fonaments i evolució de la multimèdia - pac2

8/14/2019 Fonaments i evoluci de la multimdia - PAC2

1/8

Fonaments i evolucide la multimdia

Jaume Reig Carrascosa

Segona Prctica dAvaluaci Continuada (PAC2)

Grau en Multimdia


2/8

PAC2 - FONAMENTS I EVOLUCI DE LA MULTIMDIA

RESUMBREUDELSASSUMPTESAPUNTATSPERNEGROPONTEENLACON-

FERNCIADE1984

Entre els assumptes apuntats per Negroponte, en concret nhe copsat 4:

1. Nova interfcie dusuari basada en els controls dctils, sensibles a la pressi i amb una interac-

ci ms humana en general.

2. Interacci, modularitat, i programacii mens daccs aleatorials continguts (tal i com tamb diu

Manovichen els seus principis dels nous medis)

3. Sistemes de E-learning, basats en la interacci entre mquina i hum per laprenentatge.

4. Sistemes de Teleconfernciai noves formes de comunicaci humana en general, basats en lus

de lordinador i les xarxes.

COMENTARIPERSONAL

En general he trobat bastant encertades les seves prediccions i la forma que es desenvoluparien

aquestes, tot i com sol passar sovint la realitat supera de llarg la ficci. De fet s sorprenent veurecom hi ha persones que savancen als esdeveniments i com sn capaos de predir el que passar en

el futur de forma conscient o inconscient, ja que a mi no nha quedat clar si Negroponteen la seva

conferncia de 1984 el que volia realment era fer una predicci dels fets que passarem en el futur en

relaci als nous mitjanso tan sols estava fomentant una utopia de caire solidari per un mn millor,

amb el seu projecte deOLPCOne Laptop per Child.

Si anem per parts, primer tracta de les noves interfcies dusuari. Est clar, o almenys a mi mho

sembla, que els mens daccs aleatori shan convertit en un estndard de qualsevol aplicaci basa-da en les noves tecnologies (les webs, CD-ROM, DVDs, telfons mbils, PDAs, jocs i consoles , etc..).

En la conferncia de 1984, ell posa com exemple una pellcula amb el texts sincronitzats, donant

Logo del projeccte One laptop per child.Imatge:Wikimedia amb llicncia GPL-GNU

Imatge del projeccte One laptop per child.Imatge:Wikimedia amb llicncia GPL-GNU

1
http://laptop.org/en/http://laptop.org/en/


3/8

a aquest fet una importncia molt rellevant i novedosa, on ara aix no s una cosa gens estranya, i

des de vdeos, Karaokes, subtitulacions, animacions en Flash, jocs dordinador, consoles, etc.. s un fet

habitual. En la web sha anat molt ms enll, i laccs aleatori a les dades, els links, i els continguts

hipertextuals per enriquir la informaci sn lessncia pura de la web, i no tan sols en aquest mitj,

sin tamb de qualsevol aplicaci de les noves tecnologies (consoles de jocs, televisi digital, telfons

mbils, DVDs,etc..).

En quant als nous dispositius i les noves interfcies dusuari, que

ell apuntava, est clar que tamb amb bona part shan acomplert

les seves prediccions. Les pantalles tctils, sensibles a la pressi i

a la sensaci humana que ell preveia, ja estan entre nosaltres de

forma ben evident. De fet ja existeixen des de fa molts anys i des

de les tauletes grfiques de disseny, el tpic touchpaddels port-

tils, la nova generaci de telefonia mbil i els joysticksdels jocs

per ordinador, les PDAs, o els GPS.. Per sha anat molt ms enll,

per exemple amb les noves generacions de jocs dordinador com:

