Festa de l’arbre 2013

Ger – All-Isòvol

alumnes

LA FESTA DE L’ARBRE Aquest any durant la Festa de l’Arbre volem parlar de dos temes: del bosc de Ribera i de com els éssers vius ens adaptem als canvis. El fred, la calor, les tempestes i les sequeres són alguns dels problemes que pot trobar un ésser viu. Les estacions de l’any marquen les èpoques de bonança i d’escassetat. L’hivern és l’època més dura: fa molt fred i costa trobar menjar. La tardor ens avisa que falta poc per a l’hivern i que s’acosta el mal temps. L’estiu i la primavera són les millors èpoques de l’any: fa bon temps i hi ha molt aliment per a tothom. Tal i com descriu el conte de la cigala i la formiga, la millor manera de sortir d’una situació complicada és preparar-se i aprofitar els moments en què les coses et van bé per agafar força. D’aquesta manera tens prou reserves per passar els moments complicats. S’han d’aprofitar els bons moments per agafar força per quan les coses es posen difícils. A més a més aquest any el recorregut de la Festa de l’Arbre passa pel camí de Sant Jaume. El camí de sant Jaume és el camí que porta des de diversos països d’Europa fins a Santiago de Compostel·la. Una de les seves branques passa per la Cerdanya. La gent ha fet aquest camí des de fa molt temps. Les persones fan aquest camí per anar a veure les restes de l’apòstol Jaume (que són a Galícia), per intercanviar idees i opinions amb els pelegrins o, simplement, per fer esport. Per aquest camí han passat personatges històrics com Sant Guillem. Sant Guillem té una ermita que podeu anar a visitar a Llívia. Aquest any la Festa de l’Arbre passarà pel famós camí de Sant Jaume.

1.-EL BOSC DE RIBERA Aquest any la Festa de l’Arbre es farà en un bosc de ribera. Anirem entre Isòvol i Ger. Un cop allà, passarem el matí fent tallers i observant el bosc. Un bosc de ribera és un bosc que està al costat d’un riu o d’un torrent. Els arbres, arbustos, molses, herbes i matolls que formen un bosc de ribera triguen molts anys a créixer. Els boscos creixen i es propaguen molt lentament. És per això que aquest any donarem un cop de mà al bosc i plantarem. Hi haurà dos llocs on plantarem: La plantació del recorregut que comença a All començarà un bosc des de zero, mentre que la plantació del recorregut que comença a Ger es farà per rejovenir un bosc vell que existeix des de fa temps. Un bosc creix molt a poc a poc. Entre tots l’ajudarem a fer-ho més ràpid. Un bosc de ribera és una zona amb molta vida. Podem trobar-hi molts animals i plantes que hi viuen. La vegetació i els animals que viuen al bosc de ribera han de ser resistents. Han d’estar adaptats als canvis i situacions que es produeixen en aquestes zones. Per exemple, a les constants variacions del nivell de l’aigua o a la competència entre espècies. Hi ha moltes espècies que volen trobar un bon lloc per viure dintre del bosc. Hi ha arbres que estan adaptats per viure al bosc de ribera. Encara que el bosc de ribera és una zona molt fèrtil no tots els éssers vius hi poden sobreviure. Cada espècie s’ha adaptat a viure en zones diferents. Hi ha espècies, com el cactus, que poden viure al mig del desert i espècies, com el salze, que poden viure al bosc de ribera. Les especies que no han evolucionat per viure en un bosc de ribera no hi poden viure. Si deixem un peix a fora del mar, no sobreviurà i si deixem un lleó al mig del mar, tampoc sobreviurà.

