fonaments i evolució de la multimèdia - pac1

7/27/2019 Fonaments i evoluci de la multimdia - PAC1

1/7

Fonaments i evolucide la multimdia

Jaume Reig Carrascosa

Primera Prctica dAvaluaci Continuada (PAC1)


2/7

COMENTNIDEFINEIXMANOVICHELSNOUSMITJANSDECOMUNICACI?

En un principiManovichens proposa una llista del que solem anomenar popularmentnous me-

dia: internet, CD-ROM, DVD, 3D, realitat virtual,..Desprs ens fa veure com sovint relacionem err-

niament els nous media tan sols amb les tecnologies o suports que necessiten de lordinador per ala seva visualitzaci. Perqu no anomenem nou mediaa una edici impressa?, dissenyada i editada

amb ordinador, i els programes de TV?, editats en estacions digitals dependents dordinadors, etc..

Manovichens remunta als finals del segle XIX i principis del XX per fer-nos veure la connexi i

relaci de tot plegat, i comena relacionant la connexi i similituds entre els nous medisi els mo-

viments davantguarda dels anys 20, fent servir com a referncia la invenci del que podrem dir el

primer ordinador (la mquina analtica de Babbage)i la primera mquina que sintetitzava imatges (el

teler de Jacquard), juntament amb la invenci de la fotografia (el Daguerropito deLouis Daguerre),

que van transcrrer per camins parallels durant molt de temps per sense mai confluir en un espaiconjunt, fins laparici del primer ordinador digital, justament un aparell que computava i enregis-

trava codi binari en una pellcula de cine de 35mm.

Desprs mig segle ms tard a aquesta primera trobada, tant els mitjans analgics (cine, fotografia,

msica, ..)com tamb lordinador, perden la seva identitat original. Els antics media(tal com ho

anomena Manovich), passen a ser dades informtiques en el procs de conversi daquests antics

mediaa nous media(funcions matemtiques i codi binari), i lantic ordinador abans destinat a

simple calculadora passa a ser un processador de medis. Es a partir daquest punt quan segons Ma-

novich podem anomenar-losnous medis.

Malgrat aix, i segons Manovich, en principi no hi ha novetats significatives en les tcniques de

comunicaci artstica, entre aquells antics mediadels anys 20 i els nous mediaactuals. Els ordina-

dors creen, emmagatzemen, distribueixen i sn un mitj per accedir a la cultura, no obstant aix es

continuen emprant bsicament les mateixes tcniques i llenguatges formals desenvolupats als anys

F

onamentsievolucidelamultimdia-

PAC1

1

A lesquerra:Louis Daguerre inventor de el daguerropito.Al centre: El teler de Jacquard.A la dreta:Charles Babbage inven-

tor de la mquina analtica. FOTOS:Wikipedia amb llicencia GNU-GPL


3/7

20 (fotomuntatge, collage, us de la tipografia com a recurs artstic i de comunicaci, trucs i efectes de

vdeo,..).

Si hi ha novetats significatives en quan a la forma de distribuci dels media, ja que en el passat

aquests eren creats per una classe especialde dissenyadors, fotgrafs, cineastes,.. i distributs mas-

sivament per diversos mitjans: impressi massiva, retransmissi, etc.. . Internet en aquest sentitha fomentat la creaci privada dels mediai la seva distribuci tant en petits cercles, com massi-

vament. En aquest sentit laparici dels nous mitjans de comunicaci lligats a lus del ordinador ha

aportat democratitzaci en laccs universal a la cultura tal com apuntaManovich.

Per veritablement no his res de nou en aquests nous media?

Segons Manovich si hi ha coses noves els nous medisi moltes, i es basen en 5 principis bsics,

on els ltims tres principis sn dependents dels dos anteriors. Aquests principis sn: representaci

numrica, modularitat, automatitzaci, variabilitati trans codificaci cultural.