Xboxo el Wii de Nintendo on els controls poden ser el propi cos

hum o la veu, i on ja es pot visualitzar majoritriament aquests

jocs en un espai en3D, o tamb el nou tablet iPaddApple, on

es pot veure el cam cap on sapunta en les noves interfcies, i dic

que penso que s el cam que seguirem, perqu penso que encara

hi ha algunes coses que no estan del tot implantades, per qesti-ons tcniques que cal resoldre, com per exemple en

el iPad, el fet de fer accessible aquest als webs que

ja estan implementats, que en aquest aspecte no

es va tindre en compte per aquests nous tipus de

dispositius on la navegaci ni est basada ni en el

ratolni en elteclat. Aqu penso, que encara li falta

una mica, ja que en el cas de navegaci per la web,

veig difcil pel moment adaptar el tipus de navega-

ci que t el Ipadque tant pot ser, horitzontal com

vertical, ja que a la majoria de les webs existents

El Touchpad dun porttil, una tauleta grfica de disseny grfic i un joystick per a jocs dordinador.

Imatges:obtingudes de www.sxc.hu amb llicncia GPL-GNU dels usuaris Wardofsky i hisks

El nou tablet IPad de Apple. Foto:obtin-guda de Wikimedia amb llicncia GPL-GNU.Autor de la foto:Glenn Fleishman

La nova consola Xbox. Foto:obtinguda de Wikimedia ambllicncia GPL-GNU.Autor de la foto:Christian Gidlf

2
http://es.wikipedia.org/wiki/Adobe_Flashhttp://www.xbox.com/es-es/http://www.nintendo.es/NOE/es_ES/wii_54.htmlhttp://www.apple.com/es/ipad/http://www.apple.com/es/http://www.apple.com/es/http://www.apple.com/es/ipad/http://www.nintendo.es/NOE/es_ES/wii_54.htmlhttp://www.xbox.com/es-es/http://es.wikipedia.org/wiki/Adobe_Flash


4/8

aix no estava previst i on shaurien de modificar perqu funcions correctament, com en el fet de

poder visualitzat vdeosen Flash(encara que aix sembla ms una qesti comercial de potenciar

ms el Quicktimei una guerra comercial tamb entre companyies per fer-se amb el control del cdec

de vdeo per lHTML5 ) (podem veure article interessant respecte a aquest tema:http://www.genbeta.

com/multimedia/la-guerra-del-video-en-html5-quien-es-quien) per es ben cert que la tendncia

es anar substituint, aquests dispositius fsics (ratol, teclat) per elements ms naturals als humans

(dits, mans, veu, cos,..) o incls el pensament, tal i com apunta el vdeo de la diadema de les ones

cerebralsde Tan Le(no obstant aix aquesta ltima tecnologia la veig una mica llunyana encara,

per veritablement s el vdeo que he trobat ms sorprenent de tots els vdeos a visualitzar), com

en el fet de poder convertir qualsevol objecte de la vida quotidiana o el simple espai fsic en la nova

interfcie, tal com mostra Pranav Mistryamb el seu SixthSense, o com tamb en la tecnologia de la

realitat augmentada(RA)que s semblant en el concepte de navegaci i interfcie dusuari al Sixth-

Sense. El sistema de la realitat augmentada es basa en pantalles ptiques transparents que perme-

ten mostrar tan imatges en temps real, com imatges virtuals de forma totalment interactiva, i defet ja sutilitza en entorns tecnolgics i dinvestigaci de gama altaper dir-ho aix, on t mltiples

aplicacions des de la cirurgia, exposicions dart interactives, aplicacions industrials, simulacions de

vol, etc..incls en publicitat, tot i que pel moment sembla difcil la seva implantaci en entorns ms

domstics pel cost elevat de hardware i software que fan servir aquesta tecnologia.

De totes maneres i seguint amb la meva crtica sobre manca daccessibilitat del Ipad, i deixant de

banda tecnologies com la realitat augmentada que crec tardaran ms a implementar-se, seria bo

aprofundir ms en el tema de control dinterfcie daquest nou tablet deApplei que es bass ms en

una comunicaci mixta entre dits i veu, sobretot per a les persones amb problemes de vista.