Cada espècie esta adaptada a un cert ambient. No totes poden viure al bosc de ribera. 2.-LA DISPERSIÓ 2.1.-L’ÀNSIA DE PROPAGACIÓ DELS ÉSSERS VIUS Els arbres i les plantes, com la majoria dels éssers, vius fan tot el que els és possible per reproduir-se i deixar descendència. La majoria de les plantes deixen anar les seves llavors al medi. Les llavors són les encarregades de començar un nou bosc. Les plantes fan llavors per reproduir-se i escampar-se. 2.2.-COM S’ESCAMPEN LES LLAVORS? Les plantes tenen diverses estratègies per fer que les llavors arribin el més lluny possible. 2.2.1.-AMB L’AJUDA DEL VENT Algunes plantes confien en el vent. Fan llavors que tenen ales o plomalls i, d’aquesta manera, si fa una mica de vent surten volant ben lluny. Alguns exemples d’arbres que fan servir els plomalls són els pollancres i els salzes. Són arbres que veurem a la Festa de l’Arbre. Els pixallits també utilitzen els plomalls. El freixe, un arbre que també veurem durant la Festa de l’Arbre, utilitza unes llavors en forma d’ala.

Plomalls (pixallits) Sàmares (freixe)

2.2.2.-AMB L’AJUDA DELS ANIMALS Podem trobar plantes que confien en els animals perquè portin les seves llavors el més lluny possible. És per això que hi ha plantes que fan els fruits amb ganxos, semblen el velcro de les sabates. D’aquesta manera els fruits queden enganxats al pèl, a les plomes, a la roba, a les potes, als cabells, o al calçat de tothom que passa a prop de la planta i viatgen amb l’animal fins que cauen a terra. Alguns cards fan servir aquesta estratègia.

Cards

Hi ha plantes que fan llavors molt bones per menjar, llavors que donen molta energia. Els animals les recullen i se les emporten cap al seu rebost. Es menjaran les llavors quan les condicions no els permetin trobar menjar. A vegades, mentre transporten les llavors, n’hi ha algunes que cauen a terra. A vegades l’animal oblida on ha deixat amagades les llavors i no se les pot menjar mai. Aquestes llavors poden créixer i arribar a convertir-se en arbre. Les llavors com les nous, les avellanes i els aglans s’escampen d’aquesta manera. Podreu veure les avellanes a la Festa de l’Arbre.

Aglans (roure) Avellanes (avellaner)

També hi ha plantes que fan uns fruits molt dolços i vistosos. Aquests fruits criden l’atenció dels animals i se’ls mengen. Un cop l’animal es menja el fruit també es menja les llavors que hi ha a dins. Quan els animals fan caca, com que no han pogut digerir les llavors, aquestes surten juntament amb els excrements de l’animal i queden escampades ben lluny de la planta mare. Les pomes, les cireres i les peres són fruits que utilitzen les plantes per escampar les seves llavors. Els rosers silvestres utilitzen el seu fruit que és conegut en castellà amb el nom de “tapaculos” per seguir aquesta estratègia. A Cerdanya, dels fruits del roser silvestre en diem garrabes. Podreu veure rosers silvestres, a la Festa de l’arbre. Els cirerers són arbres fàcils de trobar en un bosc de ribera.

Pomes (pomera) Fruit garrabes - “tapaculos” (roser)

2.2.3.-AMB L’AJUDA DE L’AIGUA Algunes plantes que viuen al costat o a prop de l’aigua fan llavors que floten. D’aquesta manera aprofiten el corrent del riu perquè s’emporti i escampi les seves llavors. Aquesta estratègia és molt útil per a les espècies d’arbre que viuen i formen el bosc de ribera. Les llavors del freixe, un arbre que veureu al llarg de la Festa de l’Arbre, també s’escampen d’aquesta manera. Els joncs, una espècie vegetal que veureu a la bassa, també fa servir aquesta estratègia.

Sàmares (freixe) Infructescències (jonc)

2.2.4.-AMB L’AJUDA DE FRUITS QUE DISPAREN D’altres plantes no es refien ni del vent, ni dels animals ni de l’aigua per escampar les seves llavors. Aquestes plantes fan uns fruits que, quan s’obren, disparen les llavors a uns quants metres de la planta mare. Les mongetes són un exemple de llavors que fan servir aquest sistema per escampar-se. Les pinyes utilitzen les ales i els animals però, si hi ha un foc, les seves llavors també es disparen. El vent, l’aigua i els animals ajuden les plantes a escampar les llavors. 2.3.-ALTRES ESTRATÈGIES Com acabem de veure, les plantes tenen diverses estratègies per fer que les seves llavors arribin lluny. Però els éssers vius encara tenen més trucs per escampar-se i deixar descendència. Hi ha dos grans tipus d’estratègies: La dels éssers que dediquen molta energia a fer llavors i fills, i la dels que fan menys llavors i tenen menys fills però que s’asseguren que els seus fills puguin tirar endavant. Fan llavors més grans i resistents o cuiden els seus fills. Entre una estratègia i l’altra hi ha moltes opcions. Hi ha espècies que no compleixen tots els requisits de cap de les dues estratègies perquè a la natura no tot és blanc o negre. A vegades les estratègies reals que utilitzen els éssers vius no són ni al 100% ni l’una ni l’altra. 2.3.1.-L’ESTRATÈGIA DE LA r Els éssers vius petits com les herbes, les granotes i els mosquits utilitzen un mètode que es diu estratègia de la r. Aquesta estratègia es basa en tenir molts i

