Gemma Bermudo

Fragments cotidians

Fragments cotidians

Representació il·lustrada de “ A butxacades” de Joan Todó

Conjunt de fragments de diferents històries de la vida cotidiana. Cada fragment està il·lustrat amb un escenari o personatge important segons la meva percepció.

“... També es divendres, va pensar, i avui la jove se’n va a la discoteca, i em demanarà diners. I jo em quedaré al sofà, pensant què faig, què faig, on busco feina a la meva edat, qui m’agafarà a mi ara que els mobles els fan amb ordinador i jo encara gràcies si se fer anar el comandament a distància per canviar canals i pujar el volum...”

Fragment “Divendres”

“... Algú va descobrir que Jaume T. no existia. Per això, un dia que havia decidit anar al pis, un dimecres de setembre encara caloròs, el va sorprendre, per primera vegada en molt de temps, el timbre de la porta; en obrir, va trobar-se davant d’un homenet pàlid, suós i rabassut que li allargava una carta. Apressat, l ’homenet pàlid va dir que li portaba una notificació de l ’ajuntament... la Regidoria de Població el comminava a presentar-se a l ’Ajuntament, ja que durant la comprovació pa-dronal de cara als comicis electorals hi constaben irregularitats. La primera es que en aquella adreça no hi constava ningú real. Ja que, segon fet: la seva partida de naixement era incorrecta. Joan T. i Cinta J. mai van tenir cap fill...”

Fragment “Via administrativa”

“...L’ Alison venia dels estats units, era una jove una mica estrafolària i tenia el cabell de color vermell tirant cap a rosa. Li agradava el Pop Rock modern que es sentia en pubs poc coneguts i locals de merda de Barcelona. No parlava molt bé el català ni tampoc el castellà. Tothom que frecuentaba en aquells locals que l ’Alison havia descobert mesos abans, cotillejaven sobre la seva vida, venia de California o de Nova York? Es família dels Nirvana? que hi fa aquí? Ella es sentaba a la barra, prenia una cervesa belga que es deia Chouffe i donava voltes pels carrers del Raval..., que s’amaga darrera de la noia del pèl rosa?...”

“... La noia entra a l ’aula. Diu “Good Morning” però ningú contesta. Es la primera hora del matí a fora encara fosqueja. L’encarregat de la setmana, Dani, es a la pissarra escrivint la data en anglès; la mira esperant la seva aprovació i ella el felicita. Respira fondo. S’hi posa: palplantada al mig de la tarima, diu “ Silence, please!...”

Fragment “Aula”

“... Mira, conec un camioner de Godall que desprès de passar dues setmanes fora, arribava per la nit a Santa Barbàra i què, diràs que ja està, deu minuts i a casa..., doncs no, parava, demanava habitació al Diego, dormia allà i l ’endemà arribava al poble... que com ès?Ai, collons, és que l ’esperava la dona amb ganes de treure-li punta al llapis... i clar, ell de nit estava destrossat...”

Fragment “De com Òscar lo Galtut va deixar la beguda”

“... Mirar-la. Nomès mirar-la. Jugant a intentar edivi-nar de qè viu, com viu, que pensa. Quins somnis té. On va nèixer. Observar atentament les seves sabates, les mitges, el vestit, els pantalons. Que llegeix. La manera com agafa la bossa. Mirar-la, però no massa.No seure davant seu, excepte alguns dies.No seure massa lluny. No cridar l ’atenció; si jo la veig cada dia, segur que ella em veu a mi. No mirar-la fixament; una mirada sempre n’atreu un altre. Que no pensi que sóc un obsès. Però veure-la...”

Fragment “Un abisme que et mira”

“... I la veia, com cada vespre al tornar de la feina, estirada al sofà, tocant Nothing else matters dels Metallica, una canço que l ’hi recordava aquells moments quan estaba amb en Joan... abans que la deixès per anars’en de gira amb el seu grup.Ni parlava, ni menjava, tancaba els ulls i pensava en ell, una nota, una caricia, un acord..., l ’únic que espero es que algun dia obri els ulls i vegi al seu company de pis, ansiòs per abraçar-la, ansiòs per estimar-la, ansiòs...”

“... Estimada Berta:..De vegades em va la sensació que vaig perdre el temps ficant-me en política. Sobretot en aquella època. No hagues passat per la pressó, no hagués hagut de marxar del país. Però se que, si hi hagues fet una vida normal tampoc haguès escrit res digne de tans records... La mare ja m’ho deia: estudia, treballa, no moguis brega, casa’t amb la Berta i fes-la feliç, que era la meva xicota... no se si ho recordes. La vaig deixar fugir...Suposo que t’has casat. Que tindras fills, nets i tot. Jo he acabat. Cap dona, cap fill. I decebut...”

Fragment “Anacolut”

“... Era de seda, tenia un color blanc trencat i aquell es-tampat em recordava tan a la meva joventut.... Aquell vestit nomès se’l posava en dies importants, quan se’l posava veia si realment l ’hi importava aquella cita, o aquella amistat que feia tan que no veia.., era un vestit que ja formava part de la seva pell delicada i blanca...”

“... Enfront d’aquella paret, hi retrobo els quadres que vaig pintar en aquella època durant la qual ja deixaba enrere la infantesa però encara no havia entrat decididament en l ’adolescència i rebia classes, un parell de quadres a l ’oli que pen-gen al mur del menjador, degudament emmarcats, en substitució de l ’enorme pintura que durant la meva infantesa va ocupar el mateix pany de paret, el que es troba damunt del sofà sobre el qual ens barallavem per seure a l ’hora de mirar la televisió...”

Fragment “Obres viscudes”

Interpretació del llibre “ A butxacades” de Joan Todó per Gemma Bermudo.