Una altra de les prediccions de Negroponte, era la Modularitati la programacien les aplicacions

(encara que ell no fa servir aquests termes) tal i com apunta tamb Manovichen els seus principis

per als nous mitjans. Es ben clar, per a mi, que aix tamb sha acomplert, i que la escabilitat, la re-

utilitzaci de codi, les bases de dades,.. formen part de la majoria daplicacions existents i sn la base

tcnica i de continguts per la immensa majoria daplicacions i aparells digitals, en aquest sentit la

vinculaci i el desenvolupament de lhtml, les bases de dades i els llenguatges de programaci de ser-

vidorhan fomentat unes aplicacions i unes funcionalitats que ni el mateixNegropontehavia previst,

com tamb han estat la base tcnica per les altres per les altres

Captura de pantalla de linterfcie dadministraci del LMS Moodle E-reader, ebook.Foto: Obtinguda de Wikimedia irealitzada per lusuari Jacoplane

3
http://es.wikipedia.org/wiki/QuickTimehttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Citau&page=HTML_5&id=6030977http://www.genbeta.com/multimedia/la-guerra-del-video-en-html5-quien-es-quienhttp://www.genbeta.com/multimedia/la-guerra-del-video-en-html5-quien-es-quienhttp://www.ted.com/talks/lang/spa/tan_le_a_headset_that_reads_your_brainwaves.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/spa/tan_le_a_headset_that_reads_your_brainwaves.htmlhttp://www.pranavmistry.com/projects/sixthsense/http://es.wikipedia.org/wiki/Realidad_aumentadahttp://es.wikipedia.org/wiki/HTMLhttp://es.wikipedia.org/wiki/HTMLhttp://es.wikipedia.org/wiki/Realidad_aumentadahttp://www.pranavmistry.com/projects/sixthsense/http://www.ted.com/talks/lang/spa/tan_le_a_headset_that_reads_your_brainwaves.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/spa/tan_le_a_headset_that_reads_your_brainwaves.htmlhttp://www.genbeta.com/multimedia/la-guerra-del-video-en-html5-quien-es-quienhttp://www.genbeta.com/multimedia/la-guerra-del-video-en-html5-quien-es-quienhttp://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Especial:Citau&page=HTML_5&id=6030977http://es.wikipedia.org/wiki/QuickTime


5/8

dues prediccions: Els sistemes de E-learningi els sistemes de comunicaci humana basats en els or-

dinadors (o la Teleconferncia, tal com ell ho diu).

En els sistemes de E-learning, crec shan acomplert totalment les seves prediccions, en quant als

aspectes tcnics i de funcionalitats, i de fet com exemple podem posar la mateixa UOC. No s gens

estrany estudiar online, o utilitzar els mitjans digitals com a refor combinat el laprenentatge pre-sencial, ni tampoc s sinnim de menys qualitat en laprenentatge. Proliferen cents daplicacions de

E-learning(Universitats, acadmies, aplicacions per lentrenament en quasib qualsevol disciplina

que ens puguem imaginar, etc..). Tamb, de la mateixa manera sha ests la utilitzaci dels llibres

electrnics (E-book) en format Epub, per les seves avantatges de capacitat, portabilitat, correcci i

actualitzaci de continguts i les millores tcniques en laspecte de llegibilitat per pantalla dels nous

E-readers, i de fet penso, que en un futur recent seran la base de lindustria editorial, i tal com va

passar amb el CDi elvinil, on lun va anar substitut laltre de forma gradual, el format electrnic

del llibre far que el llibre tradicional sigui ms un complement del primer o un reducte per als col-

leccionistes. Crec un aspecte important en aquest sentit seria labaratiment dels lectors (E-readers),

que sens dubte populitzaria definitivament aquest format i al mateix temps fomentaria el desen-

volupament dels programaris OCR(Optical character recognition), per fer-los ms efectius i rpids

dutilitzar,ja que serien imprescindibles per a digitalitzat tots els llibres existents. Tamb per al-

tre part han sorgit plataformes de gesti de continguts CMS(Content Management System) o en

aquest cas LMS(Learning Management System) com Moodle, especficament dedicades a gestionar

continguts de E-learning, i moltes universitats, instituts, acadmies,.. de caire presencial utilitzen i

ofereixen ensenyament tant en la versi presencial, com online indistintament.

