptava- un estudi de conservació delsillots de les Balears. La idea de Moll era molt clara:seria senzill dotar tots els illots d�una protecció global idefinitiva, que garantís la protecció dels seus valorsnaturals i paisatgístics. Però res no és senzill.

Formentera.

35 - núm. 10 - 2002

36 - núm. 10 - 2002

Sami Naïr, eurodiputat francès i cate-dràtic de ciències polítiques a la Uni-versitat de París, és un profund conei-xedor de la realitat social, política ieconòmica de les dues voreres de laMediterrània. Va prendre part al ciclededicat a la immigració que organit-zaren a Palma el Sindicat de Periodis-tes i �SA NOSTRA�. Naïr és, endemés,un prestigiós articulista, els seus arti-

cles, publi-cats entred�altres mit-jans a El País,tenen sempreuna enormeinfluència.

Sami Naïrva defensarl �existènciad�una doble

manera d�enfocar la immigració a Eu-ropa, la d�aquells països que, com Es-panya, hi podrien veure un perill, es-pecialment per a la seva seguretat ique, conseqüentment, tenen un ger-men de xenofòbia i la dels altres, en-tre els quals s�hi troba França, que fangala del seu republicanisme, és a dir,que tots els homes són exactamentiguals davant les institucions i les lleis.Naïr creu que el ressorgiment de l�ex-

trema dreta a França, o a Holanda, téun component molt clar contra la im-migració però que no respondria tanta un sentiment de rebuig de l�origende les persones com a les repercussi-ons de tipus econòmic.

IMMIGRACIÓ INEVITABLE

Naïr creu que la immigració és ine-vitable, que una política d�unitat me-diterrània seria convenient, però queen aquests moments hi ha massa des-igualtats i, a més a més, temors mu-tus. El Nord té por del Sud i aquestveu el Nord com un territori que li potdonar prosperitat però que el rebutja.La conseqüència són les pateres, és adir, la immigració incontrolada, enmans de les màfies, però la solució nopot ser policíaca, sinó política. Per unapart, potenciar el desenvolupamentdels països del Sud. Per l�altra, fomen-tar la immigració controlada. Europanecessita els immigrants, però no unexcés d�immigrats. En aquest sentitregular els processos, amb immigra-cions de tipus temporal, podria serconsiderat com un avantatge per aque-lla immigració que cerca millorar lesseves condicions socials i econòmiquesperò no perdre les seves arrels.

ILLES

EL PROBLEMAPALESTÍ

Per dur endavant aques-tes polítiques s�ha de trencar amb po-sicions que només aposten per endu-rir les fronteres i per lleis d�estrange-ria que són una amenaça constant perals immigrants. Però també és neces-sari un consens entre Europa i els pa-ïsos emissors d�immigrants, espe-cialment els procedents dels païsosàrabs. En aquest sentit, Naïr senten-cia que cap solució no serà possiblementre duri l�enfrontament entre elsàrabs i els israelians amb el suportd�Estats Units a l�Estat israelià.

�I quin paper juga Europa en totaixò? �es demana Sami Naïr- Europas�ha adormit vergonyosament. A lapenúltima crisi, l�aleshores presidenten exercici de la Unió Europea, JoséMaría Aznar, va veure com Sharon litancava la porta als nassos. Els feixis-tes sempre aprofiten les debilitats dela democràcia. Ahir igual que avui. SiEuropa encara tengués una mica d�en-teresa, una mica de dignitat, congela-ria l�acord d�associació pel qual finan-ça Israel. Però no ho farà, perquè con-tinua sent al costat dels poderosos iprefereix la submissió davant dels Es-tats Units. Les nacions europees esmutilen en benefici exclusiu del granmercat: per aquesta raó, no hi ha itampoc no hi haurà política exterioreuropea fins d�aquí a molt de temps.�

Sami Naïr: immigració controladaGEA

Per al curs 2002-2003 el programa d�activi-tats educatives de la Fundació �SA NOSTRA�ofereix a la comunitat educativa de les IllesBalears una àmplia oferta de propostes i re-cursos didàctics relacionats amb el medi am-bient, l�art contemporani, la fotografia, lamúsica i la societat.

