figures retòriques 2
DESCRIPTION
Les figures retòriques en català.TRANSCRIPT
Les figures retòriques
1. Figures semàntiques
Comparació (o símil)Relació d’analogia entre l’objecte real de què es parla i un objecte imaginat per l’autor. Els dos es vinculen amb el verb semblar o amb els nexes com, talment...
Sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa
Joan Salvat-Papasseit
Metàfora
Substitució de l’objecte real per un d’imaginat, amb el qual existeix una determinada analogia.
La pura neu del collF. V. Garcia
Metonímia
Substitueix el nom d’un objecte pel nom d’un altre, aprofitant de causa - efecte, contingut - continent, matèria - objecte, etc.
M’aturo davant un Maillol de bronze
Joan Perucho
ImatgeIdentificació poètica entre un element real i un d’irreal.
oh gotes de rosada que us heu tornat diamants!
Josep Carner
Sinècdoque Estén o restringeix el significat d'un mot, prenent el tot per la part o la part pel tot, el gènere per l'espècie o l'espècie pel gènere, etc.
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.Gabriel Ferrater
SinestèsiaEnllaç de dos elements procedents de camps sensorials diferents que produeix una barreja de sensacions auditives, olfactives, tàctils, visuals o gustatives.
Sense enyorse’ns va morint la llum, que era colorde mel, i ara és color d’olor de poma.
Gabriel Ferrater
2. Figures de pensament
ApòstrofeInterpel·lació a un ésser real o imaginari.
¿Les fuetades t’han ratllat la pell, O potser l’ombra de la reixa?
Pere Quart
La meva ànima, Lluïsa, s’enfila en una camisa.
Josep Palau i Fabre
EpítetAdjectiu que remarca una propietat inherent al substantiu.
En el bosc de les ombres, lluïssor de les dents;
carbó negre, dents blanques.
Tomàs Garcés
Hipèrbole
Consisteix en una exageració evident.
El blanc capell, desmesuratDe tan magnànim estri no fouconeixedor ni l’indi ni l’egipci!Si és ajagut, oh amiga, és tot un horitzó!Si dret, tot un eclipsi!
Josep Carner
Pregunta retòrica
Es formula una pregunta que no espera resposta per part de ningú.
¿Serà així que, en el camí de la fosca,anirem a l’encontre de la llum?
F. Parcerisas
OxímoronRelació consecutiva de dos mots, habitualment un nom i un adjectiu, de significat oposat.
Silencis sonors de sabates ferrades de l’amo quan entra, quan surt, quan torna a entrar.
Miquel Llor
Antítesi
Oposició en una mateixa frase de dos mots, pensaments o expressions de sentit contrari.
M’exalta el nou i m’enamora el vell J. V. Foix
PersonificacióAssignació de característiques o accions humanes a objectes o altres éssers que no poden tenir-les, com per exemple els animals.
El vent juga amb el molíI amb la rosa desclosa
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
3. Figures fonètiques o morfosintàctiques
Al·literacióRepetició d’un mateix so, sobretot consonàntic, en una composició.
A peu, i a poc a poc, anem pujantGabriel Ferrater
I roda com un carro el tro de guerraJacint Verdaguer
Anàfora
Repetició del mateix mot o grups de mots al començament de determinats versos o estrofes.
Oh gran dolor, estupefacte incendi.
Oh gran dolor, hores sense salpàs.
Oh gran dolor, missa a fulles corcades.
Vicent Andrés Estellés
Paral·lelisme
Repetició d’ una mateixa estructura sintàctica en dues o més frases, versos o estrofes successius.
té un revolar triomfal la vívida crinera,
té un cos de semidéu l’intrèpid conductor.
(Gabriel Alomar)
Epítet
És l’adjectiu que expressa una qualitat inherent al
substantiu. La seva funció és bàsicament
expressiva:Ton delicat fullatge
que sota lo cel blau l'embat oneja.
(J. Lluís Pons i Gallarza)
OnomatopeiaImitació dels sons naturals mitjançant els fonemes.
tots els migdies zumzeig de mosques
Josep Mª de Sagarra
EncavalcamentL’oració acaba en el vers següent.
El món és una al·legoria. És cabalístic el dibuix amb què el cel nítid expia l’ocell, ombra sense gruix.
Pere Gimferrer
EnumeracióPresentació successiva i ràpida d’una sèrie d’idees referides sempre a un mateix element.
Luard, cos rebaixat, fortor, d’esquer,
peus seguidors de totes les tresqueres,
cridaire, mentider i home de bé.
Josep Mª de Sagarra
Hipèrbaton
Alteració de l’ordre lògic de la frase.
enfront, movien, entre la fina boira,els verds pollancres les fulles
Blai Bonet
Asíndeton
Supressió de les partícules relacionants (especialment conjuncions copulatives).
Aquesta meva pobra,bruta, trista, dissortada pàtria.
Salvador Espriu
Polisíndeton Repetició successiva d’una conjunció.
I arriba a les taronges, i en cull i se n’emporta;la set, de sols mirar-les, li feia els ulls brillants.Mossega un fruit i acluca els ulls com una mortai del cabell afluixen el pas les dues mans.
Josep Carner