GABRIETA DATIA CORTE

VIDA I MORTD'UNA AVENÍURA

At RIU DE I.A PLAIAJAIME ATSINA I VERJES

t770. 183ó

\ 9 1c4..,.í%- PARAGUAYtr'3 o

a t-\

ro{- -.r I

'\f t¡'tb Jet I lvl,rrn I

I Ntitt' ,,

URUGUAY i;.:

o

'a

f u"'*0

Cor,,rnr'r1l! pÁñ

ó:c ''^

O'o

(,

A,_ /.,"'I?,

':,l!L

.ib o""

RGE¡¡lr¡¡' "¡"tt I

I

)I \,'l

lltiINOS AlRt] S

ATLANTICOGabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

llililillllllllililllilll ||ltfitlfiilll

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

GABRIELA DALLA CORTE

VIDA I MORTD'UNA AVENTURA

AL RIU DE tA PLATAJaime Alsina i Verjés, 1770-1836

Traducció de Ferran Moreno LanzaPróleg de Pilar García Jordán

PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MONTSERRAT2000

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

delAquest llibre ha estat publicat amb la col.laboracióDepartament de Governació i Relacions Institucionals,

Direcció General de Relacions Exteriors,de la Generalitat de Catalunya

Primera edició, abril del 2000@ Gabriela Dalla Corte, 2000

La propietat d'aquesta edició és dePublicacions de l'Abadia de MontserratAusiás Marc, 92-98 - 08013 Barcelona

ISBN: 84-8415-789-1Dipdsit legal: B. 500 - 2000

Imprés a Novagráfik, S.L. - Pol. Ind. Foinvasa - Vivaldi, 5

08110 Montcada i Reixac

oPel que fa a les qüestions relatives a Ia veritat i a laiustícia, no hi pot haver cap distinció entre els problemesgrans i els petits, perqué ek principis generals que deter-minen la conducta dels homes són indivisibles. Qui no espreocupa per la veritat de les qüestions petites no és dignede confi.anga en els a.ssumptes importants. Aquesta indivi-sibilitat s'aplica no solament als problemes morals, sinótambé als polítics. No es poden comprendre els problemespetits si no se'ls veu en interdependéncia amb els gransr.

Albert Einstein, últim escrit uba.rs de la seva mort,I'abril de 1955.

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Próleg

"El bé d'un llibre és ser llegit. Un llibre és fet de signes queparlen d'altres signes, els quals, a llur torn, parlen de les coses.Sense un ull que el llegeixi, un llibre porta signes que no pro-dueixen conceptes, i, en conseqüéncia, és mut> (Umberto Eco,El nom de la rosa, p. 422).

Si la frase és certa, i crec que ho és, l'obra que teniu a les vos-tres mans és tot el contrari que muda si considerem que un6rseya primera versió fou presentada com a tesi doctoral per l'au-tora a la Universitat de Barcelona i rebé la mdxima qualificacióacadémica. No descobreixo res de nou si dic que aquest guardóno comporta, necessdriament, que seguint amb el símil de l'Eco,la recerca desenvolupada digui <coses>> peró, en aquest llibre,tots els ulls que han posat en ell la seva mirada han coincidit aassenyalar que paila de ocoses> que remeten a una doble aven-tura, la de I'autora, Gabriela Dalla Corte, i la del personatge cen-tral del llibre, Jaime Alsina i Verjés.

L'aventura comengá. per a la Gabriela quan, des del seu Ro-sario natal, arribd a Barcelona i l'atzar de la vida la portd a des-cobrir uns papers que li pailaven d'un tal Jaíme Alsina i Verjés,

fadristern calellenc, que decidí, com tants d'altres en aquelltemps, anar a fer les Amériques, i marxd al Riu de la Plata. In-teHigent, curiosa i tenag, l'autora pensd. que el seu personatgepodria ser avantpassat d'algun dels Alsina significatius de l'Ar-gentina contempordnia i féu el camí de tornada per cercar en elsseus arxius documentació que Ii permetés avangcrr en la recerca.El seu treball i la seva perspicd.cia detectivesca, que com sabemés un dels trets significatius de I'historiador/a, la portd. a rebut-iar aquella hipótesi i, sortosament, trobd uns copiadors de car-tes comercials que traspuaven algunes notícies económiques,Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

tot i que la seva importdntcia fonamental fou que parlat¡en de les

relacions de l'autor, eI nostre emigrant Alsina, amb el poder co'Ionial, amb Ia societat bonaerenca de| moment, i de la xarxa de

relacions socials i polítiques que construl; que li permeterenarribar a ser un destacat membre del cabildo de Buenos Aires. Iparlaven, també, de la seva davallada com a conseqüéncia de les

intsasions angleses de la ciutat de Buenos Aires, la progressivaemancipació dcl vinegnat i la ruptura política de la colónia ambEspanya.

Es així que aquest llibre, que parla de l'aventuro d'en JaimeAlsina i Verjés, ha estat també una qventura per a Ia Gabriela siconsiderem els esculls trobats i que, des del meu punt de vista,ha superat amb escreisc.. L'obra es manté a cattall entre unahistória de vida, una biografia i un estudi de cas per, a partird'aquí, fer una reflexió general sobre les prdctiques iurídiques iln construcció dels diversos espais iurisdiccionals de la societatcolonial i de la immediata independéncia. En fer-ho, estudiatambé les possibilitats teóriques de la história iurídica enfrontdels postulats tradicionals de la história del Dret' Així, l'autora

fa confluir Ia llei (normes i regles del dret obiectiu) amb la prác-tica iurídica, el dret positiu i el dret consuetudinari, l'exercici ci-vil amb el comercial, la influéncia del dret en la vida de les per-

sones, i se'ns permet veure la percepció que aquestes persones

tenen dels seus drets. Tots aquests temes són analitzats en unaconiuntura de canvi, com és el procés independentista al Riu de

la Plata. I és aquesta qüestió la que comportd una redefiniciódel paper de l'Alsina en el si de la societat bonaerenca, l'estudi de

la qual ha permés a l'autora analitzar les conseqüéncies del mo-viment orevolucionari, per a la elit local, i les pentivéncies le-

gals i jurldiques colonials en la históría republicana de l'Argen-tina.

Els osignes, d'aquest llibre ens parlen de la partenga d'enJaime Alsina i Veriés de Calella (Barcelona) on, com a fadris-tern, tenia poques possibilitats de fer fortuna, i de la seva ana'da a la Corunya primer i al Riu de la Plata més tard, on arribdcap a 1770. Ens mostren el seu accés a I'espai de decisió amb laseva participació al consolat i al cabildo

-possible perqué fou

8

veí legal i ciutadd-, institucions puntals de l'ordre colonial ales quals s'accedia no només per a poder pertdnyer a I'elit, sinótambé per participar de la xarxa de relacions socials, económi-ques i polítiques. Ens descobreixen que la conducta, en el con-solat o en el cabilde, no ve donada només per les disposicionslegals, sinó també per la mateixa prdctica iudicial que pemet aAlsina i Verjés "enquadrar les conductes personals en el marcde l'estil del comerg, fixat per la llei, pels usos i costums i per lesdecisions casuístiques". Ens assenyalen la importdncia que te-nen en aquest ,restílr, /es cartes de recomanació, les tertúIies,e/s empeños. I ens pailen, també, d'una qüestió que consideroespecialment interessant i que en I'actualitat és un tema centralen les ciéncies socials, la construcció de la ciutadani4. Alsinapertanyé durant tres décades a I'elit comercial, gaudí dels avan-tatges que li oferiren ser veí legal i ciutadd, peró tot canvid apartir de les invasions angleses de 1806-1807 i, fonamental-ment, després del moviment de maig de 1810, que Alsina quali-ficd de revolucionari per l'impacte que tingué en la seva situa-ció personal, familiar i social. Evidentment, el nou model desociabilitat política sorgit de la independéncia va fer dels es-panyols europeus subjectes de drets desiguals en relació alsamericans. Fou aleshores quem el nostre personatge perdé po-der económic i polític, i parld de l'existéncia d'embudos, prie-sas, escollos i codazos en l'administració de la justícia pel noupoder. Fou llavors també quan l'Alsina veié desaparéixer la sevacondició iurídica de veí legal I la seva posició privilegiada en elconsolat, i en el cabildo, quan el nou goveln establí que perexercir el vot s'havia de demanar la ciutadania americana, queAlsina no sol.licitd

-probablement se sentia massa vell i/o mas-

sa decebut, o derrotat, per fer-ho. Evidentment, no és cap nove-tat afirrnar, com fa la Gabriela Dalla Corte, que les norznes le-gals colonials romangueren prd.cticament inalterables durantalgunes décades, peró el que és realment nou en aquesta obra ésla farma com l'autora estudia la manera en qué es produiaquesta persisténcia legal i, alhr¡ra, l'andlisi de les estratégiesutilitzades dins de la societat republicana per resoldre els con-flictes iudicials.Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

No uull concloure sense agrair a la Gabriela la possibilitatque m'ha donat de participar de la seva aventura que, com benaviat comprovard, acaba tot just de comengar.

Plren G¡ncfe Jonu,l.NBarcelona, ó de juliol de 1999

10 11

Agraiments

El llibre que teniu a les mans va ser presentat originalmentcom a tesi doctoral en el Departament d'Antropologia Cultu-ral i História d'América i Africa de la Universitat de Barcelona(UB) el febrer de 1999. Agraeixo els comentaris que van fer-me en el seu moment els membres del Tribunal avaluador:Angels Solá i Parera, Ignasi Terradas i Saborit, Michel Ber-trand Zacarias Moutoukias i Núria Sala i Vila. La tesi va serdirigida per Pilar García Jordán, la qual no solament em vaguiar generosament durant la seva elaboració, sinó que tambéem va impulsar a convertir-la en llibre.

Quan vaig plantejar-me la possibilitat de continuar els meusestudis a Barcelona, Rodolfo Pascual, que treballa al Consolatd'Espanya de la ciutat de Rosario (Argentina), tingué pacién-cia amb els meus desordenats papers i va respondre totes lesmeves preguntes. L'Insti¿ut de Cooperació Iberoamericana(ICI) de l'Agéncia Espanyola de Cooperació Internacional(AECI) em concedí una beca doctoral durant el període 1995-1998. Gustau Navarro i Barba em va parlar en catalá des deldia que vaig arribar a Barcelona, i suportá amb enteresa lesprimeres passes que vaig fer en aquesta llengua. També em vaacompanyar al Museu-Arxiu Municipal de Calella, on vaig tre-ballar amb llibertat total d'horari grácies al seu director, JosepCodina. A l'Archivo General de la Nación (AGN), de BuenosAires, vaig comptar amb la col{aboració desinteressada d'Ale-Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

jandro Jankowsky, del Departament de Documents Escrits.Els meus amics i amigues Gustavo Alvarez, Marcelo Ullo-

que, Sandra Fernández, Vilma Bidut, Adriana García, MaríaInés Ivaldo, Fernando Ferreira, Marcela Prósperi, Paola Pia-certza, Marité Migliónico i Adriana Guzmán, els meus avisMaría i Agustín, les meves ties Liliana Caballero i ArmoníaDalla Corte, i el meu germanet Franco, van estar amb mi sem-pre que els vaig necessitar i no van deixar d'escriure'm o deparlar-me per teléfon en cap moment. La meva mare, ZulmaCaballero, em va ajudar quan la vaig necessitar; Hilda Habi-chayn va confiar en mi. David Galán i Parra, Silvia Gómez,Sílvia Bofill, Estrella Figueras, José María Gómez Cañada,Gustavo Garza, Antonio Fernández, Carmen Guasch, CarmeGarcia i Jordi Allué Ayllón, per la seva banda, compartiren elsmeus afanys per la vida de Jaime Alsina i Verjés. Josep Massoti Muntaner m'ha donat l'oportunitat de publicar aquest llibrei ha posat molta cura en l'edició.

Com que no crec que els agraiments i les dedicatóriesconstitueixin un lloc comú, sinó el reconeixement a la im-portáncia que tenen la resta d'éssers humans en les nostreseleccions i les nostres vides, vull dedicar aquest treball a lamemória del meu germá Fabricio, que em va ensenyar, para-frasejant Oscar Wilde, que (en realitat a la vida no existeix resde petit ni de granper se.Tot té la mateixa mida i el mateix va-lor". D'alguna manera, aquest és el leitmotiv que guia les pá-gines següents.

t2 l3

Sigles utilitzades

AGN: Archivo General de la Nación, República Argentina.MAMC: Museu-Arxiu Municipal de Calella, Barcelona.AHMC: Arxiu Históric Municipal de Calella.ACA: Arxiu de la Corona d'Aragó, Barcelona.RIHDRL: Revista del Instituto de Historia del Derecho Ri-

cardo lzvene, Facultat de Dret i Ciéncies Socials, Impremta dela Universitat de Buenos Aires (UBA).

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Introducció

Una de les disposicions legals de comengament del seglexx més criticades per la historiografia argentina ha estat laI*y de Residencia núrrr. 4.144, de 19O2, que autoritzava el go'vern a expulsar els estrangers si es considerava que la sevaconducta comprometia la seguretat nacional o pertorbaval'ordre públic. També s'ha qüestionat la redacció de la Ley deDefensa Social de 1910, relativa a I'admissió d'estrangers, al'associació de persones amb la finalitat de difondre determi-nades idees i a actes de propaganda i terrorisme. Aquesta últimaes dirigí ala mala inmigració i contra els estrangers desagrattsque organitzavenvagues i difonien doctrines anarquistes i so-cialistes. Entre el final del segle xx i el comengament de lacentúria següent, més d'un milió d'europeus arribaren a Ar-gentina (Romero 19ó5: 5ó).

Ambdues disposicions són percebudes en termes d'arbitra-rietat governamental i d'injustícia evident. Se sap molt poc,tanmateix, de la condició legal dels peninsulars, en altre tempsmonopolitzadors de l'escenari comercial i polític de BuenosAires, després del moviment polltic iniciat el maig de 1810contra Ia metrópoli. Si bé els estudis sobre l'época colonialaborden l'elit com a objecte principal, són escasses les anáIisissobre la condició legal d'aquells que passaren a ser conside-rats espanyols europeus a partir de la Revolució (Socolow1983:254).

l5

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Les págines següents s'inscriuen dins una discussió ámpliasobre les práctiques jurídiques i la construcció d'espais juris-diccionals independents i múltiples de la societat colonial. Enaquest sentit, he preferit estudiar el dret subjectiu, com a atri-bució, més que l'objectiu com a norrna, i ho he fet a través dedades empÍriques que reflecteixen les vivéncies personals en-torn de I'univers jurídic. Aquest estudi intenta fer confluir lallei, és a dir, les norrnes i regles del dret objectiu, amb la prác-tica jurídica, el dret positiu i el dret consuetudinari, l'exercicicivil amb el comercial, la influéncia del dret en la vida de lespersones, les vivéncies d'aquestes persones pel que fa a les ideesde justícia, de llei, d'estatus jurídic i dels seus drets subjectius,especialment en els moments crítics en qué es posa en jocaquests drets.

La história jurídica que proposo no interpreta el dret coma corpus extern o com un element més del procés históric des-crit com a sistema tancat, preferéncia d'una bona part delshistoriadors del dret (Pound 1950), sinó que inclou processoshistórics a través de les eines del dret. Aquest diáleg pot resul-tar sorprenent en un context historiográfic en el qual adqui-reixen solidesa els estudis sobre la marginalitat, les dones o elgénere, la microhistória, la política, la iconografia (Burke1993), peró crec que, reprenent les explicacions provinentsdel dret, és possible considerar aspectes centrals de la históriaamericana colonial i postindependent des d'angles d'análisidiferents. Els qui han analitzat la vida colonial han mostrat ellloc privilegiat que ocupaven els comerciants en el món vir-regnal i n'han descrit les estratégies pel que fa a les activitatsmercantils. Al meu entendre resta encara per.descobrir el sis-tema de relacions en qué aquestes activitats trobarrn la sevaforma i la seva significació, els grups socials que les executa-ven i I'univers de les obligacions en qué estaven involucrats elsactors socials.

El personatge central d'aquesta história, Jaime Alsina i Ver-jés, era originari de la vila de Calella (Barcelona). Sempre con-siderá que l'actiütat mercantil era una deles carreres més espi-rituals i més valuoses, una creenga profundament mercantilista

t6

que el guiá en l'emigració al Riu de la Plata. Acabat d'arribara Buenos Aires el 1771, Alsina s'inserí en Ies estructures co-mercials, polítiques i judicials de la ciutat, i formá part delgrup que, tot i ser possiblement el més minoritari d'aquellasocietat, gaudia de les prerrogatives més grans. La partici-pació d'Alsina en una multiplicitat d'espais socials i institu-cionals permet analitzar, entre altres problemes, el control del'aparell polític i judicial de Buenos Aires, la constitució de ju-risdiccions, la formació de grups relativament homogenis eninteressos i objectius, i la consolidació de grups familiars es-tables que asseguressin el manteniment dels patrimonis. L'u-nivers jurídic té molt a dir per comprendre Alsina i els que,com ell, dominaren l'espai del Riu de la Plata durant anys.

Vaig escollir investigar aquests problemes a través del re-lat d'una persona, a cavall entre la história de vida, la biogra-fia i l'estudi de cas (Vinyes 1999). Ho vaig fer, peró, pensant enel sentit que els atribueix la disciplina histórica a partir de lareducció a escala que proposá la microhistória (Revel 199ó;Lepetit 1996), i d'acord amb els objectius que plantejd I'histo-riador argentí José Luis Romero, per a qui la biografia ajudaa comprendre processos generals sense reduir-ne l'explicació(Romero 1945). La vida d'una persona pot ser abordada apar-tir de la seva gran riquesa, més enllá dels models teórics (Ter-radas i Saborit 1992) perqué, com diuen Ginzburg i Poni, uncas particular está inserit en un sistema social format per per-sones individuals i singulars que li donen vida (1991).

Els casos, d'altra banda, donen l'oportunitat d'observaramb perspectiva jurídica els esdeveniments ordinaris de lavida (Von Jhering 1993). A diferéncia de Socolow, que va es-criure una breu biografia detallada del comerciant basc Gas-par de Santa Coloma (para proporcionar un caso específico yprobar así las pautas sugeridas por los datos sobre el gr:upo decomerciantes en conjuntou ( I 99 I : 12), elmeu objectiu aquí noés plantejar un ca.r testimoni, sinó revaloritzar els detalls pro-porcionats per Alsina per comprendre un procés general mar-cat, específicament, pel seu constant interés per l'univers jurí.dic. Les meves conclusions no pretenen fer-se extensives a totes

17

*ü

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Ies experiéncies, peró poden proporcionar elements d'análisiútils per teoritzar sobre el món de les relacions humanes en lasocietat de l'antic régim.

L'Atzen nN r,e HrsróRIA o DIARI n'uNR rNvrstrcacrÓ

Alsina no tingué cap altra participació en l'espai de Bue-nos Aires que la d'assegurar la supewivéncia de la seva famí-lia, ni tampoc transcendí per cap fet singular. Ni tant sols fouprou ric perqué el seu nom aparegui en les obres dedicadesals grans comerciants. El seu fill, Juan Alsina i Ambroa, nofou representatiu de la generació descendent dels immigrantspeninsulars i es mantingué allunyat dels oficis liberals i de lainversió en terres. No obstant aixó, fou justament la margi-nalitat en qué Jaime Alsina i Verjés caigué després del mo-viment d'independéncia iniciat a Buenos Aires el 1810 i que

fos oblidat quasi conrpletament en els estudis sobre el grupde comerciants peninsulars el que m'impulsá a seguir-ne lespasses.

Vaig trobar el cap del cabdell al Museu-Arxiu Histdric Mu-nicipal de la ciutat de Calella. Aquest arxiu consewa el Fons

Alsina, que conté documentació pertanyent a diverses famí-lies del llinatge Alsina entre 1750 i 1840. La major part de ladocumentació de tipus privat fou propietat de Francisco Alsi-na i Costas,r cosí de Jaime Alsina i Verjés i membre principalde la companyia Alsina, March i Cona amb seu a Veracruz(Llovet 198ó), fins que tot el fons passá a l'arxiu públic.

La história d'Alsina em seduí quan vaig trobar referénciessobre la seva vida durant la recerca documental de les cartes

1. El Fons Alsina entrá com a part de diversos arxius donats per FranciscoMoreu Onrubia. Contenia també l'Arxiu Salvador i l'Arxiu Moreu. FranciscoAlsina i Costas es vinculá a la famflia Salvador el 181ó en casar-se F'ranciscoSalvador i Sastre i Caterina Alsina (filla de Francisco Alsina i de Caterina Sivi-lla). Aquests llagos foren reforgats amb el matrimoni de Josep Salvador iAlsi-ta a-b Socorro Sivilla el 1859, que era descendent de Caterina Sivilla. Quanel fons complet dels Alsina arribá a la casa Salvador, mantingué la seva singu-laritat pel cárácter comercial que tenia (Rodrlguez Blanco 1993).

dels seus familiars de la vila de Calella l'enriquiment delsquals estigué lligada a l'extracció de riquesa americana. Vaigtrobar Alsina esmentat per primera vegada en la documenta-ció comercial i en la comptabilitat d'un negociant molt jovddeCalella, Quirze Oliver, gue cap al 1765 formá un petita com-panyia amb diners d'accionistes i es radicá a la localitat galle-ga d'El Ferrol amb I'objecte de controlar la pesca i la comer-cialització de la sardina.

A diferéncia de la seva vida com a comerciant, l'experién-cia de Jaime Alsina i Verjés a les embarcacions deixá escassesreferéncies documentals. Entre 1770 i 1771 viatii¡ a Montevi-deo i s'instal.lá a Buenos Aires, que encara no havia estat de-clarat port habilitat pels Borbons. Deixá d'aparéixer a lacomptabilitat de Calella i a la de Quirze Oliver a Galícia, peróvaig tornar a trobar-lo per casualitat en el record del seu on-cle, corder i comerciant radicat a Calella, que també havia es-tat accionista de la companyia instal.lada a El Ferrol. Aquest,anomenat Josep Alsina i Goy, aprofitá la residéncia de Jaimeal Riu de la Plata i va inscriure en el seu llibre de caixa la tra-mesa de més de vint dotzenes de parells de mitges a la ciutatde Buenos Aires. El trasllat el féu el capitá Pablo Jover, de lavila de Canet, que firmá un dels únics rebuts del llibre com agarantia i prova jurídica de l'arriscat embarcament que arri-baria a un mercat encara massa llunyá.2

És l'única referéncia que queda de contactes entre Jaime iel seu oncle Josep Alsina i Goy, ja que aquest, aparentment, notorná a provar sort al sud virregnal a pesar de la importánciadels negocis que tenia al Carib i a les Antilles; uns negocis queel portaren a idear, amb el seu fill Francisco Alsina i Costas,una societat comercial -la companyia amb seu a VeracnrzAlsina, March i Cona- i a instal.lar socis a les colónies. Eljuny de 1802 Francisco Alsina i Costas escrigué al seu cosf Jai-me Alsina i Verjés des de la vila per demanar-li plata o cuirs acanvi d'una partida de mitges. Un altre cosí, Buenaventura Al-sina, transportá la correspondéncia i el bagul amb les mitges

2. AHMC, Fons Alsina, Caixa 14, sig. 255.Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

de cotó a consignació.3 Francesc aprofitá I'intercanvi epistolarper fer saber a Jaime que no rebutjava la possibilitat de satis-fer comandes futures de mercaderia, peró que el seu gir esta-va concentrat a Veracruz.a Des de la perspectiva de Francisco,la regió del Riu de la Plata no proveia d'un mercat fiable per laseva llunyania i per les dificultats de controlar-lo, tot i que laciutat de Buenos Aires estava adquirint en aquell temps unafisonomia forga allunyada de la que li havia estat assignadacom a urbs marginal del projecte colonial dels Austries (TorreRevello 1970).

En perdre el rastre de Jaime Alsina em vaig dirigir a l'Ar-chivo General de la Nación, a Buenos Aires. Em vaig guiaramb la pista que em donava el nom personal, que és el tret dis-tintiu principal de les persones (Linacero de la Fuente 1992;Plummer 1989) i s'utilitza en un métode de la microhistÓriaanomenat nominatiu. A través del nom es rastreja l'itinerarid'una persona en les diverses facetes i moments de la vida is'utilitza com a guia en el laberint d'arxius documentals (Levi1990; Ginzburg i Poni, l99I). La mobilitat geográfica d'Alsinaés la brúixola que orienta la investigació entre les línies con-vergents que componen I'espessa tela d'aranya de les relacionssocials dels comerciants, dels mariners i dels pilots de vaixell.

A Buenos Aires vaig buscar infructuosament dades de latrajectória mercantil d'Alsina amb la finalitat d'analitzar l'e-volució del seu patrimoni individual en l'ámbit territorial delRiu de la Plata, peró no vaig trobar un corpus documentalcomplet a partir del qual elaborar séries de tráfic comercial,fndex de preus i el volum de les mercaderies comercialitzades.Per contra, sí que vaig trobar-ne els copiadors de cartes, tex-tos que la legislació de llépoca obligava els comerciants a re-

3. AGN, DC, S IX, Consulado de Buenos Aires, Sección Gobierno, Expe-diente, legajo 1, núm. 2l,17l9ll79l. AHMC, Fons Alsina, Documentació Patri-monial dé Francesc Alsina i Costas: Capsa 17, núm. 175, Llibre de Factures itrameses a América per Francesc Alsina i Costas, 1809-1826- La tramesa a

Montevideo es produl el 4 de gener de 1810.4. AHMC, Fons Alsina, Capsa 2l: núm. 189, Copiador de Cartes, carta de

Francisco Alsina i Costas, Barcelona, a Jaime Alsina i Verjés, Buenos Aires,9t6/1802.

20

;¡

produir. Hi vaig desxifrar la causa de I'abséncia de documen-tació mercantil homogénia: a partir de 180ó Alsina destruí sis-temáticament la correspondéncia que havia rebut, els docu-ments i el llibre de caixa.

Els quatre copiadors de cartes d'Alsina comencen amb lesinvasions angleses de Buenos Aires dels anys 180ó i 1807, iarriben a l'any 1835; segurament romangueren a les mans d'undels seus descendents fins que se'n desprengué el 1893. Tresdels llibres, que ja no feien el seu paper de documentar els ne-gocis sinó que eren papers vells i inservibles, foren trobats perun escombriaire en un contenidor de Buenos Aires.s Els va en-senyar al seu cap perqué pensava que eren curiosos i aquestdecidí cedir-los a I'historiador argentí José Biedma, qui els in-clogué en el seu arxiu personal. Biedma només en féu una lec-tura rápida, peró apreciá que eren peces que il.lustraven l'épo-ca colonial (por la riqueza de datos y noticias de todo géneroque contienen referentes á todas las fases y actividades de lavida social, política, comercialo del virregnat durant vint-i-vuit anys.ó Biedma intentá escriure'n un prolix extracte, perófou nomenat director de l'Archivo General de la Nación ipassá els copiadors a un altre historiador, Jorge Pillado, queen aquella época buscava materials per reconstruir algunesfacetes de la história colonial. Pillado només hi trobá infor-mació sobre I'existéncia de contraban i digué que el redactordels copiadors, Jaime Alsina, s'havia valgut dels mitjans mésfurtius per dedicar-se al comerg.

No ens ha d'estranyar que els interessos i els temes princi-pals revelats perla historiografia no hagin pres en consideracióaquest tipus de documentació com un co{pus legítim per auna análisi densa i complexa. A finals del segle xrx, els copia-dors de cartes eren valorats per il.lustratius, peró no concen-traven l'interés dels historiadors, que concebien la disciplinahistórica com un retrat positiu de fets seleccionats, en gene-

5. El tom I del24/l/18O7 al 18/2/1809; el tom II del'l/2/l8l2a l'll5/181ó; iel tom III del 1ó/l ll1817 al 16/211835.

ó. Nota de J. Biedma dirigida a Jorge Pillado, inclosa a AGN, DC, S VII:Cop. 10-ó-4.

2l

:-€-

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

I

F;

ral, sobre la base de criteris polítics i militars. Aquests inte-ressos orientaven també la política de conservació de corpusdocumentals. L'interés de la historiografia pel fenomen delcontraban i pel comerg en general, d'altra banda, no podia sersatisfet per mitjá de documentació tan personal com ara la cor-respondéncia de les persones. Es indubtable que la rellevánciad'un document depén de les preguntes que se li facin, i crecque aquest és el criteri que ha de guiar una investigació: l'a-costament a les fonts, a la riquesa dels documents i la capaci-tat de valorar la multiplicitat d'interpretacions que un mateixdocument pot generar en lectors diversos.

El quart copiador que em faltava corresponia als anys dela ruptura revolucionária de 1810, i estava barrejat amb elspapers d'un altre comerciant important del Buenos Aires co-lonial, José V. Haedo.

Un cop desenvolupat el treball, I'obra que els lectors tenena les mans comenga amb la sortida de Jaime Alsina de Calellade la Costa, i aborda la manera com aconseguí introduir-se enel cabildo i el consolat de comerg de Buenos Aires. El segoncapítol aprofundeix en la construcció del seu patrimoni i lacontribució que féu al tráfic negrer. El tercer está dedicat a lapercepció que tenia del poder judicial, especialment a partirdel conflictiu període que s'obrí amb les invasions napoleóni-ques de la ciutat el 180ó. El quart capítol tracta de la históriafamiliar i de la incidéncia del moviment polític de 1810. L'úl-tim capítol aborda les pervivéncies i canvis jurídics i legals du-rant I'Assemblea de l'any XIII i el Congrés nacional. La disso-lució de l'ordre colonial s'explica, no com una crisi del tráficcomercial, un canvi en el terreny polític o com a resultat de latransformació de les idees, sinó com una crisi en la condició de

subiecte de dret i una redefinició del concepte de ciutadania'en-torn d'un nou model de sociabilitat política que exclogué elspeninsulars com Jaime Alsina i Verjés en termes formals, finsi tot quan eren capagos de demostrar la possessió de riqueses.

Mentre que gran part de les investigacions sobre l'épocacolonial s'atura en el 1810, he intentat de seguir les propostes

22

á

que la historiografia ha fet en les últimes décades de no inter-rompre l'análisi amb l'emergéncia dels moviments indepen-dentistes com a expressió d'una ruptura entre el colonial i elnacional (Mórner 1992a: 3 I -39). He establert criteris de conti-nuitat i de persisténcia del régim jurídic, una opció que no im-pedeix assenyalar les transformacions, peró que insisteix mésen l'ambigüitat de les pervivéncies (Bertrand 1998a).

A través de la lectura de la correspondéncia, vaig descobrirque Alsina sabia com havia de procedir, no Solament partintde prescripcions legals externes, sinó també d'acord amb elsobjectius propis, els pactes personals i les pretensions delsgrups de poder que se sobreposaren en la societat colonial.Redueixo la meva mirada al grup de comerciants i a la sevacrisi i, mitjangant la história d'una persona i de la seva famí-lia, analitzo les regularitats de l'exercici professional (Revel199ó) abans i després del procés d'independéncia. Alsina per-cebé la seva nova situació legal, notá la transformació de l'es-tatus jurídic i de la condició de subjecte de dret que tenia?Com visqué els canvis del nou govern amb relació a la trans-formació legal i jurídica?

23

:_

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

l. Heréncia, emigració i nou estatus

<Yo creo seguramente que todos los que venimos de Espa-ña es para hacer dinero. Con afán desmedido los más de losempleados, mirando por sobre el hombro á todos los demáshombreso.l

El 1771, el pilot catalá Jaime Alsina i Verjés es radicá aBuenos Aires amb escassos recursos económics personals.Allí es convertí rápidament en un comerciant important i,com tants altres peninsulars, actuá en la vida pública de laciutat i participá activament d'una variada gestió institucionalfins ben poc abans de morir en ple procés d'independéncia(Socolow l99t: 144; Tjarks 1962, t.I: I 19). L'actuació públicaconstituí l'eix de les estratégies d'Alsina per integrar-se en I'a-parell institucional i judicial de la capital del virregnat del Riude la Plata, i es concentrá en dues institucions: el cabildo i elconsolat de comerg. Del primer m'interessa destacar-ne el pa-per com a jurisdicció inferior pel que fa a l'autoritat munici-pal, i, del segon, que era utilitzat per les persones dedicades al'activitat comercial per assegurar-se un tribunal que exercíd'árbitre en els plets judicials de carácter mercantil.

Estudis que feien referéncia al desenvolupament de la bu-rocrácia a l'América colonial han preferit l'audiéncia, el Tri-bunal de Comptes, la figura del virrei i I'organització del siste-ma d'intendéncies de I'any 1782 (Lynch 1967). Socolow, perexemple, abordá el sistema burocrátic de Buenos Aires exclo-

1. AGN, División Colonia (d'ara endavant, DC), Sala VII (d'ara endavant SVII), Copiador (Cop.) l0-ó-4: carta de Jaime Alsina i Verjés (d'ara endavants'obviará aquesta referéncia) a Luis de la Cruz, 16/7/1808.

25

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

ent-ne ex. professo el consolat i el cabildo i argumentá que es

tractava d'agéncies compostes per habitants locals, és a dir,per comerciants escollits pels seus iguals (1983: 5). Aquestadivisió, no obstant aixó, planteja dificultats si tenim en comp-te que el cabildo i el consolat formaren part del poder juris-diccional local en la mesura que el primer era tribunal infe-rior, i el segon, tribunal especial.

É,s possible trobar una certa semblanga amb el poder exercitper cossos i estaments en altres moments histórics. El dominique tenien els estaments privilegiats nobles sobre la justícia,per exemple, portá Georges Lefebwe a parlar de l'existénciad'una oligarquia iudicial a la Franga prerevolucionária (1982:49). Sobre la base del concepte d'oligarquia judicial, l'interro-gant d'aquest capítol pot resumir-se amb les paraules se-güents: de quina manera un comerciant com ara Jaime Alsinai Verjés, format en les arts mercantils perd mancat de conei-xements técnics de dret, pogué exercir com a jutge a l'épocacolonial, és a dir, en els llocs d'alcalde i de cónsol. Trobo res-postes possibles en el mateix funcionament del sistema jurí-dic, ja que I'exercici jurisdiccional es fonamentá en coneixe-ments práctics i en l'exercici de la justícia llega no lletrada decarácter temporal. També en el tipus de procediment que uti-litzava el consolat, d'ofici o a petició de part, en el qual els jut-ges dictaven senténcia sense formalitats (Ots Capdequí 1958:293). Peró el més important és que el sistema jurldic es fona-mentá en el fet que el nomenament dels magistrats el feienaquells que després estarien sotmesos a la justícia de l'escollit,i en la condició jurídica particular dels veins legak, únics sub-jectes idonis per als oficis de larepública. Tant el cabildo cornel consolat se sostingueren eri el principi legal del veinatge,que articulá una complexa xarxa de vincles entre els membresd'un sector social clarament delimitat, no solament per les ac-tivitats económiques, sinó també per l'entramat familiar, d'a-mistat, professional i cultural, condensat en el funcionamentde cossos o grups desiguals (Guerra 1998:254-255). El veinat-ge fou un concepte de ciutadania elaborat a la península Ibé-rica durant l'Edat Mitjana. Era una definició jurídica a la qual

26

se sumá el fet fáctic de poblar el lloc: per ser veí calia posseirsolar de terra i haver fundat una família, cosa que equivalia atenir casa poblada (Borgani 1998: 18; Cinquegrani 1998:29-30); s'obtenia per la residéncia en un municipi, i derivava de lambteixa residéncia local que incidia en el sentiment de perti-nenga a la comunitat, a la qual s'adjuntaven determinats re-quisits de tipus económic i social, sempre establerts pel cabil-do en els padrons de la ciutat. A més a més, estava definit pelius solis, és a dir, el lloc de naixement, combinat amb el iassanguinis (Pérez Collados 1993: 26-3O).

1.1. Er FADRTsTERN oB C¡rEn¡

Per comprendre la integració d'Alsina cal comengar el re-lat de la seva vida a partir de les seves primeres passes a la vilade Calella, a Catalunya. Jaime Alsina i Verjés nasqué el 19 denovembre de 1750 a la vila de Calella, un poble situat en unpunt estratégic de la costa de Catalunya. Durant la segonameitat del segle xvIrI la població de la vila s'acostumá a latransformació de la vida quotidiana i a la frenética activitatmercantil i naval que afectá el nord de la península (MartínezShaw 1981).2 Camperols, corders, patrons de barques i algunsartesans foren els artífexs d'un procés de creixement demográ-fic que portá Calella a triplicar la població al llarg del segle, al'igual d'altres localitats costaneres catalanes (Vilar 1987, vol.II: 71 pássim; Grases 1990; Iglésies Fort l97l).

Nombroses fonts documentals estableixen gráfics d'aques-tes transformacions. D'acord amb el cadastre de 1737,I'agri-cultura ocupava el 25,8Oo/o dels contribuents, el 26,84o/o de lapoblació activa. El segon document cadastral, establert el1758, indica el descens de l'agricultura i un augment sensiblede la població especialitzada en la marina i l'artesania: el per-centatge de contribuents que es dedicaven a activitats agríco-

2. AGN, DC, Sala IX, lO-2-2: a Juan Alsina i Ambroa, Montevideo, 6/1 1/1810.

27

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

les era del 12,59o/o. Calella basá bona part de la seva produccióen les vinyes i posseí cinc cellers, un dels quals pertanyé als Al-sina des de 1757 (Mora i Vila 1990: 54-57,151). L'empadrona-ment fet el 1805 comptabilitzá l'existéncia de 773 homes demés de setze anys, dels quals 37 es declararen comerciants.Aquest nombre tan alt de comerciants no tindria cap signifi-cat si no hi hagués 20ó homes, e126,64o/o, matriculats a la ma-rina.3 Aquest fet indica que el comerg i la navegació foren dosuniversos interdependents, remuneradors i atractius, que subs-tituiren les ocupacions de la primera meitat del segle xvtIt,més vinculades amb les activitats extractives (Martínez Shaw1987:48; Mora i Vila 1990: 150).

La importáncia del comerg i de la producció en l'economiade Calella fou reconeguda pels regidors de l'ajuntament quan,al comengament de 1784, enviaren una representació al rei isol.licitaren la modificació de I'anualitat dels cárrecs munici-pals i que se substituís per cárrecs triennals. Els regidors afir-maren que Calella havia de ser posada a l'algada de les altresviles del Principat de Catalunya pel que fa a política, perqué lapoblació de Ia vila, que creixia considerablement, ja haviaarribat als tres milers.a La vila tenia un quarter per a la tropai, per la posició a mig camí entre la ciutat de Barcelona i Gi-rona, era punt de confluéncia de postes i correus (Mir i Mora-gas 1982: t26-132,141).s Depenia de l'activitat productiva dela seva població, dedicada quasi exclusivament a les activitatsmarítimes i a la fabricació de mitges de seda i de cotó; és a dir,a noves activitats que constituiren el motor i la matriu de laformació del capital: la producció artesanal i téxtil, I'agricul-

3. AHMC, Població - Demografia, nr1m. 3.877: oEmpadronamiento y espe-clfica relación de todos los hombres, indistintamente desde la edad de 1ó añoscumplidos en adelante que se hallan vecindados actualmente en esta Villa deCalella, con expresión de los nombres, apelidos, y clase de cada uno de ellos,formado en cumplimiento de los mandado por el Muy. Sor. Gobernador deGerona. Villa de Calella, 2 de Enero de 1805,.

4. AHMC, Administració General l-2: Privilegis i Franquícies, núm. 628:

"Real Privilegio concedido en el Año 1784 por su Majestad a favor de la Villade Calelian.

5. Calella-Veracruz: trafic i comerg marítim als confins entre els seglesxvrrr i xrx. Ed. Ajuntament de Calella. Departament de Cultura.

28

tura vitivinícola, la navegació i les activitats extractives delmar (Giol i Galcerán 1953; Pons i Guri 1981; Llovet 1980).

L'informe diagnosticá un altre fenomen sociológic i antro-pológic important: que els matriculats en la Matrícula de Mar,una institució implantada el 1751 que regulá el reclutament de lamarina per al servei de les naus reials (L6pez Miguel & Cucalá1995; Matamoros Aparicio 1995; Mola 1995), pretenien accediral control de l'espai de decisió. Els matriculats més grans de dot-ze anys sumaven 337 homes, inclosos els ancians, els retirats i elsincapacitats per treballar. Formaven part d'unes 193 famílies elsingressos básics de les quals provenien quasi exclusivament d'ac-tivitats maútimes i mantenien entre elles estrets üncles de carác-ter endogámic a causa d'enllagos matrimonials i connexionsd'interts, de manera que formaven una mena d'homogámia so-cial que els diferenciava de les 350 famílies restants de Calella, nopertanyents al furde Marina, que comptavenamb 1.025 homes.ó

El protagonista d'aquesta histdria, Jaime Alsina i Verjés,nasqué en el si d'una família de Calella en franc ascens econó-mic. El seu avi, Joan Alsina, era corder i, en casar-se amb unajove provinent de la família Goy, s'incorporá al comerg perquéel germá de la jove, Francisco Goy, era el propietari d'una pe-tita botiga en qué venia productes a la menuda a Calella. Fn-tre els anys 1700 i 1730, Joan Alsina tingué tres fills

-Joan,Pau i Josep Alsina i Goy- i dues filles -Mariángela

i Blanca.La normativa civil catalana possibilitava la constitució d'unhereu o hereva únics amb la consegüent indivisibilitat del'heréncia. És per aixó que, quan Joan Alsina morí, el seu pa-trimoni restá a les mans del fill primogénit, Joan.

En qualitat d'hereu, Joan Alsina i Goy heretá de manerasimple i universal les prerrogatives i el poder sobre la família(Simón TarÉs 1987; Chacón Jiménez 1987;Barrera González1990; Ferrer 1994). Pel seu carácter troncal, aquest sistemad'heréncia féu que pertoqués a l'hereu l'obligació de pagar la

ó. AHMC, Administració General, Privilegis i Franquícies, núm. ó29: oRealdeclaración del Consejo de que la proporción para ios Oficios de República hade ser entre no Matriculados, y Matriculados, con los de fija residencia y hábiles,, Año 1792.

29

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Fi;

llegítima dels germans barons fadristerns, Pau i Josep, que elspermeté obrir-se camí en el món económic. Joan també haguéde compensar les seves gerrnanes mitjangant el pagamentd'un dot quan es casaren.

Joan Alsina i Goy comengá ben aviat a aparéixer en la do-cumentació de Calella amb l'apel'latiu de comerciant. La sevagerrnana Mariángela sortí molt aviat del casal familiar en ca-sar-se amb un productor de mitges de seda de la casa Bofill,que havia de tenir una actuació molt important en els anys se-güents. No hi ha dades sobre la vida de Blanca, excepte quedesprés de casada continuá comerciant amb el seu germá Jo-sep (Genealogia núm. 1).7

Els dos gerrnans fadristerns, Pau i Josep Alsina i Goy, op-taren per un camí diferent del de I'hereu: Pau es dedicá a lavida religiosa i exercí de clauer, un cárrec que l'habilitava perguardar les claus i controlar els comptes de la parróquia deCalella durant tota la vida. Josep Alsina i Goy adquirí, per laseva part, l'ofici del seu pare: durant anys es dedicá a fabricarcordes a la vila fins que pogué reunir un capital i dedicar-se ala construcció de vaixells. Aprengué a llegir i a escriure a labotiga del germá de la seva mare, Francisco Goy, i impulsáuna companyia comercial amb seu a Veracmz que, a finalsdel segle xvrrr, restá a les mans del seu fill Francisco Alsina iCostas. A mitges amb el seu pa1€ Josep comprá un un tros deterra al centre de Calella, entre els carrers Església i Brugueras

7. Cal assenyalar que la panJoquia de Calella, en la qual es conservava la do-cumentació referida als matrimonis, defuncions i naixements, fou incendiada.Les genealogies, per tant, només poden ser reconstruides a partir de la memóriaescrita dels habitants de Calella. En el cas dels segles xvr¡r i xrx, vaig optar perconsultar la major part de la documentació dels Fons Alsina i del Fons Salvadorque hi ha a I AHMC. En molts casos, em manquen les dates de naixement i de mort,per la qual cosa la reconstrucció ha de ser valorada pel seu caÉcter orientatiu.

8. AHMC, Fons Alsina, Documentació Patrimonial de Francesc Alsina iCostas, Capsa 19, núm. 31 1, Josep Alsina i Goy, Repartiment fet entre Joan iJosep Alsina, pare i fill, d'una pega de terra al lloc dir Brunevol, comprada aMiquel Baiona,29/511757. Donació i heretament particular d'un pati al carrerEsglésia de Calella, atorgada per Josep Alsina i Goy a favor del seu fill FrancescAlsina i Costas, I l/7/1 792. Agnació de bona fe atorgada per Joan Alsina a favordel seu fill Josep Alsina i Goy. Divisió arbitral de la maeixa terra entre Joan iJosep Alsina i Goy, germans,T/l/1763.

30

GENEALOGIA N[JM. 1:Joan Alsina i Goy - Josep Alsina i Verjés (Calella).

6-------fMariángela Goy Fraffi Verjés Verjél

Susana Veriés

BuenaventuraEl Fenol

D

Jaime Alsinai veriés Fmrcisca Ambrea Josep Alslna

i."ri".l¡r* g.-ña Bs A;'-- iverjés

Francirco Alsina r

Cosms (Calella)MariáR Poh ^ iCalella U '

f comerciant I botiguer

I familiornumerari I clauer' Í:',Ill3,'li.'. ! Prcductortérrir

D Pitó¡

FoNr: Elaboració própia a partir de la documentació de I'AHMC: població- Demografia: núm. 3.877; Fons Alsina: a) Companyia comercial Alsina, Marchi Cona: Capsa 10, núm.215; Capsa 11, núm.215; Capsa 13. b) DocumentacióPatrimonial de Francesc Alsina i Costas, Josep Alsina i Goy, i de Francisco Al-sina i Sivilla: Capsa 14, núm. l82inúm. 255 i núm. 25ó; óapsa 15, núm. 17ó;Copiadorde cartes, 1807-1808; Capsa 16, núm. lZ9; Capsa 19, núm.3ll; Cap-sa 20, núm. 594; Capsa 21, núm. 189, Copiadors de Cartes de Francesc Alsinai Co,stas com a particular; AGN: Testamenterfa: Sucesiones núm. 3.gZó; Co_piadores de Cartas comerciales: DC, S VII, 10-ó-4; l0-ó-5; l0-ó-ó; S lX, lO-2-2;ACA: Procesos seguidos ante el Tribunal del Real Consulado de Comercio deBarcelona. Nr1m. l l50; núm. 5.983.

i, quan morí el pare, mantingué amb el seu germá Joan un di-fícil plet que els separá. Grácies a la intervenció de dos co-merciants particulars que feren el paper d'árbitre i que dividi-ren la propietat entre els dos germans, Joan Alsina i Goyheretá els béns que corresponien al seu pare, mentre que el

Referéncies

A H"r.tO dona

A home

! co.der

ñ,n"u ñpa"ina'"'iU;"J*'Í:lr ?i:rr ?--T--

31

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

;

seu genna Josep obtingué poc més de la meitat del terreny. Enaquest moment, pogué construir la seva primera botiga i es

convertí en comerciant.eL'hereu, Joan Alsina i Goy, contragué matrimoni amb Su-

sanna Verjés i tingué tres fills: Josep, Bonaventura i Jaime Al-sina i Verjés. Josep visqué sempre a Calella, treballant de co-merciant i combinant aquesta ocupació amb el seu cárrec defamiliar numerari del Sant Ofici de la Inquisició.10 Jaime i Bo-naventura Alsina i Verjés, en canvi, foren educats corfi a pilotsd'embarcació i, en virtut del sistema d'heréncia indivisa, res-taren exclosos del patrimoni familiar. Com gairebé tots els Al-sina es dedicaven a les activitats vitivinívoles, la pesca, la na-vegació i el comerg; ben aviat els seus interessos deixarend'estar concentrats en la localitat de Calella i passaren a sersatisfets en altres árees de la península, en un moment en quéles zones costaneres catalanes buscaven mercats als quals ex-portar l'excedent de productes alimentaris i téxtils.

Una d'aquestes regions fou la zona occidental de Galícia(Silva, H. A. 1993: 33), que, rápidament, passá a ser un mercatimportant per a la producció catalana i un espai verge per al'emigració temporal o definitiva de la població de Catalunya(Alonso l¡lvarez 1976: lO; 1986a). Galícia permetia la sortidafácil de vaixells cap al mar Atlántic i comptava amb les rique-ses pesqueres següents: el bacallá, la sardina i la tonyina. Elscatalans es dedicaren amb preferéncia a la sardina i deixarenel bacallá i la tonyina a empreses escandinaves, un procés enqué no mancaren conflictes, ja que la penetració catalanaafectá tant els agricultors i mariners gallecs com I'elit econó-mica local. Per a Alonso Alvarez,la penetració de companyiespesqueres i de salaó catalanes adquirí un carácter colonial ba-sat en la relació desigual entre patsos de la península Ibérica(1e88).

9. AHMC, Fons Alsina, Documentació Patrimonial de Francesc Alsina iCostas, Capsa 14, nrlm. 182, Comptes: censos i crédits atorgats a particulars(175ó-1801).

10. Pere Molas ha assenyalat que els comerciants ingressaven en la Inqui-sició amb la finalitat d'obtenir títols nobiliaris (1985: 1ó2-170).

32

L'emigració catalana a Galícia tingué tres fases principals.La primera, de 17ó0 a 1777, fou la més intensa peró de curtadurada: la població catalana radicada efectivament a Galíciaes repartí entre saladors (57,8o/o), proveidors d'aiguardents(1,2o/o), mariners (12,5o/o), comerciants de vins i licors (2,1%o) iexportadors a América (26,30/o). La xifrá podria arribar al mi-ler si comptéssim els que es desplagaven o s'establien de ma-nera temporal (Carmona Badía 199ó: 109-116). La segonafase, de 1780 a 1808, es produí d'acord amb el desenvolupa-ment del comerg americá; la tercera s'estengué de 1809 a 1825(Alonso Alvarez 1 99ó: 97- 1 08).

Des de 1760 Galícia figurá entre els destins de comerciantsincipients de Calella, sense fortuna, que s'instal'laren en terragallega per dedicar-se al comerg (Meijide Pardo 1973: 5 pás-sim). En una interessant experiéncia empresarial'posada enpráctica entre 1767 i 1774, diversos accionistes de Calella reu-niren els seus capitals individuals i penetraren en el sector dela pesca gallega a través de la promoció de la instal'lació d'unjove administrador, Quirze Oliver, que es radicá a El Ferrol.Quirze acordá amb els interessats i interessade.s de Calella que,com a retribució per la seva tasca, havia de rebre un tant percent dels guanys anuals.1l L'interés que tenia a deixar constán-cia exacta de la sort de l'incipient assaig mercantil permet per-cebre el procés de formació del capital comercial de la com-panyia.

11. AHMC, Fons Alsina, Companyia comercial Alsina, March i Cona, Cap-sa 1, núm. 1.105: companyia de l'administrador Quirze Oliver a Galícia. Comp-tes particulars de Quirze Oliver amb el patró Francisco Alsina. Els accionistesforen: Pau Tapiola, de Malgrat; el pagés Josep Comas; el fuster Gabriel Mallol;el corder Josep Alsina; Joan Galart; els patrons Josep Alsina, Francisco Alsinai Ventura Oliver; Francisco Flaquer; María Colomer i Rabassa; Ramon Moreu;Jaume Buch i Torrq March i Castañé, de Mataró; Francisco A¡nau i Nadal;Joan Bilaró; Joan Tió; Miquel Martorell; Quirze Oliver; Miquel Gitart; la víduaCaterina Alsina i Guitart, que era Caterina Guitart i en nom de la qual signavael seu fill Francesc Alsina i Guitart; la vídua Marianna Casalins i Buch; JulitaOliver, madrastra de Quirze Oliver; Marianna Bohigas i Oliver, que era Ma-rianna Oliver i Flaquer, gernana de Quirze Oliver i vldua del mariner Francis-co Bohigas; el notari Josep Colomer; Fidel Barreras, de Sant Sebastiá; JaumeBuch, Francisco Tomas i Pi, Nicolau Sivilla, Félix Sivilla, Rosa March i AntonBuch, tots de Barcelona.

33

--il¡

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Quirze arribá a Galícia per primera vegada el 1766. Noméstres anys més tard la companyia comengá a donar mostres derendibilitat i de l'astúcia de qui n'era el responsable, les pau-tes de consum del qual indiquen el rápid enriquiment quepossibilitaven la preparació i la comercialització de la sardi-na, i la venda de productes provinents de Calella que enviavael patró de vaixell de Calella Francisco Alsina. A l'época, lapreparació de la sardina era sinónim de collita a causa delcarácter estacional de l'activitat, que s'estenia de l'agost al ge-ner. La producció implicava el control de la compra del peixals pescadors de la costa, el transport a uns magatzems se-gurs, quasi sempre llogats, en els quals diverses dones galle-gues contractades s'encarregaven de la salaó, de conservar-laen bótes fabricades generalment per homes catalans, i l'em-barcament de les bótes cap a Alacant, Sant Sebastiá, Cartage-na i diversos ports de Catalunya, com ara Mataró, Calella iArenys de Mar.12

Oliver també conservava als magatzems els pesos i els me-suradors amb qué determinava els diners que havia de pagarals pescadors dels pobles costaners d'on provenia la matériaprimera: Finisterre i Sada. Els pescadors es feien a la mar du-rant les hores de la nit i algunes matinades Quirze els convi-dava a vi quan tornaven a port. Les relacions de Quirze ambels pescadors de Finisterre no estigueren exemptes de conflic-tes i, algunes vegades, hagué de donar compte de les seves ac-tivitats a les autoritats locals, una situació que, com a asse-nyalat Meijide Pardo (1971:29-36), sembla haver estat forgafreqüent.

Com ja he dit abans, diverses persones de Calella es vincu-'laren a aquesta experiéncia, entre ells Jaime i Bonaventura Al-sina i Verjés, gerrnans fadristerns de Josep. Bonaventura esradicá a El Ferrol, on, amb el temps, estigué a cárrec d'una bo-tiga. Jaime, que ajudava en les embarcacions que sortien de

12. ACA, Real Audiencia: Procesos seguidos ante el Tribunal del Real Con-sulado de Comercio de Barcelona, núm. 1.150: Francisco Alsina i companyia,contra Antonio Duran, soci de la casa de Fourret Duran i Companyia de la ViladeZette, Franga, any 1780.

34

les costes catalanes cap a Galícia passant pel sud espanyol,aprofitá un d'aquests desplagaments per establir-se a la Co-runya, on aprengué les beceroles de I'art de comerciar traba-llant en una botiga amb el seu amic Genaro Fontenla i Pasto-riza.r3

L'emigració de Jaime es produí en les dues etapes quesemblen haver estat comunes a altres peninsulars que perce-beren que el sud americá era un espai alternatiu per a les am-bicions de capitalització i un territori verge pel que fa a mer-cats i institucions (Nicoletti de la Quintana 1992:46). Jaimesortí de Calella als setze anys i partí de la Corunya cap a Amé-rica quan en tenia vint. Crec que sentí la temptació de creuarI Atlántic quan l'amo de la botiga en qué treballava decidí en-viar Fontenla i Pastoriza a l'Havana.la En aquell moment, lescolónies americanes eren veritablement una alternativa viableper al nord espanyol. Recordem que el 1765 la Corona obrí laCorunya, Cadis, Sevilla, Alacant, Cartagena, Málaga, Barcelo-na, Santander i Gijón al comerg amb ports americans (Villa-lobos l9ó5: 54-55), i que l'ascens de Galícia estigué molt rela-cionat amb l'intercanvi americá, en especial quan Cadis perdéel privilegi de port únic que tenia.

És possible que Alsina i Verjés conegués la seva muller,Francisca Ambroa, durant la seva estada a la Corunya. Es fac-tible que es casessin allí, ja que la legislació monárquica noera gens favorable a deixar passar dones solteres a América iimpulsava l'emigració dels peninsulars acompanyats de les se-ves mullers. Jaime i Francisca pogueren partir cap al Riu de laPlata el l77O i formaren part d'una onada d'immigrants am-biciosos i práctics, disposats a aprofitar la conjuntura de l'o-bertura de les coldnies (Fisher 1987: 3l;Yáñez Gallardo 1994;

13. AHMC, Fons Alsina, Capsa l, núm. 1.105: Companyia de Quirze Olivera Galícia. Balang inventai, 1767 a 1777. Notes de Quirze Oliver com a nego-ciant paÍicular, 1769-1781. Companyia comercial Alsina, March i Cona, pap-sa 13, oNota de los sujetos que correrán riesgo en el regreso del barcou, 1803.Apareixen a la llista d'interessats Josep Alsina i Goy i el seu nebot Mariano Bo-naplata i Alsina.

14. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 171911.808.

35

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

1995; Garavaglia & Fradkin 1992). Els acompanyaven RoqueAmbroa, germá de Francisca, que també es dedicava al co-merg i que s'establí a la ciutat de Córdoba, en el camí a I'AltPerú,rs i el religiós Andrés Quintián Ponte, que s'instal.lá aConcepción i més tard passá a la ciutat de Cuenca. Trentaanys més tard, Alsina escriví al religiós, que ja s'havia conver-tit en bisbe, una irdnica carfa en qué rememorava el viatge alRiu de la Plata. Havia trobat divertit que Ponte suggerís a unamic comú que Alsina, a hores d'ara, ja devia estar molt envellit:

uAmbos serÍamos de una edad á corta diferencia porqueVm. andará 56 navidades, y yo las cumplí en Diciembre, y talvez tendrá Vm. más porque en el despistava Vm. en la mesacon el Sr. Canónigo Cavezales y con el Correxidor de Co-chabamba Don Pedro Paralda, no sé si puntos de Filosophia oTheología, en cuyo tiempo ya se le hiva a Vm. cerrando la bar-va y a mí apenas se hiva saliendo, que a lo menos tendría Vm.20 u 2l años y agregando los 3ó que en febrero se cumplirá quellegamos a Monteüdeo, vea Vm. si tendrá los 56 cumplidbs.Por lo que no se haga buese Merced mucho más rapasiño queyo; en fin, diremos que ambos bamos cuesta abajo, hay mu-chos años, y parece que ayer nos embarcamos en La Coruña, ylo que más siento es el haver empleado tan mal para con Diosaquellos 3ó años.rró

El 1771, Jaime Alsina i la seva muller, Francisca, arribarena Montevideo aprofitant els correus marítims, que connecta-ven la Corunya amb América des de 1764 seguint dues car-reres: la de l'Havana o Nova Espanya (Puerto Rico, Santo Do-mingo, I'Havana, Veracruz, Campeche, Méxic) i la de TierraFirme o de Cartagena (Quito, Lima, Cartagena, Caracas, LaGuaira) (Meijide Pardo 19óó; Alonso itlvarez L987).F,l1767laCorona acceptá la comunicació amb el Riu de la Plata, en-llagant cada dos mesos mitjangant els correus marítims amb

15. AGN, Testamentaría: Sucesiones, núm 3.87ó, Tribunal de Comercio,Francisco Alsina i Pons contra els hereus de Jaime Alsina, per comptes, escriváOrtiz, Buenos Aires.

ló. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Carlos.Camuso, l7/9/78O8: a CharlesSampson i Patrick Killen, 3/9/1987; al bisbe de Cuenca, Andrés euintián pon-te,27/4/18O7.

36

Montevideo, Buenos Aires, Potosí, Xile i Lima. Els vaixellseren rápids, regulars i comptaven amb un sistema de segure-tat important que consistia en nou canons per banda. Tot i serde petita envergadura, foren autoritzats per traslladar merca-deries i persones. D'acord amb Alonso AJvarez,la rendibilitatd'aquest sistema generá una certa subordinació de Galfcia alsmercats del Riu de la Plata i fins a I'any 1778la meitat delsproductes téxtils enüats a aquells mercats havien estat fets aGalícia (Alonso Alvarez 1,986b: 37,52-59,80-81; 1987; Silva,H. A. 1993:77).

Jaime i Francisca passaren de Montevideo a Buenos Aires,ciutat on ell es convertí en un important comerciant, perómantingueren sempre el vincle amb la Corunya. El 1810, perexemple, el capellá de les mares caputxines de la Corunya,Francisco de Mella y Lago, enviá a Francisca diverses cartes iregals.rT Els comerciants radicats a Buenos Aires preferien en-viar els carregaments i els diners a les costes gallegues permitjá de les fragates de correus marítims (Fisher 1993:24-25;Alonso Alvarez 19S7).

1.2. L'rurcRACró A BuENos ArRES

I L,ACCÉ,S A LES INSTITUCIONS LocALS

Si Jaime Alsina tingué sempre una cosa clara fou que la sor-tida d'Espanya obeia a una raó principal: fer diners i enriquir-se, i que tot es podia aprendre a través de l'experiéncia. Encaraque un llarg viatge per mar fossnaaventura, corr' han insistit aassenyalar alguns historiadors (Socolow l99l: l9), a la segonameitat del segle xvtII aquells que tenien una mica de sort po-dien aconseguir millorar de condició social i económica a Amé-rica, per mitjá d'alló que Alsina denominava el camí reial, és adir, d'acord amb el projecte i la normativa de la Monarquia.r8

17. AGN, DC, S IX, lO-2-2: a Ramón Diago, Montevideo,28/7/l8l0.18. AGN, DC, S VII, Cop. lO-ó-4: a Julián de Urmeneta, 1ól11/1808; a Luis

de la Cruz, 16/9/1808.'

37

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

;

El 1700 hl hnvlu a América dos grans.virregnats; el deNove lhpanv¡r i el dcl Peru. En depenien dues capitanies ge_Rér6h, lu rlc. N'va Granada i Ia de Guatemala. Les Antilles i-lapnlvlnclu de Veneguela havien romás sota el control de Iametrópoli i la segona es convertí en capitania general el 1773.El 1739 els Borbons donaren carta d'estabhmlnt definitiu alvirregnat de Nova Granada amb capital a Santa Fe de Bogotá,i el 1776la Monarquia configurá el virregnat del Riu de la pla-ta amb la inclusió de part de Xile, declarada capitania generalel 1778, de manera que cobria una superfície de quasi c]nc mi_lions de quilómetres quadrats. Les colónier q.t"á.."n alesho-res definides jurisdiccionalment en quatre virregnats (NovaEspanya, Nova Granada, peni i Riu de la plata) i en capitaniesgenerals (Cuba, Florida, Guatemala, Veneguela i Xil;). Si alcomengament del segle xvrrr Buenos Aires es caracteritzar.¿rper la pobresa i I'estancament (Villalobos 19ó5), en ser decla_rada capital del virregnat del Riu de la plata va créixer com acentre burocrátic i mercantil.

L'increment de la població es degué básicament a la immi_gru"lo d'un nucli hegemónic de comerciants peninsulars i del'establiment de funcionaris i militars (Socolow 19g3). Els im_migrants que arribaren durant la segona meitat del segle prove_nien en gran part del nord espanyol (Fisher l9g7; Socolow1991; Nicoletti de la Quintana 1992), una situació semblant a Iad'altres zones de la colónia, com ara Guatemala (Bertrand1998b). Aquests nuclis representatius de I'economia metropoli-tana en I'etapa expansiva de la segona meitat del segle *rrrr¡ ur_senyala HalperÍn, expressaren la modificació econdmica quepatí la península en verificar-se el trasllat del centre de gravetateconómic del sud al nord. La immigració esdeüngué més fácilgrácies a les reformes borbóniques del segle xvrrr que habilita-ren de manera formal els catalans per a I'aventura cblonial (Ro-dríguez Arzua 1947). El procés arribá al seu zenit amb l'obertu-ra del port de Barcelon a el 17 65 i la implantació del Reglamentoy Arancebs para el comercio libre de Espanya e fndias l;any l77g(Martínez Shaw 1987). No és casualitar que fos al llarg dá h se_gona meitat del segle xurr quan arribaren a Buenos Aires els ca_

38

talans Larrea i Matheu; els basconavarresos Anchorena, Álzaga,Gaspar de Santa Coloma, Lezica, Beláustegui i Azcuénaga; i elsgallecs Lavallol i Rivadavia, que conformaren el grrp hegemd-nic del Buenos Aires ürregnal (Halperín Donghi 1972:41-42).

D'acord amb el cens fet el 1778,la ciutat tenia 24.754 ha-bitants: 15.719 blancs

-7.821. homes i 7.898 dones-, 544 in-

dis, 674 mestissos, 3.153 mulats, 4.1 15 negres i 549 religiososde tots dos sexes (Szuchman 1993:9); el 1810 havia arribat als40.000 habitants. Més d'un 3Oo/o dels homes amb ofici estavavinculat, d'una manera o d'altra, a l'activitat mercantil, enca-ra que només 34 -és a dir, un 1,23o/o del total- eren grans co-merciants, importadors i exportadors. El personal dependenti subaltern de comerq i administració només era d'un 5o/o (Mo-reno 1,967; Garavaglia & Moreno 1993).

La importáncia creixent de Buenos Aires atragué molts es-panyols modestos que en poc temps aconseguiren reunir bonscabals i adquirir prestigi. Si ens atenim al concepte que Alsinatenia d'ell mateix, el criteri que utilitzá per diferenciar social-ment les persones es basá en la possessió de béns i en particu-laritats polítiques i legals. Distingí entre els pobres infeligos iels que eren propietaris; entre aquests últims, discriminá elsacabalats de primera classe i els de segona classe. L'existénciade diferéncies socials en el Buenos Aires virregnal no ens hade fer pensar, no obstant aixó, que I'elit era de carácter tradi-cional, ja que els nouvinguts tenien, com hem assenyalat mésamunt, una escassa trajectória económica prévia i gaudiend'una riquesa personal recent.

L'accés a la fortuna d'aquests nouvinguts era relativamentrecent (Halperín Donghi 1972:41-42). A mitjan segle xvrrr, eljesuita José Cardiel, que arribá com a sacerdot el 1792, afirmáque els peninsulars venien senzillament despullats de prejudicisi que tots eren mercaders perqué a Buenos Aires no semblavaafectar I'estatus de noble. Els grumets, calafats, mariners, pa-letes o mestres d'aixa comengaven a treballar construint casesi vaixells, seffant tot el dia o feien d'adroguer i de botiguer. Enpocs mesos, i amb una mica de diners a les butxaques, comer-ciaven amb mate a Xile o a Potosí i amb géneres a Europa.

39

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

p:;'t,'

'l'uttravett urrrb unu pctita fbrtuna i es convertien en alló queCet'cllel unomenuv¿r ncaballero, vestido de seda y galones, es-pedfn v ¡reluca, que acá hay mucha profanidad en galas... yluego lo vcmos oficial real o tesorero, alcalde y teniente de go-bernación; y tal cual gobernador, aunque éstos comúnmentevienen de España, gente noble" (Villalobos 19ó5: I ll).te

A pesar de l'elevat nombre de catalans arribats a la ciutat,la historiografia argentina ha mostrat molt més la partici-pació basca en l'estructura mercantil del Riu de la Plata. Elstreballs de Mariluz Urquijo assenyalen que el virregnat estavapresent en els projectes comercials de Bilbao des de comenga-ments del segle xvrtr (1981: 41-45). Susan Socolow comptabi-litza l'arribada d'un 7Oo/o d'immigrants del nord peninsulardurant el període virregnal, tots ells biscains, gallecs i de San-tander, i no menciona els originaris de Catalunya, potser per-qué aquests arribaren per la via de la Corunya i mantinguerenen l'anonimat la seva procedéncia regional (1991).

Els nouvinguts eren agents de grans cases mercantils, perótambé aventurers espanyols que s'obriren camí des de les filesdels artesans i dels botiguers (Rock 1988: 81). Jaime Alsina iVerjés pot ser inclós en aquest segon grup si afegim les ocu-pacions vinculades amb el mar, el pilotatge, la navegació, lestasques relacionades amb la comercialitzacií de productestéxtils i la producció agrícola, en especial Ia vinya. Com eraprevisible, al cap de pocs anys d'instal.lar-se, amb una forma-ció com a pilot i havent arribat sense recursos, s'inclogué en-tre els acabalats de la primera classe de Buenos Aires, el grupcomercial més prestigiós, i es presentá en qualitat de veí legalde la ciutat, categoria jurídica per la qual era admés en la vidapolítica local del virregnat.2o Convengut dels beneficis que ator-

19. Vegeu també de José Cardiel el seu Diario del Viaje y Misión al Río delSauce realizado en 1784, editat per la Casa Coni el 1 930 i per l'Instituto de In-vestigaciones Geográfi cas.

?0. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 25ló/1808; AGN, Sala fX,4-7-5, Exp. del Consulado de Buenos Aires, legajo 3, núm. 30: (Instancia pro-movida por varios Vecinos del Comercio de esta Capital sobre remesas de Espa-ña, por la vía del Brasil los frutos acopiados de sus negociaeiones, haciendas,acordado en 28 de Junio de 1799>; també l'acta del 2ó de desembre de 1799.

40

gava el fet de viure en una ciutat, mai volgué radicar-se en unpoble petit, potser perqué s'havia criat a la reduida Calella;tampoc es penedí de restar a Buenos Aires, ciutat composta,en aquella época, per unes 77ó illes de cases, comptant la ter-ra comunal i la zona urbana (Ensinck Jiménez 1990).21 Lesraons són óbvies: a la capital s'hi concentrava el consolat decomerq, i el cabildo, d'altra banda, assegurava la representa-ció genuina del grup mercantil. En ambdues entitats, els co-merciants com ara Alsina tenien garantida la defensa delsseus interessos enfront dels funcionaris i eclesiástics, i tambéenfront de la resta de la societat civil.

L'interés que demostrá Alsina per participar en l'aparellpolítc que regulava el tráfic mercantil i la vida local és un in-dici de la consciéncia que tenia dels riscos que corria en elcontext económic del virregnat del Riu de la Plata, tan allu-nyat dels centres de poder metropolitans (Villalobos l9ó5:110-117). De manera semblant a moltes altres ciutats colo-nials sorgides del vincle amb la metrópoli (Bertrand 1998a;b),la participació política dels veins és evident a Buenos Airesmolt abans dela militarització revoluciondria (per utilitzar elfamós apellatiu d'Halperín Donghi) iniciada el 1806. L'accés aI'espai públic no fou una preffogativa de les autoritats desig-nades pel govern central amb carácter perrnanent, sinó quetambé fou el centre de les estratégies d'integració dels immi-grants espanyols arribats amb la tardana creació del virreg-nat, i de molts dels actors socials que utilitzaren les primereseines polítiques durant la colónia i que es projectaren més cla-rament a través de les professions liberals a partir del procésd'independéncia. Penetrar en les estructures de poder políticque s'estaven consolidant a Buenos Aires en les dues últimesdécades del segle xvttt podia prevenir una caiguda abrupta(Moutoukias 1988a; b; c; 1992; Socolow 1978; 1983; 1991).Les distants árees del Riu de la Plata eren font d'invenció,peró també podien ocasionar crisis patrimonials profundes.Quan Jaime Alsina i Verjés arribá a Buenos Aires, l'aparell bu-

21. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: -"

,rrr, d" laCrrz,lóll 1/1808.

4t

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

F

rocrátic encara estava molt poc desenvolupat pel que fa aldret públic (Ots Capdequí 1958; Sabsay 1984), peró reproduíel model de separació entre els funcionaris i burócrates i elsveins; els primers estaven vinculats a la reial audiéncia, i els se-gons, concentrats en el cabildo i el consolat de comerg.

Aquesta taxonomia es fundá en l'ideal de la Monarquia d'a-conseguir la independéncia dels funcionaris de la població lo-cal. El model suposá que la població de Buenos Aires es fona-mentés en tres sectors superiors constituits per funcionaris,religiosos i comerciants, que es distingien uns dels altres pelfavor reial de qué gaudien els primers, la cultura dels segons ila fortuna dels tercers (Zorraquín Becú 1992, t.lI: 349-393;Nicoletti de la Quintana 1992). Per al lletrat Esteban Echeva-rría, Ia societat americana estava formada per tres classesoposades en interessos. La primera, constituida pel clergat,els togats i els mandorzes o funcionaris, estava formada peruna aristocrácia peninsular diferenciada dels comerciants,enriquits grácies al monopoli i aI caprici de la fortuna. Aquestsector, d'acord amb Echevarría, exercia tranquil{ament la in-dústria o el comerg, era la classe mitjana que s'asseia ak cabil-dos. Els villanos, anomenats gautxos i compadritos al Riu de laPlata, cholos al Perú, rotos a Xile i leperos a Méxic, eren elsúnics que produien grácies al treball manual (19ó8: 93-104). Apesar d'aquesta divisió, els funcionaris i els veins mantingue-ren vincles estrets condensats en una xarxa social constituidaper enllagos matrimonials i empreses económiques. Les insti-tucions locals serviren al grup de poder: un petit nombre defamílies, gran part de les quals es dedicava al comerg (Mou-toukias 1998a; Halperín Donghi 1972;Socolow 1991; 1983:3),fusionades en un sistemátic teixit de xarxes en qué es barreja-ven llagos de parentiu, de partits, de clientela, i l'apropiació dediscursos d'altres sectors socials (Guerrero Rincón 1996).

D'acord amb l'organització política colonial, el cabildo foul'órgan institucional propi dels veins legals, barons casats quetenien casa poblada a la ciutat i que podien exercir les fun-cions de república (Sánchez Bella 1992:175). Gaudí d'¿rtribu-ció legislativa própia en el marc dels tres sistemes de normes

42

vigents a l'época: els actes, dictats per les audiéncies; els bans,imposats per virreis i governadors; i les ordenances, que erenatribució dels cabildos (Sabsay 1984: cap. X). Les reuñionssetmanals que celebraven els veins al cabildo servien per pren-dre decisions sobre problemes de la vida local tan variats comara el control de la producció, la mercantilització i consumdel pa, el preu del blat, els aranzels i les marques del bestiar,la instal'lació de teatres, el manteniment de la casa de nensexpósits, el mesurament de les terres dels voltants de la ciutat,o el tipus de transport permés. Les ordenances i disposicionsde l'ajuntament tractaven d'urbanisme, proveiment, policia,registre de professionals i funcionaris, control de les escolescapitulars, distribució i control de granges, torres i terrenysurbans.

L'actuació del cabildo estava garantida per l'existéncia d'u-na clara diferenciació entre veins i habitants, fonamentada amés en la unitat d'estat de dret i condició social no igualitária.Com a órgan d'expressió d'aquells que podien donar comptede domicili, propietat i família, se n'excloia legalment els sa-cerdots, els funcionaris que no a¡relaven a la ciutat, els fills defamília i els dependents. El cos polític de la ciutat exigia coma primera condició el domicili urbd, que, d'altra banda, eral'indici de la jerarquia social; no havien de pertányer a una deles castes definides legalment, exercir treballs manuals ni te-nir botiga oberta (Díaz Cano & Cifuentes 1992). El carácter deveí era un estat o capacitat jurídica dels barons amb casa po-blada a la ciutat (Zorraquín Bect3 1992, t. m: l2l), d'origen pe-ninsular o nascuts a América. Era un dret de veinatge fundatlegalment en les Partidas i en la Nuet¡a Recopilacióni repre-sentava la constitució jerárquica i quasi estamental que imita-va la peninsular (Zorraquín Becú 19ól) i responia, com ha as-senyalat Socolow, als fonaments institucionals i filosófics dela desigualtat basats en la naturalesa jerárquica de la societatcolonial llatinoamericana (196ó), que entraren en una pro-funda crisi a causa del procés de revolucions d'independénciade la primera meitat del segle xx.

Aquest sistema de govern ha estat denominat republicd an-

43

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

tic (Lampénére 1988: 234-235,245) i, en qualitat de graó infe-rior de la jerarquia administrativa, el cabildo estava represen-tat pels regidors i els alcaldes o magistrats de primer i de se-gon vot. Els regidors eren oficials comissionats per exercircárrecs d'utilitat pública i els alcaldes eren magistrats queexercien jurisdicció sobre veins i residents, i que feien de jut-ges veinals en substanciar plets grácies a la jurisdicció muni-cipal. Entenien per torn i en primera instáncia de causes civilsi criminals en la seva jurisdicció o radi de veinatge, sempreque els plets no corresponguessin a furs especials, i exercienla funció més coneguda de la institució municipal, l'adminis-trativa (López Rosas 1996:26).

Com a magistratura temporal, els alcaldes actuaven a cos-ta de les parts, segons aranzel, i tenien a má una mena de codide faltes i penal. Els dos alcaldes tenien jurisdicció civil i cri-minal en primera instáncia fins i tot en judicis en qué esti-guessin implicats jutges o fiscals d'una audiéncia resident oparents immediats seus (Haring 1966:. 174). Els aconsellavaun assessor lletrat per a la jurisdicció ordinária civil i criminalde primera instáncia (Pugliese La Valle 1991b, t. I: 381). Ladoctrina de l'época, representada per les obres de SolórzanoPereira, reafirmá el principi de l'anualitat dels cárrecs capitu-lars oporque este honor se reparta entre más ciudadanos y losnombrados sean menos dañosos si acaso no acertaren á salirbuenos, (1648, Llibre 5, cap. l: 7-9). A causa d'aquest condi-cionament el sufragi es feia pel vot a la sort denominat lns¿-culnció amb urna; la votació no podia correspondre a parents dedeterminats graus de consanguinitat (Ots Capdequí 1958: 283).

El lloc delcabildo en el món judicial indica l'enorme poderdels capitulars, la dimensió dels quals emergeix en constras-tar les diverses jurisdiccions de l'época colonial. El sistema ju-dicial de Buenos Aires era relativament complex, diüdit entribunals ordinaris (Consell d'f ndies, audiéncia, governadors,intendents), inferiors (alcaldes ordinaris del cabildo), espe-cials fiutjats de béns de difunts, de comptes, d'indígenes, con-solat de comerg i de mines) i l'organització de furs (militars,eclesiástics, administratius) (DÍaz Cano & Cifuentes 1992:97).

44

Pel que fa a la justícia ordini¡ria, l'organisme més impor-tant fou la Reial Audiéncia, un tribunal de carácter col.legiatamb jurisdicció en primera instáncia en plets civils, adminis-tratius i criminals en casos de cort. El requisit essencial perser membre de l'audiéncia era tenir formació jurídica formal.La situació dels jutges inferiors i especials, com ara els del c¿-bildo i del consolat de comerg, era diferent, ja que l'exercicidel cárrec era temporal i no vitalici, i eren escollits per la po-blació que estava sotmesa a la seva jurisdicció (Levaggi 1991;Ots CapdequÍ 1958: 252). L'audiéncia actuava alhora com aconsell consultiu del virrei, que presidia d'ofici les audiénciesa la capital i, com a ens d'apellació de jerarquia major, subs-tanciava els recursos que interposaven les parts contra les de-cisions dictades per la justícia inferior representada pels alcal-des ordinaris del cabildo (Roldán Verdejo 1989: t5-17; Tomásy Valiente 1982:l; Haring 1966: 127).

Origináriament, el cabildo s'encarregá de rebre els pletsentre comerciants durant els anys en qué la ciutat no comptáamb el tribunal del consolat de'comerg. Alsina, per exemple,va recórrer a l'ens capitular el 1772 i presentá un concurs decreditors. També, en nombroses ocasions, instá judicis per co-brament de pesos i per injúries.22 A vegades, els comerciantsni tan sols passaren per la instáncia delcabildo i preferiren re-córrer a la mediació i l'arbitratge particulars d'un escrivá, Pa-blo Beruti,"i d'un advocat, Mariano Pérez de Sarabia.

1.2.1. Et cabildo i l'espai iurisdiccionald'Alsina i Verjés

La vinculació d'Alsina al cabiáo estigué condicionada notant per la prdctica mercantil com per la possibilitat de ser ca-talogat com a veí legal, en primer lloc, i com a comerciant o

22. AGN, Tribunales, legajo R 14, exp. 14,1772-1774; legajo C 13, exp. 20,1788; legajo A 14, exp. 12, l78li legajo 233, exp.17,1779-1780i legajo P 13,exp.2.

45

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

mercader, en segon lloc. No s'era poderós només perqué escomerciava, com ha mantingut Moutoukias (198Sa), sinó per-qué el dret de l'época instaurá un sistema de drets subiectius,excloents i inclusius, que restringiren I'espai de decisió a ungrup. Jaime Alsina i Verjés formava part d'aquest grup i lacondició jurídica que tenia fou la que li possibilitá l'accés almón mercantil com a comerciant, entrar en el cabildo com aveí i vincular-se de manera permanent als membres de laReial Audiéncia, especialment al regent, a qui en nombrosesocasions sollicitá favors com a intermediari d'altres personesmenys poderoses.23 Totes aquestes atribucions s'esfumarengairebé per complet durant el procés d'independéncia iniciata Buenos Aires el 1810. La pérdua del poder polÍtic no fou unsimple resultat de la pérdua de poder económic, sinó básica-ment el fruit del canvi de l'estatus legal que tenia.

Per introduir el lector en la descripció de l'activitat de Jai-me Alsina i Verjés en l'ens capitular, vull comengar per exem-plificar aquesta participació amb un cas: el 1793 actuá com aadvocat de probitat i instrucció en representar davant el virreiel sergent de Dragons Elías Baiala, quan aquest pretenguédeixar la comissió que tenia assignada de perseguir ganduls imalfactors i ocupar una feina a les oficines de la Reial Hisen-da. La tasca d'Alsina tingué carácter jurisdiccional, semblanta la que li tocá desenvolupar com a regidor defensor de po-bres, un lloc que exigia tenir alguns cóneixementsde dret i, avegades, pagar un advocat i paper timbrat (Ensinck Jiménez1990:298-299).

Alsina entrá al cabildo de Buenos Aires més tard que Do-mingo Belgrano Pérez (Gelman 1989), Gaspar de Santa Colo-ma, Juan Antonio Lecica i Cristóbal de Aguirre. S'hi incorporáde manera legítima el 1776 (Nicoletti de la Quintana 1992:55), peró comengá a figurar en llocs d'importáncia tot just el1783, quan Francisco de Paula Sanz assumí el cárrec de supe-rintendent general de la Reial Hisenda, d'acord amb l'orde-nanga d'Intendents. Durant els anys que Sanz visqué a Buenos

23. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Carlos Camuso, U4/LBO7.

46

Aires, Alsina, com bona part dels comerciants, mantingué ambell una forta relació. Grácies a aquest vincle, el 1783 Sanz fa-cultá Alsina per centralitzar el cobrament de les multes ques'imposaven per contravenir el ban que prohibia l'ús de focsartificials a la ciutat. Poc després va ser designat dipositari dela contribució que pagava cada carretó que entrava a BuenosAires i per organitzar el tránsit de carretes.2a

L'actuació del superintendent fou molt conflictiva, espe-cialment per les friccions de tipus jurisdiccional que tinguéamb el successor del virrei Juan José deYértiz, el marqués deLoreto, que aconseguí l'abolició de la superintendéncia el1788 després d'haver acusat Sanz de protegir els comerciantsXiménez de Mesa i Belgrano Pérez, acusats de contraban i decormpció (Socolow 1983: 19). Amb els nomenaments fets perSanz, Alsina es trobá enmig d'un conflicte jurisdiccional entreel cabildo,l'intendent i el virrei marqués de Loreto, conflicteque es féu palés quan l'ens capitular, aprofitant la partida deSanz, intimá Alsina que informés sobre qui l'havia facultatcom a tresorer per cobrar Ia contribució de cada carretó queentrava a la ciutat. Sanz hagué de radicar-se a Potosí i ennombroses ocasions Jaime li féu saber per carta el profundafecte que li tenia i es lamentá durant molt temps de la sentén-cia de pena capital decretada per la Junta Revolucionária de1810 contra Sanz (Levene 1945:139).2s

Alsina actuá també com a regidor i defensor de pobres, uncárrec pel qual havia de representar aquelles persones que noestaven subjectes a pátria potestat. Escollit el 1785 regidordiputat, les seves tasques consistiren a acompanyar el capitá

24. Acuerdos del Extinguido Cabildo de Buenos Aires, Serie III: Tomo V:Afros 177411776,1928; Tomo VI: 177711781,1929. AGN, Fondo Documental,Bandos de los Virreyes y Gobernadores del Río de la Plata, 174111809. Catálo-go cronológico y temático. Adaptación e índices por Graciela Swiderski, Bue-nos Aires, 1997. Libro 5, Bando del 23/12/1783, folis 12113. Bando del Inten-dente Francisco de Paula Sanz que reitera el Bando del 314/1775 sobreprohibición de fuegos artificiales, multas cobradas por alcaldes y diputadospor el importe entregado a Jaime Alsina i Ye4és,22/ll/1784, folis 34/35.

25. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Francisco de Paula Sanz,27/5/18O8; aAntonio Parodi, 2616/ 1807.

47

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

JoaquÍn Antonio de Mosqueira i els maestros mayores per exa-minar les obres i les edificacions. També actuá com a tinentde la 5a companyia del lr batalló del Regiment d'Infanteria deMilícies de la capital, una milícia urbana que es convocava encasos d'invasió exterior i de necessitat de control social (Na-van o Floria 1.992:216).26 En les eleccions capitulars del generde 1793 Alsina assumí el cárrec d'alcalde de tercer vot per a di-putat de Policia. A partir d'aquell moment, decidí figurar en ladocumentació amb el segon cognom, Verjés, una opció quesegurament acompanyá el ritual cada vegada més barroc iafectat que guanyá forga a Buenos Aires, com pot comprovar-se en la reproducció de la seva signatura.2T

També va ser designat amb el regidor José Romero del Vi-llar per controlar la junta municipal de propis del cabildo, queeren els recursos provinents de les rendes de béns privats, ca-ses i terres comunals, lloguers de cambres a la casa del cabil-do, irnpostos sobre la recollida de llenya a boscos propers,drets de pulperías, de fita, d'ancoratge de vaixells, del ramo debotiia, hostals, confiteries, exportació de mules, corrals (En-sinck Jiménez 1990: 12, 137-429).

Entre altres tasques encarregades, fou enviat amb el tinent

26. Acuerdos del Extinguido Cabildo de Buenos Aires, Serie III: Tomo VII:Años 178211785, 1930. AGN, DC, S IX, Edificación-Permisos, en enero de7784lfebrero de 1785 visita a la obra de Bernardo González; el24llll785 visitaa la casa de Juan de Alcinas, moreno libre, en el barrio de Monserrat; el31211785 visita a la casa de Gerónimo Martínez;AGN, Licencias y Pasaportes,Libro 1, Full 212/213.

27. Acuerdos, Serie III: Tomo X: Años 1792-1795,1932.

48

d'Enginyers Antonio Duran a reconéixer una zona en la qualles autoritats havien ordenat l'obertura del pas lliure per altránsit de les aigües d'un rierol camÍ de la costa. Participá enl'operació d'obertura de catrers on estaven situades les torresque envoltaven la ciutat i fou escollit per ocupar durant qua-tre mesos el cárrec defidel executor la finalitat del qual era in-tervenir en tot el que fes referéncia a la policia de proveimentde la ciutat, la inspecció de fruits i mercaderies, el control del'estat de salubritat dels béns de consum. Aquesta tasca era ve-ritablement feixuga, ja que Alsina es veia obligat a assistircada matí a les quatre places de la ciutat, a vigilar la matangade bestiar, a visitar pulpería.s, fleques i corrals (Ensinck Jimé-nez l99O:229).