La multidisciplinarietat és la principal ca-racterística de la nova edició del Programad�activitats educatives de la Fundació �SANOSTRA�. Per a aquest curs escolar s�ofe-reixen 28 activitats educatives adreçades alsescolars, 3 seminaris de formació per a edu-cadors (a Mallorca, a Menorca i a Eivissa) iuna oferta de 36 publicacions, moltes d�ellesgratuïtes.

A més de les activitats educatives de ca-ràcter ambiental que es duen a terme a CanTàpera, a sa Canova i als equipaments col·-laboradors com La Trapa, Museu Balear deCiències Naturals, Jardí Botànic de Sóller,Observatori Astronòmic de Mallorca, Can

Planes (sa Pobla), Museu de la Natura deMenorca, sa Punta des Molí (Sant Antoni dePortmany), es consolida la proposta forma-tiva adreçada a escolars del Centre de Cul-tura de �SA NOSTRA� de Palma, que abastal�art contemporani, la fotografia i la música.

Gairebé totes aquests programes comp-ten amb el guiatge d�educadors i amb el su-port de materials didàctics, fet que garan-teix un major aprofitament pedagògic de lesdiferents iniciatives. Tot i així, en cada unad�aquestes activitats, la col·laboració delprofessorat és essencial ja que és un delsagents principals del procés educatiu i pertant, la seva implicació s�ha de fer extensi-va, fins i tot, en els àmbits no formals del�ensenyament.

Pel que fa a la programació relacionadaamb la millora de la capacitació professio-nal dels educadors, es duran a terme tresseminaris, un a Menorca, un a Eivissa i un aMallorca. El seminari Vivint el paisatge. Tèc-

niques d�anàlisi, interpretació, comunicaciói intervenció en el paisatge, que es realitza-rà al Centre Social de �SA NOSTRA� a Ciu-tadella, se centra en el coneixement i la uti-lització de tècniques d�estudi del paisatgeútils per al disseny d�activitats i programesd�educació ambiental. Inclou una part teò-rica i una part pràctica per treballar sobre elpaisatge interior i litoral.

El seminari Educar per a la integració i laigualtat d�oportunitats, que es durà a termea Eivissa, té com a objectiu prioritari el fo-ment de la capacitat d�educar per a una so-cietat plural, democràtica, responsable, so-lidària i tolerant i plantejar la diversitat coma factor positiu per a l�enriquiment i el des-envolupament de la societat.

El seminari Patrimoni intangible. Anàlisi iinterpretació d�un bé cultural i natural, quees realitzarà a Can Tàpera, aproparà els edu-cadors i el públic interessat a una part delpatrimoni, fonamental per conèixer en pro-funditat la nostra cultura i la nostra identi-tat. En aquest seminari es dedicarà una es-pecial atenció a la relació entre patrimoniimmaterial i medi natural.

Com a complement, també es posa a dis-posició dels centres escolars i de les enti-tats un ampli conjunt de publicacions de con-tingut ambiental i social que poden ser unrecurs molt útil per facilitar la formació del�alumnat i dels educadors.

Programa d�activitatseducatives. Fundació �SANOSTRA� Curs 2002-2003

GEA

Sami Naïr a"SA NOSTRA".

37 - núm. 10 - 2002

AGEN

DA

L�anàlisi de l�Estat del món que cada any fal�Institut Woldwatch enguany s�ha realitzata l�ombra dels fets que commoveren lasocietat el passat 11 de setembre. L�instituten aquesta ocasió fa un repàs dels deu anystranscorreguts dels de la cimera deRío, fa un balanç les minsos re-sultats pràctics obtinguts i plante-ja els reptes que haurà de marcar-se la cimera de Johannesburgd�aquest setembre per accelerar elritme en el compliment d�objec-tius que són indefugibles i urgents.

Río+10 centra el tema de l�edi-ció especial de l�Estat del món2002. El volum que s�edita cadaany en la seva versió catalana ambel patrocini de �SA NOSTRA� iel Centre UNESCO de Catalunyarecull els avanços que s�han fet so-bre el progrés cap a una societatsostenible després que la cimera deRío que d�ara fa deu anys marcàsels objectius.

