fesalut nº 26 noviembre 2011
DESCRIPTION
Revista Mensual encartada con el diario Segre de Lleida. Revista de salud, bienestar y medicinaTRANSCRIPT
REVISTA DE SALUT I BENESTAR
n26 OCTUBRE2010
Contingut pàgines 29-44
PEDIATRIAAsma Infantil
ALIMENTACIÓEls sucresals sucs de fruita
AL SETEMBRE I A L’OCTUBRE CELEBREM 5 DIES MUNDIALSDEL COR, 26 DE SETEMBRE · DE LA MALALTIA D’ALZHEIMER, 21 DE SETEMBRE
DEL LIMFOMA, 16 DE SETEMBRE · DE LA VISIÓ, 14 D’OCTUBRE · DEL CÀNCER DE MAMA, 19 D’OCTUBRE
2
noticies
3
Edita: LGB editores · C/ Jaume II, 7 bis, altell 1 · 25001 Lleida · Tel. 667 56 02 25Projecte i continguts: COMUNICA’M · [email protected] · Tel. 678 563 217Dipòsit Legal: L-449-2005Fesalut no es fa responsable de les opinions ex pres sades pels col·laboradors en els escrits signats.
DEPARTAMENTDE PUBLICITAT:
973 20 80 25667 56 02 25
mb aquesta edició, FESALUT fa un pas endavant molt important,diria que decisiu en la seva difusió. L’acord amb el diari Segre enspermetrà arribar a llocs on fins ara era difícil fer-ho.
Sempre es diu que en les èpoques difícils com les actuals és temps també de novesoportunitats i, per tant, d’iniciatives emprenedores com la que hem iniciat.
Fa cinc anys que vam posar en marxa aquest projecte de comunicació per fer arribar ala societat els anhels, les il·lusions i el treball d’un grup d’associacions unides enl’anomenada Federació d’Entitats per la Salut. Tot i les dificultats i els dubtes d’algunssobre la seva supervivència, FESALUT s’ha consolidat com un mitjà necessari i fins i totpodríem dir que ara imprescindible, pel seu objectiu inicial: fer sentir la veu d’un sectorde la societat tradicionalment oblidat.
Amb aquesta premissa aconseguida, FESALUT s’ha proposat en aquesta nova etapaampliar els continguts per convertir-se en una revista destinada a informar sobretemes de benestar i salut, és a dir, notícies i articles que puguin ajudar els lectors aprendre decisions destinades a millorar la seva vida.
Consell de redaccióFeSalut
EditorialAvançant cap al futur
AMB LA COL·LABORACIÓ DE:
a
4
a fonsSERVEI DE SUPORTEN EL DOL DE PONENTENTREVISTA A LA SEVA DIRECTORA
pediatriaL’EXERCICI ÉS UN PILARDEL TRACTAMENT DE L’ASMA INFANTIL
medicinaGRIP ESTACIONAL 2010CAMPANYA DE VACUNACIÓ
serveis professionalsi salut pública
ara actualitat
breusPEUS PLANS: DEFORMACIÓ SEVERAELS SUCRES ALS SUCS DE FRUITASANITAT VOL REBAIXAR UN 20%LA SAL QUE CONTENEN ELS ALIMENTS
actualitatBOLETSPREVENIR LES INTOXICACIONS
col·legis oficialsDIA MUNDIAL DE LAFISOTERÀPIA A LLEIDA
Sumarifesalut 26
22
n26 OCTUBRE2010
Tractaments en neurocirurgia
Hèrnies discalscervicals
20
El Dia Mundialde la Vista26
activitats
6
12
14
16
18
10
24
28
L’Hospitalde Santa Maria
avança enqualitat i servei
NOTÍCIES DE LA FEDERACIÓD’ENTITATS PER A LA SALUT 29
5
noticies
6
Oferim un espai de suport basat en el respecte, laconfiança i la responsabilitat. Neix com a projecte assistencial,per donar resposta a les necessitats d’una societat queviu d’esquena a la mort i que actua com si la mort noexistís per evitar-nos el maldecap d’afrontar una vidafinita. El Servei de Suport al Dol de Ponent es dirigeix a di-ferents àmbits d’actuació en el dol: atenció personalitzadaa persones en dol, intervenció comunitària i formació. Ambun propòsit de treballar cap a una política de prevenció,una cultura de la salut, del sofriment, de la malaltia, de lamort i de la vida més humana.
Descripció del centre
Servei de biblioteràpiaEl servei compta amb una minuciosa selecció de llibres enpréstec que són utilitzats tant pels usuaris com perescoles i d’altres persones que ens ho sol·liciten.
Grup socialEl grup social està constituït per usuaris, exusuaris icol·laboradors. El grup es reuneix regularment per unavarietat d’activitats culturals i/o d’oci. Al grup social hias-sisteixen també parelles, fills (nens o adolescents i amics),i està animat per un voluntari.
• Atenció a domicili: acompanyament en la darreraetapa de la vida. • Atenció telefònica: obert a tota persona que hosol·licita. • Suport a escoles i instituts: aquesta intervenció esrealitza en el moment en què hi ha una pèrdua d’undels seus alumnes, per tal de fer una primera contencióemocional a l’aula. Sovint són molts els alumnes ques’enfronten a la mort per primera vegada produïda perla pèrdua d'un company/a. • Assessorament a empreses i Institucions: quan esprodueix una pèrdua sobtada, sovint no se sap comreaccionar davant la crisi. Es dóna assessorament isuport presencial.•Cerimònies civils.
Serveis
ALTRES SERVEIS QUE OFERIM
El Servei de Suport al Dol de Ponent és unaentitat creada l’any 2002 amb l’objectiu dedonar suport psicosocial a persones i famíliesque viuen la mort d’un ésser estimat.
a fonsIentrevista
SERVEI DE SUPORT EN EL DOLDE PONENT
7
entrevistaIa fons
Pregunta. - Què és el Servei de Suport en el Dol de Ponent?Resposta. - El servei de dol és un espai per créixer, per ex-pandir-nos i per prendre responsabilitat.
El nostre objectiu és recompondre de nou vides que hanestat trencades perquè la pèrdua ens ha desfragmentat,ens ha trencat, ens ha mutilat i per tornar a donar sentit ala vida. Jo sempre dic que és com estar a l’UVI. Donempautes i eines que ajuden a recompondre de nou a nivellfísic, mental, emocional i espiritual, i ho fem en dos direccions,amb grups de dol i amb sessions individuals.
Els grups de dol sempre procurem que siguin homogenis:grup de pares, grups de vídues... Són grups setmanals dedues hores de durada i el propòsit i l’objectiu és proporcionarun espai perquè els usuaris sentin que tenen algú quesosté el seu dolor, que tenen unes necessitats emocionals,socials, cognitives, que aquí poden trobar respostes i com-partir-les amb persones que, com ells, viuen aquestes pèr-dues.
P. - Qui sou ?R. - Som diverses persones: una administrativa, unarecepcionista als matins, tres persones que treballen ambgrups i sessions individuals, amb formació específica en eldol; un psicòleg, una infermera, una educadora social ambmàster de psicoteràpia integrativa i amb voluntaris; unametgessa, un assistent social i un informàtic. També comptem
amb persones que han estat al servei de dol com a usuarisi que ara col·laboren amb nosaltres.
P. - Anna, explica’ns què és el dol.R. - Quan parlem de dol, parlem de la vida i de la mort. El dolés un procés normal d’una vivència i d’una experiència dedolor quan perdem una persona estimada. Les etapes són:xoc, negació, acceptació i viure el dolor de la pèrdua.El dol és la gran oportunitat que ens dóna una pèrdua pertransformar el sentit de la nostra vida.
P. - Quines tècniques, models de treball, seguiu?R. - El nostre model de treball és terapèutic, el modelhumanista. Treballem des de la psicoteràpia integrativa,anàlisi transaccional, que són models que tenen en compteholísticament tot el conjunt de l’ésser humà. Hi ha dosritmes: quan un grup comença, és un grup obert, cadapersona té el seu temps per compartir, no es fa un full detreball. Hi ha un segon ritme que acostuma a ser als dosmesos i mig. És quan s’incorporen uns objectius pròpiament
Anna Maria Gallardo
“Podem deixar de viure des de la roda del sofriment,que és allò que em té lligat constantmenten un viure sense sentit”
“De viure a sobreviurehi ha un espai molt curt.
Si no ens parem a mirar i aobservar, bona part de la vida
la passem sobrevivint”
DIRECTORA DEL SERVEIDE SUPORT EN EL DOL DE PONENT
8
a fonsIentrevista
de dol, orientats a una tasca específica per a cada un delsmembres del grup. Alhora, aquest acompanyament es potfer individualment.
P. - Quin és l’aspecte que costa més treballar?R. - L’acceptació. Acceptar que la pèrdua és finita, que no ettornaré a veure, que no et tornaré a sentir, això és el quemés ens costa, perquè és a través dels sentits que nosaltresintegrem la major part d’experiències a la nostra vida. Ambel que veiem, sentim, toquem, degustem... Plorem perquèpensem en tot el que estem perdent. Recompondre una vidasense tot el que els meus sentits captaven és la part mésdificultosa d’acceptar la mort, perquè un mai pensa que lipot passar a ell.
P. - Dediqueu un espai de la vostra entitat a la formació?R. - Sí, i és un aspecte molt important per a nosaltres. Laformació al nostre centre té dos fases. Una part orientadaals professionals de la salut, perquè, malauradament, ensfalta treballar la consciència del dol als mitjans i centreshospitalaris: com ens atenen, com és aquest primer contacte...Aquesta formació està liderada per la Laura Pallás, per mi,una de les millors professionals especialitzada en el dol.L’altra part de la formació està més orientada al treball i alcreixement personal. Està oberta tant als usuaris com a lapoblació en general, amb l’objectiu de fer-nos més conscientsde qui som i què som, com a ésser humà i com a persones.
P. - Personalment, Anna, com pots assumir viure amb tot eldolor que hi ha darrere de cada usuari? Com ho gestiones?R. - Elaborant els meus propis dols, les meves pròpiespèrdues i el meu treball personal. Dedico bona part de lameva vida a fer treball personal. Faig teràpia, supervisió,teràpia amb el meu propi procés, el meu treball personal.