Quan es trobava en el moment de més esplendor política, elcabildo confiá a Alsina l'obtenció del monopoli de la sal perproveir Ia ciutat. I en aquest paper viatjá amb Juan AgustínVidela i els Blandengues

-llancers que defensaven els límits

de la provÍncia-, al sud de Buenos Aires, i va córrer amb lesdespeses del viatge i de l'expedició de caretes.2s Posterior-ment, presentá el Memorial a Gregorio Ramos i José Martfnezde Hoz, membres del Cabildo, i els informá que l'organismeera el propietari de més de sis-centes faneques de sal. La cor-poració també el designá per controlar l'obertura dels carrersen qué estaven situades les torres que envoltaven la ciutat,2eTotes aquestes tasques que estic descrivint l'obligaren diver-ses vegades a absentar-se de la ciutat i a deixar de tenir curadels seus negocis i de la seva casa comercial, peró Alsina sabiaque eren imprescindibles per garantirli l'entrada a la bona so-cietat del Riu de la Plata: participar en les institucions ajudavaa conéixer les necessitats locals i a controlar l'espai de decisió(Guerra 1989). Mitjangant aquesta participació institucional,d'altra banda, Alsina aconseguí certificats que garantiren elseu mérit en l'acompliment de les tasques públiques. Els cer-tificats eren la prova testimonial escrita d'haver obtingut ofi-

28. Acuerdos, Serie IV: Tomo I: Años 1801-1804, 1925.29. Acuerdos, Serie III: Tomo X: Años 1792-1795,1932.

49

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

cis de república a partir del vot de confianga atorgat pels seusiguals electors, i d'haver-los exercit amb honestedat. Ambaquests documents a les mans, Alsina podia provar els seusmérits, públicament coneguts a través de les comissions rea-litzades en la seva qualitat de veí en pagar les despeses anne-xes que representava l'exercici dels encárrecs i de l'auxili delcabildo.

L'actuació d'Alsina se centrá en el món económic i l'interésque tenia d'ocupar algun cárrec de I'aparell institucional esti-gué directament relacionat amb els beneficis que podien re-portar-li els serveis públics. Després de 1793 ocupá altresllocs; el 179ó torná al cabildo com a alcalde de segon vot i jut-ge de menors; el 1799 el nomenaren capitá del batalló de co-merciants; i el 1801 fou síndic procurador general (MariluzUrquijo 1,987b: 99).30 L'interés personal contrasta claramentamb les hipótesis d'alguns historiadors que diuen que no hihavia demanda de llocs capitulars (Levaggi 1991:3ó3) perquéels veins es resistien a perdre el seu temps en res que no fos elsnegocis (Haring 1966:173). En la meva opinió, elcabildo fou,tant com el café per als comerciants o l'adrogueria per als sec-tors populars (Mariluz Urquijo 19ó5), un espai de sociabilitatmolt important per a la construcció de xarxes socials efectivesen el domini de l'espai local. Amb el consolat, es convertí enun instrument molt poderós a les mans dels comerciants que,inserits en espais.institucionals locals, conjuraren els perillsmitjangant el control dels espais de poder institucional. Leseqtratégies associatives i una espessa xarxa de vincles socialsde confianga (Lugar 1986: 66-67; Balmori et al. 1990: 13)acompanyaren aquest procés. Amb el pas del temps, a Alsinal'interessá molt més comptar amb persones conegudes dins deles institucions que no pas actuar directament en algun cárrecdel consolat o del cabildo. Tot depenia, si més no, de quin fosel lloc que li oferissin ocupar.

50

30. Acuerdos, Serie IV: Tomo I: Años 180l-1804,1925.

51

1.2.2. I-a creació del consolat de comerg (1791-1794)

El 1778, el Reglament i aranzels reials per al comerg lliured'Espanya i fndies disposá la instal'lació de consolats de comerga tots els ports habilitats. El 1790 Carles IV suprimí la Casa de laContratación de Sevilla, i després la de Cadis, institucions quehavien garantit el monopoli andalús de la comercialització de lesmercaderies provinents d'América o que shi dirigien, i les fun-cions mercantils passaren a ser exercides exclusivament pelsconsolats de comerg. Aquests consolats havien sorgit a comenga-ments del segle xvII i, així, Méxic en tingué un a comengamentsdel segle xvu i Perú el 1,627, ambdós creats a imatge i semblangadel de Sevilla, de l'any 1543. El consolat de comerg de Buenos Ai-res s'organitzá dues décades després de la designació de la ciutatcom a capital del virregnat del Riu de la Plata i, fins aleshores,l'área meridional haüa depés de Lima (Studer 1984:20).

La reial ordre del consolat fou redactada el 1794 desprésd'un apassionat debat sostingut entre els funcionaris de la ReialAudiéncia, que pretengueren imposar una política general quebeneficiés el conjunt de la població, i els comerciants, que bus-caven en la institució un tribunal que simplifiques els trámitsmercantils (Silva, H. A. 1993: 27).PeI coneixement que teniendel funcionament dels consolats de Bilbao, la Corunya, Sevilla,Cadis i Barcelona, els comerciants plantejaren els avantatgesde tenir jutges particulars, dedicats a resoldre els interessosdels seus iguals de manera breu i amb procediments simplesd'acord amb la veritat sabuda públicament i de la bona fe de lesparts. L'objectiu era reduir les dilacions i els trámits judicials.3t

El debat entre funcionaris i comerciants s'estengué de 1785a 1.794,32 i es desenvolupá en consultes i actes de juntes, docu-

31. oComunicación de los Apoderados del Comercio al Virrey Marqués deLoreto", l2/9/1785. Aquest document fou publicat a Consulado de Buenos Ai-res, Antecedentes, Actas, Documentos,.Tomo I (1785-1795), Kraft Editorial,AGN, 193ó, págs. 15-18.

32. Gonsulado de Buenos Aires, Antecedentes, Actas, Documentos, Tomo I(1785-1795), Buenos Aires, 193ó. I Consulado de Buenos Aires, Actas, Docu-mentos, Tomo III (1798), 1947.Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

ments doctrinals que permeten dilucidar la naturalesa jurídi-ca del dispositiu i la incidéncia de l'organització jurídica i deles práctiques consuetudináries en la conformació dels co-merciants com a gmp de poder al Buenos Aires virregnal. Al-sina i Verjés visqué el moment en qué els comerciants es reu-niren en junta general per promoure davant el rei l'erecciód'un tribunal a la capital. Amb les Ordenances del consolat deLima a les mans, feren una representació en qué explicavenels objectius que tenien com a grup. L'expedient, iniciat du-rant la superintendéncia de Francisco de paula Sanz, sempreinteressat a afavorir els comerciants, fou passat a consulta delfiscal criminal de la Reial Audiéncia, Francisco Manuel deHerrera, i del fiscal civil, José Marqués de la plata. Tots dosfuncionaris estaven obligats a informarla Corona cada any detotes les causes de gravetat que poguessin afectar l'imperi (po-lanco Alcántara 1992; 7 6-79).

El fiscal Herrera reprengué els arguments centrals de la re-presentació

-el creixement numéric dels mercaders i la ne-cessitat d'accelerar-ne els plets-, peró es mostrá refractari afundar una institució sense tenir en compte el bé públic. Con-siderava que els comerciants no necessitaven un consolat perresoldre els conflictes que tenien si actuaven honradament i alservei del rei, sense pensar només en el benefici personal, iproposá la formació de juntes de negociants instruits en l'artdel comerg i la creació d'una cátedra en la qual s'impartissinels principis mercantils.

José Marqués de la Plata, que fins aleshores també gaudiade jurisdicció per resoldre plets comercials, adoptá una acti-tud diferent de la del fiscal criminal, i partl de la preocupaciódels comerciants per I'elevat cost que representava un plet enels jutjats ordinaris de la Reial Audiéncia. Féu al.lusió al fetque existia un joc de veus -com anomená un dels fiscals lescontinuades pressions i els rumors que envoltaren la instal.la-ció del consolat- en relació a la creació del consolat que nopermetia veure que la funció principal de l'ens consular haviade ser la de rebre les demandes, afavorir l'acord amigable en-tre les parts i eliminar despeses. En certa manera, digué, hau-

52

ria de funcionar com un amigable componedor, amb la di-feréncia que l'árbitre havia de seguir la normativa de les Or-denances de Bilbao i no el propi criteri personal (Muro Ro-mero 1984: 2 1 1 ; Petit 1979). Per al fiscal civil, els comerciantshavien de tenir la possiblitat de comptar amb un dispositiu ju-dicial rápid no ordinari. El consolat era una necessitat inelu-dible, fins i tot a costa d'afavorir I'augment de la cormpció i del'abús. Fou més eloqüent del que podia acceptar Herrera, ideixá ben explícit que calia mesurar el bé públic pel beneficid'aquells que ieien augmentar la riquesa de la Monarquia: elscomerciants.

El 1790 la Reial Audiéncia legitimá la demanda dels co-merciants de Buenos Aires i impulsá la redacció d'un projected'estatut i ordenanga. Els comerciants proposaren per al con-solat un tribunal amb la finalitat de resoldre plets originatsentre comerciants, mercaders, botiguers, capitans, magatze-mistes, propietaris de llanxes i vaixells, amos de caravanes decarretes i noliejadors.33 Al consolat, els particulars podien re-bre informació sobre la práctica mercantil, el noli i el trans-port. Amb aquest projecte se somiava crear un sistema judi-cial autónom i autoregulat que només beneficiés els que hiestiguessin matriculats, que també serien els únics que hi po-drien votar i ser votats. Per la matriculació, els subjectes pre-tendents estaven obligats a exhibir, davant del secretari de lajunta de govern formada préviament, un memorial i docu-ments acreditatius que en justifiquessin la majoria d'edat, fixa-da en vint-i-cinc anys, i les condicions de naturalesa, veihatgei capital. Aquesta junta de govern s'encarregava d'admetre orebutjar les sol.licituds, per mitjá d'una votació plural i secre-ta. El sistema d'admissió tenia una contrapartida en el siste-ma d'exclusió: si un membre de la matrícula cometia frau enla fallida o cometia crim d'infámia, se li negava la continuaciócom a matriculat per tota la vida.

Qué passava amb aquells que no acceptaven matricular-seo que eren rebutjats? Restaven fora dels beneficis i de la pro-

33. Consulado, Cópia dels estatuts i ordenances, 7/7/1791.

53

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

F

tecció de la jurisdicció especial, autónoma, creada pels comer-ciants. No obstant aixó, el consolat s'arrogaria el dret d'actuarsobre els subjectes que havien quedat fora del cos de la matrí-cula i que, després d'erigit el tribunal, actuessin en qualssevolárees d'activitat dominades per algunes de les classes de quéhem parlat. Es a dir, prenia jurisdicció sobre els qui, a BuenosAires, formessin companyies comercials, obrissin una botigao establissin un magatzem, i compressin o construissin llan-xes. En aquests casos, els responsables estaven obligats a in-formar el tribunal de les característiques dels contractes quefeien en un termini de quatre dies. D'acord amb el projecte, elconsolat havia de funcionar amb cárrecs anuals, s'exigia qua-litats especials als seus responsables i es tenia en compte l'es-tatus jurÍdic que tenien i el carácterpersonal (Quadre núm. 1).El tribunal havia d'estar format per un prior i dos cónsols. L'e-xercici executiu estava a cárrec de la junta de govern, consti-tui't pel tribunal, els dotze consiliaris, el secretari, el compta-ble i el tresorer.

Per ingressar a la institució, els estatuts del projecte impo-saren requisits relativament amplis pel que feia a les caracte-rístiques de la participació en el tráfic mercantil, tant l'ame-ricá com el tráfic amb Espanya. Eren acceptats tots elsinteressats en el món del tráfic mercantil, des d'aquells que te-nien girs d'importáncia als propietaris de botiga oberta a Bue-nos Aires; des dels amos de vaixells als propietaris de llanxesde ports del sud americá. Peró aquesta ampliació democráti-ca és més aparent que real, ja que un dels temes fonamentalsdel Projecte d'estatut fou la qualitat dels matriculats d'acordamb I'existéncia de diverses classes d'individus. No totes lespersones que es dedicaven al tráfic tenien el mateix poder niposseien els mateixos drets, ja que hi havia formes de repre-sentació desiguals segons els sis o set tipus de matriculats. Elnombre de consiliaris depenia d'aquestes categories i no delnombre de membres que tingués cadascuna. A partir d'a-quests nombres podem estudiar el tipus de sistema de repre-sentació entre els matriculats en el consolat (Quadre núm. 2).

54

Quadre núm. 1: Cárrecs i funcions en el consolatde comerg, projecte dels comerciants

Cdneci funció Núm.

Nacionalitat/Residéncia

Característiquespersonals

Prior

Cónsol 2

Consiliari 12

SecretaripermanentComptable

TresorerJutged'Apel.lacionsAssessor

Porter

Magatzemer

Agutzil

Natural o connatural,veí de Buenos Aires.

Natural o connatural,veí de Buenos Aires.

Natural o connatural,veí de Buenos Aires.Escollitdacord amblaseva qualitat i classe.

No cal que sigui veí niresident.

Natural o connatural,veí o resident.

Natural o connatural.Virrei del virregnat del

Riu de la Plata.Advocat graduat a la

Reial Audiéncia Pre-

torial; no calia que fos

natural o connatural.Natural d'EspanYa o

dels virregnats.Natural o connatural.

Prohibitanegresimu-lats.

Suaütat de carácter, in-tel.ligéncia i práctica en

negocis mercantils.Instrucció en els negocis.

Crédit en negocis mer-cantils.

Habilitat coneguda i cré-dit en els negocis.

Coneixements d'aritmé-tica; crédit i conductairreprensible pel que faals Ilibres i als comptes.

Instruit

Instruit en negocis mer-cantils

Puresa de llinatge, hon-radesa, bona conducta

Custodia els efectes con-fiscats i auxilia embar-cacions

Vigiláncia de la presó

FoNr: Elaboració própia a pat'tir-tk'l Prrriectc cl'estatut dels comerciants, a

Ct¡ttstlado de Buenos Airzs, Totlto I' Al t '{3'

d

55

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

tr

Ot¡ucll e ntiln. 2: Classificació d'individus i representaciópor nonrbre de consiliaris, projecte dels comerciants

Classe de matrlcula per tipus de comerciantNombre deconsiliaris

Vef de Buenos Aires, amb gir a Espanya de més de_ 150 pesos; consignatari d'Espanya amb gir de 200 pesos. 4Come¡ciant espanyol radicat temporalment a Buenoi Aires,

amb negocis als virregnats del perú i del Riu de la plata,matriculat en algun consolat. z

Mercader o amo de botiga i membres de companyiescomercials amb cabal de més de 200 pesos. 2

Mestre, capitular, amo de navilis o vaixells amb comerg entreels ports d'Espanya, Montevideo i Buenos Aires. I

8 membres com a máxim que siguin veins benestants amosde llanxes, tráfic amb els ports de Montevideo, paraguai iBuenos Aires. I

Comerciant amb magatzem de fuuits i efectes dels ürregnatsdel Perú i del Riu de la plata. I

Amo de réiules de carretes per al transport per terra. I

Total de consiliaris: 12

^--^l:):El,"b:ració própia a part_ir del projecte d,estatut dels comerciants, aLonsulad.o de Buenos Alreq Tomo I.

La representació no depenia, com es pot deduir a partir delQuadre núrrr. 2, del nombre de comerciants que hi havia encada una de les qualitats, sinó de la jerarquia que tenienaquestes. Eren numéricament majoritaris els que tenien unarepresentació percentual més petita al consolat, al contrari dela idea moderna de representació d,acord amb el nombre. Larepresentació més gran era la de les tres primeres categories,és a dir: la formada pels espanyols que giiaven quantitats im_portants_ a la metrópoli, els consignataris; la constituida pelsespanyols matriculats en altres consolats i establerts tempo_ralment a Buenos Aires; i la dels mercaders i amos de botiga.Entre mercaders i comerciants es repartien el 5Oo/o del pojerdels consiliaris, i mantenien sempre áquest percentatge.

56

Aquest sistema perjudicava seriosament els drets de les qua-tre últimes classes de comerciants, ja que les tres primeres gau-dien de continuitat bianual de consiliaris moderns que l'any se-güent passaven a ser considerats com a antics en la sortida permeitats que s'havia de produir cada any. Peró encara es pot in-tuir una altra prevenció no escrita en el projecte: I'actuació coma consiliari preparava per a l'obtenció del cárrec de cónsol i deprior; en el cas de la sortida anual de les quatre últimes classesde comerciants, aquests no participaven prou temps a les jun-tes de govern com per fer-se una can'era legítima.

Aquesta estrat¿gia era contraproduent amb els membres quenomés tenien un representant i que eren els de mobilitat terres-tre i aquática més gran. Als comerciants dedicats a comerciaramb fTuits i efectes de les províncies de I'interior del virregnatnomés els afavoria una representació, a l'igual dels espanyolspropietaris de vaixells (comerg amb Espanya pervia maútima),els amos de llanxes (comerg amb ports del virregnat del Riu dela Plata per üa aquática) i els titulars de récules de carretes (co-merg amb els virregnats del Perú i del Riu de la Plata perüa ter-restre). Els veins benestants amos de llanxes, amb tráfic ambports de Montevideo, Paraguai i Buenos Aires, no podien supe-rar el nombre de vuit en qualitat de membres del consolat icomptaven amb un sol consiliari. El consolat, d'acord amb elprojecte dels comerciants, havia de convertir-se en una institu-ció monopolitzada quasi exclusivament pels peninsulars quemoguessin en els seus tractes mercantils cabals de més de 200pesos..La mateixa estructura legal manifestada en el projectefundava al mateix temps un sistema corporatiu i assegurava lesdiferéncies i distáncies entre els comerciants, mercaders, trac-tants, amos de navilis i carretes. Aquestes diferéncies s'expli-quen per la modalitat antiga de creació dels furs, basada en lapersonalitat del comerciant i no en l'activitat mercantil.34

34. Durant els segles xrx i xx, en canvi, ha primat la delimitació dels furs através de la submissió dels actes de comerg en la seva jurisdicció seguint coma criteri l'acte comercial, és a dir, la seva naturalesa intrínseca. El codi mer-cantil francés de 1807 i el de comerg espanyol de 1829 són representants de latendéncia moderna (Polonio Calvente 1934).

.l

57

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Més de dos anys després de les consultes i de la redacciódel Projecte d'estatut, els comerciants donaren poder a tres re-sidents a Espanya perqué gestionessin la constitució del con-solat de Buenos Aires davant les autoritats monárquiques. De-sitjaven un ens consular igual que els altres de la península id'América, i només per entendre en causes comercials.3s Des-prés d'uns mesos de deliberacions, el 1794 el rei Carles IVdictá a Aranjuez una reial cédula amb la qual atorgava legiti-mitat a la instal.lació del Consolat basant-se en la redacció dela disposició normativa feta a la capital virregnal. El plec queManuel Belgrano, nomenat secretari de la institució per reialordre, portá des d'Espanya, s'obrí al Saló d'Actes del PalauVirregnal i la primera junta del consolat fou celebrada el dosde juny. Si bé els comerciants pretengueren utilitzar la casadels hereus de Vicente Azcuénaga com a seu del consolat, esconformaren amb una de les propietats en construcció deJosé Lecica.

L'organització interna del consolat quedá definida per lallei d'una manera forga diferent de la que havien proposat elscomerciants. Una lectura detallada de la reial cédula permetintuir que, a diferéncia del projecte d'estatuts i ordenancesalgat pels comerciants el 1791, la gestió judicial no era el cen-tre d'interés del rei. La legitimitat de la nova institució es vin-culava amb la garantia del tráfic cap a Europa més que amb eltráfic intern en I'espai americá. Les diferéncies entre el pro-jecte dels comerciants i l'aprovat pel monarca permeten com-parar el ioc de veus amb la lletra de la llei, i analitzar les es-tratégies d'un sector específic del conjunt dels comerciantsper controlar l'órgan consular per beneficiar-se'n. La tensióentre els interessos locals i els dels monarques fou assenyala-da per Carlos Martínez Shaw, que al{udí al fet que els reisacostumaven a reconéixer legalment les demandes dels esta-ments -especialment del mercantil- i que eren les corpora-

35. Consulado, Junta de comerciants convocada pels apoderats ManuelRodríguez de la Vega i Martín de Sarratea per tractar dels recursos amb quéhaurá de comptar el futur tribunal del consolat, 4/7/1792. Gestió realitzada el2217/1792 pels apoderats, tom I, págs. 95-98.

58

cions les que marcaven les pautes a les instáncies oficialsQ987: a4).

El consolat havia de regir-se, en primer lloc, per les nor-mes de la reial cédula (que tenia 53 articles de carácter gene-ral); en segon lloc, per les ordenances del consolat de Bilbao ino per les del consolat de Lima; en tercer lloc, només ambcari¡cter subsidiari, per les lleis d'Índies i les lleis de Castella.És significativa la influéncia francesa en el terreny del dretmercantil a través de les ordenances del consolat de Bilbao del'any 1737 que havien estat redactades a partir de les orde-nances franceses borbóniques de 1673 (Basurto Larrañaga1983; Guiard y Larrauri 1913-1914; Pérez-Prendes 1973; Petit197 9; Pérez Herrero 1988: 107).

El sistema processal pautat pel tribunal consular era re-fractari a acceptar les demandes escrites, almenys fins que fosevident la falta d'acord entre les parts en litigi. Si la causa nopodia resoldre's amigablement, s'acceptava que fos presentadaper escrit sense intervenció d'advocats. Els jutges havien de

decidir els plets de manera breu i sumária, sense guardar laforma i l'ordre del dret i les regles de procediment ordináries.

Les audiéncies eren públiques i matinals, i s'assegurava laparticipació d'un bon nombre de persones. Es feien tres copsper setmana, amb la preséncia d'un escrivá i de dos agutzilsporters que no formaven part de I'estmctura del goven consu-lar. Els plets comengaven amb I'al'legació de la demanda i el

tribunal tenia I'obligació de refusar les causes quefessinpudorde subtilitats, formalitats de dret o assessorament d'assessors

lletrats, llevat que el comerciant afirmés sota jurament que nohi havia intewingut cap lletrat. Durant el procés, els jutges es-

coltaven el cas que exposava el demandant mateix, que actua-va per si mateix sense l'ajut de cap representant legal. En se-

gon lloc, acceptaven les proves, de carácter documental escrito fonamentades en testimonis orals. Després demanaven alporter que acompanyés a I'estrada la part imputada i escolta-ven la defensa del demandat d'acord amb les paraules, els do-

cuments i els testimonis dels seus acompanyants. Amb carác-

ter subsidiari, els consiliaris podien ser cridats a dictaminar

59

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

en les cllu¡ff dü¡rÉ: d'hrver dt¡nal la parnula a l'assessor. Apartir de lr prctenl¡t,ló, el lllbtrlrnl ckrr¡nva tcmps a la partacusada p€lquÉ lerpottgttér el¡ eh¡ nr¡¡teixos termes. El perío-de d'obprturg i pt'rrva no superr¡va els vuit dies a partir delsquals es clccltlle ¡ent8ttcia a porta tancada i en secret. La fina-litat del pt'lot' I clels cdnsols era aconseguir resolucions rápidesi efectives (Pérez Herrero 1988). El ritual judicial ideat per lareial cédula indica la preferéncia per un procediment d'estilpla, verítat sabuda i bona fe de les parts, en el qual tinguessincabuda l'oralitat i la senzillesa de les formes.

per evitar trámits enutjosos, el tribunal gaudí de la facultatd'acabar el procés en qualsevol estat després d'haver fet jurarles parts i d'haver escoltat els testimonis convenients (Villalo-bos l9ó8: I ó5).'u A partir d'aquell moment els litigants tenien lapossibilitat de recuperar I'harmonia de les seves relacions, enarribar a un acord immediat sota I'arbitri dels jutges, el paperdels quals havia estat fins llavors de conciliadors i pacificadors.Un fet interessant del consolat era que, ja que la resolució noera dlinterés públic, la presentació de l'acusació concernia no-més la part interessada i no una autoritat judicial que actués demanera unilateral. Per aixó, calia acceptar l'entesa amistosa deles parts fora del tribunal. L'acord esdevenia llavors la compo-sició que s'establia tant en la transacció voluntária de les partscom en la gestió d'arbitradors i amigables componedors. Enaquesta fase del procediment el judici encara era verbal.

euan els litigants no acceptaven la composició, comenga-va l'actuació dels jutges com a dictaminadors. El judici verbalera, allí mateix, signat per les parts que, préviament, havienestat obligades a sortir del recinte per esperar la votació deltribunal. Comengava per exposar el seu parer el cónsol mésmodern en el cárrec, el seguia el més antic i, finalment, el prior.El tribunal podia veure's obligat a esperar vuit dies en el casque una de les parts intentés presentar proves per escrit. La

36. y¡denanus de la llustre universid.ad y Casa de Contratación, Villa de Bil-bao, aprobada y confirmada por Felipe V el 2/10/1737, y Fernando VII, el27/6/1t14, Art. VI del capítol I: nDe lajurisdicción del Consulado, sus realesprivilegios Y orden del proceder en 1", 2 y 3u Instancia,; Art. VII.

ó0

senténcia quedava configurada de manera irrevocable ambdues terceres parts dels vots.

Només si el plet involucrava imports superiors la reial cé-dula acceptava l'actuació d'un tribunal d'apel.lacions. Al con-trari del projecte dels comerciants, la segona instáncia no laformaven el virrei i dos acompanyants designats per.les parts,sinó el degá de la Reial Audiéncia i dos col.legues o adlátersque eren comerciants de cabal reconegut, práctics en matériade comerg, escollits entre quatre propostes presentades perles dues parts en litigi. El consolat rebé el tractament de se-nyoria i el prior i els cónsols gaudiren dels beneficis de ser jut-ges com a autoritat legítima per administrar justícia. Els co-merciants, encara que no tinguessin coneixements reals dedret, podien inhibir altres tribunals, magistrats, caps polítics imilitars de més envergadura.

L'elecció dels membres de la junta directiva del consolat fougarantida pel régim electoral de tipus indirecte, és a dir, el rea-litzat per un compromissari que representava el votant en elmoment de l'elecció definitiva (Carreras & Vallés 1977:205).Lajunta general en la qual s'havia de fer l'elecció es formava permitjá de pregons i podien assistir-hi els comerciants o merca-ders, carregadors per mar que estiguessin pagant avaria, capi-tans i mestres de nau; també els veins dels ports l'envergaduradels quals exigís la installació de diputats, com el de Montevi-deo (Roca 1,991). Durant I'elecció, els presents, en un nombremínim de setze vocals, haüen de presentar cédules amb els seusnoms. S'excloia la preséncia dels consiliaris i d'aquells que ocu-paven cirrrecs perrnanents en el consolat. L'elecció es basava enla designació de quatre electors a partir del sorteig de les cédu-les amb els noms dels comerciants i mercaders; apartats de laresta de membres de la junta i reunits en secret en una altra ha-bitació, cadascun dels electors proposava quatre persones percobrir cinc cárrecs i feien una llista de ünt possibles candidats.

Després de formar la llista amb vint possibles candidats ¿n-

saculables, els electors passaven a la sala general, on es llegienels noms a la junta general. Llavors es procedia a una segonaelecció per insaculació mitjangant el sistema del sorteig en

6lGab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

urna.37 La legitimitat de l'acte quedava assegurada, segons eldocument legal, per la preséncia del degá de la Reial Audién-cia, que presidia l'elecció, prenia jurament i posava els esco-llits en possessió dels cárrecs. Les fases de I'elecció estan es-quematitzades al Quadre núm. 3:

Quadre núm. 3: Fases de l'acte electoral en el consolatde comerg, segons la reial cédula

Primera fase PresentsNo Posible

presents electorCardcterpersonal

Convocatória Electorsjuntagene- Tribunai.ral. Síndic.

Consiliaris. Natural i VotacióSecretari. connatural, nominal:Comptable. veí de Mon- Matricu-Tresorer. tevideo o lats.

Buenos Aires.

Segona fasePresidéncia

del degá dela ReialAudiéncia.

Prior: urnaamb cé-dules.

Extracció Insaculació:cédules. quatre elec-

tors.

Tercera faseA part de la Prior.

reunió de Cónsols.la junta ge- Síndic.neral. Escrivent.

Matriculats.Degá de la

Reial Au-diéncia.

Quatre elec-tors pro-posencandidatsper a cinciárrecs.

Secreta.Elaboració

llista.

Quarta faseEl degá de la

Reial Au-diénciallegeix lallista.

Matriculats.Tribunal.Síndic.Secretari.

Elecció perinsaculacióde matricu-lats per aoficis i ti-nents-

FoNr: Elaboració prdpia a partir de la Real Cédula de erección del Consu-lado de Buenos Aires del 3O/l/1794, a Consulado de Buenos Aires, tomo I.

37. Ordenanzas, Art. lX.

62

I.2.3. Justícia llega consular i estil de comerg

El procés d'integració de Jaime Alsina i Verjés es reforgáen participar directament en l'ens jurisdiccional consular. Laseva colrespondéncia permet comprovar la confianga que te-nia en el sistema judicial especial, en detriment del poder po-tencial que atribuia a xarxes polítiques, vincles de solidaritat,tertúlies i juntes. Demanar justícia d'acord amb els cánons le-gals era el principi que l'ajudava a captenir-se en el si del con-solat de comerg i del cabildo, en els quals Alsina trobava in-terlocutors válids. Aquesta confianga el portá a formar part deles juntes de coinerciants per escollir diputats encarregats de ges-tionar l'establiment del consolat de Buenos Aires; a instal.larel tribunal; a assumir el cárrec de segon cdnsol entre 1804 i1805, i de primer cdnsol entre 1805 i 180ó, i també el de con-siliari entre 180ó i 1808.38 En una ocasió escriví, amb una se-guretat que li falü altres vegades:

"Vm. nada perderfa en hacer más favor a este Consulado.El que tiene causa para quexarse, haga su representación. Quesi tiene justicia, verá como tomará a su cargo la defensa y la lle-vará hasta lo suio como lo ha hecho en otras ocasiones, pero elque no abla ni Dios lo oye. Pues el hablar más hablar y volver ahablar en Juntas y tertulias nada se adelanta. Y por último elque tenga razón clara, que la pida^en la forma que conrespon-de, que seguramente saldrá bien"."

Les seves cartes perrneten comprovar que Alsina coneixiabé les intimitats de l'exercici jurisdiccional, que assegurava elmonopoli dels grans comerciants, un fet profundament qües-tionat per Manuel Belgrano, secretari del consolat entre elsanys 1794 i 1810 (Halperín Donghi 1972: 126). El consolatdeixa entreveure les prerrogatives jurídiques del grup corpo-ratiu a través d'una institució hegemónica de i per a comer-

38. AGN, Consolado de Comercio, Comerciales, Legajo 14, exp. 13. Legajo18, exp. 8; Navarro Floúa (1992, Lista de cargos consulares, Apéndix 2.e, pág.278).

39. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carles Camuso, 2516/1808.

ó3

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

e lantr (M<¡las 1985; Villalobos 19ó5: 113-l ló; Halperín Dong-hl l9ó9: 55-58), que era el veritable objectiu en qué pensavencls comerciants en redactar el projecte del consolat.

El consolat funcioná essencialment com a tribunal d'arbi-tratge dels plets que sostenien els comerciants, els quals esco-llien entre els seus iguals les persones que actuarien en quali-tat de jutges de manera temporal. Com a part del poderjudicial, el tribunal s'organitzá amb tres jutges

-un prior idos cónsols-, eü€ s'acompanyaven cadascun d'un tinent es-collit fora de les files dels consiliaris, i que gaudien de poderjurisdiccional com a jutges lletrats, tot i que eren, en realitat,jutges llecs . Per definir l'extensió del concept e prior, el Diccio-nario de Autoridades de la Reial Académia Espanyola va recór-rer a la Recopilació de lleis i el conceptualitzá com nel seglarque no goza fuero eclesiásticor.Ao El prior i els dos cónsols noeren juristes ni jutges professionals, sinó que eren comer-ciants que tenien un alt grau de coneixement del significat de lallei, de l'estil de les negociacions, de dret consuetudinari, dela rutina jurídica i del ritual. Coneixien els usos i els costums,i les normes de cada consolat, un tipus de coneixement jurídicadquirit a través de I'experiéncia (Mariluz Urquijo 1984:251-276;Tornás y Valiente 1983: 354), principalment si recordemque a Espanya el dret mercantil formava part del dret comú(Pérez-Prendes 1973: 623-627). Lajunta, perla seva banda, esconformava amb el tribunal, nou consiliaris (amb els nous ti-nents corresponents), un síndic (i el tinent de qué s'acompa-nyava), un secretari, un comptable i un tresorer. Per a aqueststres últims cárrecs s'establiren els requisits de puresa de sangi honradesa.

Creadors de noves forrnes, el prior i els cónsols eren l'ori-gen del dret mercantil per la via judicial (Tomás y Valiente1983: 354; Casariego 1947:25-33). Abans de decidir un nego-ci, Jaime Alsina consultava quines havien estat les senténciesdel tribunal consular en plets anteriors. É,s per aixó que acos-tumava a dir que el comerg es fonamentava en un estil definit

4O. Diccionario de Autoridades (1726).Tom2, pág. 380, 389; tom 3, pag. 383.

64

i en lleis própies que en guiaven el funcionament i que en con-dicionaven la práctica tant la llei escrita com les decisions ju-dicials que afectaven clarament les maneres d'obrar i imposa-ven un estil de comerg valorat a posteriori com a propi d'unsistema consuetudinari (Maine 1993). La dependéncia de la de-cisió del tribunal consular s'instal.lá com una constant en lacorrespondéncia, en la qual apareixen al.lusions continuadesa les fases processals, a la manera de gestionar els expedients,al carácter i la personalitat dels magistrats, als pagaments dedrets i de paper timbrat. Com que vivia a la capital, seu delconsolat, més d'una vegada hagué d'informar altres comer-ciants de la manera de fer justícia del prior i els cónsols i, coma exemple, escriví al seu corresponsal a Santiago del Esterosobre el demérit, és a dir, l'abséncia de qualitat promesa:ucuando igual caso u otro semejante se presenta en este RealConsulado, se nombran dos peritos por ambas partes paraque tasen el demérito, que es decir una pieza o una vara de talgénero que salió apolillado, y lo castigan en el tanto que com-prehendenr.al

Aquesta dependéncia respecte aladbposició judicial es ma-nifestá en el régim de les comissions, és a dir, dels percentat-ges que els comerciants cobraven per actuar com a consigna-taris d'altres negociants. Si el tracte comercial era complicat,la comissió s'apujava aunSo/oi un 60/o era un recárrec escanda-lós o excessiu que el consolat rebutjava, mentre que el d'estil,d'un 4a/o, era de justícia i estava d'acord amb les lleis mercan-tils i amb el criteri consular. Entre els amics, el percentatgeacostumava a reduir-se a un 3o/o,42 quantitat que després delmoviment d'independéncia de 1810 es reduí, freqüentment, al2o/o. Les práctiques comercials estaven determinades per la llei

41. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a José de Talavera, 26/811807.42. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 3/9/1808 i 1719/1808; a

Luis de laCruz lól9/1808, lól11/1808 i 1611211807; a Andrés Sánchez de Qui-roz, 161911808; a Carlos Camuso, 17/12/l8OB i 17/9/18O8; a Julián de Urmene-ta, 16l12/1808; S VII, Cop. 10-ó-5: a José María de Rozas, 1l4ll8l2; S IX, Cop.10-2-2: Cuentas con Sebastián Martínez Saenz; a José Martín González,t6/3/1809.

65

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

i pel costum, peró també pels acords privats i pels pactes in-terpersonals d'acord amb les circumstáncies canviants. Priorsi cónsols, d'altra banda, acostumaven a aconsellar-lo quan noestava segur de quina havia de ser la conducta que havia de se-guir, i fusionaven així la funció del conseller assessor amb ladel jutge i desdibuixaven la suposada imparcialitat que haviade caracteritzarla figura del magistrat.

A l'igual d'altres comerciants, Alsina refusava passar perles mans dels lletrats perqué preferia un sistema de dret sim-ple, sense formalitats, i perqué creia especialment en el poderdel consolat. Les percepcions d'Alsina sobre l'ens jurisdiccio-nal són significatives a causa de les diverses actuacions que hitingué, com a imputat, acusador, cónsol i simple veí de Bue-nos Aires testimoni ocular de la resolució de les causes d'al-tres amics seus. El procediment seguit en els plets mercantilses caracteritzava per ser breu i sumari, sense forma de judiciordinari i sense la lenta tramitació del procediment comú. Enel consolat, assenyalá, els plets (no piden escritos, y si inme-diatamente que se repara el defecto se deja el género, y se dade ello noticia al Juez para que mande al escribano y los Peri-tos a fin de que se reconozca y tasen el demérito y de estemodo se ahorra pagar al Abogado,.a3 L'abséncia de lletrat,d'altra banda, era una de les condicions fonamentals imposa-des per les Ordenances de Bilbao.

Alsina considerava que el consolat era el veritable con-ducte per a les representacions dels comerciants. Qui tinguésuna queixa, afirmá, havia de recórrer a la justícia consularmés que no pas exercir pressió política o consumir esforgosen juntes i tertúlies. És per aixó que escrivl que .sólo Dios co-noce el interior de los hombres" i que ell preferia tenir la pro-tecció del consolat en qualitat de jutge i en la funció de re-presentació dels interessos dels comerciants: (a los pocosdías nos presentamos muchos al Consulado, que es el verda-dero conducto, para que con nuestro escrito y nómina de losindividuos firmados lo elevase con su representación a la Su-

43. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a José de Taiavera, 26/8/1807.

66

perioridadu.aa El suport a la institució era, d'alguna manera,gairebé incondicional. Quan Juan Bautista Lima no va volerpagar-li més de mil cinc-cents pesos per Ia compra de fusta,Alsina va recórrer al tribunal i sol.licitá que es forcés el deu-tor a vendre un dels vaixells de qué era propietari per resca-balar el deute.as Durant el trámit oral, el consolat prohibí a Limaque s'absentés de Buenos Aires por sus pies ni por los ajenos;només li va permetre de tornar a Montevideo amb la condicióque deixés el seu fill a la ciutat com a garantia personal delfutur pagament dels diners que devia a Alsina el qual, enfu-rismat, aconseguí que el prior fes marxa enrere en aquellaprohibició.4ó

Alsina tenia el costum de recórrer amb assiduitat al tribu-nal per trobar I'arbitratge als successius conflictes judicials enqué es veia involucrat. En el ritual d'un judici mercantil, lestaxacions fetes pel tribunal tenien ple carácter judicial i esta-blien un precedent. Les senténcies tenien la finalitat, segonsdeia Alsina, de distribuir les responsabilitats i d'obtenir justí-cia ja que creia que la conducta més natural era la d'aprofitar-se de la mala sort dels altres. <No te fíes de palabras dulcesu,escriví al seu fill, "porque muchos de los hombres que esta-mos en el mundo procuramos lograrnos los unos á los otros,sea del modo que fueser.a7

Peró no hem de pensar que aprofitava qualsevol circumstán-cia per recórrer al consolat. Demostrá en nombroses ocasionsque era amic de resoldre els plets sense haver de passar pel tri-bunal, perqué li importava més <agarrar todo lo que se pueday olvidar los asumptos) que perdre el temps amb judicis queno se sabia mai quan acabarien ni com. El seu vocabulari as-senyala clarament l'oposició entre iudici i composició: el pri-

44. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 2/7ll808; a Carlos Ca-muso, 2317/1808 i 2516/1808; a Pedro Martínez Sáe¡2, 19/1211807; a FranciscoBueno, 2ll5/1808.

45. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pedro Martínez, lglllll90T i 416/18O8;l0-ó-5: a José Matfas de Azeval, 101211812.

4ó. AGN, DC, SVII, Cop. 10-ó4: a Manuel de Santelisis, l9ll2/18D7; a PedroMartínez Sáenz, 4 / 6/ 1 808, 19 / 1 2 / 1 8O7, 19 / l / 1 8O8, 19 / 2/ 1808 i 1 9/3/1 808.

47. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, l/6/1812.

67

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

mer, sindnim de discdrdia; el segon, d'arranjament amistós quepossibilita obviar la intervenció dels escrivents.as

Sobre I'exercici electoral realitzat al consolat hi ha algunesreferéncies documentals que fan palesa la forma en qué els in-teressats manipulaven les eleccions per ser dispensats delsllocs o per ser considerats candidats possibles durant la vota-ció anual. L'acIe de l'elecció es fonamentava en la insaculacióper als cárrecs de consiliaris i també per als de diputat de l'in-terior del virregnat que estava sota jurisdicció del consolat.Una vegada, Alsina va saber que els comerciants pretenien es-

collir com a diputat el seu gendre, radicat a Montevideo, Carlos Camuso; li aconsellá que no es presentés perqué el lloc I'o-bligaria a viatjar amb regularitat a Buenos Aires, i li explicáalgunes estratégies per controlar el resultat de les eleccions:

"Prepárese Vm. para ser diputado, si la suerte (y aún tal vezsin entrar en suerte) no lo desbaratase sin que mis esfuerzoscon mis amigos haya podido hazer mudar de su idea, y tantoque me he abanzado a decirles que Vm. no sirve para Juez porser su jenio demasiado docil y condecendiente en conformidadque a todas las partes quisiera dar razon, porque no tiene valorpara disgustar á nadie. Ya le digo a Vm. que me he abanzado aese exceso a fin de que no le incomoden a Vm. com ese enfa-doso cargo. Prevengo a Vm. con tiempo para que escriva Vm. aquien le parezca, a fin de que no se acuerden de Vm. para eseasumpto, guarde a Vm. el silencio de esta, mi prevención re-servadar.ae

Alsina passá a descriure-li, llavors, com es feia l'elecciódels diputats, a la qual només concorrien el prior, els dos cón-sols, el secretari, l'escrivent i el jutge d'apel'lacions com a re-gent. Aquest grup restringit era el que proposava els noms,molt sovint per sol.licitud d'aquells que estaven interessats aformar part del tribunal o de la diputació. Els possibles can-didats, en saber que s'especrrlava amb els seus noms per co-brir les vacants, podien demanar-ne l'exclusió. Alsina acon-

48. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Mateo Molina, 5/3/1808; a Juan Arze,5/3/1808; a Pedro Martínez Sáenz, 19/5/1808.

49. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Carlos Camuso, 30/4/1808.

68

sellá el seu gendre, Camuso, que escrivís al tribunal del con-solat "el que si pensasen con Vm., apoye el que Vm. no entreen el cántaro, dando las causas, glozándolas del mejor modoque a Vm. le parezca y quedará a mi cargo hablar quanto meparezca combeniente para que Vm. quede libre".so

Camuso tenia, en canvi, altres pretensions. L'ambició depoder depenia més de necessitats concretes i es conformavaamb estratégies temporals i provisóries. Per aixó intentá fre-nar el seu sogre. Enfront de la decidida actitud de Camuso deser diputat, Alsina li prometé que <apoyarla la cosa" i que no-més li restava esperar que la sort, és a dir, el vot per insacula-ció, donés els seus resultats. Alsina adquirí una gran expe-riéncia en les juntes del consolat de Comerg, en les quals esmanifestaven clares diferéncies entre els comerciants.sl

Els consolats representaren el dret dels mercaders a teniruna jurisdicció própia com a corporació. Es una estratégiajurídica basada enl'arbitrium d'uniudex o persona investi-da d'autoritat, amb el paper de regulador dels plets, general-ment de manera oral, ¡rerimposarla pau entre les parts (Le Goff1986: 47). El fur personal fou un privilegi per tal de ser jutjatsper iguals en un sistema fonamentat en la desigualtat, ja que elsindividus no rebien els mateixos cástigs per les mateixes causes(Levaggi 1972:55). La igualtat dels habitants de la ciutat no vaser mai l'ideal ibéric. La desigualtat institucional i la filosóficaeren bases de la naturalesa jerárquica de la societat colonial(Socolow & Hoberman 198ó). En produir-se la diferenciacióentre veins i habitants, també es consolidaren les distáncies fo:namentades en la condició legal. Les corporacions eren repre-sentades per cossos separats per jurisdiccions legals, una ma-nera d'actuar plenament d'acord a dret que perpetuava, almateix temps, desigualtats i injustícies (Von Jhering 1974).

50. AGN, DC, S \TI, Cop. 10-6-4: a Carlos Camuso, 1415/1808.51. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 2l/3/1808 i 4/ó/1808; S

IX, Consulado de Buenos Aires, Sección Gobierno. Exp. s, legajo l: nrlm. 4, del24/7/1784; núm. 5, 27/711784. Jaime signá aquí com a Jaime Alsina y Verjés;núm. 11, Junta de Comerg del 18/9/1788; núm. 8, del 2l/10/1786; núm. 1ó, del5/7/1792; núm.21, del 17l9ll79l; núm. 14.

69

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Les práctiques mercantils estaven immergides en un siste-ma judicial conegut de tothom peró no sempre estipulat perescrit, un ordre legal prefixat per codis i ordenances en el rnarcde les formalitats que aquells que els sostenien havien demantenir per ser afavorits amb l'exercici de dret de l'ens judi-cial que dominaven: el consolat de comerg. És un problemacentral de la história jurídica del període, és a dir, la creaciód'un dispositiu judicial propi dels comerciants que represen-tavalajustícia especial mitjangant la gestió d'un prior i doscónsols que, a l'igual dels consiliaris, provenien de les filesdels homes dedicats al comerg (Haring 196ó: 138). L'organit-zació de la jurisdicció comercial, d'altra banda, és un dels te-mes básics del dret mercantil (Fairén Guillén 1984). Derivacióde I'agremiació i de la constitució de grups corporatius, erauna facultat concedida a certs veins per sotmetre's a un tribu-nal especial que substituia els dispositius ordinaris a través dela gestió de jutges escollits en el mateix districte on havien d'e-xercir, durant un o dos anys, les funcions que se'ls assignava.En el nomenament dels jutges, a l'igual que en el dels regi-dors, intervenien algunes de les persones que després n'esta.rien sotmeses a la justícia (Ots Capdequí 1958: 292; Tjarks1,962). La cessió de jurisdicció a un prior i dos cdnsols conte-nia el principi jurídic que certs particulars s'arrogaven el dretd'impartir justícia entre els particulars, en aquest cas comer-ciants.

2. La construcció del patrimoni

<Contésteme Vm. quando pueda, porque primero es la obli-gación que Ia devocirím, porque los buenos amigos siempre que-dan bien.,

oYo hago lo que puedo, y miro los asuntos de mis amigosmejor que los míos.o'

2.1. L¡s r,xpenriNcrrs coMERCTALS

La trajectória pública de Jaime Alsina i Verjés permetcomprovar de quina manera va fer ús de les seves prerrogati-ves, de quina manera es valgué d'accions lícites i il.lícites perobtenir alld que li convenia més, i de quina manera construí elseu patrimoni. El patrimoni que formá fou fruit de la utilitza-ció estratégica de l'entramat jurídic que sustentá i garantí elfuncionament del mercat. Cadascun dels actes d'acord al dretpot entendre's en relació a l'activitat en qué trobá significació,com ara l'organització de la societat Alsina-Llovet, el tráfic ne-grer

-legal a la seva época- o la participació en tertúlies, ésa dir, reunions de tipus social que serviren I'elit per definirprojectes de grup. En aquest capítol estudio la lógica subja-cent a aquelles relacions, articulades pel sistema normatiu iper I'aparell judicial que suposá la resolució de litigis en casde conflicte, tal com he demostrat en el capítol anterior. M'in-teressa també analitzar els mecanismes que Alsina utilitzá perfer-se un nom i aconseguir prestigi social. Les persones no escaptenien de manera informal; els seus actes s'emmarcavenen el context legal i en el ritual que els donava cos i sentit. L'a-

_1. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: carta de Jaime Alsina i Verjés a pascual pa-rodi, 18/ó/1808; S IX, Cop.: 1O-2-2: a Julián de Urmeneta, lBl1BO9.

70 7l

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

compliment de les obligacions ajuda a repensar la idea de laimportáncia del crédit en el món colonial. Quan parlo de dret,no solament penso en la llei escrita, sinó també en els siste-mes de control social, de coacció moral i de forga consuetu-dinária posats en joc en les práctiques jurídiques (Smith 1997:227-322). Aquests tres pilars serveixen per comprendre el pa-per jurídic de la carta de recomanació en la construcció delvincle entre qui I'emetia, qui la rebia i la persona que aparei-xia esmentada en aquesta nota de confianga.

2.I.1. Le, socrETAT ArsrNe-Lrov¡rI LEs ACTIVITATS o'essrsti,Ncle

En el moment de constituir-se el virregnat del Riu de Pla-ta amb capital a Buenos Aires, Alsina ja formava part d'unasocietat comercial amb Bruno Llovet i Celices, que tenia cor-responsals a la Corunya, Barcelona, Lima, Cadis i Santiagode Xile (Navarro Floria 1992: ap.2; Udaondo s.a.: 5ó). La so-cietat comercial d'Alsina i Llovet era coneguda de manera pú-blica pels veins de Buenos Aires, peró no en sobrevisquerenproves escrites de I'existéncia perqué es mantingué, básica-ment, pel pacte tácit entre els socis.2 A causa de l'abséncia del'ens consular abans del 1794, restá fora dels registres de laciutat de Buenos Aires.

I-a societat reproduí els trets de les companyies comercialsde la coldnia: una envergadura petita, un capital social reduit,una fusió de no més de dos individus i una curta durada tempo-ral pertal de reduirles possibilitats de risc (Lugar 198ó), i la imi-tació dels patrons de comercialització de Catalunya i de la Co-mnya (Fradera 1995). Seguint el principi de la llibertat decontracte, la regulació legal establerta en les ordenances de Bil-bao fixá el concepte de companyia en termes de conveni decarácter consensual en el qual els socis es regulaven per norrnesdictades d'acord amb el seu arbitri (Sapelli 1990). A diferéncia

2. AGN, Testamenterfa: Succesiones núm. 3.87ó.

72

d'aquestes raons socials, les grans companyies estaven consti-tuides per un cos més gran d'individus que es governaven ambmétodes i regles fixos i segurs, tenien directors i factors, comp-tables que portaven la comptabilitat, tresorers, magatzemers,secretaris, etc. (Mariluz Urquijo 1981: 52-53).

La companyia, fundada amb l'ánim de lucre propi del con-tracte de societat, s'acompanyá del reforgament garantit per laconsolidació de llagos de parentiu espiritual o fictici. (Camp-bell 1976:218; FernándezPérez 1996), amb la particularitatque es tractá d'una unió encreuada. Mentre Bruno Llovet iCelices visqué a Buenos Aires amb la seva muller, nomená.Iaime Alsina padrí del seu fill acabat de néixer, Brunito, i, pa-ral.lelament, apadriná eI segon fill baró d'Alsina i de FranciscaAmbroa, Juancito. Jaime es vinculá per mitjá de la institucióritual i religiosa del bateig amb altres comerciants locals, comara la germana de Joaquín Salas yDíaz, un mercader gallec es-

tablert a la ciutat de San Juan, i apadriná el fill gran del co-merciant Pascual Parodi, radicat a Montevideo.3

Quan es convertí en soci de Llovet, Jaime Alsina tenia unsvint-i-sis anys, poc més de la meitat que aquell, que ja s'acos-tava als quaranta. Grácies a aquesta diferéncia d'edat, Llovettingué més fácil la tornada a Barcelona el 1788. Alsina redtá aBuenos Aires amb l'obligació de perseguir els deutors moro-sos de Llovet, alguns dels quals apareixen a la Razón de lasdeudas y dinero existente producido y de los géneros vendidosfeta per Alsina el 1795 a favor de Llovet i Celices. A la llista hiapareixen els cobraments d'Alsina als comerciants deutors deLlovet radicats a les places mercantils de Buenos Aires, Gua-leguay, Potosí, Santa Fe, Colonia i Córdoba. En aquesta últi-ma plaga vivia Roque Ambroa, el germá de la muller d'Alsina,Francisca Ambroa.a A través d'aquest document s'evidencia elcontrol comercial d'un ampli espai geográfic que no arribavamés enllá de l'Alt Perú.

3. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Francisco Prieto de Quevedo, 1312/18081a Joaquín de Salas y Díaz, 1613ll8l 3 i I ó/1 l/l 808.

4. AGN, Testamentería: Sucesiones núm. 3.87ó.

73

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Alsina féu molt poques trameses de mercaderies a l'AltPerú ja que no tenia interessos econdmics en aquestes árees,tot i que Buenos Aires depenia del centre altoperuá, en l'áread'influéncia del qual estava inclosa. La manca d'interés peraquesta zonaté una explicació molt senzilla: entre el 1787 i el1789 Alsina es va veure afectat per les nombroses fallides decases comercials provocades per la imposició del lliure co-merg el 1778 (Bernal 1987: 24).Perdé més de trenta mil pesos,i preferí no intentar.mai més especular en negocis amb elnord, i molts anys després aconsellá al seu amic Urmenetaque abandonés els mals negocis o que només prometien dis-gustos, com ell havia fet amb els del Perú.s

Després de radicar-se a Barcelona, Llovet aprofitá la per-manéncia d'Alsina al virregnat i continuá enviant-li efectes aconsignació per redistribuirJos en els tres mercats més prós-pers de l'área meridional: les places de Buenos Aires, Monte-video i Santiago de Xile (Navarro Floria 1992: ap.2). Aquestsefectes arribaven a Montevideo, d'on passaven, en bot, a laduana de Buenos Aires. Alsina concentrava els efectes i envia-va els baguls a Santiago de Xile, a través de la ruta terrestre deMendoza.ó Els baguls contenien mitges i mocadors de cotó ide seda, gorres, lligacames de seda i de fiI, tisores d'esquilar ide barber, fiI, llana de vicunya, capses de cera llavorada, bar-rets, navalles i indianes fines. Les trameses que Alsina féu aLlovet foren, básicament, de cuir i coure. Les seves activitatsmercantils van ser les mateixes que caracteritzaren altres co-merciants com ell a l'época colonial. Coures i or sortien cap aEspanya i es creuaven amb mocadors, mitges, gorres i pro-ductes de luxe; Alsina preferia les randes catalanes.T

La tasca d'Alsina era la usual a l'época; en treballar com a

5. AGN, DC, SVII, Cop. 10-ó-4: aJulián de Urmeneta, 1ó4l8/1807; aJosefCosta i Teixidor, l3/2ll808; a Tomás Ignacio de Urmeneta, 1ól3/1808; a Ra-mon Xavier Thompson, 19161 1807.

ó. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Julián de Urmeneta, lól7/1808; AGN,Testamentería: Sucesiones núm. 3.87ó.

7. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Tomás de Urmeneta, 1ól5/1808; Cop. 10-ó-5: a Bruno Llovet, lól8/1812; a Pedro Pablo MartínezEanz, l9l7ll8o7.

74

consignatari de Llovet es quedava amb la comissió de les ven-des, peró pel vincle d'amistat que els havia unit preferí des-

comptar un percentatge més petit que l'habitual: el 5o/o, consi-derat d'esti/ en les transaccions a I'interior del virregnat, lisemblá una quantitat justa tot i que es tractava de comerg ul-tramarí.8 Havia d'escriure cartes amb regularitat extremada iinformar els receptors sobre els assumptes més insignificants.Era una tasca dura que exigia l'ús de terceria (Salinas 1967:78'79), és a dir, de la col'laboració dels dependents de les botiguesja que, a més de redactar les cartes, estaven obligats a repro-duir-les al copiador seguint estrictament el criteri cronológic.El primer dependent d'Alsina fou Bruno Francisco Celices, ne-bot del seu soci Llovet i fill del comerciant Antonio Celices,radicat a Ia Corunya. Bruno Francisco arribá a Buenos Aires el1775, embarcat en El Patagón, un dels correus marítims que

sortien de la Corunyacadados mesos amb rumb a Montevideo.Des del moment que es quedá sol a Buenos Aires, Alsina

diversificá densament les seves activitats. Realitzá operacionsde tráfic, comprá, vengué i cobrá comissions. Deixá els tre-balls interns de la seva casa comercial a diversos dependentsque s'encarregaren de la tenidoria de llibres, de reproduir lacorrespondéncia mercantil i de controlat el magatzem (Hal-perín Donghi 1972 42;Petit 1979 27). Mantingué amb altrescomerciants una correspondéncia consistent que indica comeren d'importants els vincles i les relacions socials' Els comer-ciants s'aüsaven els uns als altres sobre les probabilitats de laproducció de béns primaris, sobre les trameses d'altres mer-caders, sobre l'arribada de mericaderia d'Europa, a més de fer-se favors i oferir-se serveis.

En un parell de décades, i a pesar de diverses pérdues que

estigueren a punt de portar-lo a fer fallida, Alsina es convertí enun membre important de l'elit mercantil de Buenos Aires. Unade les taxonomies més importants dels barons especialitzats enel comerg foula Relación de los comerciantes y Comkionistas de

España y del Reyno, Mercaderes de ln tienda abierta y Almacene-

8. AGN, Testamenterla: Sucesiones ntim. 3'87ó.

75

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

ros de Caldos y frutos, realitzada pels comerciants de BuenosAires el 1798 per la pressió de les autoritats sobre els apoderatsdel comerg i de l'ens consular. La classificació diüdí els baronsdedicats a l'art mercantil entre comerciants i mercaders. Elsprimers es dedicaven al comerg a l'engrós, i els segons es dedi-caven al comerg al detall (Socolow 1983: 134:. l99l).La Rela-ción, que havia de servir per al control del tribunal del consolat,de la població i del sistema impositiu, classificá Jaime com acomerciant i no com a mercader, magatzemista o dependent,com pot observar-se en el facsímil següent.e

Alsina portá a terme altres activitats amb les quals cons-truí el seu patrimoni i que qualificá de própies de l'assisténcia,ja que actuava en els acords extrajudicials com a intermedia-ri. Entre els més significatius, destaco el paper de cobrador delloguers de propietats que pertanyien a amics seus que haviendeixat Buenos Aires, com ara Joaquín Antonio Mosqueira;loles gestions que féu per agilitar els testaments que beneficia-ven els absents de la ciutat; l'interés pennanent a satisfer lescomandes d'articles de consum d'alta qualitat que li feien elsconeguts radicats en altres punts de l'espai llatinoamericá; lacura que posá en cadascuna de les mesades que enviá a les do-nes vÍdues i solteres que depenien d'algun familiar establert aBuenos Aires. En tots aquests casos, Alsina assumí la respon-sabilitat davant dels pagadors, tots comerciants, ja que actuáen qualitat de garant.lr

Les accions dels comerciants com Alsina mateix es carac-teritzaren per mantenir-se dins els estrictes marcs jurídics, re-colzades en vincles d'amistat, en relacions de parentiu o enpersones conegudes (Balmori et al. 1990). En aquest sentit,paraules com arafiador, fianga o confianQa no són mots pro-nunciats al'atzar, sinó conceptes que en l'ámbit del dret ad-quireixen un sentit definit i parlen tant de les obligacions quecontreien les persones com dels documents escrits que podien

9. AGN, DC, S I)K, 4-7-5, Consulado de Buenos Aires, Sección Gobierno.10. AGN, DC, S VII, Cop. IO-6-4: a Joaquín Antonio Mosqueira, 1613l.1807.11. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Andrés Vicente Vidal, lTllOllSOT; aTo-

más de urmeneta, 1611011807 i 1611211807.

76

"Relación de los comerciantes y Comisionistas de Españay el Reyno, Mercaderes de la tienda abiertay Almaceneros de Caldos y frutos, 1798r.

I &."Ztn*'á'#p...1.'r**,. t"'J,r{"' 5' 'Z¿*'-t u?na-1'*,

X.Az,a/do,cú'n.-q* t;i,**"l'2* fu*-'*""

á.-ru*¿ b*q*.V.,h¿.Q.rt *u%n--''Qa' --!l -.--(-- ,, ^ .ü ?""- Oto-J- Ann*.^'uá*r',""9 r*ctz Q*>e

tZ5.¿ú?'r*, - r''4o o' &a*'nq's'

Z. 4*r'- tz4re*ov*"'5''zc-'*'W á¿¿;''t t?--'

1,3¡r.RA*q*-&'4'1ñ'A-t-t* l)uto¿ét*ltirctg'.'''

J, -{-É e. b haú-. tl; Y! X3*,* á'l^o-;'Á'"?' "'@,-Z¿*tA...ñ á,tr*.**

,z?a*.,- u 4* ai'd 3a* *t d'a-"ta' á Ar* cbr,*,út ' lz''R'h**&Q'oetv'

ó' n'r-- Q,rt lrr- ' . 'J,Q-*, iu*rt,.;. " "'á'&.;üirye*

e' v'7' --t

i,,*' ,t)*r-..^C¿" "'á''lb* aSr*t*' aut*t 2¿a'ao¡ux'

¿F3.aa4 VWí& á'hgd;*,1,r2*r,¿/*rr* .rll;...- l'd.2 q*"'r"br' ,á 3* "fu>+'l.ni?ta*¡Ír..' ' Z. t"--€b' 6'il-

V.A.t>.,ra'q *'a'

l. á** L'atr-r.e''ftf'¿/" ?"t',"¿*'-

L&. nfn.'"a.a

9.,Íiletab tun

J rU"^(8'+.*''^",..1.(L-, ?tvtbtr.

l, '&, &o*...,áft*,fr.,&

AGN, Relación de los comerciantes y comisionistas de España y el Reyno,Mercaderes de tienda abierta, almaceneros de caldos y frutos y dependien-tes de unos y otros.Buenos Aires, 1798.

77

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

presentar-se com a prova en judicis potencials. La construcciódel seu patrimoni depengué de l'ús d'instrrrments jurídics queregularen la circulació de béns i serveis (Maixé Altés rggs).Els mitjans més importants foren el contracte de compraven-da, de transport, d'asseguranga, el cobrament de comissions ila utilització de la lletra de canvi, que expressava un títol decrédit o de valor, i que fou el mitjá de pagament més freqüentdurant el segle xvrrr (Pérez Herrero 1988).

Alsina aprofitá que residia al port per dedicar-se a l'extrac-ció de metál'lic cap a la península.12 Rebia aiguardent i bagulsamb géneres que li enviaven Bruno Llovet i celices, Dora iGrasot des de Barcelona; cap allí enviava el coure que Fer-nando de Aguirre aconseguia a Coquimbo, tasca per la qualcobrava una comissió d'estil. Els contactes d'Alsina a cadiseren Tomás de urnrtia i Francisco Iriarte.r3 una altra de lespreocupacions que tingué fou el control dels patrons de vai-xells, capitans i mestres de nau, i també dels consignataris aqui enviava les seves mercaderies o de qui en rebia.ra Mantin-gué sempre els contactes amb calella, si bé no foren gaire re-gulars. El 1785 Josep Alsina i Goy decidí enviar mitges a Bue-nos Aires perqué allí hi havia el seu nebot Jaime Alsina iVedés; va recórrer als serveis del patró Bonaventura Bofill,parent polític seu. Francisco Alsina i Costas, d'altra banda, amés de mantenir comunicació amb el seu cosÍ Jaime, estava alcorrent dels efectes més apreciats de les places de Buenos Airesi santiago per mitjá de notes que altres comerciants, en gene-ral parents seus, li enviaven amb regularitat, com es pot com-provar en les reproduccions següents. La informació de l'estatdel mercat incloia efectes de llenceria de qualitats i preus di-versos i sedes; o al'lusions com ara que els habitants de Bue-

12. fndice de comerciantes y embarcadores que exctraen metólico desde Bue-nos Aires entre 1779 i 1783 (Garavaglia 1987: Annex 5, 109-112).

13. AGN, DC, S VII, Cop. lO-6-4: a Fernando de Aguirre , 16l}llg}g; a To-más Ignacio de Urmeneta, 1612/1808; a Julián de Urmeneta, 1612/18}8.

14. AGN, DC, S VII, Cop. IO-6-4: a Andrés Vicente Vidal, Z6fiZll8O7; a Car-los Camuso, 23/l/18O8; a José de Trucios, 16/211808; a Manuel de Santelisis,l9ll2ll807; a Antonio Mont, lll/18O9; a Pascual Parodi, 24112/1808; Cop. 10-ó-5: a Francisco Calderón, 9/2/1815.

78

nos Aires preferien les cintes, els mocadors i les mitges de co-lors més vius que a Xile o a Lima.ls

Carta de Jaime Alsina i Verjés (Buenos Aires)a Francisco Alsina i Costas (Calella), 1803

sWF** ¿uñrf€*, Fons Alsln¿ c¡txa N¡ 60s8' atto 1803'

eaLil¿1 fur*r,*y* yúran. 2 rl-lt ogr -

15. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Julián de Urmeneta, t6/lll809; AHMC,Fons Alsina, Companya comercial Alsina, March i Cona, Capsa 10, núm. 215,Cartes soltes de Bonaventura Bofill, nebot de Josep Alsina i Goy (178ó). ,.Fac-tura de un Baúl de mitxas de seda de compta de José Alsina i Goy para bendreen Buenos Ayres, 8/8/1785, Joan Bofill y Bonaventura Bofill".

ett-,rr¿ p%r*, tl\uw;rj* ast .",;,rrro,&, Jrg,,lrlwrra qntm"^árrrnaqÁmi sob¿r, W-r . áfrirnü,antcnlr*'r"o 'Jn7#eff "* tfu.' tmr^'*,, on rni wrht *'Sr^r- *i' 1thrt t"t'

' eÁ ¡'&rr**'; úrri;t. lo grni*,i @n.,pd 1.!$'?r't'nWnÁ #.ilmp,;!"Zq;r' h¿Lsi,t-.& Át gurÉ-.''i\i¿8:'¿t&f!.rlttl¡¡'m

e\ob*lo&, h v'Úl^ cvtttgPt'¿'&Uur',e txut o6olü Vn-,hfuotti;* Át frt l^, t; .rnn-d n rb 3"'*"*;*" y+ áaa'¡*^

*+r¡rc&rfl¡iüh h9^9¡.t elw-"1'm'á* patatto fur üt'ef,'iy|rüil:Xn"H ¿^Af;etú!;, tbsefú&rcut ü\tl,üss e{¿ 'rt'.Lurn ulán üJ* ',t¡ 'ráfu poi m cllryíilc

o^ *i. ¿*¿ útt Úb*fr dcmtün','1pot'-a &tJ+laodin cin ümH;'&"" ffi }i:úiÑiñ, ry utu n ^n'fitot o' ottg t r, lat i"n*ritlcr'Ál d'*L

CI 2f.lr*.Á, or*rr'n^L ü Qo¡'¡*i^ pr 4,amn

Ct l¿¡a¡on¡ lrÁ¡rr¡";o-Lo h, c.hLü, qw nb pod,.rrn''nrLt LdiJ"'ni'tQ}zr"u,ti Pr*".e 1 dtz,o \*&n ári'

w *iW;ir,*atl*yrh

79

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

<Nota de los efectos más parentes para ra prazade ch'eolffl-c-.Fons Atsina, Capsa 10,N." 21S, sense especiflc-acló d;orlgen ni data.

' *-+ 16r -.-Prti, t<*8*¿ao&s @aa¿ct@r d..- ttTzJaz. Cq¿Ua¿.--.*-.t.zf ,#wJb*Zrou frerr¡g & lurñ4 fu¿Eo¿--^- -t' 2 f-..il^ ¿<. útú? rpru¿o aza& ¿r,ee,

<Nota de los efectos más parentes para raprazade Buenos Aires>

¡t.x.') -..H.]a},24¿*t.h-^-

Fk:;ijP.<c**

MAMC. Fons Alsina, Capsa 10,N.'215.Continuació

81

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Alsina orientá decididament la seva actuació,en espais ra-maders, l'área coneguda per mesopotámica (situada entre els

rius Paraná i Uruguai) il'hinterland de les ciutats de Santa Fe

i Córdoba. També controlá el comerg dels ponxos de Santia-go del Estero (Garavaglia 1987). Al Paraguai comptá amb els

germans Sebastián i Pedro Pablo Martínez Sáenz, als qualsvenia farina i dels quals rebia I'herba mate suau, menuda iforta.16 A Santiago de Xile utilitzá una figura jurídica que es

popularitzá durant el segle xvrrr, la del corresponsal' El ca-talá Mariano Serra i Soler, nebot del seu amic Mariano Serra,que restá a la Corunya' va ser corresponsal d'Alsina durantmolts anys (Maixé Altés 1995: 358). En nom d'Alsina com-prava a altres comerciants de la ciutat de Buenos Aires, moltsd'origen catalá, com ara Cavañás i Torrens, que servia a lacasa de Santa Coloma i a la casa Sarratea; al concessionaride Francisco Lecica, Natalio Compron; a Tomás Lecica; PedroBotet; Ignacio Pequeño; Juan Larrea; a l'apoderat de Pe-

dro Freire; Miguel Cullen..' Les maneres en qué es conju-raven els riscos, dins de l'espai del virregnat, eren molt varia-des. Assegurat per un sistema de comunicació lent perórelativament segur, Alsina multiplicá els articles que comer-cialitzava i circuits de comerq i tingué una série de corres-ponsals a diversos punts geográfics del virregnat del Riu de

la Plata que treballaven a les seves ordres, alhora que Alsinaactuava a les ordres d'ells. El seu cor"responsal més impor-tant aXile fou Tomás Ignacio de Urmeneta, de qui Alsina eraintermediari.

Alsina tenia l'esguard fixat permanentment a la BandaOriental. A Montevideo posseia un magatzem, i el seu compa-re Parodi, amb la seva filla Sancha, i alguns dels seus amicsmés íntims vivien a la ciutat.ri L'actual Uruguai era, per alsgrans comerciants de la capital virregnal, l'altra banda, una

ló. AGN, DC, S IX, Cop. 1O-2-2: a Pedro Pablo Martínez Sáenz, l9l2ll809;Cop. 10-ó-4: a José Jalencas, l9/8ll807; a Tomás de Urmeneta, 161611807 .

17. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Bonaventura Alsina i Pons, lól8/1807; a

Pascual Parodi, 24/lO/l8O7i a Manuel Garcla Pichel, 4l3ll807; a Carlos Camu-so, l/8/1807.

82

área que es caracteritzá per ser un centre de producció i ex-portació de cuirs (Salvatore 1993:82; Salvatore & Brown 1993),una mena de vaqueria que servia per extraure el cuir que teniacom a eix Colonia i Santo Domingo Soriano (Sala de Touronetal. l97l; Barrán & Nahum 19ó8).

Una gran part dels comerciants entrá en contacte amb ellaixí que arribá al Riu de la Plata. Buenos Aires estava plagada,a l'época, de negociants d'origen catalá i basc que trobaren enel nou virregnat un lloc que no podien tenir a les árees de co-lonització antiga. Alsi¡a parlava dels catalans que vivien a laciutat d'una manera forga ambigua. Molt poques vegades espresentava com a catalá i més d'una vegada se li havia retretaquesta mancanga de vincles amb els seus paisans. Els con-tactes que hi mantingué foren limitats, fins i tot durant el pe-ríode en qué a Buenos Aires s'afavorí la militarització localper contrarestar la puixanga dels anglesos, un procés que.re-produí la classificació regional peninsular en l'organitzacióinterna de la milícia (Halperín Donghi 1978). Alsina no fre-qüentava els seus paisans perqué, per protegir el patrimoni,era més útil comptar amb múltiples üncles que formar partd'una xarxa formada únicament per catalans.ls Aquesta xarxano assegurava res en un món en el qual les diferéncies reals esmanifestaven per la condició económica, social i jurídica deles persones i no pas per la procedéncia geográfica. En unaocasió digué que la manca de contacte amb els catalans deBuenos Aires tenia una única explicació: la falta d'assumptes,i que preferia relacionar-se amb els noriginarios de las diver-sas Provincias de la Península" i amb els opatricios de BuenosAiresrr, tots ells inserits en el cim de l'estmctura socioeconó-mica i política.re Les relacions de parentiu foren molt impor-tants per reduir les eventualitats: ser fill, germá polític, germáo fillol d'una altra persona de crédit reconegut garantia el cin-quanta per cent dels negocis.

18. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 31110/1807 i l213/1808;a Joaquín Antonio de Mosqueira, 2613/1909.

19. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 3ll10/1807.

II

83

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

La construcció del patrimoni fou el resultat de l'adequacióde les conductes al tipus de mercat i als vincles entre oferta idemanda, ja que Jaime percebia que el virregnat del Riu de laPlata era molt diferent de les altres árees imperials. Alsina iVerjés organitzá" una filial a Salta a cárrec del seu fill gran,també anomenat Jaime (Curolo 1975: t. I), i el seu interésprincipal es concentrá en el mercat intern. Cap a finals del se-gle xvlrl reconegué en Catalina Soto la persona que tenia unpoder més gran en l'esfera comercial de Buenos Aires. Tinguéamb ella els seus primers tractes comercials, a l'igual dels quepassaven per Buenos Aires per radicar-se en altres punts delvirregnat del Riu de la Plata -com el germá de la comare deJaume, Joaquín de Salas y Díaz- o de la governació de Xile

-els germans Julián i Tomás Ignacio de Urmeneta (Halperín

Donghi 1972:20).20El coneixement del mercat i de la manera com actuaven

les persones implicades en els tractes eren els dos puntals delsistema teixit a l'interior del virregnat. Alsina es referí a aquestintricat vincle, manifestant-se en contra de l'especulació i delcálcul com a úniques variables de mesurament dels guanys.Aquesta creenga és, justament, la que ha fet que alguns histo-riadors, com ara Halperín Donghi, acusin els comerciants co-lonials de mtinaris i temerosos del risc. D'acord amb el crite-ri personal d'Alsina, (no se debía tirar mucho de la cuerda"per fer possible que otodos ganasen algo sin sacrificar todossus bieneso.2l

Alsina realitzduna classificació encertada dels diversos co-merciants i jerarquitzá el tipus de negocis que es feien al Riude la Plata. D'una banda hi havia els amos de magatzems al'engrós, i, de l'altra, els que tenien botigues de venda a la me-nuda on podien aconseguir-se fácilment productes per al con-sum personal. Per a Alsina, no es tractava de maneres de vendreoposades o competitives, sinó la millor estratégia per afrontar

20. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Tomás de Urmeneta, 161711807 i 16/1/1808.

21. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pedro Pablo Martlnez Sáenz, 1719/1808.

84

les potencials adversitats.22 Ell posseia una botiga al carrer delCorreo, on venia a termini, peró no es dedicava personalmenta la venda a la menuda: aquesta activitat la deixava a les mansde la seva muller, Francisca.

2.1.2. In circulació de la infonnació i el control de l'espai

L'espai llatinoamericá s'organitzá de manera para}lela al'espai peninsular sobre la base del predomini del capital co-mercial i no va ser un territori dependent de les polítiques ex-ternes.23 Com ha dit Charles Tilly, l'empresa mercantil tinguéel mateix paper formatiu a Espanya que a les seves colónies(1992: 1ó). Quant al virregnat del Riu de la Plata, l'obstaclemés important que hagueren de véncer els comerciants fouI'enorme distáncia que els separava de la metrópoli. Les fontsd'informació amb qué comptaven per decidir quins tractesmercantils podien fer eren la correspondéncia, els impresos iles papeletas. D'Espanya acostumaven a arribar-ne molt pocsexemplars i els comerciants es barallaven per adjudicar-se có-pies dels impresos, per la qual cosa era habitual que passessind'una má a una altra.

La correspondéncia mercantil solia anar acompanyadad'escrits polítics, fulls volants, diaris i impresos. Els impresosenviats des d'altres ports es reproduien a les impremtes, ge-neralment davant d'un escrivá, i els pagaven els comerciantsque els feien circular. Un llibreter de Buenos Aires era l'encar-regat de redactar els impresos en qué analitzava la situaciópolítica, i es venien tan de pressa que en una ocasió Alsina di-

22. AGN, DC, S IX, Tribunales, Legajo A 13, Exp. 22,|779;Expedientes delConsulado de Buenos Aires, Sección Gobierno, Legajo 1, núm. 2ó, fndice delas personas con tienda según calles de Buenos Aires; AGN, DC, S VII, Cop. l0-6-4: carta a Dionicio Caveza de Enriquez, 28/1lll807; a Carlos Camuso,9/ 12/ 1807 ; a Julián de Urmeneta, I ó/1/1808; a Luis de la Cruz, 16121 1808.

23. La bibliografia que ha abordat aquest tema és múltiple. Citem, entre al-tres, Oddone 1982; Torre Revello 1970;Kicza 198ó; Brading 1983; Ciafardini1984; Chiaramonte 1984a,1984b,1991; Garavaglia 1983, 1987; Gelman 1993;García-Baquero González 1989; Bustos Rodríguez 1995; 1991.

85

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

gué a Parodi que nluego que salieron los dichos impresos seacavaron por los muchos que concurrieron a sacarlos, y infi-nitos nos quedamos sin ellos, y para que Vm. no careciese sinnoticias, los pedí prestados a un amigou.2a Els impresos ana-ven i venien de Montevideo a Xile, passant per Buenos Aires.En una ocasió, Alsina enviá a Xile "nueve impresos: n" I y 2;n" 3 proclama de Elío, n" 4 noticias de Europa, n" 5 oleada so-bre la Europa, n" ó proclama de Arequipá, rro 7 oficio hecho aPack, no 8 demora completa de los prucianos, no 9 proclamade Catamarca, también incluyo una papeleta de las noticiasde esta, según me las han dado a mí. Incluyo el Bando que hapublicado o mandó publicar esta Real Autoridad que ba conel no 10r.2s Potser el fragment més il{ustrador de la maneracom s'informava la població de Buenos Aires el trobem en lareferéncia que Alsina féu a Luis de la Cruz: nincluyo a Vm.los impresos que han salido y la Papeleta que han llegadot...1. El Sor. Alcalde de primer voto, Martín de Alzaga, á teni-do una Gazeta que dicen está en la imprenta, que oy salenexemplares. Le mandaré uno y como no la he visto solo diréque se dice que en ella constan los Tratados de Paz del Con-tinenter.2ó

Una altra font d'informació foren els rumors. Amb I'arri-bada de pilots o passatgers comengaven a circular rumors perla ciutat i, immediatament, Alsina els reproduia en la corres-pondéncia que enviava a diversos punts de l'espai imperial.GonzálezBernaldo estudiá l'interessant flux dels mmors en lacampanya de Buenos Aires durant l'época rosista, i demostráque aquest flux incidia en la presa de decisions de tota mena,possiblement molt més que les conviccions polítiques dels ac-tors (González Bernaldo 1987). La hipótesi de l'autora pot seraplicada en un context urbá colonial per entendre com els co-

24. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 28111/1807,9/1211807,3l/lO/18O7,5/3/1808, 2O/2/18O8 i 1213/1808; a Joaquín Antonio Mosqueira,26/411808; a Fernando de Aguirre, 16/11/18O7; a Luis de la Cruz, 16/411808.

25. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Luis de laCruz, 16/611807.2ó. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Luis de laCruz, 1611111807.

8ó

merciants prenien decisions tant pel que feia als negocis compel que feia a la política. La fiabilitat de la informació depeniade quina en fos la procedéncia, peró no sempre se'n constata-va la font abans de passar el document a la impremta per di-vulgar-ne el contingut a un nombre de persones restringit i fá-cil de controlar. Si bé no sempre es creien totes les notícies,era l'única manera de mantenir-se informat, i amb aquest dé-

bil i fugag tipus de font d'informació es conduien comerciantscom ara Alsina. Habermas ha assenyalat que el tráfic de mer-caderies i notícies creat pel comerg a llarga distáncia durant elcapitalisme primerenc modificá el marc de relacions esta-mentals de domini (1981: 53).

A vegades, la informació que circulava per la ciutat era va-lorada per les autoritats, que en prohibien alguns parágrafs o

el contingut sencer. nSi por casualidad ha llegado alguna Ga-zeta española o extranjera a manos de la Superioridad, muypoquísimos la pispean, hasta que se reimprimen los capítulosque son de reimprimiro, escriví Alsina en les seves cartes. Al-sina i els seus iguals tertulians preferien els diaris que els en-viava el seu compare Pascual Parodi des de Montevideo: ola

bella y agradable papeleta que Vm. me ha remitido, quandoacabé de leerla", va escriure-li, ume la llevaron para sacar co-pias, y antes de la noche ya estuvo impresa,.27 A diferéncia delmmor, la publicació d'impresos no pertanyia al camp de I'o-pinió, sinó al de la informació útil o necessária i a la celebra-ció col.lectiva (Lampériére 1988: 241).

Vull fer referéncia en aquest moment a la importáncia del'escriptura a l'interior de l'espai mercantil del Riu de la Plata'El comerg exigia un llenguatge particular, que alhora el ga-rantia. La revalorització de l'estudi del protocol seguit pels co-merciants en la redacció de la seva correspondéncia (Angulo1993) s'ha fet només des d'un punt de vista instrumental. Elsestudis historiográfics, particularment a I'Argentina, defugenfer referéncia a l'origen dels documents que utilitzen per a la

27. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Joaquín Antonio Mosqueira, 1ll8/1808i 5/8/1808; a Pascual Parodi, l919/18O7,261911807 i 31/10/1807.

87

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

reconstrucció histórica del moviment comercial. Com asse-nyala Sevasti Kessapidu, les cartes constitueixen un fet lin-güístic que representa la cultura, peró també les dimensionscontextuals de la institució corporativa. Les cartes mercantilsestan produides i són interpretades sobre la base d'un conei-xement sistemátic que estableix un llengu.atge persuasiu. Ésun co{pus de textos, i no textos individuals, que es dóna en si-tuacions contextuals determinades (Kessapidu 1997) i quecontenen el germen de les obligacions que, a vegades, nomésconeixen les parts o que només és possible discernir si es

comprén el significat que tenien a l'época de la producció elstermes que hi surten (Polonio Calvente 1934: l2). El paper dela informació escrita en aquest món en qué els membres de laxarxa social només es podien mantenir en contacte mit-jangant la paraula escrita en la carta comercial adquireix unaimportáncia essencial.

Mantenir el contacte i la preséncia era tan important comno cometre frau en el comerg. Per aixó era una activitat frené-tica la que s'originava en les cartes que, en paraules de Sali-nas, tenien privilegi de classe (1967: 24). Els comerciantsacomplien els requisits legals, tant de la reial cédula del1794com de les Ordenanzas del Consulado y Casa de Contrataciónde Bilbao, que estipularen l'ús obligatori de quatre llibres: unesborrany o manual; un segon llibre major, en el qual hi haviaI'haver i el deure; un tercer llibre d'assentament de carrega-ments o mercaderies rebudes, trameses o venudes; i, final-ment, un quart llibre copiador, en el qual s'havien de repro-duir totes les cartes dedicades especialment als negocis sensedeixar entre elles cap espai en blanc, excepte el de separació(capítol IX de l'ordenanga). Els copiadors d'Alsina reiteren elmodel d'escriptura comú a tots els comérciants de Calella,2s

28. AHMC, Fons Alsina: Francisco Alsina i Costas, Companyia comercialAlsina, March i Cona, Capsa 13, Copiadors de cartes de la Cia. Alsina, March iCona i de Francesc Alsina i Costas com a mercader particular, Anys I 793-1 809;Documentació Patrimonial de Francesc Alsina i Costas, Capsa 21, núm. 189.Copiadors de Cartes de Francesc Alsina i Costas com a particular. Anys 1802-l 808.

88

que es desenvolupá a la segona meitat del segle xvllt grácies a

l'aprenentatge de l'escriptura; el 1805 la població' que no su-

p"iunt els tres milers de persones, tenia tres mestres d'escola'

Entre els comerciants fluia una rica i variada informacióque estavá assegurada per la regularitat dels correus que sor-

tien a mitjan de cada mes cap a Xile, excepte durant el tanca-ment hivernal de la serralada dels Andes des del marg fins aljuliol, i cada setmana cap a Montevideo. Fins i tot quan no te-

nia assumptes per tractar, Alsina aprofitava els correus permantenir els vincles amb els seus interlocutors' La seva cor-respondéncia es caracteritzá per l'abséncia de crítiques i d'o-

fenses; intentá explicar sempre els seus pensaments sense ex-

pressar clarament els motius de les seves queixes. Ser massa

xerraire estava tan malvist com no ser honrat. Preferia ono

hablar mal de otro a banderas desplegadas', ni tan sols ambles persones amb qui tenia confianga. En escriure les seves

cartes distingia dues classes de receptors: els subiectes de com-

plirnent i els subiectes de satisfacc¿<í, classificació que condi-cioná la formalitat i la informalitat dels missatges.

La correspondéncia que mantenia amb els subiectes de sa-

tisfacció o de confianpa (amics, parents i habilitats en d'altresplaces mercantils, i també els correus i els carreters dels qualsAlsina presumia que no anirien a I'ens consular amb la cartacom a mitjá probatori) té taques i ratllades.2'Amb les perso-

nes de compliment, és a dir, les que havien establert amb Alsi-na una série d'acords estrictament mercantils, la formalitatera més gran: quan s'equivocava en escriure la carta, la refeiaen lloc de ratllar i esborrar. La raó és evident: com a materialprobatori, a les cartes constava de manera explícita el pacteentre les parts.

Com que el control de I'espai fou sempre un dels interessos

básics dels negociants, la correspondéncia d'Alsina ofereix lapossibilitat de dibuixar cartográficament la seva xarxa mer-cantil i d'analitzar l'estructuració interna de I'espai colonial

29. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Francisco Calderón, 9ll/1816 i 112/1816;

Cop. 10-ó-4: Carta a Carlos Camuso, 1/10/1808.

{

f

89

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Icom a ámbit amb característiques própies i, a vegades, en con-tradicció amb els interessos metropolitans (Assadourian 1982).trls mapes núm. I i núm 2, elaborats a partir de la correspon-déncia d'Alsina, indiquen l'univers de vincles socials que man-tingr-ré tant a I'América del Sud com a l'actual Repúrblica Ar-

-eentina abans del 1810.30A partir del 1804 es produí un canvi drástic en les caracte-

rístiques del tráfic i del volum dels intercanvis com a conse-qüéncia de les glrerres continentals que portaren a la guerra deTrafalgar el 1805. Bruno Llovet i Celices aconseguí realitzar unaúltima i important tramesa cap a Santiago de Xile a consignaciód'Alsina. Els efectes arribaren a Xile i restaren a cárrec de To-más de Urmeneta, que era el consignatari d'Alsina ja que teniaresidéncia fixada a la plaga de S¿rntiago (Díez Rementeúa 1992:374; Maixé Altés 1995:359). Urmeneta, per la seva part, les re-partí entre els comerciants Luis de la Cruz i Antonio Mont.3l

Peró els negocis es van veure interromputs i transformatsdes del 1805. En aquella época, Alsina comenEá a gestionar lacompra de dos-cents quintars de coure per satisfer la deman-da de Llovet, sense saber que els tractes mercantils a qué s'ha-vien acostumat durant &rrvs canviarien radicalment amb lesinvasions angleses dels anvs 1806 i 1807. Després d'aquestadata, Alsina percebé la r-uptura d'alguns d'aquells vincles ambmés sentiment i desfici que no pas la decadéncia del volum deltráfic i les inseguretats del transport. El 1807 descriví BuenosAires com un bosc on nbiene y se ban los amigos sin ser visi-tados de los suvos>." El vincle comercial que mantenien Llo-vet i Alsina a Buenos Aires es diluí quan el món mercantil detots dos s'esfondrá. Tot just el 1818 aconseguiren tancar elscomptes, poc ternps abans de la mort dels dos amics.33

30. La documentació urtilitzada pel elaborar els mapes fou; Copiadores deCctrtas cotnerciales de Jainte Alsina i \/eries, de I'AGN, DC, S VII, 10-ó-4; 10-ó-5;l0-6-ó;SIX, lO-2-2.

31. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Tomás de U¡rneneta, 16110/1807 i

16il 1t1807.32. AGN, DC, S VlI, Cop. l0-ó-"1: a J<¡sé Mora, 1615l1807; a Pascual Parodi,

t t /2/1809.33. AGN, Testanrentería: Strcesiones núrm. 3.876.

90

Mapa núm. 1:

Interlocutors comercials de Jaime Alsina i Verjés en territoriamericá, excepte l'actual República Argentina, abans del 1810

1

I

!l

'l,I

I

9lGab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

IMapa núm. 2:

Interlocutors comercials de Jaime Alsina i Verjés a l'áreade l'actual República Argentina, abans del 1810

Mapa núm. 3: América del Sud.Interlocutors de Jaime Alsina i Verjés en territori americá,

excepte l'actual República Argentina, després del 1810

o2Juan Antonio de EmbeitfaFrancisco Prieto de Quevedo

r3Josep de Talabera

c4Joaquín Salas i DfazRamón FerrónMateo Cano y Ramírez

.5Franc¡sco Serra

rGLu¡s de la CruzJosep MoraAntonio Mont

NEGRO (13)

Troperos de la carera de MendozaTomás Reinals y BrigueraPedro Sosa

.10Joaquín Antonio Mosqueira

Mariano V¡lchesJosep de Echevarrfa

Charles Thompson i Patr¡ck Killen

Joaquín Anton¡o Mosqueira

c12Miguel Ans¡so

Juan Fornell

113Nicolás Fontenia

Luis Anton¡o de Lahitte

Ll¡crr¡nn: 1. Salta;2. San Miguel de Tucumán; 3. Santiago del Estero; 4. SanJuan; 5. San Luis; ó. Mendoza; 7. Córdoba; 8. Con'ientes;9. Misiones; 10. Bue-nos Aires; I L Luján; 12. Conchas; 13. Río Negro.

92

LLec¡¡{o¡: 1. Cuenca; 2.Lima;3. Concepción cle Chile;4. Santiago de Chile; 5.San Carlos de Chile; ó. Río de Janeiro; 7. Asunción del Paraguay; 8. Santo Do-mingo Soriano; 9. Montevideo.

o7Felipe Anlon¡o González

Francisco Prieto de QuevedoCapellán del Regente Miguel Núñez y Duárez

Hipólilo Soler

r8Josep Jalencas

o9Ramón Xavier Thompson

¡1Andrés Ouintian Ponte, Obispo de Cuenca

c2Luis de MonteAndrés Sánchez de QuirozFráncisco Xarrer de lrcué

o3Jul¡án de UrmenetaBernardo BergaraBenancio Escan¡lla

.4Tomás lgnacio de UrmenetaRomualdo Anlon¡o de EspondaJa¡me OuintanaJuan Alsina iAmbroaJosep Maria de RosaMariano Serra i SolerJuan José de la Carrera

¡5Antonio Alvarez Jiménez

JANEIRO (6)

06Juan de Santiago y Barros

o7Manuel Franosco Falcón

Juan MañerPedro Pablo Martínez Sáenz

Sebast¡án Antonio Martinez SáenzSORIANO (8)

egManuel García Pichel

e9Carlos Camuso

José CamusoMarfa Antonia Soler y Parodi

Miguel de MontresiuqueRamón Diego

Bafael de MarÍa y Camuso

93

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

LLscr,NpR: t. San Miguel de Tucumán; 2. San Juan; 3. Mendoza; 4. córdoba; 5.

Santa Fe; 6. Corrientes.

94

Aquestes són les úniques dades relativament homogéniesque han restat dels negocis d'Alsina i Verjés, per la senzillaraó que destruí sistemáticament els seus documents comp-tables a partir del moment en qué Buenos Aires comenEá elprocés de ruptura revolucionária amb la metrópoli. El mapadels vincles es modificá notablement i es produí la lenta peróirremeiable reducció dels contactes comercials a una sériecada vegada més limitada de persones. Els mapes núm. 3 inúm. 4 mostren els interlocutors comercials d'Alsina a partirde 1810, tant a l'antic virregnat del Riu de la Plata com alterritori de l'actual República Argentina. Si es comparenaquests mapes amb els anteriors, s'observa la permanénciadel contacte epistolar com a mitjá de comunicació i, al ma-teix temps, la disminució clel nombre de persones implica-des.

2.L.3. Els negt'es de Jaime Alsina i Veriési Ia legalitat de I'esclavitud

En controlar el proveiment del mercat interior i aprofitarels productes que aquest mercat li oferia, Alsina es beneficiáde les possibilitats del tráfic d'esclaus, i actuá com a importa-dor i redistribuidor d'esclaus cap a l'interior, En aquest apar-tat analitzo com interwingué en el tráfic negrer, el concepteque tenia de l'esclavitud i la polémica que mantingué amb To-más Antonio Romero i que es dirimí al consolat de comerEpocs dies després d'erigir-se el tribtrnal l'any 1794.

Buenos Aires es convertí en port d'esclaus des del co-mengament del segle xvIII. EI 1702 Felip V atorgá una con-cessió d'assentament d'esclaus a la companyia de la Guineafrancesa, i Buenos Aires era Lrn dels ports de l'América es-panyola que la companyia estava autoritzada a utilitzar. En-tre el 1702 i el 1710 entraren a través del port més de tres milesclaus, la major part dels quals passá a l'interior de l'espaiamericá. El 1714 Felip V passá l'assentament a la Compa-nyia Británica dels Mars del Sud, que comptabilitzá l'entra-

Mapa núm. 4:Interlocutors de Jaime Alsina i Verjés a l'área

de l'actual República Argentina, després del 1810

I

o'l

Melchor de GarmendiaJosé de Garmendia

o2Joaquín Salas i Díaz

¡3Francisco Calderón de la BarcaJuan José de la CarreraBartola Morales de ReyesAnton¡o Montvicente de AchaAndrés de AlcázarLuis Moxó. Baró de Juras Reales

a4Francisco Enr¡que Peña

o5Juan Mañer

Marieno ComasVentura Als¡na i Pons

.6Juan Mañer

95

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

da de vuit mil esclaus per Buenos Aires fins a l'any 1739. Elsbritánics foren gradualment substituits pels portuguesos i elsistema de registres féu que els comerciants espanyols es de-diquessin al tráfic negrer al Riu de la Plata. Una reial céduladel l79l concedí llibertat a espanyols i estrangers per co-merciar amb negres i introduir-los a América (Rock 1988).34Durant la segona meitat del segle xvru hi hagué un impor-tant nucli de població de color que habitava a la ciutat i unalocalitat dels afores de Montevideo rebé el nom de Cazería delos Negros.35

Els grans comerciants de Buenos Aires es dedicaren a lacompra i a la venda d'esclaus africans, i Alsina i Verjés no enfou l'excepció (Studer 1984). Intentá consolidar la seva posi-ció a través del consolat de Comerg en un conflicte que invo-lucrá Tomás Antonio Romero, el tractant de negres més cone-gut de la societat de Buenos Aires. A l'última década del seglexvlrl Romero introduí, grácies a una reial ordre del 1793, waestratégia nova mitjangant la qual importava negres directa-ment d'Africa fent ús del comerg triangular, tráfic que genera-va l'exportació de plata i cuirs qualificats de fruits del país acanvi dels esclaus procedents de I'Africa. Romero posseia elseu.propi vaixell negrer, el Santa Ana.

La reial ordre del 1793, qtre beneficiá Romgro, generágrans resisténcies entre els comerciants directament vinculatsal consolat de Comerg i fou el segon plet que hagué de resol-dre I'ens eI 1794. Els diputats de la junta de comerq foren elscaps visibles de l'oposició a Romero. José Martínez de Hoz,Diego de Agüero i Jaime Alsina i Verjés representaren els in-teressos dels monopolistes i intentaren limitar les llibertatsconcedides a Romero. Tots tres exposaren que no s'havien deconsiderar com a fruits del país els cuirs de toros i vedells ique se n'havia de prohibir la importació en comerg triangular,ja que beneficiava el tráfic negrer anglés i perjudicava el co-

34. AGN, DC, S IX, Consulado de Buenos Aires, Sección Gobierno, Expe-dientes, legajo 4, núm. 39, año 1802.

35. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Luis de la Cruz, lól8/1808.

96

merg monopolista (Tjarks 1962 381 pássim).3ó A les mansdels comerciants monopolistes, el consolat aconseguí limitarel dret de Romero d'intercanviar cuirs per negres. El virreiArredondo, que donava suport a l'esclavista, hagué de cedir ala pressió dels comerciants (Studer 1984: 278-284). Tanma.teix, després de pressionar la Cort durant alguns anys, Rome-ro veié triomfar les seves peticions i mantingué el control de lamajor part del tráfic de negres fins al 1809, moment en qué elsesclaus deixaren d'entrar al mercat pels canals tradicionals,fet que provocá el desequilibri del mercat. Per a Manuel Bel-grano, secretari del consolat a l'época, I'actitud dels comer-ciants era un símptoma del fet que només volien enriquir-se:nconocí que nada se haría en favor de la Provincia por unoshombres que por sus intereses particulares posponían el delcomún" (Belgrano 1942).

Algunes expressions metafóriques demostren la distánciaentre els peninsulars i els africans, i la manera que tenia Alsi-na de definir la seva posició social. Solia referir-se als africansper mitjá d'expressions com ara Ia negrada o l'esclavatura. Pera ell només es tractava de comprar partides,lots o peces d'es-claus, vocables que demostren la concepció que tenia de lacondició legal dels negres com a mercaderia, d'altra bandausual a l'época.37 Alsina negá als esclaus un dels drets básicsde les persones que avui considerem innat, el de la dignitathumana, i els considerá individus sense drets, que és la majorlimitació en l'estatus de les persones (Benveniste 1983:228).Per a Alsina, els criats i criades que volien unir-se s'emparau-laven, mentre que els seus propis fills i filles es prometien enmatrimoni. Els fills nounats dels primers eren cries; els nétspropis eren, per a Alsina, nens.38 Creia tenir tots els drets so-

3ó. AGN, DC, Sala IX, Consulado de Buenos Aires, Sección Gobierno, Ex-pedientes, legajo l, núm.22, Junta General el 1.7/7/1792; Consulado de BuenosAircs, Anteced,entes, Actas, Documentos Torno I (1785-1795), Buenos Aires,193ó, págs. 215-217.

37. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Joaquín Salas, 1ói9l1807; a Andrés Sán-chez de Quiroz, 2616118o8; aJulián de Urmeneta, 16/7/1808 i 2318/1808.

38. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Francisco Bueno, 31/10/1807; a PascualParodi, 2811 1/1807.

97

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

bre aquelles criatures. El 1812 vengué a Xile, a Santiago, unnen de deu anys que havia quedat orfe en morir la seva mare'la criada María: "El tal negrito es hijo de la casa, no guarda eldebido respeto á mis hijos porque se han criado juntos, que es

el motivo porque lo mandamos con arto sentimiento de todoslos de la casao.3e

Alsina distingia dos tipus de negres; d'una banda les parti-des per al comerg, la negrada comuna; de l'altra, els criats icriades.ao Fou propietari d'un nombre important de criats que,en alguns moments, sobrepassaren la quinzena. Nombrosesllicéncies per passar a diversos punts del virregnat confirmenque Jaime i la seva dona comptaven amb la col'laboració de

diversos esclaus, no solament en el servei doméstic (Studer1984: 330), sinó també en els negocis mercantils' Daniel, Da-mián i Juan obtingueren del virrei permisos per viatjar ambels carreters, l'últim per comerciar amb José Agustín de Arzea la vila de Potosí. Damián fou el criat més submís i fiabled'Alsina: comprava partides de negres, organitzava la recercadels que fugien i, quan els trobava, els portava a casa engrillo-nats.al

Alsina establí una ierarquia entre els criats d'acord ambI'activitat que portaven a terme, que era molt variada: unagran proporció es dedicava a I'artesania; altres es concha'baban, és a dir, contractaven els seus serveis i lliuraven als seusamos una part dels guanys que obtenien treballant. El tracta-ment que es donava a criats i criades era variable; amb algunsd'ells, a diferéncia de la conclusió d'Studer (1984: 331), eragairebé inhumá. A casa dels Alsina, Francisca Ambroa era lapersona éncarregada d'organitzar les tasques doméstiques i es

responsabilitzava personalment dels assots que s'impartiencom a cástig. Alsina pensava que la seva muller tenia un trac-te relativament afable amb els veins, peró que era molt dife-

39. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Antonio Mont i Pedro Sosa,261211812.40. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Francisco Serra, 1/1211808.41. AGN, DC, S Vil, Cop. l0-ó-4: a Julián de Urmeneta, 161811807; a Anto-

nio Mont, 16/6/1813 i 23l8/f 808. S IX, Licencias y Pasapr.rrtes, Libro l,2315t1787, tulls 207-208; l0/9/1788, full 205.

98

rent amb els criats, els quals castigava físicament com a únicaalternativa a la desobediéncia: u[Francisca] quiere sean losmejores del mundo y como es un punto menos de un imposi-ble, es preciso mantenga un tiro y afloxa, para llevar las cosasa rigor desmedido a fin de que todo tenga buen medio y con-siga una regular tranquilidadr.a2 Mentre que demostrava unprofund sentiment religiós, Francisca afirmava que els negresestaven obligats a guardar una submissió completa a l'autori-tat que tenia com a mestressa i senyora. Per a ella, suportarles revoltes dels negres era sinónim de portar una creu.

En altres casos es nota una certa suavitat en el tracte per-sonal i en la llibertat de moviment dels esclaus doméstics. Alcriat de Baldovinos, per exemple, se li acceptava el costumd'anar ales pulperías i nde tomar un trago quando se le pro-porciona, con el qual se suele emborrachar';43 el negre Ma-nuel, per exemple, visqué una temporada a casa de Parodi iAlsina li va escriure que "si a Manuel le diese la gana de benira ver a sus amas, lo dejará benir". El 1807 Pancha demaná alseu pare que li enviés a Montevideo la mulata Celidonia, peroaquesta es negá a anar-hi i Alsina es veié obligat a acceptar laseva determinació. Respongué que Celidonia no volia viatjar al'altra Banda (tanto por los trabajos y riesgos que pasaría enel camino, como porque quiere servir en esta su tierrar.aa É,s

difícil determinar, d'altra banda, si Alsina alliberá algun delsseus criats, encara que sabem que a l'época va ser habitual laconcessió de paper de venda perqué bona part de la poblaciónegra radicada a Buenos Aires tingué la possibilitat de com-prarla seva llibertat (Johnson 1988; 1993).

Amb relació a la-participació d'Alsina i Verjés en el tráficnegrer, és possible afirmar que, en general, es tractá de negresacabats de treure de I'Africa, i d'algunes dones joves a qui Al-sina anomenavahembras, com ara la negra Teresa, que va ser

42. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 26112/1807 i 1lló/1808;a Antonio Mont, 2318/1808; a Pascual Parodi, 8/8/1807.

43. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, I l/ó/1808.44. AGN, DC, S VII, Cop. lO-ó-4: a Pascual Parodi, 8/8/1807; a Carlos Ca-

muso, 1/4/1807 i 2/9/1807.

99

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

enviada a Potosí en la caravana d'Antonio Canesa i destinadaal comerciant Francisco Antonio de La Corral. O l'esclava Ma-ría i una nena de dotze anys, enviades també a Potosí desprésd'haver aconseguit els guiatges. Es preferia els negres deMogambic als del Senegal: el seu valor jurídic i com a merca-deria era el mateix que tenia l'herba mate, la cascarilla,la robao els cuirs; només eren un objecte d'intercanvi en els negocis.Alsina rebia els negres que venien en embarcacions d'altrescatalans, com el seu paisá Botet. Ramón Cavallero, de la capi-tal del virregnat del Perú, i Julián de Urmeneta, establert aConcepción de Xile, eren els compradors més importants quetenia Alsina, que actuava en qualitat d'una mena d'interme-diari entre els comerciants portuguesos i els veritables desti-nataris de Ia població esclava, radicats a les actuals jurisdic-cions de Xile, Bolívia i el Perú. Una inversió de trenta milpesos, a un preu normal per pega, assegurava l'adquisició delots de més de cent negres, homes i dones, el valor dels qualsaugmentava en arribar al seu destí. Alsina no solament s'en-carregava d'adquirir els negres a compte i per comanda, sinótambé d'enviar-los a destí. Quan es tractava de poques peces,les trametia per mitjá d'un caravaner o amb algun capatás decarretes. Perd si sobrepassaven el mig centenar, llavors co-missionava algun encarregat. És usual trobar al.lusions comara (procuraré comprarle el Negrito de 10 a 1l años que meencarga si lo puediera hallar, porque ay mucho tiempo que nome han benido". O frases pejoratives sobre la qualitat de lamercaderia: si eren de media asta, és a dir, de poca algada, siles dones eren negres regulars, si eren menyspreables o /o-crasconas velles, o si els esclaus eren petits.4s

Alsina comprava negres de més de dotze anys, ja que pre-feria no esperar el període de crianga fins a enviar-los a Limao Xile. En una ocasió adquirí dos nens adolescents acabats detreure de I Africa i els enviá al seu parent, el bisbe AndrésQuintián Ponte, dient-li que eran muy lindos, peró que li cor-

45. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Julián de Urmeneta, l6/7/l808i a Anto-nio Mont, 16/10/1808; a Tomás de Urmeneta, l6110/1808.

100

responia a ell batejar-los i ensenyar-los la doctrina catdlica.aóLes cartes d?lsina comencen el 1807, un any en qué les ca-

racterístiques del comerg es modificaren notablement, no so-lament per la segona invasió británica de Buenos Aires, sinótambé per l'evident decadéncia espanyola. A partir d'aquellmom_e¡t, els preus arribaren als tres-cents pesos per negreadultaT i els esclaus que vivien a Buenos Airei passa..n. árr-grossir els cossos militaritzats que defensaren la ciutat. Alsinaes referí temps després al fet que en la reconquesta i la defen-sa contra els anglesos participá fins a l'últim negre miserableperqué els esclaus foren habilitats per registrar els vaixells quetocaven port i aturar el contraban.as

A causa de les invasions angleses augmentá la demandaenfront a una'oferta molt baixa,-i Alsina Jhague d'acostumara dependre dels portuguesos. A partir d'aquell any, es dedicágairebé exclusivament al tráfic negrer, aquesta vegada per lavia de Rio de Janeiro, ja que la monarquia portuguesa, radi-cada al Brasil, estava molt interessada a sostenir I'intercanviamb el virregnat del Riu de la Plata. Peró ja no es tractava d'unmercat previsible en el qual els comerciants tenien les deguanyar: una actitud errdnia, cert abrandament de carácter ola lleugeresa en el tracte personal podien enutjar els traficantsportuguesos i deixar els habitants de Buenos Aires sense elspreuats esclaus,ae

A més a més, entre els comerciants hi havia clares diferén-cies de contactes i de privilegis. Martín de Alzaga gaudia de

4ó. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Julián de Urmeneta, 16/2llg07 i1613/18}7; a Ramón Cavallero, 26/8/1807 i 26/9/18O7; a Carlos Camuso,8t8/1,8o7, t9/t2/t907 i 23/Ut8oB; a iloaquín de Salas y Díaz, 16/5/1807 i16111/18O7; al bisbe de Cuenca, Andrés euintián ponte, 2ónngj,O.

47. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Julián de Urmeneta, 1613/1807,16/611808 i l/1 1/1808; a Joaquín Salas y Dfaz, 16/7/18O7; a Carlos Camuso,9lLl1808t a Pascual Parodi, 22/811807; DC, S IX, Licencias y pasaportes, Libro1,2719/1788, páe. 212; 10/6/1809, tulls 222-223.

48. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual parodi, 9/9/1807; a Carlos Ca-muso,2018/1807.

49. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Ramón Cavallero, 26/2/lg}g; a pascualParodi, 3/9/l 808; a Andrés Sánchez de Quiroz, 2612/18O8; a Julián de Urmene-ta, 16/8/1808 i lól10/1808; a Carlos Camuso, l2/Illl80} i 29/3/1809.

!i

101

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

les majors preferéncies i sabia com pressionar el poder políticlocal per aconseguir el monopoli de Ia comercialització dels

esclaus que entraven al port de Buenos Aires. A principis de

gener det tSOg es beneficiá d'una partida de més de cent ne-

gres, homes i dones, procedents de la badia de Todos os San-

ios, i aprofitá la situació per vendre'ls a 303 pesos cadascun'

El 1808, per exemple, arribaren al port vuit vaixells amb dues

partides á" tt"gt"t del Brasil, una de 70 peces i I'altra de 100, icom la t"gottt tuttda arribá recomanada a Ventura Marcó del

Pont, el fiil d'un comerciant de la Corunya, Alsina es veié obli-gat a comprar a mitges la primera partida amb un altre co-

merciant, Gándara.soAquesta partida permet analitzar el tracte que s'oferia als

esclaus que romanien temporalment a Buenos Aires' Els ne-

gres restaren en poder d'Alsina durant 43 dies d'hivern en qué

éstigué tancat el pas per la serralada andina a causa de la neu'

Si bé Francisca tenia la idea de mantenir-los a casa seva perpoder-los controlar amb els seus criats i criades, Alsina es va

veure obligat a tenir-los una mica allunyats de casa seva, per-

qué el gol.t.t havia irrohibit tenir els esclaus al centre de la

ciutat per no tenir-los sempre a la vista. Francisca anava a veu-

re'ls durant les hores del matí i de la tarda; segons Alsina, l'in-terés que hi tenia no era económic ni comercial, sinó que hianava per humanitat.

Després d'haver gastat uns setze pesos per cap en concep-

te de vacunes contra la verola, calderons, queviures, vestuari,

i uns vint pesos de drets d'entrada imposats pel govern,Alsinas'afanyá a enviar-los per la serralada andina. Al'ludí al fet que

els negres -que en general arribaven a la ciutat en unes con-

dicioni físiques deplorables- estaven en bones condicionsperqué ell els tractava bé, mentre que els d'altres comerciantses morien a causa dels maltractaments i de la mala assisténcia

dels carreters. .Como la negrada siempre me estaba pidiendo

50. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Julián de Urmeneta, 16l2lL8OB il6litl1}St a Pascual Parodi, ltgtftOt; a Carlos Camuso, 23llll808,61211808iiAlolisO'8; a Andrés Sánchez de Quiroz, 26/211808; a Ramón Cavallero'26/111808.

t02

farina para comer en lugar del arroz, y galleta que ya teníaacopiador, escriví Alsina, "se la compré y la están comiendo,pero siempre llevarán también galletas y arroz, para que en elcamino se vayan haciendou.sr

Peró l'interés i l'esforg que demostrá no impedí la mortdels esclaus, tant a Buenos Aires com en la ruta a Xile, Bolíviai el Perú. Alsina quedá profundament apesarat perqué s'ha-vien esfumat alhora gairebé tres-cents pesos per pega: ,rYosiento el mal de muchos próximo, pero el adagio dice que elmal de muchos es consuelo de bobos,. En una ocasió Fran-cisca el va veure tan entristit per la mort dels negres i laincidéncia que havia tingut en el patrimoni, que li demanáque es conformés amb la voluntat de Déu. La pérdua, natural-ment, estava mesurada en termes económics: <A una partidaque hay cerca de la Concepción se le morían todos los días yque en un solo día le murieron siete, me tiene muy disgustadoel tan quebrantor.s2

2.2. Et pApER DEL cRi,Drr MERCANTTL

EN LA CONSTNUCCIó DE LA XARXA SOCIAL

Durant la seva vida a Buenos Aires, Alsina es vinculá a di-ferents personatges de la vida local i del món comercial delRiu de la Plata. Iniciar relacions comercials amb personesdesconegudes fou un dels problemes més importants en elmón colonial. La xarxa mercantil que el sostingué a BuenosAires s'estmcturá a base de relacions socials múltiples, en lesquals trobá un lloc jurídic significatiu la carta de confianga ode recomanació, que donava seguretat en les transaccions ique possibilitava els tractes mercantils amb estranys.

51. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Julián de Urmeneta, 1óló/1808,16/7/1808,3l/7/18O8,1ól8/1808, 2318/1808, 1/11/1808 i 16/12118o8; a AntonioMont, lól11/1808; a Pascual Farodi,3/9/1808; a Antonio Mont, Julián de Ur-meneta i Tomás de Urmeneta, 29/ll/1808; a Carlos Camuso ó/8/1808.

52. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Julián de Urmeneta, 1/11/1808,lól11/1808 i 16/1211808; S IX; l0-2-2: a Julián de Urmeneta, l614/1809.

103

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

La recomanació permeté fundar una malla de vincles so-

cials amb garantia jurídica i amb capacitat d'integració de les

xarxes de cap a cap de l'imperi (Bertrand 1998b). D'acord amb

el Diccionario de Autoridades, el vocable recomendación deri-va del llatí commendatio. A l'época s'entenia per recomanaciól'encárrec, comanda o súplica, i també el fet de posar una cosa

a cura i diligéncia d'una persona. També s'utilitzá el concepte

per fer referéncia a les lloances o elogis d'algun subjecte perpresentar-lo a un altre,s3 és a dir, servia per incorporar un sub-ject"

".t qualitat de nou membre en un grup social o una acti-

vitat, com ara les tertúlies.La carta de confianga adquirí usos diversos: configurá i

garantí els tractes comercials, permeté iniciar un conveni co-

mercial o assegurá un allotjament als viatgers. A pesar de ladiversitat d'aquests usos, tingueren un element en comú: l'e-

xisténcia del document escrit en el qual el recomanador ac-

ceptava tircitament actuar com a garant de la persona gatar'-

tida davant de les demandes judicials del receptor de larecomanació. Aquest úItim admetia mantenir vincles i pactes

amb persones desconegudes que figuraven en qualitat de re-

comanades si comptava amb la possibilitat de presentar la re-

comanació davant de les autoritats judicials. La carta de con-

fianga era la prova que s'algava a I'estrada quan el recomanatno acomplia els deures i obligacions que se li atribuien i pels

quals se li havia atorgat el document.El fet que els receptors de la recomanació acomplissin la

sol.licitud del recomanador portava a la solidesa de l'obligaciói del pacte per la funcionalitat que tenia en qualitat de garan-

tia del compromís de l'emissor. Quan els comerciants es mo-

vien per les diverses árees del virregnat del Riu de la Plata,

feien valer cartes de recomanació per aconseguir fiadors entreels mercaders locals. Les cartes contenien els requisits de

bona fe i de confianga que només podien garantir els comer-ciants amb una trajectória coneguda públicament' Fou el cas

d'un peninsular que el 1807 passá de Montevideo a Buenos Ai-

53. Diccionario de Autoridades (172ó). Tom 3' pdg.42l.

104

res perqué Alsina fajudés a vendre coures, sense cap altra re-comanació que la dels comerciants de la Banda Orientalamics d'Alsina. Fou també la situació de Juan Perrault, queviatjá de Lima a la Banda Oriental amb una recomanació deJosé Correa i que, a Montevideo, rebé una altra carta de con-fianga de Carlos Camuso dirigida a Jaime Alsina. O de MartínThompson, que va ser enviat el 1807 a Montevideo en comis-sió reial, a qui Alsina recomaná com a (un buen amigo quedeseo servirle y porque él procura servir a todosr.54 I el cas deLuis de la Cruz, que arribá a casa de Jaime Alsina i li mostrácartes de recomanació escrites per amics de Xile. Per aquestsdocuments privats, que podien adquirir un carácter públic,Alsina oferí a De la Cruz tot el que tenia a casa. Encara que ha-gués volgut, no hauria pogut negar-se a acomplir els mana-ments de les recomanacions, ja que es tractava de documentsque contenien en ells mateixos l'inici d'una obligació, tant dela part que recomanava com de la part receptora. A causa d'a-questa generositat, pensá Alsina, De la Cruz es veia obligat acomportar-se de la mateixa manera.ss

Dins del món mercantil, la funció principal de la recoma-nació fou substituir els diners en efectiu. Si hi havia un fet queels comerciants tenien clar, és que el compte corrent era laclau que tenien de captenir-se en el mercat. Per aquesta raóun tractant es veia obligat a portar esborranys dels comptesassentaments de les partides i a duplicar tota la corres-pondéncia. Pérez Herrero analitzá el significat dels mitjans depagament i dels instruments de crédit entre els comerciantsde la corporació del consolat de Méxic durant el període colo-nial i afirmá que eren la base del funcionament del comergintern. La societat colonial va recórrer a les lletres, cartes depagament i lliurances que s'utilitzaven com a mitjans de pa-

54. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Fernando de Aguirre, 1ól1 l/1 807; a Ra-mon Xavier Thompson, 19/5/1808; a Carlos Camuso, 4/8/1807 i7l5ll808.

55. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Luis de la Cruz, 16110/1807, 16lll/1807,16ll2/18O7,1615/1807, 1,6n/l8OB i 16/9ll8O8; a Julián de Urmeneta, 16/5/18O7;a Pascual Parodi,9ll2ll807; a José María Urn¡tia y Manzano, 16/311807; Cop.10-ó-5: a Bernardo Bergara, ll2/1812.

105

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

gament i com a instn¡ments de crédit i canvi per conjurar Iamanca de liquiditat constant, ja que substituien els diners enmetál.lic i evitaven el transport de moneda (Pérez Herrero1988 223). La carta de recomanació compensá l'ús de la lliu-ranga en qualitat d'ordre de pagament i com a instrument decanvi; també compensá els deutes de plaga a plaga perquédoná lloc a la cessió i franquícia de metállic en els llocs on esféu valer, i només a partir del moment en qué el receptor ac-ceptava adherir-se a l'obligació proposada pel recomanador.

Aquests mitjans estaven assegurats per una complexa i en-creuada xarxa creditícia que englobava tots els comerciants ique impedia la dispersió de la moneda. Tot i que a vegades lesrecomanacions beneficiaren desconeguts, gairebé s'origina-ren en relacions d'amistat, familiars o de paisanatge queunien el recomanador amb el recomanat, i l'efectivitat del do-cument depenia del tipus d'obligació que acceptaven contrau-re les dues parts. La confianga era essencial per mantenir eltráfic mercantil en la societat colonial. El comerg es basava enuna série de cadenes de deures recíprocs que els comerciantsestaven, tácitament o explícitament, obligats a acomplir. Lestransaccions, que ens poden semblar inconnexes, estaven vin-culades íntimament les unes a les altres per una cadena decompromisos préviament assumits per les persones, que tam-bé estaven vinculades les unes a les altres. D'aquesta maneraes produia la unió €ntre comerciants, estratégia que n'afavo-ria l'éxit comercial en facilitar l'obtenció de crédit, la col'loca-ció d'homes aturats o la concertació de negocis.

El receptor de la lletra s'obligava en I'establiment d'un ne-goci a l'interior del grup, i actuava a favor del beneficiari exe-cutant una prestació o transmetent un dret. Alsina recomanáel comerciant Pedro Trápani quan el 1812 passá a l'Havana;José Matías Acebla tenia l'obligació d'instruirlo i ajudar-lofins que Trápani pogués introduir-se plenament en el món co-mercial. Féu el mateix amb el seu fill Juan i amb un amic,Marcó del Pont, quan els dos joves viatjaren a Xile. L'obliga-ció dels receptors de la recomanació era concedir-los tot elque necessitessin i els diners que els costés el passatge. Enviá

10ó

una recomanació semblant a un altre amic, Tomás Ignacio deUrmeneta: en el moment de l'arribada de De la Cruz a Xile,Urmeneta haüa de lliurarJi tot el que demanés, tant efectescom diners, de la devolució dels quals Alsina se'n feia cárrecen qualitat de garant o fiador si el recomanat no ho feia. Afe-gí que recomanava De la Cruz <con todas las veras y boluntadde un verdadero amigo, como es mío, y quantos favores Vm.le dispensará se las agradeceré tanto como si fuesen aplicadosa mi Padre, con lo que digo a Vm. muy bastante>.só

La carta de confianga construia, d'aquesta manera, un vin-cle que podia ser revertit per pressió o persuasió sobre l'obli-gat i el deutor. Perd fer efectiva la naturalesa de la recomana-ció era prácticament impossible perqué el cercle de vinclesera restringit i tots, d'alguna manera, estaven vinculats per al-gun tipus de llag, tant polític, com de sang o ficitici. Alsina in-tentá fer valer la funció de garantia de Ia recomanació quanLuis de la Cruz torná a Concepción de Xile i deixá de pagarJiel que li devia. Alsina se sentí impotent per actuar contra elfiador que l'havia recomanat, José María Mendiburu, ja queera el cunyat d'un dels seus millors amics, Urmeneta.sT

2.2.1. Recomanacions i tertúlies

Entre els usos variats i múltiples de la recomanació, l'obli-gació d'oferir allotjament tingué un sentit especial. Mentre de-pengué de la metrdpoli, Buenos Aires es caracteritzá per lamanca d'una estructura edilícia per rebre els transeünts o elsimmigrants. Un dels serveis més importants que es feien elscomerciants era el d'oferir les seves residéncies als viatgers oals enviats des d'altres províncies del virregnat, i consolidavenaixí un llag de reciprocitat que tothom havia de respectar. En-tre els vincles necessaris per al control geográfic, I'assisténcia

5ó. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Tomás de Urmeneta, lól3/1807; a Luisde Ia Cruz, 16/6/1807.

57. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, tl6/1812.

t07

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

als comerciants era un principi básic de regulació i d'inter-canvi de serveis. La seguretat de comptar amb un llit a cadaplaga era tan important com tenir contactes personals.ss

Quan la seva filla Teresita contragué matrimoni amb el co-merciant de Tucumán José Garmendia, Alsina els recomaná auna série d'amics perqué els allotgessin a llurs cases durant elviatge que feren cap a Tucumán. Peró aquest no és l'únic casque apareix en la correspondéncia d'Alsina: sobre la base delvincle d'amistat que I'unia amb Antonio Mont pogué recoma-nar-li que allotgés Luis de la Cruz a casa seva i que el posés encontacte amb altres comerciants de Mendoza quan aquell de-cidí tornar a Concepción el 1807: (en la intelijencia que estami recomendación no es de mi de las comunes), advertí al seupaisá Mont, <espero de su buena amistad que me dejará que-dar ayroso por todas circunstancias, todo lo qual vuelvo a re-pet ir q uedo res p on s able r, .se

A casa seva, Alsina sempre rebia la visita d'algun recoma-nat. A mitjan 1808 allotjá durant alguns dies eI catalá José Ca-sellas, un oficial reial designat per aLaPaz, i eI gallec ManuelCoton, tinent de navili i sotsdelegat per a la província de Por-co, tots dos recomanats pels seus amics de la Corunya. Peralleugerir el viatge de Casellas cap a La Paz, Alsina el reco-maná per carta a una série de comerciants radicats a diferenlspunts del virregnat: a Mendoza, a Pedro Sosa; a Córdoba, alpaisá de Francisca Ambroa Felipe Gonzálezi i a Salta, als pai-sans Mateo Saravia y Jauregui, i Jaime i Juan Nadal.óo Case-llas havia d'ensenyar els documents quan es trobés amb elsseus destinataris, gairebé tots originaris de Catalunya; amb

58. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 8/8/1807 i 1óll/1808;Cop. 10-6-5: a José Matlas de Azeval, l0/2ll8l2; a Julián i Tomás de Urmene-ra, 17/3ll8l2i a Felipe Antonio González, ll/7ll8l5 i26/8/1815.

59. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 15/811807; a AntonioMont, lól3/1807 i 16/5/1807. La cursiva és meva.

ó0. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Andrés Sánchez de Quiroz, 2616118o8; aManuel Parodi, 261711808; a Pedro Sosa, lól12l1807; a Felipe Gonzílez,22/711808 i 26/8/18O8; a Mateo Saravia y Jauregui i Jayme i Juan Nadal, lesdues del 2217 / 1808; a José Casellas, 26/91 1 SOBi Cop. I 0-6-5: a Juan Alsina i Am-broa, 1/9/1812.

108

ells funcionava clarament la referéncia del paisanatge. Es elcas d'un altre paisá, Salvador Fullá, que Alsina recomaná percarta a José Casellas perqué el guiés a Potosí, peró també per-qué el proveís de diners. Alsina es féu responsable de les lliu-rances que els receptors de les cartes fessin en contra d'ell:

"Casellas no conoce en esa Imperial Villa a persona alguna,se lo recomiendo a Vm. no solamente para que le sirva y dirijaen quanto a Vm. le pareciese le pueda servir de guía, sino tam-bién para que le suministre el dinero que necesitase para llegara su destino, pues aunque no va nada escaso de facultades meá parecido combeniente darle esta recomendación para confir-mar el buen afecto que le profeso y porque es acrehedor porsus bellas prendas, á que todo el mundo lo ame y estime y conmás afecto sus paysanos'.ut

La recomanació serví també per aconseguir llocs de tre-ball, com passá amb Bonaventura Alsina i Pons, segon fillbaró del germá i hereu universal de Jaime, Josep Alsina i Ver-jés. Al comengament del segle xrx, Ventura partí de Calellacap a Buenos Aires, on conegué Jaime Alsina, a casa del quals'allotjá. Alsina es volia comportar com un pare per al seu ne-bot, <mientras esté ausente de mi hermano, pues para tunan-te basta el que yo lo sea en nuestra familiau, i el situá rápida-ment en Ia fragata d'un amic.ó2 Ventura üatjá a ValdÍviapassant per Concepción de XiIe, on aconseguí alberg a casa deMendiburu y Manzano, un comerciant que havia rebut unacarta de confianga de própia má d'Alsina. Mendiburu sol.licitáa altres amics de Concepción que donessin a Ventura una sé-rie de recomanacions perqué es pogués collocar com a pilot aLima. Tres mesos més tard, quan ja estava a Lima, el jove fouacomiadat amb l'excusa que hi havia una gran oferta de pilotsi mariners. Es radicá llavors a casa del comerciant Andrés

ó1. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Salvador Fullá,2217/1808; a José Case-llas, 2ól9/1808.

62. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Buenaventura Alsina i Pons, lól8/1807;a Julián de Urmeneta, 17/lll809; Cop. l0-ó-5: a Carlos Camuso, 2512/7815; aFelipe González, 2217 1 1808 i 2ó18/1 808.

109

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Sánchez de Quiroz, que l'acceptá perqué venia recomanat pelseu oncle Jaime Alsina.

En saber que el seu nebot s'havia quedat sense feina, Alsi-na li escriví una carta en qué li deia que a Concepción podiacomptar amb l'ajut del seu amic Julián de Urmeneta. Venturava recórrer directament a Urmeneta, que s'afanyá a buscar-liuna ocupació a Xile. Alsina escriví a Urmeneta que, si noaconseguia collocar Ventura en el comerg, s'assegurés que eljove tornés a Buenos Aires *a la casa de su tío, porque no con-vengo en que tan joven esté ocioso, bien que Vm. sabrá suconducta para reprenderle, si no fuese arreglada, pues paramalo en nuestra familia basto yo". Si Ventura no tenia lloc a lamar, sí que el tenia a terra, a la mateixa casa comercial del seuoncle. Molt aviat Ventura li escriví anunciant que tornava aBuenos Aires. Com que havia de passar per Mendoza, el seuoncle el recomaná a Antonio Mont i demaná a aquest que con-trolés la conducta del nebot, que el separés de les males com-panyies i li prohibís l'entrada a cases sospitoses.63

Ventura es quedá a casa d'Alsina fins al 1808. Solia ajudar-lo en tasques quotidianes, com ara portar cartes a altres indi-vidus de la ciutat o carregar i descarregar mercaderies. Enuna ocasió en qué Salvador Comas, un dels últims dependentsd'Alsina, s'absentá de la ciutat per motius de salut, Venturas'encarregá dels assumptes de la botiga. A l'octubre del 1808aconseguí una col'locació en el vaixell del catalá Soteras pertreballar amb altres catalans que vivien al Paraguai.uo Aconse-guí aquests beneficis a través de la recomanació que escrivíuna persona de prestigi reconegut com era el seu oncle.

Les formes de sociabilitat s'acompanyaren d'un teixit dens

ó3. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Antonio Mont, 1ó12/1808, 1ói4l1808 ilól5/1808; a Buenaventura Alsina i Pons, 1ól8/1807, 16/11/1807,26/ll/1807,26n2t1807 i26t2n808.

ó4. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Buenaventura Alsina i Pons, 1ó18/1807,2611011807, 1611111807 i26/211808t a Andrés Sánchez de Quiroz, 261211808 i2616/18O8; a Julián de Urmeneta, 16/8/1807 i 18/11/1807; a José Galup,3/9/1808; a Carlos Camuso, 2317/1808, l5/10/1808, 29110/1808 i 5/11/1808; aPascual Parodi, 3112118O8i a Francisco Bteno,26/ll/18o8; S IX, Cop. lQ-2-2:a Buenaventura Alsina i Pons (Montevideo), 20/5/1809.

110

de solidaritats (Imizcoz 1993; Mariluz Urquijo 1987a) ques'expressava en les restriccions imposades a l'ingrés a les ter-túlies. Els que ja en formaven part tenien el dret de recomanaraltres amics perqué hi poguessin accedir en qualitat de mem-bres. Alsina formá part de dues tertúlies: la del seu amic Bal-dovinos, que obria la seva torre durant les hores de la tardefins a l'oració, i la de Santa Coloma, en la qual es reunien elstertulians durant la nit per llegir papers públics i impresos.ósEn una ocasió, Alsina recomaná la incorporació de Luis de laCruz, acabat d'arribar de Xile, a les tertúlies de qué era mem-bre. La solidesa dels vincles establerts per De laCruz a les ter-túlies de la casa de Santa Coloma i de la torre de Baldovinoss'assegurá amb obsequis que seguiren un ordre jerárquic sig-nificatiu: els regals més importants foren per als funcionarisamb poder de decisió judicial o amb participació en els pro-cessos judicials; els menys valuosos foren destinats a la famí-lia d'Alsina i a la resta de tertulians dedicats al comerg.uó

Les tertúlies foren un dels principals centres de consolida-ció de les xarxes socials. S'hi jugava a cartes i s'hi decidien lesestratégies ofensives i defensives de diferent tipus; els tertu-lians hi discutien i comentaven les xafarderies locals, mitjápel qual s'escampava la informació abans de l'adveniment deldiari com a mitjá de divulgació hegemónic (Soclow 1986:.12).A l'época, la Reial Académia Espanyola definí les tertúliescom a juntes voluntáries o congrés d'homes discrets, i nomésper extensió les qualificá de juntes d'amics i familiars amb lafinalitat de jugar i conversar.ó7 D'acord amb la primera accep-ció, Alsina definí les tertúlies com un equivalent de les reu-nions de tipus polític.

Una de les condicions sine qua non per participar a les ter-

ó5. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Luis de Ia Cruz, l6llOlISOT, 16/5/1807,16ll0ll8OT i 1611211807; a Pascual Parodi, 131211808, l8/ó/1808 i l8/3/1809; aCarlos Camuso, 1 1/ó/1808.

óó. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Luis de la Cruz, 1617/1807,lóló/1808 i1ól5/1808; a Manuel Parodi, 26llll18O8; a Pascual Parodi, 9/9/1807 i17112/18O8; Cop. 10-ó-5: Carta

^ Joaquín de Salas y Diaz, 16/3/1808 i 1/3/1812.

67 . Diccionaio de Autoridades (1726). Tom 3, pág. 261.

111

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

túlies fou l'acompliment de les obligacions i la conservació delcrédit. Les tertúlies i el coneixement de les qüestions políti-ques més importants constituiren una base important perquéels comerciants definissin les estratégies individuals i col'lec-tives en el món colonial. Alsina no es veia a si mateix com apolític i prenia com a referéncia aquells que feien les previ-sions més encertades i fonamentaven les alternatives que po-dia seguir el conjunt dels comerciants en criteris relativamentcoherents. Sempre es mostrá desitjós de rebre papeletas, ser elprimer a portar-les a les tertúlies i óompensar, d'aquesta ma-nera, la tosquedat en les disquisicions.68

2.2.2. L'acompliment de l'obligació

El dret mercantil s'estructurá a partir de la llibertat que te-nien les persones d'obligar-se a acomplir alguna cosa i adme-té els contractes consensuals (González 1992; Ots Capdequí1958:222-248), és a dir, acceptá Ia constitució d'obligacionsd'estricte dret, regulades per la llei, i de bona fe, sorgides de lavoluntat de les parts. El camp de les obligacions i deures ensintrodueix directament en el terreny del dret privat, en el qualconflueixen les obligacions familiars, les d'amistat i les deri-vades dels pactes entre particulars. Alsina es referí a totesaquestes maneres d'obligar-se en les seves cartes, una corres-pondéncia que dista molt de donar simples moviments mer-cantils i ofereix, en canvi, un fresc dels vincles jurídics sostin-guts també per concepcions definides sobre els deures i lesobligacions.

En l'epígraf d'aquest capítol reprodueixo una expressióutilitzada per Jaime Alsina i Verjés que crec que és significati-va per reflexionar sobre les obligacions. Escriví al seu compa-re Parodi que primer és I'obligació que la devoció, un adagi desentit comú ámpliament utilitzat per diverses societats i mo-

ó8. AGN, DC, S VIl, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 217/18O8 i 217/18O8; aCarlos Camuso, 13/8/1808.

lt2

ments histdrics per alludir al fet que no s'ha de posar resabans que l'acompliment dels deures, rri tan sols I'amistat, en-cara que aquesta sigui present en la consolidació de l'obliga-ció. Per obligar s'entén regularment I'atracció de la voluntatd'una altra persona o de la seva benevoléncia, amb beneficis,per tenir-la a disposició quan se la necessiti. En aquest cas, es

relaciona amb el llatíbeneficiis, afficere, obfringere.6n L'obliga-ció és el üncle que forga a donar una cosa o executar una ac-ció, per imposició de la llei o per pacte legítim, contracte oacord de voluntats, que ens impel'leix a I'acompliment delsdeures.

El mot obligoció s'emprava a l'época per referir-se als vin-cles que compel'lien a donar alguna cosa o a executar una ac-ció. L'obligació era precedida per una disposició general delleis immediates o per la concur:réncia de pacte entre perso-nes. El mot, derivat del llatí obligatio, es referia a l'escripturafeta davant d'un escrivá a favor d'una altra persona d'acompliramb alld que s'oferia. Servia esmentar la "correspondenciaque uno debe manifestar y dará entender que tiene el benefi-cio que ha recibido de otro". En aquest sentit, era una deriva-ció del llati devotio, gratia, debitum. Aquests principis indi-quen de manera relativa que no tot deure constitueix unaobligació jurídica, sinó que aquesta s'origina quan hi ha unvincle que determina a prestar, fer o no fer una cosa. Aquestvincle és establert per la llei o per un pacte entre el subjecteactiu (que exigeix la prestació), passiu (que té el deure de pres-tar-la) i l'objecte de I'obligació.

L'acompliment de les obligacions contretes coadjuvava enla conservació del crédit, possiblement una de les riqueses im-materials més importants en el món colonial, on el metál'licno circulava amb la facilitat de les recomanacions, les lliuran-ces, les fiances i les obligacions. Per a Alsina, eren més impor-tants I'honor i el crédit que els diners comptants: oConserveVm. su buen nombre y crédito, que vale más que todo el dine-

69. Diccionario de Autoridades (17 26). Totes les referéncies del tom 3, págs.4-5.

113

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

ro del mundo", perqué nel crédito de un hombre de bien valemás que el dineroo.To En moltes ocasions escriví frases comara (no es justo demorar a nuestros próximos sus haberes".Les regles que posaven en joc els comerciants en les relacionsque mantenien poden semblar elástiques i simples; no obstantaixó, els arranjaments eren complicats i exigien de la gent l'a-compliment gairebé forgat, ja que les obligacions estaven in-tegrades en cadenes de serveis múltiples de diversa índolequasi sempre recompensats en data posterior o, almenys,efectuats amb vista a una recompensa segura. Una de les fal-tes més terribles era complir quan a hom li venia de gust. Nohem de treure importáncia a la insisténcia que demostrava Al-sina en el bon nom, Ia paraula donada i I'honor, a més de l'a-compliment del deure i de les obligacions contretes. No sola-ment tenien un sentit moral o étic (Russell 1993: 49-52), sinóque expressaven el funcionament de l'activitat comercial i l'e-xisténcia de regles obligatóries qué regulaven la vida mercan-til, que fixaven relacions económiques i, fins i tot, les rela-cions personals entre parents, amics i coneguts (Moutoukias1998a). L'acompliment de les obligacions i dels pactes no fouel resultat unilateral de la imposició legal, sinó que fou partinherent del funcionament de la societat colonial, de la publi-citat dels actes, de la dependéncia mútua i de la reciprocitatentre les parts. Gran part dels acords eren testificats mit-jangant escriptures vinculants denominades obligaciorls, queeren una font de legitimitat important enfront de potencialsconflictes judicials per incompliment del pacte mercantil.Juntament amb la forga coercitiva de la llei actuava I'amenagade l'ens jurisdiccional consular.Tr

D'altra banda, quan s'enfrontava a I'incompliment delspactes, Alsina deia que uhablaba desde el alma" o que "se lecaía el alma a los pies", un símptoma de l'incompliment delmanament católic "de que lo que no quieras para tí no debes

70. AGN, DC, S \TI, Cop. 10-ó-4; a José Antonio Galup, 21ll/1809; a Este-van Oliva y Caballero, 26/9/18O8; Cop. l0-ó-5: a Bernardo Bergara, l/2ll8l2; aCarlos Camuso, 21/l/18O9 i 23/l/1809.

7 1. AGN, DC, S VII, Cop. I 0-ó-4: a Pedro Pablo Martínez Sanz, l9l l0l 1807.

tt4

querer para tu hermano'.72 Algunes vegades fou bastant rígidamb les persones que infringiren un acord. oYo quiero cum-plir con la palabra que doy", deia a Joaquín Mosqueira, unsoldat amb qui l'unia una amistat de molts anys i que no li ha-via tornat uns impresos que eren propietat d'un altre comer-ciant. Li va escriure forqa enfadat i utilitzá una metáfora quedemostra, a més a més, la concepció que tenia dels esclaus enel món colonial i la diferéncia entre ells i el comerciants pelque fa als deures. Referint-se als impresos, li digué que I'haviandejado corno un negro con el dueño de elloso, i que només enels convenis on figurava en qualitat d'únic responsable podiaactuar faltant als pactes. "Aunque Vm. se le da por todo un de-monio caiga el que caiga, es menester que sea Vm. filósofoconsumado sólo en sus cosas, y no con las agenas, pues yo ja-más doy lugar, con todas mis ignorancias, á que mis próximosse quejen de mír.73 Comparava l'incompliment de les obliga-cions amb el pecat, i trobava analogies en el terreny de la reli-gió. Mentre es vantava d'acatar sempre els compromisos'queassumia, acostumava a afirmar que, aquells que faltaven alspactes, "no podían ir a Roma para la penitenciar. "La desco-nocida descomportación de Vm. que me causa muchas desa-sones), recriminá a Estevan Oliva y Caballero, un comerciantde Salta, "obliga a formar no tan buen concepto como siem-pre se ha merecido Vm. por su buena cristiandad y conducta>.

Era prácticament impossible eludir les responsabilitats;podien acceptar-se alguns usos que a vegades entraven en con-tradicció amb la llei escrita, peró no podien admetre's les des-viacions dels pactes contrets préviament, i per aixó deixá moltclar als membres de la seva família que volia pagar per tots elsmitjans els deutes als seus coneguts de Barcelona, (porque notengo pecho para dever, aunque me quedase en cuerosu.T4

72. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pedro Pablo Martínez Sanz, l9/7/18O8;a Estevan Oliva y Caballero, 2ó19/1808.

73. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Joaquln Antonio de Mosqueira,r 1/8/1808.

74. AGN, DC, SVII, Cop. l0-ó-4: a Carlos Camuso, l5110/1808 i 10/12l1808;a Estevan Oliva y Caballero,26/7118O8.

ll5

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

El crédit era una de les garanties fonamentals de l'actuaciódels protagonistes del món del comerg i de l'espai jurisdiccio-nal mercantil. Se substanciava en figures jurídiques com arael pagament a espera, l'avangada de mercaderies i meca-nismes personals basats en la confianga. Segons Terradas, elcrédit está molt proper a la valoració sobre la moralitat de lespersones, és l'estat de grácia davant de les convencions econó-miques protegides per l'opinió pública i l'administració dejustícia (1992:57). Benveniste ha assenyalat que deriva del lla-tí credo i l'íntima relació amb la idea de creenga i de confiangaen una altra persona. En qualsevol cas, fa referéncia a la rela-ció que neix entre els homes i els déus en primer lloc, i que,históricament, es materialitza entre les persones. L'interes-sant del plantejament de l'autor és la inclusió del crédit entreles obligacions de tipus económic, juntament amb l'estimació,el deute i el lloguer (Benveniste 1983, cap. 15: I12-lI7). Laidea que es tenia del crédit es relacionava amb un altre prin-cipi que regulava els pactes i contractes entre els comerciants:laingenuital com a sinónim d'abséncia de malícia.

Les regles es convertien en regles de dret adaptables a lesdiverses circumstáncies, perd imprescindibles per configurarl'univers d'obligacions. El dret, igual que els fenómens jurí-dics, travessava tota la vida i les decisions del comerciant.Completava un sistema de relacions la supervivéncia del qualestava garantida per l'acompliment dels deures que cada indi-vidu pressuposava dels altres. No constituia només un siste-ma de decrets o norrnes amb la finalitat de posar remei a lesfaltes o imposar obstacles a les accions contri¡ries a la llei,sinó que imposava conductes obligatóries no espontánies i as-segurava la cooperació entre els comerciants. L'objectiu era elfi comú en el qual s'arribava a acords, no sempre equitatiusperó sempre presumibles en aquella configuració de drets ideures. No era en va que la regulació civil i comercial disposésque els pactes entre les persones eren per a elles i per als ter-cers una espécie de llei o, si més no, una obligació que tenia lamateixa forga i exigéncia d'acompliment que la norma escrita.La concessió de favors, per últim, estava reglada pel costum, i

11ó

aquest era fruit de la práctica, de les decisions del consolat ide la regulació normativa.

El principi de l'obligació serví per definir els deures de ma-nutenció de la própia família, tant dels fills com dels pares. Em-prat en plural, el concepte obligacions reflecteix molt més el seuús per referir-se a persones honorades, estimades i respectades,especialment en el si de la família. D'acord amb el Diccionariode autoridade.s de la Reial Académia, es deia normalment d'algúque era un home d'obligacions o que hi havia faltat; també esfeia servir per referir-se a les persones carregades d'obligacionsque mantenien els seus fills i parents. En el flux dels drets i deu-res, el paper de servidor s'esperava de cadascun dels familiarsque entraven a casa d'Alsina, per a qui el vincle de parentiusempre fou millor que el superior foraster. Les obligacions fami-liars, assenyalá, eren el primer; per aquest motiq mantingué unordre escrupolós en els papers en qué apareixien obligacionsamb els seus parents, encara que no tancá els ulls davant de lesaccions illegals que poguessin cometre aquests familiars.Ts Fouel cas del seu gendre, Camuso, quan el 1808 obviá presentar elspapers de matriculació de la seva zumaca al consolat, qüestióper la qual Alsina l'acusá directament, aclarint-li que "el quediga yo a Vm. con claridad esta constante verdad es una cosa, yla otra es que á pecho por tierra é de servir a Vm.r.76

Doná consells morals als joves freqüentment. D'una sériede casos exemplificadors que indiquen la importáncia de lesobligacions amb la família i amb la resta de comerciants, n'heseleccionat dos que considero representatius: el del seu nebotBonaventura i el de Nicolás Fontenla, fill del seu amic de jo-ventut Genaro Fontenla y Pastoriza, també comerciant comell, peró que després de viure uns anys a Méxic s'establí defi-nitivament a la Corunya.

75. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Julián de Urmeneta, 16/12118}8; a Fran-cisco Bueno, 2018/1808; a José Galup, 25/6/18O8; a Carlos Camuso, ll2ll$O7 it6/7/1808.

7ó. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Thomás Ignacio de Urmeneta, 16/8/lg}7;a Mateo Molina,8/10/1808; a Pascual Parodi, 18/ó/1808; a Carlos Camuso,24/ 10t 1807 i 1 6t7 / 1 808.

tt7

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Alsina qüestioná al seu nebot la manca de sentit del deurei la descuranga amb qué havia deixat de pagar els seus elevatsdeutes a alguns mercaders de Catalunya. Fins al 1808 el joveutilitzá com a excusa el temor a les invasions britániques,peró a partir de llavors el seu oncle l'aconsellá de procedir alpagalnent, ja que un dels valors fonamentals assenyalats perAlsina era el de I'honor, fonament i base del bon nom: nsi vi-niese paz en breve), li escriví, uquedarás en ese descubierto,que será bastante deshonor tuyo>. Li recriminá que hagués in-complert els pactes entre comerciants de talla i li parlá d'altresvalors, com ara la prudéncia, el silenci, el respecte i la lleialtat:

"Sería muy feo que un joven como tu estubieses de pasean-dero en un país estraño y de caffes en caffes, pudiendo estar encasa propia como es la de tu tío hasta que te salga embarcaciónque no faltará y en qualesquiera parte procura separarte demalas compañías, no hablar mal de nadie, ser mui fiel con to-dos y en particular con aquellos con quienes has comido elpan, a quienes siempre defenderás, haciéndoles todo el bienque puedas, y no serles nunca traidor, aunque te agraüen mu-cho y este modo no visitanís a los ingratos o traydores que loson a sus bienechores, y serás bien visto y estimado delante deDios y de los hombres".77

Reiterá consells semblants a Nicolás Fontenla. El pare delnoi, Genaro, l'havia fet fora de casa per la seva mala conductai per malgastar els béns familiars. Nicolás sortí de la Corunyai arribá a Buenos Aires el 1799. El seu interlocutor a la ciutatfou Jaime Alsina, l'antic amic del seu pare, qui digué que Ge-naro li havia escrit i li exigia (que á su hijo Nicolás no le die-se absolutamente. cosa alguna, porque querÍa pasase trabajosinfinitos a fin de aplacarle sus travesuras, y porque le havíavotado muchos pesos>.78

Introduit a la milícia, Nicolás doná suport al ürrei de So-bremonte; el 180ó es radicá a Ia costa patagona, a Río Negro,i fou designat soldat distingit. Després de més de nou anys a

77. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Buenaventura Alsina i Pons, 1ó18/1807 i26t2t1808.

78. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Carlos Camuso, l7/9/18O8.

118

América i de viure en una de les árees més inhóspites i prope-res a la frontera indígena, decidí dirigir-se a Alsina per dema-nar-li que intercedís davant del seu pare i aconseguís que ulelevantara la mano de su justicia y recibirlo en su gracia". Alsi-na li prometé que mouria tots els resortes polítics al seu abastper aconseguir que tornés a Buenos Aires. Li escriví dues car-tes alhora: la primera era una nota de recomanació que haviade presentar al comandant Luis Antonio Lahitte i en la qualintentava convéncer-lo que retornés el jove al servei amb l'ar-gument que Nicolás havia de tornar a la península com a fillprddig. Paral.lelament, Alsina demaná a altres coneguts queenviessin recomanacions a Lahitte, especialment al coman-dant Reyna i a la seva muller, que es negaren a concedir a Ni-colás cartes de confianqa. Llavors va recórrer a José Calaysa-te i a la seva muller, Josefa García y Zúñiga, que acceptarenfer de garants de Fontenla. Alsina enüá una carta a Lahitte enqué li confessava que Genaro Fontenla havia enviat el seu filla Buenos Aires npara que pasase algunos travajos por ver sicon ellos amainaba las fogocidades de su juventud". Comple-tava la carta informant-lo que el jove havia canviat i preteniaconvertir-se oen hombre de bien y cumplir con su obligación"envers el seu pare. En aquests casos, la recomanació tinguéuna funció molt particular en l'univers públic com a mitjá perobtenir beneficis dels recomanadors. Quan les cartes prove-r¡ien de caps militars, servien com a certificat del bon compor-tament i dels excel.lents serveis dels soldats; quan proveniad'una autoritat civil, el document certificava la valoració per-sonal que mereixia el recomanat en el si de la comunitat enqué vivia o del grup en qué es movia. D'aquesta manera es dis-simulava la mancanga d'informació sobre les persones que vi-vien a les colónies, causada per la inexisténcia d'un sistema dedocumentació personal organitzat i controlat per l'estat.

Alsina enviá una segona carta a Nicolás, de carácterreser-vat, en la qual s'estenia en la seva concepció dels deures i lesobligacions de família, i sobre el comportament moral que s'e-xigia a les persones de bé. En lloc d'acomplir les seves obliga-cions, Nicolás preferia <juntarse con calaveras y tirarlo todo a

t19

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

la risa". Davant d'aquesta situació, li aconsellá que prenguésla ferma resolució d'abandonar les males companyies que per-judicaven la seva reputació, i que no es corresponien amb laseva bona naixenga, crianga i condició social. Acomplir lesobligacions que afectaven aquests tres elements era fonamen-tal per obtenir |'estimació social:

"La carta que Ie incluyo á su favor, que no lo merece Vm,porque siempre á sido un calavera dudo que Vm. deje de serlotoda su vida, porque si se enmienda Vm. un día, al siguiente yabuelve Vm. a las andanzas. Yo tube carta de su padre acompa-ñándome una del Sor. Regente Mata Linares que se halla en elConsejo para este Secretario Don Manuel Gallegos, a fin de quefuese Vm. propuesto para Oficial, y como hera preciso para esode algún informe de su Comandante Reyna, me encaré con él ycon su Señora para que me diesen un certificado de sus buenosservicios para presentarlo con un memorial mío y me contestóque si lo dava se condenaría porque hera Vm. sumamente maloy de malas intenciones y tan malas que devía Vm. sufrir unConsejo de Guema del que resultaría se le pasará a Vm. por lasarmas o a lo menos un precidio para l0 años, lo que creí todoy creeré quanto me digan los Reynas, porque son buenos ch-ristianos y buenos ser-vidores del Rey".7e

Nicolás Fontenla fou finalment enviat cap a Montevideoon, després de presentar cartes de confianEa d'Alsina, rebé unpréstec de Carlos Camuso.

79. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Nicolás Fontenla, 171611808, reservada;a Luis Antonio de Lahitte, 171611808.

t20

3. Les lleis i els paranys de la justícia

oAmigo Cruz: desengañémonos. El que viene a la América,üene para mejorar su suerle por el camino real. Y los más delos mandones quieren dinero, dinero y más dinero, sean porlos caminos que fuesen. Que es con el que se hacen las guerrasde todas clases. Esto es la verdad que digo a Vm. reservada-mente, y al que le vaya el sayo que se lo ponga,.'

3.1. Er FUNCToNAMENT JUDTcTALI EL PODER DE LES RECOMANACIONS

Al llarg de la seva vida, Jaime Alsina i Verjés mantingué undiáleg permanent amb el poder judicial, com a imputat, acu-sador, cónsol del tribunal de comerf o com a simple ciutadáinteressat per l'estat de les causes que afectaven amics i co-neguts. L'interés que sentia pel funcionament de la justíciai per la manera en qué actuaven les autoritats i els particularsper resoldre els plets fou constant. El seu relat permet analit-zar el rerefons dels processos judicials i la influéncia queexercien les corporacions i els subjectes prestigiosos en la de-finicié de les decisions judicials. En aquest capítol m'interes-sa descobrir el significat que Alsina atribuia al poder judiciali al seu propi poder al Buenos Aires virregnal. Després de lesinvasions britániques de 180ó i 1807, Alsina diagnosticá queles autoritats preferien enredos, engaños i trampas, perquéeren embudos que guardaven una cerla formalitat; és a dir,mentre que el sistema fonamentat en vincles personals el be-neficiá, no se sentí temptat a criticar-l<¡ i només deixá entre-veure el desencís que sentia quan se li presentaren algunsobstacles abans del moviment de maig de 1810, que obrí el

1. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: carta a Carlos Camuso, 18/ó/1808.

12t

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

procés de ruptura i independéncia a l'área meridional de l'im-peri.

Alsina i Verjés es queixá sempre de no entendre bé les fra-ses que utilitzaven els lletrats, les angelicals converses delsquals li semblaven forga allunyades del vocabulari normal.Fou el típic comerciant que eludí tant com pogué la iustícia iel recórrer a apoderats en els actes en qué podia actuar per ellmateix, i. demostrá innombrables vegades el seu rebuig a pas-sar pels despatxos dels advocats. Una de les conseqüénciesmés perjudicials d'un judici ordinari era la sagnia monetária,petita peró constant: fiscals, honoraris, plecs, paper timbrat.Solia dir metafóricament, en referir-se a les elevades despesesque provocaven els serveis dels professionals, que "el bizco-chuelo de monja suele costar un quintal de harinar: ell mateixforjava les representacions i es vantava que (no le he gastadoal Rey dos pliegos de papel sellado para asuntos míosr.2 Acos-tumat als trámits judicials que es desenvolupaven en el con-solat, de carácter breu i sumari, trobava els judicis ordinarisestrafalaris. *Los asumptos abultan como una resma de pa-pel", digué críticament en una ocasió.3

Sabia com havia d'escriure i presentar els escrits, quinseren els arguments jurídics pertinents i les fases del procedi-ment. Per definir els seus negocis, Alsina parlava directamentamb els cónsols del consolat de comerg i amb la resta de lesautoritats judicials per obtenir-ne informació del marc legalen qué s'havia de mantenir i del possible suport institucional.S'assabentava de l'evolució dels expedients en consultar-losals despatxos de les autoritats judicials, com ara I'agent fiscalPasos, el fiscal de l'audiéncia Manuel Genaro Villota o de l'ad-ministrador de la duana, tots amics seus. Hi parlava tran-quil.lament durant l'oració, a casa seva, o aprofitava les visites

2. AGN, DC, SVII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 17/12118O8; a Carlos Ca-muso, 2718/18O8; a Pedro Martínez Sáenz, l918/1.808; Cop. 10-ó-5: a José Maríade Rozas, 11611812.

3. AGN, DC, S VU, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 118/1807, 1219/1807,l9l9ll8O7,26/l0ll8O7,26/lllI8O7,23lLl1808, l3/2/18O8 i 2516/18O8; a ManuelParodi, 9/ 1/1 808, 261 | t 1808, 26 17 I I 8O7, 2ól1 1/1 808 i 2ól1 1/1 808.

122

de cortesia que els feia a les seves residéncies. Aquests contac-tes no estaven malvistos, almenys per la resta de veins legals.Creia que els expedients podien peinarse i arreglarsea i que, sihi havia confianga entre les parts implicades, les causes po-dien "vestirse con muchas caravanas para salir adelanter.s

Pensant el problema en termes actuals, es fa difícil imagi-nar una justícia menys independent que la que caracteritzál'antic régim (Tomás y Valiente 1996). Peró, al mateix temps,quin era el veritable poder de Jaime Alsina i Verjés, dels seusamics i dels seus iguals en la societat del Buenos Aires colo-nial? Constituiren un bloc homogeni i tancat, incólume i om-nipotent enfront de l'aparell judicial? Aquest és, potser, undels problemes més importants per entendre I'ambigüitat delfuncionament de la justícia a l'época i la importáncia de lesre-lacions personals.

El funcionament judicial depenia totalment del treballpersonal d'acusats i acusadors. Les representacions, recoma-nacions i emparaulaments constituiien un condiment essen-cial i constant del funcionament judicial i els comerciants esbeneficiaren d'un sistema fundat en I'estructuració d'una xar-xa de relacions personals en la qual la recomanació tingué unpaper central. Com he demostrat al capítol anterior, la reco-manació adquirí diversos usos, peró es caracteritzá per conju-gar el llag entre recomanador i recomanat, sempre gaudint deI'acceptació del receptor de la carta de confianga. M'interessaara, després d'haver fet referéncia a la utilització de la reco-manació com a garantia en els tractes mercantils i com a vehi-culadora dels vincles socials, assenyalar una altre dels seususos: el significat que tenia en el món judicial.

La recomanació estigué reconeguda en l'univers legal i ju-

4. AGN, lC, S IX, Cop. lO-2-2: a Juan Arze, 1/lll1808; S VII, Cop. t0-ó-4:a Mateo Molina, 1411/1808; a Luis de la Cruz, 1ó19/1808; a Juan Arze,-30/l/1808.

5. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 9/l/1808 i ?/5/1808; aFrancisco Prieto de Quevedo, 23/l/18O8; a Pedro Martínez Sáenz, l9ll/1808; aPedro Bárgas, 7lll/18O7; a José de Trucios, 16/ll/1807; a Tomás de Urmeneta,l611111807; a Carlos Camuso, 7/5/1808.

123

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

dicial en qualitat de prova básica per decidir la sort dels im-putats en judici, i fou equivalent a la idea de bona referénciasobre la conducta del recomanat. Durant el judici, les perso-nes involucrades se servien de la recomanació per donar cos ala defensa processal, i el mot recomanar estigué íntimamentvinculat al d'influéncia (Moliner 1967:. 129). A la seva corres-pondéncia, Alsina explicá nombroses vegades la série de ges-tions particulars, per a ell mateix o en representació d'amics irecomanats, que calien per resoldre els plets judicials.6

La recomanació fou acceptada en el món judicial com unaespécie de testimoni escrit dels recomanadors sobre la con-ducta dels acusats. Aquests es beneficiaven del bon crédit delsseus garants, els quals, també en aquest cas, actuaven com arepresentants per obtenir éxit en els plets i en els assumptesque sfencarregaven a la justícia. Seguint aquí les accepcionsque dóna el Diccionario de Autoridades,la paraula recomana-ció fou utilitzada per representar una persona davant d'unaautoritat, demostrant d'aquesta manera que era digna de con-fianga. L'expressió carta de recomanqció derivava delllatílitte-ra commendatitia, dignitas i auctoritas, i es vinculá directa-ment al principi d'estimació social.T

Frangois-Xavier Guerra presenta la recomanació com unagestió que servia per donar suport a peticions en el si de lavida política ordinária, en la qual primava el joc d'influéncies,o limitar la influéncia d'altres persones (Guerra 1998: 252).Entre interessos i relacions de família, les autoritats se sentiencondicionades a resoldre a favor dels comerciants perqué, se-gons Alsina, es tractava d'una qüestió d'honor. Peró, al mateixtemps, el fet que tots fossin amics o coneguts podia ser unobstacle per al funcionament judicial.

La recomanació serví en els plets i recursos per poder de-fensar posicions, béns i persones, i tingué més valor en seracompanyada de la presentació oral i personal d'algun perso-

ó. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 251611808 i 7/5/18O8; aManuel Parodi, l0/12l18O8.

7. Diccionario de Autoridades (1726).Tom 3, pag. 521.

124

natge important en l'ámbit local davant dels membres de laReial Audiéncia o el virrei, autoritats que havien de decidir eldestí dels imputats. En diverses ocasions Alsina rebé cartes deconfianga redactades per persones de prestigi, i les posá a dis-posició dels funcionaris reials en el moment oportú, de mane-ra que al mateix temps articulava una série de vincles socialsque constituien I'escenari de les diverses estratégies en elsplets, atapeits aquests de gestions personals i de lliurament derepresentacions. El tipus de justícia de l'época exigí Ia contí-nua pressió a les autoritats i una pluja inacabable d'empeñosde gent que parlés a favor de la persona imputada. Aquest fouel sentit últim de la recomanació, eficag en el context d'un po-der judicial íntimament imbricat amb el sector que es benefi-ciava d'aquests mecanismes.

La justícia s'alimentá de la figura de la recomanacié, peróno s'acceptá qualsevol tipus de carta, sinó la que estava arre-glada _per utilitzar l'expressió de Jaime Alsina- a llistes denoms determinades per la jerarquia de l'autoritat.8 Tot depe-nia dels vincles d'amistat, peró els receptors de les cartes deconfianga no havien d'intuir l'existéncia d'unitat del partit, niblocs de persones solidaritzades, ni una estratégia col.lectivad'emparaulament.Hi havia un risc molt més gran que la des-confianga de les autoritats, i era l'encreuament de recomana-cions contradictóries.e La justícia no depenia només de la rec-ta interpretació i aplicació de les normes legals. Alsina creiaque perguanyarunjudici calia ntener razón, y que los Juecesse la quieran darr.to

L'eficácia de la recomanació estigué condicionada tambéper la insisténcia que demostraven les persones per aconse-guir els seus fins, una estratégia que els contemporanis ano-menaren empeño i que representava tant la pressió sobre lesautoritats com l'acte de comprometre's per una altra persona,

8. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parcdi, 271211808 i 1213/1808.9. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodí,261511808, 9/l/1808 i

I3/2/18O8; a Manuel Parodi,26/211808 i 2ól9/1808.10. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 30/1/1808, 13/2/1808,

20/2/1808 i 19/3/1808.

125

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

de fer tot el que calgués per ella. Les recomanacions escrites iels empeños orals els feien una série de fiadors que s'obligavenmoralment amb les autoritats.ll En aquests casos la recoma-nació funcionava com una suplicació condensada en la circu-lació d'amarillos.t2 Es tracta, en realitat, de sinónims o ex-pressions metafóriques per expressar una idea més general:I'existéncia d'estratégies, no nonnativitzades ni legalitzades,peró acceptades com a impulsores imprescindibles de l'actua-ció judicial.

El mot empeño deriva de la unió de la preposició en i delsubstantiu peño, que en el dret antic significava penyora, ga-rantia. La Reial Académia Espanyola definí l'empeño com laobligació contreta per haber donat alguna cosa en penyora.Qui parlava a les autoritats a favor d'un imputat, s'lti empeña-ba, adquirra una mena de deute. D'acord amb el Dicc.ionariode Autoridades,I'empeño expressá l'obligació contreta en fer-se cárrec d'alguna cosa, en patrocinar a un tercer o en acom-plir un deute.r3 Aquest fou el sentit que li doná Alsina en refe-rir-se als procediments básics utilitzats per les personesjutjades, sempre en el marc dels drets processal, civil i penal.Aquest sistema judicial comengá a discutir-se quan els britá-nics envairen Buenos Aires el 180ó i inauguraren un períodede crisi de legitimitat poc propícia per als homes corn Alsina.En els apartats següents analitzaré el procés que conduí almoviment de maig de 1810 i la incidéncia que tingué en elcomplex judicial.

I L AGN, DC, S VII, Cop. lO-6-4'. a Manuel Parodi, 2617/1808, 26/5/1808 i26/ I I I l8O8; a Pascual Parodi, I 8iól1808; a Luis de la Cr'tz, 161 121 18O7 ; a Car'los Camuso, 8/8/1807 i 217/1808t a Antonio González Ortega, 2ó13/1808; Cop.10-ó-5: a Francisco Calderón, 11211816.

12. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Pascual Parodi, l7ll2ll808', a ManuelParodi, 26/711808, 2613/1808 i 261511808; a Estevan Oliva 5, Caballero,261711808t a Carlos Camuso, 25/6/1808 i 8/8/1807.

13. Diccionario d¿ Autoridades (1726). Tom 2, págs. 4O9-41O.

126

3.2. LEs rNvASroNs ANGLESES r LA TRANsFoRMACTó JUDTCTAL

3.2.1. El sentiment de la "Reconquesta,, la "Defensa"i la militarització local

Buenos Aires fou envaida a finals de juny de 180ó perl'exércit británic, comandat per Beresford, mentre Alsina iVerjés exercia el cárrec de cónsol al consolat de comerg. pocabans del desembarcament, els comerciants enviaren a Xile ial Perú els efectes reunits als seus magatzems i pagaren dos-cents pesos per cada carretada, gairebé tant com el valor d'unbon esclau i el doble del preu que costava el transport entemps normals. Juan Antonio de Santa Coloma despatxá elsseus efectes per un total de seixanta mil pesos. Alsina, per laseva part, enviá la major part de les seves baietes de pellón capa una banda i l'altra de la serralada dels Andes, a Santiago i aConcepción de Xile i a la ciutat de San Juan.ra La máxima au-toritat del virregnat del Riu de la Plata, el virrei Sobremonte,tan sols fou capag de fugir emportant-se e1 tresor, peró l'haguéde tornar molt aviat per la pressió que exercí eI cabildo quanels anglesos amenagaren de saquejar les cases particulars sino els era lliurat el tresor de la ciutat. Durant el mes i mig queromangué a la capital, Beresford s'apoderá dels fons públics idels registres del consolat de comerg, comptant amb la subor-dinació dels comerciants, i els enviá a Londies (Villalobos1965:123). Alsina explicá que:

nEl día antes de entrar Berresfort salieron para lo interiortodos los caudales, incluso los del rexistro de la Joaquina, y alos pocos días los embarcaron incluso los dos rlnicot caxonesde plata labrada o chafalonía, que constavan en el rexistro de laJoaquina. Los dos c¿rxones dichos es cierto que yo no los bi em-barcar, pero me ha dicho el Escrivano del Consulado (a dondeestava depositado el rexistro), caminaron porque no bolüeron

I 4, AGN, DC, S \1I, Cop. I 0-ó-4: Carta a Juan Rodríguez, 2ól8/l 808; a Car-los Camuso, 26/711807 i 9/1/1808; a Julián de Urmeneta, lól1/1808 i 1ó19/1808;a Pascual Parodi, ll8l1807; a Pedro Martlnez Sáenz, l9l7ll807; a Juan Rodrl-guez,261811808.

127

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

al Consulado, y no sería de extrañar que en lo interior robasenparte ó toda la dicha chafalonía, como robaron caudales en se-mejan.te baraunda, como se decían en aquel tiempo, a lo queBerresfort no hizo alto, y si que recivió y embarcó lo que bol-vlo>.'-

Davant d'aquesta situació, l'oficial de marina Santiago deLiniers convencé el governador de Montevideo i, amb les se-'ves tropes, recuperá Buenos Aires gairebé dos mesos desprésde la invasió, el 12 d'agost del 180ó, un fet que des de llavorsfou conegut com la Reconquest¿. En abséncia del virrei, el ca-bildo astoritzá la convocatória d'un congrés general a mitjanmes en el qual participaren els cossos eclesiástics i seculars,els comandants militars i veins com ara Jaime Alsina i Verjés,Martín de Alzaga, Diego Agüero, José Martínez de Hoz, JuanAntonio Lezica, Juan Antonio de Santa Coloma, José Nadal,Jaime Nadal y Guarda, Pedro Cerviño i Francisco Antonio deEscalada. Tots ells demanaren el cessament del marqués deSobremonte de l'ús i exercici dels cárrecs de virrei, governa-dor i capitá general de les províncies del Riu de la Plata, i rea-litzaren, al mateix temps, una processó que entrá a la Sala Ca-pitular amb la imatge de Carles III, oen desagravio de losultraies que le hicieron los ingleses nuestros enemigos ras-gando su venerable rostro> (Levene 1950, t. III: 19, doc. 4).

En els dies següents Alsina manifestá que la població localsentia que havia salvat el territori sense I'ajut de la metrdpoli(Muro Romero 1984: 163-231), i en la seva correspondénciacomercial es dedicá a divulgar els esdeveniments militars ipolítics pels racons més ignots del virregnat. La reconquestacontribuí a la construcció del mite fundacional de la ciutat deBuenos Aires a partir de l'enaltiment del paper que havia tin-gut en la defensa dels interessos de la metrdpoli. Alsina escri-ví als seus interlocutors que tenien sort de no haver estat a

Buenos Aires el 180ó, perqué "tal vez habrían muerto en laReconquistao.lu Antonio Mont, per exemple, va saber per Al-

15. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 612/1808 i 13/2/1808.1ó. AGN, DC, S \rII, Cop. 10-ó-4: a Juan Rodríguez,261811808.

t28

sina que una junta formada per les autoritats i els veins decard.cter, els comerciants, havia substituit el virrei per la ReialAudiéncia i s'havia apoderat dels papers i documents que te-nia.17 El triomf era exclusivament dels porteños e hiios deBuenos Aires, entre els quals s'inclogué a pesar de no ser-nenatiu:

nFelices más de leales, y leones porteños que á cada unomerece un Virreynato. El 28 de Junio se desembarcaron en laEnsenada 9.867 arrogantes ingleses. El 4 del corriente nos em-pezaron a atacar y el 5 fuimos generalmente atacados por cin-co columnas, cuyo asombroso fuego duró desde las 6 y 1/4 dela mañana hasta las 4 de la tarde, de que resultó inutilizablemás de 9.000 en muertos, heridos y el mayor número prisione-ros, incluso un General, y más de 200 oficiales y su resultadoha sido que quedan libres todos los juramentados hasta el Sor.Abascal Virrey de Lima, que se nos entregue Montevideo, Mal-donado y más Plazas del Río de la Plata con los mismos per-trechos y embarcasiones que halll estavan quando ellos se apo-deraron de ellas, cuya asombrosa acción hará época en lahistoria, y todos los ingleses inclusive los que están répartidosen lo interior deben marchar para Inglaterra. En el término de10 días deben partir de Buenos Ayres, y en el de ó0 de todas lasPlazas de la otra Banda. Eternamente se podrá llamar y felistodo hijo de Buenos Ayres'.18

Paral.lelament, Alsina construí una imatge molt particularsobre la relació entre els funcionaris i els lleials veLns. Segonsla seva opinió, el virrei Sobremonte havia perdut Buenos Ai-res en capitular davant d'oun endeble enemigo por tierra y alentregar a la población como corderosD. Era legítim, per tant,negar-li el comandament de les armes i atacar-ne la figura,com de fet s'esdevingué. El comandant del Cos dels Biscainsfou designat per localitzar el virrei i conduir-lo a la capital;Sobremonte es resistí, peró, sota amenaga de mort, fou diposi-tat a la torre dels Belernos. El comandament absolut del go-

17. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Antonio Mont, 16/2/18O7.18. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Antonio Mont, 1ó17/1807; a Luis de la

Crtz, 16llo/1807; a Pascual Parodi, 8/8/18O7; al bisbe de Cuenca Andrés Quin-tian Ponte, 261911807.

129

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

vern recaigué en la Reial Audiéncia.le Aquestes aparents de-mostracions patriótiques dels veins i les crítiques envers el vir-rei amagaven un altre fet: bona part de la població de BuenosAires havia acceptat els anglesos des del primer moment. Du-rant el mes i mig que durá la invasió, Alsina allotjá a casa sevatres oficials británics i els seus assistents, i aprofitá per esta-blir una fbrta amistat amb els capitans Charles Samson i Pa-trick Killen. Posteriorment, a l'igual dels altres comerciants dela ciutat, silenciá la seva actitud col'laboracionista amb l'ofi-cialitat británica i oblidd la sensació d'haver estat anglés . Tam-bé ocultá que la corporació.consular, tal com va descriure elsecretari Manuel Belgrano anys més tard, jurá lleialtat als in-vasors i exercí pressió perqué tots la imitessin, contradient lesnorrnes i els desitjos del monarca. La Reial Audiéncia suspen-gué les funcions com a tribunal i comunicá que no prendriales armes contra la majestat británica (Martiré 1981: 325). Da-vant d'aquesta perspectiva, Belgrano preferí abandonar la ciu-tat (Belgrano 1942).

Aviat va córrer el rumor que molts dels veins havien anatplorant a lldgrima viva a acomiadar els británics als molls deBuenos Aires i Montevideo, una notícia que provocá un granescándol. Ni Alsina ni cap membre de la seva família anaren aacomiadar els anglesos, peró quan els oficials es disposaven aembarcar cap a Santa Helena, el criat Tomás lliurá a Samp-son i Killen una carta d'amistat escrita per Alsina i una olla defang amb els brots de l'alzina que havia portat de la Corunya.Aquest significatiu regal representava el vincle que Alsinaconsiderava que l'unia, o que podia unir-lo en el futur, amb elsinvasors, i aclareix el que la gent de Buenos Aires pensá d'ell idels que, com ell, s'havien sotmés als británics; sobretot si te-nim en compte que una de les vileses que prohibeix l'honor éssotmetre's a una autoritat injusta o tractar de congraciar-seamb I'enemic invasor (Russell 1993: 44). Alsina amagá I'ajut

19. ACN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Manuel Parodi, 26/2/18O7; a Ignacio Iri-garay,1614/18O7;aPascualParodi,3l/l/1807;AcuerdosdelExtinguidoCabildode Buenos Air¿s, Serie IV: Tomo II: Años 1805/1807, Ed. Kraft, 192ó.

130

que havia donat als invasors per mitjá de demostracions depatriotisme espanyol, peró, al mateix temps, tenia les espat-lles cobertes per si els anglesos tornaven: abans de marxar, elscapitans Sampson i Killen li deixaren una carta sobre la taulaque el podia afavorir o salvaguardar si unes altres tropes an-gleses envaien la ciutat. *Como yo traté mexor que a mi mis-mo a los tres buenos oficiales con sus asistentes inglésesquando fuimos de ellos", escriví en el seu copiador, (y mejorquando fueron prisioneros, y aun los habilité de lo necesarioquando marcharon a lo interior, me dejaron los dos que soloexistian en aquel tiempo sobre la mesa de mi sala una car-ta).20

Alsina estava atemorit per les possibles represálies del reiperqué, escriví, una investigació judicial o un consell de guer-ra ordenats per la Monarquia no trobarien ningú innocenta Buenos Aires, i encara menys entre els funcionaris reials.nSerÍa la mayor confusión>, digué, perqué "[el jutge] tendráque luchar con el poder, con la intriga y con el soborno. Si elJuez es sagas y desinteresado, y no muy joven, crea Vm. quemuy breve hallará la verdad". L'actitud benevolent que mos-traren Alsina i els peninsulars durant els mesos que durá la in-vasió de 180ó provocá a curt termini les crítiques de la pobla-ció i certa pérdua de legitimitat. En nombroses ocasionsAlsina reflexioná sobre les escasses possibilitats que ell i elsveins de Buenos Aires i Montevideo havien tingut d'actuard'una manera diferent de com ho feren. Al comengament elsanglesos els havien semblat bondadosos, peró després havienmostrat que eren lleons devoradors en enfrontar la població idonar-li informació falsa. Reconegué que s'havia enganyat es-coltant falses promeses i que no calculá bé o errá els consells.nEl inglés entra con piel de cordero y después se transformaen león devorador. Quando eramos ingleses nos decían losoficiales que los vecinos teníamos en nuestras casas que en

20. AGN, DC, S \TI, Cop. l0-ó-4: a Julián de Urmeneta, 161511807; a CarlosCamuso, 2O/3/1807; a Pascual Parodi, l2/9ll8o7; a Charles Sampson i PatrickKillen, 3/9/1807.

