feines de socials

8/15/2019 Feines de Socials

http://slidepdf.com/reader/full/feines-de-socials 1/15

ASUNCIÓN MARTÍNEZ MARTÍNEZLa següent redacció explica la vida laboral i els estudis de la meva àvia, AsunciónMartínez Martínez.

Començar explicant els seus estudis. La meva àvia de petita, va anar a l!escola del seu

poble, les Alcubilles d!Almeria. "lla va estudiar durant uns an#s de la seva vida en a$uestaescola, per% ella no va poder estudiar molt, &a $ue ràpidament de petita, al seu poble vacomençar a 'er petits treballs i 'eines."lla diu, $ue en a$uella (poca els estudis estaven molt poc valorats i tots els nenscomençaven de &oves a treballar. La meva àvia, com gaireb totes, no es van poder'ormar ade$uadament a causa dels temps $ue els va tocar viure i la di'icultat econ%mica$ue tenien moltes de les 'amílies d!abans.

)obre les seves expectatives de &ove, ella m!*a explicat $ue realment no en tenia de

moltes, va treballar del $ue va poder i el $ue *i *avia en el poble, 'ins $ue va arribar a$uía +errassa. "n arribar a +errassa va començar a treballar en altres coses, per% mai del$ue ella volia. !estudis no en va tenir cap, noms al principi el $ue la van ensen#ar al!escola. "lla no es va plante&ar estudiar a la seva vida, &a $ue abans aix% no era el $ue lagent 'eia normalment a causa de la societat. "ls nens, anaven a l!escola clar, per% no perpoder arribar a 'er uns estudis superiors, sinó $ue per aprendre les coses bàsi$ues per ala vida $uotidiana.

La seva vida laboral, començar aproximadament $uan tenia -- an#s, en arribar per primer

cop a +errassa. "l seu primer treball va ser a una 'àbrica teixint roba, $ue era un delstreballs ms abundant. A part, abans tamb com &a *e comentat, va 'er petits treballs icoses al seu poble, per% a$uest s el seu primer treball important. Les condicions laboralsen les $uals treballava, per sort diu $ue eren bones, $ue treballava el $ue *avia detreballar i el sou era &ust pels temps $ue vivien.

A partir del seu primer treball, tamb en va tenir un altre. a treballar en molts men&adorsd!escoles de nens com cuinera 'ins a la seva &ubilació.



LA PESCA S’OFEGA

L!an# -//0 es van capturar noms unes 1// +on#ines, amb dimensions d!un metre i ambun pes de 2/3. "n canvi el 1405 es va pescar unes 15./// ton#ines molt ms grans ipesades. A$uesta di'er(ncia s tan gran a causa d!una gran sobreexplotació, unaabundància de població i una innovació de la tecnologia. 6er tal de solucionar el

problema, la 7nió "uropea a tret la pesca de la ton#ina, per$u( s!està començant aextingir.

"ls pescadors a 8adalona s!estan trobant, $ue ara pes$uen molt men#s $ue abans i costamolt ms pescar, aproximadament uns dos o tres peixos al dia. "n canvi abans espescaven un munt de peixos, aproximadament un -/9 ms de peixos $ue ara. )i la cosasegueix així amb la pesca, el primer peix $ue s!acabs per extingint seria la ton#ina, &a$ue s un peix molt car i a la gent l!interessa. 6assara aproximadament d!a$uí a uns -/ o2/ an#s a l!Atlàntic i el Mediterrani. "l problema no s!acaba, &a $ue per exemple a +o3io almercat les ton#ines es paguen a 1/./// euros. +amb tenim peixos al mercat de8arcelona, $ue procedeix una petita part del Mediterrani, per% no tota, tamb arriben d!unmunt de llocs diversos. "ls peixos $ue trobem en a$uest mercat, són el lluç $ue prove de)ud:à'rica, els )almons de ;oruega, els Meros i Lluernes $ue vnen de +unísia, lesaurades de <r(cia, els Llenguados d!=olanda, els )eitons d!>tàlia i ?rança, el Llamàntol