Aprendre a estimar-me a viure amb amor i a viure amb amora l’univers. És el millor que m’ha passat a la vida.
P. - Vas tenir alguna experiència personal que et va donar laidea de començar el projecte del servei de dol?R. - Jo creia que ser feliç a la vida era tenir una bona feinaque m’aportés reconeixement, molts diners, un home, unacasa... Quan vaig tenir-ho tot, vaig tenir una pèrdua que emva portar a estar cinc anys en una depressió de la qual nome’n sortia. Aquí hi va haver un canvi. Aquest va ser el meupunt d’inflexió i no ha quedat res de la persona que eraabans. De les cendres vaig començar a reconstruir una vidade nou. Amb el temps, sento la gran oportunitat que m’hadonat la vida perquè gràcies a aquesta profunda i dolorosaexperiència avui em sento molt més feliç.
P. - Quina és la vostra reivindicació?R. - S’hauria de treballar la mort com una assignatura mésdel projecte educatiu. Tot i que la escola ja ho intenta, ha deser a casa. En realitat són les famílies qui han de treballar-ho.
P. - Com es finança la vostra entitat?R. - Comptem amb l’ajuda de l’Ajuntament de Lleida, de laConselleria d’Acció Social i Ciutadania, i de l’Ajuntament deTàrrega en l’àmbit públic. També cada usuari aporta unaquantitat segons les seves possibilitats. Però el nostre fun-cionament és gràcies a tots els professionals voluntaris quevénen al centre desinteressadament a ajudar.
“El dolor a la vidaés inherent a la vida”
“La consciència de la mort,és la consciència de la vida”
“Avui, l’home va a la Lluna,però quan pensem en qui sóc,
som els éssers més desconegutsque hi ha sobre el planeta”
9
noticies
10
L’exercici físic en pacients asmàtics controlatsés una part bàsica del tractament, ja queajuda a millorar la capacitat aeròbica i a en-fortir els músculs respiratoris.
L’exercici físic en pacients asmàtics controlatsés una part bàsica del tractament, ja que ajuda amillorar la capacitat aeròbica i a enfortir elsmúsculs respiratoris.
Més d’un milió de menors de 18 anys tenenasma a Espanya, xifra que suposa entre un 10 iun 12 per cent dels nens. A més, afecta el 8 percent dels adults. L’exercici s’ha convertit en unavenç més del tractament de l’asma i en una deles recomanacions més enunciades.
Quan es diagnostica la patologia, una de les pre-guntes que amb més freqüència ens fan els paresa la consulta és:
La resposta sempre és: pot i n’ha de fer. Quan lapatologia està controlada, el pacient pot fer qual-sevol tipus d’esport, excepte submarinisme. L’im-portant és que el diagnòstic es realitzi correcta-ment. El tractament de l’asma i de les malaltiesal·lèrgiques en general —perquè l’asma és al·lèr-gica en un 80-85 per cent dels casos— s’assentaen un trípode: el tractament farmacològic, l’e-tiològic —que s’ha d’indicar en tots els pacientsque es disposin a respondre— i l’educació delpacient, on entra l’exercici. Entre un 10 i un 12per cent dels atletes d’elit són asmàtics.
L’important és que els pacients sàpiguen que,encara que tinguin asma, poden realitzar exercicicom a afició o arribar a ser esportistes d’elit.
pediatriaIasma infantil
L’exercici és un pilar del tractament de l’asma infantil
pot fer esport?el meu fill
Realitzaresport si...
La patologia està controlada
Sota supervisió
11
asma infantilIpediatria
La pràctica d’exerciciredueix la intensitat
dels atacs d’asma,les crisis es controlen
millor i disminueixel nerviosisme
ocasionat per aquestes
Per tant, és important ensenyar el pacient a conèixer laseva malaltia. Per a això serveix la regla del semàfor. Estracta de mesurar el pic flux de la respiració amb unaparell simple que es pot tenir a casa. Segons aquestaregla, cada pacient té una xifra individual quan estàcontrolat. Així, si al mesurar els paràmetres el malaltestà controlat, la llum del dispositiu s’il·luminarà enverd, però si la xifra baixa un 20 per cent i passa aambre, cal augmentar o començar amb la medicació perno passar a la zona vermella, on els valors baixen fins aun 40 per cent. També se’ls ha d’ensenyar a realitzarexercicis de respiració.
En aquesta mateixa línia, els especialistes assegurenque realitzar exercici físic o un esport adequat ajuda elnen asmàtic a estar en forma, a mantenir un pessaludable —l’excés de pes empitjora l’asma—, a enfortirels seus músculs respiratoris i que els seus pulmonsfuncionin millor. La pràctica d’exercici redueix la intensitatdels atacs d’asma, les crisis es controlen millor idisminueix el nerviosisme ocasionat per aquestes.
El diagnòstic, el tractament i l’exercici precoç són fona-mentals per a l’evolució de la malaltia. Cal diagnosticarels nens d’alt risc.
El diagnòstic, el tractament i
l’exercici precoçsón fonamentals per a
l’evolució de la malaltia
L’exercici és un pilar del tractament de l’asma infantil
12
serveis professionals i salut pública
La gent gran interessada a parti-cipar en el nou curs del programaintergeneracional Viure i Con-viure es pot adreçar a l’àrea deGent Gran de la regidoria de Ser-veis Personals de l’Ajuntamentde Lleida (rambla de Ferran, 13 ·tel.: 973 700 349 ), o bé al CentreCívic Municipal de la Mariola(c/Artur Mor · tel.: 973 700656).
El projecte, que impulsen l’Ajun-tament de Lleida, la UdL i laCaixa de Catalunya, vehicula quela gent gran allotgi estudiants durantel curs acadèmic. A canvi, els alum-nes ofereixen la seva companyia.Viure i Conviure inclou unes contra-prestacions econòmiques simbòli-ques a determinar segons cada situa-ció.
Hi poden participar estudiants ma-triculats oficialment en qualsevoldels cursos i estudis que s’impartei-xin a la universitat, que no tinguinmés de 30 anys i que no treballin niresideixin a la mateixa ciutat. En elcas d’estudiants de postgrau, podentenir fins a 35 anys. Les persones
acollidores han de tenir a partirde 60 anys i han de viure soles.S’han de valdre per elles matei-xes i han de disposar d’un habi-tatge amb condicions d’habita-bilitat adequades per al’allotjament de l’estudiant.
Pel que fa referència als estu-diants, es poden adreçar al Ser-vei d’Atenció a l’Estudiantat dela Universitat (C/Jaume II, 67bis del Campus de Cappont).
En el curs 2009/2010, hi va ha-ver 19 parelles; el 2008/2009, 17, iel 2007/2008, 20. En aquesta edició,un total de set parelles continuen delcurs passat i cinc persones, a horesd’ara, estan pendents d’aparella-ment. Tothom que hi estigui interes-sat s’hi pot inscriure.
Nou curs del programa Viure i Conviure
La llar de Santa Teresina inicia elproper curs oferint un ampli ventalld’activitats i tallers, tant municipalscom propis de la llar. La informàticaés un dels punts forts de la progra-mació, ja que es portaran a termecursos d’iniciació a la informàtica,Internet i edició, a més de permetrel’ús lliure dels ordinadors per als so-cis. Com a noves activitats, cal des-tacar un taller de cinema els dissabtesa la tarda, sessions de ball els diumen-ges a la tarda, l’activitat de coral, untaller de teatre, anglès i es reprendràel taller de manualitats.
Finalment, es continuaran oferintactivitats esportives com gimnàstica,ioga, relaxació i tai-txi i tallers de di-versitat temàtica, relacionats princi-palment amb l’aprenentatge del ca-talà, amb la memòria, les emocions ila pintura, entre d’altres.
La inscripció a les activitats comen-çarà el pròxim dia 13 de setembre.Les persones interessades s’han dedirigir a la llar de Santa Teresina,ubicada al carrer Pica d’Estats, 4.
161 nous socis
des de l’ampliació de la llar
El passat mes de desembre es va in-augurar l’ampliació de la llar deSanta Teresina. Aquesta llar va sercreada l’any 1983 i estava situadainicialment al local de la parròquia.
L’any 1998 es va traslladar al localactual, on gaudeix d’un espai propimunicipal. El 9 de desembre del
2009, la llar de Santa Teresina vainaugurar la seva ampliació, dupli-cant el seu espai per tal de poder en-cabir l’ampli ventall d’activitats quedesenvolupa i acollir el gran nombrede persones que l’utilitzen. Des de lainauguració d’aquesta ampliació arafa nou mesos, s’han associat 161 no-ves persones a la llar, passant de1.410 socis a 1.571.
La llar de Santa Teresina ofereixun ampli ventall d’activitats per al proper curs
13
La llar de jubilats de la Bordetacomença el curs 2010-2011 ambun ampli ventall d’activitats. Lesinscripcions començaran el 13 desetembre, a la mateixa llar.L’equipament acollirà convocatò-ries pròpies i també organitzadesdes de l’Ajuntament: esports (tai-txi, gimnàstica, ioga o natació),ball country, anglès, memòria, ca-talà i sardanes. Les novetats de latemporada seran la lectura fun-cional, teatre, ganxet i un gruplector.La llar de la Bordeta, recentmentampliada, és integrada per unmiler de socis. Gràcies a la reno-vació, es compta amb una aulad’informàtica on, aquest trimestre,es realitzaran tallers d’iniciació id’Internet. La Bordeta disposad'un voluntari sénior, que donaràclasses de Word i Excel durant totel curs.
Inici de curs a la llar dejubilats de la Bordetaamb noves activitatsLa regidoria de Serveis Personals de
l’Ajuntament de Lleida organitzaquatre noves sortides dins del cicle‘Coneixem la ciutat’. L’activitat con-vida la gent gran a descobrir els prin-cipals racons de Lleida.
El programa comença el 28 de se-tembre, amb una sortida al turó dela Seu Vella que tindrà una duradade dues hores. Es recorrerà l’exteriorde la Suda i es farà una visita guiadaa l’interior de l’antiga catedral, ambespecial esment a l’exposició de ta-pissos. El punt de trobada serà laPorta dels Lleons, a les 11.00 h. Hiha 30 places disponibles.
Durant el curs passat es van fer untotal de sis sortides amb una mitjanad’assistència de 25 persones cadas-cuna.