�Els reptes de cara a Johan-nesburg: la creació d�un món méssegur� és el títol del primer capí-tol que ençata l�anàlisi d�enguany,a l�ombra de l�11 de setembre, unfet d�abast mundial les implicaci-ons del qual no són ignorades ales reflexions que fa elWorldwatch Institute. Desd�aquest punt d�inici es repassen tots elspuntals que han de fer del nostre un mónmés adaptat a les perspectives desostenibilitat que el món occidental es fixàcom a meta ara fa deu anys. Qüestions rela-cionades amb el canvi climatic són analit-zades per Seth Dunn i Chistopher Flavin,president d�aquest prestigiós institut, tam-bé hi ha capítols dedicats a qüestions d�ali-mentació, per denunciar que la fam conviuamb l�abundàcia o alertar sobre la càrrega

tòxica. Així mateix el llibreconté un capítol sobre el tu-risme internacional i les se-ves repercussions sobre elmedi ambient i es fa una re-flexió sobre l�anomenatecoturisme i la seva bondato inconveniència, reflexionstotes elles que permetran,com diu Kofi A. Annan enprologar el volum, �reduir lagran distància que separa elsobjectius i les promeses fe-tes a Río de la realitat diàriatant als països rics com alspobres�.

Tot i el progrés polític i conceptual acon-seguit a Río, els resultats no han estat sufi-cientment decisius. L�Estat del món 2002posa de manifest tant els obstacles com lesoportunitats i denuncia els enfocaments no

sotenibles del progrés econòmic que preva-len tot i les bones intencions de la comuni-tat internacional. En el seu prefaci Flavinens parla de �La inestabilitat tant ecològicacom dels afers humans actuals, i reconeix lanecessitat més urgent que mai d�establir �diu ell- �requisits per atènyer una societatsana i estable, entre d�altres cobrir les ne-cessitats humanes bàsiques, disminuir elcreixement sense precedents de la poblacióhumana i protegir els recursos naturals in-

dispensables com l�aigua potable, els bos-cos i la indústria pesquera�. Ara -afegeixFlavin- és més urgent que mai crear un mónmés sostenible i segur basat en els principisdels valors humans universals i en el suportmutu�. Si d�una banda en l�anàlisi d�en-guany es reconeix el consens global sobrela necessitat que té el món d�un nou enfoca-ment envers el desenvolupament, es recla-ma l�extensió del concepte de globalitzaciómés enllà de la simple preocupació pel co-merç i les finances, ja que, es diu, �la va-guetat de les Agendes 21 pot ser conseqüèn-cia de plantejar-les com a qüestions mésaviat locals quan en realitat el que haurà defer la humanitat és demostrar el seva capa-citat per enfrontar-se als canvis globals allarg termini.

L�Estat del mon 2002 té l�objectiu d�aju-dar a definir els assumptes que s�han de trac-tar durant la cimera mundial de

Johannesburg, recorda els objec-tius aconseguits i planteja una ac-celeració en el ritme del canvi du-rant la pròxima dècada. Ja que latragèdia de l�11 de setembre ha afe-git molta pressió perquè les cosescanviïn. En certa manera, ara ésmés clar que mai que el món deprincipis del segle XXI està benlluny de ser considerat estable, vi-vim en una època en la qual cadaquinze anys s�afegeixen mil mili-ons de persones a la població delmón, mentre a molts d�indrets delplaneta encara es lluita per portar aterme la difícil transició de les so-cietats rurals tradicionals a les so-cietats modernes, urbanes i de clas-se mitjana. Moltes d�aquests soci-etats no tenen cobertes les necessi-tats bàsiques d�aliments, aigua, sa-nitat i educació i molts de milionsde persones viuen amb menys d�undòlar diari. A més la falta de repre-sentació política democràtica i laconcentració de poder polític i eco-nòmic en mans de molt pocs hacreat a molts de països una inesta-

bilitat total que es veu reflectida arreu delmón en les migracions massives, el contra-ban de drogues i, cada vegada més, el terro-risme.

Superar l�apartheid global que marcà lesnegociacions de Río i que ha romàs inalte-rable durant aquests deu anys.