Un altre tema sn els aspectes ms morals, humanitaris i utpics de les seves prediccions en aquest

camp, tal i com ho enfocava ell amb el lema One laptop per childon malauradament queda molt

cam per recrrer i en els pasos en desenvolupament no sha avanat massa en aquest camp.

Pel que fa a la predicci deTeleconferncia, tal com deiaNegroponte, aqu tamb sha acomplert,

per crec que el canvi ha anat molt ms enll i ha afectat tamb a la forma que ens comuniquem els

humans, tan a nivell professional, on els treballs online, sn noves formes dorganitzaci i producci

en el mn laboral, com en les relaciones personals. El xatla vdeo conferncia, s una cosa habi-

tual i ja no ens sorprn gens (fa 20 anys enrere aix ens semblava cincia ficci i noms cal mirar elvdeo del qual en parlen com un fet sorprenent), per s que, a ms a ms, ha canviat incls el nostre

llenguatge, amb un munt dexpressions noves fruit daquesta barreja entre la comunicaci humana

amb ordinadors, i tamb la percepci sensorial que tenim en les comunicacions, on en moltes vega-

des no tenim la sensaci destar fsicament distants (aquest punt tamb el prediu Negroponte), si no

destar compartint un mateix espai fsic. En aquest context podem veure la gran acceptaci que han

tingut tota mena de xarxes socials i frums, com (facebook, Twitter, Linkedin, etc..) on es demostra

fins a quin punt han canviat les formes de comunicaci i relaci humana.

3. VALORACIPERSONAL

4
http://es.wikipedia.org/wiki/E-learninghttp://en.wikipedia.org/wiki/E-bookhttp://es.wikipedia.org/wiki/EPUBhttp://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_e-book_readershttp://es.wikipedia.org/wiki/Reconocimiento_%C3%B3ptico_de_caractereshttp://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_gesti%C3%B3n_de_contenidoshttp://es.wikipedia.org/wiki/LMS_%28Learning_Management_System%29http://moodle.org/http://moodle.org/http://es.wikipedia.org/wiki/LMS_%28Learning_Management_System%29http://es.wikipedia.org/wiki/Sistema_de_gesti%C3%B3n_de_contenidoshttp://es.wikipedia.org/wiki/Reconocimiento_%C3%B3ptico_de_caractereshttp://en.wikipedia.org/wiki/Comparison_of_e-book_readershttp://es.wikipedia.org/wiki/EPUBhttp://en.wikipedia.org/wiki/E-bookhttp://es.wikipedia.org/wiki/E-learning


6/8

Pel que fa al futur ms o menys immediat de les noves interfcies dusuari, i tal com he apuntat en

lapartat anterior, crec que estaran basats majoritriament en dispositius porttils (aix per al p-

blic en general) amb lus dels dits i de la veu pel que fa al mitj de control, on el ratol desapareixer

com a dispositiu senyalitzador i el teclat estar integrat en la mateixa pantalla, de la mateixa manera

que el iPaddeApple. Crec que aquest tipus de control s ms intutiu per part duna amplia majoria

de la poblaci, que no pas lus de ratoli de teclats dedicatsque sn menys intutius per a gent amb

pocs coneixements dinformtica, per el que s probable que aquestes noves interfcies tinguin una

gran acceptaci per aquest segment de poblaci. No obstant aix, no crec que el canvi sigui de la nit

al dia i que lordinador descriptori continuar tenint la seva quota de mercat en el mn dempresa i

professional i no desapareixer, ja que pensem que hi ha molts perifrics on pel moment el concepte

de portabilitat s difcil, tals comimpressoreso escners. O tamb, un altre factor a tindre en comp-

te s lample de banda de les connexions Wi-Fiactuals, que sest limitat a una velocitat en concret,

fet que fa que treballar amb arxius pesats com: vdeoo udiosigui bastant feixuc i poc factible pel

concepte de portabilitat daquestes noves interfcies. Si aquesta velocitat en les xarxes Wi-Fiaug-ments significativament, crec que llavors si seria limpuls definitiu, per anar jubilant el nostre

vell ordinador descriptori, on tan sols tendria sentit utilitzar-lo, tal i com he dit en feines concretes

que necessitem perifrics com impressoresoescners.