131

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Montevideo tenían tres mil hombres y doble en Lima, y que enaquella hora ya poseia todas las Plazasr.2r

Els soldats reaccionaren violentament, tant a Montevideocom a la ciutat de Buenos Aires. Quan es reconquerí la ciutat,explica Alsina, forenatropellades certes cases de cardcter com arepresália per haver allotjat i complimentat I'oficialitat angle-sa; alguns religiosos es pronunciaren contra els comerciantsdurant les homilies, peró el bisbe els castigá. L'ambient co-menEá a carregar-se contra el grup mercantil, peró Alsina ad-vertí ben aviat al seu compare Parodi que la legitimitat delsveins no trigaria a ser recomposta, que Espanya els donariasuport enfront de qualsevol intent de la població local peroposar un model polític i económic alternatiu, ja que es trac-tava de laxusma del camp. Es podria perdonar temporalmentque no acatessin les normes i lleis:

"Veo la insubordinación de los nuevos soldados úsares por-teños que no lo extrañaráYm., que es muy malo, porque enésta hacían todos lo misrno aún con los Principales Magistra-dos, pero también estubieron muy entusiasmadas para de-fender la Patria y por último es Tropa voluntaria, que nunca sequiso sugetar a Ordenanza y como todo y en todo ha sido ex-traordinario, es preciso tolerar con disimulo hasta que Diosnos traiga la Paz o un Cuerpo respectable de tropas de Europa,para que los valerosos compatriotas se retiren a sus labores ycon eso quedará la cosa organizada, para que los vecinos vivancon tranquilidad en sus casasr.22

El desgast lent peró constant d'Alsina i dels seus iguals enel món de Buenos Aires es manifestá molt abans de 1810. Ex-ternament, estigué relacionat amb els canvis d'ultramar, eldesprestigi de la Corona portuguesa

-l'establiment de la qual

al Brasil fou vist com una traició al seu poble- i els perillsque patí la Monarquia espanyola a mans de Napoleó Bona-

21. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Tomás de Urmeneta, 1ól1/1808.22. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 311011807,261911807,

2l/11/1807 i 9/l2ll807; a Ventura Alsina i Pons, 2611111807; a Carlos Camuso,t/8/1807.

t32

parte. Peró a l'interior del virregnat el procés no fou menyscomplex. Els funcionaris de rang menor estaven veritable-ment desil.lusionats per l'abséncia d'oportunitats per avangaren les carreres que havien escollit i pels baixos salaris (Soco-low 1983: 25ó). Exclosos del profit que els alts cárrecs treiend'un sistema corrupte, dirigiren el seu malestar contra els co-merciants com ara Alsina, i també posaren en joc I'estabilitatdel vincle colonial.

A partir de la Reconquesta de 180ó, Alsina confiá en unnou govern i sol'licitá als comerciants que enviessin impresos,diaris i papers per informar-se de tot el que passava fora de laciutat; sobretot el gener de 1807, quan els colorados -nomque rebien els anglesos a Buenos Aires- tornaren a desem-barcar tropes i cavalleria a Montevideo. Si els anglesos, pensá,prenien novament la capital virregnal, serien més despietatsperqué la ciutat no tenia protecció militar i només comptavaamb algunes tropes de voluntaris formades feia poc temps.Montevideo, d'altra banda, patí la invasió d'una expedició an-glesa a les ordres d'Auchmuty, composta d'uns cent vaixells iquasi sis mil soldats que prengueren per assalt Ia ciutat, em-presonaren el governador Huidobro amb els seus sis-cents ofi-cials i soldats, i s'apoderaren de San José i de Colonia. Alsinadesitjava que "Dios quiera darnos buena unión pararechazara tal Nacion orgullosa si llegasen a venir nuevamente a Bue-nos Airesrr.23

La invasió de Montevideo demostrá que els anglesos tenieninteressos económics i geopolítics. Durant els mesos de l'ocu-pació, un jutge de presas ----el que retenia els vaixells que por-taven contraban- intimá els comerciants que manifestessinels seus béns i els d'altres comerciants radicats fora de la ciu-tat. Els británics saquejaren els magatzems i robaren els cuirs;a Pascual Parodi n'hi desaparegueren més de mil unitats. S'a-propiaren també de dos-cents criats, un d'ells anomenat Anto-

23. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Fernando de Aguirre, 16/3/18O7; a lla-nuel García Pichel, 4/3/1807; a Manuel Parodi,261211807; a Francisco Prieto deQuevedo, P otosí, 26/ I / I 807 .

133

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

nio i que pertanyia al gendre d'Alsina, Carlos Camuso. Dos es-

claus d'Alsina que estaven a Montevideo, Manuel i Pedro, fo-ren robats i portats a un campament; quan aconseguiren fugir-ne, Pedro s'amagá a casa de Parodi i Manuel es refugiá a lacuina de Francisca, la filla d'Alsina casada amb Camuso.

Els invasors també robaren als comerciants grácies a la in-formació que aconseguiren dels criats i dependents en sotme-trells a tortura. Tanmateix, n'hi va haver molts que no calguéassotar perqué delatessin els seus amos, sinó que col{abora-ren de grat amb els británics. Alsina percebé l'inconformismedifícil de superar de la població marginada efectivament perun petit grup de comerciants que controlava gairebé fins al'última engruna de poder junt amb els religiosos i els funcio-naris. De mala gana, reconegué que la gent del comú deBue-nos Aires s'havia alegrat de l'arribada dels anglesos a Monte-video,2a i que havien estat els més desafavorits els que havienadvertit als anglesos que els comersiants locals pretenien em-portar-se les seves pertinences dels magatzems, com li passá aParodi amb uns cuirs d'Alsinaiper a qui aquests fets foren unamena de revenja i de reconquesta.

Alsina pretengué convéncer els seus interlocutors que ca-lien molts més anglesos dels que hi havia a Montevideo perapoderar-se de Buenos Aires. Veia I'obstacle principal en "al-gunos sordos que desearan se pierda esta Capital". Alguns pe-ninsulars pensaren que la millor alternativa a aquest complexestat de la situació era tornar a Espanya. Des de Xile, IgnacioIrigaray demaná l'ajut d'Alsina perqué dos dels seus nebotsdeixessin la capital aprofitant les embarcacions que anavencap a la Corunya. Alsina no pogué aconseguir els permisos iels passaports necessaris i, en aquell moment, comprenguéque no tenia tant ascendent sobre les autoritats de la ciutatque ell denominava (Jsías.2s

24. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 2619/1807,ll8/1807,8/8/1807, 26/9n807 ,911211807 i 2516n808.

25. ACN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 3lllll807; a IgnacioRodríguez, 2O/3ll8O7; a Carlos Camuso, 24/2/18O7; a Fernando de Aguirre,1613/18o7; a Ignacio Irigaray, 16/2/1807.

t34

A partir del 1806 els comerciants de Buenos Aires afronta-ren les exigéncies de la militarització defensiva local mit-jangant la concessió de préstecs personals. Pascual Parodilliurá uns dos mil pesos que recuperá dos anys després gráciesa la insisténcia del seu compare davant de les autoritats i persenténcia judicial. Mantenir l'erari amb els diners del comergi suplir un rei cada vegada més absent es convertí en tascadels veins. A Montevideo, Parodi i Camuso substituiren perfusta les seves contribucions a la hisenda reial, préstec que noarribaren a recuperar.2ó A I'igual de la resta de comerciants lo-cals com ara Manuel i Joaquín de Arana, José Martínez deHoz, Tomás de Balenzategui o Juan José Lecica, Jaime Alsinaes convertí en prestador, encara que les quantitats que cedíforen relativament petites; e\ cabildo, per la seva banda, s'en-deutá en més d'un milió de pesos per afrontar la militaritza-ció.27

La inseguretat i el descontentament, tanmateix, no provo-caren qLre es discutís la legitimitat de la Monarquia. Alsina se-guí encomanant-se al seu rei i al seu Déu, peró, al mateixtemps, les seves cartes incorporaven dos conceptes: el deveíiel de poble. La inquietud que sentia I'expressá en dues direc-cions: d'una banda, en una actitud francament contrária a ac-ceptar els drets del rei, és a dir, els impostos cobrats a la dua-na per les autoritats i funcionaris reials; de l'altra, en la críticacada vegada més ácida contra els funcionaris que, en lloc derespectar l'ordre legal establert, l'alteraven de manera casuís:.tica i arbitrária seguint el ritme dels esdeveniments. Establintun exemplar o determinant un cas, digué Alsina, ja el forma-ven com a llei. L'única alternativa que tenien els comerciantscontinuava essent el suborn, que amb el contraban semprehavia estat facilitat per la permissivitat de les tropes veteranesque controlaven els vaixells que arribaven a port. Acostumat a

2ó. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 18/7/1807, l/8/1807,28/1111807, 12/1211807, 19112/1807,23/11L808 i 19/3/1808; a Carlos Camuso,20/8/t807 i 12t4/1808.

27. Acuerdos del Extinguido Cabildo, Serie IV, Tomo II: Años 1805/1807,1926.

135

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

saber qué trobar en cada moment i lloc, a Alsina només se liacudí d'encomanar-se a Déu. Utilitzá l'adagi (que cada unogobierne su casa, y Dios la de todosu, i mostrá la seva insegu-retat en assabentar-se que la gent del camp i els indígenes ha-vien contribuit a les operacions militars del mes d'agost.28

Després de la primera invasió els anglesos no desapare-gueren de I'escena. Alsina pretengué anticipar-se a les estraté-gies dels invasors i prengué algunes precaucions amb els efec-tes comercials que tenia a casa seva i que constituien la sevaúnica riquesa. Com la majoria de comerciants, amagá els bénsque li quedaven a una casa de confianga al barri de la Piedadper salvar-los d'un possible saqueig. Vengué a un comerciantamericá méi d'un centenar de barres de coure, i la seva famí-lia, com la del seu amic comerciant Ventura Miguel Marcó, es

disposá a buscar refugi al camp o a fugir cap a la ciutat deMendoza, situada en un punt estratégic de la ruta cap a Xile.En aquest context d'inseguretat, Alsina ideá una tramoia legal,un estratagema dins i fora de la llei, amb el qual esperava des-pistar l'enemic en cas d'invasió. Envid rebuts a Luis de la Cruzen els quals donava per cancel'lats alguns negocis i, en docu-ments amb signatures esborrades i superposades, manifesta-va haver tramés el seu capital a I'interior del virregnat. Alienáel coure que tenia a la seva casa comercial a Thomas Halcey,mercader de Boston, amb la condició que si la superioritat nopermetia treure'l cap a colónies estrangeres, Halcey podriareintegrar tota la mercaderia a Alsina. Denominá aquestes es-trat¿gies parany amistós o artilugio.2e

La crltica situació es manifestá en el tráfic mercantil. Alsi-na comengá a demanar als comerciants d'Asunción del Para-guai que no realitzessin trameses en fruits sinó en lliurancessegures. Al seu apoderat a San Juan li prohibí que enviés di-

28. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Joaquín Salas, lól3/1 807; a Pascual Pa-rodi,29/8/1807; a Julián de Urmeneta, 161511807.

29. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Fernando de Aguirre, 1ól5/1807; a Tho-más Ignacio de Urmeneta, 16/3/1807 i 1615/1807; a Antonio Mont, 161411807; aCarlos Camuso,2O/3/18O7; a Francisco Prieto de Quevedo, 26/7118o7; a Luis dela Cruz, 16/511807 i 16/711807.

t36

ners a Buenos Aires; al maig de 1807, com era de preveure,comengá a sentir-se la manca de géneres, i els tocuyos, les co-tonades provinents de I'Alt Perú, augmentaren de preu. Al-guns comerciants, especulant amb la manca de mercaderies,compraren tots els efectes que trobaren a Córdoba, l'área demés producció de llanes. El temor provocá una reacció enca-ra més forta: la fuga de capital cap a territoris menys conflic-tius, fet que provocá la sobreoferta a altres places comercialsi el desproveiment de la de Buenos Aires.3o

A mitjan 1807, l'amenaga d'una segona invasió immergí laciutat en un rápid procés de militaritzacií. Alsina trobá enNapoleó Bonaparte l'equivalent del valor dels habitants deBuenos Aires. En els preparatius de la defensa, assenyalá,cada habitant del poble era un Bonaparte; la gent de la ciutatestava enardida i només volia lluitar contra l'invasor per mitjáde les tropes que, sota el comandament de cinc generals, reu-nien uns deu mil homes.3r Aquest procés s'acompanyá d'unaaltra alteració: el francés Santiago de Liniers fou designat ür-rei en substitució de Sobremonte. Alsina se n'alegrá alcomengament, perqué pensá que, temporalment i fins que laCorona enviés un altre representant reial, Liniers sertaun bas-tó a qui tots havien d'obeir. Temps després, peró, es retractá dela imatge d'autoritat que li havia atribuit i digué suaumentque "al Sor. Liniers lo llevan por donde quieran por su sumabondad, y por el deseo que tiene de contentar a todos, pues esuna paloma, debiendo ser un broncer.32

Quan els anglesos envairen la ciutat de Buenos Aires persegona vega da, el 26 de juny de 1 807, Alsina era a l'hospici que

30. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pedro Martínez Sáenz, 19/411807,19/611807 i 19/711807; a Tomás de Urmeneta, 16/7/18O7; a Joaquln de Salasy Díaz, 161511807; a José Talaverc, 26/4/1807; a Fernando de Aguirre,l6t5/1807.

31. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi,291811807; a FranciscoPrieto de Quevedo, 2616118O7; a Manuel Parodi, 2113/1807; a Pedro MartlnezSáenz, 18/5/1807; a José Talavera, 26/4/18O7; a lgnacio Irigaray, 16/4/1807.

32. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 19112/1807 i I l/ó/1808;a Luis de la Cruz, 16/711807 i 1611111807; a Carlos Camuso, 2l/5ll808 i4/6/1808.

137

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

els missioners franciscans tenien a un quilómetre i mig decasa seva. S'hi recuperava lentament d'una fractura a la camacausada per l'ensopegada amb un tros d'un pal trencat quananava camí de la barberia. Francisca Ambroa, que I'estavacuidant, torná rápidament a casa, just en el moment en quéles primeres bales entraven al seu establiment. Atordit per lareacció defensiva local, el regiment británic s'aquarterá al'hospici amb els malalts. Alsina temé de debó per la seva vida,peró optá per fer amistat amb el coronel. "A la media horan,escriví quan estigué restablert de la seva convalescéncia, "yatuve en la faldiquera al Coronel y más oficiales... ellos vanbien escarmentados y quiera Dios que no vuelvan á medir susfuerzas con las nuestrasr.33

Durant la invasió, de finals de juny al 1ó de juliol de 1807,Jaime Alsina i el seu dependent i má dreta en el negoci, Salva-dor Comas, deixaren d'escriure cartes i de reproduir-les al co-piador. A partir d'aleshores, Alsina incorporá un discurs ex-tremadament antibritánic dirigit contra els soldats, perd nocontra els oficials. A l'igual de Montevideo mesos abans, aBuenos Aires les tropes destruiren els magatzems i cremarentot el que trobaren al seu pas. Pensar en els anglesos, digué,només li provocava que nse le erisacen a uno los cavellos".

Com a demostració de patriotisme, enviá als seus interlo-cutors impresos en qué s'explicaven relats de l'esdevenimentanomenat Defensa i doná feina a un miliciá que havia perdutel brag dret durant la lluita. Assegurá que Buenos Aires s'ha-via comportat com només podien haver-ho fet Cadis i Barce-lona, dues ciutats que per a ell eren les més poderoses, sobre-tot la segona, nadonde en tres días saven poner cien milhombres armadosr. En organitzar un sistema defensiu propi,la gent havia ajudat a construir terrats amb parapet de quatrea sis illes de cases al voltant de la plaga central perqué tambéels ancians i les dones (que Alsina qualificá de baronívoles)

33. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pedro Martlnez Sáenz, l9/6/18Q7;aCar-los Camuso, ll4l1807; a Julián de Urmeneta, 161811807; a Luis de la Cntz,1616/1807; a Ventura Alsina i Pons, 2óll l/1807.

138

poguessin ser útils per obrir foc. ol-os porteños, que desde elmás alto hasta el más infeliz negro merece un Virreynato>,puntualitzá, mereixien una corona de glóries al costat del ca-bildo.

Convertida la Defensa en un triomf col'lectiu, Alsina es de-dicá a enviar fulls volants i impresos sobre l'atac, en els qualsdescrivia a altres comerciants les noves estratégies militars quela població de la ciutat es va veure forEada a utilitzar. En la llui-ta contra els británics semblava que Buenos Aires podia substi-tuir Espanya. Després de gairebé quatre décades a Buenos Ai-res, amb una família al virregnat i després d'haver estattestimoni de la reconquesta i de la deferisa de la ciutat, Alsinase sentí un fiII de Buenos Aires. Peró no hem de confondre unsuposat sentiment de nacionalitat emergent, diferent de l'es-panyol. Chiaramonte ha assenyalat els riscos d'interpretar se-gons concepcions actuals l'ús que altres societats han fet del vo-cabulari polític, especialment el régim colonial o I'antic régim(1995). Alsina deduí que el seu compare Parodi sentia el mateixque ell, que podia perdre laseva pdtri¿, Monteüdeo. Una pátria,una ciutat, que eren part d'una altra pátria, la península.

Alsina percebé qué podia significar aixó per a la seva sortcom a peninsular. Si els monarques no obrien els ulls, es veu-rien obligats a tancar-los a causa de les llágrimes vessades perla pérdua del territoris d'Ultramar: nsi ellos no buelven en sí,lo llorarán después con lágrimas de sangreu.3a Buenos Aireshavia conservat per al rei tota l'América del Sud i Méxic.3s Lafrase que ocada casa ha sido y es un fuerte castilloo indica quela glória era de tot el poble, fins i tot del més infelig i valent ne-gre, perd no dels cossos armats professionals, els veterans.ol.os que lo vemos y lo tocamos no somos capaces de poderloexplicar".

34. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Luis de laCruz,31/7/1808, 1ól9/1808 it6lt0/1807.

35. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 1/8/1807; a AntonioMont, 1ól8/1807; al bisbe de Cuenca Andrés Quintián Ponte, 2619/1807', aLuisdelaCruz, 16/8/18O7; a Andrés Sánchez de Quiroz, 2614ll8O7; a Joaquín Salas,t6/8n807.

t39Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

La militarització provocá friccions entre els veins de lescapitals dels virregnats del Riu de la Plata i del Perú. Alsina es-crivl que, mentre que els de Buenos Aires eren, cadascund'ells, un Napoleó, els de Lima havien romes insensibles i nohavien col.laborat en la defensa contra els invasors británics.Una altra de les conseqüéncies de la crisi del pacte colonialfou la impossibilitat d'Espanya de satisfer les necessitats delsseus regnes. A Buenos Aires, les invasions angleses obriren unprocés d'inestabilitat institucional en eüdenciar-se el feblepoder de la metrópoli i possibilitaren un nou tipus de vinclemenys dependent. Els magistrats i funcionaris posaren enqüestió la seva adhesió incondicional a I'autoritat suprema,que descobria alhora una dimensió més estrictament políticaper a les activitats de corporacions i magistratures (HalperínDonghi 1972: 137). Després de conéixer la sort de la flota pe-ninsular a la batalla de Trafalgar el 1805, Alsina s'adoná delfranc declivi dels vincles amb Espanya. Enfrontat a aquestasituació, intentá reforgar els seus contactes amb l'interior delvirregnat del Riu de la Plata i reprendre les regnes de l'activi-tat mercantil.

3.2.2. Contraban i suborn. La retroactivitat normativadel derecho del círculo

Dins del marc del funcionament judicial i del poder de lesinfluéncies personals, el contraban ocupá un lloc especial enel Buenos Aires colonial. Alguns autors I'han presentat comun fenomen essencial del vincle colonial perqué tingué trá-mits i expedients propis, paper timbrat, vistes fiscals i pagavaimpostos en una mena d'ordenament subaltern, d'ús consue-tudinari, incorporat a les práctiques i costums de la poblaciói en la regularitat mercantil (Pijning 1993; 1994; 1997a; b). Lamajoria de comerciants participaren en el contraban (Soco-low 1991: 75) i aquesta práctica, consensuada pels funciona-ris, finangá l'aparat burocraticomilitar i assegurá la sobiraniade la Corona. La preséncia de contrabandistes i comerciants

140

estrangers allotjats a les cases dels funcionaris i mercadersconstitueix la prova incontrastable de I'existéncia d'una xarxade contactes i d'associacions regulars (Moutoukias 19884:lI4, 204209). El principi que ha servit als historiadors peranalitzar el contraban a les colónies ha estat el principi segonsel qual la llei s'acatava perd no es complia (Pérez Herrero1988: 18). El contraban fou un fenomen ordinari a Buenos Ai-res, i es practicá com una necessitat reconeguda enfront de laimpossibilitat de la metrópoli de cobrir les demandes de lescolónies. Cal contrastar la llei amb la conducta antijurldicaque representava el contraban per comprendre com üüenaquesta confrontació els mateixos contemporanis (Altamira yCrevea 1948: 28; 1939: 78).

Alsina sempre es presentá com una persona desinteressa-da pels negocis fraudulents. Solia dir que exercir el contrabanera no seguir el camí reial. Més que un ús consuetudinari in-troduit pel costum, la prevaricació i la defraudació eren prác-tiques contralegem que se sortien del camí legal tragat pel Mo-narca.3ó No obstant aixd, hi ha dades indirectes de la sevaparticipació en el contraban i dels suborns que pagá a les au-toritats locals perqué li permetessin ingressar o retirar merca-deries sense pagar els drets corresponents.3T Involucrat direc-tament o indirectament en una xarxa de comerg illegal, sovintescrivf sobre les millors maneres de traficar fora de la norma-tiva alhora que es feia passar per una persona innocent i alie-na a les práctiques que descrivia.3s A la recerca del benefici, Al-sina no dubtá a practicar el contraban si era temptador i si nooferia massa riscos. La seva oposició no tenia una simple jus-tificació moral sinó que depenia de les circumstáncies. No foucontrari a les novetats britániques, sinó que sempre es mostrádelerós de provar instruments mecánics, fruit d'una épocaplena de descobriments, com ara les alicates per tallar plomesd'escriure. Una vegada, per exemple, informá minuciosament

3ó. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a José Matías de Azeval, l}/2t1812.37. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Joaquln Antonio de Mosqueira,

27/u1808.38. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: d Ramón Cavallero, 2619/1807.

t4lGab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

els seus interlocutors de Montevideo, parodi i Camuso, que nohi haüa manera d'evitar la vigiláncia i que (no se escapa con-trabando alguno,:

oY es difícil se escapen, tánto los que vengan por mar comolos que bengan por tierra, porque todos loJCuérpos volunta-rios, incluso los indios, negros, y mulatos, están tan abilitadospara celar y reconocer, como todo el resguardo de Rentas Rea-les, como que consienten lograr su fortuna por ese camino. Noparan de dÍa y noche en la intelijencia que ño admiten compo_sición, porgrrq se- exponen pues aunque el contrabando báyabien custodiado del que lo hallo, tiené los más que lo hallasénde acompañarlo, y_si hallan algún carmaje lo reiistran sin queal Carretero u cochero les balga el sagrado de decir que talesboluntarios de Guardias ya lo han reústrado, p.r". ,ró se fÍanunos de los otros, por si se hubiesen compuesto por dinero, ypor último no se ha üsto_igual celo y rigoi, que si no ." u.pu.i_gua qg algún modo, no lo pasarán bien loJ que se arriésga_senu.39

Féu aquesta adverténcia quan els grups militaritzats, de lamá de Liniers, irromperen en l'escena pública com a conse-qü¿ncia de les invasions britániques. Des d aquell moment,als comerciants tradicionals els fou molt més difícil controlarel comerg il.legal i sortir-ne airosos grácies al fet que les auto-ritats no miraven prim o acceptaven algun suborn o tripijoc.Possiblement forga pressionat per les circumstáncies Alsinadecidí acceptar el cárrec de consiliari al consolat de comerg el1807. Davant d'aquests canvis, Alsina s'adoná que ja no li erapossible subornar els ministres del rei, ni en benefici seu ni enbenefici d'altres, i que la lenta evaporació del seu poder coinci-dia amb la incapacitat de la metrópoli de satisfer les necessi-tats de les colónies i amb la creixent forga mercantil d,Angla-terra. Reconegué llavors que l'escassetat dels béns necessarisper al consum de la població podia trobar una solució en l,en-

- 39. AGN, DC, S WI, Cop. 10-ó-4: a Julián de Urmeneta, 16/5/18O7; a Tomásde Urmeneta, 16/3/18O7; 16/6118O7; a Carlos Camuso, 29/8/18O7: a pascual pa-rodi, 1/8/1807, 8/811807, 22/8/1807 i t4/tt/18}7; a Joaquín'Salas y Dfaz,17/7ll8$7; a Pedro Martínez Sáenz, l9l7llBO7.

142

trada de productes británics, peró ingénuament defensá lesprerrogatives dels comerciants tradicionals en el control d'a-quest comerg que era rebutjat legalment per la Corona. Pensáque els comerciants s'havien sacrificat per mantenir la pre-séncia de la metrdpoli a l'área meridional americana i, peraixó, havien de ser protegits per una superioritat intel.ligent iconsiderada. Alsina creia que les disposicions monárquiqueseren caduques, i justificá la seva proposta d'obrir-se al mercatbritánic dient que Santo Domingo, després de la insurrecciódels esclaus, s'havia convertit ja en zona oberta per comerciarlliurement.ao

L'encés debat sobre el contraban o la legalització de lamercaderia británica es produí durant la segona meitat del1807. Els británics abandonaren les dues places envaides,peró durant l'estada a Montevideo vengueren els seus produc-tes al comerciants, mercaderia que, il.legament i mitjangant elcontraban, comengá a entrar a Buenos Aires. Alsina anotá queoson muchos los géneros que los de Buenos Aires y Montevi-deo han comprado muy baratos>, peró que el pecat de com-prar mercaderia prohibida ja estava comés. L'única alternati-va, beneficiosa per a l'erari i per als veins, era legalitzar unasituació de fet, és a dir, la inversió dels comerciants en pro-ductes británics que, pel fet de ser de luxe, no competien ambla rústega producció local o peninsular, de pan y carne. Alsinamanifestá que es tractava d'una compra adequada i legítima,que no havien de sortir-ne perjudicats els negociants. Recone-gué també que, si no es prenia una decisió urgent, la mateixademanda de Buenos Aires generaria I'augment del contraban:(si no sale la orden para que puedan pasar a Buenos Aires pa-gando el derecho del círculo, se pillarán un sin número decontrabandos de que resultará quedar muchos perdidosr.al

40. ACN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, l18/18O7; S IX, l0-2-2:a Julián de Urmeneta, Xile, l/3/1809; Hacienda, Legajo 142, Expediente3.ó51 .

41. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parod,i, 12/9/1807,28/11/1807,911211807 i 19/12/18O7; a Ramón Cavallero, 26/811807 i26/9/18O7; a Luis de laCruz, 161411808 i 1ól9/1808; a Joaquín de Salas y Díaz, lll/18D9.

t43Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

Les autoritats rebutjaren l'ingrés d'aquests productes que,segons Alsina, havien estat comprats de bona fe pels nego-ciants. Els seus arguments donaren significat a la il.legalitatd'una llei retroactiva. La decisió de les autoritats, sostingué,era reprovable en termes jurídics ja que es fundava en l'apli-cació normativa a actes anteriors.a2 Paral.lelament, mentreque als peninsulars els era negat el dret de traficar amb els gé-neres, les tropes voluntáries que tornaven de Montevideo enportaven sense pagar-ne els drets corresponents, i els funcio-naris de Buenos Aires, els mandones, semblava que no podienoposar-se a qui anava armat i uniformat:

<Están tan estrechos los contrabandistas que lo más míni,mo que se desembarca sea en el paraje que sea es decomisadoinmediatamente, sin esperanzas de rescatarlo. En ésta, ha ve-nido una fragata y un bergantfn con algunos géneros y a pre-texto de hacer agua, y otros pretextos, se detienen y ban ven-diendo a bordo algunas cosas, todo por empeño (según se dice)de un gran diablo que no es macho, pero esperamos en Diosque luego, luego, luego, se remediará todo que es decir que enVilla Real, pocas leguas distante de Madrid, ya está establecidala Junta Central, de donde saldrán en adelante reales disposi-ciones para regenerar muchos y talvez todos los gobiernos ymandones y para expatriar muchos de nosotros pues sólo asíse podrá remediar la mayor parte del vicio o deslealtad en esaparte, que lo tenemos introducido hasta el centro de los hue-SOSrr.43

fnteressat en l'obertura comercial amb Montevideo, Alsinafou conscient que, mentre elcabildo i el consolat de comerg deBuenos Aires intentaven tancar el comerg per impedir l'entra-da de mercaderies angleses, d'altres més pragmátics estavenbeneficiant-se de la caótica situació: (estoy üendo que cadadía pasa más gente a Montevideo, que creo que no será parapasear y de arriva bajan muchos al olor ese de Londreso. Noeren grans comerciants, sinó gerrt del comú que aprofitava les

42. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Luis de la Cruz, lól5/1808.43. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: Carta a Antonio Mont, 1/12118O8; a Car-

los Camuso, 24/ 12/1808.

t44

circuinstáncies per millorar el seu consum personal: (muchospobres o menestrales se han habilitado, haciendo sus viajes aésa lMontevideo] con el achaque de vestirse". Alsina calculáque unes tres quartes parts dels efectes anglesos havien entrata Buenos Aires escapant del control dels grans comerciants.ol-a multitud de gente que ha concurrido a esa para comprargéneros será la mayor parte, sin duda, de lo interior, de esabanda y de la provincia del Tucumán,.aa

Enfront d'aquesta situació, les opinions dels comerciantsde Buenos Aires es dividiren. Alguns que havien comprat géne-res a l'invasor o que tenien connexió amb Montevideo, com araAlsina, estigueren a favor de la legalització i la introducció delsproductes británics mitjangant un estratagema legal anomenatderecho del círculo, peró altres es manifestaren en contra del'ingrés d'aquestes mercaderies. Un tercer grup so}licitá el cás-tig dels que s'haguessin aprofitat furtivament del desordre oca-sionat pels británics. El síndic del consolat proposá inventariarels géneres anglesos de Montevideo i subhastar-los pública-ment, sense indemnitzar els comerciants que havien invertitels diners en la seva adquisició. Els diners que s'obtinguessin,d'acord amb la posició del síndic, havien de ser enviats al rei.Sis particulars donaren supoft a aquest projecte; segons Alsi-na, ho feren per mantenir tancat el gir de Montevideo ambBuenos Aires. Ell, al contrari, advocá per la llibertat de co-merg.os En una de les juntes del cabiWo expressá la seva con-vicció de la necessitat d'obrir el comerg entre les dues places ideixar tranquils els comerciants. Els seus intents liberalitza-dors el portaren a manifestar divergéncies amb altres comer-ciants i amb els artesans. Aquests havien demanat que esprohibís l'entrada de productes británics a Buenos Aires i acu-saren Alsina de ser deslleial al rei i de pretendre donar suportal seu gendre Camuso i a Parodi per mitjá del consolat. Alsinaes defensá dient que no tenia cap interés personal en l'assump-

44. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi,9l9ll807,12/911807,19t9/1807 , 26t9/1807 i 26/12/1807 .

45. AGN, DC, S VII, Cop. 1O-ó-4: a Luis de la Cruz, 1611211807; a PascualParodi, 1 7/1 l/1 8O7, 28/ I 1 I l8O7 \ 91 12/ 1807.

145

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

h

te i argumentá que tota la població de la capital volia un girfranc amb Montevideo, fins i tot pagant un dret moderat d'en-trada. .Como yo defiendo con franqueza eso mismou, anotá enels copiadors, <consienten más en que yo tengo parte en el granfacturónu. Alsina defensá els comerciants de Montevideo al{u-dint al fet que havien comprat legítimament en temps hdbil, ique ara no els podien retreure aquesta conducta. Eldcrecho delcírculo podia sewir per substituir el decomís i regularitzar elstractes amb Montevideo. Els habitants de Montevideo sentirenque les autoritats i el consolat afavorien els comerciants deBuenos Aires en negar-los el dret a vendre productes compratslegalment i en temps hábil. En lloc d'estar units, assenyalá crí-ticament Alsina, el dos pobles es criticaven mútuament pel ca-prici d'uns quants. La negativa a acceptar la introducció de gé-

neres comprats en temps i forma era per a ell el signe d'unaimposició normativa elaborada per un grup de persones quenomés tenien la intenció d'arn¡inar els seus iguals. Una llei d'a-plicació retroactiva no podia ser justa perqué afectava els inte-ressos de les persones que havien actuat legalment durant lainvasió. oYo conozco que algunos habrán pecado fuera detiempo>, digué, (pero ya se pecó, y es menesterperdonara esos

tales, porque yala cosa no tiene remedio. Dios está siemprecon los brazos abiertos para perdonar. El Rey ama a sus vasa-llos como hijos, y no es regular que los Hombres quieran contanto empeño arnrinar a sus semejantesr.4ó

A finals d'agost, mentre estava assegut al seu escriptoripreparant la correspondéncia, rebé una esquela del consolatamb una citació a junta extraordinária. El cabildo i el conso-lat de comerg redactaren dues representacions i les algaren ala Reial Audiéncia. Alsina, que havia participat en qualitat deconsiliari en la junta extraordinaria del consolat, valorá queels dos organismes locals consideraven que la situació eraprópia d'excomunions i anatemes.aT Uns dies després notá que

. 4ó. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 10/10/1807.47. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Luis de laCntz, l6/12/l8}7i a Pascual

Parodi, 29/8/1807; a Carlos Camuso, 2ll5ll8O8.

146

les autoritats i la resta de la població assumien una actitudhostil contra els comerciants, especialment quan li exigiren lacessió de quasi tres mil pesos per finangar la militarització.nson pocos los que nos aman, al paso que los extranjeros pa-san mucho al comerciante>, puntualitzá.

Dos mesos més tard, alguns comerciants de Buenos Airesparlaren amb ell per convéncer-lo que havia de donar-los su-port com a consiliari en la representació per a junta general.Alsina els recolzá, perqué considerava que les propostes delgovern eren irracionals en el context d'un mercat en el qual es-cassejaven els productes de luxe que abans provenien de lametrbpoli. Si no es podia frenar l'entrada dels géneres angle-sos, se n'havia de treure el máxim benefici possible. No era laprimera vegada que es veia ingressar a América mercaderiabritánica sense passar pels ulls i les mans del rei, i Alsina re-cordá que s'esdevingué un fet semblant a l'Havana el L762 ique la Monarquia havia acceptat l'entrada d'efectes estran-gers. Si les autoritats decidien destruir els géneres anglesos,Ilavors les conseqüéncies recaurien en ola comodidad de dosvecindarios que han sabido sacrificar por la Religión, por elRey i por la Patriao.

Els negociants rebutjaren la decisió del síndic i s'oposarenal cástig dels compradors i a la proposta de cremar la merca-deria. No volgueren qüestionar personalment i públicamentles iniciatives del govern per por d'esdevenir sospitosos, com lisucceí a Alsina,a8 peró a la junta tornaren a dividir-se els vots.Alsina explicá que alguns comerciants acceptaren la introduc-ció dels géneres pagant el derecho del círculo, és a dir, els im-postos de la duana; un altre grup acceptá la decisió de la jun-ta de subhastar els géneres, peró rebutjaren la possibilitat queels afectats fossin incoats criminalment. El virrei interí Li-niers es negá a prendre partit alludint al fet que els pobles ha-vien de mantenir-se pacífics i que gadascun havia d'ajudartant com pogués.

Els actes passaren al cabildo i al fiscal de la Reial Audién-

48. AGN, DC, S VII, Cop. l0-6-4: a Pascual Parodi, 3 l/l 0/l 8O7 i 26/ 12/ 1807.

147Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

Icia. La providéncia, assenyalá, alleujaria o desconsolaria elveinat de Buenos Aires amb interessos a Montevideo,ae peró,en tot cas, s'havia d'assegurar el benefici económic d'aquellsque generaven riquesa, els mercaders i els comerciants. En-mig d'una gran confusió, Alsina es negá a anar al consolat perpor de ser multat i arrestat. Comengá a sospitar que els co-merciants i el govern de Buenos Aires estaven interessats a fl-ranitzar Montevideo i els comerciants vinculats als de la capi-tal. Per augmentar els seus mals, Alsina rebé una citació deltribunal per declarar en una informació sumária sobre laidentitat dels compradors dels efectes británics que havien en-trat il.legalment a Buenos Aires. Durant la presentació judi-cial, comprová que els comerciants que es negaven a acceptarel derecho del círculo comptaven amb informació fiable sobre

"el que compró, a quién y en qué tiempo, ellos tienen lista delos que mandaron y recibieron onzas, los que compraron alfiado, y asistieron en confianza. En fin, ellos saben lo más mí-nimo en Buenos Aireso.s0 La sensació d'inseguretat augmentáa mesura que els funcionaris i el tribunal del consolat preten-gueren consolidar el poder del rei en una societat en la qual lalegitimitat reial i dels comerciants mateixos s'havia posat enqüestió.

Finalment, les autoritats acceptaren el derecho del círculo,és a dir, l'establiment d'impostos a posteriori sobre les com-pres hábils i la seva efectivitat amb carácter retroactiu. Nos,ha de pensar que els comerciants acceptessin aquesta mesu-ra fácilment: a causa del suport que doná a la normativa esguanyá uns quants enemics. Juan Llano l'intprceptá al carrer,a quatre cantonades de casa seva, i li cridá que, per culpa seva,la junta havia decidit imposar aquest nou dret.sr

Cap a finals de 1807 Alsina va saber que la notícia de la de-

49. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 3/1011807 i 17lllll8O7.50. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 9ll2l1807; a Pascual Pa-

rodi,7ll1/18O7.51. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 2llll8o7,31110/1807,

9/12/1807, l9ll2ll807 i l7l9ll808; a Carlos Camuso, 3/l0ll807 i llló/1808; aJuan Arze, 20l2ll808.

148

f'ensa de Buenos Aires ja havia arribat a la península. Pensáque els grups militars estarien sota la direcció del veinat legalque mantenia materialment les tropes, peró aquesta il.lusiódurá molt poc temps, ja que foren els militars qui, lentament,controlaren secretament i amb sigil la compra d'armes i ocul-taren aquests fets al veinat.s2 Esperava la recompensa d'un reique frenés les autoritats locals, només interessades a qpurarels comercianls acusant-los de lladres. La ceguesa de la Mo-narquia i la desfdia dels representants a les colónies no es po-clien comparar a I'eficag política dels británics, que sabienquins interessos estaven obligats a protegir per aconseguir elbenestar general. "Los extranjeros sólo para defender un bar-co mercante son capaces de declarar una Guerra, y en Españase mira indiferente (por no decir otra cosa)u, digué apesarat, iufegí que <al comercio sólo lo aman para estrecharlo como at¡n limón,.53 El sistema legal instaurat per la metrópoli erar¡na rémora, i els funcionaris que el mantenien només es mos-traven rectes i purs en assumptes indiferents i de poca im-portáncia per als comerciants. *Que tal o qual vecino se pier-cla, que es lo que no quiere el Rey", semblava que era lapolítica de les autoritats locals.sa

Alsina recordá que una revolució havia destronat la mo-narquia francesa vint anys abans, situació que podia repetir-se a Espanya. A aquella algada, estigué d'acord que el remeino havia de provenir necesseriament d'una pau general, sinóque podia ser conseqüéncia d'una série de decisions localscquivalents.ss Enfront a unes autoritats superbioses, Alsina es-perá alguna recompensa del seu rei des de Madrid. La gratifi-

52. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Joaquín Antonio Mosqueira, 12ll/1808;a Francisco Prieto de Quevedo, 30/l/1808; a Pascual Parodi, 23ll/1808,30/ I / I 808, I 3 I 2/ I 8O8 i 201 2l | 8O8; a Luis de la Cruz, 1 6/2/ I 808.

53. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi,26/12/1807, l2ll2ll807i 19112/18O7; a Carlos Camuso, U2/18O8.

54. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 2611211807 i2/l/1807; aTomás de Urmeneta, 161211808; a Luis de la Cruz, 16/211808; a Pascual Parodi,17t9t1808.

55. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Andrés Sánchez de Quiroz, 26/6/1808; aPascual Parodi, 2516/1808; Cop. 10-6-5: a Joaquín Salas y Dlaz, 11611813.

149

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

n

cació no arribá en forma de recurbos monetaris o a través dedisposicions normatives que asseguressin la vida dels comer-ciants. La Monarquia premiá el cabildo, alguns particulars iles tropes de color amb set títols nobiliaris de Castella i creus,i elevá en un grau la jerarquia del cossos militars.só peró resd'aixd beneficiá Jaime Alsina i Verjés, la insatisfacció del qualcreixé en comprovar que els negociants de Buenos Aires erenels únics interessats a mantenir les milícies. La seva sorpresaaugmentá qúan el virrei Santiago de Liniers frená la remata-da dels géneres decomisats a una goleta que havia estat des-coberta in fraganti amb mercaderia il.legal de procedénciabritánica. Alsina no s'oposá al control del contraban, peró síque s'oposá al fet que ell no pogués, per decisió governamen-tal, gaudir-ne dels beneficis.sT Comprová que ja no era unprotagonista principal, que els guárdies no es refiaven dels co-merciants tradicionals, els exigien enquadrar-se en la norrna-tiva vigent i no els acceptaven els suborns ni els tripijocs. Laraó és clara: les milícies foren gratificades amb part dels béns,<todos los cuerpos voluntarios, incluso los de los Negros... sehan habilitado con la parte que les ha tocado de los contra-bandos que han pilladou, escriví. Els grups militaritzats esconvertiren, d'aquesta manera, en els amos del poder i accep-taren la introducció dels géneres británics en vaixells amb pa-velló neutral.

3.2.3. Embudos, priesas, escóllos y codazos.Les metdfores de la justícia i de la burocrdcia

Per mitjá de les cartes que Alsina escriví abans del 25 demaig de 1810 es nota que s'havia adonat que la situació haviacanviat i que havia de preveure un futur personal, familiar ipatrimonial incert. Va veure indignat com els británics <de-

5ó. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual parodi, 2/l/1808; a Julián deUrmeneta, l6ll/1808.

57. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó4: a Pascual Parodi, l/10/1808, 9/7lt8OS,l7 /9 / 1808, 24/9/ 1808 i I 5/10/1 808.

150

sembuchaban sus faluchos con franqueza, como si fuera co-rnercio libre, i que aquesta situació era fruit de la permissivi-lat de les autoritats locals, que, directament o indirectament,¡rerjudicaven els comerciants. La fortalesa dels veins i dels ca-bildos comengá a decaure alhora que el poder reial i les reser-ves de l'erari públic.

Després que els anglesos marxessin, les crítiques d'Alsinacs dirigiren no tant contra el sistema judicial, sinó més aviatcontra la pérdua dels privilegis propis i I'arbitrarietat dels me-canismes instituciorrals. El seu antic prestigi caigué estrepito-sament en poc temps a causa de la manca de diners en efectiua la seva casa comercial i la inseguretat a qué estaven sotme-ses les trameses de mercaderia des de l'interior. Deixá de sol'li-citar favors al govern i preferí no realitzar peticions per nosentir la vergonya de ser rebutjat. Per a algú acostumat a do-minar en l'ámbit local, la pérdua de poder s'expressá en l'e-xisténcia d'un govern illegítim i que excloia el grup fins ales-hores hegemónic. Quan escriví sobre les seves sensacions,cligué clarament que els nous mandones el consideraven pocmenys que una persona. El consolat de comerg, amb els pro-cessos iudicials de tipus sumari sostinguts per amigablescomponedors, continuá essent una possibilitat important,perd els canvis a qué s'enfrontá el sector mercantil es conden-saren en un punt geográfic, el fort de Buenos Aires, que orientála balanga cap a les forces militaritzades.ss Allí s'hi lliuravenpatents, llicéncies de cárrega i guiatges. Alli s'hi havia de pre-sentar les representacions i les reclamacions d'acord amb elnou or$re.

Cansat d'una aparat de justícia extremadament lent i bu-rocrátic, qüestioná el poder judicial i polític molt abans queels actors del procés revolucionari de 1810 (Bosch 19ó4), peróho féu quan aquest sistema havia deixat de beneficiar-lo iquan una nova legalitat frená l'antic poder dels comerciants.Llavors, reconegué que podia fer molt poc per accelerar els

58. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 6/8/1808; a Manuel Pa-rodi, 2ó19/1808; Cop. 10-ó-5: a Francisco Calderon, 8/4/1815 i9l3ll8l5.

151

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

sumaris, perqu¿ els lletrats i els magistrats ja no soluciona-ven la gran quantitat d'expedients (o atados, per fer serviruna de les expressions de l'época) que s'acumulaven als seusdespatxos, i atenien les persones recomanades per les novesautoritats, que eren privilegiades a l'hora d'executar lessenténcies. Els professionals de les armes -els veterans- iles milícies voluntáries, la preséncia dels quals era constanta Buenos Aires a causa del temor d'una tercera invasió, erenels que controlaven la situació. Alsina veia cada matí des deIa costa els vaixells británics que bloquejaven el port i inti-midaven la població.st En un sorprenent missatge aI seugendre, Alsina dibuixá uns punts suspensius per deixaroberta a la subjectivitat del receptor Ia interpretació de lesnoves condicions polítiques: (yo desearía que Vm. entraseen la actual estación a la Secretaría de Real Hacienda, y ve-ría Vm. que la mayor parte del tiempo se les va en escuchara unos y a otros y...r.uo Les seves crítiques, no obstant aixó,no es dirigiren al comengament contra el principi d'autori-tat sinó contra l'ordre jurídic, perqué calia conservar l'ordresocial. Roscoe Pound (1950) ha assenyalat la diferéncia en-tre les queixes quotidianes davant del dret i el qüestio-nament global del sistema jurídic. Si el conflicte amb Angla-terra, la pressió lusobrasilera i la decadéncia espanyolaserviren per a alguna cosa, fou per reforgar la imatge del reii contribuir a definir els límits de les autoritats locals quehavien de representar el Monarca (Guerra 1989; 1992). Elsvirreis, afirmá Alsina, no podien utilitzar les seves facultatsmés enllá de les atribucions que els havia concedit el rei, jaque es corria el risc de posar en qüestió la legitimitat del so-birá. "Los Señores Virreyes pueden tomar y emplear sus fa-cultades en ciertas cosas, pero nunca pueden faltar a las Le-yes y Reales Ordenes'.ór

59. AGN, DC, S VU, Cop. 10-ó-4: a Ventura Alsina i Pons, 2611111807; aLuis de 1a Cruz, 16/12/1807; a Pascual Parodi, l9ll2/1807 i 26112/1807; a Car-los Camuso, 16/7/1808; a Manuel Parodi, l0l12l1808.

ó0. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 4/611808 i 21711808.ól. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 2516/1808.

152

La confianEa en Ferran VII s'expressá per mitiá de la di-f'eréncia entre la seva figura i la dels seus representants a la

colónia, els quals, segons deia Alsina, només pensaven a fercliners i no en coses útils per a la península. El rei, escriví, no

podia veure-ho tot i els ministres que havia nomenat I'enga-

nyaven. La tensió entre el grup de comerciants i la burocrácialbu molt més intensa que no ens imaginem i fou causada di-rectament pel suport que la superioritat doná als capitansportuguesos que s'enriquiren a costa dels capitans mercantspeninsulars. Alsina no aconseguí comprendre la dissensió en-

ire els peninsulars mateixos, que acabaria portant-los tots a la

ruina: .Estoy viendo que los extranjeros son bien atendidos>,

cligué en referéncia a l'actitud complaent de les autoritats que,

enteoria, havien de protegir els interessos de la Corona' <Y en

particular los gordos, al paso que no los debían admitir, y a ex-

patriar algunos de los nuestros, que si así se verificase, y se

irubiese antes verificado, no habríamos pasado tantos traba-

.jos, y estaríamos más seguros)).ó2

Énfront del desordre polític, l'alternativa fou l'ordre legal i

iudicial que, per als comerciants, equivalia a un desordre nou

al qual s'havierr d'acostumar per no morir. Aquesta nova lega-

litat es verificá al juny de 1808 quan Liniers redactá un oficique obligava les autoritats judicials a concordar les seves de-

.irio.tr u lu t o.-u legal, és a dir, a les reials ordenances de la

Cort espanyola. F.ls particulars foren forgats a enquadrar les

seves conductes d'acord amb les previsions legals que conte-nien les ordenances de Bilbao.

Dues idees guanyaren forqa en les cartes d'Alsina' La pri-mera, una gran insatisfacció per la dilació dels trámits judi-cials, un tret característic del sistema judicial que mostrá uns

slmptomes ben notoris a partir de 1807' La segona, la utilitza-ció Lada vegada més freqüent de metáfores amb les quals in-tentá classificar, comprendre i interpretar les seves negatives

experiéncies amb les autoritats judicials (Lakoff & Johnsonl9-95). Les seves crítiques al món judicial es produiren durant

ó2. AGN, DC, S VII, Cop. 1O-ó-4: a Luis de la Cruz, 1617ll807 '

153

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

el procés judicial i administratiu instat a Buenos Aires contrael seu gendre Camuso a mitjan 1808. Camuso fou acusat decontraban de mercaderies i de no tenir en regla la matrículad'una zumaca que, efectivament, havia adquirit a un portu-gués per traslladar fruits i esclaus. Els funcionaris que Alsinaconsultá per arranjar la situació del seu gendre li llegiren elsarticles de la nova ordenanga que havia dictat el virrei Liniers,en els quals s'exigia la matriculació de totes les embarcacionsd'acord amb els títols de propietat. I li ensenyaren, a més, al-tres expedients semblants, i li aconsellaren que presentés l'es-criptura de propietat de la zumaca. "Si no viene todo arregla-doo, advertí a Camuso, ndice fel funcionari] que le importapoco que Vm. haga abandono o haga estallar su zumaca. El sehalla muy estrechado de la Superioridad". Els funcionaris te-nien bones intencions i només volien despatxar els documentsrápidament; preferien papers arreglats per no enderezar en-tuertos, i els importava poc si venien amb embudos, mentre noho fessin llenos de priesas y de escollos.63

D'acord amb el Diccionario de Autoridades, destinat a fixarI'etimologia de les paraules d'ús corrent tant a Espanya com ales seves colónies, s'entenia per priessa Ia prestesa per execu-tar una cosa i una diligéncia estranya que implicava les arts,oficis i exercicis. També significava una escaramussa o unabaralla encesa, tot i que el sentit més general era el de concursper despatxar una cosa. Els sastres anomenaven priessa elsmoments en qué coincidien moltes feines i es feien sense re-flexió. Amb aquest mot, finalment, es donava a entendre queno s'havia de treure les coses"del seu curs regular, ja que si esprocedia rápidament es trigava més a executar-les.óa

Els escollos -paraula

derivada del llatí scopulus- són ro-ques que estan generalment sota I'aigua, les dimensions de lesquals són difícils de descubrir. També d'acord amb el Diccio-nario de autoridades, s'entenia per escolio --derivat del grec

ó3. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Juan Arze, 6/2118O8; a Carlos Camuso,4/7 / 1808, 9/7 / 1808 i 1 6/7 t 1808.

64. Diccionario de Autoridades (1726). Tom 3, pág. 375.

154

scholion i del llatí scholium- una interpretació i declaracióbreu d'una cosa que era aparentment difícil d'entendre. Perescull s'entenia, metafóricament i figuradament, un embarás,tuna dificultat, un destorb i, a vegades, un risc o una ocasió pe-

rillosos, en els quals hom podia ensopegar i caure en no ad-vertir els inconvenients abans de prendre una resolució. D'a-

cord amb les paraules d'Alsina, presentar els documents ambmés formalitat era l'única alternativa acceptada llavors per les

autoritats, encara que sabessin que amagaven la comissiód'un delicte a través d'embuts: ul-os documentos de Vm. nocstán claros o no son bastantes, y aunque todos los demás ex-

tranjeros sean documentos de embudos, bienen tan claros y

iustificados que en el acto de presentados se despacha,, escri-vf a Camuso.ós

Pressionat pel seu gendre, Alsina intentá interpel'lar els

seus amics I'agent fiscal Pasos, que tenia fama d'accelerar els

t rdmits, i l'assessor Juan de Almagro. Volgué aparéixer davantcl'ells com elfiador de Camuso en una gestió coneguda vulgar-ment com dar codqzos a les autoritats. Aquesta situació d'ar-bitrarietat no li resultava satisfactÓria per la seva imprevisibi-litat. Sabia que l'assessor Almagro era (amigo de todos, yllegando el caso se va donde mejor le parece, sea lo que fuere,.Amb Pasos, d'altra banda, tampoc pogué arribar a cap acord¿l pesar d'haver anat diverses tardes plujoses al seu despatx,una tasca que anomená dar galopes i en la qual es féu acom-panyar de I'altre gendre seu, Francisco Prieto de Quevedo. De-

cidí recórrer a Matías Bernal, el qual, aleshores, exercia d'ofi-cial primer de la comptadoria a la Real Hacienda (Socolow1983: 123).ó6

Després d'haver parlat amb nombrosos funcionaris, espe-

cialment amb Juan de Bargas, Alsina intentá convéncer el seu

gendre que el millor que podia fer per matricular la zumacar:ra seguir les pautes Iegals i presentar el document de propie-

ó5. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 11/ó/1808, 30/4/1808,7/5/1808, 1415/1808, l8/ó/1808 i 1617ll8ü8; a Julián de Urmeneta, 1617ll808'l)iccionario de Autoridades (172ó). Tom 2,pág.566.

óó. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Carlos Camuso, 2ll5ll808 i 1ó17/1808.

155

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

tat com a constáncia al Ministeri de Marina. La millor es-tratégia era espanyolitzar la zumaca i matricular-la per comer-ciar amb fruits i no esclaus; d'aquesta manera impediria el de-comís total dels béns segrestats a Camuso. Quan l'expedientpassá al ministeri fiscal i al virrei Liniers, Alsina digué que te-nia duendc perqué ningú semblava saber del cert qué fer niquina actitud adoptar. A Camuso li imposaren, després d'undur debat, el pagament del derecho del círculo i I'obligació dedemostrar que n'era titular com a espanyol.6T

Alguns funcionaris continuaren fent els favors que pogue-ren als comerciants, peró no tots manifestaren la mateixa pre-disposició. nY no hay más remedio que paciencia, sin embar-go de que se ven otras dignas dignas de... en fin>, escrivíAlsina irdnicament. La burocrácia funcionava amb papersnets, encara que fos evident que els negocis que estaven dar-rere dels documents no ho fossin tant. Mentrestant a la ciutattothom sabia que els vaixells neutrals que entraven a portcompraven coure, sé:u, cascarilla i or per portar cap a Londres,peró ningú no hi podia fer res perqué els capitans presentavenpapers bien pintados. Els vaixells que venien del Brasil tambéarribaven llenos de patrañas, perd presentavenpapers clars aladuana. En una ocasió, Alsina intentá enviar alguns géneresaprofitant el vaixell de Juan Bautista Ferreyra, el qual, a pesarde ser públicament conegut com a portugués, acreditá que eraespanyol per mitjá d'embudos.

Metafóricament, i seguint les accepcions que d6na el Dic-cionario de Autoridades, s'entenia per embudo un parany, unengany o un artifici. S'utilitzava com a equivalent d'embuste,que significava i significa encara una mentida disfressadaamb artifici, per enganyar i enredar. Embut iembuste derivendel llatí dolus, fallacia, techna.68 El seu contacte amb el termedolo (dol, engany, frau) radica en l'íntima relació del'embudoamb les norrnes jurídiques, ja que la comissió d'activitats do-loses fou el primer camp de regulació legal en el dret romá,

ó7. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Carlos Camuso, 2115/1808.68. Diccionaio de Autoridades (1726). Tom 2, pág. 39ó.

156

molt abans que les conductes culpables. Cal afegir que el sis-

tema jurídic espanyol, tant com el propi de les colónies, s'en-quadrá en les línies del dret continental o codificat, derivaciódel régim romá (Dalla Corte 1997).

El conflicte s'expressá en el terreny de la burocrácia, es-

pecialment per la negligéncia cada vegada més freqüent i in-

iustificada de Liniers a l'hora d'atendre les sol'licitud del ca-

bildo.6e El comerg, digué Alsina, acabaria per comportar-seamb justícia contra els ministres de duana, les milícies i totsaquells que atabalaven els comerciants fins a l'anatema' Elsveritables pares de la pátria, assegurá, eren els cabildos i, noobstant, les autoritats preferien "arrollarlos al menos cosa ofriolera que se ofrezca, que las más serán tal vez por capri-cho; pero sin embargo nosotros defenderemos como debe-mos la causa de Dios del Rey y de la patria hasta que poda-mosr>.70

Enfront d'aquest menyspreu, Alsina afirmá que passavenper un moment <en que la mejor palabra es la que está paradecir, i que era "tiempo de obsewar y comer>. Com a mesuraprevisora, els comerciants més vinculats a Alsina celebrarenuna junta a casa en comenQar el nou any. Decidiren unir les

seves forces i recollir uns trenta mil pesos per substituir eI reien les seves funcions i legitimar la seva posició en una ciutattransformada des dels fonaments.

Entre els canvis d'actitud, de forma de vida, de renovaciódels costums, l'alliberament de més de seixanta esclaus quehavien participat en la defensa de la ciutat el 1807 ocupa unlloc especial. Un elevat nombre d'esclaus morí lluitant contraels anglesos i les seves vídues també foren alliberades. Les mi-lícies biscaines, fins i tot, emanciparen dos esclaus i els incor-

ó9. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 2ó15/1808.70. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 1óll/1808' 26/311808'

9l4ll8O8,416/1808,251611808 í9/7/18O8; a Mateo Molina, 2115/1808; a MarianoSerra y Soler, 1óló/1808; a Pedro Martínez Saenz, 1916/1807; a Julián deUrmeneta, 1611111807; a Pascual Parcdi,24ll0ll807' 7/11/1807, 5/3/1808 i7/5/1808; a Carlos Camuso, 5/3/1808; 25/6/18O8; a Tomás Ignacio de Urmeneta,l 6/5/l 808.

157

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

poraren a les seves files. "Se habrían libertado todos si el era-rio y el Cabildo hubiesen estado boyantes', escriví Alsina. uElSeñor Liniers libertó 29 en nombre del Rey, 20 por sorteo y 9por elección. El Cabildo, 30,25 por sorteo y 5 por elección. Ylos demás los libertaron los Cuerpos de Voluntarios, y sus pro-pios amoso. Aquest acte se celebrá públicament a la plaga is'organitzá una festa a l'arc maior del cabildo. Allí hi eren Li-niers, els capitulars, els oficials reials, peró es notá l'absénciadels oidors. "Asistieron los húsares y el Batallón de los famo-sos Negros y estando todo en orden se empezó el sorteo y porcada uno que salía libre, se tocaba el tambor, y los recibía elCuerpo en sus Banderasr.Tr.

Interiorment, Alsina valorá negativament aquesta obertu-ra i temé que els lliberts es prenguessin més atribucions de lesque els corresponien i utilitzessin les armes contra la poblaciócivil. Els riscos eren evidents, perqué l'arma semblava donarals que la portaven el dret d'usar-la en qualsevol moment illoc, tant que si (antes no conocían el fusil, ahora no se hallansin él como que continuamente lo husan paracazar avesr. Perredimir aquesta possibilitat, Alsina proposá que el cabildogratifiqués amb un sobresou els blancs que vigilaven extra-murs i l'área del camp com una manera de professionalitzar-los.72

Davant dels vaivens dels funcionaris, les friccions a l'inte-rior del consolat i del cabildo, la reacció d'Alsina i els seus escontextualitzá en el terreny legal, ja que utilitzaren una es-tratégia totalment legítima per defensar les seves posicions.Feren ús del dret de sufragi per monopolitzar els cabildos deBuenos Aires i Montevideo i reforgaren, mitjangant la icono-logia i els emblemes, la figura del rei absent, distant i en pe-rill.

71. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Luis de la Cruz, 16/1111807.72. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi, 23/l/18O8; a Luis de la

Cruz, 16/ lO/18O7 i 16/ 121 1807.

158

3.2.4. IA lluita pels ncabildos": Parodi i Santa Colomaa Montevideo i Buenos Aires

A finals de 1807, Alsina posá les seves esperances en el pro-cés electoral dels cabildos de Montevideo i de Buenos Aires perdefinir els grups que havien de gestionar el destí dels efectesanglesos que entraven per la Banda Oriental.T3 Hi hagué críti-ques enceses dirigides a l'estratégia dels veins per controlar elpoder de les dues places que formaven un complex territorialliderat per Buenos Aires. Alsina escoltá pel carrer comentarispujats de to sobre la desconfianga per les evidents aliances ques'havien establert entre els comerciants de les dues ciutats.Moltes persones sabien que els de Buenos Aires posseien gransmagatzems i coberts al port de Montevideo i que les eleccionsdel cabildo estaven condicionades per aquest vincle.

Al comengament de l'any següent, la missiva que enviá alseu compare Parodi s'acompanyava de la llista dels nous capi-tulars de Buenos Aires, que no podien ser més beneficiosos. Elcárrec d'alcalde interí de primer vot fou per a Juan Antonio deSanta Coloma, un dels contertulians més propers a Alsina,Taun español fino interessat a protegir els peninsulars. El llocd'alcalde de primer vot de Montevideo fou pel compare d'Alsi-na, Pascual Parodi. Des del comengament de les gestions res-pectives, Santa Coloma i Parodi es dedicaren a coordinar ac-cions estratégiques que beneficiessin els comerciants. Alsinaconeixia perfectament qu¿ passava entre els capitulars perquése li permetia llegir la correspondéncia. Creia que d'aquestaunió en sorgirien coses meravelloses enfront d'aquells alsquals "no les sería desagradable el que, por falta de dinero, se

desbaratasen los excelentes cuerpos que tanto entusiasmo.ylealtad defienden esta América del Sur".?s

73. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Julián de Urmeneta, lól1/1808; a Pas-cual Parodi, l9ll2l1807.

74. AGN, DC, S \ftl, Cop. l0-ó-4: a Carlos Camuso, 9/l/1808; a Pascual Pa-rodi, 2/1/1808 i7l5/18O8; a Tomás Ignacio de Urmeneta, 1ó15/1808.

75. AGN, DC, S Vü, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 2/lll808,9/1/1808,tól1/1808, 23lll1808 i 7/5/1808.

159Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

Pascual Parodi fou escollit apoderat dels comerciants deMontevideo amb la tasca de defensar la causa dels seus repre-sentats a Buenos Aires. La designació també l'habilitá peraclarir la situació dels tractants de Buenos Aires que haviencomprat els efectes als de Montevideo.

Buenos Aires declará oberta I'elecció de diputats per alconsolat de comerg. Parodi fou designat representant de Mon-tevideo amb l'anuéncia d'Alsina, que fou visitat per diversosconsiliaris que volien que intercedís amb el seu compare. Al-sina li comentá que <me han venido a empeñar sabiendo laamistad que tenemos entre los dos, que por las cosas que másVm. estima no renuncie, ni haga recurso, porque al fin de laquestión tendrá que venir>.7ó Peró Parodi rebutjá el cárrec, iaquí no acabaren els problemes dels comerciants. Al maig de1808 una fragata americana, procedent de la Corunya, portela notícia que els francesos havien envait la península i Alsinapreferí no fer-ne cas. "Si algún día nos vemosD, anotá als co-piadors, ohablaremos largo del presente año de 1808u.77

Montevideo decidí consumar la separació de Buenos Airesi creá una junta de govern presidida pel governador Elío. El21 de setembre de 1808, l'alcalde de primer vot Pascual Paro-di convocá a cabildo obert i signá la convocatdria següent:

"Habitantes de Montevideo: en el Cabildo que se ha de ha-cer hoy a las diez, tened presente que nuestro rey Fernandoestá preso en Francia; que es un francés sospechoso quien go-bierna el Virreinato; que éste quiere arrancarnos al grandeElfo, el mejor y más leal español que hemos conseguido; quequiere poner a un partidario francés, y asl, en vuestra unión,que será en la plaza, decid: ¡Viva Elío!> (Narancio 1992:59).

A mitjan novembre de 1808, Alsina sortí com sempre al'administració de correus per despatxar algunes cartes i es

7ó. AGN, DC, S WI, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, I l/6/1808,25/6/1808,2l7ll8O8 i 13/8/1808; a Joaquin de Salas yDíaz, 16/8/1808 i 1ól10/1808; a Luisde la Cruz, 1ó110/1808; a Carlos Camuso, 10/1211808; a Tomás de Urmeneta,lll/1809; a Julián de Urmeneta, l/l/1809.

77. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Carlos Camuso, 19/1 l/1808; a PascualParodi, 12/1111808, 17/1211808 i l4/lll809; a Luis de la Cruz, 1ól1 1/1808.

1ó0

trobá amb algrrns cartells que informaven de la decisió del vir-rei d'interrompre la tramesa de correspondéncia i de diners aMontevideo. En veure el port tancat, féu una instáncia d'oficial consolat perqué aquest pressionés Liniers. Dies despréspreguntá a un consiliari quin havia estat el resultat i noméslebé com a resposta que (estaban cansados de hacer repre-scntaciones y que a ninguna contestaba el Sor. Virrey". No-rnés se li acudí pensar que el poder unipersonal que havia as-saiat Liniers no convenia als peninsulars radicats al virregnatpcrqué no ocupava el cárrec en propietat i havia de ser elimi-nat o, almenys, substituit per un altre virrei. Alsina posá les(,sperances en noves designacions des d'Espanya perqué ja nolcnia poder per promoure els ascensos a Buenos Aires. Aquestcanvi fou descrit per Alsina com una mutació de teatre: Ruizlluidobro, I'antic governador de Montevideo, podia ser l'alter-r¡utiva i s'alegrá quan sentí rumors que la juñta central I'haviatlcsignat com a virrei. uNo hay la menor duda que es más fá-t'il ganar al hombre que a 20 u 30 españoles, que pueden com-

lx)ner una Junta, como lo hemos visto en nuestra amada Es-

¡xrña, y me parece que si se siguiese siempre con ellas y no se

slrgetarse a un solo hombre estaríamos como están en Espa-ria, más bien gobernadoso.T8

Les juntes que se celebraven a la ciutat no arribaven a oidatlcl poble i les noves autoritats preferien no dir ni carn ni peix,rrrr silenci que amagava un futur imprevisible. Alsina intuí a fi-¡rals de 1808 que hi havia un cert interés a desfer el nus quetrnia la regió del Riu de la Plata amb la mare pdtria. Escriví(lue (yo no entiendo ni quiero entender tales cosaso i que lali'¡rmula de les juntes espanyoles seguia essent no solament le-

¡¡ftima sinó també més segura. Liniers havia deixat de repre-s(:ntar l'ideal de l'ordre per convertir-se en un impostor, a cau-s¡r de Ia seva condició de francés.

L'1 de gener de 1809, en produir-se la rebel'lió dels capitu-

78. AGN, DC, S Vil, Cop. 10-ó-4: a Jose Casellas,2611211818; a Luis de lat nrt,, 1611211808; a Pascual Parodi, 17ll2ll808, 311211808, l0/12l1808 il4ll/1809; Cop. 10-6-4: a Pascual Parodi,101121L808; S IX, Cop. 10-2-2: a Pas-r r¡¿rl P¿rrodi l8/3/1809,291411809 (referéncia) i 8/7118O9.

ló1Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

lars, fou el pitjor moment pels que comenQaren a ser desig-nats cada vegada amb més forga españoles europeos. Els in-surrectes foren I'alcalde de primer vot Martln de Alzaga, elsregidors Oleguer Reynals, Juan Antonio de Santa Coloma,Francisco Neyra i el síndic procurador Esteban Villanueva (So-colow 1991: 159-194), que foren transportats a Carmen de Pa-tagones. Mentrestant, el govern amenagá d'embargar els bénsde Santa Coloma mentre dissolia els cossos militars de bas-cos, catalans i gallecs i els prenia banderes i armes. Nou me-sos més tard, el virrei Cisneros decidí que Ia vindicació s'haviaacomplert i els torná els símbols a la plaqa pública (Lópezl9ll, t.lI:291, i ap.517-524).7e

Alsina deixá poca informació sobre la rebel'lió perqué esti-gué sense escriure durant dues setmanes. Temps després co-mentá que la matinada del 3 de gener els capitulars amotinatsforen embarcats a la goleta Araucana sense que ningú en sa-bés el destí. Sentí que estava en un pantá, que només es respi-rava tristesa-i melancolia, i escriví que els veins semblavenanacoretes mirant sempre a terra i sense parlar. oEn ésta se

echó por cierto que los cinco capitulares de Buenos Aires quefueron desterrados se hallaban en esa Montevideoo, escriví,(cuyas mentiras la imbentavan aquellos sin fines particulareso por ver los semblantes de este principal vecindariou.8o

Sense arriscar-se, ajudá indirectament els seus amics quehavien estat detinguts, i visitá la muller i la filla d'OleguerReynals perqué el fill gran, Tomás Reynals y Brugueras, era aMendoza; a ell I'advertí que la seva mare i la seva gerrnana es-taven esperant alguna notícia d'Oleguer Reynals per abando-nar Buenos Aires.8l També protegí el seu amic Juan Antoniode Santa Coloma dels innombrables creditors que pretenienaprofitar-se de la seva desgrácia, entre ells Camuso, el gendre

79. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, I 8/1/1809 i 2ll ll l8O9; aJulián de Urmeneta, lól1/1809.

80. AGN, DC, S IX, lO-2-2: a Pascual Parodi, l4l1/1808; S \4I, Cop. 10-ó-4:a Pascual Parodi, 2lll/18O9; a Pedro Martínez Saenz, l9ll/1809.

81. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Tomás de Urmeneta, ll2/1809; a Juliánde Urmeneta, 16ll/1809; S IX, 10-2-2: a Pascual Parodi, l4l1/1808.

162

d'Alsina.82 Li semblava injust que tothom s'aprofités de la si-tuació de Santa Coloma, que sempre s'havia caracteritzat pelseu honor i la seva dignitat, i per complir les seves obliga-cions. Ni tan sols volgué escriure el nom complet de Santa Co-

loma a les seves cartes (porque el nombrárselo por menor, se-

ría quitarle tal vez alguna estimación, y yo estimo más suhonor que el mío'.83 En aquell moment, la seva única espe-ranga era una victória completa a la península i recolzá l'en-viament de dos diputats a la Cort per reforgar el vincle amb lametrópoli. S'alegrá quan el nou virrei, Baltasar Hidalgo de

Cisneros, arribá a Montevideo el juliol de 1809 (Narancio1992: 64), peró el procés de transformacií ja s'havia posat enmafxa.

El moviment polític que es desfermá el I 81 0 separá encarámés Buenos Aires i Montevideo, ja ferides pel debat sobre eldret del cercle. Montevideo es convertl en capital del virregnaten produir- se el cabildo obert a Buenos Aires i, sota la" direcciódel virrei Ello, rebutjá el moviment revolucionari encapgalatper l'antiga capital virregnal. Montevideo fou assetjada perArtigas y Rondeau durant mesos fins que les autoritats de laciutat capitularen el juny de 1814. Tres anys després, la Ban-da Oriental caigué progressivament a les mans dels portugue-sos i s'iniciá el període cisplatí durant el qual I'Uruguai fou de-clarat part del regne unit de Portugal, Brasil i Algawe. Aquestperíode culminá amb la independéncia de I'Uruguai, recone-guda el 1828 pels paisos veins, anomenats actualment Argen-tina i Brasil.

Alsina, mentrestant, amagá part dels diners en efectiu quetenia a casa seva, unes trenta-set unces d'or dels cabals de di-versos negociants d'Espanya, tant per I'augment dels robato-ris, símptoma indubtable de la impunitat jurídica en qué viviala població i de la qual els peninsulars eren les víctimes predi-

82. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 2lllll809; S IX, Cop.lO-2-2: a Carlos Camuso,81411809.

83. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Juan Rodríguez,26/811808; a Carlos Ca-muso,2ll1/1809.

1,63Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

lectes, com per la fam desmesurada del govern. També guardáalguns papers de comerg, portá el bagul fora de la ciutat i I'en-terrá amb la idea de tornar a buscar-lo si es declarava la pau.Peró algú el trobá i, en pensar que dins hi hauria diners, eltrencá i escampá els papers en un blatdemorar. Anys més tardAlsina encara tenia els documents menys moderns dins del ba-gul, i l'estat dels seus comptes era un caos. oTengo mis asump-tos muy trastornados porque nos desquadernaron afuera to-dos mis papeles, y con las baraúntas que todos hemos sufridodesde que entró Berresfortr, escriví molt conscient que aques-ta situació li generaria inseguretat jurídica, especialment enrelació amb els seus corresponsals a Espanya com ara BrunoLlovet, com efectivament succeí el 1837.84 A vegades cremádocuments importants com els endossos a favor d'altres co-merciants concedits pel consolat. Els únics papers que sobre-visqueren foren els copiadors, la brúixola per guiar els tractesi l'instrument probatori per excel.léncia perqué els comer-ciants estaven obligats per les ordenánces de Bilbao a conser-var tots els seus papers i a reproduir les cartes en els copia-dors.8s

Durant les invasions britániques de Buenos Aires, Alsinadestruí la correspondéncia que havia rebut en els últimsanys, i seguÍ fent-ho sistemáticament com a estratégia de-fensiva contra la política del govern revolucionari que, a tra-vés de decrets, amenaEá de penalitzar els que fossin desco-berts enviant missives a individus d'altres pobles.8ó De fet, lacorrespondéncia amb Montevideo i el Paraguai

-regionsque durant anys havien proveit Alsina de cuir i herba mate-estigué tallada durant llarg temps. Al final dels seus dies vis-

84. AcN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 1O/lOll8O7.85. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: al bisbe de Cuenca, Andrés Quintian Pon-

te,27/4ll8O7; a Manuel Parodi, 261711807; a Joaquín de Salas, l614/1808; a Pas-cual Parodi, 7l5ll808; 1,8/7/1807; Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa,ll4ll8I2, 1./6/1812, 16/6/1812, 161811812 i 1/9ll8r2; S IX, Cop. 10-2-2: a CarlosCamuso, 2416/1809.

8ó. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Manuel Parodi,26/611807; Cop. 10-ó-5:a Julián de Urmeneta, 1617/1812; a Juan Alsina i Ambroa, l/411812, 16/4/1812,t/6/1812, r6/6t1812, 16t7/1812, u9t18t2 i r/t/1813.

164

qué retirat de la vida familiar, política i ciutadana. Segonsles seves própies paraules i les dels seus familiars, la seva sa-lut empitjorá al compás de les vivéncies del procés polític imilitar, vivéncies que no aconseguí entendre ni, molt menys,acceptar.

1ó5

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

4. La família Alsina davant del Movimentde Maig de 1810

"Ud. no extranye que yo no supiese esas y otras noticias por-que mi üda y la de otros amigos se reduce a ir a misa a la ma-ñana y a casa, comer y dormir la siesta y de las 4 a las 5 nos va-mos un rato a la Quinta de Baldoünos hasta la oración y a las 8ir a la Tertulia hasta las 10 en donde se leen los papeles públicosy las papeletas y endando las l0 nos vamos a nuestras casas>.

oEl comerciante compra para ganar y según los tiemposgana mucho más de lo que pensaba, o le proporcionan que-brantos como les ha sucedido casi a todos los comerciantes deésta, que el que toma diez se ha quedado con tres. Por lo que nohay más que conformarse con la suerte de los tiempos".l

4.1. FeufuA r NEGocIS

El 1807 feia més de trenta anys que Jaime Alsina i Fran-cisca Ambroa havien desembarcat a Montevideo i passat aBuenos Aires.2 En aquesta ciutat, crearen una empresa fami-liar, una casa comercial que involucrá tots els membres de lafamília, encara que, en virtut de la normativa legal vigent, elcap visible fou sempre Jaime Alsina. D'acord amb el dret civil,encara que els béns fossin originats pels guanys, les dones ca-sades no podien formar part de les societats comercials; és adir, estaven incapacitades legalment a l'igual dels menors d'e-dat, excepte en el cas de comptar amb una autorització judicial o marital, situació en qué els era reconeguda la capacitatcivil (Ots Capdequí 1958; 381; Petit 1.979:78-79).

Francisca Ambroa participá activament en el món mer-cantil. A més de cuidar dels esclaus que acabaven d'arribar del'Africa i dels criats, aprofitá la intermediació de Jaime Alsinaper sol.licitar a altres comerciants que li enviessin vares detela, drap i efectes per vendre a la botiga i satisfer les necessi-tats de casa seva. Tingué accés a les cartes del seu marit i con-

1. AGN, DC, S IX, 10-2-2: a Pascual Parodi, 18/3/1809; S VII, Cop. 10-ó-5: aBernardo Bergara, I 12/ 1812.

2. AGN, DC, S WI, Cop. l0-ó-4: al bisbe de Cuenca, Andrés Quintian Pon-te, 27/4/1807; DC, S IX, Licencias y Pasaportes, Libro l, 231511787, full 208.

167

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

trolá la compra dels encárrecs que altres comerciants li feien.Com que sabia llegir i escriure, ella mateixa sol'licitava les mer-caderies, encara que sempre demanava disculpes per les faltesd'ortografia que cometia.3

Els comerciants i mercaders del Buenos Aires virregnalcombinaren activitats diverses, com ara el comerg a la menu-da, a l'engrós i la barata (Socolow 1991; Gelman 1989). A Alsi-na, per exemple, mai no l'interessá participar personalmenten els negocis a la menuda i deixá aquesta tasca a la seva mu-ller, que, d'alguna manera, s'especialitzá en les modes de laciutat. Francisca utilitzava en l'aprovisionament molt méstemps del que requerien els tractes a l'engrós en mans delsgrans comerciants i dels seus dependents. El seu marit deiaque quan ella es posava malalta, no hi havia ningú que la po-gués substituir. Les dones, escriví, nentienden mejor que no-sotros; y en cosas que penden del gusto, basta que lo tengamosen la elección en ellas, que no es poco hallazgo en asertarlo'.4La preséncia de les dones dista de la imatge elaborada per Ca-therine Lugar, segons la qual les dones de la societat colonialforen mers instruments i no pas agents actius en els negocis ien l'organització social (198ó). Francisca Ambroa fou unadona interessada a mantenir els contactes socials i familiarsque servien per a la reproducció del patrimoni. La fusió de lacasa familiar i de la casa comercial no solament va ser arqui-tectónica, sinó també organitzativa; tots els membres de la fa-mília tenien assignat un rol determinat en el seu sosteniment.Almenys en una ocasió, Alsina s'absentá de Buenos Aires ideixá Francisca a cárrec del negoci, de la casa i dels esclaus.s

3. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 721911807; lO-2-2: cartade Francisca Ambroa a Thomás Ignacio de Urmeneta, 28/3/l8l0; Testamenta-ría: Sucesiones, núm. 3.87ó,

4. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Pedro Pablo Martínez, 19ll2ll807 il9/2/1808t a Isabel Thomás de Alvarez, ll2ll809; a Luis de la Cruz, 16/411808i 16/5ll8O7; a Pascual Parodi, 17ll0ll807, 24/l0ll8O7, l2l3ll808, l913/1808 i17/911.8O8; a Joaquín Antonio de Mosqueira, 2613119O9; a Pascual Parodi,2/1/1808; a José de Trucios, 1611111807 .

5. AGN, DC, S IX, Licencias y Pasaportes, Libro 1, 23/5/1787, full 208;29/s/1787, tull 209.

1ó8

Jaime i Francisca tingueren cinc fills: dos barons, Jaime iJuan, i tres dones, Francisca (a qui anomenaven Pancha), Ma-nuela i Teresita. La histdria d'aquesta família, i les relacionsque mantingueren amb els parents de Calella, constitueixenl'objecte d'aquest capítol que inclou un lapse de temps consi-derablement extens: des de finals del segle xvur fins l'any 18ó3,moment en qué els parents de Catalunya instaren un judici queconduí al desgast dels vincles personals que Jaime Alsina i Ver-jés havia intentat mantenir durant anys. El moviment de mp-tura revolucionária iniciat a Buenos Aires el 1810 constitueix elteló de fons d'aquesta histdria, tant personal com familiar, quetambé ajuda a explicar la pérdua del poder dAlsina a la ciutatque, durant décades, li havia concedit un lloc d'honor.

4.1, .l . I¿s aliances matrimonials de les filles de Jaime Alsinai Veriés i Francisca Ambroa abans de I 810

Jaime Alsina i Ambroa fou el fill primogénit del personatgecentral d'aquest relat i de Francisca Ambroa. No hi ha dadesdels primers anys de la seva vida, encara que sé que, d'acordamb el seu pare, es radicá a Salta a finals del segle xvIIl perquéla ciutat era un dels centres d'atracció més importants dels pro-ductes destinats a l'Alt Perú (Sánchez Albornoz 1967). Ncomeneament de la centúria següent el jove viatjá a Cadis, oncontragué una malaltia. Potser per aquest fet torná molt aviat aBuenos Aires i allí morí al cap de pocs mesos, just abans de laprimera invasió británica de la ciutat, produida el 180ó. Al seupare li costá molt refer-se i, segons es pot deduir de les cartesque escriví durant els anys següents, no ho aconseguí totalment.Malgrat els seus esforgos, el record del fill primogénit, a quianomenava Jaimito, no se li apartá de la memória npues era unmuchacho que a todos cautivaba, y a mí más que a todos jun-toso.ó A casa seva prohibí que es parlés d'ell o que se l'anomenés.

6. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 2O/8/18O7;a José Mafade Landa v Ramfrez, 26/911807; a Pablo Martínez Sáenz, 19/5/1808.

169

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

En morir el seu fill gran, Alsina torná a pensar en l'altre fillbaró seu, Juan, que fou alumne de I'Escola Náutica controla-da fel reial consolat (Burzio 1970) perqué el seu pare el pre-pará per ser comerciant. En comengar eI segle xrx, Juan viatjáa Espanya, encara que preferí radicar-se durant vuit anys a laciutat de Barcelona, on vivien alguns familiars i l'antic socidel seu pare. A diferéncia del seu germá, Juan tenia un carác-ter més díscol; encara que sempre respectá les persones mésgrans, prengué cadascuna de les seves decisions d'acord ambel seu criteri i no pas d'acord amb les ordres i recomanacionspaternes.

Alsina anomenava les seves tres filles las gallegas, potserperqué la seva muller era oriünda de la Corunya. Quan Pan-cha, Manuela i Teresa arribaren a I'edat de casar-se, Ies

unions es produÍren invariablement amb comerciants (Genea-logia núm. 2). El requisit de Ia constitució de la xarxa mer-cantil fou assegurar a les filles matrimonis amb comerciantsradicats a altres punts del territori virregnal, la qual cosa no

- significa que, després de modificar el seu estatus civil, les jo-ves es desentenguessin dels negocis. Aquests matrimonis fo-ren una inversió imprescindible per al control de l'espai co-mercial i la construcció del patrimoni familiar.

A la societat colonial hi havia cases de clans cohesionadesentorn del parentiu per afinitat i el polltic que creava una xar-xa de vincles i una associació de benefici mutu entre elsmembres de I'elit (Socolow 1991). La dominació de la metró-poli s'havia fonamentat en l'existéncia d'una elitpolivalent ques'asségurava l'accés a la riquesa i al poder per mitjá de meca-nismes familiars i de la formació de grups de parentiu (Mou-toukias 1988a: 202). Alsina parlava d'aquests vincles com afruit d'unions arranjades i de tractes, conceptes propers alsdrets mercantil i civil. Per a les persones involucrades era clarque es tractava de matrimonis pactats, és a dir, construíts mit-ianqant un pacte o contracte entre les parts, almenys voluntá-riament entre els pares dels contraents (Estrada 1993).Aquests matrimonis eren l'expressió d'un tracte, mentre queles unions dels esclaus eren fruit de l'emparaulament. Aques-

170

ta diferéncia substancial entre el contracte i el simple acordexplicita el significat que tingué l'alianqa matrimonial per aJaume Alsina.T

GENEALOGIA NÚM. Z:Fills de Jaime Alsina i Verjés, Buenos Aires.

Susana Verjés

l-----tr *!ra1ci*a Roaue Ambr@

;:;.:Tii, H.!:Hli??,

nascuts a Bue¡os Aires

M iguel

*a

lXli " i;i;ii;¿!; ro¡¡,Arsina r]i,;. i"ill"i,',i." ::1{i]""] Ig:iTJose deGarmendiaanlonio f"ol. I l;; Joan Als¡¡

4 ¡Añbroa* l*.+*I AmOrOa

^*

Rosa José Marfa Rafael MaríaCarlos Als¡na i Pérez de C¡ncorapo,1820aprox.,BsAs ,nr"li"j | 1807 Bla$ .b1808 |j:ütuorapo, ro¿v ¿pro^., Ds As i Alsina - Margarita j?:T"

LLEGENDA I pilot f comercianr a botisuerf cord". t ll,'0" ¡KlÍ,*t..f *rEt" t3?11vaixell

. FoNr: Elaboració própia a partir de documentació de I'AHMC: Arxius pa-trimonials, Fons Alsina: a) Companyia comercial Alsina, March i Cona: Caisa10, núm. 215; Capsa 11, núm. 215; Capsa 13. b) Documentació patrimoniai deFrancesc Alsina i Costas Josep Alsina i Goy i de Francisco Alsina i Sivilla: Cap-s.a l{, núm. 182; Capsa 14, núm. 255 i nrlm. 25ó; Capsa 15, núm. l?ó; Copiá-dorde Cartes, 18O7-1808; Capsa ló, núm. 179; Capsá t9, nírm.311; CapsjZO,núm. 594; Capsa 21, núm. 189, Copiadors de Cartes de Francesc Alsiná í Cos-tas com a particular; AGN: DC, S IX, Licencias y Pasaportes, Libro núm. l, So-licitudes de permiso, 17/12/1788; Testamentarla: Suóesiones nrim. 3.gZó; Co-piadores de Ca¡tas comerciales y particulares de la casa comercial de JaimeAlsina i Verjés; DC, S VII, 10-ó-4; 1O-ó-5; 10-ó-ó; S IX, t0-2-2.

7. AGN, DC, S VU, Cop. l0-ó-4: a Francisco Prieto de euevedo, 26/2/lg07 i2U3/l8O7i a Joaquín de Salas y Díaz, l6/7ll8}Bi a Mariano Serra i Soler,I ó/8/1808; a Manuel Garcfa Pichel, 4/3/1807.

I

I

I

I

t7lGab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

Francisca, la més gran, fou la primera que deixá la casa fa-miliar en contraure matrimoni amb Carlos Camuso, un jovecomerciant amb magatzern a l'engrds radicat a Montevideo,del qual ja he parlat en el capítol anterior. Alsina actuava enqualitat d'apoderat de Camuso a Buenos Aires i hi manteniauna sólida relació comercial que li assegurava beneficis a laBanda Oriental. Camuso era el consignatari principal de cas-carilla. Pertanyia a alló que el seu sogre anomenava una dis-tingidafamília,ja que era nebot de Rafael de María y Camusoi germá de José, comerciants importants establerts a l'altraBanda. Camuso i Pancha tingueren diversos fills i filles, si bé

no tots sobreüsqueren a la crítica edat de la infantesa. Rositanasqué al comenEament del segle xlx i el seu germá Pepito nosobrepassá els quatre anys, ja que morí al comengament del1807, poc després del fill gran de Jaime Alsina i Verjés. Quanel nadó morí, Pancha enüá un floc de cabells del nen als seuspares com a record. El 1807 doná a llum María Blasa Marga-rita i el germá de Camuso, José, en fou el padrí. Un any des-prés nasqué el baró, batejat Rafaelito en honor al seu padrí ioncle del seu pare, Rafael de María y Camuso. Tota la famíliaes manifestá interessada en el futur d'aquest nen i arribaren aaconsellar a Pancha que l'enviés a viure a Buenos Aires, on elnen tindria els millors mestres, un projecte diferent del que es

desitjava per a les dones.s L'última nena, María Pascuala Jo-sefa, nasqué al maig de 1811.