Queda clar segons Manovich que els nous mediano estan relacionats a cap disciplina concreta,

sin que fan referncia a les noves formes culturals que depenen dels ordinadors per a la seva crea-

ci, manipulaci, distribuci,.. En aquest punt, el 1er principi deManovichLa representaci num-

ricas clau per entendre el que veritablement s nou, ja que sense a aquest codi binari a baix nivell

no podrem parlar de nous mediasi no en tot cas dels antics media: fotografia, cine, televisi,

impremta,... La forma per aconseguir aquesta representaci numrica a partir de material analgic

dels antic medias mitjanant la captura de mostres de dades a intervals normalment regulars

(mostreig)i la quantificaci daquestes per a transformar-les a nombres (quantificaci). Com tamb

s pot aconseguir nous mediaa partir de material purament numric (infografies, 3D, realitat

virtual, sintetitzadors digitals, etc..). El resultat de tot aix s que de dades analgiques (continues)

sense propietats en principi per dividir-se, passen a dades (discretes)i s aqu on entra el 2on prin-

cipi de Manovich, la Modularitat, que fa que aquests es puguin descompondre a diferents escales

sense perdre la seva identitat, o igualment combinar-los amb altres mediadonant com a resultat

una nova creaci, sense que els originals perdin la seva i donant a aquest una de prpia. Com exem-

ple podem posar les capes de Photoshop, on la combinaci de varies imatges dona un resultat, per

cada capa conserva la seva prpia identitat i caracterstiques.

Els dos principis anteriors ens porten al 3er principi deManovich, La Automatitzaci, que dona

com a conseqncia que lelement hum no tingui que intervindre en moltes tasques, ja que el pro-

pi programari s capa de realitzar-lo automticament grcies que les dades sn numriques i es-

calables. Per exemple, les correccions ortogrfiques dels processadors de texts. Com tamb el 4rt

principi , La Variabilitat, que fa que puguem modificar els originals o les copies, donant pas a una

nova copia sense que cap delles hagi perdut cap caracterstica. Com exemple, podem editar un fit-

xer de text, afegint o esborrant contingut i guardant-lo com a un nou document. Aquest principi

segonsManovichens illustra de com la lgica entre els antics mediai els nous mediaha canviat.

On abans es creaven mediasidntics per a sser distribut massivament, ara proliferen els medi-

as personalitzats per a cada usuari. I arribem a lltim principi, que com sha dit anteriorment s

F


PAC1

2


4/7

conseqncia dels anteriors, La Trans codificaci Cultural. SegonsManovich, aquest principi s la

conseqncia ms important de totes. El que podriem definir com una separaci en dues capes en

els medis: la capa cultural i la capa informtica. Com exemple del que vol dir, es refereix a una imatge

que ha estat digitalitzada (escanejada). Aquesta imatge no ha perdut el seu sentit hum i cultural,

ja que s reconeixible per a nosaltres, per per altra banda ha entrat a formar part de la lgica de

lordinador, o sigui un conjunt de nombres que donen informaci de cada pxel de la imatge. El re-

sultat de tot aix, i segonsManovich, s que la capa cultural i la capa informtica sestan influenciant

mtuament.

Per acabar aquesta exposici dels Nous mitjans i en referncia a lltim apartat mha semblat

interessant afegir un tros de text que crec que sintetitza la seva teoria:

En resumen, la capa informtica y la capa cultural se influyen mutuamente. Por emplear otro concepto

de los nuevos medios, podemos decir que se estn integrando en una composicin, el resultado del cual es

una nueva cultura del ordenador: una mezcla de significados humanos e informticos, de los modos tradi-cionales en que la cultura humana modelo el mundo y de los propios medios que tiene el ordenador para

representarla.

Lev Manovich

PRINCIPISDELSNOUSMITJANSSEGONSMANOVICH

Representaci numrica: Perqu un medi sigui considerat nou mitj, aquest sha de basar in-ternament com a codi numric (codi binari, funcions matemtiques). Aix aquests es tornem progra-

mables i manipulables. El procs que s necessita per a aquesta representaci numrica s el mos-

treig i la quantificaci.Ex: una imatge digital. On cada pxel de la imatge t associat un codi (binari,

hexadecimal,..)que dona informaci de color de cada pixel en concret.

Modularitat:En els medis digitals, cada element es pot allar en parts ms petites i aquestesen daltres de ms petites, conservant sempre la seva identitat. O al revs, ajuntar-se per formar

formes ms grans. Ex: Les capes de Photoshop. On cada imatge t la seva prpia identitat, i si les

F


PAC1

3

La imatge original seguit duna seqncia dimatges pixelades, on se pot observar que grcies a la representaci numrica

obtenim informaci de color de cada pixel de la imatge. Fotos:J Reig


5/7

combinem en surt una altra imatge amb la seva prpia identitat.