En un futur ms lluny, crec que les interfcies, poden anar controlades per la ment o almenys cer-

tes funcions, per ja dic que aix crec que tardar bastant.

Pel que fa al format despai de les noves interfcies, penso que cada dia sanir implementant ms

els espais en 3Di les actuals interfcies en 2D aniran desapareixen en poc temps, de fet tan sols hem

de mirar els nous sistemes operatius de windows, Mac, o alguna distribuci de Linux on cada cop hi

ha ms funcions que es visualitzen en 3D.

RESUMINT:

Pblic en general Empreses i professionals

Futur proper Dispositius porttils basats

en control dctil i per veu onlespai ser en 3D.

Dispositius porttils basats

en control dctil i per veu onlespai ser en 3D.

- Ordinadors descriptori ms

potents i dispositius de controls

variables la tasca a realitzar.

5
http://www.apple.com/es/ipad/http://es.wikipedia.org/wiki/Wi-Fihttp://es.wikipedia.org/wiki/Wi-Fihttp://www.apple.com/es/ipad/


7/8

Futur lluny Dispositius porttils basats

en control per la ment, dctil,

cos i on les dades probablement

s podran visualitzar sobre

qualsevol espai. (ara em sembla

cincia ficci per s possible

que passi)

- Ordinadors encara ms po-

tents i petits.

- Dispositius porttils basats

en control per la ment, dctil,

cos i on les dades probablementes podran visualitzar sobre

qualsevol espai. (ara em sembla

cincia ficci per s possible

que passi)

FONTSBIBLIOGRFIQUES

Manovich, Lev (2001). El lenguaje de los nuevos medios de comunicacin (e MIT Press, Cambrid-ge, Mass, EE.UU)

Colaboradores de Wikipedia. OLPC [en lnea]. Wikipedia, La enciclopedia libre, 2010 [fec-ha de consulta: 24 de octubre del 2010]. Disponible en .

Collaboradors de la Viquipdia. Aprenentatge virtual [en lnia]. Viquipdia, lEnciclopdia Lliu-re, 2010 [data de consulta: 7 d agost del 2010]. Disponible en < http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aprenentatge_virtual&oldid=5758652>.

Collaboradors de la Viquipdia. Llibre electrnic [en lnia]. Viquipdia, lEnciclopdia Lliure,2010 [data de consulta: 12 d octubre del 2010]. Disponible en .

Colaboradores de Wikipedia. Lector de libros electrnicos [en lnea]. Wikipedia, La enciclopedialibre, 2010 [fecha de consulta: 11 de agosto del 2010]. Disponible en .

Collaboradors de la Viquipdia. Reconeixement ptic de carcters [en lnia]. Viquipdia, lEnciclo-pdia Lliure, 2010 [data de consulta: 26 de setembre del 2010]. Disponible en .

Collaboradors de la Viquipdia. Sistema de gesti de continguts [en lnia]. Viquipdia, lEnciclop-dia Lliure, 2010 [data de consulta: 24 de setembre del 2010]. Disponible en .

Colaboradores de Wikipedia. LMS (Learning Management System) [en lnea]. Wikipedia, La enci-clopedia libre, 2010 [fecha de consulta: 28 de octubre del 2010]. Disponible en .

Collaboradors de la Viquipdia. Realitat augmentada [en lnia]. Viquipdia, lEnciclopdia Lliure,2010 [data de consulta: 16 d octubre del 2010]. Disponible en .