L’activitat és gratuïta. La inscripcióestà oberta fins al 23 de setembre.Cal realitzar-la al telèfon 010.
Les altres tres visites progra-mades són:
1. Dia 26 d’octubre:La Diputació de Lleida i l’ArxiuMunicipal.
2. Dia 23 de novembre:La Lleida secreta.
3. Dia 14 de desembre:El castell dels Templers.
Noves sortides del cicle ‘Coneixem la ciutat’
La llar de jubilats de Democràcia haincrementat el nombre d’associats
des que es va traslladar al nou edificidel número 38 del carrer Comerç.Ara, l’entitat compta amb gairebé400 membres, un 16% més que quanocupava la seu anterior.Les noves dependències, més àm-plies i amb més possibilitats que lesanteriors del Centre Cívic de Demo-cràcia, es van inaugurar el passat 17de novembre.Durant el curs 2010-2011, es durana terme tot un seguit d’activitats mu-nicipals o pròpies de la llar: gimnàs-tica, tai-txi, aquagym, ioga, memò-
ria i català. A més a més, pel que faals tallers d’informàtica, n’hi hauràquatre: Excel, Word i dos cursos d’e-dició. El període d’inscripció de lesactivitats començarà el proper 13 desetembre i s’hauran de fer a la ma-teixa llar.
La ciutat de Lleida compta amb mésde 20.000 persones majors de 65anys, més del 15% de la població. Ac-tualment, la ciutat compta amb 15llars municipals de jubilats que esgestionen des de la regidoria de Ser-veis Personals.
Un 16 % més d’associats a la llar de Democràcia
La consellera de Salut, Marina Geli, i el president de laDiputació de Lleida, Jaume Gilabert, han signat unconveni de col·laboració juntament amb el director delServei Català de la Salut, Josep Maria Sabaté, i els al-caldes dels municipis d’Arbeca, Joan Miquel Simó; Tor-res de Segre, Josep Ramon Branzuela; Vallfogona deBalaguer, Salvador Farré; Ivars d’Urgell, Ramon MariaGuiu; Llardecans, Josep Maria Pardell, i Benavent deSegrià, Rosa Maria Caselles, per a la construcció deconsultoris mèdics locals.
La Diputació de Lleida i el Departament de Salut hanreservat per a aquest any 206.450 euros destinats a laredacció dels projectes dels consultoris. Els ajunta-ments, amb el suport de la Diputació de Lleida, execu-taran les obres l’any 2011 amb una inversió aproximadade dos milions d’euros. El Departament de Salut, a tra-vés del Servei Català de la Salut, i la Diputació de Lleidaparticiparan en el finançament del cost a cada municipiun cop finalitzats els equipaments.
Lleida, 1 de setembre de 2010
14
ara actualitat
EL PROGRAMA THAO S’AMPLIARÀ PROGRESSIVAMENT A 8 COMARQUES LLEIDA-TANES AMB MÉS DE 3.000 NENS I NENES DE 3 A 12 ANYS
La Diputació de Lleida ha impulsat un programa pionerde prevenció del sobrepès i l’obesitat entre la poblacióinfantil de zones escolars rurals (ZER) de les comarquesde la Noguera, Urgell, Pla d’Urgell, Garrigues, Segrià,Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Alt Urgell. El programaconsisteix a promoure en tots els infants i les seves fa-mílies hàbits saludables d’alimentació i activitat física.En total, es preveu arribar a 60 municipis amb una po-blació infantil superior als 3.400 nens i nenes, d’entre3 i 12 anys. La posada en marxa del programa, subven-cionat en bona part per l’Àrea de Salut de la Diputació,és immediata, a mesura que els ajuntaments confirminla seva adhesió, i es desenvoluparà durant el curs 2010-2011.
La implementació de la iniciativa es durà a terme a tra-vés del programa Thao-Salud Infantil (www.thaoweb-com), especialitzat en la prevenció del sobrepès i l’obe-sitat dels infants a través de la construcció d’hàbitssaludables i duradors en alimentació i activitat física.Aquest programa ja s’està desenvolupant amb èxit enuna vintena de ciutats catalanes.
La Diputació de Lleida col·laborarà econòmicament enel desenvolupament del programa Thao en aquestesvuit comarques i posarà a disposició de les 15 zones es-colars rurals un dinamitzador expert que vetllarà peldesenvolupament i implementació del programa Thaoen cadascuna de les ZER, a través de les escoles, centresde salut, etc.
Lleida, 22 de setembre de 2010
La Diputació de Lleida impulsa un programa pionerde prevenció de l’obesitat per als infants de zones rurals
La Diputació de Lleidai el Departament de Salut
signen un conveni per a la construcció desis consultoris mèdics
www.diputaciolleida.es
C/ Carme, 26 · 25007 LLEIDA · Tel.: 973 249 200
15
L’Institut d’Estudis Ilerdencs acull l’exposició ‘Educacióen silenci. Records dels exalumnes sords de la llar deSant Josep de Lleida (1921-1999)’, que es pot veure a laSala Montsuar de l’IEI del 15 d’octubre al 28 de novem-bre. Aquesta mostra fa referència exclusivament a l’etapade l’antiga seu, quan l’escola de nenes i nens sords deLleida era l’única de tota la demarcació.
Des de la fundació de l’escola Escuela del Sordomudo,instal·lada a la Casa de la Misericòrdia, fins a l’actualitat,les experiències viscudes pels seus alumnes han estatnombroses i intenses. Actualment, l’escola s’anomenallar de Sant Josep, però, tot i haver canviat de nom, lapropietat continua essent de la Diputació de Lleida.
La mostra pretén explicar als ciutadans en general comera el dia a dia a l’escola i alhora vol ser un àmbit de me-mòria on els antics alumnes es poden retrobar. Per tant,es tracta d’un recull de fotografies i de notícies de premsa.
Lleida, 15 d’octubre de 2010
L’IEI acull la inauguració de l’exposició ‘Educació en silenci. Records delsexalumnes sords de la llar de Sant Josep de Lleida’
Gilabert lliura els premis de fotografia Sylvia Solé de l’Associació ADIMAEl president de la Diputació de Lleida, Jaume Gilabert,ha presidit el lliurament dels premis de fotografia del’Associació de Dones Intervingudes de Mama (ADIMA).L’acte s’ha celebrat a la sala d’actes de la Diputació deLleida i ha comptat amb la participació de la presidentade l’Associació de Dones Intervingudes de Mama(ADIMA), Digna de Torres. El president de la Diputacióha estat l’encarregat de fer el lliurament del primer premia Damián Gelpi. El segon premi, lliurat per la presidenta
d’ADIMA, ha estat per a Josep Ardíaca, i el tercer premi,entregat per un dels fills de la Sylvia Solé, ha recaigut enVanessa Chávez.
El president de la Diputació de Lleida ha agraït a l’asso-ciació la tasca que fa i l’ha encoratjat a continuar donantsuport a les persones que pateixen aquesta malaltia. Amés, ha felicitat els guanyadors i ha destacat l’elevadaparticipació que ha tingut la primera edició d’aquestpremi, ja que s’hi han presentat una cinquantena de per-sones.
L’Associació de Dones Intervingudes de Mama han createls premis Sylvia Solé per conscienciar la societat sobreaquesta malaltia en el marc del Dia Internacional delCàncer de Mama. Aquests premis porten el nom deSylvia Solé en record a la dona que des de l’associació vatreballar i va donar el seu suport a les dones afectadesper aquesta malaltia.
Lleida, 18 d’octubre de 2010
16
breusIalimentació
Nova operació que en millora els resultats
PEUS PLANS deformació severa
Una nova cirurgia, que es practica a l’Hospital per aCirurgia Especial de Nova York (EUA) permet unanotable millora en pacients adults amb una deformaciósevera de peus plans. Segons ha constatat Scott Ellis,que va dirigir l’estudi per analitzar els avantatges d’a-questa intervenció, els pacients que se sotmeten a lanova operació presenten millores més duradores imés mobilitat que aquells que se sotmeten a lacirurgia tradicional. Les característiques de l’operacióes presentaran en la trobada anual de la SocietatAmericana d’Ortopèdia de Peus i Turmells.
La deformació de peus plans adquirida en la vidaadulta es desenvolupa per raons desconegudes enpersones que han tingut peus plans durant tota laseva vida. És més freqüent en dones i en personesamb excés de pes i sol desenvolupar-se entre els 40i els 50 anys.
L'operació es va realitzar en l'Hospital per a CirurgiaEspecial de Nova York a cinc pacients, quatre homes iuna dona. Després de sotmetre als pacients a Rayos-X va poder observar-se que l'operació havia milloratl'alineació del turmell i que els efectes eren duradors.
La Comissió Europea vol prohibir-los
ELS SUCRESals sucs de fruita
Ja no és estrany trobar als supermercats i botiguesenvasos de sucs de fruites que contenen l’etiqueta“sense sucres afegits”. Ara, la Comissió Europeaes planteja directament prohibir afegir sucres a la pro-ducció de sucs, en un intent de promoure una dietaequilibrada entre els habitants del continent. Si prosperala proposta, només es podran edulcorar els nèctars ialtres productes específics, i caldrà indicar-ho claramenta l’etiqueta.
La idea d’eliminar els sucres afegits als sucs de fruitas’emmarca dins un projecte per regular aquest àmbit.
Entre els canvis que es proposen,també hi ha que el tomàquets’inclogui a la llista de productesa partir dels quals s'elaboren sucs.També es regularà la producció,etiquetatge i composició d'aquestesbegudes.
La proposta haurà de rebre elvistiplau del Parlament Europeui el Consell de Ministres de laUnió Europea.
17
alimentacióIbreus
SANITAT vol rebaixar un 20%LA SAL QUE CONTENEN ELS ALIMENTS
Espanya és el segon país que consumeix més sal d’Europa, darrere de Portugal, que, ambdiferència, és el gran consumidor d’aquest additiu, en gran part pel bacallà. Els últims estudis demostren una relaciódirecta entre la mortalitat per ictus i el consum excessiu de sal. A la pràctica, justament Portugal és també el paísamb més mortalitat per ictus i Espanya li va al darrere. La UE ha decidit posar fil a l’agulla i demanar als estats quetreballin per rebaixar el consum de sal dels seus habitants. El ministeri de Sanitat vol rebaixar un 20% la sal quecontenen els aliments que consumim.