molts fills. Si tenen molts fills s’asseguren que algun sobreviurà. Els pares no es preocupen de la seva descendència, no cuiden les cries. Sense la protecció dels pares, la majoria de cries no arriba a l’edat adulta. Els fills creixen ràpidament i en poc temps són adults. En poc temps les cries són capaces de reproduir-se. Aquesta estratègia és típica d’ éssers vius que viuen en entorns on hi ha molts canvis (una bassa d’aigua de pluja). Com que tenen molts fills, algun trobarà una zona adequada per viure. Estratègia de la r: Essers petits, molts fills, no els cuiden, molts es moren, creixen ràpid. Ambients on hi ha molts canvis. Les herbes utilitzen aquesta estratègia. Tenen poc temps per reproduir-se ja que es moren en arribar l’hivern. En arribar la primavera les llavors de les herbes germinen. Les herbes aprofiten les bones condicions per créixer ràpidament durant la primavera i l’estiu. En arribar el final de l’estiu les herbes ja són adultes. Es reprodueixen i alliberen les llavors. Moltes llavors moriran per culpa del fred de l’hivern o hauran caigut en un lloc inadequat on no poden créixer. Les llavors que superin el fred començaran el cicle la primavera següent. 2.3.2 L’ESTRATÈGIA DE LA K Els éssers vius grans com els elefants, els gossos i els arbres utilitzen un mètode que es diu estratègia de la K. Aquesta estratègia es basa en tenir pocs fills i cuidar-los molt. Amb la protecció dels pares la majoria de fills sobreviuen i arriben a ser adults. Creixen molt a poc a poc. Passa molt temps des que neixen fins que es poden reproduir. Estratègia de la K: Éssers grans, pocs fills, els cuiden molt, la majora sobreviuen, creixen poc a poc. Ambients estables. Els arbres, tot i que no poden cuidar les seves llavors, utilitzen aquest mètode. Primer alliberen les llavors al medi. Les llavors que germinen creixen molt a poc a poc i han de passar molts hiverns i molts estius aguantant la calor i el fred. Al cap d’uns quants anys els plançons es converteixen en arbres adults. Un cop són adults es poden reproduir i alliberar una nova generació de futurs arbres.