El 1805 Jaime Alsina i Francisca Ambroa es concentrarenen el casament de la segona filla, Manuela. L'escollit per con-vertir-se en fill polític i senidor dels Alsina fou un jove comer-ciant de Potosí, Francisco Prieto de Quevedo. El compromís,que s'haüa establert dos anys abans, fou mantingut en secret,potser fins i tot s'amagá a la mateixa Manuela. L'existéncia del

8. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Ramón Cavallero, 26/4/18O7;a Juan An-tonio de Embeirla,26/2/1807t a Dionicio Caveza de Enriquez,28/llll807; aJoa-quln Salas, 2/lO/1807; a Carlos Camuso, l/4118O7, 9112/1807, 1óll/1808 i231111808; a José María Galup,2419/1808; al bisbe de Cuenca, Andrés QuintianPonte,2619118o7; Cop. l0-ó-5: a Rafuel de María y Camuso, l8/ll/1814; lO-2-2:carta de Juan Alsina i Ambroa a Carlos Camuso, 2314/1811.

t72

contracte explica la reserva en qué es mantenien els pactes defamília fins a la consumació de les esposalles. Alsina no va vo-ler fer oficial el compromís a Buenos Aires fins que no va tenirla certesa absoluta que el seu futur gendre compliria efectiva-ment el pacte. Per aixó, poc abans de formalitzar el casamentpactat de Manuela, escriví al seu compare Pascual Parodi queno podia informar-lo del casament <hasta que se den las ma-nos y hayan recibido la bendición del Ministro de nuestra San-ta lglesia".e Mantenir el secret de l'acord era una de les condi-cions d'aquestes aliances. La correspondéncia d'Alsina ofereixun altre exemple d'aquesta condició: el compromís de Maria-no Serra i Soler, nebot d'un important comerciant de la Co-mnya amic d'Alsina, i María Muñoz, provinent d'una famíliade Concepción de Xile. Mariano escriví a Alsina sobre aquestarranjament matrimonial i li digué que es tractava d'un enllagamb una família distingida, peró que guardés la llei del silencifins que ells no fessin públic i oficial el compromís.

Durant anys, el pare de Francisco Prieto havia estat un delscomerciants més vinculats a Jaime Alsina, peró al comenga-ment del segle la sort canviá i els Prieto s'empobriren a poc apoc. Els tocuyos,les teles bastes que constituien la base de I'ac-tivitat comercial dels Prieto, deixaren d'estar entre les pre-l'eréncies de la població de Buenos Aires. El 1807 FranciscoPrieto de Quevedo decidí assentar-se a la capital del virregnatdel Riu de la Plata per ajudar el seu pare a recuperar la fortu-na que havien perdut. Es posá en camí al comengament del'any, enmig de l'amenaga d'una segona invasió anglesa deBuenos Aires. El casament de Manuela es produí en unes con-dicions molt especials: feia poc que havia mort el seu germágran, Jaime; l'altre germá seu, Juan, era a Barcelona i feia molttemps que no en tenien notícies a causa de la manca de vaixellsespanyols després de la batalla de Trafalgar el 1805. Per a Alsi-na, era essencial comptar amb un comerciant de confiangaque agafés les regnes del negoci.

9. AcN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Andrés Sánchez de Quiroz, 2719/18O7; aPascual Parodi, 9/9/ 1807.

173

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Francisco Prieto de Quevedo no fou llnica possibilitat que se

li presentá a Manuela quan arribá el moment que es casés. Nosolament a Buenos Aires es presentaren altres candidats, sinótambé a la ciutat de Lima, capital del ürregnat del Perú. Desd'allí escriví el comerciant Andrés Sánchez de Quiroz oferinta Jaime Alsina la possibilitat de concertar un arranjament ma-trimonial entre la jove i un comerciant de Lima. Alsina esperádos mesos a respondre i rebutjá l'oferta pocs dies després queManuela i Francisco es prometessin en matrimoni. Escriví aSánchez de Quiroz per explicar-li que Manuela ja havia presestat amb el comerciant de la carrera de Potosí, FranciscoPrieto, el qual havia decidit assentar-se a Buenos Aires. Li as-segurá que l'enllag havia estat convingut secretament feiaanys. La densa explicació que féu al seu amic explicita potsermillor que les meves paraules la manera en qué es teixienaquests vincles polítics a l'época. Alsina demaná que partici-pés en l'enllag "aquella persona que nos hizo el honor de pen-sar en mi hija Manuela, la qual si no hubiese estado contraidaen toda forma, habria entrado en casa dicha persona porqueotra alguna no habría llenado mejor mis deseos". Alsina con-tinua dientJi que ell no podia escriure directament a aquestinteressat perqué mai no hi havia mantingut cap mena decontacte epistolar, <pero como Vm. conoce bien mis buenossentirnientos y verdad, le suplico que ya que está enterado delasumpto como yo, le desimprecione del concepto que tal vezse habrá formado, de que le hubiésemos despreciado, quandobien save Dios que habría sido mi mayor gusto fuese hoy miHijo Políticou.to

Manuela es prometé a Francisco Prieto de Quevedo l'11 desetembre del 1807. La seva mare comengá a dir que la jove jaestava plenament casada, encara que no havia passat per l'es-glésia, i que Prieto de Quevedo era el seu gendre. Prieto apa-reix com unsen¡idor en cadascuna de les cartes de presentacióque Alsina enviá als seus diversos interlocutors per informar-los de l'alianga, que era sindnim de la incorporació d'un nou

10. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Andrés Sánchez de Quiroz, 27/911807.

174

membre a la famflia amb un rol específic per al desenvolupa-ment econdmic i patrimonial.rl Convertir-se en fill polftic do-nava significat al rol, és a dir, al comportament que s'espera-va de Francisco segons la seva particular posició social (Bottl99O:37).

Manuela no es va desentendre del negoci familiar desprésde casar-se. En les ocasions que el seu gendre s'absentá deBuenos Aires, Alsina arribá a acords directament amb la sevafilla, a qui tracta com la lógica substituta de les reponsabili-tats del seu marit. Ho féu, segons les seves paraules, perquéManuela es f.es fina a su favor. Per al seu pare, Manuela eraqui acompanyava Prieto,r2 encara que sempre ens restará persaber qué pensava ella d'aquesta unió.

4.1.2. In segona generació de la família Alsinai la invasió d'Espanya

El 1802 Juan Alsina i Ambroa s'embarcá amb rumb a Ca-talunya per conéixer la terra del seu pare, el qual pensava que elsveritables comerciants es formaven durant els viatges quefeien als llocs on havien d'arriscar el seu capital. A Barcelona,Juan es vinculá al seu cosí Ventura Bofill, fill de la germana deJaime Alsina i Verjés i de Bonaventura Bofill. També aconse-guí allotjament a casa del seu padrí, Bruno Llovet i Celices, elmateix que anys abans havia formalitzat la companyia co-mercial al Riu de la Plata. A Calella establÍ relació amb el seuoncle Josep Alsina i Verjés, el fill del qual, Ventura Alsina iPons, era a Buenos Aires a casa de Jaime Alsina.

Mentre era a Barcelona, Juan fou informat de la mort delseu germá Jaimito, que havia estat designat inicialment com aresponsable de la casa comercial a causa de la seva condició

11. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, l9l9/1807;a Luis de laCrt¡2, 16/9118O7.

12. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Pedro Pablo Martínez, l9ll2l1807; aFrancisco Prieto de Quevedo, 23/1/1808,6/211808 i l312/1808; a Antonio Mont,t6/2n808.

175

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

de fill primogénit. A partir d'aleshores el seu pare li enviánombroses cartes en qué li demanava que tornés a casa, perbJuan preferí restar a Barcelona i li insinuá les excel.lents pos-sibilitats comercials, el futur promissori i l'activa vida que ofe-ria el nord de la península.13 En lloc de tornar ell a Buenos Ai-res, digué al seu pare que calia que tota la família es traslladésa Catalunya.

Encara que reconegué que Juanplorava per Barcelona, Al-sina pare no es deixá temptar: no podia abandonar el Riu dela Plata perqué allí era on tenia la seva família, les seves fillescasades Pancha i Manuela i els seus néts petits. Preferia queJuan tornés, ja que estava convengut que ningú cuidava elsnegocis aliens de la mateixa manera que els propis. S'acosta-va als seixanta anys i desitjava deixar la ciutat durant l'estacióde la primavera, retirar-se dels negocis, deixar la casa comer-cial i gaudir del riu de Migueletes amb la companyia de la sevamuller. "Lo que mas me importa es que venga>, escriví, enca-ra que el veritable desig era que Juan es fes cárrec dels seus as-sumptes.la Alsina comengá a sentir-se amenagat per la pobla-ció de Buenos Aires, la qual, a partir de la reconquesta, es

mostrá cada vegada més agressiva amb els comerciants pe-ninsulars i, especialment, amb els que havien donat suport ales tropes britániques. Alsina volia oblidar el poble, (porquelas cosas que uno a visto acá le han quitado muchos años devida, en conformidad que no me acordaba de los enemigos denuestro Fernando VII y sí de la Capital de Buenos Airesr.ls

Durant la primera década del segle xrx Espanya estigué enguerra quasi perrnanentment. Aquesta situació no solament

13. AGN, DC, S VlI, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 917118A8. S IX, Cop. 10-2-2: a Pascual Parodi,2olt/1810; a Ventura Alsina i Pons, 2015/1809; a JuanJosé Cristóbal de Anchorena, 5/9/1810.

14. AGN, DC, S IX, Cop. lO-2-2: a Julián de Urmeneta, I/31L809; a MaríaAntonia Soler i Parodi, 30/ó/1810; S VII, Cop. l0-ó-4: a Luis de la Cruz,16/1O/1807; a Juan Alsina i Ambroa, Montevideo, 26/811810 i ó/11/1810; S VII,Cop. 10-ó-4: a Francisco Prieto de Quevedo, 26/2/1807.

15. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Pascual Parodi, 5/1 1/1808 i 23/7118O8;a Luis de la Cruz, lóllll1808; a Carlos Camuso, 917/1808 i 1617/18o8; aFrancisco Bueno, 26lll/1808; al bisbe de Cuenca, Andrés Quintian Ponte,26t9/1807.

176

afectá el comerg, sinó també un dels serveis básics de l'Estat,el correu (Burkholder & Johnson 1990: 292). Juan no es po-gué comunicar amb la seva família durant més de dos anys. El1805 deixá de rebre cartes dels seus pares i les que enviá foreninterceptades a la península. Dos anys més tard intentá em-barcar rumb a Buenos Aires, perd quan la fragata era a puntde fer vela el capitá la féu desallotjar per por de ser atacat pelsanglesos. La manca de notícies del seu fill contribuí a aug-mentar la preocupació d'Alsina, ja prou afectat per la críticasituació de Buenos Aires després de les dues invasions britá-niques de qué ja he parlat al capítol anterior. L'únic consolque tenia i que calmava relativament la seva angoixa era queningú no rebia notícies de Catalunya. Va tenir notícia del re-corregut del seu fill grácies a alguns pilots que li assegurarenque l'havien vist en diversos llocs d'Espanya, o de boca de viat-gers que li explicaren que un cert Juan Alsina i Ambroa pre-guntava per ell. O a través de Manuel Pombo, que arribá aBuenos Aires al comenEament de 1808 i ensenyá a Alsina unacarta de Juan, datada un any abans. I per mitjá del catalá Sar-riera, que li explicá que havia vist una carta a Barcelona en laqual un tercer demanava informació sobre Jaime Alsina perdonar-la a Juan; aquest estava apesamt per no rebre notíciesde Buenos Aires. Sarriera li digué que, d'acord amb aquestacarta, Juan estava bé de salut.ló

Jaime Alsina intentá posar-se en contacte amb el seu fillenviant-li cartes a Vigo, Hamburg, Londres..., peró no'va re-bre cap resposta fins a mitjan 1808: Juan li deia que durantaquells anys havia guanyat uns deu mil pesos i que els haviainvertit en géneres. Bona part dels diners estaven en consig-nació en poder de comerciants de Cadis i de Sant Sebastiá.Fou l'última carta que rebé fins al 1810. La preséncia de tro-pes franceses al nord de la península fou un fet real des delsprimers dies de 1808. Quan els francesos envairen Barcelona,Juan fugí de la ciutat amb el seu amic Juan José Cristóbal de

1ó. AGN, DC, S \{II, Cop. 10-ó-4: a Pascual Parodi,27/2/1808, 1/8/1807,12/9/1807 i 12/3/1808; a Ventura Alsina i Pons, 2ó12/1808.

177

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Anchorena, que estava a cárrec de la Compañía Viuda de An-chorena e hijos. El cosí de Juan, Ventura Bofill, que era ca-sualment al port de la Barcelona cuidant la seva embarcació,I'ajudá a treure els seus efectes cap aTarcagona i li cedí un botamb el qual Juan i Anchorena pogueren escapar d'incógnitcap a Sitges, on Juan aprofitá per escriure al seu pare sobre elsaqueig de propietats i el possible decomís dels béns que te-nien a la península. Els dos joves esperaren a Sitges més d'unmes, i s'embarcaren en un falutx de pesca amb el qual arriba-ren a Cadis a finals de setembre de 1808, des d'on s'afanyarena tornar al Riu de la Plata. Durant el viatge, el patró del falutxrecordá que havia oblidat la contrasenya per passar a Cadis ihagueren d'aturar-se a Cambrils, on els informaren que ja nocalien contrasenyes; per la qual cosa s'arriscá a navegar apoca distáncia de la costa fins a la ciutat de Málaga.17

Al virregnat, mentrestant, les coses haüen canviat. Les no-tícies de la invasió napoleónica de la península arribaren aBuenos Aires en el mateix moment en qué Alsina fou informatque els comerciants d'Espanya en els quals Juan haüa diposi-tat la seva confianga havien fet fallida. La companyia Loustauféu suspensió de pagaments i derivá els géneres dels Alsina aaltres consignataris, peró no els comunicá la seva identitat. Lasituació dels peninsulars, d'altra banda, s'agreujá lentamentperd irremeiablement. Les autoritats de rang inferior s'oposa-ren als espanyols perqué, com afirma Socolow, se sentien de-fraudats i desil'lusionats amb el régim colonial (1983). Davantd'aquesta situació, Alsina preferí no tenir,la seva família dis-persa pel virregnat, i, encara menys, residint fora de BuenosAires; així que demaná a Camuso que anés a Buenos Airesamb Pancha i els seus fills. Si ell no volia abandonar la sevacasa i el seu negoci, li demanava que, almenys, convencés laseva filla de deixar Montevideo fins que escampessin els nú-vols polítics i l'horitzó quedés net. "Quiero tener el gusto de

17. ACN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Ignacio Rodríguez, 3/9/l 808; a PascualParodi, 5/1 1/1808 i 3/12118O8; a Luis de la Cruz, 16lll/1808; a Carlos Camuso,3/12n808 i l0/12l1808.

178

verlos todos comiendo conmigo>, escriví, i amagava la porque fossin certs els rumors que circulaven pels carrers de laciutat: que Franga, un cop envaida Espanya, entraria per la Ban-da Oriental. Davant del silenci del seu gendre, aüat utilitzá unllenguatge més imperatiu. nSi Pancha repugnase por no de-jarle a Vm. solor, I'amenagá, "yo los voy a ir a buscar, y al po-der me la he de traer aunque Vm. no quiera... y precisamenteme ha de permitir Vm. el que me traiga a Pancha y mis nietos,por una temporadar.rs

El 1809 Pancha viatjá a Buenos Aires per visitar els seuspares amb els seus quatre fills i filles, peró es barallá agra-ment amb la seva mare i decidí tornar a Montevideo al febrerde 1810 en companyia del seu pare. Francisca Ambroa reste aBuenos Aires, on la trobá el moviment que al maig iniciá elprocés de ruptura revolucionária amb la metrdpoli.re

Durant la setmana del22 al25 de maig de 1810, el cabildode Buenos Aires repartl unes quatre-centes cinquanta esque-les i avisá la part més sana i assenyada del veinat, els veins le-gals, barons i adults, que havien de decidir el futur del virreg-nat.20 Jaime Alsina no assistí a aquesta reunió ja que era aMontevideo visitant la seva família i la vídua del seu compareParodi, Maria Antónia Soler. El moviment de maig de 1810tr-encá la legitimitat i l'ordre juridicoadministratiu colonial, iles crítiques més ácides es dirigiren contra el marc económic,social i institucional (Halperín Donghi 1972: 150; Sierra1967). El 25 de maig el cabildo de Buenos Aires decidl ender-rocar el virrei Cisneros i formar una junta governativa local.La primera junta acusá els anteriors membres delcabildo d'ul-

18. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó4: a Carlos Camuso, 19/11/1808; a PascualParodi, 17/12/1808; a Jose Casellas, 2611211808; S D(, Cop. 10-2-2: a Pascual Pa-rodi,18/3/1809.

19. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Carlos Camuso, 2611111808; a PascualParodi,22110/1808; Cop. 10-6-5: a Mariano Sena i Soler, 1/2ll8l2; a Tomás Ig-rracio de Urmeneta, ll2ll812; S IX, Cop. 1O-2-2: a Carlos Camuso,16/6/18O9¡, aPascual Parodi, 261211810', de Francisca Ambroa i Alsina a Andrés Sánchez deQuirós, 2615/1810, i a Tomás de Urmeneta, 1616/1810.

20. "Acta del Cabildo abierto del 22 de Mayo de 1810>. A: 25 de Mayo. Tes-timonios, Juicios, documentos. Buenos Aires: Editorial Universitaria, 19ó8.

?'4iij

t79

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

tratjar els drets del poble i.els rernogué dels carrecs que exer-cien. Contra un d'ells, el tresorer de béns propis Sebastián Ey-zaga, es disposá que <jamás pueda obtener confianza alguna,ni cargo subalterno en este Cabildo, ni aun pisar en las CasasConsistoriales". Des de l822la recaptació de les rendes delca-bildo es posá a disposició del ministre d'hisenda (Ensinck Ji-mén.ez 1990).

En assabentar-se de la celebració del cabildo obert i de laformació de la primera junta, presidida per Cornelio Saave-dra, Alsina torná a la capital i abans de res escriví al seu gen-dre Camuso per avisar-lo que a Buenos Aires tot estava enpau, peró que sabia que aquell mateix dia sortirien dos cossosmilitars amb destí a la ciutat de Córdoba per contrarestar lareacció al moviment separatista.2r Juan Alsina i Ambroa,mentrestant, arribá a Montevideo un mes després que el seupare tornés a Buenos Aires; a la ciutat conegué el distancia-ment de la seva família, que els conflictes polítics que havienassolat l'área des del 1810 havia fet més gran.22 La lleial Mon-tevideo bloquejá el port de Buenos Aires des del mes de maig,i Juan no pogué tornar a casa seva perqué el govern li negá lallicéncia con"esponent. En impedir-se-li el pas a la capital,Juan escriví als seus pares reconeixent el fort carácter de laseva gennana gran, perü decidit a convéncer-los de revisar la sevaactitud:

uYa que ni mis súplicas ni la bondad de deponer todo re-sentimiento o disgusto que existe entre Uds. y Panchita no ha-blemos más del asunto, y solo dire a V. que bastante trabajo ypena padece ella con su particular genio y hace sufrir a su ma-rido digno de mejor mujer, pero que remedio hay? Yo no halloninguno. U. dice que sin embargo le haga presente que tratande olüdarla. Yo me guardaré muy bien porque sería capaz demorirse y a mi me seria muy sensible romper con ella. Despuesde estar continuamente estudiando el modo de que bayapazy

21. AGN, DC, S IX, Cop. lO-2-2: a Pascual Parodi, lO16/18O9; a Luis de laCruz, 161111810; a Carlos Camuso, 17/3ll8l0 i 161611810.

22. AGN, DC, S IX, Cop. 1O-2-2: a Juan Alsina i Ambroa, Montevideo,1 9/1 1/1 810 i 7 ll2ll8l0: a Julián de Urmeneta, 1/10/1 8 I 0.

180

sosiego, lo que siento es que Uds. tomen tan a pecho semejan-te asunto y así ya que no he conseguido que Uds. le escriban, alo menos cuento que U me escriba tocante a ella en términos yentrando en conversación con ella pudiera obligarla a escribira ustedes pues no ignora V. que los enojos de los padres suelentener tanta trascendencia que aún cuando los hijos exijan elperdon de aquellos, no logran colseguirlo. Esto es quantocomo hermano puedo manifestaro."

Al comengament, les relacions entre els peninsulars i elsmembres de la junta no foren tenses. Un dels personatges clausi més controvertits d'aquest moviment fou Manuel Belgrano,especialment a causa de la seva intervenció com a secretari delconsolat de comerg i de la seva designació per al cirrrec de vocalde la junta revolucionária. Belgrano assenyalá anys més tardque havia estat designat vocal sense adonar-se'n (1942). La sevaparticipació en el moviment no incidí en la relació d'amistat quel'unia a Jaime Alsina; i poc després del cabildo obert i sabentque Alsina era a Montevideo, Belgrano es dirigí a Camuso i liparlá de les bones relacions que tenia amb el seu sogre. Intentá,d'aquesta manera, mantenir el vincle que l'havia unit a Jaime Al-sina durant les reunions consulars i l'amistat que Alsina haviamantingut amb el seu pare, el comerciant Belgrano Pérez.2a

Una de les primeres conseqüéncies de la invasió napolebni-ca d'Espanya fou la sortida forgada d'una onada d'immigrantscap a América.In Gaceta del 1ó d'agost de 1810 publicá a Bue-nos Aires alguns missatges amb referéncies a els nostres ger-mans, els europeus, a qui fou necessari oferir un refugi. L'a-nunci deia que "siendo verosímil, que lleguen muchas familiasde España, de las que han emigrado de las proüncias ocupa-das por el enemigo, se las incita con sinceridad y ternura quepasen al territorio de la Capital, (Halperín Donghi 1972: l8O-181). A I'igual de Juan Alsina i Ambroa, que fugí de Barcelonaamb les tropes franceses trepitjant-li el talons, molts altres pe-

23. AGN, DC, S IX, Cop. 10-2-2: carta de Juan Alsina i Ambroa a Jaime Al-sina i Verjés des de Montevideo,4|9/I8IO; de Juan Alsina i Ambroa a Francis-ca Ambroa, 27/1011810; S VII, Cop. lO-6-4: a José Galup, 251611808.

24. AGN, DC, S IX, Cop. 10-2-2: a Carlos Camuso, 30/ó/1810 i 2l/9ll8l0.

181

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

ninsulars deixaren terres catalanes entre 1808 i 1809, peró nosolament homes acabalats, com assenyala Mercader i Riba(1978), sinó tarribé dones i barons joves i empobrits que prefe-riren abandonar les seves insegures llars i buscar una sort mi-llor a l?mérica meridional. Entre aquests nous immigrantsque arribaren al Riu de la Plata hi havia un fill i una filla de Jo-sep Asina i Verjés, el germá gran de Jaime Alsina que, com hedescrit en el primer capítol, haüa romás a Calella en virtut dela seva condició d'hereu (Genealogia núm. 3).

Durant l'ocupació francesa de Barcelona, que durá sisllargs anys (Fontana 1996),la vila de Calella fou saquejadaquasi completament entre el dissabte 18 i el diumenge 19 dejuny de 1808 (Moliner i Prada 1989; Pons i Guri 1993: 14-16).Davant d'aquesta situació, Francisco i Susana Alsina i Ponsfugiren amb el seu cosí Juan Alsina i Ambroa dels perills queels esperaven en una Catalunya envaida. Amb ells també fugíBruno Llovet, el fill de Bruno Llovet i Celices i fillol de I'anticsoci del seu pare, Jaime Alsina.

Susana arribá a Montevideo en la pollacra Marxuach acom-panyada de Bruno Llovet, del seu germá Francisco Alsina iPons i del seu cosí Juan Alsina i Ambroa. A Montevideo, Su-sana i el seu germá trobaren allotjament a casa de Camuso, sibé no hi trobaren una veritable hospitalitat. Com que la re-sidéncia era molt estreta, Francisco hagué de dormir durant al-gunes nits en una embarcació ala costa. Quan passaren a Bue-nos Aires, el jove s'allotjá a casa del seu oncle Jaime, el qual, acomengament de segle, ja haüa donat mostres de generositaten ajudar I'altre germá de Francisco, Ventura Alsina i Pons. A Iacapital Francisco es matriculá en qualitat de pilot perqué no liinteressava treballar de comerciant: havia estudiat a l'escolanáutica de Barcelona, encara que no s'havia matriculat a Es-panya per deslliurar-se dels perills de les guerres.2s Jaime Alsi-na digué que es va sentir obligat a protegir i cotlocar en alguna

25. AGN, DC, S IX, Cop. lO-2-2: carta de Juan Alsina i Ambroa a Jaime Al-sina i Verjés des de Montevideo,2T/10ll8l0; de Jaime Alsina i Verjés a Juan Al-sina i Ambroa, Buenos Aires, l9l1 1/1810; a Carlos Camuso,221611809 it5t7/r809.

182

GENEALOGIA N TM. 3:

Fills de Josep Alsina i Verjés, de la vila de Calellaa Buenos Aires.

Refer¿ncies

Ahereu !corder I familiarnumerari

D piror * comsciaDr Í:\ili3,ii;.Susana

FoNr: Elaboració prdpia a partir de documentació de I'AHMC: Arxius pa-trimonials, Fons Alsina: a) Companyia comercial Alsina, March i Cona: Capsa10, núm. 215; Capsa 1 l, núrm. 21 5; Capsa 13. b) Documentació Patrimonial deFrancesc Alsina i Costas, Josep Alsina i Goy i de Francisco Alsina i Sivilla: Cap-sa 14, núm. 182; Capsa 14, núm. 255 i núm. 25ó; Capsa 15, núm. 176; Copia-dorde Cartes, 1807-1808; Capsa ló, núm. 179; Capsa 19, núm. 311; Capsa 20,núm. 594; Capsa 21, núm. 189; Copiadors de Cartes de Francesc Alsina i Cos-tas com a particular; AGN: DC, S IX, Licencias y Pasaportes, Libro núm. 1, So-licitudes de permiso, 17/12/1788; Testamentaría: Sucesiones, Legajos, nrlm.3.87ó; Copiadores de Cartas cornerciales y particulares de la casa comercial deJaime Alsina i Verjés; DC, S VII, 10-ó-4; 10-ó-5; 10-ó-ó; S IX, 10-2-2.

feina aquests joves pels vincles de sang que l'unien al seu pare,Josep.

Amb Susana la cosa no fou gaire diferent. Per al seu oncle,només era una bona noia capag de gove/ylar qualsevol casa i,malgrat que era una Alsina, no tenia el mateix estatus que lesseves cosines gerrnanes nascudes al Riu de la Plata. Jaime Al-sina i els seus fills i filles es trobaven en una posició socialmolt superior a la del seu germá gran Josep, i Susana, tot i ser

I 815

.! * al99n asrna venru¡a. calella"irPons

'.¡u"il sL,Á fi.".

Jun Comilio Cipriano,Buenos Aires I 6/09/1815

183

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

filla d'un hereu, venia de regions ocupades per l,invasorfrancés i devastades per la guerra (Llovet lg74). En la primeradécada del segle xrx, dos o tres anys de guerra havien deterio_rat el patrimoni de Josep Alsina i Verjés a Calella, tant quel'abril de 1811 es veié forgat a demanar al seu cosí FranciJcoAlsina i Costas, comerciant de la mateixa població, un préstecde 200 lliures, sense interés, amb la promesa de tornailes_hil'octubre del mateix any. Josep Alsina posá com a garantia delpréstec part de les terres que posseia al centre de la vila, pro_pietat que li havia correspost com a hereu únic del r.t, pá.",Joan Alsina i Goy. Els arguments que esgrimí davant del no_tari de Calella Francisco Aromir i placies foren contundents.Francisco Alsina i Costas li havia deixat els diners per tirar en_davant oen las actuals ocurrencias que nos fa at guerra locomú enemich Francés, invadint las poblacions, havent joquedat an ellas deteriorat en gran manerao.2u

Susana havia d'esperar un matrimoni menys avantatiós iJaime Alsina escriví al seu fill Jua'a Montevideo i li aconielláque vestís la jove decente en el estado llano perqué no aparen_tés pertányer al mateix rang social que la seva filla pancha. SiSusana no aparentava posseir diners ni riqueses, si vestia d,a-cord amb la seva posició, li seria més fácil aconseguir un ma-trimoni rápid, un lloc, adequat a les seves circumstáncies; lacaritat, anotá Alsina, havia de comengar per casa.27 HalperínDonghi ha assenyalat que la societat es considerava divididaen castes, i que entre els peninsulars també es produiren di_feréncies, ja que no tots podien gaudir d'una situació econó-mica i social elevada (Halperín Donghi 1972:52-64).

En aquells moments, Josep Alsina i Verjés ja no podia es_perar I'ajut de ningú per millorar l'estat de la seva situació.Després d'haver perdut la seva muller, Maria Rosa pons, elsseus fills Ventura, Susana i Francisco se n'havien anat al Riu

2ó. AHMC, Fons Alsina, Capsa 19, núrm. 311, Documentació patrimonialde Francesc Alsina i costas, Debitori de pascuai Alsina i Vergés a Francesc Al-sina i Costas, 2614/1811, davant del notari Fr.ancisco Aromirl placies.

27. AGN, DC, S IX, Cop. 10-2-2: a Juan Alsina i Ambroa, Montevideo,16111/1810.

184

de la Plata per intentar estabilitzar-se en algun punt del virreg-nat, que també passava per una crisi econdmica. Per agreujarla situació, el marq de 1811 uns lladres entraren a casa seva irobaren joies, roba i diners. Durant anys Josep havia posat lesseves esperances en I'activitat mercantil del seu fill primogéniti hereu, Joan, que comerciava al seu costat des de feia anys.Joan formava part dels grups de mercaders que s'associaven aCalella per enviar géneres a América. Negociava amb el seu on-cle Bonaventura Alsina i Verjés, germá del personatge centrald'aquest relat, que vivia a El Ferrol.28 Joan es casá amb Paula,una noia de la casa Guitart, i tingué dos fills, Maria Rosa i Jo-sep, peró les previsions de Josep Alsina i Verjés, que ja teniamés de setanta anys, no s'acompliren: no solament no poguérecuperar-se de la situació en qué l'havia deixat la invasió fran-cesa, sinó que el seu fill morí i el deixá a cárrec dels dos néts id'una jove empobrida. Davant d'aquesta perspectiva, a Josepno li quedá cap altra alternativa que cedir definitivament alseu cosí Francisco Alsina i Costas les propietats que havia po-sat com a garantia del préstec. A més de les terres, va perdre labotiga i la possibilitat de cultivar les vinves familiars. Francis-co Alsina també es va fer cárrec del pagament dels drets dePere Rabassa i Roig, l'hereu de la casa de Rabassa i Maciá:

"Que per haver passat a major vida lo mencionat mon filldeixant á sa muller Paula y á un ñll, y una filla anomenats Jo-seph infant y María Rosa puber, als quals dech alimentar y ali-mento, com es degut, per qual circunstancia de la incinuada,de dit mon fill han cessat los guanys que podia ell fer, seguintla carrera de son comers, per poder ab ells ajudar a subentarma familia, y la sua, lo que es motiu de trobarme atrassat perlo subministros dels tals aliments y de poder (sic) lo que així lohan ocasionat no sols las actuals ocurrencias de la Guerra, si ytambé lo de haverse introduhit forsadament en ma casa la nitdel deu al onse del corrent mes de Mars un número crescut de

28. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Julián de Urme.reta, 17/lll809;AHNí¿,Fons Alsina, Companyia comercial Alsina, March i Cona, Capsa 13, nNota delos sujetos que correrán riesgo en el regreso del Barco,, 1803. A la llista d'inte-ressats també hi apareixen Pascr¡al Alsina i Goy i el seu nebot, Ma¡-iano Bona-plata i Alsina.

185

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

gent facinerosa y lladres, quals saquéharen y robaren quasitota la roba y los diners, y joyas d'or y plata que tenia" deixant-me en un estat de entera necesitat, qual atrocitat fou peraquells mal factors a altres companys de^ells practicadas en di-ferents altres casas de la referida Vila"."

La mala sort de Josep Alsina i Verjés i la bona estrella delseu cosí Francisco Alsina i Costas canviaren una situació pro-duida décades abans pel sistema d'heréncia indivisa del dretde famllia catalá, que havia nomenat Joan Alsina i Goy únicbeneficiari dels béns del seu pare, el corder Joan Alsina, dei-xant fora de I'heréncia el seu germá fadristern Josep. Aquestfet generá un profund distanciament entre Josep i Joan Alsinai Goy i, indirectament, provocá que les relacions entre els fillsde tots dos fossin fredes: Josep Alsina i Verjés, familiar nume-rari del Sant Ofici a Calella, i Francisco Alsina i Costas, co-merciant lligat estretament al tráfic de Veracruz.3o D'acordamb el meu relat, el primer es veié forgat al final de la seva vidaa lliurar al seu cosí Francesc tots els béns que li havien restat.

Abans d'acabar aquesta secció, voldria referir-me a lesconseqüéncies de la distinció social que separá Susana Alsinai Pons de les seves cosines. En els darrers apartats demostro elmalestar dels germans de Susana respecte dels membres de laseva família establerts a Buenos Aires, especialment pel que faa Juan Alsina i Ambroa. El judici iniciat contra aquest últim el183ó em permetrá analitzar el procés generalitzat de descom-posició dels vincles socials, personals i familiars que acom-panyá la dissolució de l'ordre colonial.

29. AHMC, Fons Alsina, Capsa 19, núm.311, Documentació Patrimonial:Francesc Alsina i Costas, Debitori y Venda a carta de grácia de Josep Alsina iVergés a Francesc Alsina i Costas,26/41181 I, davant del notari Francisco Aro-mir i Placies. Venda de drets i absolució perpétua sobre una terra atorgada perJosep Alsina i Vergés a favor de Francesc Alsina, 24l5/l 8 13.

30. AHMC, Fons Alsina, Capsa 19, núm.311, Documentació Patrimonial:Francesc Alsina i Costas, venda de part de terra al lloc dit la Clota per PascualGinebra de Girona a favor de Francesc Alsina i Costas, 8/4/ l8l7; venda atorga-da per Pascual i Isidre Buch d'una casa al carrer Església de Calella a favor deFrancesc Alsina, 3ll12l1801; AGN, DC, S IX, Cop. 10-2-2: carta de Juan Alsinai Ambroa a Jaime Alsina i Verjés des de Montevideo, 27/10/1810. S VII, Cop.10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 161311813.

18ó

4.1.3. La societat comercial Alsina e Hiio iles carreres matrimoninls a Santiago de Xile

. i a Tucumán

Juan Alsina i Ambroa no va saber res dels fets esdevingutsal Riu de la Plata fins al mes d'agost de 1810, quan arribá aMontevideo i es trobá amb la notícia de la ruptura de BuenosAires amb la metrópoli i de l'algament revolucionari de Bue-nos Aires del mes de maig. Hagué de conformar-se amb ro-mandre durant diversos mesos a la granja del seu cunyat Ca-muso, fora de la ciutat de Montevideo, on també corria perilldavant de qualsevol reacció de les autoritats. Només poguévendre alguns géneres catalans que havia portat amb ell, i elsguanys que n'obtingué li serviren per cobrir les seves despesespersonals fins a principis de l'any següent. Després d'algunes pe-

ripécies i infortunis, torná a Buenos Aires.3lA partir d'aleshores, Juan adquirí un rol central en la fa-

mília Alsina. Els comerciants que havien dominat l'espai so-cial, polític i comercial durant tres o quatre décades havienarribat a Buenos Aires a partir de 1770, molts d'ells quan ja te-nien uns vint anys. En el moment de ser substituits per unanova generació, tenien entre cinquanta i seixanta anys, perócontinuaven controlant l'espectre comercial i els dispositiusde control locals. Quan es produí el moviment de 1810, lanova generació hagué d'elaborar estratégies alternatives almodel que havien aprés en els seus primers temps de socialit-zaci6 i que havien vist funcionar entre els seus pares. BuenosAires, a més, no era Catalunya, Ia Corunya o Sant Sebastiá.Enmig de la crisi revolucionária, Juan hagué d'afrontar novesresponsabilitats per a les quals no se sentia gaire preparat.Quan torná de Montevideo, el seu pare li lliurá els diners quetenia en aquell moment, més de sis mil pesos, a més d'alguns

31. AGN, DC, S IX, Cop. lO-2-2: a Juan Alsina i Ambroa, Montevideo,19/10/1810 i2/2ll8l1; a Juan José Cristóbal de Anchorena, 519/1810; a MaríaAntonia Soler i Parodi, 3O/6/1810; a Pascual Parodi,20/1/1810 i 27ll/1809; SVII, Cop. lO-6-4: a Carlos Camuso,3/12/18O8; S VII, Cop: l0-ó-5: a Juan Alsinai Ambroa, lll/1813l' Testamenterla: Sucesiones núm. 3.87ó.

187

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

efectes per refer el patrimoni. Alsina volgué reiniciar l'inter-canvi comercial i decidí formar la societat comercial Alsina eHijo, tot i que era conscient que estaven (en unas circunstan-cias de no poder trabajar en ramo alguno". Considerava que*es de obligación socorrernos unos a otros y mucho más lo hi-jos a los padreso.32

Com en els vells temps, Alsina comengá oferint els seusserveis en qualitat de consignatari i intentá tornar a l'estil co-mercial anterior. Tornar a recórrer un camí que li haviapermés viure durant anys el disgustá de mala manera: mai nohavia pensat que hauria de tornar a presentar-se com a servi-dor igual que havia fet tres décades abans. Amb seixanta anJS,demostrá ben aviat que era incapaq d'adaptar-se a les novesregles del mercat i a les imposicions del govern, un govern enel qual no trobaria, per ell mateix, cap lloc legítim. Peró no fouaquest l'únic canvi al qual Jaime Alsina hagué d'acostumar-se.Sempre havia distingit entre un'pulpero' principiant peró ig-norant del món i la seva condició de comerciant, peró la críti-ca situació d'Espanya li impedí durant anys rebre géneres desde Barcelona i la Corunya, que eren els seus centres principals deproveiment, i va haver d'acceptar, a contracor, d'exercir el co-merg a la menuda i la barata, no solament a San Juan i Xile,sinó també a Buenos Aires mateix,33 ciutat que deixá de seruna plaga temptadora en veure's col.lapsada per la superposi-ció de botigues noves i antigues. Alsina notá que la seva boti-ga era la típica expressió de l'antic i que el modern es reflectiaen els nous magatzems oberts per comerciants de trajectóriarecent peró d'impuls més gran. Alguns joves que havien prefe-rit provar sort a Xile competien amb les seves botigues zno-dernes. Esponda, Solar i Barros, es queixá amargament Alsi-

32. AGN, DC, S VIl, Cop. l0-ó-5: a Julián de Urmeneta, lól3/18t2; a Se-bastián Antonio Martínez Saenz, l9l2ll812; als senyors Quirós i Domingo,1/6t181,2.

33. AGN, DC, S VII, Cop. 10-6-4: a Julián de Urmeneta, 161211808 i16/4/18O8; a Joaquín de Salas y Díaz, 16/311808 i 16/5/1808; a Tomás de Urme-neta, 1613/1808; Cop. l0-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, ll7/1812t a Francisco Xa-vier de Ircue, 161311812; a Guillermo Branford, 16/3/1812.

188

na, comercialitzaven mig Inndre.s, és a dir, efectes de pro-cedéncia británica.

També acceptá la necessitat de recórrer a I'ajuda de donTimoteo, que anava d'un lloc a un altre venent a la menudaalguns géneres de la botiga, i la dependéncia dels consells deJuan José Cristóbal de Anchorena, que li aconsellá més d'unavegada qué havia de comprar o vendre i que, fins i tot, li deixádiners. Ingénuament, Alsina creia que el seu negoci anavamalament perqué la botiga estava mal situada. En volia obriruna altra que estigués ben assortida, encara que fos petita.34Per aconseguir contactes mercantils, Alsina decidí abaixar elpercentatge de comissió fins a un 2o/o i, com reconegué ellmateix, afluixd sempre que el client demostrava interés a can-viar de consignatari. Amb el seu fill a la casa, Alsina creguéque seria més fácil aguantar la tempesta: Juan era fill de la ter-ra, havia nascut a Buenos Aires. Catherine Lugar assenyalaque als fills dels mercaders els quedaren dues alternatives: ocontinuar en el comerg o abandonar-lo i dedicar-se a la bu-rocrácia, a l'ofici militar, a l'església o a professions liberals(198ó: 65). Júan optá per la primera alternativa, sabent que,a la llarga, hauria de compartir una possible heréncia amb lesseves germanes, ja que a Buenos Aires, a diferéncia de Cata-lunya, es respectá la divisió igualitária del patrimoni entretots els fills.

Ben aviat pare i fill s'adonaren que la situació comercial deBuenos Aires era més crÍtica que no havien imaginat. Els co-merciants s'empobrien en una capital que Alsina qualificá demelancólica, i el govern no deixava d'estrényer-los per mitjád'empréstits i préstecs forgosos. El dissabte de Pasqua de 1812,per exemple, hagueren de lliurar els seus diners a les autoritatsi alguns negociants foren amenagats per les tropes. "Estoy li-bre a las rondas, que ya andan a gavillas por todas partes>,anotá Alsina en els copiadors. A causa de la manca de diners,va prendre la decisió de prescindir dels seus criats. Un d'ells, el

34. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 16/9/1812,t6/tt/181.2, U2/18t3. r6/2t1.813, ll4ll8l3, !6/1813, U8/1813 i l/10/1813.

189Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

negre José, fou enviat a Lima. Escriví que (nosotros estamosquietos y venga lo que Dios fuere servido, pues nos contempla-mos más seguros en esta Capital que en otra qualquiera par-teD.3s

Els fills dels comerciants, afectats irremeiablement per lacrisi del model mercantil, no trobaren una possibilitat legíti-ma d'acumulació en els intents infructuosos dels comerciantsmés grans. Al cap de poc de radicar-se a Buenos Aires, Juans'adoná dels conflictes que amenagaven la seva família i buscáuna alternativa a l'altre costat de la serralada andina, a San-tiago de Xile, aprofitant l'antiga ruta que utilitzava el seu parei que passava per Mendoza (Tepaske y Klein 1982). D'un diaper l'altre deixá la ciutat i, sense el permís del seu pare, se

n'aná a Santiago amb uns amics entre els quals hi havia Ven-tura Marcó del Pont y Alachaberri, fill de Ventura MiguelMarcó, un comerciant gallec dedicat al comerg neutral i invo-lucrat en el tráfic il'legal (Socolow 1983:236,24O; 7991: 33).Era el mes de marg de 1812. L'excusa que doná al seu pare fouque volia conéixer millor el seu pak, perqué ja havia vist algu-nes coses del país de Jaime, i que intentaria cobrar els deutesimpagats dels comerciants de Santiago. La iniciativa d'obrirsucursals a Xile equivalia a entrar sense els avantatges que do-nava l'arrelament local, en competéncia amb l'aparat comer-cial británic directament vinculat als nous centres exporta-dors. Implicava, també, dependre dels préstecs que poguessinfer-li els comerciants locals.

Juan deixá Buenos Aires aprofitant els últims dies de calorabans del tancament de la serralada. Marxá tan precipitada-ment que oblidá la roba, els documents i un paquet amb lle-tres de cangons que el seu pare li havia encomanat com a re-gal per a un dels seus amics. Per acomodar-se a les novescircumstáncies, Jaime Alsina va recórrer a l'adagi que nel queestá a las maduras debe estar a las verdesr, un refrany que se-

35. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, ll4ll812,l/7/1812, l/8/1812 i 16lllllS12; a Antonio Mont i Pedro Sosa,261211812; aTo'más de Urmeneta, 11411872; a José Marfa de Rozas, l/4/1812; a Joaquln Salasy Dlaz, 76110/1812.

190

gons el jurisconsult Joan Bialet i Massé constitueix una reglade justícia (1,9O2:103). Per aixó acceptá la decisió del seu fill iel recomaná a alguns amics de Xile perqué li oferissin tot elque Juan i els seus amics necessitessin. Juan arribá a Xile almaig i s'allotjá a casa de Tomás de Urmeneta. Carta rere car-ta el seu pare li recriminava la covardia que havia demostrat il'oblit dels seus deures envers la famllia en absentar-se de labotiga de Buenos Aires. Una vegada més trobem Jaime Alsinaesperant correspondéncia, retraient a Juan la manca de con-tacte amb la família, i sentint-se cada vegada més lluny de ferrealitat la seva esperanga de recuperar el lloc que el movimentpolític revolucionari li havia pres de les mans.3ó Al cap de poctemps comengá a dubtar de les veritables intencions del seufill i comprengué que el jove no volia tornar a Buenos Aires.oTú procura tomar una perfecta idea instn¡ctiva de ese co-mercio, usos y modas de esa plazarr, escrivl a Juan, donant persegura la tornada, (para que quando vuelvas sepas que consolo ver artículos puedas con conocimientos discernir los quese puedan mandaro.3t

Juan obrí a Santiago una botiga al costat de la d'un amic delseu pare, peró no fou l'únic a assajar aquestes fórmules alterna-tives. Halperín Donghi ressenya el cas dels Lecica, que el 1829tenien casa comercial oberta a Valaparaíso i a Arica (1972:.72).Peró la manca de diners féu que cobrís la prdpia firma lliurantcomptes contra el seu pare a favor d'alguns comerciants. Alsinarespongué furiós que no podia entendre com Juan, sabent queno tenien diners, havia pres aquella decisió. Per completar latramesa, Alsina esgarrapd fins a l'últim racó de casa seva i uti-

36. ACN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Tomás de Urmeneta, l/411812', a JvanAlsina y Ambroa, l/611812, l/7/1812, l/1/1813 i l/lll1813; a Mariano Serra iSoler, 1 ó/3/1 8 I 2; al bar6 de Juras Reales, l/ó/1 8 I 2; a Julián i Tomás de Urme-neta, 17/3/1812; a Antonio Mont, ll4ll8l2; a Joaquín Salas -v- Díaz, li6/1812; alssenyors Quirós i Domingo, 11611812.

37. AGN, DC, SVII, Cop. 10-ó-5: aJulián iTomásde Urmeneta, l7/3ll8l2;a Tomás de Urmeneta, l/4ll8l2; a Antonio Mont, 1/4/1812; a José Mar{a deRozas, 1/4/1812 i 116/1812; a Benancio Escanilla, 11611812; a Juan Alsina iAmbroa, 1614/1812, 116/1812 i 1/8/1812; als senyors Quirós i Domingo,y6n8t2.

191

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

litzá els estalvis de la seva muller. Conclogué que el seu fill nocreia les queixes continuades dels comerciants sobre la mancade diners i l'amenagá de rebutjar futurs cobraments.

A Xile, Juan es relacioná amb José Antonio Pérez de Cota-po y Lastra, un comerciant que posseia una botiga de venda ala menuda que li prometé consolidar la seva posició amb al-tres comerciants dedicats al coure. D'acord amb la necessitatque tenia d'integrar-se a la localitat, no és estrany que Juandecidís contraure matrimoni. El catalá Mariano Serra el con-vencé de la importáncia d'unir-se a una noia de Santiago deXile, i l'escollida fou Tadea Pérez de Cotapo y Lastral la ger-mana de José Antonio.38 Juan ja tenia més de vint-i-cinc anys;havia superat la minoria d'edat fixada per la pragmática deCarles III de l'any I776,3e que exigia el consentiment paternperqué els menors poguessin celebrar esposalles i contraurematrimoni, almenys els que no eren mulats, negres, coyotes oindividus de castes. L'objectiu d'aquesta reial pragmática fouimpedir que es produi'ssin matrimonis desiguals (ZorraquínBecú 1992, t. II: 38ó; Ots Capdequí 1958: 314). Demosrrantque encara respectava l'autoritat paterna, Juan.demaná a Jai-me Alsina i a Francisca Ambroa llicéncia per casar-se fora deBuenos Aires. A pesar del fet que creia que la decisió del seufill era precipitada, Alsina acceptá la unió de grat. potser unadada aparentment sense importáncia pugui explicar el perquéde Ia seva aprovació: a partir del casament, Tadea signá totesles escriptures i documents corresponents al seu marit per-qué, a Xile, Juan era una extraño, un estranger.

Jaime Alsina s'estava acostumant a aquestes estratégiesdels que acabaven d'arribar a les árees on es volien assentar,que els asseguraven un destí regalat. Va ser el cas del catalá

38. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, l/7/l8lZ,t/911812, 16t9tt81,2, r6trDt18t2, t/11/t812, t6/2/1813, 16/7A813 i 1/8/1813; aTomás de Urmeneta, 16/811814.

39. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, tl9ll8l2. Novísi-ma Recopilación de las l¿yes de España, Madrid, 1805: Libro X: De los contra-tos y obligaciones, testamentos v herencias, Título II: De los esponsales y ma-trimonios y sus dispensas, Ley 9.

t92

José Casellas, que, en arribar com a oficial reial a LaPaz, con-tragué matrimoni amb una dona de la ciutat. També fou el casd'un altre espanyol, la identitat del qual ha restat oculta en elsdocuments consultats, I'intent del qual d'assegurar una alian-ga a les colónies el portá a desitjar que la seva muller legítima,Francisca de Paula Zamora, gerrnana d'un comerciant que erabon amic de Carlos Camuso, passés a millor vida. Interessat aevitar que altres dones de llinatge fossin enganyades per unmarit tan interessat i malánima, Alsina comentá reserada-ment a Julián de Urmeneta algunes referéncies sobre aquestpersonatge, que li havia dit que desitjava que la seva muller(se acabase de morir aunque se la llevase e1... porque él podríacasarse con una de las Señoras principales de este país>.40

Al setembre de 1812, Jaime Alsina veié a Marcó del Pont ala ciutat i s'adoná que el seu fill i soci continuava a Xile sensedemostrar tenir intenció de tornar a casa. Decidí viatjar aMendoza en el seu cotxe amb la seva filla Teresita amb l'espe-ranga que, d'aquesta manera, Juan i Tadea es veurien forgats atrobar-se amb ell i tornar a Buenos Aires. El viatge tenia unaaltra finalitat: visitar els seus antics amics i aprofitar per pas-sejar per les seves vinyes, una activitat que acostumava a ferde petit a Calella. Quan demaná la llicéncia per viatjar cap a laserralada andina, Alsina trobá en el nou govern un obstaclemassa poderós: no solament li fou denegada la sol.licitud, sinóque també retiraren els salconduits que s'havien concedit pré-üament a altres comerciants.al Cansat d'aquestes dilacions,Brunito Llovet demaná a Juan que tornés a la botiga per subs-tituir-lo; com que no se sentia segur a la ciutat, volia tornar aBarcelona i, per ferir el seu orgull, l'acusá de covardia.a2

40. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: carta reservada a Julián de Urmeneta,16/9/18O8; els punts suspensius pertanyen a la carÍa original de Jaime Alsina iVerjés. A José Casellas, 261911808 i 26/12/18O8; Cop. l0-ó-5: a Mariano Serra,v9t1812.

41. ACN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 16/ll/1812,1/1/1813 i lól1/1813; a Joaqufn Salas y Dlaz, 161311813 i 1/ó/1813.

42. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, ll9ll812,16/911812, ll11/1812,16/1111812,1/1/1813,16/3t1813 i l/5/1813; Cop. l0-ó-4: aJoaquln de Salas yDíaz, 1611111812.

t93Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

Alsina percebé clarament que el canvi més important quehavia deixat el moviment d'independéncia havia estat la trans-formació del grup de poder, que ara estava format per ameri-cans, patricis o fills de la terra, molts d'ells militars. Tambénotá la retirada dels espanyols a l'interior, entre els quals hihavia molts alcahuetes -delators- oposats als grans comer-ciants i funcionaris. El procés revolucionari afectá principal-ment aquests últims, quasi tots d'origen peninsular i víctimesdirectes de la transformació política. Entre les primeres me-sures preses el juny de 1810, el govern diposá una série de cás-tigs contra els peninsulars matriculats en el registre del conso-lat, just després de descobrir un contraban important (Levene1945: 163).43 El l¿xic es transformá per incorporar els concep-tes d'espanyols peninsulars i espanyols europe¿¿s, per diferen-ciar-los dels espanyols criolls o americans.

Pel que fa a la família, la transformació més evident fou lacreixent autonomia dels joves i la pérdua d'autoritat delsgrans. Alsina sentí la independéncia del seu fill Juan, peró al-hora comprengué que ell no estava en condicions d'aconsellarel seu fill sobre els passos que havia de seguir. (A todo esta-mos dispuestos, pues estamos tan echos a recibir golpes detantas clases que ni el banquillo ya nos horroriza." El 1813 es

dirigí al seu fill dient-li que el sistema privilegiava els fiIls delpaís i que calia que retornés per actuar legalment i lliurementen la vida mercantil de Buenos Aires. Se li acudí anar a viurea la seva torre de Quilmes, com havien fet altres comerciants,entre ells Juan Antonio de Santa Coloma i Lavallol. D'entrada,deixá de presentar la seva muller com la gallega;ja no anome-nava les seves filles las gallegas;ja no es referia als membres dela seva casa com la gallegada; fins i tot, escriví per primera ve-gada en catalá al seu paisá, Antonio Mont, per parlarJi delsentiment de vellesa que forga rápidament s'havia anat apo-derant d'ell. Sabent que la major part dels comerciants no su-perava la mitjana dels ó7 anys (Socolow 1991: 59), escriví:.Juan está fuera, y yo ya no puedo escribir más, porque estich

43. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Ignacio de Urmeneta, 1ól11/1808.

194

molt vellu.aa Jaime Alsina i la seva muller, tots dos d'uns sei-xanta anys d'edat, demostraren tenir molt poques ganes de re-córrer la ciutat per comprar géneres i enviar-los al seu fill aXile. Sentien la proximitat de la mort, de la qual parlaven ambels parents més propers.os L'edat, afegida als canvis polítics,conduí a una lenta i irremeiable pérdua de l'interés per lavida, que s'expressá en la manca de desig d'escriure i en frasescom ara nlos presentes tiempos los necesitamos solamentepara llorar sin cesaro.aó La seva vida, igual que la dels seusamics, es reduí a anar a missa cada matl, i a casa a menjar idormir. No parlar amb ningú semblá ser l'única solució en-front de la delació i la traició.47

La depressió en qué se sumí Alsina en els últims anys de laseva vida s'evidencia en la intern:pció de la seva continuadacorrespondéncia. A partir de 1810 diferenciá entre qui li en-viava correspondéncia seca i qui mantenia amb ell unLa corres'pondéncia mullada. A aquests els seguí escrivint amb una cer-ta regularitat perqué es tractava d'un intercanvi d'informació,favors i serveis; no feia referéncia a negocis mercantils perquéllavors estaven secs. Si abans reproduía les seves notes en elscopiadors cada dia, ara deixava blancs de més d'un mes. Lesmissives que en el passat ocupaven págines i més págines, arales reduí a alguns parágrafs i moltes vegades deixá de respon-dre simplement les cartes que rebia. Deia que ia no estava permantenir cap mena de correspondéncia.

El desgast del poder de Jaime Alsina i del seu grup fou unfet evident molt abans del 1810. Va tenir a veure amb els can-vis a ultramar, amb la pérdua de prestigi de la Corona portu-guesa i amb els perills que patí la Monarquia espanyola a lesmans de Napoleó Bonaparte. Les dues invasions britániques

44. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Antonio Mont, 8/1/1815. En catalá a l'o-riginal.

45. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 116/1812 i1617ll8l2; a Carlos Camuso, 251611808.

4ó. AGN, Testamenterla: Sucesiones, núm. 3.87ó; DC, S VII, Cop. 10-ó-5:a Joaquín Salas y Dlaz, l/6/1812; a Juan Alsina i Ambroa, l6l7lL8l2 i1/8/1812.

47. AGN, DC, S IX, 10-2-2: a Pascual Parodi, l8/3/1809.

195Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

de Buenos Aires i la caiguda de la península a les mans de Na-poleó Bonaparte feren créixer en Alsina una sensació de dis-plicéncia i malenconia, sinónims de l'época per al.ludir a ladepressió. Només tenia esma d'anar a visitar alguns delsamics que li quedaven o de caminar una mica per la costa perdistreure's. Comengá a pensar d'abandonar Buenos Aires i notornar-hi mai més. La delació, la calúmnia i la difamació es-taven a l'ordre del dia. Així ho féu saber a un catalá amic seu,detingut per ordre del govern, a qui li va escriure algunes fra-ses fetes en catalá:

"Paisano y estimado amigo, todos los de esta Casa havemossentido y sentimos mucho su detención a ésta por orden deesta Superior Junta por representación de la de Chile a instan-cia de aquella segun he comprehendido ("el que ba abun cox, alcap del añ ba tan cox com ell"); yo bien deseaba su pronta sali-da de esta porque siempre me temí algún tropiezo segun el or-den de las cosas... Desde la formación de esta Superior Junta no heescrito mas letra de noticias a persona alguna, no hablar, nopasear acompañado, no salir de noche, y con todas estas rigu-rosas precauciones que boy siguiendo no se si me libraré de laexpatriación, por cuyo motivo no me animo a escribírselascomo solicita para distraerse algo, y aunque con los 8, u 10 bo-cales del Interior que han entrado en la Junta parece que lasgentes respiran algo, yo sigo el mismo regimen de comporta-ción que al principiou.a8

La casa dels Alsina solia ser freqüentada per una grannombre de persones i es caracteritzá sempre per albergar unagran porción de familia.ae Durant els anys 1812 i l8l3 s'hi re-fugiaren Manuel García Pichel, Mónica i Mercedes de Echa-nique, Susana Alsina i Pons, Bruno Llovet, Manuela i TeresitaAlsina i Ambroa, Francisco Prieto de Quevedo, els criats queencara els quedaven (el negre José Antonio, per exemple, s'ha-via fet soldat per deslliurar-se de la condició d'esclau)... mol-

48. AGN, DC, S IX, Cop. lO-2-2: a Luis Mojó, baró de Juras Reales,l6llllSll; el subratllat és de Jaime Alsina i Verjés.

49. AGN, DC, S VU, Cop. 10-ó-5: a Francisco Calderón de la Barca,9llll1814; a Carlos Camuso, l3/8ll8l4 i 18/12/1814.

1,96

tes boques per alimentar i un únic responsable. A Xile, Juanpogué reunir una mica de diners per pagar els deutes contretspel seu pare. A principis de 1814 decidí tornar a Buenos Airesamb la seva muller Tadea, malgrat els riscos que augurava unviatge pel camp, que estava en franc desordre a causa dels es-

claus que havien escapat dels seus amos (Salvatore 1993).s0 Elseu pare es prepará per rebre'ls a casa seva, ja que no li per-meteren abandonar la ciutat. Arribaren a Buenos Aires a fi-nals de maig i també s'allotjaren a casa de Jaime i Francisca.

Un cop a Buenos Aires, Juan fou testimoni de les conse-qüéncies legals de la revolució: Ia pérdua de la seguretat per-sonal, la mancanga de protecció legal, I'alteració de la manerade comprendre i exercir les lleis fonamentals de govern. I tam-bé patf els arguments utilitzats pel govern per desprestigiarels que eren com el seu pare (López l9ll:75-76,45ó). Benaviat comprová el significat de ser un fill del país. Com a tal,tingué més possibilitats de substituir el seu pare i continuaramb l'activitat que havia portat la família a formar un patri-moni important. No se li acudí cap altra possibilitat per exor-citzar els perills de l'especialització en el comerg, com semblahaver estat I'estratégia d'altres joves fills de mercaders (Hal-perln Donghi 1972: ó0-6ó; Sánchez de Thompson 1953; Gel-man 1989). Amb la tornada de Juan a la ciutat és possible va-lorar significativament les conseqüéncies dels primers anysde revolució i de guerra, perqué, i aquest era un fet que el seupare tenia molt clar, el moviment polític que havia afectat laregió durant aquells anys fou una revolució.sr

La substitució de Jaime Alsina pel seu fill no solament fougeneracional, sinó que fou possible perqué Juan era unfill delpaís, de la terra, nascut a Buenos Aires, amb plena legitimitatsempre que es mantingués en els llmits que garantien als des-cendents dels espanyols europeus la confianga del govern. Peral seu pare era l'únic que podia evitar els efectes de la pérdua

50. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 1/8/1813,l0l4ll8l4 i 161611813; a Carlos Camuso, 5/9ll8l4 i 5/10/1814; a Antonio Mont,116/1814; a Mariano Serra i Soler, 19/9/1814.

51. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Carlos Camuso, 251211815.

t97Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

del seu poder, peró ho faria mantenint-se en els mateixos pa-trons de conducta que havien permés a Alsina formar part delgrup hegemdnic. Als Alsina els molestaven les continuadesmudances de pensament, qve no eren el resultat del movimentnatural del mercat sinó de la decisió governamental.

Quan torná, Juan assajá diverses fórmules i aconseguí pa-gar als comerciants anglesos que proveien la botiga de merca-deria. Durant alguns mesos preferí mantenir tancada la boti-ga i la reobrí amb l'esperanqa de conselar el crédit a la ciutat,encara que no pogué recuperar el ritme mercantil dels tempscolonials.sz A vegades hagué de vendre alguns efectes a meitatde preu només per demostrar que la família es mantenia dem-peus i per deixar les portes semiobertes a futures i improba-bles transaccions. Es posá en contacte amb el seu cunyat Ca-muso i amb la seva gerrnana Pancha; pagá els deutes dels seuspares, i proveí la casa amb béns per al consum personal. Elsdos productes que els Alsina comercialitzaren per reactivar elseu moviment mercantil foren el vi de Mendoza, a través d'An-tonio Mont, i I'herba mate del Paraguai, grácies a uns altresdos comerciants catalans, Juan Mañer i Ventura Alsina i Pons,

especialitzats en la barata. Mañer visqué a casa d'Alsina quanarribá a Buenos Aires, i allí havia conegut Susana Alsina iPons, amb qui contragué matrimoni, i féu amistat amb Ven-tura, germá de la noia. Els cuirs de vaca tornaren a recuperarlentament la importáncia que havien tingut abans del movi-ment polític de 1810 i trobaren a Londres una plaga compra-dora important. Belgrano, Santa Coloma, José Olaguer i Fe-liu, el fill de Ramón Ximénez, tots amics dels Alsina, viatjarena Londres per reactivar el comerg.s3 El nou intent de controlfou paral.lel a la ruptura dels antics vincles personals amb co-merciants que havien dominat fins aleshores el tráfic amb Ca-dis i la Corunya. Si ens atenim a la tesi d'Halperín Donghi, el

52. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Carlos Camuso, l9l7ll8l4 i l3/8/18L4; aJuan José de Carrera, 15/10/1814.

53. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Antonio Mont,24112/1,814 i l/2/1815; aFrancisco Calderón, l/2/1815, 30/9/1815 i l/2/1816; a Carlos Camuso,25l2ll8l5; a Juan Mañer, 5/ó/1815; a José de Garmendia, 3/211816.

198

procés revolucionari iniciat el 1810 havia posat en joc la co-hesió de I'elit i la solidaritat familiar. L'equilibri intern decada família fou afectat pel nou poder polític, peró no portá ala decadéncia l'hegemonia de les famílies'més importants, jaque el nou poder necessitava odemasiado de ellas como parapoder ejercer una supervisión excesivamente celosa y siste-mática" (Halperín Donghi 1972: 396).

A les acaballes de 1814, Juan i el seu pare s'arriscaren ainstal.Iar dues botigues molt petites a Buenos Aires i dues mésa les ciutats de San Juan i Mendoza, dos punts geográfics cen-trals en la ruta de Xile. Una de les botigues de Buenos Airesfuncioná al domicili familiar sota el control del dependentSantiago Allende; a I'altra botiga, situada al port, i a la deMendoza, preferiren utilitzar la fórmula del'habilitació,sa unafigura jurídica típica del dret mercantil que s'aplicá durant lacolónia i durant la primera meitat del segle xx (Chiaramonte1991). Els Alsina arribaren a un acord amb Francisco Calde-rón de la Barca i I'habilitaren en set mil pesos i géneres ambla condició que obrís una botiga de venda a la menuda alaruta de Xile. A partir d'aquest moment, tot depenia de Ia bonaconducta de l'habilitat i de la seva destresa amb els comptes ien la direcció de la botiga. En els nous temps, cornprar parti-detes era preferible a tenir immobilitzades capses de géneresde sortida difícil. En qualitat de remuneració per la seva feina,Calderón de la Barca es quedava amb una tercera part de l'ac-tiu i dels guanys.

Juan sabia que Francisco Calderón era massa jove. Es re-ferí nombroses vegades a la seva curta edat mentre es conven-cia que era l'única sortida possible, ja que era un altrefiIl de latiera, un americá. Si les circumstáncies polftiques es compli-caven, Francisco podia retirar de la ciutat els géneres i els di-ners i tornar rápidament a Buenos Aires. Havia de portar unquadern de comptes corrents on figuressin el deure i l'haver

54. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Carlos Camuso, 19/7/1814,221611815 i23l9ll8l5; a Juan José de Carrera, 15/10/1814; a Francisco Calderón de la Bar-ca, 24/2/1815; a José de Garmendia, l8ll2ll8l5; a Juan Mañer, 5/ó/1815.

199Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

dels Alsina, i un diari amb amb els fets més importants, lescartacterístiques del mercat, les vendes diáries, les personesamb les quals tractava.st En aquesta tasca, Calderón no esta-va sol perqué Juan el recomand al catalá Antonio Mont perquél'instrufs i l'aconsellés sobre la plaga de Mendoza. La recoma-nació serví per recompondre el trafic mercantil i per readap-tar el grup de poder al nou marc de sociabilitat. En aquestsentit, fou un més dels instruments que l'elit utilitzá per ga-rantir la seva estabilitat i per reproduir-se en un context decánvi (Bertrand 19984).

Juan atorgá a Mont el dret d'apoderar-se de tots els bénsde la botiga si veia que els interessos dels Alsina estaven en pe-rill a les mans del jove habilitat. El vocabulari que utilitzavaindica l'íntim contacte entrel'habilitació il'acreditació, i el po-der que s'atorgava a un tercer per mitjá de la recomanació dedecidir sobre els béns i el futur de la societat creada pel reco-manat i el recomanador. D'altra banda, Juan derivava imme-diatament a Mendoza, a Antonio Mont i al seu habilitat Cal-derón, bona part dels géneres que comprava a Buenos Aires,com ara téxtils, vestits, mocadors, cintes, etc. Intentava fer-losarribar, per exemple, les cintes celestes i blanques que erenutilitzades pel nou Estat com a colors simbólics de les Provín-cies Unides del Riu de la Plata.

Per aconseguir retornar a la normalitat, Juan utilitzá es-

trat¿gies i contactes personals nous i els combiná amb el vellestil mercantil del seu pare. Recuperá els empeños, aquestavegada amb el director suprem de torn, per aconseguir lliu-rances a favor dels seus amics.só Torná a presentar-se com afiador i reprengué les lliurances de diners com a tasca d'as-sisténcia, i enviá als seus interlocutors els impresos que circu-laven per Buenos Aires: La Gaceta,la breu edició d'El Inde-

55. AGN, DC, S VIL Cop. 1G6-5: a Francisco Calderón, 8/10/1814, 9lllll8l4,l7^t/18t4, t6lt2ll8l4, ll2ll8l5, 17lsllBls, 22/611815, li8l1815, 30/9/1815,9/l0ll8l5, 16/111816 i.1121181,6; a Carlos Camuso, 2913/1815 i 2715/1815; a VicentedeAcha, YArcls.

5ó. AGN, Testamenterfa: Sucesiones, nrlm. 3.87ó; DC, S VII, Cop. 10-ó-5: aJosé de Garmendia, 31111816 i26ll/1816.

200

pendiente i les proclames del cabildo. Els vincles que sobrevis-queren a 1810 i a partir dels quals els Alsina es recuperaren enel món mercantil de les Províncies Unides del Riu de la Plataforen construits sobre la base de la idea delpaisanalge, un motque adquirí noves connotacions en fer referéncia als nascuts ala nova pátria.s7 Juan teixí una espessa xarxa per reinserir-seen el món del Buenos Aires postrevolucionari, aquesta vegadaper mitjá de la societat comercial Alsina e hijo.ss

A l'igual del seu pare, Juan es mostrá refractari a acudir alstribunals. E,ls arranjaments, afirrná, s'havien de fer entre co-merciants, perqué un judici implicava sempre la despesa defons.se El futur de la seva família depengué cada vegada mésde la reproducció del minvat patrimoni, i un nou projectemercantil tingué com a epicentre la ciutat de San Miguel deTucumán. Anys abans Juan havia pensat que el seu amic JuanJosé Cristóbal de Anchorena, amb qui havia aconseguit fugirde Barcelona, era el millor candidat per casar-se amb la sevagennana Teresita. Anchorena, per la seva part, havia demos-trat un gran interés a unir-se políticament a la família Alsina.<Por sus conversaciones en Españar, escriví Juan en aquellaocasió, (tengo antecedente para recelarme alguna inclinaciónde amor a nuestra familiau.óo L'alianga matrimonial tenia pera ell una lntima vinculació amb I'alianga familiar i la pewivén-cia patrimonial, peró no es concretá, possiblement perqué Te-resita deixá de ser la candidata ideal per al més gran dels ger-mans Anchorena. El 1815, el comerciant de Tucumán JoséIgnacio Garmendia contragué matrimoni amb la noia i tambéen aquest cas es tractá d'un matrimoni arranjat. Més enllá delsentit práctic del matrimoni, l'experiéncia demostrá les escas-

57. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a José de Garmendia, 3/2/1816.58. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Antonio Mont, 16/9/1815; a Juan José de

Carrera, l6112ll8l4.59. AcN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Carlos Camuso, Sll0/1814,22ilO/t9t4,

12lllll8l4,17ll2ll8l4,25/211815,291311815122t6/1815; a Mariano Serra i So-ler, l9l9l18l4 i24/911814; a Tomás Ignacio de Urmeneta, 5/9/1815; a Francis-co Calderón, 10/4/1815 i 2417 /1815.

ó0. AGN, DC, S D(, Cop. 10-2-2: de Juan Alsina i Ambroa a Jaime Alsina iVerjés des de Montevideo, l7l8/l8l} i 4/911810.

201

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

ses possibilitats que tenia Teresita d'aconseguir, en aquelles

circumstáncies, un marit més ben situat socialment i econó-

micament (Genealogia núm. 3). Tot i el respecte a l'homogá-mia del grrrp, d'altra banda, cap dels descendents de Jaime Al-

sina i Verjés s'uní en matrimoni amb persones de la ciutat de

Buenos Aires, com sembla haver estat la tendéncia d'altres fa-

mílies de comerciants (Borgani 1998; Cinquegrani 1998; Za-

pico 1998).La cerimónia del casament se celebrá a Buenos Aires, on

Garmendia i el seu cunyat Juan Alsina i Ambroa signaren uncontracte pel qual aquell era habilitat per un termini máximde tres uttyt p.t instal'lar una botiga a la llunyana plaga del

nord, Tucumán, que connectava Buenos Aires amb I Alt Peru'El nou membre de la família' que tenia el dret de gaudir de la

tercera part dels béns, aportá els seus contactes i persones de

confianga a Tucumán, on viüa el seu germá, el comerciantMelchor de Garmendia. José es comprometé, igual que Calde-

rón de la Barca a Mendoza, a enüar a Juan tots els diners pos-

sibles en lliurances o per mitjá de l'administració de correus'José i Teresita es posaren en camí a mitjan 1815 i s'emporta-ren unes carretes amb efectes per vendre a la botiga que Mel-

chor de Garmendia obrí en una de les millors cantonades de

la ciutat de San Miguel de Tucumán,ól perÓ I'experiéncia no

reportá cap guany, com tampoc ho féu l'assaig de Mendoza'Lá guerra podia perjudicar els comerciants, afirmá Juan, peró

tu*Ue poáiu beneficiar-los si arribaven a un acord amb els

militars i es protegien entre ells.ó2

ó1. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Felipe Antonio González, 1l/7/1815 i261811815;a Melchorde Garmendia, l9l7/1815,18/9/1815 i 10/10/1815; a Fran-cisco Calderón, 30/91 1815.

ó2. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, ll9ll8l3'1/6/1813 i 161611813; a Joaquín de Salas y Diaz, 11611813 i lóló/1813'

202

4.2, L¡ RUPTURA DELS LLAqoS FAMILIARS A cAUSADE L'rNcoMpLrMENr DEL pAcrE MERCANTTL (1818-183ó)

4.2.1. La llei de confiscació de les pertinences estranyesi el plet Alsina-Alsina

El canvi provocat pel moviment d'independéncia miná elsprincipis amb qué Alsina havia fonamentat la seva actuació aBuenos Aires: l'acompliment de I'obligació, l'honradesa i elrespecte a l'amistat i a la paraula donada. El tráfic s'interrom-pé entre 1804 i 1809 i els comptes d'Alsina permeten compro-var la importáncia que el comerg británic comengá a tenir apartir del 1810. Des de 1808 les lliurances contra Barcelonadeixaren de ser acceptades, fins i tot les atorgades a l'elevatpercentatge del 33o/o. Les trameses a Espanya, d'altra banda,comengaren a fer-se via Londres i en fragates de nacionalitatanglesa, a vegades a través de Gibraltar. El 1813, una de lesdisposicions del nou govern atorgá indults per delictes co-muns, peró aquest privilegi va excloure els delictes de lesa pd-tria entre els quals figuraren "los que llevan á los enemigos dela misma patria vfveres de boca, de guerra, ó dinero, sea qualfuese la cantidad de éste, y la de aquellos: los que pasen á losmismos enemigos, los que comercian con los propios: los quecomunican por cartas ó por algun otro arbitrio la situación ynegocios del Estadou.63

Com es pot deduir del Quadre núm. 4, a partir de 1804 Al-sina es trobá amb un context económic i polític diferent, ques'agreujá amb el moviment polític de 1810 i dos anys més tardamb I'aplicació de la llei de confiscació de les pertinences es-tranyes.

ó3. Sessió de l'Asamblea General1937, T.I: 9).

Constituent del 8/2ll8l3 (Ravignani

203

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Quadre núm.4:Trameses de Jaime Alsina i Verjés a Bruno Llovet i Celices,

1795-1819.64

Any Producte Destí Aconsignacióde Transport

1795t795t795

1796t7961800

ó08 cuirsFrancisco Martí

La Corunya Mariano Serrapaquebot

fragata

arreus UrquiioiReitnbisa

fragatapollacra

14 trossos de lla-na de vicunya

1.000 cuirs La Corunya Mariano Serra

cuirs Barcelona Bruno Celices

unces d'or La Corunya

1802 cuirs1802 unces d'or

1802 metál'lic1802 metál'lic

1802 metil'lic1803 cuirs1803 4.053 cuirs1803 375 unces d'or1803 250uncesd'or,

metállic i4.044 cuirs

1803 1.403 cuirs1803 metál'lic1803 metállic, ó00

cuirs i 8.400pells de lhldria

1804 metál'lic1809 100uncesd'or

1809 2.429 cuirs

1811 metál'lic

La Corunya Antonio CelicesHereva de Gaspar

SolerLa Conrnya corret InfanteBarcelona Hereva de Gaspar bergantl

SolerBarcelona Bruno Llovet i Celices bergantlBarcelona Hereva G. Soler, Mareca bergantfBarcelona Bruno Llovet i Celices bergantlBarcelona Hereva de Gaspar Soler bergantíBarcelona Bruno Llovet i Celices bergantí

Barcelona Hereva de Gaspar Soler bergantíBarcelona Hereus Pablo Casanovas pollacraBarcelona Bruno Llovet Pollacra

Barcelona Hereus Pablo Casanovas

Cadis Juan Alsina i Ambroa corbeta guerra

o Martín Irazoqui MercuioBarcelona Bruno Llovet i Celices fragata i ber-

gantíLondres García i Luvis, per a fragata anglesa

Martln Irazoqui a Cadis Lighting

ó4. AGN, Testamenteúa: Sucesiones núm. 3.87ó.

204

Any Producte

lContinuació Quadre 4)

Destl A consignació de Transpott

1818 lletra de canvi1818 cuirs de vedell,

vaca, cavall1818 2.0ó0$ en lletra

de canvi18l9 4.005 cuirs

LondresBarcelonaJuan Mañer

Londres

Gibraltar,Barcelona

A Heullet BrothersBruno Llovet; Hereva

de Gaspar SolerBruno Llovet i Hereva

de Gaspar SolerBruno Llovet i Celices.

Asseguranga deTomás Nelson

fragata anglesaTü'ttás Ndañ

John Neyle,via Londres

Londres

La llei de confiscació de les pertinences estranyes imposál'obligació de declarar al govern els béns i diners pertanyentsa les persones gue residissin en llocs que no s'haguessin unital moüment, com ara Espanya, el Brasil, Montevideo i el vir-regnat per-rá (Zorraquín Becú 1992, t.IIl: 164; Funes 19ó8: 40).La disposició, dirigida a magatzemers, botiguers, pulperos,consignataris, comissionistes, encarregats i habilitats, establíque s'imposaria en qualitat de cástig als que cometessin delic-tes la confiscació de la meitat dels béns, l'expatriació, la pri-vació dels drets com a ciutadá i la retirada de la pátria potes-tat sobre els fills legítims.ós La decisió es justificá en l'actitudobertament hostil de la península cap al nou govern que in-tentava consolidar-se als mars del sud, i les autoritats pre-miaren els delators deles pertinences estrany,es amb una terce-ra part dels efectes denunciats. Els peninsulars, assenyalátemps després Juan Alsina i Ambroa, decidiren lliurar tots elsbéns aliens que tenien sota el seu poder per beneficiar-se al-menys amb un terg d'aquests efectes i, per fer efectiva la dis-posició, el govern creá una magistratura d'emergéncia, elJuz-gado especial de bienes extraños (Chaneton I94O: 626).

Amb aquesta llei, Alsina declará els béns de Juan Aguilar,de Mornau (establert a Montevideo), de Julián de Urmeneta i

ó5. AGN, Testamenterla: Sucesiones nlm. 3.87ó. DC, S VII, Cop. l0-ó-5: aCarlos Camuso,29/311815. Diccionario de Autoridades (172ó) Tomo 3, pág. lóó.

continua.,.

20s

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

uns sis-cents pesos de Luis del Monte. Informá breumentaquest últim que ho havia lliurat tot a la tresoreria de I'Estatperqué eren propietats d'Espanya i perqué tot el comerg haviapreferit obeir irremeiablement. Decidí transgredir la disposi-liO p"r protegir els interessos de Llovet, de Gaspar Soler i de

la vídua de Mareca: calculá la quantitat que els devia en unces

d'or per evitar-ne la devaluació i les enterrá en un lloc que no-

més coneixien ell i algunes persones de confianga' Esperá que

vinguessin temps millors abans d'enviar-ho cap a Catalunyaperqué estava convenqut que l'antic sistena mercantil es po-

iariá en marxa tard o d'hora' Llovet era l'eix principal de I'ar-

ticulació comercial amb la península.óó

A finals de 1813 comenQaren a canviar les circumstánciesen caure I'executiu que havia instaurat la llei confiscatÓria. Eldispositiu de carácter legislatiu que aparegué a escena, I'as-

semblea constituent, es veié forgat a revisar les causes de l'es-

terilitat del comerg, la font principal dels recursos, i modificála llei de 1812 al'ludint a la necessitat de no allunyar-se dels

principis fonamentals de la ciéncia económica, I'economiapolítici i la práctica general de les nacions. Reconegué que les

iuo"t socials estaven alterades i que els espanyols europeus

depenien en aquell moment de persones desconegudes i man-

caáes de qualsevol títol de confianga per a ells. També era im-prescindible tornar la seva anterior llibertat als comerciants-estrangers

perqué l'erari públic estava esgotat i no podia ferfront a les continuades demandes de la guerra. "Sobre todono había dinero, que es el alma de todo gobiernou, afirmá el

director suprem Posadas en explicar la gestió del seu govern(Posadas t92O:42). En derogar la llei, l'assemblea afegí que:

oUna gran parte de los capitalistas acosados-por los golpes

de la Revólución y detenidoJ en sus giros por la, traba en las

consignaciones, tánto más odiosa quanto ha sido antigua-laposeriótt en que han estado de unos mismos derechos y pode-

óó.AGN,DC,SVII,Cop.10-ó-5:aFranciscoCalderón,8/4ll8l5;aLuisdelMonte, 1/ó/1812; a Miguel de Montrestuque, ó/10/1814. Pertenencias extrañas,

Expedientes, Tomo 12, Número 2, año 181ó.

206

roso el tltulo con que los reclaman, por ser ellos los que princi-' palmente contribuyen para los gastos de la guerra, deben na-

turalmente retraerse de las ocupaciones que los entretenían enel Pafs, cortar los vínculos que los unían á nuestra sociedad, yhuir con el resto de sus fortunas en busca de la seguridad y delreposo, á enriquecer quizás a otros Pueblos enemigoso.ó7

Alsina va veure clar que el nou govern era més benigne isuau i que tornaven a coincidir els interessos polítics amb elsmercantils. Comengá a posar en ordre els seus papers, enmigd'un context polític enrarit, i pogué recompondre una mica elseu món mercantil. El mes de novembre de 1818 Alsina des-enterrá els diners amagats, en separá vuit mil pesos, se'nguardá un loo/o en concepte de comissió i d'indemnitzacióper haver conservat el dipósit fins al 1818 (si bé, segons l'esld/de comerg, el máxim el podia fixar en un 5o/o) i ordená a JuanMañer que agafés la fragata anglesa Tomás Nowland i portésa Bruno Llovet la meitat dels diners més una altra meitat in-vertida en cuirs de vedell, de vaca i de cavall. Caigué greu-ment malalt el 1819 i morí l'any següent. Abans de morir,peró, deixá a la seva muller, Francisca Ambroa, un poder ge-neral per signar els seus últims papers i respondre les possi-bles demandes de Llovet. Juan, per la seva part, restá encar-regat de gestionar el tancament dels negocis i de liquidar elstractes.

Llovet morí a Barcelona un any després que el seu amicJaime Alsina, aproximadament als vuitanta-cinc anys. Soler iMareca foren declarats insolvents pel tribunal del consolat deBarcelona. Juan Mañer, que s'haüa convertit en cunyat de Fran-cisco i Ventura Alsina i Pons per mitjá del seu casament ambSusana, torná a Barcelona portant els cuirs i els diners trame-sos per Alsina. Bruno Llovet fill havia mort dos o tres anys

ó7. Sessió de l'Assamblea General Constituyente del l9l10/1813 (Ravigna-ni 1937, T.l:73/75). El decret de pertenencias eÍtrañas fou revocat cap a 1817,i a l'agost de 1819 el Congrés revisá la disposició sobre interessos i propietatspertanyents a individus de la península i territoris de dominació espanyola. AAGN, Testamentería: Sucesiones, núm. 3.87ó; Sessió del Congreso Nacional ell9l8ll8l9 (Ravignani 1937, T.I: 450).

207

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

abans a Buenos Aires.68 A Barcelona, Francisco Alsina i Pons

es casá amb Francisca, la filla de Llovet. El cercle de parents

es tancá en la segona generació.Juan trobá els papers i els documents del seu pare tan des-

ordenats que ajuntá diversos tractes mercantils i confonguéles persones que hi estaven implicades. Una de les tasques que

Jaime Alsina havia deixat pendent era el cobrament d'un deu-

te a Juan Antonio de Santa Coloma. El 180ó, poc abans de laprimera invasió británica, havia lliurat a Santa Coloma nom-broses dotzenes de mitges de seda i gorres de cotó que eren

propietat de Llovet, peró a l'any següent Santa Coloma fou de-

clarat insolvent. Alsina sempre I'havia defensat dient que era

una persona de bé que no s'enriquia amb els diners dels altresi que a ell li era difícil reconvenir-b o forgar-lo a pagarperquéels unien vincles familiars.óe Durant algun temps, Llovet ac-

ceptá Ia negativa del seu soci i compare i no considerá la pos-

sibilitat d'insistir en el cobrament dels pesos que li devia San-

ta Coloma. Quan morí, la seva hereva, Francisca Llovet, es

dirigí a Juan Alsina i Ambroa i li suplicá que pressionés els

desiendents de Santa Coloma perqué paguessin els seus deu-

tes o que, si no podia fer-ho per consideracions que hi ha a ve-

gades entrefamílies,li indiqués el nom d'alguna persona a quiella pogués encan:egar la tasca. Com que el seu cosí no res-

pongué, comengá a circular l'acusació que ni Jaime Alsina, nii"

""uu muller Francisca, ni el seu fill Juan, havien respost aI

respecte als costums familiars i al principi de reciprocitat,agreujat amb el fet que Jaime Alsina havia cobraf un l0o/o de

comissió, una figura jurídica propera a la penyora que preniael creditor sobre els béns del deutor per rescabalar-se d'undeute. La filla i hereva de Llovet conclogué que els Alsina es-

taven cobrant dues comissions sobre una sola venda i el 183ó

ó8. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Mañer, 19/711812, 19/l/1815,27/Llt8ts i 18/2/1815.

ó9. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-4: a Carlos Camuso, ll4/1807' ll8l1807'gll ll818, I ó/l/1808 i 13/8/1808; a Josef de Talavera, 26/8/18O7; a Ramón Cava-

llero,26¡1211807; a Tomás Ignacio de Urmeneta, 16112/1897; a Pascual Parodi,t4nt/1897.

2A8

decidí actuar judicialment contra els hereus de Jaime Alsina iVerjés a Buenos Aires. A la notaria de Pedro González y Go-bern, a Barcelona, concedí un poder al seu marit, FranciscoAlsina i Pons, nebot de Jaime Alsina, per iniciar el judici aBuenos Aires. Francisco Alsina coneixia perfectament l'estatdels intercanvis mercantils del seu oncle perqué havia viscutamb ell durant anys i n'havia rebut ajuda, igual que els seusgerrnans (Genealogia núm. 4).70

Genealogia núm.4:Persones involucrades en el plet de 1836-37, Buenos Aires

FÉncisco Llovet i

+S:3KTlk+ gi,:;R m::'"* \Marla Pons.lcal"tt, Josp Alsida

iverjés ¡

,,Aht* ."."n{,.r"u""1Du€navenrum

"*;; ;;;- liH:T.

Buenos Aires ñ pon", Buenu,

Juan Alsinai Ambroa

t

Refe¡¿!cies

I Nascut/da a Bue¡os Aires I Nscutda a Catalunya

\Rcsident a Buenos Aires I Rcsidcnr a Caralunva

FoNr: Elaboració prdpia a parrir de la documentació de I'AHMC: a) Com-panyia comercial Alsina, March i Cona: Capsa 10, núm. 215; Capsa I l, nrim.215; Capsa 13. b) Documentació Patrimonial de Francesc Alsina i Costas, Jo-sep Alsina i Goy i de Francisco Alsina i Sivilla: Capsa 14, nr1m. 182; Capsa 14,núm. 255 i núm. 25ó; Capsa 15, núm. 17ó; Copiador de Cartes, 1807-1808:Capsa 1ó, núm. 179; Capsa 19, núm. 3l l; Capsa 20, núm. 594; Capsa 21, núm.189, Copiadors de Cartes de Francesc Alsina i Costas com a particular; AGN:Testamenterla: Sucesiones, Legajos: núm. 3.87ó; Copiadores de Cartas comer-ciales: DC, SVII, l0-ó-4; 10-ó-5; l0-ó-ó; SIX, 10-2-2.