Cinc grams. Aquesta és la quantitat de sal que hauríem de prendre cada dia. En realitat,però, en consumim just el doble. La major part de la sal que que prenem diàriament nove del saler de casa nostra. El 70% de la sal es troba en els aliments processats que
comprem, és l’anomenada “sal oculta”.
Una ració de pizza, per exemple, conté gairebé la meitat de la sal que hauríem de menjar entot un dia. En alguns casos ho podem saber perquè el fabricant ha decidit voluntàriament
etiquetar-ho, però encara hi ha molts productes on no figura la quantitat de salperquè la llei no els obliga.
Per reduir el contingut de sal als aliments, l’Agència Espanyola de SeguretatAlimentària ha engegat un pla per convèncer les empreses d’alimentació que posinun 20% menys de sal als seus productes en el termini de quatre anys.
Del consum diari de sal, els aliments que més ens n’aporten tenint en compte laquantitat que mengem són: al capdavant, els embotits, seguits pel pa i els
formatges; el peix, sobretot en conserva i derivats, i els plats preparats. Sorprèn trobarentre els deu primers productes com la brioixeria i els cereals, que també porten sal.
Aliments com les olives o aperitius salats queden molt avall a la llista, perquè el seu consumés molt ocasional.
medicinaIvacunació
18
Campanyade vacunacióCom cada any a la tardor... vacuneu-vos contra la grip!
TENIU 60 ANYS O MÉS
ESTEU EMBARASSADA
TENIU MALALTIES CRÒNIQUESQUE LA GRIP POT AGREUJAR
CUIDEU PERSONES QUE PERTANYENA QUALSEVOL DELS
COL·LECTIUS ESMENTATS O HI ES-TEU EN CONTACTE
TENIU OBESITAT MÒRBIDA
SOU PROFESSIONALS DE LA SALUT
ESTEU EN CENTRES PER A LA GENTGRAN O ALTRES INSTITUCIONSTANCADES
1
2
3
4
5
6
7
AQUESTA VACUNA TAMBÉ PROTEGEIX CONTRAEL VIRUS DE LA GRIP A (H1N1)
US PODEU VACUNAR AL VOSTRE CENTRE DE SALUT
Grip estacional 2010
RECOMANACIONSvacuneu-vos si...
19
publireportatge
20
publireportatgeItractaments en neurocirurgia
Tractamentsen neurocirurgia
És molt freqüent el dolor cervical?El dolor cervical és una de les consultes mésfreqüents en l’àmbit de la consulta mèdicaen atenció primària. Una bona educació sa-nitària i preventiva seria l’ideal. Una vegadaestablerta la malaltia, un bon diagnòstic itractament serà el fonamental.
En els casos de persistència malgrat el tractament,l’adequat és la consulta especialitzada.
Cal tenir en compte que el dolor cervical és la segonacausa reumàtica d’invalidesa i que més del 66% de lapoblació declara haver patit cervicàlgia en l’últim any alnostre país.
Un 25% manifesta que el dolor és molt intens, limitantla seva activitat diària. En la majoria de casos, el dolorcervical és causat per trastorns mecànics, reumàtics iper traumatismes.
Dr. Josep Prim i Capdevila
NEUROCIRURGIÀ · CLÍNICA DE PONENT THERAPY TRAINER · AVANTMÈDIC
CENTRE MÈDIC TEKNON
“
Hèrniesdiscals cervicals
21
tractaments en neurocirurgiaIpublireportatge
Quin tipus d’intervencióes realitza en l’actualitat
a les hèrnies discals cervicals?
El tractament neuroquirúrgic de les hèrnies discals cervicalsva evolucionant constantment.
En l’actualitat, aquesta patologia és intervinguda per viaanterior, extirpant l’hèrnia, i és substituïda per materialsintètic o per pròtesi de disc per evitar la pèrdua demobilitat de la columna cervical.
Amb aquesta nova tècnica es redueix notablement el tempsquirúrgic, fet que millora la mobilitat i recuperació delpacient.
Durant el postoperatori,el pacient ha de seguiramb COLLAR CERVICAL, evi-tar esforços, seguir ambtractament farmacològici amb controls ambulatoris.Posteriorment -aproxima-dament un mes desprésde la cirurgia- es retiraprogressivament el collarcervical i s’inicia la reha-bilitació funcional.
Què ha de fer el pacient que presenta dolor cervical?
En aquests casos, i quan hi ha una afectació nerviosa, elpacient refereix dolor cervical irradiat a l’extremitat superior.Generalment es deu a una irritació nerviosa, secundària auna compressió sobre un nervi. Després d’un escàner i/oressonància magnètica cervical, es diagnostica en la majoriade casos que l’etiologia del dolor és una hèrnia discal.
El tractament inicial de l’hèrnia discal, si no hi ha unaafectació nerviosa, ha de ser mèdic a base de repòs, collarcervical, tractament farmacològic i rehabilitació.
En els casos de persistència del dolor o aparició de lesió deuna arrel nerviosa, s’aconsella la intervenció quirúrgica.
?
?
Progressivament, es redueixen els fàrmacs i el pacient es vaincorporant a poc a poc a les seves activitats habituals.
http://www.suportserveis.es/pdf/columna.pdf
22
Les esmentades trobades informatives es duena terme a les instal·lacions del centre i tenencom a objectiu oferir informació als usuaris perpart d’un equip multidisciplinari i fer-los partícipsdel seu procés des del primer moment. Acostarl’hospital al ciutadà i sentir la seva veu. Ajudarel pacient a identificar els diferents professionalsque li prestaran atenció.
L’equip va saber copsar la mancança d’informaciói els dubtes que presentaven alguns dels pacientsal postoperatori i, per tant, la necessitat de mi-llorar aquest aspecte tan important en el procésque fa que el pacient s’hi impliqui i sigui partícipde la seva salut.
Les sessions són impartides per l’equip multi-disciplinari format per un metge traumatòleg,una infermera i una fisioterapeuta. Els pacientssón citats telefònicament i hi poden assistiracompanyats.
En els seus inicis, les reunions comptaven ambl’assistència de 15 pacients. Darrerament, aquestapresentació n’acull 40 i es realitza a la Facultatde Medicina, dins del Campus de Ciències de la
Salut, on es troba ubicat l’Hospital de SantaMaria.
Les dimensions de la qualitat assistencial con-templen diferents vessants, afirma el doctor Pa-llisó, el científic i tècnic, l’accessibilitat, l’efectivitati eficiència i, molt especialment, la satisfaccióde l’usuari i del seu entorn. Aquesta últim s’a-consegueix oferint un tracte humà acurat i comp-tant en tot moment amb la participació, implicaciói responsabilització del pacient en el seu procés.
La demanda de pacients candidats a pròtesi s’haincrementat d’una forma progressiva i tambés’observa un canvi en les expectatives d’aquestspacients, comenta Pallisó. En un principi, l’ob-jectiu de l’usuari era disminuir el dolor; més en-davant ens feien referència a la funcionalitat, amillorar l’activitat física i, actualment, el pacientdemana poder fer esport.
El servei de cirurgia ortopèdica i traumatologiade l’Hospital de Santa Maria implanta al voltantde 300 pròtesis de genoll i maluc. Com diu eldoctor Pallisó, l’èxit del procés s’inicia millorantla informació.
La iniciativa neix al servei de cirurgiaortopèdica i traumatologia de l’hospital, onel doctor Francesc Pallisó i Folch n’és el capde servei i qui forma part activa de les sessions.
L’Hospital de Santa Maria ofereix als seususuaris sessions informatives adreçades apacients programats per ser intervinguts
de pròtesi de genoll i maluc.
L’Hospitalde Santa Mariaavança en qualitati servei
publireportatgeIHospital de Santa Maria
Amb l’objectiu de millorar, l’equip va voler ana-litzar la utilitat de les sessions informatives i elgrau de satisfacció dels pacients que hi havien
participat i posteriorment havien estat intervingutsal centre. El resultat fou del tot satisfactori.
Com a projecte de futur, el doctor Pallisó ho vapresentar en les primeres Jornades d’Iniciativesde l’Hospital de Santa Maria GSS, que es varencelebrar el passat 15 d’octubre, com l’edició delllibret amb la informació escrita i la seva difusióal portal web de l’empresa.
L’èxit de les sessions és, sens dubte, el resultatdel treball de tot un equip multidisciplinari i dela participació activa dels pacients en el seupropi procés.
23
Hospital de Santa MariaIpublireportatge
Contingut deles trobades informatives
El contingut de les trobades informatives, que tenen unadurada aproximada de 40 minuts, fan referència a tots elsaspectes del procés del pacient des que ingressa fins quetorna al seu domicili.
La sessió s’inicia amb la intervenció del metge traumatòleg,que, després de donar la benvinguda als assistents,realitza una exposició de diferents aspectes de la intervenció:què és una pròtesi i quan es col·loca? De quin materialestan fetes? Com es fixen a l’ós? Beneficis, riscos i compli-cacions, aspectes de la recuperació, durada d’una pròtesi,activitats que es poden realitzar, novetats... Aquestes sónalgunes de les preguntes a les quals es dóna resposta enaquestes trobades informatives. A més a més, els pacientspoden observar i tocar també els diferents tipus depròtesi en directe.
Infermeria realitza la segona part de la sessió explicantdiferents aspectes de l’ingrés del pacient des que aquestentra per la porta del centre fins que torna al seu domici-li.
La infermera que realitza la xerrada informa els pacientssobre què és el que han de portar quan ingressin, ons’han de dirigir, qui els rebrà, quines cures d’infermeria se
li realitzaran des de la nit de l’ingrés en la preparació pre-quirúrgica, després de la intervenció en el postoperatori ia l’alta a domicili.
L’Hospital de Santa Maria treballa utilitzant les trajectòriesclíniques, que és una guia protocol·litzada que descriutotes les actuacions dels diferents membres de l’equipmultidisciplinari que estan implicats en el procés.
La tercera part de la xerrada la realitza una fisioterapeutaque aborda tots els aspectes relacionats amb la rehabilitació:quan s’inicia, què necessita el pacient, rehabilitació a l’altai activitats de la vida diària.