En definitiva l�Estat del món d�enguanydemana que es passi de les paraules als fetsi que es faci ja!

L�Estat del món a l�ombrade l�11 de setembre

GEA

37 - núm. 10 - 2002

Els fets de l�11 de setembre no han variatsubstancialment les reflexions que cada any realit-za el Woldwatch Institute sobre l�estat del món, peròsí que han fet que enguany s�expresassin de mane-ra més contundent que mai i amb nous matisos a unmoment en què, a deu anys de la cimera de Río, ésl'hora de recapitular i de reconduir els temes de lasostenibilitat del nostre planeta.

38 - núm. 10 - 2002

AGENDA

Els cetacis a la mar Balear de Josep M.Brotons és el tercer volum de la col·leccióQuaderns de NATURA de les Balears, que�SA NOSTRA� patrocina i edita Documen-ta Balear.

Josep. M. Brotons es biòleg, s�ha espe-cialitzat en l�estudi dels cetacis i actualmentés assessor científic del projecte �Seguimentdels encallaments de cetacis a les Illes Ba-

lears� i tècnic responsable del projecte �In-teracció de les pesqueres artesanals amb lapoblació de dofí mular a les Illes Balears�,ambdós del Govern de les Illes Balears.

A aquesta publicació hi podem trobar res-postes a les preguntes que sobre aquestsmamífers es fa qualsevol curiós de la natu-ra, com són ara si podem veure balenes a laMediterrània, i quins són els cetacis que mésfàcilment hi podem trobar o explicacionsde la seva manera de viure. El volum dónarespostes didàctiques i incorpora anècdo-tes que el fan de fàcil lectura.

ALTRES VOLUMS

El llibre segueix l�esquema iniciat pelsdos primers títols d�aquesta col·lecció deDocumenta Balear: Les Papallones diürnesde les Balears de Guillem X. Pons i La Po-sidònia. El bosc Submergit, de Manu San

Félix, en ambdós casos es tracta d�aproxi-macions divulgatives, però no per aixòmanco rigoroses, amb belles il·lustracionsd�aquests temes concrets de la nostra natu-ra. Per a les papallones Pons segueix les pas-ses de Joan Ramis i Ramis (1746-1819) querealitzà les primeres referències a les papa-

La Fundació �SA NOSTRA� ha premiatvuit dels projectes per a la Conservacióde la Biodiversitat dels que s�havien pre-sentat a la convocatòria del 2002.

Els 41.250 euros que la Fundació �SANOSTRA� destina a aquesta iniciativa2002 seran per a propostes relacionadesamb l'estudi i investigació de labiodiversitat, l'ús sostenible de la bio-diversitat, la conservació d'hàbitats terres-tres, aquàtics i marins, la conservació d'es-pècies amenaçades, la conservació de va-rietats agrícoles tradicionals i la conserva-ció de races autòctones. Per atorgar aquestsajuts s'ha tengut en compte de forma pre-ferent que fossin projectes referents a es-pècies i hàbitats amenaçats, que cobrissinbuits existents i que en el seu desenvolu-pament implicassin el col·lectiu de gentjove i voluntariat. El finançament que duràa terme �SA NOSTRA� serà del 75% delcost real del pressupost i la dotació globaldels ajuts és de 41.250. Tot atenent aquestscriteris, els projectes premiats d�enguanyhan estat els següents: el destinat a la �Re-cuperació de varietats agrícoles locals�, duta terme pel GOB, el de �Consolidació imanteniment d'un banc d�arbres fruitersde varietats autòctones al barrancd�Algendar�, a càrrec de Cáritas Diocesa-