de Canada i 'inalment el 8acallà de inamarca. Les grans zones pes$ueres es troben alcostat de la costa i a les zones amb corrents marines per$u( tenen ms nutrients. ;o *i*a peixos per igual a tot arreu, aix% varia. "l 1@// en +erranova i el <ol' de Cadis, espescaven aproximadament unes 11 tones de peix per 3m-. Ara, en canvi es pesca moltmen#s, &a $ue el peix es va acabant. !a$uí a uns / an#s la gent diu $ue s!acabara per extingir la pesca 'inalment. "ls problemes actuals són la contaminació, sobreexplotació,l!electr%nica i la pesca ilBlegal. "ls problemes actuals $ue t el sector pes$uer, són lacontaminació, la sobreexplotació, l!electr%nica i la pesca ilBlegal. 7na altra cosa $uetrobem a la pesca, s la pesca d!arrossegament $ue consisteix a tirar una xarxa al mar per poder:la anar arrossegant i aga'ar tots els peixos darrere seu. A$uesta pesca s moltdolenta per l!ecosistema, &a $ue s!*o emportant tot. A a$uesta pesca la compara amb anar a buscar bolets amb una excavadora. "l llen#ataire $uan tala arbres, no els talen tot, *ande deixar aproximadament amb la meitat dels arbres per no acabar els recursos. Llavorsa$uesta s una de les coses $ue es podrien trans'erir a la pesca i seria molt millor, &a $ueno es 'aria tanta sobreexplotació. La solució per la sobreexplotació pes$uera, s deixar una $uantitat de peixos al mar i no pesca:ro tot com amb els arbres. +amb una altrasolució, són les granges de peixos $ue estan començant a 'er servir. 6er% a les grangesde peixos trobem $ue en tenen d!aspectes negatius. "l seu principal s sobretotl!explotació de peixos a causa de l!alimentació dels peixos $ue es troben a les granges. 6er tot el $ue acabem d!explicar, molta gent, pescadors i investigadors, pensin $ue $uanpassin 1/ o -/ an#s tot aix% acabara, s a dir, la pesca &a no estarà.

ENLLAÇ AL VÍDEO

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/la-pesca-sofega/video/3334370/#.VvuNhvBQVpQ.blogger

https://4.bp.blogspot.com/-nvoybOfPm7g/VvuO2Xg3ThI/AAAAAAAAAP8/tmPjzX-WSjYLszaqWWMj5PiXFd8yY95Vw/s1600/pesca.jpeg

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/quequicom/la-pesca-sofega/video/3334370/#.VvuNhvBQVpQ.blogger



MUSEU DEL FERROCARRIL

VILANOVA I LA GELTRÚ UN GRAN CENTRE FERROVIARI1. Què és l VV! " #u$ %s &'$s("(u%")*L!an# 144, s va construir la DCompan#ia del ?errocarril de alls a ilanova i 8arcelonaE,abreviada com 8.

+. P%, #uè %l (,%$ - ,,", /,%&"s0%$( V"l$'-*6er$u( ilanova tenia una considerable activitat industrial i comercial, a la vegada $uetamb era un cap de comarca amb un nucli urbà molt poblat.. V s%, 23&"l 2%, l l4$" VV!* P%, #uè*;o va ser gens 'àcil a causa de la 'orma del relleu, per$u( van *aver de 'er un gran treball'oradant.5. Qu" %, F,$&%s& Gu03 " F%,,$*"ra l!impulsador d!a$uesta compan#ia.6. Què %, $s l7&(ul Mus%u 8%l F%,,'&,,"l 8% V"l$'- " l G%l(,9*

"ra una estació d!importància, un diposit i un taller de locomotores.:. Què /ss l; 1<:=> 1<<? " 1<<=*L!an# 1@-, la F";?" va obrir les portes de l!antic dip%sit, tancat des de 1@0, on vanreunir i restaurar un important 'ons *ist%ric de locomotores de vapor. ?ins la d(cada del1@@/ $ue, desprs de 'uncionar de manera irregular, s!obra com a museu de la ?undacióde ?errocarrils "span#ola. es de 1@@ el Museu del ?errocarril, s un museucolBlaborador del Museu de la Ci(ncia i de la +(cnica de Catalun#a.

EL DIP@SIT I EL TALLER> UN ESPAI PATRIMONIAL SINGULAR

1. Què %s 2%" l%s "$s(ll&"'$s 2%,,'-"3,"%s 8% V"l$'-*"s van convertir en un element d!identitat social econ%mica de la ciutat.+. T,%ll-%$ 0'l(%s /%,s'$%s* P%, #uè * Qu$(%s*"l manteniment, condicionament, reparació de mà$uines, vagons de viatges i mercaderiesre$ueria un nombrós grup de treballadors. "n una secció del taller treballaven uns -/treballadors. L!altre secció treballaven entre 2// i 5// treballadors.. F"$s #u$ - %s(, 2u$&"'$$( %l 8"/Bs"( 8% l'&'0'(',%s* A$uest dip%sit de locomotores de vapor va estar en servei 'ins [email protected]. Qu$ " /%, #uè 8%s/,%") l (,&&" -/', 8%ls (,%$s*

Al llarg de la d(cada del 1@/, amb els nous motors di(sel, el(ctrics i l!electri'icació de lesprimeres línies catalanes, les locomotores de vapor, els dipositis i tallers van començar aperdre importància.