La sessió finalitza amb un torn obert de paraula, la qualcosa fa que el públic assistent hi participi de manera moltactiva.
Comestibleso verinosos?Com distingir-los?
Les tradicions populars decomprovació de la toxicitatdels bolets, com les provesde l’ennegriment del gra d’allo la patata, o de les culleretesde plata, són falses.
No és cert que els boletsmenjats pels cargols o peraltres animals no són tòxics;els bolets, tal com altres plan-tes, poden ser tòxics per ales persones i no ser-ho perals cargols o altres animals.
No hi ha regles segures niproves generals per distingirels bolets tòxics dels comes-tibles. L’única forma d’asse-gurar-se que un bolet és co-mestible o no és identifi-cant correctamentl’espècie. Això s’aconse-gueix gràcies al coneixementi l’experiència en el campmicològic.
24
actualitatIrecomanacions
mb l’arribada de la tardor, una gran part de la població surt acollir bolets als nostres boscos. Aquesta pràctica sovint es fa deforma indiscriminada, cosa que propicia que gairebé cada any es
produeixin intoxicacions, quan no es coneixen les espècies micològiques oes confonen amb espècies comestibles.
A Catalunya, es poden trobar moltes espècies comestibles, algunes amb unelevat interès gas-tronòmic, però n’hi ha d'altres que són tòxiques —aproxi-madament un centenar— i que poden ser, fins i tot, mortals. Els nous conei-xements científics sobre els bolets han evidenciat que bolets consideratstradicionalment comestibles han passat a ser tinguts com a tòxics, com ésel cas del Tricholoma eqüestre, conegut amb els noms de verderol, groguet opixaconill, segons la contrada (en castellà, seta de los caballeros).
a
BoletsPrevenir les intoxicacions
Recomanacions perprevenir intoxicacions causadespel consum de bolets tòxics
25
recomanacionsIactualitat
Colliu només els bolets d’espècies comestiblesconegudes, que presentin un bon estat de con-servació i que sapigueu identificar del cert.Davant de qualsevol dubte, no s’han d’agafarmai i menys encara menjar-se’ls.
Rebutgeu els exemplars trencats, els que jas’han començat a descompondre o els que estanflorits, amarats d’aigua o s’han gelat durant lanit.
Cal tenir en compte que, després de la pluja, espoden descolorir o, contràriament, poden estarmassa acolorits per haver absorbit humitat.També poden haver perdut part de l’ornamentaciói això podria confondre’ns.
Transporteu-los en un cistell rígid i airejat, perevitar-ne la fermentació.
Conserveu-los preferentment al frigorífic.
Consumiu-los com més aviat millor, ja que lamajoria s’alteren ràpidament.
És recomanable que els consumiu cuits, ja quealguns bolets són comestibles quan s’han cuinati, en canvi, poden resultat tòxics si es mengencrus o poc cuits.
La majoria de bolets no són de digestió fàcil;per això, és aconsellable consumir-los amb mo-deració, preferentment, com a acompanyament.
Com heu d’actuar en cas d’una
sospita d’intoxicació?Davant dels primers símptomes d’intoxicació,s’ha d’anar immediatament a un centrehospitalari perquè la persona afectada rebiel tractament mèdic adequat. Convé portar-hiles restes dels bolets, ja sigui els trossos ques’han eliminat en netejar-los o els bolets cuitsque hagin sobrat. Això permetrà als especialistesidentificar l’espècie que ha provocat la intoxi-cació i facilitar-hi l’aplicació del tractamentmés eficaç.
Si les persones que han menjat bolets són di-verses, encara que hi hagi alguna que no enpresenti símptomes, també ha de rebre assis-tència mèdica.
Els símptomes d’intoxicació varien, segonsl’espècie de bolet que l’ha produïda.
S’hi poden presentar un oalguns d’aquests símp-tomes: dolors d’estó-mac, suor freda, vò-mits, diarrees, ver-tígens, prostració,deliris i períodesalternatius decrisi i de calma.
Els primers símptomes podenaparèixer al cap de poca estonad’haver menjat els bolets, peròtambé poden començar passa-des algunes hores des de la sevaingestió.
CONSELLS DE RECOL·LECCIÓ I CONSUM DE BOLETS
26
publireportatgeIel dia mundial de la vista
El Dia Mundial de la Vista, celebrat enguany el passat 14 d’octubre
Cal tenir en compte que el 80% dels casos de ceguesa almón són evitables, ja sigui perquè es poden prevenir (un20%) o perquè es poden tractar (60%) fins al punt de re-cuperar la visió.
El dia mundial de la vista
És un acte anual centrat en el programa mundialde la ceguesa i té com a objectiu sensibilitzar lapoblació sobre la importància de la prevenció iel tractament de la pèrdua de la visió.
• Al món hi ha aproximadament 314 milionsde persones amb discapacitat visual, 45milions de les quals són cegues.
• La majoria de les persones amb discapacitatvisual tenen edat avançada, i el risc és mésgran per a les dones.
• Aproximadament un 87% de les personesamb discapacitat visual al món viuen enpaïsos en vies de desenvolupament.
• Les cataractes segueixen sent la principalcausa de ceguesa a tot el món, excepte alspaïsos més desenvolupats.
• La correcció dels errors de refracció podriatornar una visió normal a més de 12 milionsde nens de 5 a 15 anys.
SEGONS LES DADESDE L’ORGANITZACIÓ
MUNDIAL DE LA SALUT
27
el dia mundial de la vistaIpublireportatge
És una iniciativa mundial per a l’eliminació de la ceguesa evitable,impulsada conjuntament per l’Organització Mundial de la Salut (OMS)i l’Agència Internacional per la Prevenció de la Ceguesa (IAPB).
Va començar l’any 1999 i té com a objectiu eliminar la ceguesaevitable l’any 2020 gràcies a la col·laboració d’organitzacions no go-vernamentals, associacions professionals, institucions oculars i cor-poracions.
La Fundació Ferreruela Sanfeliu col·labora amb l’assolimentd’aquests objectius i per això ha organitzat una campanya d’operacionsde cataracta gratuïtes al departament de Vélingara (Kolda, Senegal),coincidint amb la cel·lebració del Dia Mundial de la Vista. I és que alcontinent africà hi ha set milions de persones cegues i la causa principalen són les cataractes, una malaltia curable.
El doctor Rafael Ferreruela i un equip de dos oftalmòlegs,dos operadors i quatre tècnics superiors en oftalmologialocals, formats per la FFS, han portat a terme aquestes més dedos-centes cirurgies, gràcies a la col·laboració del ministeri de la Salutdel Senegal i les autoritats regionals, retornant la visió a les personesmés necessitades. Per a moltes, recuperar la vista és tornar a la vida, ino només això, sinó que contribueix al desenvolupament d’aquest país.
El cost de l’educació, la rehabilitació i la pèrdua de la productivitat per laceguesa té un impacte significatiu sobre les persones, les famílies, lescomunitats i les nacions, especialment en aquestes zones que són lesmés pobres del món.
És el primer cop que la Fundació realitza intervencions a Vélingara i hofa amb la intenció d’arribar al major nombre de pobles i ciutats de laregió de Kolda.
VISIÓ 2020El dret a veure-hi
28
col·legis oficialsIcol·legi de fisioterapeutes de Catalunya
Fisioteràpia a LleidaLleida va acollir, el passat 18 de setembre,
el Dia Mundial de la Fisioteràpia a les terres de Ponentamb la instal·lació d’un envelat divulgatiu a l’avinguda Francesc Macià.
Els membres de la secció territorial de Lleida i els voluntarisque hi van participar van gaudir d’una jornada en la qual esva fer ressò de la nostra professió tot explicant els diferentscamps en què pot treballar un fisioterapeuta i resolent elsdubtes que els plantejava la població lleidatana.
Els nens també van poder conèixer la figura del fisioterapeutai la seva eina bàsica: les mans, i ho van fer a través d’untaller que consistia a dibuixar la mà de cada nen i enganxar-la en un mural. Els adults també van poder gaudir d’uns au-diovisuals molt interessants que els van ajudar a comprendremillor què és la fisioteràpia.
S’ha de destacar la presència dels mitjans de comunicaciólocals, que van ajudar a la divulgació i promoció de lafisioteràpia, sobretot, i coincidint amb l’inici del curs escolar,incidint en la temàtica d’enguany, La fisioteràpia a l’escola,una campanya col·legial que es durà a terme a 40 escolesde tot Catalunya.
Aquesta iniciativa vol incidir positivament en els hàbitsposturals dels més joves i està adreçada a nens i nenesd’entre 6 i 12 anys, a pares i mares i a mestres de primària.
Dia Mundial de la
29
activitats
ASSOCIACIÓ DE DIABÈTICS DE CATALUNYA DELEGACIÓ LLEIDA
AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER
ASSOCIACCIÓ DE DONES INTERVINGUDES DE MAMA
ASSOCIACIÓ ANTISIDA DE LEIDA
ASSOCIACIÓ DE REHABILITACIÓ DEL MINUSVÀLID
ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATS FÍSICS DE LLEIDA
CENTRE REHABILITADOR DE LA VEU DE LLEIDA
ESCLEROSI MÚLTIPLE ASSOCIACIÓ DE LLEIDA
ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA
ASSOCIACIÓ DE MALALTS DE FIBROMIÀLGIA I LA SÍNDROME
DE FATIGA CRÒNICA DE LES TERRES DE LLEIDA
LLIGA CONTRA EL CÀNCER DE LES COMARQUES DE LLEIDA
ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARS D’ICTUS DE LLEIDA
ASSOCIACIÓ PARKINSON DE LES TERRES DE LLEIDA
SERVEI DE SUPORT AL DOL DE PONENT
ASSOCIACIÓ SALUT MENTAL PONENT
DOWN LLEIDA
A Catalunya hi ha dos centres de la Xarxa Hospitalària d’U-tilització Pública (XHUP) que, actualment, realitzen intervencionsquirúrgiques per al tractament de la malaltia de Parkinson:l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i l’Hospital de laSanta Creu i Sant Pau.