3.-LES FULLES Segur que us heu fixat que hi ha arbres que no perden la fulla durant l’hivern. En canvi, hi ha arbres que sí que la perden. Els arbres que perden les fulles reben el nom d’arbres de fulla caduca. Els arbres que no perden les fulles reben el nom d’arbres de fulla perenne. Els arbres de fulla perenne van renovant les fulles a mesura que es fan velles. Les fulles serveixen a l’arbre per agafar l’energia del sol i l’aire. Els arbres combinen l’aire i l’aigua amb l’energia del sol per créixer. Sembla estrany que els arbres perdin les fulles si les fulles són tan útils. Per què els arbres perden les fulles? Quan fa molt fred o molta calor les arrels i les fulles no poden trobar l’aigua, l’aire i l’energia que necessita l’arbre. Per exemple: durant l’hivern fa molt fred i les fulles es gelen. Les fulles estan fetes d’aigua i, si fa fred, l’aigua es congela. Tenir les fulles a les branques representa un esforç per a l’arbre. L’arbre fa caure les fulles i així s’estalvia l’energia que gastaria mantenint les fulles a les branques ja que les fulles gelades no són útils per a l’arbre. Normalment, els arbres perden les fulles a la tardor, i es preparen per a l’hivern. Però, si un estiu és molt calorós i hi ha una gran sequera, els arbres poden perdre fulles a ple estiu (hi ha llocs del món on els arbres perden les fulles a l’estiu perquè per ells és una època desfavorable). Si fa molta calor, l’aigua s’evapora. Les arrels no poden trobar prou aigua suficient. L’arbre perd algunes fulles perquè no són útils. Les fulles poden arribar a ser un perill per l’arbre. Si no les perdés es podria deshidratar. Perdre les fulles és una adaptació dels arbres quan es troben davant d’una situació adversa: molt fred o molta calor. Hi ha arbres com els pins i els avets que s’han adaptat a condicions de molt fred. No perden les fulles durant la tardor. Això és perquè les fulles poden continuar agafant l’aire i l’energia del sol tot i que faci molt fred. Tenen un anticongelant: la resina. A més a més, les seves fulles són més dures i tenen molta menys aigua a l’interior que les fulles dels arbres de fulla caduca. 4.- LA SUCCESSIÓ Aquest any la Festa de l’Arbre es farà entre dos municipis: alguns de vosaltres plantareu al municipi de Ger i els altres, al municipi d’Isòvol, a prop del poble d’All. Segons el lloc on planteu, l’espai serà diferent. Els que planteu a All, plantareu en una zona on no hi ha res. Era una zona on es deixaven

màquines. No hi ha res de res, només pedres i terra compactada. Començarem el bosc des de zero. Els boscos es formen de manera natural a través del procés de successió. La successió és el camí que hi ha des d’un terreny on hi ha només roca fins a tenir un bosc amb una capa de terra gruixuda i bona.

Terres desèrtiques Herbassar Matollar Bosc

Roca nua Roca alterada Terra prima Terra gruixuda

Així, a sobre de les roques, per començar, només hi poden viure líquens. Després ja hi poden viure algunes plantes petites. Més endavant, quan hi ha una capa de terra prima, hi poden viure herbes. Amb les herbes, la capa de terra es fa més gruixuda i rica: ja hi poden començar a créixer arbustos. Amb la feina dels arbustos, el sòl millora i comencen a créixer arbres. Al final, tenim un bosc on hi ha arbres, arbustos, herbes i líquens. Tots hi tenen el seu lloc i fan una feina que és útil per a d’altres éssers vius. A mesura que la capa de terra és més gruixuda i més rica hi poden viure més vegetals i vegetals més grans. Nosaltres podem fer que aquest procés que a la natura li costa tan de temps de fer sigui més ràpid. Aquest mateix procés és el que farem a la festa de l’arbre d’aquest any.

Una plantació d’arbres no és un bosc natural, però s’hi pot convertir. Enguany veurem com es rejoveneix un bosc a la plantació de Ger. Les plantacions acceleren el procés de successió. Desprès de fer una plantació, les persones encara podem ajudar la planta regant-la, protegint-la de la competència o plantant utilitzant terra vegetal millorem les condicions de vida del plançó. En llocs com el de la plantació que és farà a All (on el terra és sec i pedregós) utilitzar terra vegetal és una bona opció. La terra vegetal és una terra especial que fa que els arbres puguin aconseguir aigua i nutrients més fàcilment. 5.- ELS ANIMALS I EL BOSC DE RIBERA A cada zona podem trobar animals i plantes diferents. No trobarem els mateixos éssers vius al mig del desert que al cim d’una muntanya. El bosc de ribera també té els seus habitants. Són animals que han d’estar adaptats per viure al bosc de ribera. La llúdriga és un animal que viu al bosc de ribera. La llúdriga és un mamífer. S’ha adaptat perfectament a viure en un ambient semi-aquàtic. Els seu cos s’ha adaptat de manera que li permet sobreviure perfectament en un bosc de ribera. Per exemple: la llúdriga té un cos aplanat i hidrodinàmic (sembla un avió per sota l’aigua) i unes potes palmades, similars a les dels ànecs, que li permeten nedar molt bé. És un animal carnívor que principalment s’alimenta de peixos que busca i caça al riu. Els seus caus estan situats a la riba del riu. Tenen moltes entrades i alguna pot ser subaquàtica. La llúdriga està adaptada per viure al bosc de ribera: té les potes com si fossin d’ànec.