CAVES CODORNIU;

CODORNIU A LA PREMSA

Qu" és %l 8",%&(', %$%,l*

"l seu director general, s el sen#or Gavier 6ags.

Qu"$ 8% -%$8%s 2 C'8',$"u Es/$*

Les vendes en "span#a *an crescut un -,4 9, 'ins arribar als 110 milions d!euros. Aramateix "span#a representa un 29 de les ventes totals a Caves Codorniu. "span#a es ungran motor per les caves, el ms gran 'ins ara.

A #u"$s /s's %)/',( C'8',$"u %ls s%us /,'8u&(%s*

?onamentalment exporta els seus productes als "stats 7nits, Fegne 7nit, 8(lgica, Gapó,8rasil, Argentina i Aleman#a.

Qu"$ $ - s%, %l #u% -$ 2&(u,, 0és* Qu"$ #u$("((* L &,"s"s H 2%&((l’%0/,%s*

"ntre els an#s -// i -//4 de &un# les seves vendes van ascendir a unes xi'res recordsper l!empresa 'ins aconseguir -54 milions d!euros. La crisi si $ue *a a'ectat a l!empresanegativament, &a $ue *a baixar un 1-9.

ORIGENS DE CODORNIU

"n el 11 la *istoria de la 'amília Codorniu s!inicia. A$uesta data s la data on eldocument ms antic, $ue ens diu les activitats vitivinícola de Gaume Codorniu.

"l 10@ s una data marcada per el matrimoni de Anna Codorniu amb Miguel Faventós. Anna era la ultima descendent de Gaume Codorniu. Aix% es important &a $ue va establir elsciments de la nostra bodega.

Al 14-, Gosep Faventós es va convertir en un pioner i va crear la cava. "n a$uest an# esvan elaborar les primeres ampolles de vi del nostre país 'ent servir el m(tode tradicional.

"n el 14@4,Manuel Faventós , un *ome del món de la publicitat , va convocar un concursde cartells per donar a con(ixer els nostres caves. Molta gent important va participar ena$uesta iniciativa.

"l 1@1, vint an#s desprs del seu inici, 'inalitza la construcció de les noves caves. 7n

dels exemples ms destacats d!ar$uitectura civil modernista i símbol del nostre esperitemprenedor.

"l 1@@ , coincidint amb les primeres emissions de +elevisió "span#ola, Codorníu llança elseu primer anunci de televisió.

"n a$uest an# 1@0, les caves reben el màxim reconeixement per el Monument =ist%ric Artístic ;acional pel rei Goan Carles >. 7na obra clau del modernisme català .

Al 1@45, neix Anna de Codorníu , el nostre cava ms emblemàtic i el primer cava $ueincorpora a la varietat C*ardonna#.

-//-, en a$uest an# neix el primer cava rosat elaborat al 1//9 amb la varietat negra6inot noir. 7na nova revolució en el món del cava.

-/1/, arriba el primer cava blanc elaborat amb la varietat negra 6inot noir. 7n cava



excepcional per als paladars ms exigents.

"n el -/15, arriba el nou llançament de Codorníu *omenat&a la *ist%ria del cava, inspirant:se en el modernisme i el m(tode tradicional.

VITICULTURA I ELA!ORACIÓ

Què és l D.O. P%$%8ès*

La denominació d!origen 6ened(s s la ma&or zona de producció de Catalun#a, al llard dela comarca *ist%rica del 6ened(s.

C'0 és l’3,% 8% &'$,%u*

L!àrea de cultiu es de -.5- *a., compr(n 5 termes municipals al sud de la provincià de8arcelona, i 10 altres termes municipals de la provincià de +arragona.

"l s%l en a$uest terren es ric en 'os'or i baix en potassi. "l terren# es irregular, ambmuntan#es, petits turons... A les zones ms baixes trobem un terren# arenós i a les ms

altes, terren# calis i d!argila. Les varietats tradicionals es cultiven al 6ened(s, onexpressen tota la tipicitat del Mediterrani.

Qu"$ és l -,"%(( 8% ,0 #u% %s &'$,% l P%$%8ès*

"l raHm pot ser Macabeu, IarelBlo o 6arellada.