La malaltia de ParkinsonÉs una malaltia degenerativa progressiva dels ganglisbassals, caracteritzada patològicament per la pèrdua decèl·lules dopaminèrgiques de la part compacta de lasubstància nigra i, consegüentment, per un dèficit dedopamina. Aquestes neurones dopaminèrgiques es projectencap al nucli estriat i altres regions dels ganglis bassals in-volucrats en el control motor. La malaltia de Parkinsonafecta l’1/1.000 de la població general i l’1-2/1.000 delsmajors de 65 anys. El seus símptomes són: tremolor enrepòs, rigidesa, bradicinèsia i inestabilitat postural. El criteridiagnòstic inclou dos d’aquests quatre signes, així com unaresposta satisfactòria a la Levodopa (L-dopa).
TractamentEn general, els tractaments actuals (farmacològics iquirúrgics) permeten controlar els símptomes de formaefectiva, però no exempta de dificultats pel caràcterprogressiu del procés neurodegeneratiu. El repte és aturarla progressió de la malaltia i, en darrer terme, aconseguir laseva curació. El tractament convencional de la malaltia deParkinson consisteix a compensar el dèficit dopaminèrgic.
El fàrmac més utilitzat, des de finals dels 60, és la L-dopa,que es converteix en dopamina al cervell. Altres fàrmacsoptimitzen la resposta a la L-dopa i altres simulen l’efectede la dopamina (agonistes dopaminèrgics). Malgrat aquestsavenços farmacològics, a mesura que la malaltia progressa,el tractament farmacològic és incapaç de controlar-la ade-quadament. Així doncs, als 5-10 anys d’iniciat el tractament,
la majoria de pacients presenten canvis bruscs en lamobilitat (fenomen on-off ), moviments incontrolats iespasmes musculars que alteren de forma important laseva qualitat de vida. En aquestes circumstàncies, eltractament quirúrgic es converteix en una opció terapèutica,sobretot quan el control dels símptomes és insuficient ambels medicaments disponibles i quan existeixen importantscomplicacions amb l’ús prolongat de la L-dopa.La cirurgia de la malaltia de Parkinson no és nova, es vainiciar a les dècades dels 50 i 60, quan encara no hi haviatractaments farmacològics efectius.
Malgrat això, els resultats no eren gaire bons, perquè lespossibilitats tècniques eren limitades i els coneixementscientífics, escassos. En els darrers anys, aquesta situacióha canviat de forma notable, ja que hi ha una base científicasòlida i comprovada experimentalment, i els avenços entècniques de neuroimatge i neurofisiologia permeten localitzaramb gran precisió les zones cerebrals afectades.
Les tècniques quirúrgiques disponibles actualment consisteixenen la col·locació d’estimuladors cerebrals unilaterals o, mésfreqüentment, bilaterals o en la realització de cirurgiaablativa. Aquestes tècniques, si bé no són curatives,permeten obtenir un bon control dels principals problemesmotors de la malaltia. La tècnica és complexa i requereix laparticipació d’un equip multidisciplinari. La intervenció ésllarga i dura entre 5 i 6 hores, aproximadament.
Tractament quirúrgicde la malaltia de Parkinson a Catalunya
ASSOCIACIÓ PARKINSONDE LES TERRES DE LLEIDA
30
activitats
31
activitats
CAMPANYA CAPTACIÓ DE SOCIS DE L’AECC
� AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCERREALITZA A LLEIDA UNA CAMPANYADE CAPTACIÓ DE SOCIS AL CARRERAquesta campanya especialment informativai de captació de recursos pretén apropara la població en general la realitat i eltreball de l’aecc, alhora que suposa unvaluós suport a la continuïtat de les pres-tacions, totalment gratuïtes per a tota lapoblació: campanyes de prevenció, suportpsicològic i econòmic al malalt i la sevafamília, voluntariat d’hospital i domicili,
tractament del linfoedema i programesper deixar de fumar, entre d’altres. Isobretot, la Investigació.
� APORTACIÓ I PERIODICITAT SÓN FIXATS PERCADA PERSONAL’èxit d’aquests primers dies és una mostrade la confiança i reconeixement que l’As-sociació contra el Càncer mereix als ciuta-dans, que des de fa més de 50 anys con-tinua treballant per a tots, especialmentper a la lluita continuada contra el càncer.
A l’Associació Espanyola Contra el Càncer conei-xen que el diagnòstic de càncer genera moltespreguntes i necessitats noves.Oferim el programa Molt x Viure,creat per donar resposta a tots els dubtes i preocupa-cions, posant a la disposició els seus professionals especialit-zats (psicòlegs, fisioterapeutes, nutricionistes…) i voluntaris que podenajudar a afrontar la malaltia.
Programes i prestacions de l’aecc especialment adreçadesa les dones amb càncer de mama
TRACTAMENTDEL LIMFOEDEMA
Des de l’aecc podem informar sobrela prevenció del limfoedema,a través de la pàgina web sobrecàncer de mamawww.muchoxvivir.org, o directamenta la seu més propera de l’asociació:
C/ Pallars, 25 · LLEIDATel.: 973 238 148 · lleida@aecc
AECC-CATALUNYA CONTRA EL CÀNCER
El Teatre del Talión presenta, amb motiu del seu desèaniversari, diferents escenes que de ben segur es convertiran
en l’espectacle d’aquesta tardor: música, suspense, rialles,entrevistes… Un còctel explosiu barrejat, no sacsejat.
La representació es realitzaràa benefici de l’aecc-Catalunya
contra el Càncer de Lleida
Teatre del Talión és una companyia creada l’any 2000 pelsadvocats de l’Il·lustre Col·legi d’advocats de Lleida.
TEATRE MUNICIPAL DE L’ESCORXADOR:C/ Lluís Companys s/n · LLEIDA · Tel.: 973 279 356
RESERVA I VENDA D’ENTRADES
32
activitats
CÒCTEL DE TALIÓN, BARREJAT NO SACSEJATComèdia
Grup Teatre del TaliónDijous 28 octubre a les 21 h.
Xerrades informatives i distribució de materialinformatiu mitjançant les Juntes Locals
“Com millorar la teva imatge“XERRADA SOBRE MICROPIGMENTACIÓ
Dimarts 19 octubre a les 16.30 h · ESPAI ENTITATS SALUT-GSS · C/ Henry Dunant, 1
Amb el suport d’Asociación Española de Micropigmentación · Organitza: Aecc-Catalunya Contra el Càncer de LleidaCol·labora: Obra Social Caixa de Sabadell
19a Mostra d’Arts Escèniques Josep Fonollosa, ‘Fono’
33
activitats
ASSOCIACIÓ DE PARAPLÈGICS I DISCAPACITATSFÍSICS DE LLEIDA
activitats
34
Aspid augmenta les activitats adreçades al grup depersones afectades de dany cerebral
El grup de persones afectades dedany cerebral adquirit ha tingut sempreuna gran rellevància dins d’ASPID, acausa de a l’elevat nombre d’associatsque presenten discapacitat per haversofert una lesió cerebral. La causa deldany cerebral pot ser diversa, peròsón els traumatismes cranio-encefàlicsi els ictus (embòlies) els que ocasionenel nombre més elevat d’afectats.
Es tracta d’un grup altament heterogeni,que abasta totes les edats i ambgran diversitat pel que fa al grau dediscapacitat i dependència i al tipusd’afectació.
Des de l’any 2006, l’entitat ofereix elSERVEI DE NEUROPSICOLOGIA a totes lespersones afectades per aquesta cir-cumstància, desenvolupant activitatsde rehabilitació cognitiva individual igrupal, valoracions neuropsicològiques,grups psicoeducatius i assessorament,tant a persones afectades directa comindirectament pel dany cerebral adquirit.Mitjançant aquest servei s’intervé sobrel’àrea emocional (depressió, ansietat,problemes d’afrontament), l’àrea cog-
nitiva (problemes de memòria, d’atenció,de llenguatge, de flexibilitat cognitiva,etc.) i sobre l’àrea del comportament(canvi de personalitat, impulsivitat,irritabilitat, agressivitat), àrees aquestesque esdevenen cabdals per afavoriruna millor integració social, laboral ifamiliar de la persona afectada.L’any 2009 s’afegeixen a aquest serveiles àrees de REHABILITACIÓ FÍSICA I DETERÀPIA OCUPACIONAL, cobrint així unventall més ampli pel que fa al tracta-ment de les seqüeles que poden pre-sentar les persones que han sofertuna lesió cerebral, abastant tambél’àrea motora i funcional i assegurantuna atenció integral a la persona afec-tada.
Any rere any, han estat més lesfamílies que han anat arribant a l’entitati que ens han fet partícips de lesseves situacions personals i de lesseves necessitats familiars. Moltesd’aquestes famílies ens demanavenpoder disposar dins l’entitat d’unespai de trobada per unir esforços ipoder fer sentir més la seva veu capa la societat. És per aquest motiu queaquest any 2010 ASPID decideix posaren marxa el GRUP DE TREBALL DE DANYCEREBRAL, que havia estat funcionantja fa diversos anys enrere dins del’entitat, però que havia estat inactiuels darrers anys.
Aquest any 2010,ASPID decideix posaren marxa el grup de treball de dany cerebral
35
activitats
Les malalties neurològiques són aquellsprocessos patològics que es donenper trastorns a nivell del cervell, lamedul·la espinal, els nervis o els mús-culs. Gran varietat de situacions podencausar una malaltia neurològica crònica:traumatismes cranioencefàlics, lesionsmedul·lars, ictus, malalties neurode-generatives o neuromusculars (Par-kinson, esclerosi múltiple, esclerosilateral amiotròfica), neuropaties o dis-
tròfies musculars, entre d’altres. Aques-tes patologies tenen com a resultatno només una discapacitat física ifuncional, sinó que també tenen unaimportant repercussió envers l’estilde vida, l’àmbit laboral i familiar. La fi-sioteràpia intenta, en primer lloc, re-cuperar en la mesura del possible lafunció perduda. També cal destacarque tots els afectats necessiten unateràpia de manteniment per perpetuar
Els objectius del grup
• Augmentar la conscienciació a la població sobre què és el dany cerebral.• Defensar les necessitats de les persones afectades i les seves famílies.• Reivindicar la creació de serveis i ajudes específiques per a aquestcol·lectiu.• Donar a conèixer els serveis existents en el nostre entorn a totes lespersones que se’n puguin beneficiar.• Organitzar trobades d’afectats i familiars.• Impulsar la posada en marxa d’accions que donin resposta als diferentsobjectius plantejats pel grup.