na de Menorca. El �Programa per a la con-servació de la tortuga d�aigua al Parc Na-tural de s'Albufera de Mallorca� que rea-litza l'Associació Balear d'Amics del ParcsNaturals i la Fundació Natura Parc. El�Projecte de posada a punt i avaluació del'eficiència de diversos mètodes selectiusper a la captura d'ocells exòtics asilvestratsa Mallorca�, d'aquesta mateixa fundació,el projecte de �Gestió ambiental de lesmicroreserves biològiques de s'Empriu ide les Veles de Cura� de l�Associació Ba-lear d'Amics dels Parcs, o l'ajut concedittambé al GOB per a l'�Edició i elaboracióde l'Atles dels aucells nidificants, deMallorca 2003-2005�. Les altres dues pro-postes ara subvencionades són l'�Estudi dela població balear de coleòpters crisomè-lids� de l'Associació Museu Balear de Ci-ències Naturals i el projecte per a l'�Estudide la biodiversitat microfaunística com aindicador ambiental de la praderia dePosidònia oceànica� també d'aquesta as-sociació. Es tracta en tots els casos de tre-balls que tenen com a objectiu fomentarla conservació de la biodiversitat a les Illesi contribuir al desenvolupament sosteni-ble del nostre patrimoni natural i els seusexecutors són entitats locals sense ànim delucre.

llones a les Illes i que han continuat inves-tigant molt importants lepilopteròlegs.L�obra té il·lustracions de Carles Puché.

A La Posidònia. El bosc submergit, ManuSan Félix �un biòleg enamorat de la mar�,s�hi diu a la contraportada, realitza una apro-ximació sistemàtica no només a la posidò-nia, sinó que respon a preguntes com: perquè les platges de les Illes tenen arena tanblanca o aigua tan transparent?, la respostade les quals ens permet copsar la importàn-cia de les praderies de posidònia de les nos-tres costes. Es tracta d�una aproximació di-recta feta a partir de l�observació.

Publicat el tercer volum de la col·leccióQuaderns de NATURALa col·lecció té un caracter divulgatiu que no defuig però del rigor científic entractar els temes més específics del nostre entorn natural.

La Fundació �SA NOSTRA� finançavuit projectes per a la Conservació de

la Biodiversitat

39 - núm. 10 - 2002

La germana petita

La Reserva Natural de s’Albufereta estàsituada al nord de l’illa de Mallorca en elstermes municipals d’Alcúdia i Pollença.

Ja amb el diminutiu, s’Albufereta, mani-festa la seva condició de germana petita,de l’Albufera de Mallorca. També l’anome-nen així, s’Albufera Petita, per contraposi-ció amb el nom de s’Albufera Gran, que liés pròxima i de la qual no pot separar elseu destí.

Els ecosistemes ignoren de partions ifronteres i per això no podia garantir-se laprotecció d’una sense la de l’altra, i sobre-tot no podia garantir-se la protecció de lesaus que hi nidifiquen o que hi viuen tot l’anysense la protecció d’ambdues.

Aquesta era l’antiga reivindicació degrups ecologistes i dels amants de la natu-ra que varen veure complerta la seva as-piració amb la declaració de s’Albuferetacom a Reserva Natural l’octubre de 2001.Quant a la figura de protecció, el GOB i elmateix Govern es decantà per la de Re-serva Natural ja que és la que millor s’ajustaa petits espais d’elevat valor ecològic.

S’Albufereta és la primera Reserva Natu-ral de Mallorca. Una Reserva Natural ésun espai natural que es declara per prote-gir ecosistemes, comunitats o elements bi-ològics que per la seva raresa, fragilitat, im-portància o singularitat mereixen una va-loració especial. La Reserva Natural és unnivell de protecció superior al de Parc Na-tural. El Parc protegeix una zona ben con-servada on existeixen activitats humanes ieconòmiques compatibles amb la preser-vació futura de la zona. En canvi, la Reser-va estableix un elevat índex de proteccióen zones de nul·la o molt baixa activitat hu-mana.

Dins la zona qualificada com a ReservaNatural ha restat prohibida la caça i res-tringida la pesca, excepte a les platges ilitoral. S’admet la pastura per a la gestióde la vegetació de la reserva i les activitatsagrícoles preexistents. Dins l’àrea qualifi-cada com a Zona d’Interfase -la resta del’ANEI que envolta la Reserva Natural- espermetrà la caça amb limitacions i es fo-mentarà l’agricultura per preservar el pai-satge tradicional i la perifèria de la zonaprotegida.

Això no obstant, sí que hi són permesesactivitats directament relacionades o compa-tibles amb la preservació dels valors natu-rals, com ara l’explotació de la canya ameri-cana, la bova o altres espècies que a la co-marca tenen tradicionalment un ús artesà.