LA ELA!ORACIÓ

J Què és l -%,%0* Qu$ %s ,%l"(K*

La verema s la recolBlecció o collita $ue es 'a del raHm per produir el vi. A$uest procs

s!inicia a 'inals d!estiu.J Què %s 2 l’%$(,8 " /,%0s(*

"l raHm arriba ràpid a les caves, per no perdre característi$ues. ;oms arribar, elspremsen lleugerament i se n!extreuen noms les aromes i els sabors mes delicats per tald!obtenir el most 'lor.

J Què és l P,"0%, 2%,0%$(&"*

"n a$uestes caves en concret, cada parcelBla i cada varietat del raHm 'ermenta perseparat. urant a$uest procs el $ue es 'a es el most 'lor, on es trans'orma en vi base, unvi &ove aromàtic.

J Què és %l Cu/(%*

"n a$uest procs els millors tastadors i en%legs barregen els di'erents vins per aconseguir una combinació ade$uada per a casa cava. esprs el resultat es passa a l!ampollade'initiva, on &a no sortira 'ins $ue es destapi.

J Què és l S%'$ 2%,0%$(&"*

Al cupatge 'et, s!a'egeix una barre&a de llevats seleccionats i de sucre per iniciar unaanomenada segona 'ermentació dins de l!ampolla, durant la $ual a$uest procs apareixenles bombolles de manera natural. A$uest procs s el $ue la gent coneix com el m(todetradicional.

J Què és l R%0'u8 " 8%'ll0%$(*



esprs de la criança es giren acuradament les ampolles per conduir els sediments delsllevats cap al coll i extreure!ls posteriorment. "l procs $ue es coneix com el degollament.

J Què és %l S%%ll(*

Js donar el toc 'inal als nostres escumosos a'egim la nostra pr%pia barre&a de cava isucre.

ELS CAVES CODORNIU ACTUALS. Actualment tenen, el gran plus ultra C*ardonna#, Codorniu non plus ultra, gran Codorniu iGaume Codorniu gran reserva.

NOTICIES TV

C'("(K %$ ',s C'8',$"u*

6er Codorniu, no cap la possibilitat de anar a borsa

Què su/'s l C0/$ 8% N8l /%, C'8',$"u* Qu"$ su/'s*

)uposa una serie gran de l!increment de les vetes. "s un 0

Qu$(%s '8%u%s (é C'8',$"u*

"n "span#a, Argentina i "stats 7nits.



SALVACIÓ A L7A!OCADOR

7na gran notícia $ue poca gent coneix, s la*ist%ria de ?avio C*Kvez com a director del!or$uestra in'antil d!>nstruments Feciclats. A$uest*ome *a creat una or$uestra in'antil amb els

nens $ue viuen al gran abocador de Cateura,situat a l!Asunción. "ll va arribar a$uí acabat dellicenciar per a 'er un pro&ecte de processamentde residus. uan va veure per la di'ícil situació$ue estaven passant a$uests nens, va decidir o'erir classes de msica gratuHtes als 'ills delsrecicladors. =o va 'er com una petita activitat ldica per a$uest nens, a un racó del!abocador. Al principi eren molt pocs nens, per% desprs es van unir molts ms. "ll notenia instrument per a tots i va decidir construir instruments amb els residus $ue trobava a

l!abocador. A$uesta or$uestra va anar creixen i es va 'er molt 'amosa.

el gran partit del 8arça contra L!"span#ol s!*a parlat molt a$uests ltims dies, a causadels grans con'lictes $ue van *aver. Al començar el partit, al camp van *aver &ugadors $uees van insultar entre ells i d!altres $ue van provocar diverses 'altes 'ortes cap a &ugadors. Acte seguit a l!acabar el partit alguns &ugadors no es van voler donar la mà i es van dir unas(rie de coses re'erides amb els premis $ue *avien guan#at. 6er% aix% tampoc va $uedara$uí, als passadissos dels vestuaris van *aver una mena d!insults tant d!un e$uip comd!un altre. "ls grans participants d!a$uesta disputa, van estar Luis )uarez &ugador dels8arça i el porter de l!"span#ol. an tenir unes actituds poc deportives en a$uest partit els &ugadors dels dos e$uips. Go opino $ue aix% no s!*auria de permetre, per$u( *i *an moltsnens petits i molta gent mirant el partit, $ue pot in'luir en ella i poden provocar con'lictesno desit&ats per ning. Crec $ue ara mateix el 'utbol està creant molt viol(ncia, tant alcamp com a les grades i aix% s!*auria d!aturar.