Al juny passat, es va realitzar la primera reunió informativa oberta a tots elssocis per conèixer quin era el interès majoritari dels interessats en el danycerebral, que va comptar amb una important assistència, i en aquesta es varatificar la necessitat de tirar endavant aquesta nova activitat.
Com a plasmació de l’objectiu de millora de la conscienciació a la poblaciógeneral de què és el dany cerebral, ASPID i l’Institut Guttmann celebraran unacte el proper dia 26 d’octubre, coincidint amb el DIA NACIONAL DEL DANYCEREBRAL i que abordarà el tema de les dificultats en la inserció laboral per lespersones que han sofert un dany cerebral sobrevingut.
Aspid presenta el servei de fisioteràpia per a persones afectadesper malalties neurològiques
Tota aquella persona interessada a formar part del grup de dany cerebral pot posar-se en contacte amb Joan EnricVidal, psicòleg que coordina aquest grup al telèfon d’ASPID: 973 228 980.
Podeu consultar més informació sobre aquesta activitat a el bloc d’activitats d’ASPID a l’adreça: http://activitatsaspid.cat
36
activitats
les millores assolides i alentir el dete-riorament físic que sol afectar mésfreqüentment aquest tipus de pato-logies.
En les malalties neurodegenerativesels objectius principals són alentir l’e-volució de la malaltia, potenciar lescapacitats preservades per compensarles funcions més deteriorades i evitarles possibles complicacions, ja siguinproblemes respiratoris, contracturesmusculars, deformitats articulars, etc.Tenint en compte aquestes particula-ritats, a ASPID oferim el servei de fi-sioteràpia, tant a nivell individual comgrupal.
És l’exercici ideal per a personesque volen mantenir-se en formai millorar la seva salut, con-
dició física i flexibilitat mit-jançant la realització de movi-ments suaus i controlats, adap-tats també a cada patologia.
Grups reduïts de vuit persones.
PER A MÉS INFORMACIÓ,PODEU CONTACTAR AMB:
Carol Naudí
Fisioterapeuta d’ASPID
Olga Gelonch
Responsable Serveide NeuropsicologiaTelèfon: 973 228 980
FISIOTERÀPIAGRUPAL
Gimnàsia demanteniment
Desenvolupament de tracta-
ments personalitzats i
adaptats a cada patologia
per tal de poder millorar o man-tenir les capacitats físiques dela persona. Ja sigui amb el man-teniment del control voluntari idisponible, normalitzant el tomuscular per prevenir possiblescontractures, controlant l’espas-ticitat, millorant la coordinació,l’equilibri o l’estimulació de lamarxa.
La fisioterapeuta guia la sessióamb la utilització de diferentstipus d’agents físics i manuals,amb mesures de reeducació ac-tiva, tècniques de facilitació pro-pioceptiva i tractament de lescomplicacions.
Sessions personalitzades d’unahora de durada i amb freqüènciade repeticions adequada per acada persona.
FISIOTERÀPIAINDIVIDUAL
37
dia mundialIactivitats
Dia Mundial del CorEl 30% de les morts a Catalunya
són causades per malalties del cor
EL 26 DE SETEMBRE SE CELEBRÀ EL DIA MUNDIAL DEL COR per infor-mar la població que les malalties de l’aparell circulatori són la primera
causa de mort. A Catalunya, 30 de cada 100 defuncions es deuen aaquest grup de malalties, que, a més, causen el 12% dels més
de 900.000 contactes hospitalaris anuals.
Dia Mundial dela Malaltia d’Alzheimer
El passat 21 de setembre se celebrà el DiaMundial de la Malaltia d’Alzheimer
El deteriorament cognitiu és un dels principals pro-blemes de salut, als països desenvolupats, a cau-sa de l’impacte que aquesta malaltia té en el ma-lalt, en la família i en els cuidadors, així com enla utilització dels recursos sanitaris i socials dis-ponibles.
Les associacions de persones afectades i de fa-miliars de persones amb Alzheimer i altres de-mències tenen un gran paper a fer en aquestalluita per seguir avançant vers una millor qualitatde vida de la persona malalta i de la seva famíliacuidadora.
El pla director sociosanitari, en la línia estratègica del’atenció a les persones amb malaltia d’Alzheimer i al-
tres demències, ha elaborat un pla per a l’atenció inte-gral de les persones amb demència a Catalunya i -
paral·lelament- ha desenvolupat, fruit d’un encàrrec del mi-nisteri de Sanitat i Política Social, una guia de pràctica per a
l’atenció d’aquestes malalties, d’abast estatal i, alhora, està des-envolupant una estratègia formativa per a l’actualització dels co-
neixements del professionals sanitaris d’atenció primària sobreaquests processos.
Dia Mundial del Limfoma(16 de setembre de 2010)
El limfoma és un càncer que afecta els glòbuls blancs de la sang
Consisteix en una proliferació maligna de limfòcits (cèl·lules defensives del sistema immunitari), generalment dintre dels nòduls oganglis limfàtics que, de vegades, afecta també altres teixits com el fetge i la melsa. Durant el desenvolupament d’aquesta malaltia, esprodueix una reducció en el funcionament del sistema immunitari, les cèl·lules encarregades de la defensa de l’organisme, que pot sermés greu si es dissemina la malaltia. A més, si la medul·la òssia ha quedat afectada, pot produir-se anèmia o altres canvis en les cèl·lulesde la sang. Als limfomes també se’ls anomena tumors sòlids hematològics, per diferenciar-los de les leucèmies.
DOWN LLEIDA
38
activitats
Amb el pretext de conèixer-se i co-mençar a fer coses pels seus germansamb discapacitat, un grup de germanses va trobar el passat 25 de setembreal local de l’Associació. Durant aquestaprimera sessió, els germans van poderconèixer de primera mà la Xarxa Na-cional de Germans amb les TrobadesNacionals de Germans organitzadesdes de DOWN ESPAÑA i la forma detreball que es vol iniciar des d’aquesta.
Entre tots es van debatre temes comla forma de donar més autonomia alsseus germans, com ser capaços d’ac-ceptar les seves decisions sense caureen la sobreprotecció, quin ha de ser el
paper del germà dintre de la família, etc. Tots aquests temes i molts méss’aniran treballant amb més profunditat en propers encontres. Tots han sortitamb moltes ganes de fer coses i amb la idea que realment aquest projecte valla pena i que volen participar de forma activa ja que, quan una família es fasòcia de l’associació, se’n fan socis tots els seus membres, no només els paresi la persona amb discapacitat.
Tots els germans de l’entitat a partir dels 16 anys poden formar part d’aquestgrup i cadascú, en la mesura de les seves possibilitats, pot aportar tot allò quepugui per seguir creixent plegats. És important tenir en compte que cadascúpot aportar coses diferents des de les seves vivències personals i també desde la pròpia dedicació professional.
Els germans i germanes tenen molt a dir i a aportar dins del camí cap al’autonomia dels seus germans i germanes amb discapacitat. A més, l’acceptacióper part de la societat comença amb l’acceptació dins de la mateixa família, in-cloent-hi els germans.
Els germans i germanes de Down Lleidatenen molt a dir
Text: Pilar Agustín Sanjuán
39
activitats
La guia és una publicació de les vulne-racions dels drets fonamentals recollitsen la Convenció Internacional de NacionsUnides sobre els drets de les personesamb discapacitat que han viscut jovesamb síndrome de Down i altres disca-pacitats intel·lectuals.
Aquests plasmen a la guia aquellessituacions concretes on els hi han vul-nerat certs drets, així com una anàlisique fan sobre la seva vulneració. Perelaborar aquesta guia, hi han participatuns 130 joves amb síndrome de Downi altres discapacitats intel·lectuals dediferents indrets de l’ Estat.
El Tonet Ramírez va exposar algunad’aquestes idees a la seu de lesNacions Unides. “Abans de començar atreballar els nostres drets, recollits enla Convenció, ni tan sols érem conscientsque els teníem, ara sabem que són
els mateixos que els de qualsevol per-sona sense discapacitat.” “En moltesocasions, aquests drets ens sónvulnerats. Abans ens callàvem,però ara sabem que hem dedenunciar-ho.”
Per la seva part, Cristina Rosell, unaaltra de les participants de la guia, vatraslladar a l’auditori les seves expec-tatives vitals:
Presentació a les Nacions Unides sobre els drets de les personesamb discapacitat intel·lectual
Tonet Ramírez (de Down Lleida) i Cristina Rosell (de Down Màlaga)van presentar el passat dia 2 de setembre davant de l’ONU a Nova York‘La Convenció Internacional de Nacions Unides
sobre els drets de les persones amb discapacitat vista pels
seus protagonistes’, en la Conferència d’Estats Membres
“M’agradaria tenir una família,casar-me i tenir fills,
però per poder fer totes aquestes cosesho tinc més difícil que, per exemple,
les meves germanes; he de confiar que els meuspares i els professionals m’ajudin
perquè aquest dret no em sigui vulnerat...”
Cristina Rosell
Cal destacar que aquesta guia és un pas mésper normalitzar i conscienciar la societat sobre elsdrets que tenen les persones amb discapacitat in-tel·lectual, i que no han de ser vulnerats
40
activitats
El torneig celebrat a les instal·lacionsde Padel Indoor ha comptat amb 105inscrits en les categories menors,mixtes, femení i masculí. El dissabte25 es va celebrar la fase classificatòriai diumenge al matí es van disputar
les pertinents finals.Cal comentar quela recaptació realitzada enles inscripcions del torneig ha anatíntegrament destinada als projectesque desenvolupa Down Lleida.
1r Torneig BenèficDown Lleida by Padel Indoor
L’ACTE DE LLIURAMENT DE PREMIS VAESTAR PRESIDIT PER LA REGIDORA DEPOLÍTIQUES D’IGUALTAT, NEUS BROCAL;PILAR SANJUÁN, PRESIDENTA DE DOWNLLEIDA, I ELS RESPONSABLES DE PADELINDOOR.
El 25 i 26 de setembre, va tenir lloc el primer torneigbenèfic Down Lleida by Padel Indoor, en el marc deles festes de Tardor de Lleida
ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA
41
activitats
Dia Internacional del Càncer de Mama19 d’octubre
Com cada any, ADIMA celebra el 19d’octubre el Dia Internacional del Càncerde Mama.