Collaboradors de la Viquipdia. HTML 5 [en lnia]. Viquipdia, lEnciclopdia Lliure, 2010 [data deconsulta: 13 de setembre del 2010]. Disponible en .

Imatges:

Mc Gregor, Mike. File:B1-mikemcgregor-2.jpg [en lnia]. Disponible en


8/8

File:B1-mikemcgregor-2.jpg>

One Laptop per Child. File:OLPC logo.png [en lnia]. Disponible en

Design continuum. File:Laptop-ebook.jpg [en lnia]. Disponible en

Fleishman, Glenn. Archivo:IPad-02.jpg [en lnea]. Disponible en

Gidlf, Christian. Archivo:Xbox console transparent.png. Disponibe en

Wardofsky. stock.xchng - Laptop Keyboard 2 (stock photo by Wardofsky) [id: 198741].

Vdeos:

http://www.ted.com/talks/nicholas_negroponte_in_1984_makes_5_predictions.html

http://vimeo.com/15142335

http://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.html

http://www.ted.com/talks/lang/eng/pranav_mistry_the_thrilling_potential_of_sixthsense_tech-nology.html

http://www.ted.com/talks/blaise_aguera_y_arcas_demos_photosynth.html

http://www.ted.com/talks/lang/eng/david_mccandless_the_beauty_of_data_visualization.html

http://www.ted.com/talks/lang/eng/tan_le_a_headset_that_reads_your_brainwaves.htmlhttp://www.keiichimatsuda.com/augmentedcity.php

Arts, octubre de 2010

7
http://en.wikipedia.org/wiki/File:OLPC_logo.pnghttp://en.wikipedia.org/wiki/File:OLPC_logo.pnghttp://en.wikipedia.org/wiki/File:Laptop-ebook.jpghttp://en.wikipedia.org/wiki/File:Laptop-ebook.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:IPad-02.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:IPad-02.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Xbox_console_transparent.pnghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Xbox_console_transparent.pnghttp://www.sxc.hu/browse.phtml?f=download&id=198741http://www.sxc.hu/browse.phtml?f=download&id=198741http://vimeo.com/15142335http://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/eng/pranav_mistry_the_thrilling_potential_of_sixthsense_technology.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/eng/pranav_mistry_the_thrilling_potential_of_sixthsense_technology.htmlhttp://www.ted.com/talks/blaise_aguera_y_arcas_demos_photosynth.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/eng/david_mccandless_the_beauty_of_data_visualization.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/eng/tan_le_a_headset_that_reads_your_brainwaves.htmlhttp://www.keiichimatsuda.com/augmentedcity.phphttp://www.keiichimatsuda.com/augmentedcity.phphttp://www.ted.com/talks/lang/eng/tan_le_a_headset_that_reads_your_brainwaves.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/eng/david_mccandless_the_beauty_of_data_visualization.htmlhttp://www.ted.com/talks/blaise_aguera_y_arcas_demos_photosynth.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/eng/pranav_mistry_the_thrilling_potential_of_sixthsense_technology.htmlhttp://www.ted.com/talks/lang/eng/pranav_mistry_the_thrilling_potential_of_sixthsense_technology.htmlhttp://www.ted.com/talks/tim_berners_lee_on_the_next_web.htmlhttp://vimeo.com/15142335http://www.sxc.hu/browse.phtml?f=download&id=198741http://www.sxc.hu/browse.phtml?f=download&id=198741http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Xbox_console_transparent.pnghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Xbox_console_transparent.pnghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:IPad-02.jpghttp://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:IPad-02.jpghttp://en.wikipedia.org/wiki/File:Laptop-ebook.jpghttp://en.wikipedia.org/wiki/File:Laptop-ebook.jpghttp://en.wikipedia.org/wiki/File:OLPC_logo.pnghttp://en.wikipedia.org/wiki/File:OLPC_logo.png

fonaments i evolució de la multimèdia - pac2

Documents