70. AGN, DC, S VII, l0-ó-ó: del 16lllll8l7 al 1612/1835.

249

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Amb el poder a les seves mans, Francisco Alsina i Ponstorná a Buenos Aires i acusá els seus cosins i cosines en un ju-dici oral. En resultaren afectats Juan Alsina i Ambroa; la sevagerrnana Manuela; José Garmendia i la seva filla, Manuela; iCarlos Camuso, que vivia a Buenos Aires. Vint dies després espresentá al prior i als cónsols del tribunal del consolat de co-merg i so}licitá la intervenció i la decisió de comptadors drbi-tres arbitradors. Com que no tenia la intenció d'entaular un ju-dici llarg, exigí la intervenció sumária del tribunal, peró el pletdesembocá en un litigi escrit. Jaime Alsina i la seva famÍlia fo-ren acusats de no cobrar a Santa Coloma el deute que teniaamb Llovet i de no actuar d'acord amb el costum mercantil i ales ordres del mandant. Francisco acusá el seu oncle d'enri-quir-se amb els diners d'altri i es basá en la llei de les Partidasque regulava els deures del mandatari de ocumplir exacta-mente el mandato y en corresponder a la confianza que se hahecho de él y que ha aceptado".

Amb relació a la primera acusació, els vincles d'amistat iconfianqa mútua que semblen haver estat centrals en les re-lacions entre Llovet i Alsina i entre Alsina i Santa Coloma, auna banda i a l'altra de I'Atlántic, ja no podien funcionar coma marc de vincles comercials per a la nova generació de co-merciants que havien d'enfrontar-se al període postrevolucio-nari amb les armes de la llei més que no pas amb les de lapráctica consuetudinária o la confianga mútua. A una grandistáncia en el temps, Francisco demaná als seus familiarsresidents a Buenos Aires una actitud compromesa amb elsprincipis contractuals enfront de l'al.legat de Juan Alsina iAmbroa de fundar les conductes en el vincle d'amistat i en lesrelacions de família. Les noves generacions actuaren ambparámetres comercials molt diferents dels que havien carac-teritzat els seus pares i exigiren comportaments determinatsen termes de rendibilitat económica. Juan Alsina adduí que ala histdria de la societat Alsina-Llovet que havia explicatFrancisco Alsina hi faltaven elements. Francisco preteniaconvertir en una obligació la generositat amb qué havia pro-cedit Jaime Alsina en altres ocasions. Els serveis que havien

2lo

beneficiat a Llovet no eren renunciatoris, perd s'havien fona-mentat en el vincle d'amistat básic en la major part de lestransaccions a l'época colonial.

Pel que ta ala segona acusació, és evident que la legislacióconfiscatória del goveln patri fou considerada el 1830 comuna llei de carácter especial, extraordinária i injusta. Juan po-gué presentar la seva prova perqué ja no constituia delicte, acausa de la derogació de la llei de carácter temporal. Gairebétrenta anys després, els jutjats acceptaren la legitimitat del de-licte d'ocultació de les pertinences estranyes.

El projecte que havia ideat Jaime Alsina i Verjés al llarg dela seva vida es condensá negativament en aquest plet judicial,que va involucrar la major part dels actors socials esmentatsen aquesta obra. El tribunal del consolat de comerg hagué dedonar una data d'inici del plet i la fixá el marg de 183ó, el vint-i-seté any de la Llibertat, el vint-i-uné de la Independéncia i elseté de la Confederació Argentina, i afegí l'aclariment següent:oVivan los federales, mueran los unitariosu. Els actors socialses trobaven, en aquella época, en ple régim rosista, i les sevesconductes adquiriren una significació diferent en el contextde la descomposició dels seus vincles humans.

El judici s'emmarcá en el dret mercantil, influit signiflcati-vament per la pervivéncia del dret espanyol, fenomen evidenten la discussió sobre la validesa de la prova uhramarina quegenerá un debat de carácter doctrinal. Francisco comengá ex-plicant davant del tribunal el tipus de relació que havien man-tingut el seu oncle, Jaime Alsina, i el seu sogre, Bruno Llovet,fins aproximadament l'any 1790, en qué Llovet torná a Euro-pa deixant Alsina com a consignatari a Buenos Aires. El 1795,Jaime Alsina enviá al seu compare el compte general de lestrameses sense carregar cap comissió en concepte d'obsequi aLlovet. Per a la part acusadora, aquesta renúncia havia de serinterpretada com una remuneració per la generositat que Llo-vet havia mostrat envers Akina. Francisco es basá en la reglade dret qttod semel placuit, amplius displicere nequit , per la qualsi Alsina haüa actuat d'una manera determinada, el seu marmes-sor o representant no podia fer-ho de manera diferent.

21tGab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

Juan Alsina i Ambroa es trobá, sorprenentment, amb el fetque l'actitud del seu pare el 1812 havia infringit tant el pacteamb el seu antic soci comercial com les disposicions legals delgovern de Buenos Aires. El 1836 tots aquests fets es veien moltllunyans. En defensa del seu pare, sostingué que tots haviende posar-se en la situació d'aleshores, (en la circunstancia deestar despachando efectos que si se sabia su procedencia, leimportaria al comisionado las penas más gravesu. El 1836 noes podia mesurar la seguretat de les comunicacions de la pri-mera década del segle ni els riscos que corrien els fons mobi-litzats pel virregnat i la península. Aquests perills haviencomengat molt abans de 1810, el 1804. A Buenos Aires s'igno-rava l'estat dels pobles i no se sabia on eren els homes a causade la invasió de I'exércit francés. Només de tant en tant arri-bava alguna comunicació, que mostrava l'estat de la guerra il'alteració universal de totes les relacions, tant les generalscom les individuals. A Juan, d'altra banda, li havia estat im-possible recuperar els béns de Xile abans de 1812 i solamenthavia pogut fer-ho grácies al seu casament i al fet que roman-gués a Santiago de Xile.

Durant els últims dies de la seva vida, Jaime Alsina haviaviscut atemorit i acovardit per la por que el descobrissin lesautoritats revolucionáries.7r Halperín Donghi ha demostratque les crisis de les elits prerevolucionáries foren conseqüén-cia de l'ordre polític que la guerra i la ruptura de l'ordreeconómic virregnal havien ocasionat després de 1810 (1972:4A4). La crisi fou també el resultat de la impossibilitat de re-produir els patrons habituals i de mantenir els vincles perso-nals. Per als Alsina, els efectes d'aquell procés es manifestarenen les persones, en el canvi en les arts mercantils i en l'universde les obligacions.

71. AGN, Testamenterfa: Sucesiones núm. 3.87ó.

2t2

4.2.2. Peruiuéncia legal i canui iurídic:eI termini ultramarí de proua

El tribunal avaluá la naturalesa del plet i el27 d'agost de183ó sostingué que tenial'aparenga de ser llarg i dispendiós.Francisco decidí tornar a Barcelona per buscar proves i solli-citá al govern un passaport, petició que fou publicada amb elnom de Francisco Pons.La part acusada presentá aquesta notacom a prova de I'intent del demandat d'absentar-se de la ciutatsense deixar-hi un apoderat instruit per garantir el judici i fer-se cerrec de les despeses, i demaná que es passés un ofici ala policia i a Ia capitania del port peryué li fos denegat el pas-

saport. Francisco, llavors, nomená apoderat el comerciant Ma-nuel Carrera i sollicitá un termini ultramarí de prova, que erauna prova no ordinária de sis mesos de temps per aportar no-ves dades. El termini ultramarf estava estipulat en la normativacolonial, peró amb referéncia a la presentació de testimonisque visquessin a ultramar. Reiterant una normativa de l'orde-nament d'Alcalá, la Novkima Recopilación, vigent des de 1805,establí en el seu Título X el carácter de les provances; la pri-mera llei fixá el termini de presentació de proves en un mi¡ximde quatre mesos, i la tercera instituí la necessitat del juramentper concedir el termini ultramarí, que no podia superar els sismesos. La segona norrna establl el termini ultramarí per a laprova de testimonis residents fora del regne.

oQuando el demandador para probar la demanda, ó el de-mandado para probar su defensión, dixeren, que tienen testi-gos allende la mar ó fuera del reyno, mandamos que el juez noles dé más plazo de seis meses, para traer ante él los testigos, ólos dichos dellos, pero si viere el juez, que la prueba se puedehacer en tiempo más breve, que le dé plazo según su albedrlo,en que entendiere que se puede hacer la probanza; y porque enlos plazos para allende la mar ó fuera del reyno no pueda serhecha malicia ó alongamiendo, mandamos, que estos plazosno sean otorgados á la parte que lo pidiera, salvo si probareprimeramente, que aquellos testigos que nombrare, eran á lasazon en el lugar do el hecho acaeció; y esto que lo pruebe has-ta treinta días, (Novfsl ma Recopilación, T ft. X).

2t3Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

I!A partir d'aquí comengá el debat doctrinari i l'apel'lació a

tot el que Jaume Alsina i Verjés havia rebutjat durant la sevavida. Hi sortÍ a col.lació laCuria Philipica d'Heüa Bolaños, quetambé establí el termini ultramarí per nomenar testimonis;I'embullada cita de doctrina del cardenal de Luca i el Tratadode Ratiocinis de Francisco Antonio Gutiérrez de Escobar, mésconegut per la seva Instrucción forense y orden de sustanciar yseguir los juicios correspondientes, según el estilo y práctica deesta Real Audiencia de la Plata (García-Gallo 1974: 194). S'hiutilitzaren la Práctica forense, de Castro, ila Política indiana deSolórzano Pereira, que, amb laCuria Philipica, impresa a Limael 1ó03, foren obres de preséncia prolongada en el dret mer-cantil argentí (Ots Capdequí & Malagón 1983). S'hi citá Do-mínguez, Salgado i molts altres autors que havien actuat en elrégim judicial d'América (Ots Capdequí 1958: 222-248). Hi h-gr¡raren les disposicions i interpretacions provinents del dretespanyol, com ara la Novísima Recopilaciórc, i les experiénciesde comerciants experts. Hi confluiren no solament el conjuntnormatiu, sinó també la doctrina, la jurisprudéncia i el costummercantil.

En l'ámbit del dret mercantil continuá imperant el proce-diment i la jurisdicció del consolat de comerg, que seguí gai-rebé sense modificacions: es mantingueren els judicis d'árbi-tres arbitradors, les audiéncies verbals davant el prior i elscdnsols, el procediment escrit davant d'aquest tribunal, l'estilplaner, veritat sabuda i bona fe guardada, i la prohibició de laintervenció lletrada, que són les característiques de la justíciaconsular (Guillamondegui 19ó5:205). El 1824 el govern deBuenos Aires intentá regular els tractes mercantils mitjanqantun codi de comerg i designá una comissió, formada pel doctorMateo Vidal, el prior del consolat Mariano Sarratea, el síndicJosé María Rojas i el catedrátic de dret civil de la Universitatde Buenos Aires, creada el 1821, Pedro Somellera (Tau An-zoáteguí 1987). El codi de comerE fou promogut per ManuelGarcía, ministre de Martín Rodríguez i fillol de Jaime Alsina iVerjés, el qual havia demostrat durant molts anys que estavaprofundament interessat a afavorir els Alsina. La comissió

214

elaborá un projecte, que fou el primer intent de codificació alRiu de la Plata i que contenia algunes modificacions. A grans

trets, se suprimí la iar st ícia cons ular i pautála substitució de la j u-risdicció per un comerciant en el rol de jutge de comerq i unjutjat d'apel'lacions a cárrec d'un lletrat i de dos comerciants.La prohibició de la intervenció lletrada representá una nota-ble continuitat de l'antic sistema legal' Aquest projecte noarribá a ser sancionat, perÓ demostra I'intent de passar d'unsistema jurÍ dic antic , representat pel consolat de comerE, a unde modent ja que, si abans es tenia en compte el carácter decomerciant o mercader, el projecte establia que les demandespodien ser posades per qualsevol individu, fos o no comer-ciant, sempre que objectivament es tractés d'un acte de co-

merg. En aquest sentit, seguí els nous parámetres del codifrancés de comerg de 1807 (Guillamondegui 19ó5: zt0'2lt)'

Quant al procés judicial, el projecte establia com a prime-ra instáncia de judici ordinari el consell o transacció expres-sats en la composició amigable de les parts, acte sobre el qualno es cobraven drets. Els jutges avenidors tenien, efectiva-ment, un Libro de avenimientos. Només en la segona instánciapodia remetre's el negoci a judici d'drbitres arbitradors, una fi-gura jurídica que, com hem vist més amunt, tenia una granimportáncia en els tractes mercantils. Es designava un jutgearbitrador per cada part i un altre jutge havia de ser acceptatpels dos litigants. Si hi havia desacord en el nomenament deltercerjutge, aleshores calia recórrer a la insaculació entre els

interessats.T2 L'elecció per insaculació torr'rá a estar present enles estratégies de selecció dels membres del tribunal.

Després de I'acord les parts havien de signar un llibre de

compromís i des d'aquell moment els árbitres arbitradors es-

taven autoritzats, durant un temps forga breu, a decidir en l'o-peració. La senténcia arbitral era pronunciada dins del termi-ni assignat i era executada pel jutge de comerq. Si els tresárbitres no es posaven d'acord, llavors havien de remetre el

72. Libro Primero del Proyecto de Código Mercantil de 1824, Art. 42, 'Delmodo de proceder de los Juzgados mercantiles' (Guillamondegui l9ó5: 215).

T

213

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

seu dictamen al jutge perqu¿ sentenciés tenint en compte lesopinions més benignes envers el demandat (arts. 45-4ó). Elsjudicis havien de ser verbals. Les iniciatives de Somellera novan ser acceptades i el projecte no s'arribá a promulgar, i esmantingué I'heréncia legal colonial.

L'estructuració legal mercantil colonial seguí les direc-trius de les lleis de Toro, redactades el 1505, la Nueva Recopila-ción de les lleis de Castella, promulgada per Felip II l'any1567, i les lleis d'fndies, fins que el 1805 fou redactada la No-vísima Recopilación de les lleis d'Espanya. La vigéncia de laNovísima Recopilaciórz ha estat negada per historiadors deldret com ara Carlos Octavio Bunge i Rodolfo Rivarola, perals quals la normativa no s'aplicá al Riu de la Plata per la sen-zilla raó que no fou comunicada a les reials audiéncies abansde 1810 (RIHDRL 1972:239-272). A pesar del moviment re-volucionari, la Novísima fou vigent durant tota la primerameitat del segle xrx, igual que les ordenances de Bilbao det737 i els cent exemplars de la reial cédula d'erecció del con-solat de comerg que Manuel Belgrano havia portat des d'Es-panya el 1794 (Ots Capdequí 1958: 222-248). Aquests docu-ments legals regiren el fur comercial argentí fins al 18ó2(Martínez Gijón 1967: 72-80). Els governs revolucionaris nopretengueren generar desordre, sinó que estabilitzaren l'or-dre i els drets de l'autoritat pública enfront dels antics poderscorporatius.

La necessitat dela pervivéncia legal fou argumentada perla junta de 1810 en proposar-se restablir l'autoritat i observarIas leyes que nos rigen (Medrano 19ó0: 13). Fins al 1859, en quéArgentina establí la seva legislació mercantil, la justícia co-mercial es regí pel dret del Consolat de Mar de Barcelona, perles ordenances de Burgos i per les de Bilbao. Continuaren envigéncia durant décades la Recopilación ila Novísima Recopi-lación, amb el complement de recopilacions própies (BravoLira 1992: 99; Tau Anzoátegui 1977:. 172).

El projecte de codi fou algat quatre anys abans de la sanciódel Código de Comercio espanyol (Guillamondegui 1995: 208,i projecte original), redactat el 1829 per Pedro Sainz de Andi-

216

no (Tomás y Valiente 1989: l9). El codi espanyol fou aprovatperqué regís a Espanya, Cuba, Puerto Rico i les Filipines, és adir, les árees que continuaren durant diverses décades sota eldomini metropolitá, i fou posat en vigéncia per alguns estatsprovincials del Riu de la Plata després de la independéncia.En adoptar aquesta legislació espanyola, els jutges de la pro-víncia de Córdoba, per exemple, decidiren en les causes mer-cantils conformes a dret, malgrat que reconegueren que noexistia cap disposició local per imposar la seva aplicació (Vi-vas 1980).

El dret indiá no solament fou un referent consuetudinari,com afirma González (1992), sinó que tingué vigéncia com adret positiu. El tribunal del consolat funcioná fins al 1862, enqué s'adoptá a nivell nacional el codi de comerg de DalmacioVélez Sarsfield i d'Eduardo Acevedo (Borchard 1917: 76).Aquest codi fou presentat a les cambres legislatives (Tau An-zoátegui 1977:331) i fou acceptat a llibre tancat, com ho fou elcodi civil deu anys més tard. Es fonamentá en els codis france-sos de 1673 i de 1ó81, inspirats en les ordenances de Colbert iLluís XIV que havien estat la font de les ordenances de Bilbao;copiá en gran manera el del Brasil de 1850 i I'espanyol del 30de maig de 1829, redactat durant el regnat de Ferran VII i d'a-plicació a les colónies que li restaven a América (Pérez Herre-ro 1988: 10ó-110); s'inspirá en el codi de comerg francés de1807, escrit tres anys abans del codi civil i que tingué vigénciaa América (Dalla Corte 199ó); en el portugués de 1833 i en l'ho-landés de 1838, i acceptá els costums mercantils per interpre-tarels actes i convencions (González 1992).

A partir de 1810 es produí la lenta transformació dels con-solats en tribunals de comerg amb jutges lletrats (Guillamon-degui 19ó9: 117-135). Peró encara durant tota la primera mei-tat del segle xrx subsistí el tribunal del consolat, alterat al'octubre de 18ó2 en ser-hi incorporada la justlcia lletrada(Polonio Calvente 1934:203-211). El consolat de comerg foul'expressió més clara de les pervivéncies legals en el dret pri-vat, i el dret mercantil en fou el fidel reflex.

Aquesta pervivéncia legal i jurídica s'evidenciá en l'rls i la

2t7Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

interpretació en termes analÓgics del termini ultramarí de pro'

,", q"" fou concedit per a altres menesde provances i no so-

U-É.rt per als testimánis directes' Una de les atribucions con-

..ái¿"" uf consolat de comerq era la possibilitat de qüestionar

Ia lletra de la llei per ampliar els límits de la interpretació' in-

cloent casuísticament siüacions noves. Cap a finals de 183ó el

tribunal decidí passar el plet a un ass€ssor particular' tamb-é

comerciant, perqué decidis, amb coneixement i acceptació de

i", pu*r, co* hul ia de ser interpretada la lletra de la llei o fins

;;; ".'; podien aplicar les disposicions en termes analógics'

L'assessor Carcova al'legá a la necessitat d'ampliar el termini

probatori:

oSi bien las primeras leyes 4el tít' 10' Libro 11 de la Novísi-

ma Recopila"i& i;blt" télo d" la prueba de testig-os al tratar

á"itetrnii't" ultramarino, en el mismo caso se está si hay que tra-

er de lejos i""t "t"""iát fáttu"l""'"t según entienden en general

n, á,-,tót"t juristás, y afirma especialmente Acevedo comentan-

do ".tur

leyes. Si üiá es cierto que Don Francisco N"ill^t^l:i:áebió habér traído de Europa todos los documentos necesarros

;;;;;;bl* su demanda, no lo ha hecho; se ha de tener en con-

sideración q"" p"áá" ttuUtr consistido ésto en que no hubiese

venido con intención de litigar; y sí sólo con la de arreglar extra-

j;;i"i;h";"ietasi.,dicadas=cuentas'p"tl31Y"-l:-1.1:*."-*itresumir que en esta detención haya malicia, supuesto que el

ü;;ü;11d;;Jíu","'demandante'-greooued,e-!:-::::'^$::jl:"l

t¿t-itto que solicita, si es que puede aprovechar para el escta-

recimiento de la verdado'

Els demandats, per la seva part, presentaren altres proves'

En primer lloc, una declaració de Jaime Lavallol a qui es pre-

g.rnta si li constaven les comissions que cobraven els consig-

nataris de Buenos Aires per salvar els fons dels peninsulars'

f"iip"-fu"ullol, el seu fill, declará que tots el comerciants o la

-uj"t part dels comerciants que havien salvat alguna propig-

iui'"tp't"vaa del segrest decretat 9t laf z havien carregat als

amosiegítims comissions de fins al25o/o'

Fran-cisco trigá més de nou mesos a tornar de Barcelona;

arribá a Montevideo el juliol de 1838' L'expedient' segons les

;;;q"" tinc, derivá cáp a altres organismes' perÓ el relat no

2r8

s'ha de centrar en l'anécdota. El meu interés és discutir I'im-pacte d'aquestes experiéncies humanes i la percepció que tingue-ren els actors sobre el contracte comercial i el mantenimentdels vincles socials i comercials, sobre la base del costum i dela confianEa mútua que, com he demostrat al llarg del llibre,fonamentaven bona part dels pactes mercantils. Les xarxes fa-miliars i mercantils que sostingueren els Alsina durant l'épocacolonial estaven en aquells moments totalment desestructura-des, sense que importi gaire quina de les parts tenia raó o quinfbu el resultat del plet. Les invasions angleses, la decadénciad'Espanya i la revolució d'independéncia destruiren els llagoslamiliars que unien els Alsina amb els seus parents i paisanscatalans. A la vila de Calella, les antigues xarxes hagueren dedeixar pas a les noves, constrrrides per la segona generaciód'aquells comerciants que havien adoptat l'estratégia de con-tinuar amb l'emigració i la instal'lació en punts geográfics al-ternatius, com havien fet els seus pares abans que ells (YáñezGallardo 1991; 1995; 1996a; b). Peró el Riu de la Plata ja no eral'espai que desitjaven.

El 1810, Buenos Aires comptava aproximadament ambclos mil sis-cents peninsulars repartits desigualment per laciutat. La major paft es concentrava al districte núm. 8, propde l'actual plaga de Mayo. Constituien el l7o/o de la població¿rctiva i, malgrat les diferéncies que hi havia entre ells, exer-cien les funcions més ierarquitzades, la burocrácia i el co-rnerg. El 18l5la comunitat peninsular es reduí a poc menyscle dues mil persones, un descens produit básicament per l'e-rnigració clandestina i oberta, les execucions i els desterra-ments (Galmarini 198ó). A partir del moviment polític de1810, el grup peninsular es torná sospitós i, per tant, fousotmés a una legislació discriminatória i obligat a suportarcconómicament el pes creixent de l'Estat (Halperín Donghi1972:168).

La série de disposicions especials que elaborá el govern delluenos Aires durant la primera década revolucionária permetcontrastar les percepcions de Jaime Alsina en el marc del pro-cés de ruptura revolucionária iniciat cap al 1806 a Buenos Ai-

21,9

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

res. La complexa transformació mercantil, política i militarque patí la plaga com a conseqüéncia de les vicissituds d'Es-panya durant el període (Assadourian 1991) constitueix el telóde fons de les estratégies elaborades per I'actor social permantenir-se, familiarment i socialment, en un món canviant.A través de la seva correspondéncia, les observacions redacta-des sobre les mutacions en I'estrrrctura metropolitana virreg-nal indiquen la seva gran perplexitat i, fet encara més impor-tant, la manca d'informació fidedigna per poder prendredecisions sobre el seu propi destí.

220 221

5. Del vell ordre al nou. El dret perduti el dret recuperat

nDios me conserve la vida, pero si hoy muriese ¿diría algo elPueblo? ¿Quién había de pensar que Alsina estuviese sin dine-ro? Porque puede Vm. creer que de algunas partidas ajenas queme cayeren me voy cumpliendo, y he suplido a otros. Que enparte es bueno porque el dinero no está muy seguro en las ca-sas de los comerciantes>.1

5,L. Jmrure AIsIN¡ sorA L'ÉscuARD DE LES NovES AUToRITATS

Del maig de 1810 al maig de 1814 passaren moltes coses ala botiga i a la casa de Jaime Alsina i Verjés i Francisca. Am-broa, i gairebé totes negatives, especialment des del momenten qué comprengueren qué significava ser espanyol europeu icomerciant en una ciutat com Buenos Aires, que passá a con-duir-se com a centre autónom i que patí un greu procés demanca de liquiditat propi d'una situació de guerra (HalperÍnDonghi 1972: 123;1985). Els més afectats per l'opressió, la in-seguretat i la manca de garanties jurídiques foren els penin-sulars. L'oposició s'establí entie patricis i fills del país d'unabanda, i els sarratns peninsulars de l'altra. La paraula sarraci-na significa una baralla confusa i desordenada entre moltsmoros,z una distinció que també es doná a la Nova Espanya,on els peninsulars foren qualificats de gachupines (Giraudo1997:249). A I'época, era patrici qui pertanyia o era originaride la pátria i del propi lloc. Derivatdelllatípatritius,l'arrel delmot el vincula als conceptes patrimoni i patrimonial.3 En el

1. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-4: a Carlos Camuso, 231111809.2. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 1611211813,

l/10/1813, 16112/1813 i lll/1814; a Carlos Camuso, 518/1814. Diccionario deAutoridades (1726),tom 3, pág.50.

3. Diccionario de Autorüades (1726).Tom 3, págs. ló5-1óó.Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

cas de Buenos Aires, s'utilitzá el terme patrici per definir els

nascuts al territori que gaudissin d'una condició economico-

social que els col{oqués en una posició equivalent als mem-

bres de laprimera ilott"- El patrici era el nascut al lloc' un

mot de sentit localista que sewí per denominar les persones

q"" p"au"Vien al poble i "r.rr,

en general, veins legals (Galle-

go 1922:286).Els conceptes passaren a ser utilitzats en termes legals per

determinar les condicions d'accés a la ciutadania i als llocs

polltics. El 1812 les autoritats disposaren la incorporació d'un

patrici a totes les botigues , magatzernrrs i pulperías' Alsina se

sentia espanyol peninsular i es diferenciava clarament dels

patricis, i "o*p...rgué

que el concepte -pdlria era utilitzat en

aquell moment per referlr-se a un nou horitzó jurisdiccional.

TÉmé que I'expátriessin i, realment, li costá entendre que pd-

tria eri aleshores el territori americá i que el podien qualificar

d'antipatriota pel fet que, fins aleshores, quan parlava de pá-

tria es referia iant a Ia metrópoli com a les ciutats de Buenos

Aires i de Montevideo.aLes conseqüéncies jurídiques de la independéncia han es-

tat avaluades de diveises maneres pels historiadors' Hi ha

p"., .rt"¿is que abordin específicament les institucions i el

hret instaurati per la Monarquia espanyola i el seu desenvolu-

puÁ"", despres de la crisi de 1g10. El procés revolucionari del

ifi., ¿. la Plata fou jutjat per un dels representants máxims de

la Generació del 37, -Bstlban

Echevarría, com el final de la

institucióbásicadel,ánticrégim:lalnquisició(Echevarríal9ó8: 93-104). Per a Abelardo Levaggi, representá l'intent-de

reduir l'arbitri dels magistrats i la imposició que jutgessin d'a'

cord amb el text exprés del la llei (Levaggi 1979: 3l)' Segon¡

Tau Anzoátegui, durant les quatre décades posteriors a 1810

els magistrats argentins es limitaren a expressar sóbriament

en les leves decisions el resultat de l'apreciació de la causa

examinada, i no indicaven les motivacions que tenien ni les

bases jurídiques (Tau Anzoátegui 1962 182)'

4.AGN,DC,SVII,Cop.l0-ó-4:aLuisdelaCruz'161511807\16/12/1807'

222

il

tCoastworth assenyalá que les guerres minaren de manera

irreversible l'ordre institucional colonial i desfermaren con-flictes civils que modificaren, a llarg termini, l'espectre insti-tucional. La desarticulació de les institucions impossibilitá laconservació de l'antic ordre i es reflectí en reformes legals iconstitucionals, i també en I'estructuració d'un sistema judi-cial d'acord amb les noves necessitats de la iniciativa privada.Argentina, segons l'autor, fou el pals que aconseguí desfer-semés rápidament d'institucions, lleis i mesures que perpetua-ven l'arcaisme colonial (Coastworth 1993: 17-27). SamuelAmaral estudiá l'estructuració legal orientada a la reordena-ció económica (comerg, polítiques de terra, moneda i crédit),i coincidí amb el fet que la indepéndéncia introduí canvis enel marc institucional de l'antic virregnat del Riu de la Plata.L'acompliment dels contractes i la posada en marxa d'un mo-del productiu i comercialitzador basat en el centre hegemónicde Buenos Aires foren garantits per un sistema estatal mésrestringit en termes espacials i per un régim financer, institu-cional i legal adaptat a les noves necessitats d'aquella reorde-nació (Amaral 1993).

Des d'una altra perspectiva, José Carlos Chiaramonte as-senyalá la pervivéncia de les norrnes colonials en les societatsdel Riu de la Plata fins a la sanció del Codi Civil de 18ó9. Estractava de la subsisténcia de I'ordenament hispanoindiád'antic régim, caracteritzat pel predomini de formes corpora-tives de participació política i de l'esperit de localitat (Chiara-monte 1995: 3l). Es mantingueren bona part de les nonnesantigues, un fenomen assenyalat per Alexis de Tocqueville en-tre les lleis de I'antic régim i la revolució de 1789. Segons l'au-tor, "hay un buen número de leyes y de costumbres políticasdel antiguo régimen que desaparecen de repente en 1789 quevuelven a aparecer pocos años después, igual que algunos ríosse hunden en la tierra para resurgir un poco más lejos, ha-ciendo contemplar las mismas aguas a diferentes orillaso(Tocqueville 1969: 17, 34).

En el seu estudi sobre l'aplicació del dret castellá indiá pelstribunals judicials de Córdoba després de I 8 10, Roberto Peña

223

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

advertí que el dret privat es mantingué garebé inalterat des-

prés de lá crisi de I'antic régim i funcioná com una espécie de

iorput iuris. ACórdoba actuaven els juristes formats a les uni-versitats del régim espanyol, que es guiaven per les Institu-cions deJustiniá, les Partidas ilaCuria Filipica d'Hevia Bola-ños (Peña 1967:132).

El 1821 es crearen els jutjats de pau a la província de Bue-nos Aires (RIHDRL 1957: 199). La junta de representants su-

primí el cabildo el mateix any i la justícia llega dels tribunalsdel cabildo fou subtituida per una justícia lletrada a Buenos

Aires i Luján (Pugliese La Valle l99la; Levene 1950b). Per a

Levene, es tractá d'una revolució iudicial que acompanyá larevolució política en el régim municipal. Denominá a aquest

procés, d'acord amb Von Ihering, la lluita per un nou dret (Le-

vene 1929). Per a Ots Capdequí, l'emancipació americana im-plicá la ruptura amb l'autoritat del rei que desembocá, en el

i"o"tty del dret públic, en un procés conflictiu de redefiniciójurisdiccional en el qual el municipi adquirí una gran im-portáncia (Ots Capdequ í 19 69 : 244). Lapreocupació dels nousgorr"rn, no fou aConseguir la separació deis jutges dels altrespoders de l'Estat, sinó garantir la fidelitat al nou ordre juridi-copolític (Tomás y Valiente 1996).

Els autors, en línies generals, coincideixen en el fet que els

canvis tingueren una inscripció tardana en el dret consuetu-dinari, i que s'evidenciaren en l'ámbit del dret públic durantdiverses décades en qué els executius successius no van saber

establir un sistema de poders coherent. El dret mercantil patíels canvis, peró també possibilitá que els vincles tendissin atrobar un equilibri i a garantir els contractes i els pactes' Noés una casualitat que el primer codi formalment acceptat perBuenos Aires, i després a la resta del país, fos el codi comer-cial. Per a alguns autors, el resultat de I 810 fou l'abolició dels

gremis (Díaz Cano & Cifuentes 1992). L'assumpció de sobira-nia s'abocá a dominar els intersticis de l'aparat jurisdiccionalrepresentat pel consolat i en miná les antigues prerrogatives ifaiultats autónomes, perÓ no suprimí les institucions hereta-des de l'antic régim, excepte alguns organismes que invalida-

224

ven, pel seu passat i pel que havien representat en el vincle en-tre la metrdpoli i la colónia, els intents legitimadors del noupoder: la Reial Audiéncia i la figura del virrei.

La história constitucional argentina ha insistit durant dé-cades en l'íntima vinculació entre les disposicions legals de laprimera meitat del segle i la definitiva formació constitucio-nal del país el 1853. En una línia de continuitat, semblaria queel cúmul de normatives fou un antecedent de la definitiva or-ganització institucional. Chaneton descriu el desenvolupa-ment de cada magistratura i institucions de dret processaldesprés de l'accés al poder de la junta governativa provisionalde la manera següent. A partir de la Setmana de Maig, afirma,s'enunciá el principi general de tots els régims democrátics, laseparació de poders, com un canvi drástic que demostraria laforga de la revolució. Enfront de la ruptura política calia unnou ordre legal que assegurés el naixement d'un régim en elqual imperés la llei (Tau Anzoátegui 1987: 23). El movimentiniciat el 1810 estigué representat també per discussions d'ad-vocats en les quals es defensá la ruptura mantenint formal-ment la legalitat, fundant un nou ordre en un sistema nonna-tiu legítim. Enfront de la crisi institucional, el problema quees plantejá fou fonamentar el canvi polític en bases jurÍdi-ques. Certs escrúpols legalistes permeteren la transició, mani-festada per la possibilitat que el virrei signés els documents del'abdicació en un context d'abséncia de rei legítim, base realdel podervacant (Halperín Donghi 1972:174).

La reorganització judicial s'expressá en reglaments i esta-tuts que no modificaren substancialment I'antic ordre. Amb elmoviment polític resultaren afectats especialment els magis-trats més que no pas les magistratures. La situació més fla-grant es visqué a la Reial Audiéncia de Buenos Aires, els mem-bres de la qual quedaren exposats a la impunitat. A mitjan1810 la junta informá els membres de l'audiéncia que en se-rien expulsats; durant la nit del 22 de juny el virrei Cisneros,Manuel Yelazco i Manuel José Reyes (americans), Manuel deVillota i Antonlo Caspe i els cojutges José Darregueira, Vicen-te Echevarría, Pedro Medrano i Simón Cossío, foren detinguts

225

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

i deportats a les illes Canáries en la balandra anglesa Dart (Po-lanco Alcántara 1992:184). Per a un dels revolucionaris, eldegá Gregorio Funes, la separació dels oidors de la Reial Au-diéncia es justificá per la insubordinació i la immoderació de-mostrades envers el nou govern (Halperín Donghi 1993), elqual, considerant-los uns estranys, col{ocá al seu lloc uns al-tres jutges (Medrano 19ó0: 15). La mesura es justificá amb laidea que la població ja nno debía seguir aprisionada por la ar-bitrariedad de un magistrado que, con la cuerda en la mano,como dice un buen genio, midiese la distancia de su vuelo'(Funes 19ó8: 38, 43). Aquesta substitució concordá amb lesmesures del ó de desembre de 1810, que decretaren la supres-sió d'honors sota el principi que els magistrats havien de con-siderar-se iguals als particulars. La superioritat dels uns sobreels altres anava en contra dels principis del nou sistema legal.Els oidors de la Reial Audiéncia foren substituits per altres,escollits entre els advocats del fórum de Buenos Aires, alsquals es fixá un salari més baix i s'obligá a vestir senzillament(Halperín Donghi 1972). Se substituí els magistrats de la ReialAudiéncia per cojutges designats per la junta, que actuava ennom de Ferran VII (López Rosas 1996:25).s

La mesura de la separació dels membres de l'audiéncia noafectá, tanmateix, el regent, Lucas Muñoz y Cubero, que ro-mangué en el seu cárrec fins al gener de I 812 (Martiré 1981 :

187-33ó), moment en qué el Triumvirat dissolgué l'órgan iacordá la sanció del Reglamento de la Provincias Unidas delRlo de Ia Plata (Polanco Alcántara 1992. 184). El Reglamentoera un co{pus de més de cinquanta articles que substituí lareial audiéncia per una cambra d'apel.lacions amb 4utoritatjudicial suprema. Aquesta cambra la integraven tres lletratsfiuristes), un agent fiscal, un lletrat redactor i dos veins. Es adir, persones sense coneixements de dret, (sin esa calidad,pero con las precisas de buen juicio, costumbres y opinión>.

5. Actes de la setmana de Maig. <Documentos¡. A: 25 de Mayo. Testimo-nios, Juicios, documentos. Buenos Aires: Editorial Universitaria, l9ó8. Págs.231-286. Especialment la Segunda Acta del Cabildo del 25 de Mayo de 1810,punto WI.

226

Els cinc membres de la cambra havien de comprometre's amantenir la llibertat de la pdtria, és a dir, havien de sercondescendents amb les idees de revolució i de separació de lametrópoli.ó Els nous representants del poder judicial foren de-signats per dos anys i no a perpetuitat, fenomen que HalperínDonghi va descriure com una alteració del dret (1972: 188).

L'article 42 del Reglamento establí el tribunal de concórdiaa les ciutats, amb un procurador síndic i dos regidors d'ajun-tament. L'executiu escollia aquest tribunal amb intervenciódirecta de les persones que formaven part de I'ajuntament.Les demandes es presentaven al tribunal, que aplicava la com-posició i, si no l'aconseguia, allá mateix donava pas a l'exerci-ci de la justícia amb els jutges ordinaris, als quals passava lescauses acompanyades d'un decret que encapgalava cada expe-dient. Sense aquesta ordre els jutges no podien admetre pletsper escrit. Segons Chaneton, es tractava d'una magistraturasense antecendents colonials immediats, peró el sistema de lacomposició ja era conegut en temps colonials (Chaneton l94O).

Quina fou la veritable novetat que portá el moviment demaig al sistema jurídic, una novetat que afectá seriosament lacondició de subjecte de dret de Jaime Alsina i Verjés? Una deles capacitats básiques del subjecte de dret és mantenir rela-cions jurídiques, convertint-se alhora en subjecte de deures.La persona té drets innats i adquirits que són inalienables.Habermas parla dels drets fonamentals i els diferencia en tresgrups: el primer, vinculat a la funció política de les persones,com ara la llibertat d'opinió, d'expressió, de premsa, de reuniói associació i el dret de petició i sufragi; el segon grup té aveure amb I'estatus de llibertat individual basat en l'esfera ín-tima familiar, com ara la llibertat personal i la inviolabilitatdel domicili; el tercer, connectat amb el tráfic dels propietarisprivats en l'esfera de societat burgesa, com ara la igualtat da-vant la llei i la protecció de la propietat privada (1981: 118).En línies general es consideren drets inalienables el dret a la

ó. Sessió de l'Assemblea General Constituent del 2115/1813 (Ravignani1937 , T. 1: 43).

227

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

vida i a la seguretat personal, la integritat i dignitat personals(oposada a la condició d'esclavitud, que és la negació de lacondició de subjecte de dret), la legftima defensa, la llibertatde consciéncia, el dret d'associació i també els drets reals, elspersonals i els d'obligació.

Els peninsulars dominaren l'escenari polític i judicial icompartiren el poder amb alguns espanyols americans, peródes de 1810 perderen les seves prerrogatives. A Hugo Galma-rini li devem algunes referéncies d'alló que s'anomená la sortde una minoria desposseída del poder (1974; 1982; 1985), unahistória de venguts, els espanyols europeus, quasi sistemática-ment identificats com a espanyols. No obstant aixó, la políti-ca antiespanyola del nou régim no va ser uniforme. Dirigidaespecialment ¿r dissoldre els quadres administratius, necessitáels comerciants en el rol de prestadors i la seva supervivénciafou una condició essencial per als nous governs que se succei-ren en la substitució del sistema colonial (Galmarini 198ó). LasorT dels peninsulars s'ha d'avaluar en el context més generalde la definició de l'Estat. Aquest capítol aborda els canvis ju-rídics que sobrevingueren amb el moviment de maig de 1810i que afectaren Alsina.

5.1.1. Llibertat de trdnsit i desterramenten la redefinició nacional

El nou govern establí mesures que afectaren clarament elsdrets personals, és a dir, els inherents a la persona i que que-den extingits amb la mort, com ara, per exemple, el de la lliu-re circulació. Les autoritats, sabent que la mesura afectartabásicament els veins legals amb casa poblada, prohibiren lasortida de la capital sense permís o llicéncia amb l'agreujantde la confiscació dels béns dels que contravinguessin la nor-ma, és a dir, impediren el lliure tránsit (Levene 1945: 144). Laconfiscació podia ser decidida sense necessitat de cap altreprocés excepte el sumari (Zorraquín Becu 1992, t. III: 1ó3),una disposició que contrasta clarament amb la posició de

228

Juan Carlos Gorriti, per a qui les lleis tenien l'objecte de "ga-rantir los bienes que le pertenecen a cada ciudadano; cada in-fracción de ley es un ataque contra la propiedad de algún par-ticular o de toda la comunidad; cada hombre tiene derecho ala protección de los magistrados encargados de la observanciade las leyes, si alguna se ha infrigido en perjuicio suyoo (Go-rriti 1968: 52). El jurista Juan Bautista Alberdi explicá tempsdesprés que el seu pare, d'ascendéncia basca, se sentí profun-dament afectat per la prohibició de moure's lliurement per unterritori que havia considerat durant anys una extensió de laprópia terra (Irazusta 19ó8: L16).La limitació de la llibertatde tránsit no fou l'única disposició. El desembre de 1810 el go-vern decretá que cap tribunal, corporació o cap civil, militar oeclesiástic donés feina pública a persones que no haguessinnascut a les províncies del Riu de la Plata (Zorraquín Becri1992, t. III: 162). També establí penes per a les persones queamaguessin arrnes i estructurá un dispositiu de policia i dejustícia municipal a través de les Instrucciones para los alcal-des de barrio del 7 d'agost de 1810.

Cal esmentar a part la pena de desterrament. Emmarcaten la política de despersonalització del govern, eI Reglamentode la Primera Junta atorgat a Buenos Aires el ó de desembre de1810 establí en l'article 10é que utoda persona que brindasepor algún individuo particular de la Junta será desterrado porseis años, (Moreno, Mariano l9ó8: 7ó-80), una pervivénciadels furs espanyols que regularen l'expulsió com a prerrogati-va del poder públic (Hinojosa 1993). El desterrat, convertit enestranger, perdia tots els drets, fins i tot els de ciutadania i elsde família (Fustel de Coulanges 1984).

Les disposicions establiren la vigiláncia i el control domi-ciliari (Halperín Donghi 1972: L72) i l'actuació d'un intendentde policia amb jurisdicció a l'área urbana. El marg de 1811 lajunta disposá el desterrament o expulsió dels peninsulars sol-ters solament pel fet de ser espanyols no nascuts en territoriamericá. En aquell moment el govern calculá que aquesta dis-posició afectaria entre tres mil i quatre mil persones (LópezRosas 1996; Halperín Donghi 1972: 182). Un cop passats els

229

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

primers temps del moviment de maig, una junta provisionalgovernativa sol.licitá l'assisténcia dels veins de Buenos Aires ala plaga Mayor, per nomenar els diputats i els apoderats quehavien de representar la ciutat en un congrés que tenia I'ob-jectiu de crear un dispositiu executiu alternatiu a la JuntaGrande. L'acte se celebrá a la plaga Mayor, peró no hi partici-paren nila gent corrent ni les dones (Halperín Donghi 1972:175), sinó solament alló que a l'época s'anomenavalapart méssana i principal del vetnat, és a dir, els vetns americans; uns milindividus, un cos electoral relativament petit amb relació auna població urbana de cinquanta o seixanta mil habitants(Zorraquín Becú,1992, t. III: 173).

Quan es van celebrar les eleccions, Jaime Alsina no fouconsiderat membre del grup d'electors a causa del seu origenespanyol. D'aquesta manera es posá en evidéncia la crisi deldret polític heretat de la metrópoli (Levene 1950¿, t. il). Encanvi, Juan Alsina i Ambroa pogué votar perqué era gent de-cent ivel americd, i escollí Victorino Fuentes, Vicente LópezyPlanes, Gregorio Tagle, Bernardino Rivadavia, Felipe Arana,Mariano Yrigoyen, José Ugarteche, Alexis Castez, FranciscoPlanes, Martín Segovia, Estevan Romero i Manuel Obligado.Cap d'ells no accedí a la diputació del congrés, perqué els elec-tes foren finalment Feliciano Chiclana i Juan José Paso,7 elsquals integraren el primer triumvirat, un dispositiu de carác-ter executiu que fou reglamentat a finals del mes de setembre(Zorraquín Becu 1992, t. III: 177). La Junta Grande, formadapels diputats de I'interior de l'antic virregnat, es transformá enIunta Conseradora de Ia Soberanía de Fernando VII y de las le-yes nacionales i tingué la funció de redactar la legislació delnou Estat; fou dissolta pel Triumvirat i els membres que laformaven foren expulsats de Buenos Aires (Liniers de Estrada1978: lóó).

El Triumvirat dictá l'Estatuto Provisional pam el GobiernoSuperior de las Provincias Unidas del Río de la Plata, sempre en

7. Acuerdos del Extinguido Cabildo de Buenos Aires, Serie IV: Tomo IV:Años 1810/1811,1927.

230

nom de Ferran VII, que va preveure la convocatória de lA-samblea Provisional de las Provincias Unidas del Río de Ia pla-ta (Zorraquín Becú 1992, t,III: 173; Levaggi j.966). El marE de1812 s'obriren les cédules que s'havien recollit a les quatreseccions de Buenos Aires per escollir els electors de I'assem-blea. Jaime Alsina i Verjés i Juan Alsina i Ambroa votaren perla primera secció i escolliren Manuel Antonio Castro i Fran-cisco Antonio Escalada, encara que els nomenats foren Vicen-te Anastasio Echavarria i Alexis Castez d'un total de urit elec-tors.8

En el transcurs del procés revolucionari, Jaimé Alsina iVerjés percebé canvis que I'afectaren directament. El resultatmés tangible del procés de transformació legal i política fou,per a ell, la desprotecció legal i I'abséncia de garanties queafectaren els peninsulars, molts dels quals havien tingut fillsal Riu de la Plata. Hi ha als copiadors relats forga detallats dela lenta peró segura pérdua de prerrogatives i de la sensacióenfront de la inseguretat en qué vivien ell, la seva família, laresta de persones que vivien a casa seva *tots catalans- i elspeninsulars de la ciutat.e El resultat més directe i, possible-ment, més incomprensible, va ser el seu nou estat d'estranger,un estatus d'estrany a la ciutat en la qual havia tingut unagran capacitat de decisió en les institucions polítiques mésimportants: com a membre constant, si bé intermitent, del ca-bildo i en I'organisme jurisdiccional consular. A curt termini,aquestes transformacions li demostraren que el seu fill podiaexercir els seus drets en qualitat de veí americd. En l'ámbit ju-dicial, si abans de 1810 el fonament de les senténcies era elsistema legal legítim per la seva derivació reial, arala legiti-mitat provenia de la idea de revolució i de la naturalesa de lescoses que donava sobirania ijurisdicció al poble. I si abans erael rei qui monopolitzava el coneixement de la llei i només ce-dia jurisdicció a unes quantes persones perqué jutgessin, la re-

8. Acuerdos del Extinguido Cabildo de Buenos Aires,serie IV: Tomo V: Añosl8t2/t8t3,1928.

9. AGN, DC, S VII, Cop. lO-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, tl9/1812 t16/1l/L812.

231

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

volució, ara, es presentava com un nou ordre equitatiu per atothom.

L'íntim vincle entre llei, condició jurídica i ciutadania s'ex-pressá clarament I'octubre de 1813, quan Bruno Llovet i Gar-cía Piche foren deportats a la Guardia del Monte. Amb el des-

terrament de Llovet, la botiga d'Alsina restá sense direcció. Eldependent de García Pichel, Juan de Jobens, fou expulsat a.la Guardia de las Tunas, tan miserable en todo que 20 leguasestá distante del primer ranchoo. "Para la Guardia de la Fron-tera>, escriví apesarat, "habrán salido más de tres mil perso-

nas, patricios y europeosr. Jaime Alsina cregué que també eldeportarien pel fet de ser europeu i, preveient la situació, en-fardellá els géneres i els deixá a cura de la seva muller. Les au-toritats, tanmateix, prohibiren la lliure circulació dels comer-ciants que pagaven contribucions i la dels més grans de

seixanta anys, i Alsina s'adoná que el govern i l'assemblea es

guiaven més pel cálcul económic que no pas per l'interés polí-tic.10

Ventura Alsina i Pons també se salvá de l'expulsió perquépagava la contribució de I'espanyol Salvador Comas i restáamb el seu oncle. Estava tan espantat que fugí a Montevideo,peró abans escriví una carta al seu cosí Juan, a Xile, en la quall'advertia que a la ciutat la gent els anomenava sarraltns i queel seu pare no parlava amb ningú per por que el delatessin i eldifamessin davant del govern. Jaime Alsina temia veritable-ment ser expatriat i solament es dedicava a (pasear sin entraren casa alguna. Y lo mismo hacen los demás europeos, y tene-mos buen cuidado de no juntarnos porque nos espían, y enuna palabra, no tiene el menor motivo de quejarse de los quellaman sarrasenos, pues están más sujetos y tímidos que losesclavos en Argel y más humildes que los pobres negros escla-vos de los amos más tiranos". L'única solució que li quedava

era mantenir-se en silenci, acomplir i obeir, perqué era (me-

10. AGN, DC, S V{I, Cop. 10-ó-5: a Antonio Mont, 1/7/1812; a Andrés del A1-

cazar, 16/511813; a Juan Alsina i Ambroa, l/1O/1813, 16/711813' 16/9/1813 il/l/1814; a Manuel García Pichel, 16112/1813.

232

nester vivir y gobernarse según los tiempos, y hacer bien, nocriticar, en boca cerrada no entran moscas)). Poc després deser alliberat, Bruno Llovet emmalaltl i morí malgrat que l'a-tengueren quatre metges. Alsina, no solament perqué era elseu padrí sinó també amic íntim del pare de Bruno, BrunoLlovet i Celices, gastá més de dos mil pesos en el funeral i l'en-terrament. Preferí no comunicar directament a Llovet i Ce-lices la notícia de la mort del seu fill i va recórrer a la inter-mediació d'un altre comerciant de Barcelona, SebastiánMareca.rl

5.1.2. Les contribucions forgoses

El govern trobá una font de subministrament en la impo-sició d'empréstits i contribucions als comerciants i en la con-fiscació de les pertinences estranyes. Les contribucions, deno-minades paradoxalment voluntdries, s'imposaren en diners ien béns amb molta duresa a partir de 1810.. Es va recórrertambé a les contribucions extraordindnes que, si bé afectarenprimer els peninsulars, després s'aplicaren als comerciantsnadius (Halperín Donghi 1972:82-83). L'intermediari del go-vern en el cobrament fou l'antic reducte dels comerciants imercaders, el consolat de comerg, per mitjá d'un nou cárrec,el d'escrivent auxiliar.r2

Juan Alsina i Ambroa digué que la paraula empréstit ama-gava, en realitat, el desig estatal d'apoderar-se de les perti-nences dels comerciants. El novembre de 1811 les autoritatsexigiren al consolat la concessió d'un empréstit de 150.000

I 1. AGN, Testamentería: Sucesiones, núm. 3.87ó; DC, S VII, Cop. 10-ó-5: aJuan Alsina i Ambroa, 16l12/1813, l/10/1813, 16/12/1813, lll/1814, I/7/1812,l/8/1812, l/9/1812 i lll0/1812; a Carlos Camuso, 5/8/1814, l3/8/1814,5/9/1814i 18/l2ll8l4; a Manuel Francisco Falcón, 181211815; a Romualdo de Esponda,ll7/1813i a José Matías de Azeval, 10/2/1812; a Bernardo Bergara, 1/2/l8l2i aAntonio Mont, l/ó/1812; a Sebastián Mareca a Barcelona,30/11/1814; S IX,Cop. lO-2-2: a Antonio Alvarez Jiménez, 16ll/1811.

12. Sessió del Congrés Nacional de les Províncies Unides del Riu de la Pla-ta, 1717ll8l9 (Ravignani 1937, T. I).

233

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

pesos, exig¿ncia que fou traslladada als comerciants, alsquals es doná un termini de dos dies per acomplir-la (Halpe-rín Donghi 1972: 85). Un cop fixades les contribucions, Jai-me Alsina apuntá, .hasta esta semana no han empezado a

cobrar. A mi casa aún no han llegado, p€ro supe anteayer porun amigo que 108 pesos cada mes me han señaladoo. És sig-nitificativa la fortalesa que demostrá Alsina davant d'aques-ta situació d'indefensió. nAlgunos se han empeñado para que

se les minorasen las contribucionesu, digué, i a continuacióaclareix que <yo nunca lo haré, y sí obedecer ciegamente loque ordena el Magistrado que me gobierneo. Preferia pagara temps per evitar les multes arbitráries, perÓ a finals de

1812 el seu deute amb el govern arribá als 1.500 pesos i ad-vertí el seu fill, encara resident a Xile, que si continuaven les

contribucions acabarien a la presó perqué ja no li quedavares.13

Ser espanyol europeu es convertí en una mena de delicte id'estigma. Nous préstecs forgosos substituiren els antics i Jai-me Alsina rebé l'ordre de portar a la tresoreria 10.000 pesos

en el termini de deu dies. Com que solament tenia cent pesos

en un calaix de casa seva, demaná un préstec a Anchorena, alcomerciant Solar i al cec Sardeja; Antonio Monasterio li faci-litá mil pesos més per dotze dies i, poc després, Manuel de

Diego li deixá una quantitat similar perqué pogués complirles seves obligacions. Alsina portá immediatament els dinersa la caixa del govern, tot i saber que no podria tornar el prés-tec. Preferia no haver de patir l'embargament dels seus bénsni un arrest. Per explicar la seva escassa capacitat d'adapta-ció a les noves circumstáncies, Bruno Llovet compará la per-sonalitat del seu padrí amb d'altres peninsulars que podienmuntar tramoies amb més facilitat. Jaime Alsina, en canvi,(nunca podrá ser rico. Y otros no se hallan sin deber sin re-parar en estacioneso. Sempre s'havia vantat del fet que laseva casa comercial, igual que la dels seus oncles a la Coru-

13. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 16/9/1812'lll/1813, ll2ll8l3 i ll4l1813; a Francisco Calderón, 23/611815.

234

nya, no havia estat mai demandada judicialment. Perd ha-vien canviat tantes coses des d'aquella época! Avergonyit, ha-gué de reconéixer que no estava acostumat a deure, que maino s'havia trobat en aquella situació des que era al món i quepreferia no veure ni visitar els seus amics. Considerava els co-merciants <un niño de teta porque no entendemos más quepan, pan; y vino, vinon.ra

A partir de la definició d'un govern propi, el nou régimconsiderá els europeus com a estranys a América. La condiciólegal de Jaime Alsina des de 1810 es fundá en la indetermina-ció normativa sota un arbitri judicial i legislatiu extrem, si-tuació que contrasta amb els principis jurídics relacionatsamb la pena i amb la construcció d'una conducta com a delic-te o com a crim, tots dos imposats per una llei positiva ante-rior i vigent en la configuració de la conducta (Tomás y Va-liente 1969: 354). La historiografia del dret argentina,centrada en l'enumeració de disposicions i normes, ha consi-derat que la permanéncia jurídica en les idees penals fousímptoma i conseqüéncia de les noves orientacions liberalsdel nou sistema polític (Levaggi 1972: LOO-101). El decret dela primera junta de 1810 ja contenia l'afirmació que (menguael honor del gobierno cuando no estan seguros los que vivenbajo su protección>. Com a mesura concreta, per mitjá d'undecret del26 d'octubre de 1811 el triumvirat establí que ntodociudadano tiene un derecho sagrado a la protección de suvida, de su honor, de su libertad y de sus propiedades. La po-sesión de este derecho, centro de la libertad civil y principiode todas las instituciones sociales,r, s'anomená seguretat indi-vidual (López Rosas 1996), una figura jurídica que es reiteráen innombrables ocasions en les disposicions normatives del'Estat fins a la Constitució de 1853.

Els canvis també s'introduiren a l'interior del cabildo. Elgener de 1812 Antonio Alvarez Jonte sol.licitá en el si de I'enscapitular un nou reglament de régim de govern, i el dret a vo-

14. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 1/8/1813,t6l8/t813, t/9/1813, Utol18t3, t6n2/18t3 i yUl8t4.

235

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

$

tar fou concedit als veins lliures i patriotes (Halperín Donghi1972: 367). El 18 d'abril de 1812 el cabildo creá una Comisiónde Just{cia per conéixer temporalment de les causes de roba-tori i assassinat, amb l'obligació de sentenciar privativament isumáriament, sense apel'lació ni súplica (Zorraquín Becúlgg2, t.III: 1ó9). La comissió tenia facultats omnímodes iaplicava cástigs severs. La disminució de les garanties indivi-duals s'expressá en la imposició de la pena de mort per petitsdelictes de robatori. Jaime Alsina deixá una observació forgainteressant sobre la relació entre la pobresa i l'augment de lacriminalitat: ni leS dones ni els homes tenien feina, oni en qué

ganar un real paftt comer, de lo que ha resultado un enjambrede ladrones, esto es, compañías de cientos de hombres,. Lespresons s'ompliren de detinguts i molts d'ells foren ajusticiatsdesprés d'un breu sumari a Quilmes, Morón i San José de Flo-res. oCoEtinuarán cada dos o-tres días las mismas justicias>,

escriví tranquil Alsina, (como que en llegado el robo a 100 pe-

sos ya es pena de muerteu.lsDiversos testimonis de l'época mostren els variats diagnós-

tics sobre les mancances de I'ordre legal i les solucions que s'a-

doptaren, tant el Bosqueio de Gregorio Funes, una mena de

relat históricrealitzatsobre els primers sis anys de la Revolu-ció fins a l'obertura del Congrés nacional (Funes 1968i 36:47),

com les Memorias que el 1829 va escriure, en discrepánciaamb Funes, l'exdirector suprem de 1814, Gervasio AntonioPosadas (Posadas, Memorias de 1814, l92O). Els dos textospermeten intuir la condició d'indefensió legal en qué es troba-ven no solament els espanyols europeus, sinó també els que

portaven endavant el procés de transformació polltica i laguen'a independentista.

Funes era conscient de l'atrocitat i la injustícia de moltesde les disposicions dels governs patris (com ara la pena de

mort de Santiago de Liniers, per exemple), peró reconeguéque s'havien enfrontat en els fets a dilemes de solució diflcil.El conflicte més greu no era el canvi polltic, sinó el poder

15. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 1l2ll8l3'

236

que s'arrogaven els homes. nMenos por los obstáculos exte-riores que por una enfermedad común a todo Estado en re-volución, debe decirse que nuestros asuntos no se iban pre-sentando bajo una forma siempre bienhechora", sostingué elreligiós Funes, iafegi que "todo gobierno que no tenga basesfirmes i permanentes será siempre el juguete de los hom-bres. No bien el de la primera Junta empezó a ejercer su au-toridad, cuando aparecieron los relámpagos de las pasiones,(19ó8: 41).

La junta, que coneixia el gran pes del poder executiu ambrelació als altres poders, insistl en la definició de la seguretatindividual. El mes d'agost de 1815 creá una comissió de vi-giláncia fotmada per tres individus "que velen sobre la segu-ridad individual, reclamando del Poder Ejecutivo el cumpli-miento de las leyes en el caso de transgredir los límites que lecompeten> (Silva 1937: 153). L'estatut disposá que cap habi-tant de l'Estat no podia ser obligat a fer el que la llei no manésclarament i expressament, ni privat d'alló que la llei no prohi-bís, i disposá el principi que .las acciones privadas de loshombres, que de ningún modo ofendan el orden prlblico niperjudican a un tercero, están sólo reservadas a Dios y excen-tas de la autoridad de los Magistrados>. Aquests fonaments esmantingueren décades després en els codis civil i penal argen-tins.

L'estatut també conceptuá com a crim solament la infrac-ció de la llei en vigor. Un habitant de l'Estat no havia de sercastigat ni confinat sense forma de procés i senténcia legal. Lasenténcia válida, d'altra banda, es dictava segons el text exprésde la llei (Silva 1,937: 1,46). Peró, de quina llei parlava l'estatut?Només de disposicions concretes, no sorgides d'un ens legis-latiu. La junta d'observació, com a representant del poder le-gislatiu, tenia el dret de redactar reglaments provisionals decarácter urgent. La resta de les disposicions, especialment elcorpus legal de tipus privat, continüá vigent durant aquellsanys.

237

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

ü5.2. Fl- poDER LEGISLATIU, ELS cANvIs JUDIcIALS

r r¡ ppnvrviNclA DEL DRET coLoNIAL

5.2.1.. El concepte de ciutadá a l'assemblea de I'any XIIIi l'estatus d'estranger de faime Alsina

El govern cridá els diputats del cabildo per a una Assem-blea general constituent que fou inaugurada a finals de generde 1813 a la seu del tribunal del consolat de comerg, amb laproclama que la representació i l'exercici de sobirania de lesProvíncies Unides del Riu de la Plata residien en ella i no en elrei. "El pueblo que había asombrado al mundo en el 25 demayo de 1810", assenyalava Ia convocatória, ole dio nuevaslecciones de moderación y de justicia con el espectáculo de lanueva instalaciónu d'un ens que tenia la funció d'ordenar le-galment el nou territori partint de la base del sistema codifi-eat, sistemátic, no contradictori intrínsecament i que limitésl'acció dels jutges a I'aplicació neta i clara de la llei.1ó

El diagnóstic de la convocatdria a assemblea fou molt crí-tic amb el régim polític i judicial imposat per la Monarquia ales colónies. Dos problemes es convertiren en els punts de re-colzament del nou régim. D'una banda, I'aparent inexisténciad'un corpus normatiu propi, és a dir, l'abséncia de desenvolu-pament en l'esfera legislativa a América. De l'altra, l'arbitra-rietat de I'exercici jurisdiccional era afavorida pel régim legalbasat en la profusió de lleis de tipus casuístic. El 1810, deia laconvocatória, "la organización del Estado, que no tenía ley,jurisprudencia, forma ni genio alguno cierto, y donde una se-

rie de decretos contrarios habia servido hasta aquí de título yalimento á la arbitrariedad de los magistrados", s'havia con-vertit en una necessitat peremptória. Més que no pas la dis-cussió sobre l'organització polltica, l'assemblea se centrá enl'análisi de l'estructuració positiva del dret i la práctica judi-cial dels seus representants. Gervasio Posadas, que exercí el

I ó. sessions de l'Assemblea oir r rrrrr r 13 i I 5/lo/18 I 3 (Ravignani 1937, T.I: 3).

238

cárrec de director suprem el 1814, sostingué que la finalitat del'Assemblea general constituent era donar cos a una constitu-ció legal (Posadas 1920: 30). Al si de I'assemblea, els debatsmés profunds i inacabables els causá la divisió de poders. Pe-dro Somellera participá en aquesta primera experiéncia legis-lativa (Posadas 1920: 30; Levene l95Ob:131-135).17

La historiografia argentina, més interessada en el devenirdel poder executiu, ha negligit Ia importáncia dels altres dospoders que intentaren constituir-se després de 1810. La re-dacció del Reglamento para el Poder iudicial, en su organiza-ción y administración de iusticia, intentá pal'liar la llacuúa le-gal assegurant la independéncia judicial i l'exclusivitatjudicial de jutjar i aplicar les lleis. El Reglamenlo establí en elseu article 3r que ola justicia se administrará hoy á nombredel pueblo americano de las Proüncias Unidas del Río de laPlata, (Tau Anzoátegui 1957: 152-159). L'Assemblea generalconstituent va ser el primer cos sobirá en un territori que con-tinuá jurant fidelitat a Ferran VII fins al 9 de juliol de 181ó,quan el congrés declará formalment la independéncia. Noaconseguí dictar la constitució, perd doná cos a un conjunt desímbols pafr¿s. Creá l'escut argentí, de forma ovalada, blau enels dos quarters superiors i blanc en els inferiors, amb duesmans unides que sostenen en una pica un barret frigi, que sig-nifiquen unió illibertat. Coronat per un sol naixent, el rodegendues branques de llorer lligades per la base. La bandera, d'al-tra banda, fou confeccionada pel general Manuel Belgrano, elmateix que havia estat secretari del consolat de comerE. LamarJCA patriótica de les Províncies Unides, composta per Vi-cente López y Planes, tenia originalment un cor i divuit estro-fes de quatre versos en les quals l'oposició al sÍmbol de lametrdpoli, el lleó ibéric, és constant.

¿.Oíd mortales el grito\agrado A vosotros se atreve, argentinosLibertad, Iibertad, libertad, El orgullo del vil invasor,Oíd el ruido de rotas cadenas, Vuestros campos ya pisa contandoVed en trono á la noble lgualdad. Tantas glorias hollar vencedor

17. Sessió de l'Assemblea del 5/7/1813 (Ravignani 1937, T. I: 54).

239

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Se levanta álafaz de la tierraUna nueva y gloriosa Nación.Coronada su sien de laurelesY á sus plantas rendido un león.

CORO Sean etemos los laurelesQue supimos conseguirCoronados de gloria vivamosO juremos con gloria morir.

De los nuevos campeones los rostrosMarte mismo parece animarLa grandeza se anida en sus pechos:A su marcha todo hacen temblar,Se conmueven del Inca las tumbasY en sus huecos revive el ardor,Lo que ve renovando en sus hijosDe la patria el antiguo esplendor.

Pero, sierras y muros se sientenRetumbar con horrible fragor:Todo el país se conturba con gritosDe venganza, de guerra y furor.En los fieros tiranos la envidiaEscupió su pestífera hiel;Su estandarte sangriento levantanProvocando á lid más cruel:

¿No 1os veis sobre Méjico y QuitoArrojarse con saña tenaz?¿Y cual lloran bañados en sangrePotosí, Cochabamba y LaPaz?¡No los veis sobre el triste CaracasLuto y llanto y muerte esparcir!¡No los veis devorando cual fierasTodo pueblo que logran rendir!

Mas los bravos que unidos juraronSu feliz libertad sostenerA esos tigres sedientos de sangreFuertes pechos sabrán oponer.

¡El valiente argentino á las armasCorre ardiendo con brío y valor!El clarín de la guerra cual truenoEn los campos del Sur resonó:Buenos Aires se pone á la frenteDe los pueblos de la ínclita unión,Y con brazos robustos desgarraA ibérico altivo león

San José, San Lorenzo, Suipacha,Ambas Piedras, Salta y Tucumán,La Colonia y las mismas murallasDel tirano en la Banda Oriental,Son letreros eternos que dicen:Aquí el brazo argentino triunfó,Aqul el fiero opresor de la patriaSu cerviz orgullosa dobló.

La victoria al guerrero argentinoCon sus alas brillantes cubrió,Y azorado á su vista el tiranoCon infamia á la fuga se dió;Sus banderas, sus arrnas se rindenPor trofeos á la libertad,Y sobre alas de gloria alza el puebloTrono digno á su gran majestad.

Desde un polo hasta el otro resuenaDe la fama el sonoro clarín,Y de América el nombre enseñando,Les repite: ¡Mortales, oíd!Ya su trono dignlsimo abrieronLas Provincías Unidas del Sud,Y los libres del mundo responden"AI gran pueblo argentino salud!

Per disposició del Congrés argentí, en I'actualitat noméspoden cantar-se les dues estrofes i el cor marcats en cursiva,que no diuen res del vincle colonial i del rebuig de l'antiga

240

metrópoli. El procés de recuperació de I'espanyol es féu sentiren la gestió del ministre espanyol, Julio de Arellano, que vasol.licitar al Congrés argentl I'eliminació de les estrofes queatemptaven contra la sensibilitat peninsular. Era evident queArgentina es trobava, novament, en la retina d'Espanya, i enl'esguard que acompanyava la volta de rosca a la polftica pe-ninsular (Vicens Vives 1959, vol.2i 32).L'artlfex d'aquest can-vi fou un catalá, Ricard Monner Sans.

La revalorització del passat hispánic a l?rgentina fou l'ex-pressió de l'escepticisme que provocaren la immigració i l'ex-pansió d'idees socialistes i anarquistes a finals de segle, perótambé el resultat d'un projecte cultural en el qual confluí l'elitpolítica recolzada per la intel.lectualitat espanyola que arribáal país a partir de 1870 (Rojas 1929: 206). La tasca més im-portant de Monner Sans, que arribá a Buenos Aires cap a1890, fou convéncer él ministre Lucio Y. L6pez de decretar lamodificació de la marxa patriótica argentina que, décadesabans, en un context históric molt diferent, havia escrit Vi-cente López y Planes, avi del ministre. Lucio V. López decretála prohibició de cantar en els actes oficials les estrofes que po-dien molestar la mare pd.tria (Monner Sans: 1914a; b; c). L'ar-gument esgrimit per justificar aquesta transformació fou elfinal dels preiudicis ancestrals, argument que coincidí históri-cament amb la visita que realitzá la infanta Doña Isabel du-rant les festes del centenari de la separació del Riu de la Platade la metrópoli (Monner Sans l9l4d:69-90; Rojas 1929).Lafinalitat dels nous governs fou oblidar els vells odis per no fe-rir els, ara sí, espanyok que arribaven uná altra vegada a lescostes argentines, aquesta vegada per donar forma al feno-men d'immigració massiva que caracteriue el pals fins all9l4 i que torná a reforgar-se a partir del 1945 (Mórnertee2b).

El 1813, l'assemblea adduí que Espanya era una nació re-fractária al dret de gents, és a dir, al dret internacional que de-termina les relacions entre estats independents i autónoms.Els seus ciutadans, els espanyols europeus (De Echazú Lezica1,991), trobaren els seus oposats entre els americans, una di-

241

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

feréncia ja establerta pel Reglament de comerq lliure de 1778peró que adquirí connotacions acusatóries.l8

L'ens legislatiu doná les pautes legals contra els peninsu-lars des del primer dia que comengá a funcionar. El 3.de fe-brer de 1813, és a dir, quatre dies després de I'obertura, deci-dí remoure dels cárrecs eclesiástics, civils i militars tots els

europeus residents que no haguessin obtingut títol de ciutada-nia. També determiná privar dels sous i de les pensions querebien els europeu.s que en gaudissin sense exercir realmentun cárrec públic. Poques setmanes després aclarí que haviacomés una equivocació en incloure els europeus en els límitsde la disposició legal, i que el grup social al qual es dirigia es-

tava format estrictamentpels espanyols europeu's. Aquesta dis-posició fou represa el 1818, quan el govern decidí atacar di-rectament la jurisdicció del consolat de comerg i la féuextensiva dels cárrecs priblics als oficis jurisdiccionals mer-cantils.le

L'assemblea tingué molt clar que per cobrir els cárrecs degovern use debía preferir para cualquier vacante... a los másadictos al gobierno de la ley, aun quando á las veces no sea lla-mados por el orden de escala que el antiguo régimen había es-

tablecido con gravísimo perjuicio del interés generalu. Potserper aquest fet, el maig de 1813 I'ens legislatiu concedí dos me-sos de termini perqué els espanyols europeus que treballessina I'exércit de la Banda Oriental, I'actual Uruguai, que lluitavencontra les tropes lleialistes radicades a la plaga, poguessin tra-mitar la carta de ciutadania.2o

L'assemblea es fonamentá en la oposició entre els bdrbarsespanyols residents a I'espai del Riu de la Plata i els virtuososamericans, fidels al moviment. Fou una conseqüéncia directaque els americans subroguessin els espanyols en l'administra-

18. oReglamento y aranceles reales para el comercio libre de España a In-dias". Sevilla: Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de Sevilla; CSIC,1978.

19. Sessió de l'Assemblea del4l2l18l3 (Ravignani 1937,T.1:7-29).20. Sessions de l'Assemblea del ó/5/1813 i del2717/1813 (Ravignani 1937 , T.

l:40,57).

242

ció pública. ol-os que miran con observación este decretor,afirmaren els assembleistes, <conocerán la necesidad en quese funda y la justicia que lo ha inspirado: pero la posteridadencontrará en él la prueba más relevante de la moderaciónamericana, quando vea que después de tres años de revolu-ción aún se expide un decreto para remover de los empleossólo a los mandalarios españoles y alejar de sus manos todainfluencia en la administración". Havia estat forgós <cerrarlos oídos al clamor de nuestro corazón, descargar el peso de laley, y proscribir como á enemigos, á los mismos que mirába-mos como hermanosr.2l

La determinació d'excloure els espanyols europeus esprengué quasi tres anys després del moviment de maig i esjustificá en termes de necessitat i iustícia, falques dels discur-sos postrevolucionaris assentats en una mena de vindicaciódel passat de submissió. L'Estat revolucionari no havia pogutfonamentar la seva acció en els projectes reposats de legisla-dors interessats en el bé del seu proisme i cometé injustícies iarbitrarietats. Lluny de buscar el suport dels principis legals,l'ordre jurídic postrevolucionari patí d'uniformitat en les se-ves decisions pel que feia als peninsulars. L'ens legislatiu esjustificá dient que no sempre es podia lliurar la decisió de lallei a principis generals concebuts per tranquils pensadors.nEl imperio de las circunstancias particulares de cada Esta-dor, afirmá, <determina los cálculos del legislador, que debearreglar su economía interior>.22 El legislador era el govern ino el poble en el seu desenvolupament históric, com va pre-tendre fer creure la história del dret argentina. No és estranyllegir que l'assemblea presentés el 25 de maig de 1810 com el(gran día de la venganza contra tres siglos de tiranía), quanels originaris de la península havien perdut gran part del po-der económic i polltic de qué gaudien si no havien sabutaliar-se immediatament al moviment de reversió de I'autori-

21. Sessions de l'Assemblea del 31211813 i del 23l3ll8l3 (Ravignani 1937,T. I: 3, 15-1ó;29).

22. Sessió de l'Assemblea del 3/3/1813 (Ravignani 1937, T. I: 18).

#'f

$

I

:l1l.fi

#/ryF,&

*,

.;

'$

*H*t6

243

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

tat al poble en desaparéixer l'autoritat que regnava a la pe-nlnsula.

Una venjanqa moderada, per cert, aparegué en els argu-ments polftics de l'época. Per a un religiós com el degá Grego-ri Funes, els pobles havien aguantat durant segles l'antipatiadels europeus espanyols i l'altivesa dels que ocupaven els cár-recs més importants, i ara es sobreposaven a la servitud sepa-rant de la urepública unos seres que le eran extraños y quesólo calculaban las pérdidas de'la fortuna pública por lo queinflufan en la suya propian (Funes 19ó8: 38).

Un altre canvi que alterá l'univers jurídic de Jaime Alsinafou el que afectá la concepció legal de l'esclavitud. L'assem-blea és, encara avui, reconeguda com l'órgan legislatiu méscoherent i humanitari del perfode postcolonial, a causa de lasérie de disposicions legals relatives a la llibertat de ventresque eliminá I'esclavitud dels nadons nascuts a partir del dia del'obertura de les sessions legislatives.23 L'assemblea disposáque cap ésser humá nascut a partir d'aleshores podia ser de.clarat esclau. En la primera sessió establí que els esclaus queentressin al territori serien alliberats. Quan Jaime Alsina s'as-sabentá de la redacció de la llei d'alliberament de ventres,pensá directament en les pérdues que aquesta mesura podiaocasionar en el seu patrimoni. La disposició el molestá ja quetemé que, una vegada més, li prenguessin drets patrimonialsde manera retroactiva. Com succel amb el derecho del círculo,advertí el seu fill sobre el perill que el govern alliberés el negreJosé si tornava a la nova jurisdicció: <este Soberano Gobiernoha decretado que todos los esclavos que entrasen en el territo-rio de su mando quedarán libres, que se lo prevenimos a Vm.por lo relativo a José, bien que no savemos si o no entran ental decreto los que los amos llevan para su servicio (como V.llevó a José) en volviendo a esta jurisdicción>. Segurament a

causa de les pressions de la població, en sessions següentsl'assemblea es retracte i no legislá sobre el destí dels esclausdoméstics que acompanyaven els viatgers (Silva 1937: 95).

23. Sessió de I Assemblea del2/2ll8l3 (Ravignani 1937, T. I).

214

Molt aviat Alsina avisá al seu fill del veritable abast de la nor-ma: (ese negro José no queda libre aunque venga contigo), lidigué.24

5.2.2. IA condició d'espanyol europeu, el ftIl del palsi la redefinició del mérit personal

La pérdua de poder d'Alsina fou paral.lela a tots aquestscanvis i a les marxes endavant i contramarxes de I'univers le-gislatiu. El 1812 el comerciant Joaquín Salas y Dfaz escrivfdes de San Juan demanant a Alsina el seu empeño davant delgovern de Buenos Aires perqué el nomenessin ministre d'hi-senda. Alsina no triga a respondre que li era impossible ienumerá diverses causes vinculades a la nacionalitat, a l'e-xercici d'activitats patriótiques i a la importáncia del mérit.El mérit en termes de patriotisme i en l'activitat militar fouel nou component, la qual cosa no significa que no haguésexistit abans del moviment independentista. La societat co-lonial de Buenos Aires també estava oberta al mérit com aingredient per a l'admissió de grups socials no caracteritzatsper la noblesa, i la participació d'Alsina en l'estructura legali polftica virregnal indica la importáncia que tingué el mérit(ZorraquínBecú,1992, t. III: 123). Peró sf que poden detectar-se dues accepcions diferents abans i després de la Revolució.Per participar institucionalment calia, ara, tenir mérits ofer-los en treballs de tipus polític o militar. Amb les inva-sions angleses, el m¿rit s'havia instal.lat com a exigéncia delpoder, i substituf o se sobreposá al concepte de vel legal. Elmérit fou llavors un valor considerat com a incentiu, unautilitat en les carreres i professions i el mereixement del re-coneixement pels serveis prestats. Respongué a Joaquín Salaque:

24. AGN, DC, S VII, COP.16t7t1813.

l0-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 1ó15/1813 i

fldl

*iür

#l

$l

245

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

uTendríamos mucho gusto en conseguir para Vm. el em-pleo de Ministro Tesorero de la Real Hacienda en esa ciudadque Vm. solicita, respecto que el actual es interino, lo que en laactualidad es un punto menos que imposible por las razones si-guientes: lo: que era preciso una causa para separar al actual;2": que tubiese Vm algun merito de qualesquiera carnera paraapoyar la solicitud; 3" que en esta hay infinitos patricios y ju-ristas haviles que solicitan acomodo; 4": que hay infinitos Ofi-ciales sin sueldo que pretenden qualquiera empleo con sueldopara mantenerse; 5": que yo soy europeo que es lo peor parapracticar diligencias empeñosas. Yo lo que mas puedo hacer essalir de fiador, como es preciso darlo de cierta cantidad".2s

Alsina es referí al fet que ja no valien les antigues xarxespersonals i institucionals. Escrivl al seu amic que la millormanera d'aconseguir alguna cosa del govern era valdre's de laseva geünana i comare de Jaime Alsina, Isabel Sala, perquétenia més influéncia ncon varias personas y éstas con otras>.La dissolució de l'ordre colonial afectá profundament l'equili-bri intern de l'elit, i la participació concreta de Jaime Alsina iles seves possibilitats legítimes en l'espai de decisió anarenperdent-se al mateix temps que el seu poder económic i laseva joventut. (Los pueblos americanos no tienen otras cosascon que condecorar á sus distinguidos vecinos que con las Mi-licias y los empleos consejiles>, confiá al seu fill, onosotrosservimos con nuestra persona y dineros", diners que se n'ana-ven, gairebé del tot, amb la crisi del model económic, les con-tribucions forgoses i l'emigració dels joves que obrien boti-gues més a prop de la serralada dels Andes.2ó

La confusió augmentá a causa de la série de disposicionsnormatives de l'assemblea. S'hi presentaren dos projectes decarta magna, un redactat per una comissió especial integradapel Triumvirat al novembre de 1,812, i un altre proposat per laSociedad Patriótica (Silva 1937:94-1O0). Els dos projectes es-tipulaven dues maneres d'accedir a Ia ciutadania (Guerra 1998:

25. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Joaquín Salas y Díaz, 1611011812.2ó. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 16/10/1812', a Joa-

qufn Salas y Diaz, 1613/1813.

246

2ó1). El primer inclogué la igualtat davant la llei i la seguretatindividual, i proposava que fossin ciutadans tots els homeslliures, nascuts i residents a la república, i inscrits en el Regls-tro cívico, un instrr.rment creat amb la Revolució. Els estran-gers podien assolir la ciutadania després de cinc anys de vei-natge i residéncia no interrompuda al país "o que arraigadosen él o establecidos en el comercio con capital propio, o ejer-ciendo alguna útil industria y pagando las contribuciones".La qualitat de ciutadá d'un individu i els drets que atorgavagaudir de la ciutadania es podien perdre, entre altres causes,si era acusat de crim amb pena infamant o aflictiva. Aquestesdisposicions, aparentment, no partien de la base de certa des-igualtat legal; tanmateix, els articles 5é i óé ens mostren l'esta-tus jurídic dels espanyols europeus. En el primer article, lacomissió designada per l'assemblea declará que aquells no po-drien "entrar al ejercicio de sus derechos de ciudadanos has-ta después de un año de haber sido reconocida la Repúblicapor España, si no fuese sojuzgada, o por las demás potenciassi lo fuese". Justificá la decisió en l'hostilitat que demostravenen general els espanyols europeus contra la llibertat de lesProvÍncies Unides. L'obstinada resisténcia no havia cedit niamb la forga del temps, ni amb l'evidéncia de la raó ni amb elpoderós atractiu de la sang, de l'amistat i de les fortunes queels unien al país (Silva 1937: 35).

El projecte de la Sociedad Patriótica, d'altra banda, prohi-bia als espanyols europeus gaudir del dret de sufragi actiu opassiu mentre els drets del nou Estat no fossin reconeguts pelgovern d'Espanya (article 19é). No obstant aixó, consensuá laconcessió del dret de ciutadania als espanyols europeus amicsde la constitució i als que haguessin prestat serveis distingitsdurant el temps de la revolució, sense diferenciar-los delsamericans (Silva 1937:112). El dret de ciutadania és un delselements histórics més determinants de l'estatus social d'unapersona (Gschnitzer 1988: 220). El procés revolucionari de-mostrá que la ciutadania no era un dret innat, sinó que es con-cedia a les persones que haguessin trencat els llagos amb lapátria i de les quals no se sospités de conflictes de llibertats.

;r

247

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

La historiografia constitucionalista ha presentat l'assem-blea com l'ens que assegurá la igualtat de les persones davantde la llei (López Rosas 1996), peró la distáncia legal entre es-trangers (espanyols europeus i europeus en general) i ciuta-dans nacionals es féu present en les disposicions especials i enla gestió de govern. Aquests principis es reiteraren en la deci-sió de l'assemblea de prohibir les consignacions a favor delscomerciants estrangers que hi hagués a Buenos Aires perquées fessin a favor dels nacionals.21 A finals de marg de 1813,després de dos mesos de sessions continuades, l'assembleasostingué que les Províncies Unides eren un poble de ger-mans, entre els quals hi havia els espanyols europeus, i que elgovern mai no havia fet diferéncies entre aquests i els fillspropis "siempre que por su conducta no se han hecho acree-dores de la execración pública". Manuel Moreno, germá deMariano Moreno, torná a aquest tema en una reflexió sobre larevolució a Buenos Aires:

*Solamente a la humanidad de los nativos de aquel suelodebieron los opulentos europeos la conservación de sus vidas,en un día en que humillados con el carácter de rebeldes venci-dos se hallaban a la merced de la venganza de la autoridadofendida. Los encarcelamientos, destierros y confiscaciones nofueron solo los resultados de este proyecto; de él resultó tam-bién la manifestación de una verdad desconsolante a la clasede los españoles europeos de las colonias, y aun a la metrópo-li: la superioridad de las fuerzas criollas... los españoles euro-peos, habiendo sido éstos los primeros en atacar la constitu-ción establecida y ofender las leyes, (Moreno, Manuel 1968).

F,ls espanyols o espanyok europeus mai no en sortiren afec-tats totalment, peró el seu estatus legal es discutí moltes vega-des al llarg d'aquells anys, perqué a partir d'una definició legaldeterminada era possible decretar o legislar disposicions nor-matives que afavorissin diversos grups de la societat del Riu

27. AGN, DC, S VU, Cop. l0-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 1/4/1813; Ses-sions de l?ssemblea del 3/3/1813, del 17/3ll8l3 i del 9/3/1813 (Ravignani 1937,T.I: 18/27\.

248

de la Plata. L'assemblea fixá que, per ser ciutadá de I'Estat, elsollicitant havia d'acreditar de manera fefaent la seva adhesiódecidida a la llibertat d'América i al moviment de Maig, i ha-ver realitzat esforgos i serveis públics i incontestables per fo-mentar-los i defensar-los. Aquesta exigéncia trencava amb elsdos pr:incipis ressenyats per Verena Stolcke quan parla de lanaturalesa de la nacionalitat, fonamentats en el ius sanguinisi el ius solr. Segons l'autora, el segle xrx es caracteritzá per na-turalitzar la idea de la pertinenga a un estat nació d'acord ambla preeminéncia de la descendéncia (patrilineal) o del naixe-ment en la jurisdicció territorial de l'Estat (Stolcke 1997). NRiu de la Plata, en canvi, com al.ludl Jaime Alsina i Verjés, ladeterminació de la nacionalitat i de la ciutadania es basá en laincidéncia del mérit com a marc de valoració estatal. L'adhe-sió al sistema de la igualtat enfront del model jerárquic i desi-gual de I'antic régim fou l'argument que utilitza el govern apartir de 1810 per delimitar qui podia ser designat ciutadá. I,com sabem, la ciutadania comporta gaudir de drets civils, po-lítics i socials (Bader 1997:5). L'Estat imposá Ianaturalitzaciódels americans lleials al nou model polític com a graó d'accés ala funció pública. D'acord amb Alsina, per cobrir les vacantsdels cárrecs públics es mesuraven els serveis prestats indivi-dualment. Alló que estava en joc, en realitat, era l'exclusió i laredefinició del concepte de ciutadd.2s

Jaime Alsina descobrí aleshores que ser espanyol europeuera gairebé un estigma, a diferéncia de serpatrici o americd.Ja no podia, a causa de l'qdat o per manca de desig, incorpo-rar-se a la carrera de mérits. No es naturalitzá per canviar deciutadania, potser perqué no pogué demostrar fidelitat al ré-gim o, probablement, perqu¿ no li calgué. Els que sol.licitarenla nova nacionalitat foren els homes sense fills barons nascutsa l'Argentina, és a dir, sense descendents legítims que els subs-tituissin en els negocis i en les funcions polítiques.2e

28. Sessions de l'Assemblea del 8/2/1 8 13 i el I ó/8/l 8 1 3 (Ravignani 1937, T.I:7 y 65).

29. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, l/7/1813,u9/18t3, t/1y1813 i tot4l1814.