Crec $ue parlem tant de 'utbol i no tant de notícies importants com la d!a$uest *ome, perun problema de la societat $ue *i *a avui dia. La gent s!interessa per el 'utbol i aportamolts diners a l!economia, llavors crec $ue s per aix% $ue li donem ms importància iparlen ms sobre el tema. 6er% &o estic en contra d!aix% per$u( s ms important saberde la vida i de notícies importants com a$uestes, $ue no un partit de 'utbol. La gent *auria

de canviar aix% i començar a interessar:se per coses importants com la $ue *a 'et a$uest*ome.



COMENTARI MAPA D7EUROPA 1<?J+?16

Al mapa polític d!"uropa del 1@4/ veiem $ue la gran di'erencia esta a la di'erencia depaHsos en canvi al -/1. Al -/1 trobem molts ms paHsos $ue al 1@4/. +amb tenimaltres di'erencies importants, com separació al -/1 de +xecoslovà$uia, $ue s!*a convertiti separat en la republicà +xeca i "slovà$uia. L!altre es la independ(ncia de diversos

paHsos, concretament sis de la antiga >ugoslàvia, $ue ara al mapa del -/1 trobemCroàcia $ue s!independitza al 1@@1, 8%snia al 1@@-, Monte ;egre al -//0, Maced%nia al1@@1, )(rbia al -//0 i 'inalment "slov(nia al 1@@1. A$uest sis són reconeguts per tot*omper% apart tamb cal destacar dintre de a$uests sis a Nosovo $ue s!independitza al -//4.7na altra a destacar es la unió de Aleman#a al -/1, en canvi al 1@4/ estava dividida perF?A i FA. La ultima i tamb important la trobem a la perduda de territori de Fssia,antigament anomenada 7F)). Aix% a estat a causa de la independ(ncia de alguns paHsos$ue abans 'ormaven part de 7F)). "ls paHsos $ue es van independitzar són "st%nia,Let%nia, Lituània, 8ielorssia, 7craHna i Moldàvia.

Les meves conclusions sobre el mapa són les següents, crec i penso $ue les 'ronteres de

"uropa avui dia no estan b delimitades del tot i per aix% es diu $ue "uropa s uncontinent en construcció. Les 'ronteres no estan establertes del tot, per$u( no tots estand!acord i *i *an diversos problemes.

http://4.bp.blogspot.com/-UxROUAVI5Bo/VrHKVNwIJzI/AAAAAAAAAOw/iigCwiYYVpE/s1600/Mapa%2B2015.png

http://2.bp.blogspot.com/-Zyyw_bIDTCI/VrHKU4kX-II/AAAAAAAAAOs/XP-2slBjiKo/s1600/Mapa%2B1980.png



LA LEGALITZACIO O NO DE LES DROGUES AL NOSTRE PAIS

Al debat $ue vam 'er a*ir sobre el tema de les drogues, tenia dues opinions. "staven els$ue volien legalitzar les drogues i els $ue no.

Go en a$uest debat vaig estar a 'avor de $u( les drogues no es legalitzin al nostre país,

per$u( seria una catàstro'e. )i legalitzem les drogues com deien els meus compan#s,crec $ue seria pit&or per$u( les drogues serien ms barates i ms gent podria accedir acomprar a$uestes drogues. =i *auria ms droga al país, per$u( es podria exportar ambms 'acilitat. La gent consumiria ms per$u( seria legal i es veuria ms normal. <enttindria la temptació de provar i s!enganxarien a ells, &a $ue són addictives. =i *auria moltagent a'ectada negativament per aix%, les malalties a conse$ü(ncia de les droguesaugmentarien. A$uest s un greu problema per l!economia del país per$u( poder curara$uestes malalties s molt car. a sortir un tema $ue va ser un dels $ue ms en contrad!ell vaig estar, el tema deia $ue legalitzant:les augmentaria el consum i l!activitatecon%mica al país. 6er% &o crec $ue noms *i *aurien ms problemes, per$u( la gentvindria a drogar:se a$uí i com no s el seu país 'arien el $ue volen. +amb "span#a

$uedaria molt malament davant de la legalització i d!obtenir diners a partir de les drogues."n un dels temes vaig estar una mica d!acord, $uan van dir $ue el risc de tra'icar droguesseria ms petit, per$u( &a no *i *auria mà'ies ni tra'icants. eien $ue 'ent:les legals lagent consumiria men#s, per$u( seria ms normal, per% no s així per$u( ms gent lesprovaria en veure tan normal i s!enganxaria a elles. Ms gent es dedicaria a a$uest tema i*i *aurien moltes botigues de drogues. +enir ms turisme al país a causa de les droguesno està b. Les drogues són molt dolentes pel cos *umà i crec $ue no s!*auria depermetre una legalització.