L�AIGUAS’Albufereta es troba dins l’Àrea Natural

d’Especial Interès (ANEI) del mateix nom,situada entre els termes municipalsd’Alcúdia i de Pollença. La superfície totalde l’ANEI és de 501,27 ha i la superfície dela zona que es proposà declarar Reserva

Natural fou de devers 200 hectàrees. ElPORN presentat anomenà Zona d’Interfa-se la part de l’ANEI, no afectada per la de-claració, que envolta la Reserva Natural.

És una zona humida litoral, formada perinundació de terrenys de cota pràcticamentzero, amb una zona que els separa del mar.Recull aigua dels torrents que aboquen enaquesta àrea, i l’aprofita mitjançant un com-plex sistema de canals i comportes. La sur-gència més important és la font de s’Alma-drava, dins del torrent del Rec, que és unade les surgències més espectaculars deMallorca.

L’aigua que la subministra prové princi-palment de la xarxa hidrogràfica integradaper torrents com el de Can Roig, el de CanXanet, el de Colonya, i sobretot el torrentdel Rec, que proveeix aigua dolça a l’ai-guamoll durant gairebé tot l’any. En el pas-sat el mal estat de l’aigua aportada peraquests torrents han posat en més d’unaocasió en perill la fauna i la flora de la zona.

Amb la incorporació de s’Albufereta, sónset els espais naturals de gestió autonò-mica a les Balears (s’Albufera, Mondragó,i sa Dragonera, a Mallorca; s’Albufera d'enGrau a Menorca i els parcs de ses Salinesi Cala d’Hort a les Pitiüses) i un de gestiócompartida entre la CAIB i el Ministeri deMedi Ambient (Parc Nacional Marítimo-terrestre de l’Arxipèlag de Cabrera).

UNA AVIFAUNA D�EXCEPCIÓS’Albufereta de Pollença és pels seus

valors naturals i extensió la tercera zona

humida en importància a Mallorca. Sónmolts els valors naturals excepcionalsd’aquest enclavament, encara que l’avifau-na és sens dubte la seva manifestació bio-lògica més remarcable. S’han observatmés d’un centenar d’espècies d’ocells, deles quals devers seixanta són exclusivesde les zones humides.

Entre les espècies que hi nidifiquen caldestacar les poblacions d’avisador(Himantopus himantopus), sebel·lí(Burhinus oedicnemus) el gallfaver(Porphyrio porphyrio) i boscarla mostatxu-da (Acrocephalus melanopogon), pel fet de

ser aquestes espècies deconservació prioritària segonss’estableix a la Directiva 79/409/CEE.

S’Albufereta és també unazona excepcionalment impor-tant durant la hivernada i la mi-gració a través de la Mediter-rània occidental i constitueixun lloc molt important per aldescans i alimentació d’espè-cies rares o amenaçades,com ara l’agró blanc gros(Egretta alba), la cigonya ne-gra (Ciconia nigra), l’ibis ne-gre (Plegadis falcinellus) o elflamenc (Phoenicopterusruber) entre moltes altres.

A més a més és una impor-tant àrea d’alimentació per adeterminades espècies quecrien a localitats properes, en-tre les que s’han de destacarl’àguila peixatera (Pandionhaliaetus) i el falcó marí (Fal-co eleonorae).

En reconeixement a aquestsimportants valors, s’Albuferetafou inclosa fa pocs anys en elllistat d’Important Bird Areas(IBAS) elaborat per BirdlifeInternational.

PER QUÈ UNA RESERVA NATURAL?La problemàtica ambiental d’aquesta

zona era complexa, en destacava sobre-tot la sobrepressió cinegètica, que durantmolts d’anys es traduí en la realitzaciód’obres hidràuliques (dragat de canals imoviments de terres), incendis provocatsper eliminar vegetació i, sobretot, greusmolèsties a l’avifauna. La pràctica intensi-va de la caça no afectava només les espè-cies que reglamentàriament poden ser ob-jecte d’aquest aprofitament, sinó que a mésa més tenia també uns efectes altament ne-gatius sobre el desenvolupament òptim deles poblacions d’aus no cinegètiques quehabiten s’Albufereta, algunes de les qualssón de conservació prioritària per a la UnióEuropea. Ara, en haver-se prohibit aquestsusos, no adequats a zones d’aquestes ca-racterístiques, s’Albufereta esdevé un re-fugi i lloc de cria per a moltes d’espèciesque hi tenen el seu cau.