Llúdriga

6.- EL RIU I EL BOSC DE RIBERA El riu i els arbres que formen el bosc de ribera treuen profit l’un de l’altre. Els arbres agafen del riu l’aigua i els nutrients que necessiten per viure. Però, què aporten els arbres al riu? Les arrels dels arbres ajuden el riu a mantenir la seva forma. Les arrels eviten que l’aigua del riu s’emporti la sorra i les pedres que donen forma als rius i ajuden que no hi hagi massa erosió. Els arbres fan ombra al riu i ajuden que l’aigua es mantingui fresca. Els peixos i els amfibis que viuen al riu i al bosc de ribera prefereixen que l’aigua sigui fresca. Poden viure millor si l’aigua és freda. El bosc de ribera i el riu s’ajuden l’un a l’altre. Les espècies d’arbres que viuen al bosc de ribera estan adaptades a la zona riberenca. Però dintre del bosc de ribera podem trobar espècies que són més a prop del riu i altres que són més lluny. Al llarg del trajecte que fareu el dia de la Festa de l’Arbre descobrireu on li agrada viure a cada arbre. Segons les seves capacitats, uns arbres s’adaptaran millor a viure al costat del riu mentre que n’hi haurà d’altres que preferiran separar-se una mica de l’aigua. Dintre del bosc de ribera hi ha arbres que prefereixen estar al costat del riu i altres que volen estar més allunyats.

6.1.- LES INUNDACIONS A vegades l’aigua que baixa pel riu té tanta força que surt dels marges. Diem que el riu es desborda i hi ha una inundació. Quan hi ha una inundació l’aigua té tanta força que s’emporta tot el que troba. Les arrels dels arbres no poden fer res per evitar que l’aigua s’emporti les roques i la sorra dels marges. Si l’aigua té prou força és capaç d’arrencar els arbres. Fins i tot pot moure cotxes, fer caure ponts i destruir edificis. L’aigua té molta força. És capaç d’arrencar arbres, moure cotxes i destruir edificis Les pluges fortes, el desgel de les neus acumulades durant l’hivern o el trencament d’una presa són els principals culpables que hi hagi inundacions. Les persones construïm edificis, carreteres i fins i tot ciutats senceres al costat dels rius. Per poder construir s’ha de talar el bosc que hi havia a la zona. A més a més, fem canalitzacions i canviem el recorregut que feia el riu de forma natural. Sense voler, les persones fem que la possibilitat que hi hagi una inundació sigui més gran. El ciment i els edificis no absorbeixen l’aigua. Fan que tota l’aigua llisqui riu avall. Hi ha molta aigua que va cap al riu i té molta força. En canvi, la terra, les arrels i les capçades dels arbres absorbeixen una bona part de l’aigua que els arriba. És per això que tallar un bosc de ribera, que està al costat d’un riu, per construir edificis no és una bona idea. A vegades, les persones, ajudem a què el perill de patir inundacions sigui més gran. 7.- EL BOSC I LES PERSONES Els humans sempre hem tret profit del bosc. L’espècie humana ha anat al bosc a buscar fusta, caça, llavors i fruits des de la prehistòria fins ara. Els pagesos, els caçadors, els boletaires i els treballadors forestals fan ús i tenen cura del

bosc. Els habitants de Ger tenen dret a anar a una parcel·la del bosc i tallar la fusta que necessitin per passar l’hivern. Els humans sempre hem utilitzat el bosc per proveir-nos. Els treballadors forestals són els metges del bosc. S’encarreguen de talar els arbres malalts i vells. Procuren que el risc d’incendi sigui mínim. Protegeixen les especies en perill d’extinció. Cuiden el bosc i intenten que es trobi en les millors condicions possibles. Els forestals ajuden el bosc a estar en unes condicions òptimes. A vegades els treballadors forestals han de tallar branques o algun arbre per ajudar el bosc. La tardor és el millor moment per fer la tala. Fer la tala a la tardor és bo per als arbres i per a les persones. Les persones necessiten la fusta per passar l’hivern. Si es talla a la tardor, la fusta no s’ha d’emmagatzemar durant gaire temps. Els arbres a la tardor no tenen fulles a les branques. Si les branques no tenen fulles els humans ens estalviem la feina de treure-les. Per als arbres també és el millor moment. Si els tallen les branques i les parts malaltes abans de l’hivern, s’estalvien de mantenir-les durant l’època més dura de l’any. A més a més, també és l’època de l’any en què estan més inactius. Talar a la tardor és bo per als arbres i per a les persones. La tala a la tardor és un exemple de com els humans ens adaptem a les males situacions (el fred de l’hivern) traient el màxim partit de l’entorn (els arbres perden les fulles a la tardor).