ADIMA és un col·lectiu de dones queun dia vam patir un càncer de mama,
el vam superar i amb aquesta accióvolem transmetre a les persones quees trobin en aquesta situació un mis-satge de vida.
ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA
Amb l’objectiu de donar infor-
mació i difondre la nostra
entitat, instal·larem unes taulesinformatives davant l’Ajuntamentde Lleida i a l’Hospital UniversitariArnau de Vilanova.
Per sort,cada vegada més,
EL CÀNCER DEMAMA ES CURA
ASSOCIACIÓ DE FAMILIARS DE MALALTS D’ALZHEIMER DE LLEIDA
42
activitats
Dia Mundial del Alzheimer 21 de setembre 2010
Aprofitem aquests dies per sensibilitzarels mitjants de comunicació i la poblacióen general sobre aquesta malaltia.
Creiem que a les nostres terres hemaportat un bon gra de sorra per, entrealtres aspectes, influir que les personesamb símptomes de fallades greus dememòria, entre altres, acudeixin alsequips multiprofessionals de la nostraxarxa pública que realitzen amb excel·lentprofessionalitat les proves del diag-nòstic.
A AFALL, no ens cansem d’incidir queles persones, pel fet de sumar anys ala seva vida, no tenen per què patirobligatòriament demència senil. La de-mència és una malaltia que, com qual-
sevol altra, unes persones la pateixen id’altres no. Fetes aquestes consideracions,volem dir que a l’augmentar l’esperançade vida de les persones, també aug-menten malalties que no sortien a lallum quan la població es moria ambmenys anys.
A AFALL, ens preocupem de donar elsserveis que els malalts requereixen i laAdministració no hi arriba.
Els serveis que donem als nostre socisconsisteixen en acollida, grups d’ajudamútua per als familiars, trucades pe-riòdiques als familiars que no es podendesplaçar al nostre centre i ajuts psi-cològics i tècnics. Tots aquests serveiscada cop més van tenint més usuaris.
Com que hi ha més malalts diagnosticatsi amb millor salut física, vam implantara Lleida, l’any 2000, el que ja feien ales associacions americanes de lesquals formem part a nivell mundial:
PSICOESTIMULACIÓCOGNITIVA ALS
MALALTS RECENTMENTDIAGNOSTICATSPER DEMÈNCIA.
Des del 1990, com a delegacióde l’Associació de Familiarsde Malalts d’Alzheimer de Catalunya,i des de l’any 1997, com a Associació,som a Lleida treballantel servei dels malalts i famíliesque estan immerses en aquestacruel demència
Atenem 70 malalts cada dia durant
quatre hores, al matí,i quatre a la tarda, de
dilluns a divendres
43
activitats
L’objectiu és mantenir les seves capacitatscognitives i autonomia personal elmàxim de temps possible i manteniraixí la socialització del malalt.
Voldríem remarcar que, com que po-tenciem les aficions del malalts, ac-tualment comptem amb una agrupaciócoral, LA ROSA, que ens delecta ambles seves actuacions.
Atenem 70 malalts cada dia durantquatre hores, al matí, i quatre a latarda, de dilluns a divendres.
Des que ens hem traslladat a la novaseu, realitzem acollides diàries defamiliars de malalts que requereixenels nostres serveis. No ens entranya sitenim en compte l’estudi Euro Co De, fi-nançat per la Comunitat Econòmica Eu-
ropea del 2005 al 2008 i coordinat perAlzheimer Europe (agrupació de la qualformem part), que ens dóna uns per-centatges d’afectats per demències que,traslladats a la població de la provínciade Lleida, són els següents:
DAVANT AQUESTES DADES, DEMANEM A LES AUTORITATS LOCALS, COMARCALS, PROVINCIALS I AUTONÒMIQUES QUE AFRONTINAQUEST PROBLEMA POSANT AL SERVEI DELS MALALTS ELS RECURSOS QUE REQUEREIX AQUESTA CRUEL MALALTIA.
AMB TOT EL NOSTRE ESFORÇ I TENINT EN COMPTE LES ASSOCIACIONS DE TÀRREGA I CERVERA, SOLAMENT ARRIBEM AL 2-5 %DE LA POBLACIÓ AFECTADA.
PER SER EFECTIUS EN L’ATENCIÓ ALS MALALTS, HAURÍEM D’ARRIBAR AL 2,5% I COMPTAR AMB UN CREIXEMENT POSTERIOR D’UN0,5%.
TOT AIXÒ DEIXA CLAR QUE NECESSITEM AJUTS I SUBVENCIONS DE TOTA MENA I PROCEDÈNCIA.
Aquest estudi s’ha realitzat en 27 Estats sobre 7,5 milions de persones compreses entre 30 i 99 anys.
S’han seguit els criteris i directius que s’indiquen a continuació:1. - Les dades de prevalença estan consensuades.2. - Les demències incloses al estudi són les següents: Alzheimer, amb el nombre d’afectats més nombrós; vascular,Parkinson, Lewy, deteriorament cognitiu lleu, demència frontotemporal i tractament de tots els graus de demènciarelacionats amb l’alcohol.
Entre 65 i 74 33.860 33,33 % 11.285,53
Més grans de 75 43.929 53,33 % 23.427,33
TOTALS 34.712,86
EDATSNOMBRE
DE PERSONES % DEMENCIES AFECTATS
Av. Blondel, 17 entresol 2a · 25002 Lleida973501503 · 639610603
CONTACTE: ANNA MARIA GALLARDO PALAU [email protected]
TEL.: 696 909 065CONTACTE: EMILI GARROFÉ
44
qui som
C/ Teuleries, 6 entl. 2a25004 Lleida
973 221 019 · 973 261 406CONTACTE: JOSEP SEGARRA
GEMMA [email protected]
C/ Alfons II,14 · 25001 Lleida619 03 73 08 · 625 16 32 12
CONTACTE: ROSA CANOSA [email protected]
Hospital Miquel Martí i PolAv. Rovira Roure, 80 · 25198 Lleida
973 70 53 64CONTACTE: ALBA MESULL
esclerosimultiple
ESCLEROSI MÚLTIPLEASSOCIACIÓ DE LLEIDA
Avda. Prat de la Riba 37 5 2º25008 Lleida973 233 183
CONTACTE:ERNEST [email protected]
Pl. Sant Pere, 3 baixos25003 Lleida
973 225 040 · 630 71 65 20CONTACTE: PILAR SANJUAN
ASSOCIACIÓ DE DONESINTERVINGUDES DE MAMA
C/ Terrassa, 1 · 5005 LleidaCENTRE CÍVIC DE BALÀFIA 2
669 000 529CONTACTE: MARIA BARQUE
C/ Alfons II, 14649 873 838
CONTACTE: ALEXANDRASAN MARTIN [email protected]
C/ Terrassa núm. 1 · Centre Cívic Balàfia25005 Lleida
669 499 183 llits · 607 794 950CONTACTE: ENRIC MARTÍ
ASSOCIACIÓ DE MALALTS I FAMILIARSD’ICTUS DE LLEIDA
C/ Penedés s/n · 25005 LleidaCENTRE CIVIC DE BALAFIA
627917444M. CARMEN PADILLA VIZCAINO
M. MERCEDES [email protected]
CENTRE REHABILITADOR
DE LA VEU DE LLEIDA
C/ Pallars, 25 · 25004 Lleida973 238 148
CONTACTE: MARY BOMETÓ[email protected]
Av. Alcalde Rovira Roure, 80 (HUAV)25198 Lleida
973 234 074 · 636 683 071CONTACTE: PILI [email protected]
C/ Mestre Tonet, s/n 25003 LleidaTel. 973 26 46 44 Fax 973 26 47 26
[email protected]ÈNCIA
C/ Garraf, 17 25005 LLEIDATel. 973 22 57 32 Fax 973 24 77 [email protected]
Lluís Besa, 17, baixos25002 Lleida
973 261 111 i 973 288 169CONTACTE: JOAN [email protected]
C/ Roger de Llúria, 625003 Lleida
973 228 980 · 973 225 468 (F)
C/ Cristòfol de Boleda, 3, baixos25006 LLEIDA
973 228 988 i 973 228 987CONTACTE: JOANA [email protected]
45
col·laboradors oficials
c. Paer Casanovas, 37 altell25008 LLEIDA
Tel. 973 24 37 60Fax. 973 24 60 69
www.codilleida.org
my Off Ice Centro de NegociosDespatx nº9
c. Méndez Núñez, 3 Principal 1a08003 BARCELONA
Tel. 679 48 83 24
c. València, 494-498 baixos08013 BARCELONA
Tel. 93 245 66 87 · Fax. 93 245 65 [email protected]
www.podocat.com
c. Canyeret, 17-19 3er. 1a25007 LLEIDA
Tel. i Fax. 973 28 07 21www.tscat.cat
Avda. Blondel, 54 2a25002 LLEIDA
Tel. 973 275825Fax. 973 28 31 33
Secció Territorial de LleidaTel. 902 106 532
Carrer Rocafort, 65 baixos08015 BARCELONA
Tel. 93 4245102
D.T. de Lleida del COPC.c. Major 43, 3r, c.
25007 LLEIDATel. 973 230 437
Bruc 72-74, 5a08009 BARCELONA
Tel. 93 487 83 93Fax. 93 487 94 52
Bisbe Ruano, 20Pral. 1a
25006 LLEIDATel. i fax. 973 27 10 19
Rambla d’Aragó, 14 Principal25002 LLEIDA
Tel. 973 27 08 11 · Fax. 973 27 11 [email protected]
Jaume II, 7 bis, entlo, 125001 LLEIDA
Tel. 973 20 80 25 · Fax. 973 20 81 [email protected]
Henry Dunant,125003 LLEIDA
Tel. 973 106 [email protected]
Hospital de Santa Maria Alcalde Rovira Roure, 44
25198 LLEIDATel. 973 72 72 22Fax. 973 72 72 23
Rambla de Ferran, 44 25007 LLEIDA
Tel: 973 72 82 55Fax: 973 23 96 66
46
col·laboradors oficials
*Fe d’errates: En la passada edició, per error, el texte associat a l’anagrama del Col·legi de Metges de Lleida no era el correcte.
*
47
noticies
noticies