OS MÚGICA. UN PRESIDENTE DIFERENTE



Gos Mgica viu con la ma&oria del seu país, en una petita casa i amb pocs diners. Ga $uees la minoria la $ue viu millor.

iu i es $ue $ueixa, per$u( gaireb tots els altres polítics viuen com la minoria poderosa ino *auria de ser així.

?a vint:i:vuit an#s $ue viu a casa seva i sempre *a viscut allà.

?a $uatre an#s $ue s el president de 7ruguai. 6er% abans va començar sent ministres,senador, diputat...

La 'rase OCreo $ue es ma&or vivir liviano de e$uipageP , vol dir, $ue es millor viure ambpoca cosa, amb lo &ust i necessari. +amb vol dir sense preocupacions, per$u( viure aixís millor i perds men#s temps

"ll no vol 'er servir austeridad, per$u( diu $ue a "uropa la van prostituir. Austeridad, esdeixar a la gent sense treball i tot aix%. "n canvi 'a servir la paraula OsobriedadP.

"l president a casa seva no t servei, no te a ning $ue li pugui a&udar.

uan va anar a Aleman#a de visita o'icial, a l!arriba a la visita o'icial a la porta, es vatrobar un gran cotxe i molta protecció als voltants, amb motos i de tot. "ll reia de a$uellasituació, per% la respectava com respectava a Aleman#a.

A la revista The Economist *a declarat 6aís de lQan# -/12 a lQ7ruguai. uan Gordi Jvole lidiu al president, ell respon molt sorpr(s $ue com aniran els altres país.

"ll diu $ue al sector pblic, el trauria per$u( no serveixen per a res i amb a$uests sous$ue els estan pagant als treballadors tindria per a moltes coses.

"l principal problema del seu país era la pobresa.

Actualment la taxa de atur s d!un 0,9.

"ll assegura $ue $uan un governa es troba amb grans di'icultats, per complir el $ue vol."ll vol un programa electoral $ue no *a pogut complir, per% $ue no li 'rustra.

"xplica $ue *i *an grans limitacions, primer de tot a causa del capitalisme, $ue s

l!encreuament de diversos interessos $ue *i *a. La segona causa s per $üestions &urídi$ues.

"l primer re$uisit per a 'er política s la *onradesa intelBlectual. )i no *i *a, tota la resta s



intil. 6er$u( no *i *a millor llenguatge $ue la veritat i dir les coses com son.

"ll diu $ue el seu gran 'racàs va estar al no poder multiplicar l!ensen#ament a l!interior delpaís, sobretot el ensen#ament de o'ici. ;o *o va poder 'er per$u( es un sistema moltcentralitzat i ell volia descentralitzar:lo, donar caràcter local i no va poder.

La taxa de pobresa a a$uest país si $ue *a canviat, &a $ue en -//0, en 7ruguai *i *aviauna taxa de pobresa $ue superava el 2/9 i ara noms supera una mica ms del 1/9.

LA MEVA OPINIO SO!RE AQUEST OME; Js un *ome molt senzill, $ue no t una grancasa, ni moltes ri$ueses, per% el $ue si t s un gran cor i una bona manera de pensar. A$uest *ome en la meva opinió, es un gran president per a $ualsevol país, per$u( miraper$u( el país millori i no per si mateix, ni per les ri$ueses $ue podria aconseguir. =a 'etmoltes millores per 7ruguai, gràcies a la seva manera de pensar. "ncara sent presidentno *a deixat $ue el poder el separi de la gent, &a $ue ell s un ciutadà com la resta. 7nacosa $ue m!*a cridat la atenció s la 'alta de seguretat $ue t a casa seva, per% &o crec$ue *i 'a per$u( ning va en contra d!ell. 6orta una vida molt normal, no com la d!un

president i crec $ue tots *aurien de 'er el mateix. ;o preocupar:se per el $ue tenen, sinóper el seu país.

TERRI!LE GUERRA EN SÍRIA

Amb a$uest petit escrit, &o us parlar del catastr%'ic problema a )íria. A )íria trobem un greu problema a causa de les d(bils 'ronteres $ue *i *an en a$uellterritori. A causa d!aix% tenim varies guerres per con$uerir a$uests territoris. )íria es undels mes a'ectats a causa de la gran ri$uesa de recursos naturals $ue t. Js un país amb

petroli, amb una gran extensió territorial, gas i una agricultura molt potent. A molts paHsosels interessa con$uistar )íria per raons econ%mi$ues i per les gran ri$ueses $ue acabemd!esmentar. A causa de totes a$uestes guerres, )íria s!*a convertit en un país 'orça d(bil.