FONT: Aquesta fitxa ha estat elaborada amb el material de difusió que facilita la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears i l’Enci-clopèdia de Mallorca.

LA RESERVA NATURAL DES�ALBUFERETA

40 - núm. 10 - 2002

S'AlbuferetaReserva Natural

Superfície:213 ha aproximadament.

Declaració:El novembre del 1998 el Consell de Govern va acordar iniciarels tràmits per declarar s’Albufereta com a espai natural prote-git.Ja era Àrea Natural d’Especial Interès i figurava entre els llocsque la LEN preveia que fossin declarats Espai Natural Protegiten aplicació de la Llei 4/89 de conservació d’espais naturals ide la flora i fauna silvestres. El 6 d’abril de 2001 es va aprovarinicialment pel Consell de Govern el Pla d’ordenació de recur-sos naturals (PORN), que va ser aprovat definitivament el dia19 d’octubre de 2001, i s’Albufereta es declarà Reserva natu-ral. La declaració per Decret 121/2001 de Reserva Natural vatenir com a objectiu la conservació íntegra dels seus valorsnaturals i culturals, que inclouen el medi físic, els recursos hí-drics, els edàfics, les espècies i les comunitats biològiques,els processos ecològics, el paisatge i les manifestacions etno-lògiques.

Autoritat de gestió:Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears,amb la participació d’una Junta Rectora amb la participaciód’altres administracions, ajuntaments, propietaris i ecologis-tes, entre altres.

Distincions nacionals i internacionals:S’Albufereta gaudeix de diverses figures de protecció:ZEPA (Zona d’Especial Protecció d’Aus), Consell deGovern, 28 de juliol del 2000; LIC (Lloc d’Interès Co-munitari), per formar part de la xarxa Natura 2000.

Hàbitats més importants:Canyissars, prats inundats, llacunes, torrents, dunes,bosc de ribera (tamarellar) i conreus tradicionals.

Espècies més importants:Vegetació: Salicòrnies a les zones inundades part del’any i canyar als canals i llacs, al NE de la maresma, hiha bosquets de tamarells molt importants.

Fauna: S’Albufereta, amb una fauna d’ocells molt rela-cionada amb s’Albufera de Mallorca, constitueix unazona de nidificació d’espècies valuoses com el gallfaver, l’arpella, l’avisador, el xàtxero groc i la boscarlamostatxuda, i d’altres més comunes com el setmesó,la fotja i la gallineta d’aigua. Alguns anys hi crien tambéels agrons rojos.És important per al descans i l’alimentació de les ausmigratòries a la tardor i la primavera i un bon lloc d’hi-vernada per a les aus nord-europees. Entre les qualsdestaquen: la corpetassa, l’agró blau, l’agró blanc, l’es-plugabous i diversos tipus d’ànecs. Hi ha cap blaus i

cullerots, a més d’altres espècies aquàtiques com la juia, lacama-roja pintada i l’arner. També és un lloc de pesca per al’àguila peixatera i d’alimentació per al falcó marí.Entre els rèptils hi destaca la serp d’aigua. I pel que fa alsmamífers hi podem trobar petits mamífers rosegadors, a mésd’eriçó i mostel.

Serveis i direccions d’interès:Conselleria de Medi Ambient.Av. de Gabriel Alomar i Villalonga, 3307006 Palma de MallorcaTel. 971 17 68 00www.caib.es

Visites a la Reserva:La totalitat de s’Albufereta és de propietat privada i sols s’hipot accedir amb permís dels propietaris. Tanmateix, hi ha ca-mins públics que permeten una visita molt extensa, que es potfer perfectament amb bicicleta, en un dels itineraris cicloturísticsde major interès natural de les Illes.

gea, quadern de la terra 2002, nº 10 - universitat de les...

Documents