249

#

fl#i

+l

g

#t

fl

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

L'assemblea sancioná el setembre de 1813 el Reglamentode Administración de Justicia que restablí la necessitat de lasignatura de lletrat per actuar davant d'alguns tribunals i queprescriví l'obligació de comprometre en drbitres arbitradors ien amigables componedors els assumptes que presentessinobstacles difícils de superar. També pautá que els escrits ha-vien de ser signats pels advocats, mentre que els jutges actua-ven en qualitat d'amigables componedors (Chaneton 1940:

624;Pefla 1967: l4l). El nou goveln patri, d'acord amb els ar-guments de l'ens legislatiu, era el govern de la llei i no el de lainjustícia, i representava un nou régim enfront de l'antic, quehavia afectat I'interés general. En aquest marc, no pot sor-prendre el decret de govern que estipulá solament la matricu-lació dels comerciantsnacionals, residents a Buenos Aires, enel tribunal del consolat de comerg, prohibint d'aquesta mane-ra la participació amb plens drets dels no americans. Es con-siderava comerciant nacional el ciutadá amb gir i capital pro-pi o alié, és a dir, el nascut en telTes americanes o l'espanyoleuropeu que hagués acomplert les exigéncies de mérit, fideli-tat i lleialtat envers el nou régim.3o

Per recuperar el comerg, l'assemblea designá una comissióque havia d'informar de l'estat del tráfic, la comptadoria i latresoreria de la duana. Larrea fou nomenat per a aquesta tas-ca i s'afirmá en la idea que el comerg busca de manera irresis-tible la balanga i I'equilibri propis. Molts particulars co-mengaren a pressionar I'ens legislatiu perqué disminuís lapressió sobre els peninsulars. Aquest canvi es percebé cap afinals del 1813, especialment per les lluites a l'interior delgrup de poder. La solució que ideá l'assemblea fou la creaciód'un sistema de govern concentrat en el director suprem de lesProvlncies Unides en qualitat de potestat executiva superior isubjecta a les lleis i a la vigiláncia de l'ens legislatiu. La con-centració d'autoritat i de govern en una sola persona s'adoptáper optimitzar els esforgos de l'Estat enfront de l'ofensiva es-

panyola del comengament del 1814, any en qué Ferran VII re-

30. Sessió de l'Assemblea del9/4/1813 (Ravignani 1937, T. I:33)'

250

cuperá el poder. Jaime Alsina escriví aleshores que els as-sumptes polítics passaven per un moment crític i que sabiaque els ciutadans amb edats compreses entre els quinze i elscinquanta anys havien d'allistar-se en un termini de dues set-manes, sota amenaga de penes pecuniáries, per posar-se alservei del govern i lluitar contra els reialistes.3l

E,l26 de gener del 1814 Gervasio Posadas assumí el cárrec.Acabat d'arribar al poder, Posadas presentá a l'assemblea unanota en qué es referia a la necessitat de moderació per elirni-nar les injustícies própies de l'esperit de partit que havien pre-dominat fins aleshores. Mantingué que amb la Revolució haviasobrevingut el desordre legal per les persecucions i detencionsque s'havien efectuat sense forma de procés ni audiéncia decap mena. L'antic Riu de la Plata s'havia convertit en un terri-tori <sin orden, sin método, sin una autoridad bien constituí-da, sin una buena y sólida administración de justicia, sin le-gislación y sin cosa alguna de fundamento" (Posadas 1920:1,2-14,50). Anys més tard, assegurá a les seves Memorias queell no havia demanat als comerciants ni lnpeso per via de do-nació o d'empréstit, que havia ordenat a la tresoreria el paga-ment de les sumes que es devien, que havia tornat els espa-nyols a la tranquil.litat del si de les seves famílies i que haviaaconseguit que els comerciants obrissin els cofres i comer-ciessin amb tota la llibertat (Posadas 1920: 38-51). En realitat,quan assumí el poder¡o hagué de passar gaire temps perqué,com a director suprem i sense consultar l'assemblea, pr€n-gués mesures contra el reducte dels comerciants i del tribunaldel consolat (Guillamondegui 1969). Jaime Alsina aná que-dant-se sense diners, peró mantingué l'esperanga que la flexi-bilitat de la carrera del comerciant li servls per acomodar-seals nous temps (Ravignani 1937 , t.I: 439).32

La crítica situació dels seus fills i filles provocá que Jai-

31. Sessions de l'Asamblea del l8/ó/1813 i el 19/10/1813 (Ravignani 1937,T. I: 52 y 74). AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 16/2/1814.

32. Sessions de l'Assembleá del 26/l/1814 i del 8/2/1814 (Ravignani 1937,T. I: 89/90). Sessió del Congrés Nacional d,el l7/7ll8l9; AGN, DC, S WI, Cop.10-ó-5: a Juan Alsina i Ambroa, 16/211813; a Antonio Mont, 1/6/1814.

il

il

I

251

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

'ü

"lme Alsina i Francisca Ambroa decidissin repartir en vida elscabals que havien enterrat per tenir un racó resguardat deles contribucions imposades pels governs. Signaren un do-cument en el qual certificaren la cessió inter vivos de tres milpesos a cadascun dels seus descendents perqué poguessincontinuar treballant. Jaime Alsina mai no havia escrit res so-bre aquests dotze mil pesos a les seves cartes, que es carac-teritzaven per les queixes continuades sobre la manca demetál.lic. A Juan, els diners li arribaren en el millor moment.En el cas de les dones, quedaren a les mans dels marits. Elde Pancha, Camuso, es precipitá a ordenar una lliurangacontra el seu sogre i el seu cunyat pel total de la suma, unadecisió que Juan li retragué perqué no havia esperat untemps prudencial d'acord amb els cánons del costum mer-cantil.33

5.2.3. Canviar-ho tot per tal que res no canvit? EI retorna la recomanació, al consolat, a/ cabildoi a la seguretat individual

Juan Alsina i Ambroa continuá amb el model que haviaaprés a casa seva. Recuperá un cert domini en les antiguesinstitucions colonials, el cabildo i el consolal, i utilitzá cartesde recomanació mitjangant les quals aconseguí reorganitzarels seus vincles amb polítics, funcionaris, militars i comer-ciants instal.lats en diversos espais geográfics de les jurisdic-cions que havien sobreviscut a la mptura del virregnat del Riude la Plata. Un exemple típic de l'instmment jurídic beneficiáel fillol de Jaime Alsina, Manuel García, primer secretari i des-prés conseller de govern. Garcfa era qui acceptava millor elsempeños dels Alsina, i Juan, que era condeixeble seu, l'anome-nava el seu paisd. Quan García hagué de dirigir-se a Montevi-

33. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Carlos Camuso, 41411815,291411815,221411815, 27/511815, 2/8/1815 i 23/9/1815; a Francisco Calderón, 161611815,113/1816,22/611815 i 1/8/1815; a Juan Mañer, 19/711815.

252

deo, Juan el recomaná al seu cunyat Camuso, habilitantloperqué el fornissin de diners.3a

El jove Alsina reprengué el seu rol de comerciant en elBuenos Aires postcolonial respectant l'estil en el qual s'haviaformat durant anys. S'agregá al costum del comerg, peró im-posá una escriptura més directa que la del seu pare. Un estilmés agressiu i influit pels alts i baixos i les imprevisions s'evi-dencia també per les continuades referéncies a la necessitatde mantenir la informació en reserva i amb sigil, que era moltútil als comerciants. Sabia que havia d'adaptar-se amb més fa-cilitat al que anomenava circumstdncles, i rebutjá conservargaire temps els efectes a la botiga i donar llargs terminis alsconsignataris. No li agradava tenir <alejado el dinero, porquebarco parado no gana fleter, i no estava disposat a donar mésd'un mes de termini en els negocis a espera, excepte a perso-nes segures.3s La lliuranga, l'instmment del dret privat de ti-pus mercantil a l'época colonial, fou una altra vegada l'únicmitjá per solucionar la manca de diners. Juan torná a respon-dre a les lliurances d'altres comerciants catalans, com ara An-tonio Mont i Mariano Serra i Soler, i s'assegurá que també ellses fessin cárrec de les sumes que lliurava en contra seva. A al-tres, com ara Juan José de Carrera, els negá aquesta possibili-tat en saber que Xile havia interromput les relacions que man-tenia amb Buenos Aires.3ó

Aquesta negativa l'obligá a explicar de quina -manera in-tentava rearticular el seu teixit social. "Todos o muchos díassirvo á amigos sin interés y entre ellos y mis paisanos soy te-nido por hombre de bienr, assegurá en esmentar el fet que,grácies a aquesta consideració, amb prou feines acabat d'ami-bar de Xile fou escollit per formar part de la junta del conso-

34. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Antonio Mont,31/12/1814 i l/4t1815;a Francisco Calderón, 9l3ll8l5, 22/6/1815 i 24ft/1815; a Carlos Camuso,2t/t/1815.

35. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Juan José de Carrera, l5ll0ll8l4; aFrancisco Calderón, lll2lt}l4, l/211815, l/9/1815 i 24lll/1815; a Carlos Ca-muso, 5/10/18I 4 i 251211815.

3ó. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a Juan José de Carrera, 15/10/1814; a An-tonio Mont, 18/9/1814; a Mariano Serra i Soler, l9l9ll8l4.

I

:l

253

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

lat i per al cárrec d'alcalde del cabildo de Buenos Aires de ma-nera provisória.37 Juan reiterá les mateixes estratégies que ha-

via utilitzat el seu pare décades abans, ata ala seva pdtria iamb els seus paisans, i el substituí en les funcions polítiques.La seva entrada al cabildo fou possible perqué el poder revo-lucionari s'aturá davant d'aquesta magistratura (HalperínDonghi 1972: 188), el més sólid dels nexes de continuitat jurl-dica entre el nou régim i el régim colonial. Juan hagué de tre-ballar amb lletrats incorporats durant aquells anys en respos-

ta a un projecte que els advocats havien presentat mesos

abans del moviment de maig del 1810 (Pugliese La Vallel99la:281-325), projecte que les autoritats de l'época desesti-

maren i arxivaren.Juan Alsina i Ambroa fou, des de febrer de 181 5, regidor del

cabildo i alcalde provincial en substitució de Joan Miguens'Ocupá també el lloc de consiliari del consolat des del juliol de

1815 fins al juliol de 1816 (Tjarks 1962, vol- 2: 888-895). Co-

mengá a queixar-se de I'esgotadora gestió institucional que liimpedia realitzar les caminades pels jardins que la població

.ná*"t anu de las Tullerías. Hi havia setmanes que ni tan sols

podia sortir de casa seva. En el millor estil de Manuel Bel-grano, que obrí les seves Memorias parlant de la llibertat que

ientí vivint a Espanya lluny de totes les responsabilitats i de laseva família, el dependent de Juan Alsina i Ambroa escriví:

.El socio don Juan hasta ahora habla disfrutado de las dul-zuras que proporciona el viajar libre de empleos, -pero ahoraque ha-benido a su patria, sus paisanos-lo han tenido- presente,

f,ues inmediatamente que llegé lo nombraron para el Consula-do; hará pocos días, Oficial de Cíücos. Y últimamente AlcaldeProvisori-o en el Cabildo, de manera que agregando a estos em-pleos el remo de esta Casa que hoy-está a su cuidado, gradúeÜd. si serán muchas las horás que algunos días le quedarán de

desahogoo.38

37. AGN, DC, S VU, Cop. 10-ó-5: a Juan José de Carrera, 1611211814'

38. AGN, Consulado de Buenos Aires, Expedientes, Legajo Sexto, Número29; Acuerdos d¿l Extinguido Cabildo de Buenos Aires, Seiie IV: Tomo VII: Años

18ió-1817, 1929. AGÑ, Dc, S VII, Cop. l0-ó-5: a Carlos Camuso, 25l2ll8l5'

254 /

?

tt

El fill de Jaime Alsina combiná la seva participació en elconsolat i en el cabildo amb el control de la botiga i la direccióde la casa comercial perqué veié que no n'hi havia prou ambl'actuació pública per evitar la inestabilitat. Formar part del'aparat institucional no el salvava tampoc de continuar elsseus recorreguts ingrats per les dependéncies judicials sol'lici-tant la resolució de causes en qué estava implicat o de les re-presentacions efectuades per comerciants instal.lats en zonesallunyades de Buenos Aires. A mitjan 1815 es discutí la possi-bilitat d'una nova ordre de desterrament per als europeus. Notemé pel seu pare, que ja era molt vell i no representava un pe-rill per a ningú, sinó per Juan Mañer i pel seu cosí Ventura Al-sina i Pons, que estaven en algun punt entre les ciutats deCorrientes i Santa Fe, dues árees excessivament conflictives acausa de les lluites amb Artigas.

En aquesta situació, Juan proposá a Mañer que, desprésde posar-se en contacte amb alguns patricis de Ia seva satisfac-ció, intentés subornar les autoritats si s'assabentava de I'ordrede desterrament. El suborn equivalia a "óacrificar algún pe-cuniario ó donativo gratuito a fin de venir con una prudencialseguridad,. A mitjan l8l5les tropes d'Artigas envairen l'áreadel litoral i Ventura emmalaltí greument. Quan Juan ho sabé,demaná a Mañer que tornessin a Buenos Aires perqué allí elltenia ascendent sobre les autoritats en cas d'extradició. Susa-na Alsina i Pons, mentrestant, havia tingut un nen, que bate-jaren amb els noms de Juan Cornelio Cipriano, i escollí com apadrins del nounat el seu oncle Jaime Alsina i Tadea Cotapos.Mañer torná a Buenos Aires el novembre de 18 15, i portá ambell els fruits que Juan estava interessat a vendre a les places deBuenos Aires i Mendoza.3e No tinc cap dada de la sort d'enVentura.

Juan no estigué d'acord amb el sistema que el governadoptá per combatre I'ofensiva espanyola des de l?lt Perú, ni

39. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Carlos Camuso, 2319118151' a FranciscoCalderón, 8l4ll8l5 i 9/11/1815; a Juan Mañer, 19/6/1815,l9l7ll8l5 i 5/8/1815;a Ventura Alsina i Pons, l917/1815, l9l9/1815 i 1919/1815; a José de Ga¡men-dia, 18/10/1815.

!

!¡{

*I¡i1s

fí

üi

ii255

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

'tq,111

É

I

amb les amenaces de qué foren víctimes els peninsulars, i con-siderá que era el moment de rearmar'se per enfrontar-se a lespoténcies estrangeres, entre les quals inclogué tant la penín-sula com un Estat que havia pres vida própia i s'allunyava delsinteressos dels peninsulars. Comprová que, des de la seva ges-

tió al cabiWo, podia influir escassament sobre les autoritatsque, per exemple, embargaren les carretes i tallaren els vinclesamb Tucumán i Mendoza. Cansat de pelegrinar, demaná que

se l'eximís del seu lloc com a alcalde, perÓ abans pressioná lesautoritats per (cortar los abusos de los ingleses y reducirlos asu primer privilegio, el libre comercio, pues ya no dexan arbi-trio ni al europeo ni al hijo del país, porque hasta 2l lanchaspropias tienen en este Río y en los frutos que en ellos condu-cen defraudan vigentes derechos al Estado y aniquilan nues-

tra América'.6 Juan fou un dels més interessats en la redacciódel codi mercantil o, si més no, en la reglamentació del co-merg per establir legalment els vincles amb Anglaterra. Si elnou sistema depenia de l'exportació de cuirs i de I'arribadad'efectes en vaixells britdnics, l'ordre legal havia d'estar d'a-

cord amb les circumstáncies.L'accés a les institucions tenia una finalitat clarament uti-

hüria, a I'igual de l'apel'Iació als costums del comerg o la ce-

lebració de balls a la casa familiar i les visites a altres comer-ciants i a polítics. Jaime Alsina i el seu fill aprofitaven les

tardes per anar a la torre d'Altolaguirre, on vivien Manuel Bel-grano i un home de cognom Milá'ot Les seves visites periÓdi-ques als amics que treballaven a les diverses secretaries d'Es-tat es combinaren amb l'ús de representacions al fiscal Villotai amb la crítica a la demora de les resolucions. Trobaren unaestratégia prometedora per aprofitar-se d'alguns beneficis en

40. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a José de Garmendia, 3/111816 il8/10/1815; a Francisco Caldórón, 919t1815,1ól8/1815 i 1ól1/181ó; Acuerdosdel Extinguido Cabililo de Buenos Aíres, Serie IV: Tomo VII: Años 181ó-1817,1929.

41. AGN, DC, S VII, Cop. 10-ó-5: a José de Garmendia, 31211816,2/311816 il6l4t 1816; a Francisco Caláerón, l6/9t l8l5 I 17 /41 1816; a José de Garmendia,2t3n816.

256

L

d

II

I{d¡Iü&

\:I

'¿

els intersticis de les lleis i aparegueren de nou les tramoies le-gals per poder cobrar indirectament de l'Estat els préstecsforgosos. Es tractava de la substitució dels diners per drets. Eldirector Alvarez Thomás, amic íntim de Juan, li prometé quedeixaria que recuperés els diners prestats alliberantJo del pa-gament de drets de duana. Immediatament, Juan escriví aFrancisco Calderón, que encara estava habilitat a Mendoza, ili demaná que aconseguís que algun comerciant de Mendozafes una consignació d'aiguardent o vins dirigida áls Alsina,perqué així podria cobrar el deute de l'Estat. Utilitzá les ma-teixes estratégies que el seu pare, els empeños iles recomana-cions:

nVeremos de hacer todo empeño aquí a fin de cobrarlos,aunque lo dudo hoy día, por la escasez de fondos que experi-menta el Estado y porque son continuos los desembolsos queexigen á europeos e hijos del pays, pero yo haré todo el empe-ño que pueda por mi parte y tú procura que ese Sor Governa-dor recomiende también el asunto a este Señor Director, elqual no dudo se prestará a servirnos en quanto las circunstan-ciias le permitan;.42

La situació legal dels espanyols no deixá de patir canvis le-gals, aquesta vegada a les mans del nou dispositiu de carácterlegislatiu, el Congrés nacional, que funcioná de 1816 a 1820,primer a San Miguel de Tucumán i després, pressionat per I'o-fensiva reialista des de l'Alt Perú, a la ciutat de Buenos Aires.Durant leE dues últimes setmanes del mes d'agost de 1815Juan no va poder dedicar-se a cap activitat que no fossin leseleccions de diputats per al Congrés. La seva participació alcabildo I'obligá a estar disponible durant dies sencers. Fou es-

collit diputat el seu amic Gascón, amic també de José de Gar-mendia, radicat amb Teresita Alsina i Ambroa a San Miguelde Tucumán.43

42. AGN, DC, S VU, Cop. l0-ó-5: a José de Garmendia, 261111816,31111816,L0l2/1816 i 2/3/1816; a Francisco Calderón, l/9ll8l5'

43. AGN, DC, S VII, Cop. l0-ó-5: a Francisco Calderón, 1ól8/l8l 5; a José deGarmendia, 10/l 1/1815.

257

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Des que el Congrés comengá a funcionar, decretá emprés-tits forgosos, com ara el que s'aplicá als comerciants espa-nyols de Córdoba, i continuá confonent en el text legal el ter-me espanyol amb el terme europeu. Els empréstits forenconsiderats un auxili racional i just, un fons per subvencionarles urgéncies de l'Estat. El govern, no obstant aixó, no deixáde reconéixer que constituien un dolorós desfalc per als veinsi per als fills d'aquests nascuts a América. Perd tant els unscom els altres eren homes que miraven amb indiferéncia de-linqtient i plaer les desgrácies de les Províncies Unides. Lesexigéncies del govern augmentaren fins a imposar als espa-nyols europeus el manteniment d'un soldat per a la guerra.aaÉs indubtable que l'objectiu era obligar-los a sostenir I'esforgbél.lic i doblegar-los económicament.

A finals de 181ó el Congrés tomá a tractar un empréstit aCórdoba, després que el governador de la ciutat avisés que nohavia pogut recaptar els diners que s'havia exigit als espanyolsresidents. El Congrés decidí que havien de ser afectats elsamericans antipatriotes de la ciutat de Córdoba, excepte lesvídues tutores o que tenien cura de pupils i de menors d'edat.El Congrés entenia per americd antipatriota els uque no seannotoriamente decididos por la causa del país, comprehen-diendo á las viudas y otras mujeres que tengan la misma notacon respecto á los bienes que sean propios de ellas, no á aque-llos que sean de sus pupilos ó menoresr.as

En el marc de les polítiques legals i les mesures fiscals dis-criminatóries dirigides contra els espanyols, I'abril de 1817,sota el govern de Pueyrredón, s'establí la prohibició dels ma-trimonis entre espanyols i americanes (García Belsunce1963). El decret pretenia resguardar les dones americanes queacceptaven una casament contrari als desitjos del govern. L'ú-nica possibilitat que tenia el contraent era obtenir la carta de

44. Sessions del Congrés Nacional de 2O/411816, 3/5/181ó, 141811816,2ll4ll8l8, 17ll2ll8l8 i 3/8/1819 (Ravignani 1937 , T .l: 196, 2O3, 246-247 , 351,447).

45. Sessió del Congrés Nacional del9112/1816 (Ravignani 1937,T.I:279).

258

ciutadania o, subsidiáriament, una autorització de l'executiu,poder que s'atribuí la facultat d'atorgar llicéncies matrimo-nials, envaint un camp que el dret canónic reseryava a l'Esglé-sia. L'impediment no es vinculá a la professió i cárrec, comfeia la normativa legal de I'antic régim que prohibí la unió defuncionaris reials amb dones residents a les árees sota la sevaiurisdicció, sinó que s'establí d'acord amb el criteri de na-cionalitat (García Belsunce 19ó3: 51).

Aquestes disposicions discriminatóries s'acompanyarende moltes altres. Al comencament de 1817 es prohibí la con-cessió de llicéncies per absentar-se de la ciutat fins a certspunts del camp als espanyols europeus; pocs dies després se'lsnegá la possibilitat de navegar lliurement a ports vinculatsamb Espanya, sota pena de mort per reus d'Estat. Solament espermeté la navegació als ciutadans americans. EI principi quesustentá aquestes disposicions fou el del delicte de lesa pdtria,que respongué als conceptes més típics del vocabulari revolu-cionari, els de pdtria illibertat. Aparegueren també les consul-tes al Congrés sobre els drets dels espanyols sobre curadoriesi tuteles dels f//s del país. Els dos instituts jurídics tenien l'ob-jectiu de suplir la manca de capacitat d'obrar de les personesque es trobaven sota la pátria potestat i es donava per casosespecials i amb la finalitat de protegir les persones incapaces.En negar als espanyols europeus la possibilitat d'exerciraquests drets, els prengueren la facultat de determinar el des-tí dels seus béns.

El Congrés declará la independéncia més de sis anys des-prés del moviment de maig i justificá la seva decisió en la ideadel sant ardor de la iustícia.a6 Quin va ser el significat de les ex-pressions espanyol americd iespanyol europeu? Aquesta és unapregunta que remet al dret públic, que regula les relacions en-tre els individus i els estats, i entre estats; també porta al dretconstitucional i al dret polític, ja ressenyats en un estudi de ti-pus legal en el cas de Méxic, en el qual Harold Sims analitzála posició dels espanyols entre la independéncia i 1838. Per a

4ó. Sessió del Congrés Nacional d,e\ 9/711816 (Ravignani 1937, T. l: 216).

259

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

l'autor es tractá d'un moviment antiespanyol que portá a l'ex-

pulsió dels peninsulars del nou ordre republicá. També en

aquest cas, el régim normatiu comengá afectant els cárrecs ifeines que exercien els espanyols i finalitzá amb l'expulsió de-

cretada pel Congrés federal (Sims 1974)'Comencem pels requisits de ciutadania establerts per als

peninsulars en el Congrés nacional. Et 1817 s'establiren els re-

quisits d'obtenció de carta de ciutadania per als espanyols i al'tres estrangers que acreditessin un bon comportament públic,

és a dir, els que poguessin demostrar que s'haüen sacrificat per

la pátria i la manca de malícia. Ja no es parlá de peninsulars nid'espanyols europeus, sinó únicament d'espanyols com a equi-valent d'estrangers. La noció d'estranger es referia als que venien

de fora del territori americá, específicament d'Europa (Benve-

niste 1983: 231). L'espanyol, en qualitat d'estranger, gaudia

d'un estatut diferent, i sobre ell pesava Ia sempre present acu-

sació de traició. Els termes espanyol i estranger es conjugarenamb la noció d'enemic potencinl, vocables que, en realitat, for-men tres entitats semirntiques i jurídiques diferents, perÓ que

en les discussions del Congrés nacional semblaren equivalents'Les informacions d'adhesió a la causa de la pátria s'havien de

presentar als governadors de província o tinents que concedienulr

""putryols una audiéncia formal i després publicaven a la

Gaceta Ministerial les noves ciutadanies adquirides:

nTeniendo en consideración las calidades siguientes: 1" que

a más de lo previsto en el cap. 3 secc. l" del Est-atuto provisio-nal, los etpáñole. y demás extranjeros que soliciten 991 ciu-dadanos aóreditarán su buena comportación pública; 2" Unosy otros prestarán juramento de defender, sacrificando sus bie-íes y,.idas, la Independencia de las provincias Unidas de SudAmárica del Rey dL Espana sus sucesores y metrópoli, y detoda otra Potencia extranjerao."'

Els debats sobre la seguretat individual es repetiren eI

1818 quan el Congrés Nacional dictá el Reglamento provisorio

47. Sessió del congreso Nacional del 2818/1817 i del 29/8/1817; Art. 1r delReglamento (Ravignani 1937, T. I:317).

260

.i

:

:

¡I

¡

para la Dirección y Administración del Estado, que establf elbon comportament públic com a criteri d'admissió dels espa-nyols europeus. El Reglamento determiná la nacionalitat deldirector suprem, el representant máxim del poder executiu,que havia de ser ciutadá natural amb sis anys com a mínim deresidéncia en el territori de les Províncies Unides, i torná aatorgar al director la facultat de concedir les cartes de ciuta-dania segons el propi arbitri.as

Els canvis legals no produiren transformacions massa no-tables en la jurisdicció del consolat, perd qüestionaren lespossibilitats d'alguns comerciants que preferiren mantenir laseva condicií d'espanyols europeus. Juan Bautista Alberdi es-criví que l'octubre de 181ó havia estat decisiu per als espa-nyols europeus sense carta de ciutadania, ja que els fou negatel dret a ser nomenats colegas y árbitros iuris. Després d'unaconsulta al jutge d'apellacions de comerg, es prohibí als nonaturalitzats actuar com a árbitros iuris i col.legues i, d'aques-ta manera, els peninsulars quedaven exclosos de la possibili-tat d'ocupar un rol de tipus jurisdiccional, un dels drets básicsdels comerciants com a grup hegemónic, com he mostrat alprimer capítol. Ser árbitre equivalia a poder aparéixer entreles parts en litigi com a algú extern i lliure (Benveniste 1983:310, 341), L'actuació dels árbitres arbitradors es condensavaen la seva participació en qualitat d'amigables componedors.Aquest és el sentit que dóna É,mile Benveniste al terme arbiter,relacionat amb el llatí iudex (iutge) i amb el terme testimoni.L'arbiter (es aquél que aparece, como tercero, en una acciónde la que resulta que es testigo sin haber sido visto, aquéI, porconsiguiente, cuyo testimonio zanja eI debate, per la sevaconstitució en jutge imparcial i sobirá. D'acord amb les pro-postes del Congrés,l'arbitri havia de quedar a les mans delsciutadans americans, una opció árduament tractada per l'or-

48. Projecte de Constitució del Congrés Nacional, comengat el 31/7/1818.Seccions 2a, 3a i 4a sobre Poder Legislatiu, Executiu i Judicial. Per a aquest úl-tim, establí la Cor.t Suprema de Justícia com a Suprem Poder judicial de l'Es-tat, amb 7 jutges lletrats, 2 fiscals, tots amb 8 anys d'exercici públic com a mí-nim (Ravignani 1937, T. I).

;l

261

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

ganisme legislatiu a través de les consultes que foren elevades

ál t¡bunal-del consolat. Segons Alberdi, el Congrés intentá

trencar amb Europa en lloc d'atraure-la en afectar els drets

dels comerciants peninsulars, tot i que cal assenyalar la seva

conclusió que el govern del Riu de la Plata aplicá als,comer-

ciants el máteix sistema que aquests havien creat per als altres

estrangers (Alberdi 1852: 44).ae

En-una árdua discussió, el Congrés decidí acordar "que los

españoles europeos no fuesen excluidos de ser árbitros arbi-

rádores, amigables componedoresu, perÓ només grácies al

vot de diferéncia del diputat sudañez, un dels més interessats

a mantenir la continuitat del régim judicial mercantil. Entre

marxes endavant i contramarxes, el nou ordre legal permeté

als espanyols que no s'havien naturalitzat mantenir un poder

molt imptrtant en la determinació i estimació dels conflictesjudicials originats en la jurisdicció de tipus especial del con-

solat. El consolat fou una de les institucions que més interés

generá en el Congrés, que decidí reformar-lo totalment' Els

éárr"., de prior i cónsols deixaren de ser retribuits i els oficis

d'assessor i de secretari foren reunits en una sola persona, do-

tada per l'Estat, a l'igual dels cárrecs de tresorer i comptable'

El Cóngrés suprimí les gratificacions del jutge d'apel'lacions

de comérg i també el cárrec d'auxiliar comissionat per al co-

brament dels empréstits.soUna consulta algada al Congrés sobre els béns dels espa-

nyols que morien a Buenos Aires conduí a una nova modifica-ció legal. El govern advertí que els peninsulars, actuant com a

marmessors i tutors, abusaven dels testaments i fideicomisos

49. Sessió del congrés Nacional del 31/7/1818 i del 24110/1818 (Ravignani

1937,T.I: 38ó). Quan el 1852 Alberdi redactá el seu projecte de constitució, re-

"""eÁ"¿ qr-r" élr i"tru.rgers havien de gaudir de tots els drets sense distinció:

."i"ín" eitran¡ero es riás privilegiado-_que otro. Todos gozan de.los derechos

"iuitÁ i"ft".""ás al ciudadlanon, és a dir, a posseir propietat i disposar-ne' a

entrar i sortir del país, a estar lliures d'empréstits forgosos, a,no ser ex-closos

peimotiu d'orig"rr', u tto ser obligats a admétre una altra ciutadania que la pró-pia (Alberdi 1852).' -

i'0. S"".iotrs del Congrés nacional del 17 /7 ll8l9 i del 10/9/1 8 19 (Ravignani

1937 ,T. l: 453-454).

262

per enviar fraudulentament els seus béns a Espanya. El poderlegislatiu prohibí que es disposés de més de la cinquena partde les seves pertinences i estipulá la inhabilitació per al cárrecde marmessor, tutor, curador, administrador de béns de tes-tamentaries i qualsevol altra execució d.última voluntat. Aques-tes tasques havien de ser exercides per americans de conegutpatriotisme i el poder executiu s'atribuí el dret de designaraquests representants.s I

La posició dels peninsulars en el nou ordre canviá subs-tancialment. Quan encara tenien tot el seu poder i el feien va-ler, com succeia el 1783, Jaime Alsina i Verjés i Joaquín Pintoforen nomenats pel cabildo per examinar els comptes del tre-sorer Juan Agustín Videla Aguilar. Mesos després foren co-missionats per examinar el dosser de la catedral. No podienpreveure que el i8l9 els seus descendents, Manuel Pinto iJuan Alsina i Ambroa, es veurien obligats a realitzar una re-presentació al Congrés en la qual demanaven que es deixéstranquils els seus pares, argumentant que estaven completa-ment malalts, decrépits i empobrits. Les societats corñercialsafectades per la polÍtica de govern estaven a cárrec dels dos jo-ves i figuraven com a americanes:

noue el sor. presidente puso en consideración de la sala pa-reciéndole que no estaba commprehendida entre las que tra-tando del último empréstito, debían remitirse al Poder Ejecuti-vo, por quanto aquella se contrahia a pedir se declarase si suspadres debían ser comprehendidos en el expresado empréstito,quando hacia muchos años que estos por su decrepitud y gra-ves enfermedades se habían desprendido de todos sus intere-ses, bienes, giros y negociaciones, y entregandoseles a los querepresentan para que con su disposición y dirección los girasenen beneficio de la comunidad de sus respectivas familias ame-ricanas, con la sola obligación de alimentarlos durante su cor-ta existencia, por cuya razon manifestaban los interesados quesus casas eran conocidas en el comercio baxo el nombre y títu-lo de casas de comercio americanas y como tales debían sercomprehendidas en las contribuciones que las necesidades pú-

51. Sessió del Congrés nacional del2Tll/1,819 (Ravignani 1937,'1. I:597).

263

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

.?

blicas obligasen á imponerse sobre los americanos, resultandode esto qué ellos se veían reducidos a la condición de contri-buir doblementeD.s2

No tots els representants estigueren d'acord amb les mesu-res de govern en relació amb els espanyols europeus. Al prin-cipi, el Congrés sancioná la negativa de passar la representa-ció de Pinto i Alsina a I'executiu, peró quatre dies desprésdecidí elevar-la perqué el govern resolgués d'acord amb el que

s'havia fixat en una reunió secreta del Congrés. La calmaarribá a partir de 1820, i el maig de 1822 fou decretadala lzyde Olvido (López Rosas 1996: 294), dos anys després de lamort ile Jaime Alsina i Verjés.

52. Acuerdos del Extinguido Cabildo de Buenos Air¿s, Serie III: Tomo VII:Años 1782/1785, 1930. Sessió del Congrés nacional del 10/9/1819 (Ravignani1937 , T. I: 454).

264

6. Conclusions

Flr immigrants que arribaren al Riu de la plata cap a ITZOho feren" en general, sense recursos económics peró amb l'ha-bilitat de manejar els seus comptes i negocis. Al cap de poctemps d'arribar a Buenos Aires, Jaime Alsina i Verjés ja era unimportant comerciant de la plaga. La seva integració comer-cial es reforgá amb la seva participació directa en l'espai dedecisió de la ciutat i en I'aparat jurisdiccional representat pelconsolat i el cabildo. La particularitat de l'exercici jurisdiccio-nal condensat en tots dos organismes fou la justícia impartidaper persones no especialitzades en el saber del dret com abranca positiva.

Durant l'época colonial, subjectes com ara Alsina i Verjésgaudiren d'amplis drets subjectius que els diferenciaven de laresta de la població, peró, al mateix temps, els igualaren entreells obrint-los el camí de l'exercici de funcions públiques coma jutges i drbitres (Gschnitzer 1988: ó2). Socolow i Moutoukiashan assenyalat la importáncia de les xarxes socials que acom-panyaren la constitució d'un escenari a partir del qual accedira l'espai de decisió. La participació d'Alsina al consolat i alca-bildo fou possible per la seva qualitat de veí legal i ciutadd.S'accedia a les dues institucions no solament per pertányer al'elit i per configurar una densa xarxa de relacions, sinó tam-bé per establir mecanismes electius restringits, per conéixer lanormativa legal, per enquadrar les conductes personals en el

265

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

'tmarc de l'estil del comerg , fixat per la llei, pels zrsos i costums iper les decisions casuístiques del prior i dels cónsols que for-maven el tribunal consular. Alsina sabia quines eren les nor-mes mercantils i civils vigents, les diferéncies entre el dretpracticat pels professionals lletrats i la justícia llega, i sabiatambé quins mecanismes aprofitar per a ell mateix i per bene-ficiar els seus. Llegint la seva correspondéncia vaig compro-var que actuava davant del meu esguard preveient els criterisjurídics de les autoritats i analitzant-ne l'actuació en casosprecedents. Els dictámens del consolat foren un referent de ti-pus jurisprudencial que la história del dret oblida a l'hora decomprendre l'actuació a dret dels actors socials.

El concepte de iurisdiccló serveix per entendre de quinamanera les persones sense formació en dret podien exercir elpoder jurisdiccional. Amb aixó vull dir que Alsina pogué assu-mir els cárrecs de consiliari, alcalde, cónsol, regidor, defensorde menors i de pobres, perqué coneixia les maneres defer dreti d'exercir els seus drets . Aquests elements permeten discutir elconcepte de conducta iurídica, enquadrada només en les dis-posicions legals, per incorporar a l'análisi la importáncia de lapráctica de la justícia com a creadora de dret, en el sentit queplantejaren Henry S. Maine (1993) i Malinowski (1982). Estracta d'una discussió que ng se circumscriu als límits del fun-cionament de les institucions típiques de l'antic régim, sinóque pot aplicar-se als gremis i corporacions actuals que re-produeixen aquesta estructura jurídica.

La justícia ordinária del cabildo i la justícia especial delconsolat de comerg foren dos espais jurisdiccionals que per-meteren posar en práctica, mitjangant la divisió de classes iqualitats dels matriculats, diverses estratégies d'inclusió i ex-

clusió de les persones que es dedicaven al comerg, i el dominid'alguns comerciants sobre la resta de mercaders. En la justí-cia consular confluiren el disseny d'un espai privatiu de reso-lució de litigis, per fora del sistema jurídic i judicial oficials, il'ús de l'arbitratge. Pel que fa a aquest últim, les parts litigantsnomenaven un tercer com a árbitre per decidir sobre la qües-tió controvertida que existia entre les parts, i es produia un

266

acte de submissió voluntária a la jurisdicció d'un tercer, i s'a-preciava, com ha afirmat Antonio Merchán Alvarez,la simul-taneitat de carácters del dret privat i del processal (1981). Heanalitzat aquests dos problemes, no a partir de les disposi-cions normatives del Monarca, sinó dels debats i projectesmercantils elaborats pels comerciants de Buenos Aires i delsfragments que deixá Alsina en les seves cartes.

La conseqüéncia més important de l'arbitratge i del fun-cionament jurisdiccional de la justícia especial consular és lacapacitat aplicadora peró també creadora del dret a partir deles disposicions judicials. Aquests eixos són indicatius de quinconcepte de dret utilitzo i com ha de ser analitzat en termeshistórics. El dret no és solament la paraula escrita o, més es-pecíficament, el dret no pot ser analitzat a través del codis,més enllá del fet que la tradició codificada o continental enshagi acostumat a pensar que I'univers jurídic está continguten la lletra positiva. Si no, no podríem entendre el significatque doná Jaime Alsina al concepte d'estil del comerg.

Els comerciants asseguraren els seus pactes i contractes entermes jurídics fent ús delanota derecomanació, una mena decarta de confianga atorgada per un individu a un altre per be-neficiar-ne un tercer. En un primer moment he intentat ana-litzar, per mitjá de la nota de recomanació , el teixit de les xar-xes socials que possibilitava que les persones comptessin ambuna série de contactes claus en l'espai geográfic colonial. Peróuna cosa em cridá I'atenció i em permeté d'il.luminarnoves re-lacions sobre les xarxes socials. A la carta de recomanació lapersona que recomanava actuava com a garantia final davantde l'incompliment de l'individu recomanat enfront de la per-sona que rebia la recomanació. És a dir, aquests vincles ques'establien d'una manera aparentment informal estaven ga-rantits jurídicament de forma plena davant dels possiblesplets en seu judicial. Des d'aquesta perspectiva, la idea que elspactes entre les persones es troben abonats per I'existéncia dexarxes socials queda relativitzada en contrastar-la amb la ma-nera en qué s'establien els contractes, sempre amb la possibi-litat d'obtenir protecció judicial en cas de conflicte.

267

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

La carta de recomanació també fou utilitzada en el si de lajustícia ordinária representada per la Reial Audiéncia. En elseu llibre La verdod y las formas iurídicas Michel Foucaultenumerá les diverses maneres d'esclariment de la veritat queles societats han imposat en els processos judicials. Foucaultestudiá la práctica inquisitorial, l'ús d'ordalies, dels judicis deDéu, de tortures o les perlcies com a diverses maneres d'esta-blir els fenómens factuals davant d'una acusació. En el meuestudi he establert que la recomanació funcioná com unamena de garantia de la innocéncia de la persona incoada perla jurisdicció secular i, en qualitat de carta de confianga, servíper orientar les decisions judicials i extrajudicials.

Bona part dels estudis que s'han fet des de la história deldret o des de l'antropologia jurídica han analitzat casos judi-cials concrets per comprendre els principis de dret més abs-tractes i la manera d'impartir justfcia de les diferents socie-tats. Els treballs sobre la creació de dret en seu judiciald'Henri Maine (18ó4) i les seves investigacions sobre el rol dela prova escrita i del costum en la construcció de I'univers ju-rldic (1889; 188ó) constituiren un punt de partida per a la bi-bliografia antropológica que s'ha centrat en els espais judi-cials amb poder de determinar les seves decisions i aplicar-les.Es el cas de Bohannan (1989), Gluckman (1967), Pospisil(1971) i també de Rosen (1989) i de Karl Llewellyn i E. Adam-son Hoebel (1983 [1941]). Aquests últims introduiren inter-pretacions interessants sobre el case method com a instru-ment d'análisi jurídica. Woodrow Borah, d'altra banda, aplicáuna metodologia similar en investigar la Corte General de In-dios en el Méxic colonial i els continguts de les disputes pre-sentades a lajurisdicció especial durant els segles xvI¡ i xvnl(Borah 1983). A diferéncia d'aquesta tradició, en el meu estu-di no he fet referéncia a les disputes com a objecte d'investi-gació ni he utilitzat casos judicials concrets, excepte el pletque es desenvolupá el 183ó entre els Alsina d'una banda i del'altra de l'Atlántic. Aquest procés judicial, no obstant aixó,adquireix'significat i importáncia no tant per les seves carac-terístiques intrínseques -que ha estat la visió més tradicional

268

dels estudis histórics i jurídics-, sinó per la seva capacitat decondensar I'univers familiar, mercantil, polític i jurídic narratal llarg del llibre.

He optat també per descriure les gestions que realitzarenpersones aparentment alienes al plet, la pressió de les qualsdeterminava la resolució dels conflictes per fora de l'estrictainstáncia judicial. Les recomanacions s'acompanyaren sem-pre dels empeños personals que determinaven les senténcies.L'análisi de conjunt dels dos instmments jurídics enriqueixl'estudi de les maneres d'impartir justícia a l'época colonial.Investigacions futures podrien assenyalar la possibilitat de l'e-xisténcia de recomanacions i empeños en la jurisdicció ecle-siástica.

D'acord amb el seu estatus jurídic, Jaime Alsina pogué sercomerciant i consignatari, constrrrir el seu patrimoni, crearuna societat comercial amb seu a Barcelona a través del seusoci Bruno Llovet, comprar i vendre esclaus, determinar elsmatrimonis de les seves filles, i actuar com a representant iapoderat d'individus que vivien lluny de Buenos Aires. Conce-dí una importáncia significativa a les obligacions, tant a lescomercials com a les familiars. t'acompliment de les obliga-cions era la condició del funcionament del comerg, fonamen-tat, alhora, en un sofisticat sistema d'intercanvi epistolar. Hedemostrat l'íntima relació que hi havia entre obligació i con-servació del crédit com a elements fonamentals del sistemacomercial del Riu de la Plata.

La progressiva pérdua del poder econdmic i polític d'Alsi-na a partir de les invasions angleses de Buenos Aires de 1806i 1807 s'acompanyá de refeÉncies cada vegada més freqüentsa l'existéncia del suborn i del contraban, i de l'ús de metafóresamb qué intentá explicar el funcionament real dels meca-nismes administratius i del sistema judicial. Alsina parlá del'existéncia d'embudos, escollos, priesas y codazos pel que fa al'administració de justícia. La invasió francesa de la penfnsu-la dirigida per Napoleó Bonaparte, com sabem, afectá greu-ment el vincle establert entre la metrópoli i les colónies. Alsi-na valorá la política de Bonaparte des del criteri de mala fe,

269

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

?I{

F

terme amb qué, en l'ámbit legal, s'avaluava negativament elcomportament dels comerciants en cas de plet judicial.

La vida i la mort d'una aventura com la d Alsina mancariade significat si no poguéssim conéixer alguna cosa més delsseus amics, de les persones que l'envoltaren, de la seva perso-nalitat i del seu carácter o sobre els conflictes familiars a qués'hagué d'enfrontar. M'interessá esbrinar les estratégies i les'táctiques que escollí per garantir el futur del seu fill Juan, deles seves filles i dels seus nebots que s'havien refugiat a Bue-nos Aires fugint de la península. Un estudi sobre la vida d'Al-sina, una mena de biografia com la que presento, mancariatambé d'importáncia si se n'excloguessin les referéncies a lasort que va córrer en ser exclós, de diverses maneres, del gau-di dels drets que significava pertányer al grup hegemónic. Dosproblemes són centrals en relació amb aquest fet: el relatiu ala construcció de la ciutadania i la seva incidéncia en la defi-nició del moviment iniciat el maig de 1810.

El canvi que es produí al Riu de la Plata del 1810 és, enca-ra ara, motiu de debat. Durant els quaranta anys que viví aBuenos Aires, Jaime Alsina i Verjés representá el grup he--gemónic. S'inserí en els dispositius de poder que li oferia laciutat de Buenos Aires i es beneficiá de les possibilitats que lioferia ser-ne veí i espanyol. La seva sort canviá amb el movi-ment revolucionari que comengá el 1810. Entre aquesta data il'any de la seva mort, el 1820, no solament perdé la seva con-dició jurídica de veí legal, sinó també la seva posició privile-giada en el ritual judicial del tribunal del consolat. En l'ámbitdel dret polític, es veié exclds quan el govern establí que, perpoder exercir el vot, els interessats havien de sol.licitar unacarta de ciutadania alternativa a I'espanyola. La ciutadania ila nacionalitat, com ha assenyalat Stolcke, determinen lescondicions per ser membre d'un Estat (1997). A Buenos Aires,aquestes dues categories es fixaren segons el principi del iussoli, és a dir, d'acord amb la preeminéncia del lloc de naixe-ment, América o Espanya. Segons les meves dades, Jaime Al-sina preferí no perdre la seva condició de peninsular, i les se-ves metáfores i adagis reflecteixen els moments de tensió que

270

visqueren els habitants de la ciutat davant d'un moviment po-lític que atacá essencialment els espanyols europeus: en pri-mer lloc, diferenciantlos dels espanyols americans i, en segonlloc, negant-los els drets básics i inherents a les persones.

Perd la pertinenga a la jurisdicció territorial no fou l'únicelement considerat per l'Estat revolucionan. La fi.delita¡ al ré-gim demostrada per aquells que apareixien com a traidors foutambé un instrument ideológic i coercitiu important a l'horad'atorgar la carta nacional, la qual, directament, conduia algaudi de la ciutadania. Alsina qualificá de revolucionari elmoviment del 1810, possiblement perqué veié esfumar-se elsdrets i capacitats legals que li havien assegurat la pertinenga al'elit: deixá de votar, se'l considerá un estrany o estranger acausa dels decrets i lleis referents a la ciutadania, i la llei deconfiscació de les pertinences estranyes afectá els béns que noeren d'origen americá. La situació s'agreujá quan el seu fillJuan Alsina i Ambroa decidí deixar Buenos Aires per radicar-se a Xile, ja que Jaime Alsina sabia que no comptava amb capfamiliar baró que el pogués representar o substituir legítima-ment en les seves relacions amb els governs successius ques'imposaren a la ciutat. Per comprendre aquest procés vaigutilitzar els debats i les disposicions normatives dels dos enslegislatius postrevolucionaris, I'Assemblea constituent i elCongrés nacional. Aquesta perspectiva em permeté contrastarels vaivens polítics i legals amb les percepcions de Jaime Alsi-na i del seu fill, tenint com a punt de referéncia principal lessensacions i l'opinió dels actors socials més que no pas la lle-tra de la llei. En aquest sentit vaig tenir en compte la deman-da de Roscoe Pound d'analitzar les percepcions subjectivesdavant del dret com a estratégia metodoldgica per vincularl'univers jurídic i el social.

Jaime Alsina patí una profunda depressió, a més de la so-litud forgada per les actituds insoliddries de gran part de la po-blació de Buenos Aires. Seguir la seva trajectória em permetéanalitzar el significat jurídic i les conseqüéncies personals delmoviment del 1810. Quan es produí el procés de ruptura polí-tica, tot el proiecte d?lsina s'ensorrá com un castell de cartes

271

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

i es va veure obligat a incomplir els compromisos assumitsamb el seu soci Llovet. Quan aquest morf, els seus hereus pre-tengueren forEar la interpretació dels contractes comercials através del marc legal constmit pels usos consuetudinaris.F'lshereus d'Alsina de l'altra banda de I'Atlántic feren el mateix,en referir-se a l'existéncia d'un estil de comerg colonial la na-tu¡alesa del qual no podia determinar-se sense la preséncia físi-ca dels contractants. Enfrontades al conflicte, les parts accepta-ren la mediació d'drbitres arbitradors, és a dir, de comerciantscom ells, continuant d'aquesta manera la tradició jurÍdica i ju-dicial própia de la coldnia. El cas judicial de 183ó, que con-densá la preséncia de la majoria de les persones que tinguerenalgun significat en la vida d'Alsina, em permeté percebre laimportáncia de la informació extrajudicial en l'análisi jurídicai potser aquesta és la veritable aportació de la história jurídi-ca. Si hagués estudiat només el contingut de l'expedient senseconéixer els detalls comercials, polítics i familiars que dona-ren significat i existéncia al plet, no hauria comprés la natu-ralesa de la discussió posada en joc entre acusadors i acusats,i que explica la desestructuració dels vincles que havien unitels Alsina durant décades.

La pervivéncia jurídica es manifestá en l'ordre legal i trobáles seves causes en les dificultats que es plantejaren als tribu-nals després del 1810, en haver de determinar les normes apli-cables a un cas quan se superposaven norrnes de rang divers iestatuides en diferents moments histórics. Per resoldre el cass'aplicaren normes espanyoles, especialment en relació ambel procés del que el dret processal anomena obertura a prova.Davant del buit Iegal i Ia mancanga de precedents jurispru-dencials, a les Províncies Unides del Riu de la Plata s'optá perutilitzar un corpus normatiu, la Novísima Recopilación, queels historiadors del dret suposaren no vigent al Riu de la Plataper la seva sanció posterior al moviment d'independéncia.

No és una novetat assenyalar que, malgrat el canvi polítici institucional produit el 1810, les normes legals subsistirendurant diverses décades en una ambigua i conflictiva relacióamb els nous governs. El que és realment nou, des del meu

272

punt de vista, és estudiar la manera concreta en qué es produíaquella pervivéncia legal, i analitzar les estratégies utilitzadesper les persones encarregades de resoldre els conflictes perpal.liar les llacunes normatives i jurisprudencials. Una d'a-questes estratégies va ser l'ús flexible de l'analogia quan el tri-bunal, els árbitres i els périts se sentiren forgats a pronunciar-se a pesar de no comptar amb normes legals própies ilegítimes. La llei espanyola, de carácter eminentment casuís-tic, fixava que el termini ubramarí de prava, que era de sis me-sos, podia concedir-se només per nomenar testimonis ocu-lars. En el plet estudiat, la norma s'aplicá perqué I'acusadorpogués viatjar a Catalunya i aportar documents escrits. Eldret privat ofereix aquesta possibilitat de la definicíó analógi-ca perqué els intérprets trobin l'esperit de la llei en norrnesanálogues quan se'ls presenten casos que no poden resoldreper mitjá d'una disposició legal específica.

Aquests problemes defineixen la meva idea de com pot serinterpretada la história des d'un punt de vista jurídic, propos-ta que defineixo com a história jurídica i en la qual crec quehan de confluir dos principis. En primer lloc, Ia idea d'unadisciplina centrada en els processos histórics peró analitzadamitjangant conceptes i teories propis de la ciéncia del dret enun diáleg constant entre ambdós universos d'análisi. La histd-ria del dret i la histdria social s'han interessat en el camp deldret penal, que és el més repressiu. Crec que lahistória jurídi-ca ha d'abocar-se al terreny del dret privat amb la finalitatd'estudiar el comportament social i individual d'acord ambl'adequació de les práctiques a un múltiple ordre normatiu enel qual l'ordre jurídic té un rol essencial. Alhora fará possiblel'análisi de les práctiques jurídiques i de les percepcions indi-viduals del funcionament global del dret en la superposició denorrnes jurídiques i no jurídiques.

En segon lloc, el plantejament d'una disciplina el campd'estudi de la qual sigui la construcció histórica de les juris-diccions en el sentit més tradicional del terme, el de jurisdic-tio, o el poder dir el dret. Aquest concepte ens permetrá estu-diar la creació de dret en les seves diverses fases d'acord amb

273

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

un esquema tripartit del poder, és a dir, en els ámbits legisla-

tius, judicials i ixecutius. En línies generals, considero que el

meu ireball s'ha basat en aquests dos principis. Ha respost al

meu interés per comprendre com Alsina i Verjés havia perce-

but el món jntidi. i el seu propi comportament en relació amb

aquest món jurídic. El diáleg de les dues esferes m'ha servitpár plantejar la importáncia de reconsiderar el dret com uni¿.tii

"u-p a partir del qual estudiar els processos histdrics.

El 1819 els consolats de comerq d'Espanya reberen l'ordred'informar sobre les mesures extraordináries per millorar les

relacions comercials amb América a través d'una disposició

normativa alternativa. Fisher cita com a epitafi del sistema

comercial les paraules pronunciades un any aban¡ pel comp-

tador general á'Índies José de Tejada: "sólo las leyes del Decá-

logo són eternas y deben observarse hasta el fin de los siglos:

p"ro lut que han dictado los hombres están sugetas a las va-

iiaciones que exigen las circunstancias: de lo contrario oca-

sionarían lá ruina de las sociedades, de que en otros tiempos

hicieron Ia felicidad y Ia opulencia' (Fisher 1993: 69)' La ne-

cessitat de reprendre el diáleg amb I'antiga colónia s'obria,

d'aquesta ,rrurr".t, camí en l'agenda política de la metrópoli'

7. Fonts inédites

La documentació inédita utilitzada en aquest treball es troba alsarxius següents:

7.1. Archivo General de la Nación (AGN), Buenos Aires.7.2. Arxiu de la Corona dAragó (ACA), Barcelona.7.3. Arxiu Históric Municipal de Calella (AHMC), del Museu-

Arxiu Municipal de la vila de Calella (MAMC), província de Barce-lona.

7.1. Archivo General de la Nación (AGN), Buenos Aires

7.1.1. División Colonia (a partir d'ara: DC), Sala IX (SIX), Licen-cias y Pasaportes:

Libro núm. 1, Años 178711789, Solicitudes de permiso para pasaresclavos.

7.1.2. DC, S V, Tribunales, Izgaios :R 14, Exp. 14,177211774; A 13, Exp. 22,1779; C 13, Exp. 20,1788;

A 14, Exp. 12, l78l; P 13, Exp. 2,1794;233, Exp. 17,177911780.7.1.3. DC, SIX, Edificación - Permisos, enero de 1784/ lébrero de

1785, Jairne Alsina i Verjés como Regidor Diputado:| 5 / I / t7 86; 241 I I 17 85; 25 I I / 17 85 ; 3 /2 I 17 85 ; 12 12 I t7 85.7.1.4. DC, S IX, 4-7-5- Expedientes del Consulado de Buenos Aires,

Sección Gobiento:Legajo l, exp. núm. 4 Qafl/1784); núm. 5 (27/71t784); núm. 8

(2lllo11786); núm. 11, Junta de Comercio del 18/9/1788; núm. 13;núm. 14; núm. l8; núm. ló (51711792); núm. 17 (2lllll79O); núm.20;núm. 21 (1719/1791); núm.22, Junta General del l7/711792; núm. 23;

..{i

;l

*274

275

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

?núlm. 2ó, Indice de las personas con tienda según calles de Buenos

Aires.Legajo 3, exp. núm. 30,2816/1799' Acta del 26/1211799'

Legajo 4, exp. núm. 39.Legajo ó, exp. núm.29'Legajo 14, exp. núm. 13.

Relación de los comerciantes y comisionistas de España y el Rey-

no, Mercaderes de tienda abierta y almacenes de caldos y frutos, de-

pendientes de unos y otros, Buenos Aftes' 2Úll2ll798.Representación de los comerciantes a la Junta de Gobierno,

1800/1801.Erp edient es comerc iales :Legajo núm. 12, Exp. 109, Ordenanzas del Consulado de Lima'Legajo 14, exp. 13, sobre Elecciones de Diputados de Comercio

para rLemplazar aBernardo Larrea y Martín Rodrfguez de la Vega,

1789.Legajo 18, exp. 8, promovido por el Administrador Principal de

Correos de Buenos Aires contra Jayme Alcina, 1798.

7.1.5. Pertenencias extrañas, Expedientes:Tomo 12, Núm. 2, año l816; Nr1m. 27, año 181ó, sobre bienes de

Julián de Urmeneta en poder de Jaime Alsina i Verjés.7 .1.6. Testamentería: Sucesíones, lzgaios :

Núm. 3.482, José Alsina, de MataróNúm. 3.87ó (original año 183ó legajo 62, Núm' 34 del Tribunal de

Comercio, Francisco Alsina i Pons contra los herederos de Jayme Al-

sina, por cuentas, Escribano Ortiz, Buenos Aires).7.1.7. Hacienda:Legajo 142, Expedient 3.ó51.z.l.S. netac¿¿i d" tot Copiadores de Cartas comerciales y particula-

res de la casa comercial de Jaime Alsina iveriés en Buenos Aires y de la

sociedad comercial Alsina e hiio.DC, S VIII, tO-6-4: tomo I, 24llll807-l8l2ll809'DC, S VII,IO-ó-5: tomo lI, del ll2ll8l2 al 11511816 (inclou copia-

dors de la Casa Alsina e hijo).DC, S VII, 10-6-ó: tomo III, del 1ói 1ll1817 al 1612/1835'

DC, S IX, lO-2-2 l8l2ll8}9-31ll2ll8ll (conté el copiador amb

cartes enviades per Juan Alsina i Ambroa des de Montevideo entre

7/8il8l0 i 27t5ll8ll. A Jaime Alsina i Verjés i Francisca Ambroa;

18 l0: 17l8, 419, 27 I lO; l8l l: 2314. A Juan José Cristóbal de Anchore-

na, 1810: 5/9. A Carlos Camuso 2314).

276

Correspondéncia consultada dels Copiadores, ordenada per áreade residéncia de la persona receptora i la data de recepció de Ia cartaentre els anys 1807 i 1816.1

REPTJBLICA ARGENTINA:BUENOS AIRES (ciutat de):Echeverrla, Josep de: 1808: 1ól4.Mosqueira, Joaquín Antonio: 1809: 2813.Thompson, Charles i Killen, Patrick (molls de Buenos Aires):l8O7:319.Vilches, Mariano: 1808: 9/3.CONCHAS (Buenos Aires):Ansiso, Miguel: 1808: 11/ó;30/ó.Fornell, Juan: 1809: 2711.cóRoone:González, Felipe Antonio: 1808: 2612;2615;22/7;2618; l8l5: ll/7;26t8.Nriñez y Du6rez, Miguel (capellá del regent): 1807:- 26/lO.Peña, Francisco Enrique: 1815: l8/5.Prieto de Quevedo, Francisco: l8O7: 1614;26/4;2617.Soler, Hipólito: 1808: 2615.CORRIENTES:Jalencas, Josep: 1807: l9l8; l9l9:, l8l2: 1912.Mañer, Juan: 1815: l9/l;515; 1916; l9l7;518.LUJAN (Buenos Aires):Mosqueira, Joaquln Antonio (comandant de la Guárdia de San Joséde Luján) : | 8O7 : I 6 I 3 ; 26 I 4; I 808: l2l I ; 27 I I ; 81 2; I 3 I 2; 9 I 3; 23 I 3; 26/ 3;3Ql3; 1614;2614;215; 315; l9l5;21/5;2/6; 416; lO/7; 518; 618; lllS; 5/9;1l/10; 1809: lll2; 1612.

MENDOZA:Acha, Vicente de: l8l5: 112;912.Ncazar, Andrés de: l8l3: 1615:' l18; lllO.Calderón de la Barca, Francisco: l8l4:9/ll; 16/ll; lll2;2112;16l12; l8l5: 1/2; 1712;2412;913; ll4;814;915; 16/5; 1715;2415; 116;

9 I 6; I 61 6; I ó1ó (una alra); 23 I 6; I /7 ; I 17 ; 817 ; l9l7 ; I 0/8; 9/8; 161 8; I 19;

9 l9', I 619 ; I 619 ; 3019 ; 30/9 (una altra); 9 I lQ; 3 | I l0l- 9 I I I ; I 6/ I l; 241 I l;16112;3oll2 1816: 9/1; 16ll; ll2;9/2; 1612; ll3; 1613:- 1714; 1815.

Carrera, Juan José de la: l8l4: ll8l- 16lll; 16l12.

1. Seguim la divisiójurisdiccional actual. La distribució dels interlocutorses representa gráficament en els quatle mapes de l'obra.

277

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Cruz, Luis de la: 1807: 16/3.Moxó, Luis de (baró de Juras Reales): 1811: lóll; l8l2:'1612;lt6.Mont, Antonio: 1807: 1612; 1613; 1613; 16/4; 16/5; 16/6; 1617; 1618;

1619; 16llO; 16lll;16112;1808: 1ól1; 1612',1613; 1614; 1615; 1616;

1617; L6l8; 2318', 1619', 16llo', 16lll; lll2; 16112', l8O9'- lll', ll2;1612; 1612; l8l2: 1612;26/2; 1613; ll4; ll4; 16/4; 1614; 116; 116; ll7;ll7; lOlT; 1617; 1617; l/9; ll9; 16l12;1813: 1613; l14; ll5;1616; lO/8;ll9; lllO; l8l4: l6lt; 1612', 116; l/7;917; t6l8;919; 24/10;24112;3lll2; l8l5 8ll; ll2; ll4: 1619.

Mora, Josep: l8O7: 1615.

Morales de Reyes, Bartola: l8l5: l/9'Reinals y Briguera, Tomás: l8O9:312.Sosa, Pedro: l8O7:. 16112; l8t2:1612.Carreters de la carrera de Mendoza: 1808: l/12.MISIONES:Thompson, RamónXaüer: 1807: l9l2', I9l5.19/6; 1808: 19/5.

RÍO NEGRO:Fontenla, Nicolás: l8O8: 1716; I9ló (reservada).Lahitte, Luis Antonio de: 1808: 17ló.SALTA:Nadal, Jaime: l8O8: 2217.

Nadal, Juan: 18O8: 22/7.Oliva i Cavallero, Estevan: l8O7 : 26ll; 26/ 12; l8O8:. 2613; 26/7 ; 2619 'Saravia y Jáuregui, Mateo: l8O8:2217.SAN JUAN:Cano y Ramírez, Mateo: 1808: 16/8.Ferrón, Ramón: 1808: 1ól3; 1615', L617.

Salas i Díaz, Joaquín: 1807: 1613; 1615; 1617; 1618; 1619; 2ll0-16/10; 16lll; 16l12;1808: l611; 16ll; 1613; 1614; 1615;1616; 1617;

16/8; 1619;2619; 16110 16lll; 16112; 1809: 1/1; l8l2: l/3; l7l3t17/3; l16; 116; ll7; lOlT; ll9; l19; 16/lO; 16llO; 16lll; 1ól11; 1813:

16/3; l/4; l/6; 1616;1ól10; 1814: 16/l; ll7; l8l5: l/7.SAN LUIS:Serra, Francisco: 1808: l/12; 1809: 111.

SAN MIGUEL DE TUCUMÁN:Embeitía, Juan Antonio de:. 1807:.2612.

Garmendia, José de: 1815: l0/l l; 25lll; l8ll2; 1816: 3/1" 26/l;312: tQt2',213', r0l4', 18t4.Garmendia, Melchor de: l8l5: l9l7; 1818; 10/10; 18/10; 18/10(una altra); 25111-; 1816:311.

Prieto de Quevedo, Francisco: l8O7: 2lI3; l8O7: 26/5; 2616.SANTA FE:Alsina i Pons, Ventura: l8l5: l9l7; 1919.Comas, Mariano: l8l3: l9ló.Lartiga, Santiago: 1808: 2/8.Mañer, Juan (Estancia de Bernardo de la Rosa): 1812: l9l7: l9/7:19l8; l8i5: 27ll; l8l2;516; 19/9;1816: 5/1.SANTIAGO DEL ESTERO:De Talabera, Josep: l8O7 26/2; 2614; 26/5; 216; 26/8.

BOLiVIA:LA PAZ:Casellas, José (oficial reial de La Paz): 1808: 2ól8; 26/9; 26lll;26112.Porcel, Mariano: l8O8: 26/3.POTOSÍ:Fullá, Salvador: 1808: 2217;2217 (una altra).González Ortega, Antonio: 1807:.26/2;26/4; l8O8: 2613.Parodi, Manuel: l8O7: 2612; 2l/3; 26/5; 2616; 2617; 2618; 26/9;26/lO; 26111; 1808: 26/l; 27ll; 26/2; 2613; 2615; 26/7; 2619; 26/ll.Paula Sanz de, Francisco: l8O8:2715.Prieto de Quevedo, Francisco: 1807 : 261 l; 26/2.Texerina y Hurtado, Joaquín: l8O8:2617;2619.

BRASIL:RÍO DE JANEIRO:Santiago y Barros, Juan de: 1816: 1912.

XILE:CONCEPCIÓN:A]sina i Pons, Ventura: l8O7: 16/8.Aseasivar, Santiago (ministre de les Reales Cajas): l8O7: 16/2.Bergara, Bernardo: l8l2: l/2.Cruz, Luis de la: 1807: 16/5; 1616', 1617; 1618; t6/9; 16110', 16lll;16/12; 1808: 16/1; 16/2; 1613; 1614; 16/5; 16/6; 16/7; 3l/7: 16/8;1619; 16llO; llll; 16lll; l/12; 16/12; 1809: 16ll; lSlO: 16ll.Escanilla, Benancio: l8l2: 116.

Lapita, Pedro (ministre de les Reales Cajas de la Concepción deXile): 1807: 1ól2.Urmeneta, Julián de: l8O7 16/2; 16/3; 16/5; 1618; 16lll; 1808:16ll; 16/2; 1614; l6/6; 16/7;31/7; 16/8;23/8;1619; 16/9; 16/lO; l/tt;16/ll: llL2; 16l12

{l

::ltlIl

I

i,,

278 279

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

1809: 1/1; 16ll; ll2; ll3; ll3; lól4; 1810: ll2; lll0; l8l2: ll2; ll2;1612; 1613; 17/3; 1617;1813: 10/3.Urnrtia, Antonio: l8O9: 1614.Urnrtia y Manzano, José María: l8O7: 1613;1808: lól4; 1618.

COQUIMBO/SERENA:Aguirre, Fernando de: 1807: 1613; 1615; 1617; 16110; lól11; 1808:1612; 1617.LOS ANGELES:Amador, Fernando: l8O7: 1612; 1613;1618.SANTIAGO DE XILE:Alsina i Ambroa, Juan: 1812: l/4; l/4; 16/4; l/6; 1616; ll7; 1617;

ll8; ll8; 1618;1618; 1718; l/9: 1619; lllO; 16ll0; 16lll; l0l12; 16/12;1813: 1/l; l/l (una altra); 16ll; ll2; 1612; lOl3; 1613; ll4; 1614; 1614(una altra); ll5; 1615; 116; 1616; ll7; 1617; ll8; ll8; 1618; l9l8; lll0l'8/10; 1/l l; 16lll: lll2; 16112; 16112 (una altra); l8l4: lll; l/2;1612; 1712; ll3; ll3 (una altra); 1613; l9l3; ll4; 1614; ll5.Carrera, Juan José de la: 1814: 15/10.Cruz, Luis dela: l8O7: 1614.Esponda, Rorhualdo Antonio de: 1813: l/7.Irigaray, Ignacio: l8O7 : 1612; 1614.

Quintana, Jaime: l8l2:. 16110;16112; l8l3: ll4.Rosa, Josep Maria de: l8l2: ll2; 1612; 1613; ll4; 116; l8l3: ll4.Saldes, Pedro: 1808: l616.Serra i Soler, Marianol 1807: 1614; 1618; 1808: 1óló; 1618; 16110:,

l8O9: ll2;1810: l614 (carta de Francisca Ambroa, en abséncia);l8l2: ll2; 16/3; 116; 1716; ll9; llll; l8l4: 116; 1618;919.Thomás y Alvarez,Isabel: l8O9: ll2.Truciós, Josep de: 1807: 16110; 16lll; 16112; l8O8: 16/l; 1612.Urmeneta, Tomás Ignacio de: 1807: 16/2; 16/3; 1614; 16/5; 1616;

16/7; 1618; 1619; 16110; 16lll; 16112; 1808: l6ll; 16/2; 1613; 1614;

1615; 16/6; 1617; 1618; 1619; l6/t0; 16ltl; lll2:. 16l12; l8O9:. lll;16ll; ll2;312; 1612; lól3; l8l0: 2813, carta de Francisca Ambroa,per abséncia; 16/6; l/lO; 16/12; l8l2: l/2; 16/2; ll3; 16/3; 1713; l/4;1614; l8l4:16/l; 1815: 5/9.SAN CARLOS DE XILE:ÁtlvarezJiménez, Antonio: l8l 1: lól1.VALPARAfSO:Rodrlguez, José Antonio: 1808: 1ól9.VILLA DE LAS MERCEDES:Pedrosa, Blas de: l8O7l. 16/8: 16/12.

280 281

I¡:

¿t¡

,,¡#

:

iifI

CUBA:L,HAVANA:Aceval, José Matías de 1812: lO/2; lol2 (una altra).

EQUADOR:CUENCA:Landa y Ramírez, Josep Maria de (secretari provincial del bisbe):l8O7:2619.Ponte, Andrés Quintian (bisbe): l8O7:27/4;26/9; l8l}: 2611.

ESPANYA:BARCELONA:Mareca, Sebastian: 1814: l8l1 1.

ANGLATERRA:LONDRES:Gorcias, Juan: 1816: 1912.

PARAGUAI:ASUNCIÓN:Falcón, Manuel Francisco: l8l5: 18/2.Mañer, Juan: 181ó: 2913; ll5.Martínez Sáenz, Pedro Pablo: 1807: 2712; l9/3; l9l4; l8l5; 1916;l9l7; 1919; l9llQ; 19/ll;1808: l9l3; l9l5; 19/12; l8O8 l9/l; l9l2;19/6;2/7; l9l7; l9l8; l9l9; l9ll0; 19/11; 1809: t9ll; l9/2., l8l2:t9/2.MarIínez Sáenz, Sebastián Antonio: 1809: l9ll; l9l2; l8l2: 1912.Pons, Juan: 1808: 19/ó.

PERÚ:LIMA:Alsina i Pons, Ventura:. l8O7:26ll|; 16lll;26lll;26ll2i l8O8:26/2.Caricova, Benito Ambrosio: l8O7: 2617.Cavallero, Ramón: I 8O7 : 26 I 4; 26 I 5; 2617 ; 26 / 8; 26 I 9 ; 26/ lO; 261 I I ;26/ 12; l8O8: 261 l; 26/2; 2617.Monte, Luis de: l8l2: 116; ll8; ll8; lll}; llll.Rodríguez, Juan: 1808: 2ól8.Sánchez de Quiroz, Andrés: t8O7: 2614;27/9; l8O8: 2612;26/6;26/7; 1619;2619; lSlO 2615: 1812: 116.

Xarrer de Ircué, Francisco: l8l2: 1613.Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

URUGUAI:MONTEVIDEO:Alsina i Ambroa, Juan: 1810: 2618',6/ll; 6/ll; l9lll.7/12'Arce, Juan: 1808: 23ll; 3O/l; 612', 2Ol2; 2712; 913; 9/4; 4/6" ll/6;291 lO', lll.l; 19/ lI:' 3l l2', lO/12.Bargas, Pedro: l8O7 : 17 llo; 7 I ll'Bianqui, Bartolomé: 1809: 1812.

Bofamrll, Rafael: 1807: 8/8;30/8.Bueno, Alberto: l8O8: 23/4.

Bueno, Francisco: 1807: 9/8; 2218; l9l9; 16llO;24llO; 3l/1O'' 7lll"2l/ll; l9l12;26/12; l8O8:2ll; 1611; 3Oll; 6/2; l9/3;214;914; 1614;

3Ol4; 7/5; 1215', 2315; 416; 1116; 1816; 618 2Ol8; 319', 2419; SllO;

15/ lO; 29/ lO I I ll; l9l I I ; 261 I t; 31 12.Calderón de la Barca, Francisco: 1814: 8/10'

Camuso, Carlos: 1807: 3ll1; lll2; l4l2;2412;413;2O13; 1/4;414;

2515: l8l7; 28/7; ll8; 418; 8/8;8/8 (una altra); 2Ol8; 2218; 2918; 2/9;

319; 19 19; 2619; 3l lO; Ñ/ lO; 17 I lO; 241 lO; 3 I I lO; 7 I I l; I 4l I I ; 2l I I l;28ltl 9112', 26112', l8Q8 2ll',911', 16ll',2311; 612; l3l2', 2Ol2', 2712;

913; l2/3; 1913; 2613; 214; 914; 3014; 315;715; l4l5; 416; l116; ll/6;1,816; 2516; 217; 417; 917; t6l7; 2317; 618; l3l8; 2O/8; 2718; 3ll8; 319;

l1lg; 1719;2419; lllO;8ll} 22llO;29llj;29110;5/l l; 8/1 l; t2lll;l9l1l 26lll', 3ll2; loll2; loll2 (una altra); 17l12; 24112; 3lll2;1809: 14ll; 2lll; 28ll; 412; l8l2; 29/2', 2912; 2913; 814:' l9l4; 1616',

24t6; 1716;15/7; 1810: 1713 1616; 3O16; 418',2119; l8l4: l9l7; 518;

I 3 t 8; 519; 2219; 2419; 5 I lO; 221 lO l2l I I ; l8l I l; l0l 12; 17 I 12; 241 12;

1815: 7i 1; 2l/t',2512',2913 414: 2214;2914. 2715; 22/6; 218; 2319'

Camuso, José: 1816: l9l2'Caveza de Enríquez, Josep Dionisio: l8O7:23lll'Comas y Anglada, Salvador (Estancia de Juan Bautista Dagain):

1808: 3/12.Costa i Teixidor JoseP: 1808: 13/2

Diego, Ramón: l8lO:28/7 'Gahona, Gabriel: l8O8: 1211,2; 17/12; 17/12 (una altra); 3ll12;l8O9: l4ll.Galup, José Maria: 1808: 25ló; 319;2419;29/lO; 5lll;24112; l8O9:

20n.Guezzi, Carlos José: 1808: l9l3.Juanico, Francisco: 1807: 8/4; 2018" 2918;219:, 1919.

María y'Camuso, Rafael de: 1814: 18/11.

Molina, Mateo: 1808: 2311; 3}ll;612; l3l2;2012;2712;913; l2/3;19 I 3; 21 4; 9 I 4; 2l I 5; 2419; 81 1O; 15 I lO; 3 I l2', I 0/ I 2; I 809: l4l I ; 2l I l'

Montrestuque, Miguel de: l8l4: 6/lO; 6ll0 (duplicada).Parodi, Pascual: l8O7: 24/L;28/l; 3lll; l8l7; t/8; 8/8; l5/8;22/8;2918; 29/8;919; l2/9; l9l9; 2ll9; 2619; 3ll0; l0ll0; 17ll0; 24llO;3l/10; 7 lll; l4lll; 21lll; 28lll; 9/12; l2l12; 19/12; 26112; l8O8:2ll;9ll', 16ll; 16ll (una altra); 23ll',23ll (una altra); 30llt 30ll(una altra); 30/1 (una.altra); 612; l3l2; l3l2 (una altra); 2Ol2; 2712;913; l2l3; l9l3; 2613;2/4; 914; 16/4; 16/4 (tres cartes); 2314; 3Ol4;7 I 5; 14/ 5; 2l I 5; 231 5; 281 5; 41 6; I I I 6; I I / 6; l8l 6; 25 I 6; 217 ; 9/7 ; I 617 ;

2317; 518; l3l8;2018;27/8; 319; l0l9; 1719; 2419; lollO;8/10; 15/10;22llo; 5ll1; l2lll', l9lll;26111; 3ll2; loll2; lO/12; 12112; 17ll2;24/12;31/12l8O9: l4ll;2lll;2711;28/l; 412;2912;29/2; l8l3; ll/4; 29/4; 315;1016;817; l5l7; l2/8; l8l0: ó/1; 2Oll;2711;26/2.Porven, Alejandro: 1809: I ll2; l8/2.Prieto de Quevedo, Francisco: 1808:2311; 3O/l;6/2;1312.Santelisis, Manuel de: l8O7: l9ll2.Sres. del Cabildo de Montevideo: 1808: 25ló.Soler y Parodi, Maía Antonia: I 810: l4l12; 16/6', 3016; 7 l7 ; 23lll.Terradas, José: 1808: 216; 1116;2516.Vidal, Andrés Vicente: l8O7: 2619; 3llo; l7/l0', 26/12; l8O8: 2/l;l4l5;21/5;26lll; 1809: 412; l8/2.SANTO DOMINGO SORIANO:García Pichel, Manuel: l8Q7: l9/2; 413; l9/9; l8O8 2913; 715',

1809: febrero; 1813 16l 12.COLONIA:Rodríguez, Ignacio: l8O7 : 2Ol3; 1808: 3/9.

SENSE NOM DE LLOC:Branford, Guillermo: l8l2: 16/3.González, Josef Martín: 1809: lól3.Plaza, Nicolás: l8l5: lóló.

Documents inclosos en els Copiadors de caftes de Jaime Alsina iVerjés:

Compte del deure i I'haver de Pedro Pablo Martínez Sáenz anbJaime Alsina i Verjés, l9l7/1808.Compte de Francisco Sebastián Bueno amb Jaime Alsina i Ver-jés,24/911808.Compte d'Antonio Mont amb Jaime Alsina i Verjés, ló11011808.Carta reservada a Concepción, a Julián de Urmeneta, 1808: 16/9.Carta reservada a Julián de Urmeneta, Concepción, 1619/1808.

282 283

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Carta a Julián de Urmeneta, Thomás lgnacio de Urmeneta, An-tonio Mont, Concepción, Xile i Mendoza,29ltll|808.Comptes amb Julián de Urmeneta, l/3/1809.Nota de débit Julián Urmeneta, de Xile, amb Jaime Alsina e Hijo,anys 1811/1812.

7.2. Anciu de la Corona d'Aragó (ACA), Barcelona

7.2.1. Expedientes Remitidos a la Real Audiencia. Vistos en elAcuerdo:

l4llll79O, Barcelona. Registro 1.209. Ayuntamiento de Calella,Matriculados, Oficios Municipales, Real Cédula, Duda, Declaración,301711789, Barcelona. Registro 1.2Q9, pirg. 376.

Ayuntamiento de Calella, 281911789, Barcelona. Registro 1.209,pág. 584.

Ayuntamiento de Calella, Barcelona. Registro 1.209, pág. 674.7.2.2. Procesos seguidos ante el Tribunal del Real Consulado de Co-

mercio de Barcelona:Anys 17ól a 1814. Relación de pleitos civiles, siglos xvn-xx.Núm. 614: Francisco Alsina i Flaquer, año 1807.Núm. 1.150: Francisco Alsina y compañía, contra Antonio Durán,

socio de Ia casa de Fourret Durán y Compañía de la Villa de Zette,Francia, año 1780.

Núm. 4.970: Francisco AJsina i Mont, comerciante confitero yadroguer de Calella, contra Antonio Gallart, vecino de Sant Pol, y Jo-sep Tió menor, vecino de Calella, 1764.

Núm. 5.983: Francisco Alsina i Costas contra Miquel March.Núm. ó.049: José Alsina i Gener, comerciante de la ciudad de Fe-

rrol, contra Buenaventura Alsina i Viñes, Año 1828.

7.3. Anriu Históric Municipal de Calella (AHMC),del Museu-Arxiu Munictpal de la vila de Calella (MAMC),Calella, província de Barcelona

7.3.1. Administració General: Priülegios y Franquicias, Llibres:Núm. ó28: <Real Priülegio concedido en el Año 1784 por su Ma-

jestad a favor de la Villa de Calella,.Núm. 629: nReal declaración del Consejo de que la proporción

para los Oficios de República ha de ser entre no Matriculados, y Ma-triculados, con los de fija residencia y hábiles. Año 1792".

284

7.3.2. Població - Demografia:Núm. 3.877: Empadronamiento y específica relación de todos los

hombres, indistintamente desde la edad de 1ó años cumplidos enadelante que se hallan avecindados actualmente en esta Villa de ca-lella, con expresión de los nombres, apellidos, y clase de cada uno deellos, f,ormado en cumplimiento de lo mandado por el Muy. Sor. Go_bernador de Gerona. Villa de Calella, 2llllg}5.

Núm. 1.350: Padrón de todos los vecinos de la Villa de Calella concasa abierta, 1818

Núm. 1.248: Respuestas al interrogatorio del Gobernador Civil,1854.

7.3.3. Arxius patrimonials, Fons Alsina:Francisco Alsina i Costas: Comparyta comercial Alsina, March i ConaCapsa 1, Núm. 1.105: Companya de euirze Oliver a Galícia. Ba_

lang-Inventan, 1767 a 1777, insereix Notes de euirze Oliver com anegociant particular al marge de la Cia (1269-17gl) i Copiador deFactures de Joan Casalins per Manel Armengol (1790_l7g3j.

7.3.4. Companya Alsina, March i ConaCapsa 2, Núm. 181: Factures de Géneres tramesos a Veracruz,

1794-1802.Capsa 4, Núm. 1ó8: Copiador de carres, 1793-lg0l (la Cia.). Núm.

169: Copiador de Cartes, 1802-1808 (2aCia.).Capsa 10, Núm. 215: Nota de los efectos más aparentes de las pla_

zas de chile y Buenos Aires (sense data); Nota de efectos para BuenosAires, el Reino de Chile y Lima (sense data); Factura de un Baúl demitxas de seda de compta de Josep Alsina i Goy para bendre en Bue_nos Ayres, 81811785. Joan Bofill y Bonaventu¡a Bofill; cartas sueltasde Bonaventura Bofill, sobrino de Josep Alsina i Goy (l7gó).

Capsa 11, Núm. ó.35ó: producte net áe mercaderies exportades aVeracruz de 1794 a l8O2; Comptes de la Cia. Alsina, Maich i Conaamb diferents proveidors de Barcelona, 1794-lgor; Efectes exportatsa América el 1800; Llistat de mercaderies i preus a Xile (s/d).

Capsa l3: Copiadors de cartes de la Cia. Alsina, March i Cona i deFrancesc Alsina i Costas com a mercader particular, Any y número:1793: 6.Q47; 1794: 6.048; 1795 6.049., 1796:6.050; 1797: 6.OSt; 1798:6.052; t799: ó.053; 1800: ó.054; 1801: 6.055; t8O2 (2 vot.): 6.056t7;1803:2 ó.058; 1804 (2 vol.): 6.059/6O;1S05 (2 vol.): O.Oe t¡oZ; :'[jOO évol.): ó.0ó3/ó4; l8O7:. ó.0ó5; 1808: 6.0óó; 1809: 6.067/68.

- 2. Específicament, carta de Jaime Alsina i Verjés, Buenos Aires, 2 de generde 1803. Dirigida al seu cosí Francisco Alsina i óostas, de ra vila de c"i;li;.

il

285

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

7.3.5 Documentació Patrimonial de: Francesc Alsina i Costas; JosepAlsina i Goy; Francisco Alsina i Sivilla.

Capsa 14, Núm. 182: Comptes: Censos i Crédits atorgats a parti-culars, 175ó-1801. Insereix establiments i compres fetes per Josep Al-sina Goy i Joan Alsina. Núm. 255: Josep Alsina i Goy: Llibre deComptes: Censos i Arrendaments, 1752-1791; inclou dades familiarsdels Alsina. Núm. 256: Censos, deutes i havers de Josep Alsina i Goy iel seu fill Francesc, 1777-1804.

Capsa 15, Núm. 17ó: Llibre de Factures de Trameses Americanes,1794-18O4; insereix dates d'esdeveniments familiars (naixements,óbits, etc.). Copiador de Cartes, 1807-1808.

Capsa 16, Núm. 179: Llibre de Caixa, Comptes particulars, t792-1812.

Capsa 17, Núm. 175: Llibre de Factures i trameses a América perFrancesc Alsina i Costas, 1809-182ó.

Capsa 19, Núm. 214: Francesc Alsina i Siülla: Comptes de despe-ses de la tudoria de Francesc Alsina i Siülla, donada pel seu tutor ioncle Francesc Salvador i Sastre, 182ó-1831. Testament i altres do-cuments de F. Alsina i Costas a favor del seu fill i hereu Francesc Al-sina i Sivilla.

7.3.6. Capitols matrimonials y Documentació Patimonial:Capsa 19, Núm. 31 l: Josep Alsina i Goy:(I) Repartiment fet entre Joan i Josep Alsina, pare i fill, d'una pega

de te¡ra'al lloc dit Brunevol, comprada a Miquel Baiona, 291511757.Diüsió arbitral de la mateixa terra entre Joan i Josep Alsina, ger-mans,7/1177 63. Agnació de bona fe atorgada per Joan Alsina a favordel seu fill Josep Alsina.

(II) Venda d'un tros de terra al lloc Cabasteres a favor de Josep Al-sina a Sant Pere de Pineda, 17181176o; Insolutumdació atorgada perSalvador Aimelrjch d'un crédit a favor de Josep Alsina, 15¡1U1775.

Capsa 19, Núm. 3l l: Francesc Alsina i Costas:(I) Venda atorgada per Josep i Isidre Buch d'una casa al carrer Es-

glésia de Calella a favor de Francesc Alsina, 3ll12/l80l. Debitori deJosep Alsina i Veqiés a Francesc Alsina i Costas, 26/4/18ll, ante el No-tario Francisco Aromir y Placies. Venda de drets i absolució perpétuasobre una terra atorgada per Josep Alsina i Vergés a favor de Fran-cesc Alsina, 24l5ll&13. Segueix resta de documentació sobre la ditaterra: (a) Venda acarta de grácia de Josep Alsina i Vergés a FrancescAlsina, 2614118ll; (b) Venda de part de la mateixa terra al lloc dit laClota per Josep Ginebra de Girona a favor de Francesc Alsina,81411817. Donació i heretament particular d'un pati al carrer Església

286

de calella, atorgats per Josep Alsina i Goy a favor del seu fill FrancescAlsina, lll7ll792.

(II) Debitori de Josep cánoves a favor de Francesc Alsina, 2/l2lr77 I .Venda atorgada pels tutors del pubill Joan Alsina i pons a favor de Fran-cesc Alsina, d'una pega de te*a a les comes i altra a la coma Serra Fo-noyeda de Pineda, una com a venda perpétua i altra a carta de grácia,l3llll82o. segueix documentació complementária: (a) venda dél dretde rabassa morta en una vi_nya del Rieiany de Frares, comprat pel di_funt Joan Alsina,4/911776; (b) Apoca pel priu de les terres rr.nudes ator-gada per Teresa Llobet a Francesc Alsiná, 13llllg2}.

Capsa 20, Núm. 594: Francesc Alsina i Costa - Caterina Sit,illa: In_ventari de béns (111311826) i plet de la Tudoria de Francesc Alsina iSivilla. Testament de Francesc Alsina i costas i caterina Sivilla(1827); Inventari dels béns a. Testament de F. Alsina.

capsa 21, Núm. 189: copiadors de cartes de Francesc A.rsina i costascom a parricular: 1802-1803;3 1803_1804; 1804; 1805; 1805/1806; 1806;1807/1808; 1808; I t-1809/10-18r0; l8r5/18r7; l8l7/r818; r8r8/ r824.