Com ja sabeu, aquest any la Festa de l’Arbre es fa en un bosc de ribera. Des de fa segles s’han talat més boscos de ribera que altres boscos. Això és per dos motius. El primer és que a les persones ens agrada i en traiem profit de viure i treballar al costat del riu. Hem construït ciutats i indústries al costat dels rius. Per poder construir els nostres edificis hem hagut de talar els arbres que hi havia. Els segon motiu és que les zones on hi ha el bosc de ribera són zones molt fèrtils. Són zones on les plantes hi creixen ràpidament, grans i fortes. Per aquest motiu les persones hem aprofitat les zones de ribera per fer plantacions i petits horts. Per poder fer les plantacions hem hagut de talar els boscos que hi havia. La seva fertilitat i la seva ubicació han portat els boscos de ribera a ser talats en excés. Els humans hem talat molts boscos de ribera per construir edificis i fer plantacions. 7.3.- LA BIOMASSA La biomassa és la matèria de la qual estan formats els éssers vius. Tots nosaltres som biomassa. Una part de la biomassa la podem transformar en energia. Per fer-ho, tan sols l’hem de cremar. La biomassa pot ser utilitzada com a forma d’energia renovable i és respectuosa amb el medi ambient. La fusta que s’aconsegueix després de fer una tala ens pot servir com a font d’energia. L’energia que ens aporta la biomassa és una energia renovable perquè només cal plantar arbres per aconseguir biomassa. És respectuosa amb el medi ambient perquè quan es fan les tales l’objectiu principal és el de mantenir el bosc en bon estat. La biomassa és el nom que s’ha posat a la fusta que cremem per escalfar-nos. La llenya és una forma de biomassa. Hi ha diversos tipus de biomassa. El pèl·let, l’estella i la briqueta són tipus de biomassa que veureu al llarg de la Festa de l’Arbre. La biomassa és una forma d’energia renovable i respectuosa amb el medi ambient.

A part de la fusta que traiem del bosc, podem aconseguir biomassa d’altres maneres. Fent plantacions d’arbres que creixen molt ràpid per després tallar-los. Utilitzant els pinyols, closques i pellofes dels nostres aliments. Tot el que aboquem al contenidor de matèria orgànica pot ser utilitzat com a font d’energia. 7.2.- ELS NOSTRES SENTITS I EL BOSC Les persones tenim cinc sentits. La vista, l’oïda, l’olfacte, el gust i el tacte. Utilitzem els nostres sentits per fer-nos una idea de què ens envolta. Quan entrem en un bosc tenim moltes sensacions diferents que ens ajuden a reconèixer, adaptar-nos i actuar de la forma més correcta. La vista és el nostre sentit més desenvolupat. Ens fem una idea de com són les coses tenint en compte com les veiem. Després, amb els altres sentits, modifiquem o mantenim la nostra primera impressió. Quan ens falta algun sentit els altres estan més actius perquè no es noti que ens falta un sentit. La falta d’algun dels nostres sentits provoca modificacions al nostre comportament. Ens adaptem al canvi fent que els altres sentits s’esforcin més. Els cecs tenen un sentit del tacte molt desenvolupat. Poden llegir amb les puntes dels dits. Els sentits ens ajuden a entendre el món que ens envolta.

Hi ha moltes coses més respecte als arbres que us voldria comentar, però, ja tindrem altres Festes de l’arbre per anar-vos-les explicant. Espero que gaudiu aquest any de la festa, que us ho passeu molt bé i que aprengueu força coses.

Fins ben aviat!!!