Automatitzaci:En els medis digitals, i con a conseqncia dels principis anteriors, hi han pro-

cessos que es poden automatitzar sense que intervingui la part humana. Ex: Un script de PHP, o

dalgun altre llenguatge de programaci. On per exemple el script calculi la longitud duna cadena

i faci alguna operaci amb el resultat per automatitzar algun prces, com per exemple simplement

contar les paraules dun text html.

Variabilitat:Els objectes dels nous medissn variables i es poden transformar a partir duna

mateixa informaci, o sigui que poden existir en diferents versions.Ex: Els canvis de tamany de font

web.On aquestes poden variar el tamany de font, o de fons, etc.. amb el mateix contingut, o sigui

sen poden fer diferentes versions sense modificar el contingut.

4

Cada capa de Photoshop s una imatge. Aquestes no han perdut la seva identitat, i si es combinem, dona com a resultat una

imatge amb la seva prpia identitat. Fotos:J Reig

Mosta de codi PHP. Foto:extreta de,http://www.sxc.hu/i realitzada per lusuari daquesta web, Kakao Por

Controls per modidicar el tamany de font

En la imatge podem observar com a travs dels controls podrem canviar el contingut que hi ha en la web. Imatge:captura de

pantalla del template GNU- GPL ja-purity de Joomlart.


6/7

F


PAC1

5

Trans codificaci cultural:En els medis digitals, hi ha dues capes i aquestes funciones paral-

leles. La capa cultural i la capa informtica. Al ajuntar aquestes dues capes dona com a resultat un

nou llenguatge fruit dels llenguatge hum i linformtic.Ex: La missatgeria instantnia, xat.On es

pot establir una conversa sense estar fsicament present, i on sestableix un llenguatge que s fruit

de la conjunci entre la capa cultural i la capa informtica.

EXPOSICIPERSONAL

En un principi cal dir que lobra i les teories deManovichmhan sorprs enormement. Sobretot pel

treball de recerca metdic que ha realitzat i com argumenta totes les seves teories, amb exemples

que mai se mhaurien ocorregut. Malgrat tot, i com molts companys de laula, i suposo que del 90%

de la poblaci del planeta, trobo que la narrativa de Manovichs com a mnima desordenada (jo

tampoc sc un Zorrilaprecisament), i tot i que no he trobat difcil la part tcnica o de tecnicismes

que hi ha en lobra, ja que la majoria els coneixia, sen feia difcil seguir la seva narraci i argumen-

taci. Tamb cal dir que en la majoria de punts estic dacord amb la seva teoria, tot i que al llarg de

la lectura han anat canviant les meves idees sobre la seva argumentaci i la seva visi general al

respecte.

He de dir que en un principi em vaig llegir la lectura complementria Lavantguarda com a progra-

mari, on semblava per les seves paraules, que tot i la revoluci tecnolgica que ha sorgit arran de

laparici de lordinador modern lligat als media, bsicament no havia canviat res en el llenguatge

formal dels medis. Aix en part s aix i jo tamb ho penso, ja que molts dels recursos que fem servir

avui en dia a nivell formal, ja es feien servir en el passat. De fet com exempleManovichposa el cine,

un media que ja tenia tots o gran part dels principis dels nous media, ja que si analitzem veurem

que el cine es basa en mostres del temps i de lespai (el principi de la representaci numrica)i lnic

que li falta s quantificar aquestes dades perqu esdevenir un veritable nou mediacom el vdeo

digital on podem accedir a qualsevol part de la informaci a la mateixa velocitat, en canvi en el cine

la informaci s seqencial pel fet de no tindre quantificades les dades.

Desprs de la lectura de la teoria sobre els principisdels media mhe adonat que si han canviat

moltes coses. Ell ho creu i jo tamb. Basant-me en la meva prpia experincia personal i respecte

Captura de pantalla del popular programari de missatgeria instantnia de Microsoft Messanger.Imatge:Jaume Reig


7/76

F


PAC1

aix puc dir, que sense saber dibuixar amb dedico al disseny, i he aprs moltes coses sobre compo-

sici, estil, lluminositat, colors,.. fixant-me amb els artistes del passat (majoritriament de finals

del segle XIX i segle XX), per tamb nhe aprs una mica crec experimentant amb el programari. El

principi de la trans codificaci, el segons el meu parer, el ms interessant. La barreja entre la cultura

humana i la informtica.

Jaume Reig Carrascosa

Octubre de 2010

fonaments i evolució de la multimèdia - pac1

Documents