3,. Especfficament, carta a Jaime Alsina i Verjés. Buenos Air-es, cre Francis-co Alsina i Costas, Barcelona, 9/6/1802.

287

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

8. Fonts publicades

8.1. Gu¡¡s o'Anxru:

Boncnano, Edwin (1971). Guide to the law and legal literature of Ar-gentine, Brazil, and Chile,Washington: Library of Congress.

- Cabildo de Buenos Aires, Escrutinio totales de Elecciones e índice de

Nombres, 1589/1821.

- Fondo Documental, Bandos de los Virreyes y Gobernadores del Rfode la Plata, I 7 4 I / I 809. Catálogo cronológico y temático. Adaptacióne índices por Graciela Swíderski. Buenos Aires, 1997.

Roonfcu¡z Br¡Nco, J. (1993). Guía del Arxiu Históric Municipal de

Calella. Publicacions del Museo-Arxiu Municipal; Ajuntament deCalella.

8.2. DocuurNrs

Acuerdos del Extinguido Cabildo de Buenos Aires, publicados por el Ar-chivo General de la Nación, Buenos Aires: Serie III: Tomo fV: Años1769/1773, 1928; Tomo V: Años 177411776, 1928; Tomo \lI:l7 77 I 17 81, I 929; Tomo VII: l7 821 l7 85, I 930; Tomo VIII: l7 86/ 17 88,1930; Tomo V: 1789/1791, Ed. Kraft, 1931; Tomo X: 1792/1795,1932; Tomo XI: 1796/1800. Serie IV: Tomo I: 1801/1804, 1925;Tomo II: 1805/1807, 192ó; Tomo III: 1808/1809, 1927; Tomo fV:1 8 10/l 8l l, 1927 ; Tomo V: 1812/181 3, 1928; Tomo VI: 18 1411 8 1 5,

1929; Tomo VII: 181ó/1817,1929.Asambleas Constituyentes Argentinas, seguidas de los textos constitu-

cionales, legislativos y pactos interproünciales que organizaron

289

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

políticamente la nación. Fuentes seleccionadas, coordinadas yanotadas en cumplimiento de la ley 11857 por Emilio Raügnani(Director del Instituto de Investigaciones históricas de la Facultadde Filosofía y Letras de la UBA). 7 toms. Buenos Aires: Peuser,1937. Del Tom I: Sesiones de Ia Asamblea General Constituyente(1813-1815); Sesiones del Congreso Nacional de las Provincias Uni-das del Río de la Plata (18161182o).

Moxó, Luis de, Baró de Juras Reales (1828). Entretenintientos de unprisionero en las provincias del Río de la Plata, siendo Fiscal de suMajestad en el Reino de Chile, Imprenta de José Torner, Barcelo-na,2 toms.

Calella-Veracruz: trdfic i comerg marítim als confins entre els seglesxwlt i xtx, Ed. Ajuntament de Calella, Departament de Cultura.

Cnnprrr, José (1748). Diario del Viaje y Misión al Río del Sauce reali-zado en 1748.Editat per la Casa Coni el 1930 i per l'Instituto de In-vestigaciones Geográficas.

Consulado de Buenos Aires, Anlecedentes, Actas, Documentos Tomo I(1785-1795). Publicats sota la direcció d'Héctor Quesada. Buenos Ai-res: Kraft Editorial; AGN, 1936. Tomo fII (1798). Publicats sota la di-recció d'Héctor Quesada. Buenos Aires: Kraft Editorial; AGN, 1947.

Diccionario de Autoridades'. Diccionario de la lengua castellana, enque se explíca el verdadero sentido de las voces, su naturaleza y ca-lidad, con las phrases o modos de hablar, Ios proverbios o refranes,y otras cosas convenientes del uso de la lengua.3 vol.'Madrid: RealAcademia Española, 1964 Ll726l.

Documentos para la Historia Argentina (1919). Buenos Aires: Facul-tad de Filosofía y Letras.

El Hogar español (1913) Estudio acerca de la República Argentina enrelación con los capitales españoles. Madrid: Imprenta y Litografíade Julián Palacios.

Hombres de la Argentina, de Mayo a Caseros (1983). Buenos Aires:Editorial Universitaria.

La. Coruña 1752, según las respuestas Generales del Catastro de Ense-nada, con introducción de Baudilio Barreiro (1990). Madrid: Edi-ciones Tabapress (Colección Alcabala del Viento, núm. l3).

Novísima Recopilación de las Leyes de España (mandado formar porel Rey Carlos IV, en que se reforma la Recopilación publicada porel Sor. Don Felipe II en el año de 1567, reimpresa últimamente enel de 1775. Y se incorporan las Pragmáticas, cédulas, decretos, ór-denes y resoluciones reales y otras providencias no recopiladas, yexpedidas hasta el de 1804). 12 llibres. Madrid, 1805.

290

ordenanzas de Ia llustre lJni¡¡ersidad y casa de contrat\ción, villa de

Bilbao, aprobada y confirmada por Felipe V el 2/10/1737, y Fernan-

do VII, el27/ó/1814.Pos¡oas, Gervasio (1920). Memorias, Director Supremo de las Provin'

cias del Río de Ia Plata en 1814. Madrid: Biblioteca Ayacucho;

América.Proyecto de Código Mercantil de 1824. AGurn¡uoNpEGUI, J' C' (19ó5)'

nPrirr.t". proyecto de Código de Comercio rioplatense (1824)',

RIHDRL, Buenos Aires, núm' 16, págs. 204-219.

Reglamento y aranceles reales para eI comercio libre de España a In'-dlas.

Sevilla: Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de

Sevilla; CSIC, 1978.RourRo, J. L.; Rorurpno, L. A. ( 19S5). Pensamiento político de la Eman'

cipación, I 790- I 825. 2a ed. 2 toms. Ayacucho'SorónzeNo PrREtn¡, J. (la ed. 1648). Polítíca Indiana' Próleg de J' M'

Ots Capdequí. 5 toms. Madrid. Ila ed. 1648].

Testimoniás, Jiicios, documentos de Mayo (19ó8). Buenos Aires: Edi-

torial Universitaria.

291Gab

riela

Dalla-C

orte C

aball

ero

t9. Bibliografia

9.1. B¡¡rrocRAFrA GENERAL

Actas y Estudios del IX Congreso del Instituto Internacional de Histo-ria del Derecho Indiano ( 1991). Madrid: Universidad Complutense.

Actas y Estudios del IX Congreso del Instituto Internacional de Histo-ria del Derecho Indiano ( 1990). Madrid: Universidad Compluten-se,1991.

Actas y Estudios del VII Congreso del Instituto Internacional de Histo-ria del Derecho indiano (1983). Buenos Aires: Pontificia Universi-dad Católica Argentina. T. L

AroNso Arv¡,nrz, L. (1992). nComercio exterior e atraso económico.Os intercambios de Galicia con Latinoaménca, 176411868". A:AroNso Álvennz, L, (coord.): Os intercambios entre Galicia e Amé-rica Latina, Economía e Historia. Universidade de Santiago deCompostela.

Arrer"rrn¡ v CrrvBR, R. (1924). In Huella de España en América. tr'l.a-

drid: Reus.

- (1939). Técnicas de investigación en la Historia del Derecho India-rzo. Méxic: José Pornra e hijos.

Assrnn-ANonrnu, L. (1987) . Iz peuple et la loi, Anthropologie historiquedes droits paysans en Catalognefrangaise. París: Librairie Généra-le de Droit et de Jurisprudence.

BenervroNor, A.; Cevuere, J. (1992). Hacer las Américas, las élites co-loniales españolas en el siglo x¡x. Madrid: Alianza América.

Ben¡¡sn, J. (1972). "Elites and cadres in Bourbon Chile". A: HAHR,52: 3, págs. 415-432.

Bnnxep¡s, J. (1992). EIs catalans ales fndies (1493-1530). Burócrates,

293

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

lclergues, professions liberals. Generalitat de Catalunya' Comissió

América i Catalunya (Col'lecció Joan Orpí)'B¡stenp C¡n¡ps, J. (1986). Casa y familia' Parentesco y reproducción

doméstica en Formentera, Pa|ma de Ma]lorca: Institut d,Estudis

Baleárics.

- (1992). nl-a estrechez del lugar. Reflexiones en torno a las estrate-

gias matrimoniales cercanaso. A: CsecÓN Jr¡r¿ÉN¡z' F'; H¡x'NÁ¡¡-

i¡z Fn¡Nco, J. (eds.). Poder, familia y consanguinidad en la Espa-

ña del Antiguo Régimen. Barcelona: Anthropos' Núm' 20'

Bnevo Con¡s, D. (1991). nl-os almacenes catalanes de salazón en Ga-

licia: características y procesos productivos" ' A: Pedralbe's: Revis-

ta d'História Modemá, Any XI, núm. I l, Universitat de Barcelona'

BuNc¡, C. (1927 llgl2l). Historia del Derecho Argentino' 2 vol' Buenos

Aires.cerner Trxo, J. (1939). nEvolución del derecho castellanoJeonés

clesde los fueros a la Nueva Recopilaciónn. A: Historia de Ia Nación

A:rgentina, desde los orígenes httsta la organización delinitiva en

lAdZ. Za ed. Buenos Aires: El Ateneo. Vol' II'C¡srno Esr:ElT ,s, R. oe (1940). oEl coneo y los medios de comunicación"'

A: Hístoria tle la Nación Argentina, desdc los orígenes hasta Ia organiu'ción definitiva en 18ó2.2a ed. Buenos Aires: El Ateneo' Vol' IV'

ceur¡, E. (1998). oRedes sociales y poder polltico: la trayectoria so-

cial, económica y política de una familia vasca, Buenos Aires'

17ó0l1850". A: Dossier Parentesco, redes lamiliares y sociabilidad

en el mundo hispanoamericano en los siglos wI I I y XIX. Institutode Estudios Bolivarianos, Universidad de Caracas'

Crc¡ncur¡, R. (1990). .Vida familiar y prácticas conyugales' Clases

populares en una ciudad colonial, Buenos Aires' 1800-1810'' A:

Boietín del Instituto ile Historia Argentina y Americena Emilio Ra'

vignani, núm. 2, Buenos Aires' págs' 9 1- 1 1 1 '

corurn, J. (1995). oProblemas teórico-metodológicos en la Antropo-

logía Jurídicao. A: Cur,Naur, Victoria; Srtnne, M' Teresa (coord')'

Pieblos indígenas ante el Derecho. Méxic: CIESAS; CEMCA'

Coxn, W. España baio el reinado de la Casrt de Borbón, desde 1700 en

que subii al *ono pelipe V, lusta la fttuerte de Cat"k¡s III acaecida

en 17g8, escrita en inglés y traducido al español por Jacinlo de sa'Ias y Quiroga, Madrid, 1846' 4 tomos'

Cur¡n¡uoNrE;J. C. (198ó). "Legalidad constitucional o caudillismo:el problema del orden social en el surgimiento de los Estados au-

tónomosdeliitoralargentinoenlaprimeramitaddelsigloxtx".

. A: Desat'rrollo económíco, vol.26, Buenos Aires'

294

- (1989). "Formas de identidad en el Río de la Plata luego de 1810".A: Boletín del Instituto de Historia Argentina y Americana Dr. Emi-lio Ravignani, UBA, Buenos Aires, núm. l.

Cr-u¡R¡rroNrr, J. C.; Bucr¡nrNosn, P. (1992). nProüncias, caudillos, na-ción y la historiografía constitucionalista argentina (1853/1930). A:Anuario IEIIS, núm.7, Tandil, págs.93-121.

Dene Conr¡, G. (1998a). oVida y muerte de una aventura en el Ríode la Plata, Jaime Alsina i Verjés, 177011836. Historia, Derecho yfamilia en la disolución del orden colonialo. Tesi doctoral dirigidaper la Dra. Pilar García Jordán en el marc del Programa <Conti-nuitat i canvi en la história d?mérica". Departament d'Antropo-logia Cultural, História d'América i Africa, Facultat de Geografiae História, Universitat de Barcelona.

- (1998b). "Recomendaciones y empeños en la sociedad colonial yposcolonial. Garantías jurídicas, poder y red socialo. Comunica-ció presentada al simposi Redes sociales y Poder en las sociedadeslatinoamericanas, Siglos XVI-XX, II Congreso Europeo de Intinoa-mericanistas, América Latina: cruce de culturas y sociedades. I-a di-mensión históica v la globalización fútura. Halle, Alemania.

- (1998c). nEl pariente en el recuerdo. Reflexiones en torno al con-cepto de diáspora mercantil catalana al Río de la Plata". A: Dos-sier Parentesco, redes familiares y sociabilidad en el mundo his-panoamericano en los siglos XVIII y XIX. A: Anuaio de EstudiosBolivarianos de la Universidad Simón Bolívar, Caracas, Veneguela.

Derc¡oo, J. (1978). nAmérica y el comercio de Indias en la historio-grafía catalana, 1892-1978>. A: Boletín Americanista, núm. 28, Bar-celona.

- (198ó). nEls catalans i el lliure comerg>. A: El comerg entre Cata-lunya i América, segles WIII i XIX.Barcelona: L'Aveng (Col'leccióClio).

Drrc.lpo, J.; Fteorna, J. M. (198ó). nEl comerg entre Catalunya iAmérica, ló80-1898'. A: El comerg entre Catalunya i América, se-gles XVIII i XIX.Barcelona: L'Aveng (Col.lecció Clio).

- (1996). nl-a diáspora atlántica: de Cadis a les Antilles, I 750- I 8ó0>.A: PÉnBz Ptcrzo, M. Teresa et al. (eds.). Els catalans a Espanya,1760-1914. Actes del Congrés. Universitat de Barcelona.

Diccionari dels catalans d'América (1992). vol. 1: A-Ci. Comissió Amé-rica i Catalunya 1992. Generalitat de Catalunya; Curial EdicionsCatalanes.

Er¡es, N. (1982). La sociedad cortesana. Méxic: Fondo de Cultura Eco-nómica.

295

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Escuonno, J. A. (1988). Historia del derecho: Historiografía y proble-nas. Madrid: Universidad Complutense.

- (1995 [1985). Curso de historia del Derecho. Fuentes e Institucio-nes político/adminis trativas. Madrid.

EspuNy To¡r¿¡s, M. J. (1992). uEl procedimiento mercantil en el Tri-bunal del Real Consulado de Cataluña>. A: El Real Consulado deComercio del Principado de Catalunya, 1758/1829. Bellaterra: Uni-versitat Autónoma de Barcelona.

FoNreNe LÁzeno, J. (1978). nColapso y transformación del comercioexterior español entre 1792 y 1827". A: HBnNANpnz Ar:tontu, Juan(comp.). Historia económica de España. Madrid: Libros de Lecturas.

- (198ó). ul.a crisi colonial en la crisi de l'Antic Régim>. A: EI co-merg entre Catalunya i América, segles XVIil i XIX. Barcelona: L'A-vene (Col.lecció Clio).

Fouc¡urr, Michel (1980). La.verdady las fonnas jurídicas. Barcelona:Gedisa.

Fn¡orne, J. M. (199ó). <La importdncia de tenir colónies, el marchistóric de la participació catalana en el complex espanvol d'ul-tramar>. A: Catalurtya i Ultramar, Poder i negoci a les colónies es-panyoles, 17 50-1914, Museu Marítim, Barcelona.

FnosrNr, V. ( 1995). Ia letra y el espíritu de la ley . Barcelona: Ariel (De-recho).

G¡ncre JoRoeN, P. (1992). "Reflexiones sobre el darwinismo social.Inmigración y colonización, mitos de los grupos modernizadoresperuanos (1821-1919)'. A: Bulletin Institut frangais études andi-nes, nurn. 2l, págs. 961-97 5.

Gencfe-Bequ¡no GoNzl,rnz, A. (L972). Comercio colonial y gueftasrevolucionarias, la decadcncia económica de Cádiz a raíz de laemancipación americana. Escuela de Bstudios Hispanoameri-canos de Seülla.

G¡ncf¡-G¡uo, A. (1950). Curso de Hiitoria del Derecho Español. 5aed. Madrid. Tom L

- (1953). "Historia, Derecho e Historia del Derecho. Consideracio-nes en torno a la Escuela de Hinojosau . AHDE, núm. XXIII, Ma-drid, págs. 5-3ó.

- (1971). Metodología de lahistoria del Derecho Indiano. Prdleg d'A-lamiro de Avila Martel. Editorial Jurfdica de Chile.

GeEnrz, C. (1996). Tras los hechos, Dos países, cuatro décadas y un an-trop ólogo. Barcelona: Paidós.

GrNznunc, C. (1981). El queso y los gusanos. El cosmos, según un mo-linero del siglo XVL Barcelona: Muchnik.

296

GrNzsunc, C. (1994). "Microhistoria: dos o tres cosas que sé de ella,.Manuscrits, núm. 12, págs. l3-42.

Goopy, J. (1990). kt lógica de la escritura y la organización de la so-ciedad. Madrid: Alianza Universidad.

* (1995). The expansive moment, the rise of social anthropology ínBritain and Africa, 1918/1970. Cambridge University press.

Gnossr, P. (198ó). "Storia Sociale e dimensione giuridica". A: Storiasociale e dimensione giuridica, Strumenti d'indagine e ipotesi de la-voro. Milá: Giuffré Editore. Págs. 5-19.

Gu¡nne, F. X. (1992). Modernidad e independencias. Ensayo sobre lasrevoluciones hispánicas. Barcelona: Mapfre.

Herp¡nfN DoNcnr, T. (1978). nMilitarización revolucionaria en Bue-nos Aires>. A: HelpBnfN DoNcnr, T. (comp.): El ocaso del orden co-Ionial en Hispanoamérica. Buenos Aires: Sudamericana.

- ( 1982). Guerra y finanza en los orígenes del Estadc> Argentino. Bue-nos Aires: Belgrano.

- (198ó). <Un cuarto de siglo de la historjografía argentina, 1960l1985". A: Revista Desarrollo Económico, núm. 100, vol. 25, Bue-nos Aires.

JonNsoN, T.; DeNorxrn, C. (1989). <Patronage: relation and system>.A: Wer¡.ec¡-Haonrn, A. (ed.). Patronagein Ancient Socíety.Lon-dres: Routledge. Págs. 219-238.

Justicia, Soctedad y Economía en la América Española (siglos XVI,XVII y XVIII) (1983). VI Congreso del Instituto Internacional deHistoria del Derecho Indiano, Valladolid.

K¡rl¡, K. ( 1993). oRosas and the Restoration of Order through popu-lism". A: SzucHlrl¡N, Mark; BnowN, Jonathan (ed.). Revolutionand Restoration. The Re.arrangement of Power in Argentina, 1776-l8ó0. University of Nebraska Press. Pdgs. 208-239.

Konor, J. C. (199ó). "Tulio Halperín Donghi y la historiografía ar-gentina y latinoamericana,,. Anuario IEHS, Tandil, núm. 11, págs.49-56.

L¡trNos A¡¡pr¡, J. (1989) Iniciación histórica al Derecho español.Barcelona.

Lrprtze., F. (1978). nEl proceso histórico de la codificación penal Ar-gentina". RIHDRL, Buenos Aires, núm. 24, págs. 6O-92.

LE¡ve, A. (1978). "La institución del arbitrio judicial en el Río de laPlata durante el período 1785-1810>. RIHDRL, Buenos Aires,núm.24, págs. 93-106

Lrveccr, A. (1974). Historia de la prueba en el proceso civil indiano yargentino (siglos XVI y XIXI. Buenos Aires: Depalma.

q

i{if.

ü,Ás

üs

il

ü:t¡,'

li,i

t/

ry,*,li

I

,;tt' I,t,

I

di

fil

297

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

I

LeveNs, R. (l920l2l). La Revolución de Mayo y Mariano Moreno.Bue-nos Aires.

- (1924). "Fuentes del Derecho Indiano". AHDE, núm. I, Madrid,págs. 55-74.

- (1951). Ins Indias no eran colonias. Buenos Aires: Espasa Calpe.

- (1953). "La concepción de Eduardo de Hinojosa sobre la historiade las ideas políticas y jurídicas en el Derecho español y su pro-yección en el Derecho Indiano". AHDE, núm. XXII, Madrid,págs.259-287.

- (1957). <Notas sobre la codificación en la historia del Derecho ar-gentino". RIHDRL, Buenos Aires, núm. 8. págs. 159-1ó8.

Lev¡, G. (1993). <¿Crisis de la historia económica y social?". A: B¡-RRo, Carlos (ed.). Historia a debate, Pasado y futu,"o. Actas del Con-greso Internacional, Santiago de Compostela. Tom I.

Lópnz, C. (1957). <El Instituto de Historia del Derecho a veinte años" de su fundación>. RIHDRL, Buenos Aires, núm. 8, págs. 187-208.Lonrce, S. (199ó). ul-a biographie comme probléme,. A: feux d'éche-

lles. La micro-analyse d l'expérience, París: Gallimard Le Seuil.Pirgs. 2O9-231.

LyNcn, J. (1987). ol-os caudillos como agentes del orden social: Ve-nezuela y Argentina, 1820-1850'. A: ANNrNo, A.; et al. America La-tina: dallo stato coloniale allo stato nazione, 1750/1940. Milá: Fran-co Angeli. Págs. 483-500.

- (1991). El siglo WIIL Historia de España. Barcelona: Crítica.

Mare¡vrup, C. (1987). "El comercio de Buenos Aires y sus respuestascoyunturales: el comercio de neutrales (1805-18Oó). A: BsRN¡r, A.(coord.). El "comercio libre" entre España y América (17ó5-1824).Madrid: Fundación Banco Exterior.

Melanruo, C.; PÉnrz, P. (1988). "El Reglamento de comercio libre enEspaña y América: principales problemas interpretativos>>, A: IaAmérica Espeñola en la época de las luces, Tradición, Innot,ación,Representacior¿es. Madrid: Cultura Hispánica.

Menrr.uz Unqut¡o, J. M. (1958). nUna Academia de Jurisprudencia enel Buenos Aires virreinal". RIHDRL, Buenos Aires, núm. 9, págs,t32-t33.

- (1992). "Aplicación del principio salus popuk suprema lex esto. La

crisis del Antiguo Régimen en el Río de la Plata". RIHD, nú,m..20,Buenos Aires, págs. 235-241.

MÁnquez Mecr¡s, R. La. emigración española a América, 1765/1824.Tesi doctoral. Universidad de Oüedo, s/d.

M¡nrfNsz Ss¡w, C. (1980). "Cataluña y el comercio con América,

298

el fin de un debate". A: Boletfn Americanista, núm. 30, Barce-lona.

MenrrnÉ,, E. (19ó9). "La historia del Derecho, disciplina histórica".RIHDRL, Buenos Aires, núm. 20, págs. 88-103.

Mrr¡ror P¡npo, A. (1987). <Estirpes catalanas en La Coruña: J. V.Galcerán, hombre de negocios y político liberal (17ó5-1837)". A:Pedralbes: Revista d'História Moderna, Any 7, núm. 7, Universitatde Barcelona.

MfNcuez ConNtrr-es, V. (1995). lns Reyes distantes. Imágenes del po-der en el México Vineinal. Castelló (Biblioteca de les Aules).

Mor-rNen, M. (19ó7). Díccíonario del uso del español. Madrid: Gredos.Munrlro Ru¡r¡n¡, F. (1922). "Codificación y sistema jurídico iberoa-

mericanoo. A: L¡v¡ccr, A. (coord.): Fuentes ideológicas y normati-t¡as de la codificación latinoamerica¿¿. Buenos Aires: Universidaddel Museo Social Argentino. Págs. 139-155.

Muno RoNrEno, F. (1987). nAdministración y sociedad en la Américaespañola hasta 1750n. A: ANNrr.co, A.; et al. America Intina: dallostato coloníale allo stato nazione, 1750/1940. Milá: Franco Angeli.Pdgs.448-454.

Oszr"er, O. (1982a). oReflexiones sobre la formación del Estado y laconstrucción de la sociedad argentina". A: Desanollo económico,vol. 21, Buenos Aires.

- (1982b). laformación del Estado argentino. Buenos Aires: Belgra-no.

Ors Ceporqur, J. M. (1940). <Transplante en Indias de las Institucio-nes castellanas y organización legal de Hispano-América hasta fi-nes del siglo xvrr>. \; Historia de la Nación Argentina, desde los orí-genes hasta la organización definitiva en 1 862 .2a ed. Buenos Aires:El Ateneo. Vol. III.

- (1975 [1941]). El estado español en Indias. Méxic: Fondo de Cultu-ra Económica.

PÉnnz MenrlN, A.; ScHoI"z, M. (1978). Izgislación y jurisprudencia enla Esopaña del Antiguo Régimen. Próleg de Mariano Peset. Univer-sidad de Valencia.

PÉxsz Prcnzo, M. T. (199ó). nl-os catalanes en España en el siglox¡x>. A: PÉxnzPtcl^zo, M, Teresa; et al. (eds.). EIs catalans a Es-panya, 1760-1914. Actes del Congrés. Universitat de Barcelona.

PrBrscHrr¡NN, H. (1987). <Estado colonial y mentalidad social: el ejer-cicio del poder frente a distintos sistemas de valores, siglo xvrrr".A: ANN¡¡ro, A.; et al. America l¿tina: dallo stato colonialc allo statonazione, 1 7 5 0/ I 940. Milá: Franco Angeli. P ágs. 227 -447 .

299

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

rs

Prrr¡oo, J. A. (1943). Buenos Aires colonial. Estudios Históricos.Bue-nos Aires: Bonaerense.

PoNs r Gunr, J. M. (1981). nEl mercado y la carta de población de Ca-lella". AHDE, núm. LI, Madrid, págs. 607-ó18.

PouNo, Roscoe (19ó5). Justicia conforrne a Derecho. Méxic: Letras.Pucrrssr, ra Valre, M. R. (1992). nl.a vigencia de la concepción his-

tórico-juídica de Altamira". RIHD, núm. 20, Buenos Aires, págs.335-375.

PuNre, A. I. (1994). ol-os intercambios comerciales de Córdoba con elpuerto de Buenos Aires en la segunda mitad del siglo xvrrr. El sec-tor de los comerciantes ". A: Anuario IEÉIS, núm. 9, Tandil, págs.35-ó1.

Reoerrr.r, S. (1947). El Instituto de Historia del Derecho Argentino yAmericano. Buenos Aires: Coni.

- (1949). "Derecho patrio argentino y no derecho intermedio>.RIHDRL, Buenos Aires, núm. l, págs. 59-ó2.

- (1959). <Ricardo Levene y el Instituto de Historia del Derechoo.RIHDRL, Buenos Aires, núm. 10, págs. 37-48.

Rrnó Dune¡.¡, L. (1987). Diccionario de Derecho. Barcelona: Bosch.Rrpoo¡s AroeN¡2, D. (19ó8). <En torno de la problemática de la his-

toria de la historiografía jurídica". RIHDRL, Buenos Aires, núm.19, págs. 2lO-217.

- (1992). <La Administración de justicia en el último siglo colonial.Una imagen a través de la literatura dieciochesca de América me-ridionalo. RIHD, núrr,.20, Buenos Aires, págs. 378-396.

Rocnuone, J. (1991). El Casal de Catalunya a Buenos Aires. Catalansa I'Argentina. Próleg de Jordi Pujol. Barcelona: Curial EdicionsCatalanes.

Rour¡Np, Norbert (1988). Anthropologie Juridique. París: PressesUniversitaries de France.

Rurz r Pasro, A. (1884). Historia de la Real Junta Particular de Co-mercio de Barcelona (1758-1847). Menorca: Nura.

Seres r Orrvsn¡s, R. (19ó4). Preséncia mataronina al Río de la Plata ales darreries del segle XVIII a primera meitat del XIX. Mataró.

S.4Ncurz, A. (1996). nl-os catalanes en la España del siglo xvrrr'. "A,:

PÉ.xnz Prcnzo, M. Teresa; et al. (eds.). E/s catalans a Espanya,17ó0-1914. Actes del Congrés. Universitat de Barcelona.

SANcr¡rz, Evelyne (1998). <Las transformaciones de una red social: elcaso de Estevan de Antuñano (1792-1847)". Comunicació presen-tada al simposi Redes sociales y Poder en las sociedades latinoame-ricanas, Siglos xvr-tcx, II Congreso Europeo de l-atinoamericanistas,

300

América Latina: cruce de culturas y sociedades. I^o. dimensión his-tórica y la globalización futura, Halle, Alemania.

SnvrcNy, F. (1979). Metodologla jurldica. Buenos Aires: Depalma.SeoaNe, M. L (1990). "Crianza y adopción el Derecho argentino pre-

codificado (1810-1870). Análisis de la legislación y de la praxisbonaerenseo. RIHD, núm. 18, Buenos Aires, págs. 355-438.

Socorow, S. (1989). oAcceptable Partners: Marriage choice in Colo-nial Argentina, 177811810>. A: LevnrN, A. (ed.). Sexuality and Mar-riage in colonial lntin America. University of Nebraska Press.Págs.209-250.

SorA t P¡npne, A. (199ó). "Comerciants catalans un xic especials.Anada i retor-n dels catalans ales Castilles en el segle xrx). A: PÉ-xnz Ptcrzo, M. Teresa; et al. (eds.). Els catalans a Espanya, 1760-1914. Acfes del Congrés. Universitat de Barcelona.

SzucnlreN, M. (1984). <Disorder and social control in Buenos Aires,1 8 1 0/ 1 8ó0 ". "Io urnal of I nterdisc iplinary H is t o ry, XY : I, págs. 83- I I 0.

T¡u Axzol.rrcur, V. (1980). <Consideraciones sobre la aplicación de laRecopilación de 1680,. R1F1D, núm. 8, Buenos Aires, págs. 331-39ó.

- (1992). Casuismo y sistema, Indagación histórica sobre el espíritudel Derecho Indiano. Buenos Aires: Instituto de Investigaciones deHistoria del Derecho.

Tep¡srn, J.; KTBIN, H. (1982). "The Royal Treasuries of the SpanishEmpire in America: Chile and the Rio de la Plata,. A: Accounts ofthe Royal treasuries of the Río de la Plata, ( 1634/1509). Durham:Duke University Press, vol. 3.

Tsnn¡oes r Senorrt, Ignasi (1998). <Antropología Jurídica: en tornoal replanteamiento de Louis Assier-Andrieu". A: Revista Areas,Murcia.

- (1988). <Política e injusticiao. A'. Mal natural, mal social. Introduc-ción a la teoría de las ciencias humanas. Barcelona: Barcanova.Páqs.295-324.

T¡rry, Charles (1992). Coerción, capital y los estados europeos, 990-1990. Ifadrrd: Alianza Universidad.

TouÁs v VerrrNTr, F. (1973). La. tortura en España, estudios históri-cos. Barcelona: Ariel.

- (1976). <Historia del Derecho e Historiao. A: Once Ensayos sobrela Historia. Madrid: Fundación Juan March. Págs. 159-181.

Tonnes Eues, J. (199ó). <La penetració comercial catalana a l'Es-panya interior en el segle xvrrr. Una proposta d'explicació". A: PÉ-xuz Ptcrzo, M. Teresa et al. (eds.): EIs catalans a Esparrya, 1760-1914. Actes del Congrés. Universitat de Barcelona.

",1I

$I

tp

301

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Tonn¿s S¡Nz, D. (1986) Historia del Derecho, bases para un concepto.Valladolid: Universidad de Valladolid.

Vrr-a.n, P. (1983). uHistoria del Derecho, historia total". A: Economía,Derecho, H istoia. Barcelona: Ariel.

We¡.r,¡cs-H¡onrtr, A ( I 989). <Introduction". A: Welr.nc¡-H.q.onrlr, A.(ed.). Patronage in Ancient Society.Londres: Routledge. Págs. I l-l l.

ZonnequfN Brcu, R. (19ó1). nl,a condiciónjurídica de los grupos so-ciales superiores en la Argentina". RIHDRL, Buenos Aires, núm.12, págs. 106-145.

Zonnequfn B,¡cu, R. (1988). Historia del Derecho Argentino. 2a ed.Buenos Aires: Perrot. T. I i U.

9.2. Blnr¡ocRAFrA crrADA

Arssnor, J. B. (1852, 2a ed. [1915]). Bases y puntos de partida para l"a.

organización pol{tica de la República Argentina. Buenos Aires: LaCultura Argentina.

AroNso Árvrnnz, L. (1976). Industialización y conflictos sociales enla Galicia del Antiguo Régimen, 1750-1830. Madrid: Akal.

- (1986a). "Crisi colonial i persisténcia de I Antic Régim a Galícia,17971183O". A: El comerq entre Catalunya i América, segles xvut ixrx. Barcelona: L'Aveng (Col'lecció Clio).

- (L986b). Comercio colonial y crisis del Antiguo Régimen en Galicia(1778-1818). La Corunya: Xunta de Galicia.

- (1987). "El comercio gallego con América entre 17ó4 y 1820: esta-do de la cuestión>. A: BBnN¡r, A. (coord.). E/ "comercio libre" en-tre Españay América (1765-1824). Madrid: Fundación Banco Ex-terior.

- (1988). oGalicia y el comercio americano. Las limitaciones delmodelo ilustrado de crecimiento económicor, Manuscrits, Barce-lona.

- (1996). <Emigrantes catalanes en Galicia, 176O-1832". A: PÉnpzPrc,q.zo, M. Teresa et al. (ed.). Els catalans a Espanya, 1760-1914.Actes del Congrés. Barcelona: Universitat de Barcelona. Págs. 97-108.

Arl¡vrn¡. v Cnsvn¡, R. (1948). Manual de Investigación de la Historiadel Derecho Indiano. Méxic: Instituto Panamericano de Geografíae Historia.

Au¡n¡r, S. (1993). uDel mercantilismo a la libertad: las consecuen-cias económicas de la independencia argentina>, A: Pn¡oos os ¡-¡

302

Escosune, L.; Ananar, S. In Independencia americana: conse-cuencias económicas. Madrid: Nianza Universidad. Págs. 201-21ó.

ANcuro, A. (1993). <Nire Jaun eta Jabea. La expresión de las formasprotocolarias en la correspondencia epistolar del setecientos>. A:Histoia a debate, Retorno del suieto, C. Barros ed. La Corunya. T.II, págs. 159-173.

Ass,toounreN, C. (1982). El sistema de Ia economía colonial. Mercadointemo, regiones y espacio económico. Perú: Instituto de EstudiosPeruanos.

- (1991). <Integración y desintegración en el espacio colonialu. A:Gnosso, J. C.; Srrve RrquEn, J. (comp.). Mercados e Historia. Mé-xic: Instituto Mora.

Beonn, V. (1997). "Introductionu. A: B¡o¡n, Veit (ed.). Citizenshipand Exclusion, Gran Bretanya: MacMillan Press. Págs. l-11.

Beruonr, D.; Voss, S,; WonrrueN, M. (1990). Las alianzas de familiasy la I'orrnación del país en América Iatina. Méxic: Fondo de Cultu-ra Económica.

B¡nnAN, J.; N¡Hu¡rr, B. (19ó8). Bases Económicas de la Revolución ar-tiguista. Monteüdeo: Edic. de la Banda Oriental.

B¡nnr,n"¡ GoNz/.tr:z, A. (1990). Casa, herencia y lamilia en la Cataluñarural. Lógica de kt razón doméstica. Madrid: Alianza Editorial,

B¡sunro Lenn¡ñec¡, R. (1983). Comercio y burguesía mercantil deBilbao en la segunda mitad del siglo xvrrr. Bilbao: Universidad delPaís Vasco.

Ber.cn¡No, M. (1942). Autobiografía (1770/1810) i Memorias sobre laexpedición al Paraguay y Batalla de Tucumán. Buenos Aires: Emecé.

B¡,NvsNrst¡, E. (1983) Vocabulario de las instituciones indoeuropeas.Madrid: Taurus.

BenNat, A. (1987). <Libre comercio (1778): un primer ensayo demodelo generalu. A: Benner, A. (coord.). El "comercio libre" en-tre España y América ( 1765- 1824) . Madrid: Fundación Banco Ex-terior.

BenrnaNo, M. (1998¿). nConflictos y crisis políticas dentro de las élitesde la ciudad de Guatemala al principio del siglo xrx>. Comunicaciópresentada al Simposio Redes sociales y Poder en las sociedades lati-noamericantas, Siglos xvl-xx, II Congreso Europeo de Intinoameri-canistas, América Intina: cruce de culturas y sociedades. In dimen-sión histórica y la globalización futura. Halle, Alemania.

- (1998b). <En busca de la estabilidad social: redes familiares y éli-te colonial en tiempos de crisisu. A: Dossier Parentesco, redes fa-miliares y sociabilidad en el mundo hispanoamericano en los siglos

303

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

ür

XVIII y X¡X. Instituto de Estudios Bolivarianos; Universidad deCaracas. [En premsa].

Br¡r¿r r MnssÉ,, J. (1902). Proyecto de una ordenanza reglamentaria delsetvicio obrero y doméstico de acuerdo con la legislación y tradicio-nes de la República Argentina. Rosario: Wetzel y Buscaglione.F90ll.

Bon,rNNeN, P. (1989). Justice and judgment among the Ti,¿. EUA: Wa-veland Press. [1957].

Bon¡s, W. (1983). Justice by Insurance, The General Indian Court ofColonial Mexico and the lzgal Aües of'the Half-Real. Londres: Uni-versity of California Press.

Bonc¡Nr, C. (1998). nÉlites y poder municipal en el Buenos Aires dela segunda mitad del siglo xvno. A: FrsnrR, J. (ed.). Actas del XICongreso Internacional de AHILA, Liverpool. Págs. 15-28.

Boscn, B. (1964). "El poder judicial en la Confederación Argentina(1854/18ó1)' , RIHDRL, Buenos Aires, núm. 15, págs. 1l-35.

Borr, E. (1990 [1957]) Familiay red social. Próleg de Max Gluckman.Madrid: Taurus Humanidades.

Bneorxc, D. A. (1983). Mineros y comerciantes en el México Borbóni-co, 1763/1810. Méxic: Fondo de Cultura Económica.

Bn¡vo L¡ne, B. (1992). nCodificación civil en Iberoamérica y en la Pe-nínsula ibérica (182711917). Derecho nacional y europeización>,A: Lev,cccr, A. (coord.). Fuentes ideológicas y normativas de Ia co-difieación latinoamericarna. Buenos Aires: Universidad del MuseoSocial Argentino. Págs. 79-139.

Bunrr, P. (ed.) (1993). Formas de Hacer Historia. Madrid: AlianzaUniversidad.

BunxnoroBn, M.; JoHNsoN, L. (1990). Colonial lntin America. NovaYork: Oxford University Press.

Bunzro, H. (1970). nNoticias biográficas de los alumnos de la Escue-la de Náutica del Real Consulado de Buenos Aires", Investigacio-nes y Ensayos, Buenos Aires, núm. 9.

Busros Ropnfcunz, M. (1991). "Familias de comerciantes y hombresde negocios en la Andalucía de la llustración. Fuentes, métodos ymodelos para su estudio>. A: La burguesía de negocios, Cadis.

- (1995). Ins comerciantes de la Carrera dp Indias en el Cádiz del si-glo XVIII (1713-1775). Cadis: Servicio de Publicación de la Uni-versidad de Cádiz.

C.e.r"rnonrr, J. K. (1976). Honour,family andpatronage, astudy of insti-tutions and moral t¡alues ín a great mountain community. NovaYork: Oxford Universitv Press.

304

Can¡rloNl B¡nf¡, J. (1996). <Catalanes de Galicia, 1830-1900>. A: PÉ-nezPrctzo, M. Teresa et al. (ed.). Els catalans a Espanya, 1760-1914, Actes del Congrés, Universitat de Barcelona, págs. 109-116.

Cennenes, F. or; Vanis, J. M. (1977). oEl Derecho electoral español( 1 80811 93ó)' . A: Las elecciones. Introducción a los sistemas electo-rales . Barcelona: Blume. Pirgs. 203-249.

C¡s¡nrnco, I. (1947). Historia del Derecho y de las Instituciones marí-timas del mundo hispánico. Madrid: José Ruiz Alonso Impresor.

CreranorNr, H. (1984). ocapital, comercio y capitalismo: a propósitodel llamado capital comercial". A: Modos de producción en Améri-ca Intina, Cuademos de Pasado y Presente 40, Méxic, págs. 1l l-135.

CrNqurcneur, M. (1998). uÉlite y poder: reflexiones acerca de loscomportamientos de la élite capitular porteña a fines del sigloxvrrr y principios del xrxo. A: Frsn¡n, J. (ed.). Actas del XI Congre-so Internacional de AHILA, Liverpool, págs. 29-43.

Coesrrvonru, J. (1993). nl-a independencia latinoamericana: hipóte-sis sobre los costes y beneficios". A: Prados de la EscosuRA, L.;A,uener, S. I-a. Ind.ependencia ameicana: consecuencias económi-cas. Madrid: Alianza Universidad. Pitgs. 17-27.

Curoro, V. (1975). Nuevo diccionario Biográficr: Argentino (1750-1930).Buenos Aires: Elche. T. I.

Cs¡có¡ JrlrÉ,NBz, F. (1987). "La familia en.España: una historia porhaceru. A: Ces¡y, James et aL. In familia en la España Mediterni-nea, siglos XV-XN. Barcelona.

CneNnroN, A. (1940). <La reorganizaciónjudicial". A: Historia de laNación Argentina, desde los orígenes hasta la organización definiti-ta en 1862.2a ed. Buenos Aires: El Ateneo. Vol. V.

Cnr¡n¡uoNrr, J. C. (1984a). Formas de sociedad y economía en His-panoamérica. Méxic: Enlace; Grijalbo.

- (1984b)."1n cuestión regional en el proceso de gestación del Estadonacional argentino. Algunos problemas de interpretación. Méxic:Instituto de Investigaciones sociales; UNAM.

- (1991). Mercaderes del litoral, Economía y sociedad en la provinciade Corrientes en la primera mitad del siglo X1X. Buenos Aires: Fon-do de Cultura Económica.

- (1995). .Acerca del origen del Estado en el Río de la Plata". A:Anuario del IEHS, Tandil, págs. 27-50.

D,lrrl ConrB, G. (199ó). <Control de la procreación y generizacióndel Derecho Penal en la Argentina decimonónica: un estudio decaso", Revista de Historia de las Mujeres ARENAL, Universidad deGranada, vol. 3, núm. 2.

305

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

ü

D¡rre Conrr, , G. (1997). "Espacios y estrategias de la integración, El li-naje cataldn de los Alsina desde el Caribe al Río de la Plata". A: ICongreso Internacional Nueva Españay las Antillas: de súbditos delRey a ciudadanos de la Nación. Castelló: Universitat Jaume I.

Dr EcH¡zrJ Lnztce., M. (1991). oEl fundamento jurídico-político delautogobierno americano según el pensamiento de Manuel Belgra-no". A: Actas y Estudios del IX Congreso del Instituto Internacionalde Historía del Derecho Indiano ( 1990) . Madrid: Universidad Com-plutense. T. l, págs. 351-365.

Dí¡z CeNo, A.; Crru¡,Nrns, J. S. (1992). Iecciones de Historia del Dere-cho Argentino. Buenos Aires: Abeledo-Perrot.

Df¡.2 R¡urNrrnfe, C. (1992). "La formación y el concepto del Dere-cho indianor. A: SANcnsz Bsrr¡, I. et al. Historia del Derecho In-diano. Madnd: Mapfre 1492.

Ecr¡evrnnr¡, E. (19ó8). <Antecedentes y Primeros pasos de la Revolu-ción de Mayoo. A: 25 de Mayo. Testimonios, luicios, documentos.Buenos Aires: Editorial Universitaria. Págs. 93-104.

ENs¡Ncr JruÉunz, O. L. (1990). Propios y arbitrios del Cabildo de Bue-nos Aires, 1580-1821 (Historia económica de una gran ciudad).Madrid.

Esrn¿oe, F.; RorcÉ, X.; BrrrnaN, O. (t993). Ente l'Amor i l'interés. Elprocés matrimonial a la Val d'Aran Barcelona: Garsineu Edicions.

F¡¡nÉ,N Gurr.rÉN; V. (1984). Importancia de los Tribunales Consulares:EI Consulado de Mar de Valéncia. Valéncia.

FenxÁNnnz PÉ,nrz, P. (199ó). El rostro familiar de la Metrópoli, Redesde parentesco y lazos mercantíles en Cádiz I 700/ I 81 2. Madrid: Si-glo XXI de España.

F¡nnBn, L. (1994). ol-'ús de la família per la burgesia de la Catalunyacentralu. A: PoNct, S.; Fennen, L. (coord). Família y canvi social ala Catalunya contempordnia. Barcelona: Eumo.

FrsHsR, J. (1987). uEl impacto del comercio libre en América duranteel último cuarto del sigio xvrrr,. A: Brnxer, A. (coord.) El "cotner-cio libre, entre España y América (1765-1824). Madrid: FundaciónBanco Exterior.

Frsnrn, J. R. (1993). El comercio entre España e Hispanoamérica(1797-i520), Banco de España, Estudios de Historia Económica,núm.2ó.

FoNr¡N¡, J. (199ó). <L'estudi de la histdria de la guerra al francés a Ca-talunya: un gran objectiu a cobrir en la proximitat del segon cente-nari ". A: Guera N apobónica a Catalunya ( I 80 8- I 8 I 4 ) : Estudis i do-cuments. Barcelona: Publicacions de I'Abadia de Montserrat.

30ó

F*ep¡n¡, J. M. (1995). Catalunya i ufuramar: poder i negoci a les coló-nies espanyoles, 1750-1914. Barcelona: Consorci de Drassanes.

Fuxes, G. (19ó8). oBosquejo de nuestra revolución". A:25 de Mayo.Testimonios, Juicios, documentos. Buenos Aires: Editorial Univer-sitaria.

Fusrer. oE Cour¡Nc¡s (1984). Ia. ciudad antigua.Barcelona: PenÍnsula.G¡r.¡rt¡nrNr, H. (1974). Negocios y política en la época de Ri.vadavia.

Braulio Costa y la burguesía comercial porteña, I 820/ 1830. BuenosAires: Platero.

- (1982). uComercio y Burocracia colonial: A propósito de TomásAntonio Romero'. A: Invesfigaciones y Ensayos, Buenos Aires,núm.28 inír¡,.29.

- (1985). nEl rubro pertenencias extrañas: un caso de confiscacióna los españoles de Buenos Aires, 1812o. A: Cuadernos de HistoriaRegional, Luján/Universidad Nacional.

- (198ó). nl-os españoles de Buenos Aires después de la Revoluciónde mayo: la suerte de una minorÍa desposeída del poder", Revistade Indias, Madrid, vol. XLVI, núm. 178.

G¡rrsco, J. (1992). Quince revoluciones y algunas cosas mds. Madrid:Mapfre.

GenevecLr,r, J. C. (1983). Mercado interno y economía colonial. Mé-xic: Enlace; Grijalbo.

- (1987). nEl RÍo de la Plata en sus relaciones atlánticas: una balan-za comercial (1779-1784)" i <Crecimiento económico y diferen-ciaciones regionales: el Río de la Plata a fines del siglo xvruD, A:Economía, sociedady regiones. Buenos Aires: Ediciones de La Flor.

Genevacrre, J. C.; Fn¡prIN, R. (1992). Hombres y muieres de la colo-nia, Sudamericana, Buenos Aires.

Genevecrre, J. C.; MonnNo, J. L. (comp.). (1993). Población, socie-dad, familia y migraciones en el espació rioplatenses, Siglos xvar yxrx. Buenos Aires: Cántaro.

G¡ncf¡ BELsuNcB, C. (19ó3). <Prohibición de matrimonio entre espa-ñoles y americanas", RIHDRI, Buenos Aires, núm. 14, págs. 47-58.

Gencfe-BequERo GoNzÁLEz, A. (1989). Comercio y burguesía mercan-til en eI Cádiz de Ia Canera de Ind.ias. Cadis: Diputación de Cádiz.

G¡ncf¡-Gerlo, A. (1974). <Cuestiones de historiografía jurÍdica",AHDE, núm. XLfV, Madrid, págs.74l-764.

GrrlaeN, J. (1989). "Sobre el carácter del comercio colonial y los pa-trones de inversión de un gran comerciante en el Río de la Platadel siglo xvln>. A: Boletín del Instituto de Historia Argentina Dr.Emilio Ravignani, núm. 1, Buenos Aires, págs. 5l-70.

307

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

s

Gnr*reN, J. (1993). nFamilia y relaciones de producción en la campa-ña rioplatense colonial. Algunas consideraciones desde la BandaOrientalu. A: G¡nevecru,, J. C.; MoneNo, J. L. (comp.). Población,sociedad, familia y migraciones en el espacio ríoplatenses, SigloswIII y xft. Buenos Aires: Cántaro.

GrNzuunc, C.; PoNt, C. (1991). nEl nombre y el cómo: intercambio de-sigual y mercado historiográficor. A: Ret¡ista Historia Social, núm.10, Valéncia.

G¡or I Gercnner¡, A. (1953). Calella, su origen y evolución. Calella:Ajuntament de Calella.

Grneuoo, L. (1997). "Dal Re alla costituzione e ritorno. Cerimoniepubbliche e conflitti politici in Nuova Spagna dal 1808 al l8l4u.A: Annali della Fondazione Luigi Einaudi,vol. XXXI, pdgs.237-290.

G¡.ucxr'r¡.N, M. (19ó7). The iudicial process among the Barotse of Nort-hem Rhodesi¿. Nova York: Manchester University Press. [Man-chester: Manchester University Press, 1955].

GoNzAr¡z BBnNeroo, P. (1987). nEl levantamiento de 1829: el imagi-nario social y sus implicaciones políticas en un conflicto ruralu. A:Anuario dcl IEHS, nt3rr,.2, Tandil.

GoNzltnz, J. C. (1992). Influencia del Derecho español en América.Madrid: Mapfre.

Gonnrrt, J. L (1968). nDe la necesidad de instmir y morigerar a lospueblosn. A:25 de Mayo, Testimonios, Juicios, documentos. Bue-nos Aires: Editorial Universitaria. Págs. 48-56.

Gnasrs, P. (1990). oEls Baralt, navegants d'Arenys de Mar i llur lli-natge a Américar. A: Catalans a lcs Amériques i altres escrits. Bar-celona: Fundació Miquel Torres.

GscnN¡rz¡n, F. (1988). Historia Social de Grecia. Madrid: Akal.Guenxe, F. X. (1989). uHacia una nueva historia política: actores so-

ciales y actores políticosn. A: Anuario del IEHS, núm. 4, Tandil,pdgs.243-265.

- (1998). <Política antigua y política moderna en las revolucioneshispánicas". A: FrsHen, J. (ed.). Actas del XI Congreso Interna-cional de AHILA. Liverpool. Págs.248-266.

Gu¡nnrno RrNcóN, A. (199ó). "El poder político local y la conforma-ción de las élites regionales en la sociedad colonial: el caso de laGobernación de Girón en los siglos xvu y xvlrrD. A: Repista Histo-ria y Sociedad. MedellÍn: Universidad de Colombia.

Gurenp y L¡nn¡unr, T. (1913/14). Historia del Consulado y Casa deContratación de Bilbao.2 vol. Bilbao.

GurneuoxpEcul, J. C. (19ó5). .Primer proyecto de Código de Co-

308

mercio rioplatense (1824)". RIHDRL, Buenos Aires, núm. ló,págs.204-219.

Gu¡¡.r-¿r'loNoEGUI, J. C. (1969). <Notas para el estudio de la justiciamercantil patria en las provincias argentinas" . RIHDRL, BuenosAires, núm.20, págs. ll7-135.

H¡ns, P. P. (1979). Belgrano, su perfil humano a través de su accióndesde el Consulado. Municipalidad de General Sarmiento. [Incloula Real Cédula de erección del Consulado de Buenas Ayres y la ReIa-ción de los méritos y servicios de Don Domingo Belgrano Pérez, Ca-pitón del Regimiento de Caballería de Milicias de la ciudad de Bue-nos Airesl.

H¡sEn^d¡s, Jürgen (1981). Historia y crítica de la opinión pública.Bar-celona: Gustavo Gili.

H¡r.p¡nfN DoNcnr, T. (1969). Historia contempordnea de América I¿-tina, M.adnd: Nianza Editorial.

- (1972). Revolución y guelra, fonnación de la élite dirigente en la Ar-gentina ciolla. Buenos Aires: Siglo XXI.

- (1985). Reforma y disolución de los Imperios ibéricas, 1750-1850.Madrid: Alianza Editorial.

- (1993). "The colonial letrado as a Revolutionary intellectual: DeánFunes as seen through his Apuntamientos para una BiografÍar. A:SzucHu¡r¡, Mark; Bnowu, Jonathan (eds.). Revolution and Resto-ration. The Reanangement of Power in Argentina, 1776-1860. U¡i-versity of Nebraska Press. págs. 54-74. [Versió castellana a: Anua-rio de la Escuela de Historia de la Universidad Nacional deRosariol.

H¡nrNc, C. (19óó). El imperio hisprinico en América. Prdleg de Ricar-do Zorraquín Becú. Buenos Aires: Solar; Hachette.

HrNo¡ose y NevrRos, E. (1993 [1915]). El elemento germánico en eIDerecho español.Introducció de Francisco Tomás y Valiente. Ma-drid: Marcial Pons.

Ic¡-ÉsrBs Fonr, J. (1971). In població del Maresme a la llum dels Cen'sos generals. Mataró.

lv'tzcoz, J. M. (1993). <Actores sociales y redes de relaciones en lassociedades del Antiguo Régimen. Prouestas de análisis en historiasocial y política". A: Historia a debate, Retorno del suieto. La Co-nrnya: Carlos Barros. T. II, págs. 341-354.

Inazusrn, J. (1968). Ensayos históricos. Buenos Aires: Editorial Uni-versitaria,

JonNsou, L. (1988). nl-a manumisión de esclavos en Buenos Aires du-rante el Virreinato". Revista Desanollo Económico, Buenos Aires.

309

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

JoHNso¡q, L. (1993). "The military as catalyst of change in late colo-nial Buenos Airesu. A: SzucH¡.r¡N, Mark; BnowN, Jonathan (eds.).Revolutian and Restoration. The Rearrangement of Power in Argen-tina, 177ó-18ó0. University of Nebraska Press. Págs. 27-55.

Kess¡p¡pu, S. ( I 997). <A critical approach to a corpus of business let-ter in Greekn. A: DLscourse and societty, Londres, vol. 8, núm. 4.

Ktcze' J. (198ó). Ernpresarios coloniales. familias y negocios en la ciu-dad de México durante los Borbones . Méxic: Fondo de Cultura Eco-nómica.

L¡rorr, G.; JonNsoN, M. (1995). Metáforas de la vida cotidiana. M.a-drid: Cátedra; Teorema.

L¡upÉ,nIinB, A. (1998). "El "público" del antiguo régimen (Nueva Es-paña)o. A: F¡snnn, J. (ed.). Actas del XI Congreso Intemacional deAHILA. Liverpool. Pitgs. 232-247.

Lr, Gorr, J. (198ó). "Histoire médiévale et histoire du droit: un dialo-gue difficile". A: Storia sociale e dimensione giuridica, Strumentid'indagine e ipotesi de lantoro. Milá: Giuffré Editore. Pdgs. 23-ó3.

Lnrrnvnr, Georges (1982). 1789: Revolución frances¿. Barcelona:Laia.

Leparrr, B. (199ó). "De l'échelle en histoire>. A: Jeux d'échelles. ln mi-cro-analyse d l'expérience. París: Gallimard Le Seuil. Págs. 7l-94.

Lnvecc¡, A. (19ó6). <Formación del Poder legislativo rioplatense".RIHDRL, Buenos Aires, núm. 17, págs. 158-181.

- (1972). Historia del Derecho Penal Argentirzo. Facultad de Derechoy Ciencias Sociales, Instituto de Historia del Derecho Ricardo Le-vene, Lecciones de Historia Jurídica IV. Buenos Aires: EditorialPerrot.

- (1979). ol.a interpretación del Derecho en la Argentina del sigloxtx". RIHD, núm. 7, Buenos Aires, págs. 23-122.

- (1991). uElección bianual y confirmación de los Alcaldes ordinariosbajo la Ordenanza de Intendentes del Río de la Plata>. A: Actas y Es-tudios del IX Congreso del Instituto Internacional de Historia del De-recho Indiano (1990). Madrid: Universidad Complutense. T. I.

LrvnNe, R. (1929). "La leggi della India en el diritto nuovo, la forma-zione giuridica dei futuri dirigenti della Revoluzioneu. A: La Ri-voluzione dell'America spagnola nel I 8 I 0. Floréncia: Vallecchi Edi-tore.

- (1945). Historia de Moreno. Buenos Aires: Espasa Calpe (Bibliote-ca Hombres representativos de la Historia Argentina).

- (l950a [1920]). In Revolución de Mayo y Mariano Moreno. Ensayohistórico. Contribución al estudio de los aspectos polltico, jurídico y

310

económico de la Revolución de 1 8 10. 4a ed. 3 toms. Buenos Aires:Peuser.

LEvsNE,, R. (1950b). .Los primeros codificadores argentinos: ManuelAntonio de Castro y Pedro M. Somellerai. RIHDRL, Buenos Aires,núm.2, págs. l3l-135.

L¡v¡, G. ( 1 990). In herencia inmaterial. la historia de un exo rcista pia-montés del siglo wil, Nladn.d: Nerea.

LrN¡cBno pr r¡. FuBNrs, M. (1992). El nombre y los apeLliáos. Tecnos(Colección Semilla y Surco, de Ciencias Sociales. Series de Derecho).

LrNrrns or Estn¡o¡ (1978). Manual de Historia del Derecho (español,

indiano, argentino ) . Buenos Aires: Abeledo-Perrot.Lópnz, V. F. (1911). Historia de Ia República Argentina, su origen, su

Rev olución y su desarrollo p olltico hasta I 8 5 2. lO toms. Buenos Ai-res: Librería de la Facultad; Nueva Edición.

Lópsz M¡cunr, O.; Cucere, M. (1995). "La institucionalización de laMatrícula de Mar: textos normativos y consecuencias para la gen-te de mar y maestranza". A: M¡nrfNEz SHAv, C. (coord.): El Dere'cho y el mar en la Españtt moderna. Granada: Llniversidad de Gra-nada. Págs. 217-241.

Lóp¡,2 Ros¡s, J. (1996). Historia cottstitucional argentina. PrÓleg deGermán Bidart Campos. Buenos Aires: Astres.

Lucen, C. (1986). "Merchants". A: Socotow, Susan; Ho¡Bn¡vrex,Louisa (ed.). Cities and Society in Colonial Latin Americ¿. Univer-sity of Nerv Mexico Press. Págs. 47-75.

LvNcn, J. (19ó7). Administración colonial española, 1782-1810. El sis-tema de intendencias en el Vineinato del Río de la Plata. Buenos Ai-res: Eudeba.

LrBwnlrvx, K.; Ap¡¡úsor.¡ Hosspr, E. (1983 t19411)' The CheyenneWay. Conflict and case law in primitive iurisprudence. Norman(EUA): University of Oklahoma Press.

Lr-ovsr, J. (1974). Cartes a Veracruz, comerQ americd i guena napoleÓ-

nica en la correspondéncia de Cabanyes, Cortecans, Pasqual i Cia,

t804-18I3. Mataró: Caixa d'Estalüs Laietana.

- (1980). Ia matícula de Mar i la província marítima de Mataró alsegle xvttt. Barcelona: Dalmau.

- (1986). Akina, March i Cona (1794-1809). Mataró. lPremi Iluro1e8sl.

M¡¡N¡, H. (18ó4). Ancient Inw, Its connection with the Early Historyof'Society, and its Relation to Modem 1des. Nova York Holt. [Ree-dició: Introducció de Lawrence Rosen. Tucson: University of Ari-zona Press, 198ó1.

311

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

r'f

- (188ó). Dissertations on Early law and custom. Nova York: Holt.

- ( I 889). <Théorie de la preuve' . A: Études sur I'histoire du droit. Pa-rís: Ernest Thorin Éditeur.

- (1993 [1893]). El Derecho antiguo considerado en sus relacionescon la historia de la sociedad primitiva y con las instituciones mo-dernas. Part general. Madrid: Civitas.

M¡rxÉ, ArrÉs, J. C. (1995). <Los instrumentos jurídicos de la circu-lación mercantil y la actiüdad económica catalana en el sigloxvuI". A: ManrfNBz SH¡w, C. (coord.). El Derecho y el mar en laEspaña moderna. Granada: Universidad de Granada. Págs. 357-383.

MerrNowsrt, B (1982). Crimen y costumbre en la sociedad salvaje.Barcelona: Ariel.

Mnnrluz Unqut¡o, J. M. (1965). "Las sociedades anónimas en Bue-nos Aires antes del Código Ciül'. RIÉIDRZ, Buenos Aires, núm.16, pirgs. 3l-74.

- (1981). Bilbao y Buenos Aiiies. Proyectos dieciochescos de compañí-as de comerclo. Universidad de Buenos Aires.

- (1984). nEl saber profesional de los agentes de la administraciónpública en Indiaso. A'. Estructuras, gobierno y agentes de adminis-tración en la América española (siglos XVI, WII y XVIU). VI Con-greso del Instituto Internacional de Historia del Derecho Indiano.Valladolid. Págs. 251-27 6.

- (1987a). nSolidaridades y antagonismos de los comerciantes deBuenos Aires a mediados del SetecientosD. A: Investigaciones yEnsayos, núm. 53, Buenos Aires, págs. 47-8ó.

- (1987b). ElVirreinato del Río de la Plata en la época del Marqués deAvilés (1799-1801).2a ed. Buenos Aires: Plus Ultra (Colección VCentenario).

MenrfNez Gr¡ón, J. (1967). <La historia del Derecho mercantil espa-ñol y el Derecho Indiano". RIHDRL, Buenos Aires, núm. 18, págs.72-80.

MenrfNsz S¡rew, C. (1981) Cataluña en la can-rera de Indias, 1680-I 7 5 6. Barcelona: Crítica.

- (1987). nEl libre comercio y Cataluña: contribución a un debate".A: BrnNer, A. (coord.). El "comercio libre" entre España y América( I 7 6 5 - I B 2 4 ) . Madrid: Fundación Banco Exterior.

M¡nrrnÉ, E. (1981). Los regentes de Buenos Aires. La reforma judicialindiana de 1776. Buenos Aires: Universidad de Buenos Aires.

Mnreuonos Ap¡nrcro, D. (1995). <Administración y jurisdicción deMarina en Cataluña (1714-1777)". A: M¡nrÍN¡z SH¡w, C. (coord.).

312

EI Derecho y el mar en la España moderna, Granada: Universidadde Granada. Pdgs. 27 3-299.

Meon¡No, S. (1960). ol-a condición política y jurídica de la Revolu-ción de Mayo". RIHDRL, Buenos Aires, núm. 11, págs. ll-22.

Mnr¡tnn Penr:o, A. ( 196ó). Correos marítimos entre Falmouth y Ia Co-ruña, 1ó89/1815. La Coruña: Instituto José Cornide de EstudiosCoruñeses.

- (1971). Economía marítima de la Galicia Cantdbrica en el siglowttL núm.32. Valladolid: Universidad de Valladolid.

- ( I 973). Negociantes catalanes y sus lábricas de salazón en la Ría deArosa, I 780/ I 830. La Corunya.

M¡nc¡osn I RrBA, J. (1978). Catalunya i l'imperi napoleónic, Barcelo-na: Publicacions de I'Abadia de Montserrat.

MBncHÁ,N Arvenez, Antonio (1981). El arbitraie, estudio histórico-iurí-dico, Sevilla: Universidad de Sevilla.

MIn t Mon¡c¡s, D. (1982). Compilació Histórica de Calella, Barcelona:Cedro.

More, M. (1995). "La marina mercante colonial en la legislación bor-bónica (1700-1828)'. A: M,q,nrfNez Sn,q.w, C. (coord.). El Derecho yeI mar en la España modema. Granada: Universidad de Granada.Págs. 173-217.

Mor¡s, P. ( 1985). In burguesía mercantil en la España del Antiguo Ré-gimen. Madrid: Cátedra.

Mor"rNBn I PRADA, A. (1989). I-a Catalunya resistent a la dominaciófrancesa 1808/12. Barcelona: Edicions ó2.

MoNNr,n SeNs, R. Q9laa). "Actuación de los catalanes en la Repúbli-ca Argentina, antes y después de su independencia". Conferénciallegida a I'Ateneu Barcelonés el 27ll2ll9l3. A: Labor de confrater-nidad.Imprenta de los Sucesores de Hernando. Págs. 9-25.

- (l9l4b). <El Buenos Aires de ayer y el de hoy". Conferéncia llegi-d,a ala Casa de América, de Barcelona, el l2llll9l4. A: Labor deconfraternidad. Imprenta de los Sucesores de Hernando. Págs.29-45.

- (l9l4c)..EI Periódico, el libro y la cátedra como vehículos de con-fraternidad". Conferéncia llegida al Centro de Cultura hispano-americano, de Madrid, el l4llll9l4. A: Inbor de confiatemi.dad.Imprenta de los Sucesores de Hernando. Págs. 49-é5.

- (l9l4d). ul-as Bellas Letras como vehículo de la confraternidadhispano-argentina>. Conferéncia llegida a l?teneo de Madrid el19ll/1914. A: I-a.bor de confraternidad.lrnprenta de los Sucesoresde Hernando. Págs. 69-90.

313

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

Mon¡ ¡ VIu, M. T. (1990). Societat, economía. Calella 1737 i 1758.Mataró. [Premis Iluro],

Mon¡no, J. L. (1967). .Estructura social de Buenos Aires en 1778". A:

Anuario del Instituto de Investigaciones Históricas, núm. 8' UNR,Rosario.

Mons,No, Manuel (19óS). oRevolución en Buenos Aires,. A: 25 de

Mayo. Testimonios, luicios, documentos. Buenos Aires: EditorialUniversitaria. Págs. ó8-75.

Mone¡{o, Mariano (19ó8). "Orden del díau. A:25 de Mayo. Testimo'nios, Iuicios, documentos. Buenos Aires: Editorial Universitaria.Págs.7ó-80.

MónNsn, M. (1992a). "La problemática de la periodización de la his-toria latinoamericana de los siglos xvul-xxD. A: Anuario IEHS,núm. 7, Tandil, págs. 3l-39.

- (1992b). Aventureros y proletarios. I'os emigrantes en Hispanoamé'ríca. Madrid: Mapfre.

Mourouxr¡s , Z. (1988a). Contrabando y control colonial en el sigloxv¡¡. Buenos Aires: CEAL.

- (1988b). oBurocracia, contrabando y autotransformación de lasélites: Buenos Aires en el siglo xvII>' A: Anuario IEFIS, Tandil'núm. 3, págs. 213-248.

- (1988c). nPower, Cornrption and Commerce: the making of theLocal Administrative Structure in Seventeenth-Century BuenosAires'. A: HAHR, ó8:4, Duke University Press.

- (1992\. nParentela, poder y administración: el Rlo de la Plata en lasegunda mitad del siglo xvrrr". Mimeo.

* (1998r¿). *Redes sociales, comportamiento empresario y movili-dad social en una economía de no mercado (El Río de la Plata enla segunda mitad del siglo xvItI)u. A: Zn¡enro, Blanca; B¡rnc, Ma-ría; Orrno, Hernán (comp.). Reproducción Social y Sistemas de

Herencia en una perspectíva comparada. Europa y los palses nue-vos (siglos WIII al )O(,). Buenos Aires: Instituto de Estudios His-tórico-Sociales, Facultad de Ciencias Humanas, Universidad Na-cional del Centro de la Provincia de Buenos Aires. Págs. ó3-81.

Muno Rous,no, F. (1984). <Instituciones de gobierno y sociedad enIndias (1700-t76O)". A: Estructuras, gobierno y agentes de admi'nistración en la América española (síglos XVI, XVII y XVIII). VlCongreso del Instituto Internacional de Historia del Derecho In-diano. Valladolid.

N¡n¡NcIo, E . (1992). I-a independencia de Uruguay. Madrid: Mapfre.N¡v¡nno Froma, P. (1992). El Consulado de Buenos Aires, 1 790- 1 80ó '

314

Madrid: Universidad Complutense de Madrid (Colección TesisDoctorales, núm. 63/92).

NrcorBr:rr or, r-e Qu¡¡qr¡Ne, M. A. (1992). El Cabildo de Buenos Aires,1776/1795. Madrid: Universidad Complutense de Madrid (Colec-ción Tesis Doctorales, ním. 64192).

OpooNr,, J. (1982). oEl comercio rioplatense ante la crisis del ordencolonialo. A: De historia e historiadores, Homenaie a José Luis Ro-mero. Méxic: Siglo XXI.

Ors Ceponqur, J. M. (1958). Instituciones. Barcelona: Salvat Edito-res.

- (19ó9 [1943]). Historia del Derecho español en América y del Dere-cho Indiano. Madrid: Biblioteca Jurídica Aguilar.

Ors Cerorqur, J. M.; MerecóN, J. (1983). Solórzano y Ia Política In-diana. Méxic: Fondo de Cultura Económica.

Peñe, R. (1967). ol-a aplicación del Derecho castellano-indiano porlos Tribunales judiciales de Córdoba (1810-1820)'. RIHDRL,BUe-nos Aires, núm. l8 (1291169).

PÉn¡,2 Corr¡po, J. (1993) . Una aprotimación histórica al concepto iu-rídico de nacionalidad (la integración del Reino de Aragón en la Mo-narq uía his pdnic a ) . Zaragoza.

PÉrrz HBnn¡no, P. (1988). Plata y libranzas. I¿. articulación comercialdel Méxic borbónico, El Colegio de México.

PÉrBz-Pn¡Np¡s, J. M. (1973). Historia del Derecho Español. Part Ge-neral. Madrid: Darro.

P¡rrr, C. {1979). La Compañía mercantil baio el régimen de las Orde-nanzas del Consulado de Bilbao, 1737/1829. Sevilla: Universidadde Seülla.

Pr¡NrNc, E. (1993). "Conflicts in the Portuguese colonial Administra-tion: trials and errors of Luís Lopes Pegado e Serpa, Provedor-Mor da Fazenda Real in Salvador, Brazil, l7l8-21". A: ColonialI-atin American Historical Review, núm. 4, vol. 2.

- (1994). "Contrabando na legislagáo portuguesa durante o perfodocolonial". A: Sociedade Brasileira de Pesquisa Histórica. Anais daXVI Reuniño. Salvador.

- (1997a). Controlling contaband: mentality, Econorny and Societyin Eighteenth century Río de Janeiro. PHD Thesis, Johns HopkinsUniversity.

- (1997b). "Passive Resistance: portuguese diplomacy of contra-band trade during King John V's Reign (1706-1750), . Arquipélago,História, 2a série.

Pruurrrn, K. (1989). Las documentos personales. Introducción a los

315

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

problemas y la bibliograf{a, del método humanista. Madrid: SigloXXI.

Por¿Nco ArcÁ,Nrane, T. (1992). Ias Reales Audiencias en las Pro¡¿in-cias americanas de España. Madrid (Colecciones Mapfre).

PoroNro C¡rveNrr, J. (1934). Ia jurisdicción en materia de comercioy legislación en vigor en los países dc América Central y meridional yeuropeos de mayor interés para el comercio español. Próleg de Joa-quín Garrigues. Madrid: Librería General de Victoriano Suárez.

Poxs r Gun¡, J. M. (1993). Diai d'uns anys de guerra (1808-1814).Arenys de Mar: L?ixernador Edicions (Collecció El Montalt).

Posprsr¡-, Leopold (1971). Anthropology of law: a comparative theory.Nova York: Harper & Row.

PouNo, R. (1950). La.s grandcs tendencias del pensamiento iurldico.Barcelona: Ariel.

Pucr,rrst Le Var,rn, M. R. (1991¿). "Los asesores letrados de los al-caldes y del Cabildo de Buenos Aires (1810-1821)", p¡¡¡p, núm.19, Buenos Aires, págs. 281-325.

- (l99lb). "El asesor letrado del alcalde en el Virreinato del Río dela Plata,. A: Actas y Estudios del IX Congreso del Instituto Intema-cional de Historia del Derecho Indiano ( 1990) , Universidad Com-plutense de Madrid, Madrid, T. L

Rrver, J. ( 1996). nMicro-analyse et construction du socialn. A: Jeuxd'échelles. I"a micro-analyse á. I'expérience, Gallirnard Le Seuil, Pa-ris (15i3ó).

Rocn, A. (1991). <La jurisdicción comercial en la gobernación deMontevideo. La Diputación consular/El Consulado,. A: Actas yEstudios del IX Congreso del Instituto Internacíonal de Historia delDerecho Indiano. Madrid: Universidad Complutense; T. II.

Rocr, D. (1988). Argentina (1516/1987) dcsde la colonización españo-la hasta Raúl Alfonsín Madrid: Alianza Editorial.

Ropnlcu¡z Anzu¿, f Q947). "Las regiones españolas y la poblaciónde América, 1509-1538'. A: Revista de Indias, Any VIII, núm.27,Consejo Superior de Investigaciones Cientfficas, Madrid,

Ro¡es, R. (1929). Carta escrita al Diario La Nación,221411928. A: Lavida y la obra d¿ Ricardo Monner Sans, 1853/1927. Buenos Aires:Librerla de A. García Santos.

Ro¡.oAN Vrnon¡o, R. (1989). Ins jueces de la Monarqufa Absoluta, suestatuto y actividad iudicial. Corona de Castilla, siglos xvr-xvru. lr'{;a-

drid: Universidad de La Laguna.Rou¡no, J. L. (1945). Sobre la biografía y la Historia. Buenos Aires:

Sudamericana.

31ó

Ro¡vrrno, J. L. (19ó5). El desanollo de las ideas en la sociedad argenti-na del siglo XX. Méxic: Fondo de Cultura Económica (ColecciónTierra Firme, Historia de las ideas contemporáneas, vol. VIII).

RosrN, Lawrence (1989). The Anthropology ofJustice, traw as Culturein Islamic Society. Lewis Henry Morgan Lectures. Cambridge:Cambridge University Press.

RusseLL, B. (1993). Sociedad humana: ética y política. Madrid: Cáte-dra [1a ed. 1954].

Sessey, F. (1984) La Sociedad argentina. España y el Rlo de la Plata.Buenos Aires: Macchi.

Sere ps TounoN et al. (1971). Artigas, tierray Revolución. Montevi-deo: Arca.

SerrNes, P. (19ó7). nDefensa de la carta misiva y de la corresponden-cia epistolar". A: El defensor. Madrid: Nianza Editorial. Págs. 19-1 13.

S¡rv¡ton¡, R.; BnowN, J. (1993). nComercio y proletarización en laBanda Oriental Tardocolonial. La estancia de las vacas, 1791-1805". A: Fnepx¡N, R, (comp.). In historia agraria del Río de la Pla-ta colonial. Las establecimientos productivos.2 toms. Buenos Ai-res: CEAL.

S¡rv¡tont, R. (1993). "The brakdown of social discipline in the Ban-da Oriental and the Littoral, 1790-1820". A: Szucrn're¡¡, Mark;BnowN, Jonathan (ed). Revolution and Restoration. The Rearran-gement of Power in Argentina, 1776-18ó0. University of NebraskaPress. Págs. 74-103.

SÁNcs¡z Ar.aonNoz, N. (19ó7). <La saca de mulas de Salta al Perú,177811808'. A: Anuario del Instituto de Investigaciones Históricas,núm. 8, Universidad Nacional del Litoral, Rosario, págs. 261-312.

SÁncnez Be¡-¡-¡, f. (1992). "Historiografía jurídica indianao. A: SAN-cnez BBr,r¡, I. et al. Historia del Derecho Indiano. Madrid: Mapfre1492. Págs. l5-33.

SÁNcHrz Dn Tnoupson, M (1953). Recuerdos del Buenos Aires viney-n¿l. Buenos Aires.

Serrru, G. (1990). L'impresa come soggetto storico. Milá: Il Saggiatore.S¡eRnA., V. (19ó7). Historia de la Argenti¿a. Buenos Aires: Cientlfica

Argentina.Srrv¡, C. (1937). El Poder Izgislativo de la Nación Argentina. Tom I:

Antecedentes I 8 10- I 854. Ia Parte I 810- I 827 . Buenos Aires: Cáma-ra de Diputados de la Nación.

SIrv¡, H. A. (1993). El comcrcio entre Españay el Río de Ia Plata (1778-1810).Banco de España, Estudios de Historia Económica, núm. 26.

I{

31,7

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

S¡nón TennÉs, A. (1987). nl.a familia catalana en el Antiguo Régi-men". A: C¡sey, J. et al. La familia en la España Meditenánea, si-glos w-xtx. Barcelona.

Strvrs, H. (1974). La expulsión de los españoles de Méxic (1821-l,828).Méxic: Fondo de Cultura Económica.

SurrH, A. (1997 [1759]). La teoría de los sentimientos morales. Ma-drid: Alianza Editorial. Págs. 227 -322.

Socorow, S. (1978). "La burguesla comerciante de Buenos Aires enel siglo xvrrr>. A: Desarrollo Económico, 18: 70, págs. 205-21ó.

- (1983). The burocrats of Buenos Aires, 1769/1810, Amor al RealSeruicio. Durham: Duke University Press.

- (199t [1978]). Los mercaderes del Buenos Aires vírreinal: familia ycomercio, Buenos Aires: Ediciones de la Flor. lTítulo original: Themerchants of Buenos Aires, 1778/1810. Family and commerce.Cambridge: Cambridge University Pressl.

Socorow, S.; Hospn^a¡r.¡, L. S. (comp.). (1986). Cities and Society inColonial Intin America. University of New Mexico Press. (1993).Ciudades y sociedad en Intinoamérica colonial. Méxic: Fondo deCultura Económica.

Srorcxx,, V. (1997). "The "Nature" of Nationalityu. A: B¡o¡n, Veit(ed.). Citizenship and Exclusion. Great Britain: MacMillan Press.Págs. ó1-80.

Sruosn, E. F. S. (1984). Ia trata de negros en el Río de la Plata duran-te el siglo xrl. Buenos Aires: Libros de Hispanoamérica.

SzucHrrl¡N, M. (1993). <From imperial hinterland to growth pole: Re-volucion, change and restoration in the Río de la Platar. A:SzucH¡vr¡¡, Mark; Bnowx, Jonathan (ed.). Revolution and Resto-ration. The Rearrangement of Power in Argentina, 177ó-1860. Uni-versity ofNebraska Press. Págs. l-2ó.

Teu Axzo¡r¡cur, V. (1957). "Un reglamento para el Supremo Poderjudicial en 1813". RIHDRL, Buenos Aires, núm. 8, págs. 152-159.

- (1962). <Acerca de la fundamentación de las sentencias en el de-recho patrio". RIHDRL, Buenos Aires, núm. 13, págs. 181-198.

- (1977). Ia codificación en la Argentina, mentalidad social e ideas jurí-dicas (1810-1870l. Buenos Aires: Imprenta de la Universidad (Co-lección de Estudios para la Historia del Derecho Argentino, vol. XI).

- ( 1987). Izs ideas iurídicas en la Argentina, siglos nx-xx. Buenos Ai-res: Periot.

TsnRAp¡s r Senonrr, I. (1992). Eliza Kendall. Reflexiones sobre una an-tibiografía, Barcelona: Publicacions d'Antropologia Cultural, Uni-versitat Autdnoma de Barcelona,

318

T¡enrs, G. (19ó2) El Consulado de Buenos Aires y sus proyecciones enla Historia del Río de la Plata. Buenos Aires.

Tocqunvrrre, A. (19ó9). El Antiguo Régímen y la Revolución Madrid:Guadarrama.

To¡rf,s v VAtruNr¡, F. (19ó9). El Derecho Penal en la Monarquía abso-luta, siglos xw-xwil. Madrid: Tecnos.

- (1982). Gobiemo e Instituciones en la España del Antiguo Régimen.Madrid: Alianza Editorial.

- (1983 ll979l). Manual de Historia del Derecho español. Madrid:Tecnos.

- (1989). Códigos y Constituciones (1808-1978). Madnd: AlianzaUniversidad.

- (199ó). nlndependenciajudicial y garantía de los derechos funda-mentaleso. A: I¿ constitución argentina de nuestro tiempo. BuenosAires: Ciudad Argentina. [Seminari, Facultad de Derecho y Cien-cias Sociales de la UBA, en el context de reforma de dret constitu-cional de 1994.1

Tonnp Rpv¡rro, J. (1970). La. sociedad colonial. Páginas sobre Ia socieáadde Buenos Aires entre los siglos WI y XIX. Buenos Aires: Pannedille.

UoeoNoo, E. Diccionario biográfico colonial argenlino. Buenos Aires:Huarpes, s/d.

V¡crNs Vrvps, Jaime (dir.). (1959). Historia Social y Económica de Es-paña y América. Tom IV, vol. II: Burguesía, industrialización yobrerismo. Barcelona: Teide.

V¡r¡n, P. (1987). Cataluña en la España moderna. Investigaciones so-bre los fundamentos económicos de las estructuras nacionales.Bar-celona: Crítica.

V¡r¡-¡r.osos, S. (1965). Comercio y contabando en el Río de la Plata yChile, 1700-181,1. Buenos Aires: EUDEBA.

- (19ó8). El comercio y la crisis colonial, un mito de la Independen-cia. Santiago de Xile: Ediciones de la Universidad de Chile.

Vruyns, R. (1999). El soldat de Pandora. Una biografia del segle XX.Barcelona: Proa (Perfils).

Vrves, M. (1980). nEl Código de Comercio español de 1829 y su vi-gencia en Córdobao. RIHD, núm. 8, Buenos Aires, págs. 457-471.

Vo¡¡ Jr¡Bnr¡.¡c, R. (1974). Bromas y veras en Ia 'juri-sprudencia. BuenosAires: Ediciones Jurídicas Europa-América.

- ( 1 993). El Derecho de la vida cotidiana. Valéncia: Tirant lo Blanch.

Y¡ñnz Gelranoo, C. (1991). <La emigración catalana a América. Unavisión de largo plazo". A: In Emigración española a ultamar1492/1914. Madrid: Antonio Eiras Roel.

319

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

- (1994). Saltar con red. In emigración catalana a Améríca, 1830-/930. Tesi doctoral. Universidad Autónoma de Barcelona (Bella-terra) [edició en microfixes].

- (1995). Emigración ultramarina y familia catalana en el siglo xrx.Ins Moreu Rabassa de Calella. Caixa d'Estalvis Laietana. [AccéssitIlurol.

- (1996a). .El perfil ultramarí de l'economia catalanao. A: Catalu'nya i Ultramar. Poder i negoci a les colónies espanyoles, I 7 50- 1 9 I 4.Barcelona: Museu Marítim.

- (199ób). In temprana emigración catalana a América, I830-1870.Madrid: Nianza.

Zrntco, H. (1998). "La élite capitular porteña y los conflictos de pre-cedencias, siglo xvrrr. A: FrsHnn, J. (ed.). Actas del XI Congreso In-ternacional de AHILA. Liverpool. Págs. 2-14.

Zonnequrw BBcu, R. (1992). Estudios de Historia del Derecho. BuenosAires: Instituto de Investigaciones de Historia del Derecho; Abele-do-Perrot. T. II i III.

320

Índex

Pnór¡c, per Pilar García JordánAgraiments.Sigles utilitzadeslNrnopuccró

l. Hrni,Ncr¡, EMTcRACIó r Nou ESTATUS.

1.1. El fadristern de Calella1.2. L'emigracií a Buenos Aires i l'accés a les insti-

tucions locals1.2.l. El cabildo i l'espai jurisdiccional d'Alsi

na i Verjés1.2.2. La creació del consolat de comerg

(r7e1-r794) .

1.2.3. Justícia llega consular i estil de comerg

Le co¡¡stnuccró DEL PATRIMoNT2.1. Les experiéncies comercials

2.1.1.. La societat Alsina-Llovet i les activitatsd'assisténcia.

2.1.2. La circulació de la informació i el con-trol de I'espai

2.1.3. Els negres de Jaime Alsina i Verjés ilegalitat de I'esclavitud.

2.

71l1315

2527

37

45

51

63

7l71.

72

85

95

32t

la

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero

2.2. El paper del créditde la xarxa social

2.2.1. Recomanacions i tertúlies2.2.2. L' acompliment de l'obligació

3. Lrs LLErs I ELS IARANYS or re ¡usrfcrR3.1. El funcionament judicial i el poder de les re-

comanaclons3.2. Les invasions angleses i la transformació judi-

cial.3.2.1. El

oDefensa, i la militarització local .

3.2.2. Contraban i suborn. La retroactiütat nor-mativa del derecho del círculo

3.2.3. Embudos, priesas, escollos y codazos. Lesmetáfores de la justícia i de la burocrá-cia

3.2.4. La lluita pels cabildos: Parodi i Santa Co-loma a Montevideo i Buenos Aires.

L¿, r¡mfua AlsrNe DAVANT ntr MovrprrNr or, MRlcoe r8ro

4.1. Família i negocis4.1.1 . Les aliances matrimonials de les filles de

Jaime Alsina i Verjés i Francisca Am-broa abans de 1810

4.1 .2. La segona generació de la família Alsinai la invasió d'Espanya

4.1.3. La societat comercial Alsina e Hijo i lescarreres matrimonials a Santiago deXile i a Tucumán

4.2. La ruptura dels llagos familiars a causa de I'in-compliment del pacte mercantil (1818-183ó)

4.2.1. La llei de confiscació de les pertinencesestranyes i el plet Alsina-Alsina.

4.2.2. Pewivéncia legal i canvi jurídic: el ter-mini ultramarí de Prova

322

mercantil en la construcció

sentiment de la nReconquesta>, la

1031,07

tt2

t2t

r21

t27

127

140

150

159

1,67

167

169

175

187

203

203

213

4.

5. Dpr vELL oRDRE AL Nou. Er nner pERDUT I EL DRET

RECUPERAT 2215.1. Jaime Alsina sota l'esguard de les noves auto-

ritats 2215.1.1. Llibertat de tránsit i desterrament en la

redefinició nacional .

5.1.2. Les contribucions forgoses5.2. El poder legislatiu, els canvis judicials i la per-

vivéncia del dret colonial5 .2.1 . El concepte de ciutadd a l'assemblea

238

238de l'any xtrl i l'estatus d'estranger deJaime Alsina .

5.2.2. La condició d'espanyol europeu, el filldel país i la redefinició del mérit per-sonal 245

5.2.3. Canviar-ho tot per tal que res no canvii?El retorn a la recomanació, al conso-lat, al cabildo i a la seguretat indivi-dual

6. Cor.rclusroNs.

252

. 228

. 233

265

7. FoNrs rNtnrrns 2757.1. Archivo General de la Nación (AGN), Buenos

Aires. 2757.2. Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA), Barcelona 2847.3. Arxiu Históric Municipal de Calella (AHMC) 284

8. Foxrs PUBLIcADES

8.1. Guies d'Aryiu8.2. Documents

289289289

293293302

9. BrguocR¡rIe9.1. Bibliografia general9.2. Bibliografia citada

323

Gabrie

la Dall

a-Cort

e Cab

allero