Actualment )íria viu des de 'a $uatre an#suna 'orta guerra civil, $ue en'ronta el governde al: Assad i els rebels islamistes, $ue són lapoblació. 6rincipalment la guerra es vaprovocar al canvi del president, $uan la gent

es va mani'estar pací'icament i el president vacontestar amb viol(ncia.

A$uesta guerra ms endavant continua $uan els nombrosos grups i combatents rebels esvan unir a l!estat >slàmic d!>ra$ i de Llevant. Aix% va permetre l!expansió e invasió de )íriades de les zones $ue ocupava >ra$. La oposició armada del govern es compon perdiversos grups 'ormats durant el con'licte. "n a$uesta guerra com podem comprovar nonoms s!en'ronten a$uests dos $ue *em esmenat al principi, sinó $ue s!en'ronten moltsms grups i paHsos $ue cadasc a&uda i recolza a un d!ells. 6odem dir $ue a$uesta gentrecolza per inter(s propi i no 'an res per poder parar la guerra i viure en pau. 6odríem dir



$ue a$uesta guerres s ben b de tots.La guerra *a provocat una gran catàstro'e a )íria. =a deixat moltíssimes morts i *a deixatms de 5.///./// re'ugiats. +amb a la ma&oria de la ciutat una gran devastació i ambuna elevada situació de crisis. A la guerra s!*an 'et servir armes $uími$ues en variesocasions i al con'licte *a estat acusat per diverses organitzacions i governs. )!*a convertiten una de les pit&ors guerres del segle II>.

La ma&or part de les zones $ue el govern *a perdut contra els grups rebels, *an instalBlatun cali'at pam:islàmic regit basat una interpretació distorsionada i radical de la lleiislàmica.7n dels grups rebels ms important $ue estan lluitant contra el govern de )íria s L!"stat>slàmic. ui no sàpiga sobre el tema es preguntara $ue s. Js un grup armat islamista$ue opera a )íria i >ra$, on *an 'undat un cali'at i tenen aspiracions per con$uerir sobretotels territoris de Líban, )íria, >ra$ i Gordània $ue van estar separats amb el repartimententre ?rança i el Fegne 7nit desprs de la primera guerra Mundial. a sorgir com unaorganització terrorista propera a Al:aeda per 'er 'ront a la invasió d!>ra$. urant a$uesttemps es va proclamar com a "stat >slàmic de l!>ra$, i la seva caserna general es trobavaa la ciutat de 8a$uba.

L!"stat >slàmic de l!>ra$ va ser responsable de la mort de milers de civils ira$uians, aixícom de membres del govern ira$uià i els seus aliats internacionals. 6er% sobretot s elcausant d!una cosa molt greu de la $ue es parla molt avui dia. =a estat el $ue *a provocatels atac terroristes a 6arís i a intentat provocar ms atacs terroristes a "uropa.

A 6arís es van provocar diversos atacs terroristes causants per a$uest "stat, $ue *andeixat moltes morts i una gran por a 6aris. "ls atacs van donar lloc durant les nits del 12 i15 de novembre. an tenir lloc al restaurant Le 6etit Cambodge, el bar Le Carillon, laplaça de la Fepblica, la reu 8ic*at, el 8ataclan , el boulevard 8eaumarc*ais i a la rue deC*aronne ?aid*erbe. +amb van *aver explosions a l!)tade de ?rance a )aint.enis.

6er% a part es va provocar un esdeveniment ms mortí'er $ue va tenir lloc a la sala deconcerts de 8ataclan, on els terroristes van disparar contra la gent.

La tensió s màxima a la ciutat i els 'rancesos es lleven amb imatges dramàti$ues. Lesautoritats 'ranceses encara aconsellen als ciutadans no sortir de casa o restringir elsmoviments al màxim, i ni universitats, ni museus, ni botigues, ni mercats *an obert a$uestdissabte. "l president de ?rança, *o a deixat molt clar a l!*ora de $uali'icar els 'ets Rd!actede guerraR i *a prom(s contund(ncia. eurem com acabarà aix%, per% no crec $ue acabimolt b, espero $ue acabi *o abans i *o millor possible.



LA VOZ DORMIDA

La pelBlícula transcorre a 'inals del 2@ i inicis del 5/ a Madrid. La ma&or part de la pelBlículapassa a una presó 'emenina, anomenada ventes. A$uesta pelBlícula tracta sobre com vaviure la gent en l!(poca de ?ranco. Les protagonistes són dos germanes i una d!elles estroba a a$uesta presó embarassada. A partir d!a$uest moment ocorren molts 'ets. Lagermana petita ve a Madrid per poder:la veure i des de 'ora l!a&uda. ?inalment maten a lagermana gran, $uan &a t el 'ill. La 'illa la cuida la seva tieta, la germana petita i ella $uanes 'a gran decideix $uedar:se a Madrid per buscar el cos del seu pare, $ue tamb vamorir i posar:lo &unt amb la seva mare. La germana petita torna a Cordava i s cosa ambun noi $ue coneix a&udant a la seva germana.

Les condicions de vida de les preses s molt dolenta i la gent *o passa molt malament."stan totes a la mateixa *abitació segudes a terra. Les maltracten i les maten sense capmirament. "lles intenten reivindicar:se, per% no tenen molt (xit. eixen a la gent $ue vagi

a veure a les preses, per% separades i amb un temps limitat. "s cuiden i s!ensen#en entreelles. La gent *o passa molt malament i sobretot $uan les criden per matar:les o per un &udici.

"ls &udicis $ue 'an en a$uella (poca eren molt in&ustos per a les preses, &a $ue no poder dir les seves opinions i $uan s de'ensen no se les creuen. "ls &utges dicten els casticsper a les preses i elles l!*an de complir, sense *aver 'et res. La gran ma&oria de cops lescondenen a la mort, $uan elles no *an 'et res de el $ue els &utges diuen. "l $ue 'an ambels &udicis s una gran in&ustícia.

A les dictadures com *em pogut observar, la &ustícia, la igualtat i la llibertat no es

compleixen, al contrari les irrompen.La llibertat la compleixen poc, a l!*ora de tenir a la gent sense cap llibertat, presa per no*aver 'et res, noms per donar la seva opinió i estar en contra dels pensaments del



dictador.La &ustícia s una de les parts $ue men#s es compleix. Ga $ue als &udicis no deixen donar l!opinió a la gent i 'an el $ue ells decideixen.;o *i *a cap igualtat, &a $ue a la gent $ue pensa com el dictador i acata les normes no els'an res. 6er% la gent $ue es troba en contra, la maltracten i la posen a la presó.

"ls dictadors a les dictadures per tenir a la gent sotmesa, el $ue 'an s utilitzar elmaltracte i sobretot la por de la gent. 7na de les grans armes de la dictadura s laviol(ncia cap a la gent, per poder:los controlar i $ue no opinin cap cosa en contra deldictador.

La meva opinió sobre la pelBlícula s bastant positiva, &a $ue m!*a agradat molt poder veure:la. A estat molt interessant i ens *a ensen#at moltes coses $ue van passar a$uí i$ue nosaltres no coneixíem, o no del tot. )obretot amb ella *e pogut in'ormar molt sobreel tema de les dictadures i de la política $ue s!exerceix en a$uests casos. 7na de lescoses $ue men#s m!*a agradat de la dictadura a estat el maltracte a les personesinnocents. La pelBlícula t unes parts una mica dures i tristes. La part ms dura de per a

mi *a estat, $uan maten a la germana. M!*a 'et re'lexionar sobre $ue 'aria &o, si em trobesen a$uesta dura situació.

DECEG SO!RE LA DEMOCRCIA;

1. )!*a de procurar $ue a tots els paHsos tinguin democràcia i no dictadura.-. ;o crear ms guerres, viure tots en pau.2. ?ora el maltracte.5. ue cadasc poguí pensar i donar la seva opinió.. ;o permetre els dictadors a cap lloc.0. "ls &udicis &usts per a tot*om.. +ractar a tot*om igual.

PREGUNTES;

uines són les possibles maneres per poder aturar una dictaduraS6er$u( veu decidir entrar a la políticaSCom es viu a$uesta situació de guerraS

https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=4087648751868590817



ue recordeu vosaltres sobre la dictaduraSuin s el moment ms dur $ue recordeu sobre la dictadura en la $ual veu viureS

MIGRACIONS

MADRID

*ttpsTUUprezi.comUdaa$nvs'za:mUcop#:o':madridUV

http://1.bp.blogspot.com/-tS4BB7Kn15M/VnLRJdRDy3I/AAAAAAAAAN8/AMy_JMWv9Fw/s1600/IMG-20151211-WA0008.jpg

feines de socials

Documents