EXCURSIO

ülOXTSORir. AliHllUIAS Y IIOSTALRIGII.

Se reuniren en la estació del ferro-carril á Breda los se-nyors Arabia, García, Masaó, Mariezcurrena, Tusíjuets,Guaseh, Piqué y ]' infrascrit.

Lo cami que de la esmció del ferro-carril conduheix ála població de Breda, primer lloch visitat, es en extrempintoresch y agradable. Sombrejat per frondosos y poé-tfchs boscos d'alsinas sureras, presenta, per r entremiljdeis arbres, delitosos efectes de vista, deetacantse totsovint en magnífichs panoramas, ja la fértil y ampia pla-nuria ab son fons de ilunyanas montanyas. ja las acciden-tadas ondulacions deis torrents y rieranys, ja 'Is aspres ysenyalats contrastos del vell y llegendari Montseny, ru-blert d' encantament y poesía.

La vila de Breda, apart de sa situació pintoresca, es sol-

sament celebrada avuy per sa industria' de Lerrissería, á

la qual dona vida la térra d" argila de qualitat exceleni y

especial, que molt abunda en aquell pay¿.

Antigament era celebrada la vila per son notable y

artistich monastir de benets, que fundat per Ramón Be~

renguer lo Vell fou reedificat mes tart per los comtes do

Cabrera, Geralt y Ermesendis, que establiren en ell s¡i

sepultura. Lo únich que se conserva avuy del monastir.

en totaiitat, es la iglesia, la qual serveix de parroquia ac-

tualment. Lo demes fou venut per lo gnbern y ha siguí

enderrocal o convertit en distintas vivendas de particu-

lar».

La iglesia es gótica, de una sola ñau, ainjile y liastani

espayosa. per mes que !a poca elevació de la volta li pren-

ga gran part de la esbeltesa y gracia que tindria á no

esser aquest defecte. I," ábside es aever y elegant. Alts y

estrets finestrals, en ell oberts, donan llum á la iglesia,

graduada aquesta llum per senzills calats y piuladas vi-

drieras di; colors. Lo campanar es una torra quadrada

románica, esbelta y magestuosa, parescuda á la del mo-

nastir de Ripoll, y que si bé no présenla tamagrandiositm

com aquella, es en cambi molt mes elegant y bella que \>\

de la catedral de Vich. Es en extrem elevada y está unida

al inur de lu iglesia, excedint en quatre pisos al nivell de

la volta d' aquesta. La fatxada es de un marcat mal gust.

Lo mes notable que a' enclou en son interior es ló sepili-

ere deis mentats comtes de Cabrera, etn potra I en ia paret

aprop de la porta d' entrada. En la llosa, la qual es dn

pedra foguera de uns sis pams de liaren per quatre d' am-

pie, y en un preciosament cisellat baix relleu, destacan

las figuras del cointe y la e.omtesa, de notable méril per

D' EXCURS1ÓNS CIENTÍFICAS 4!)

son escrúpulos travall y de notable interés per los trajosen que las figuras catán representadas. L' altar major, deconstrucció moderna, no mereix menció especial.

Cibui* de D. Rnmon Verflés.

La consagrado del temple, segons acta que obra en loarxiu de la Corona d1 Aragó, fou feta, en 1068, per lo bisbeUerenguer de Gerona, assistit per lo biabe Berenguer deBarcelona y per Amato segon abat del monaslir. Lo primerabat, aegons la meteixa acta, fou Sunier ó Suniarí, mortabans de la consagrado. Fou alsat en honor del Salvadordel Mon, de Sant Benet y de Sant Miquel, essentli feta

donado, pur Io3 comles de Cabrera, do la vil;i de Breda,de la parroquia de Sta. María, del mes, primicias, dorm-cións da fidels, masos, térras, etc., etc.

Existeix en la vila la tradició de que la pedra empleadaen la edificado d' aquest monastir fou baixada de 1' enlairatturó ahont estava aasentat lo eastell de Montsoriu.

En las casas vehinas á la iglesia se tteixan veure restosnotables y preciosos del antich monastir. Lo mes preuhatque 's conserva es una reduhida part del antich claustreconsistent en set ó vuit arcadas de la galería N.: las deméshan J& dcsaparescut. Mes no es aixó lo mes tnstj sino queconvertit avuy aquest artístich resto en pati d' una casaparticular y en depósit de taulons y de desforras, es quansegur que desapareixerá també ben prest.

Així está oblidada, escarnida y despreciada una délasbellesas monumentals úo Catalunya , un recort histórichartistich del enginy, do la fé y del bon gust de passadasgo'neracións (1). Dosconegut quasi per complert aquostclaustro, no deixa per aixó d'easer una bella mostrnd'estil de la arquitectura románica.

Sos feixuchs y macisos archssi'.micirculars de 0,80 me-tres de radi, y qua! mur té un gruix de0,70 metres, estánsostinguts por airosas y esbeltas columnas aparelladasquals adornats capitells ostentan igual motlluratge en to-tas ellas. La base ática de las columnas, ja un xich du-ganerada, indica esser la obra construida en marcadaépnca do transició. Lo tronch de lu. columna, cilíndricli y

ental de Catalunya, 1

d'una si.ln |jessa, os de pedra marbre de Guallta, fá 1,40meíres de Margaría por 0.14 de diámetre. Los daus óabachs, delicadament perfiláis, son lambe senzills y sen-se ornamentado. Atestigua la ferma construcció délaarchs, sa solideaa, á despit d'estar la major part dnells apo-yáis en una sola columna , desaparescuda l'altra ú lasmans impías de la ignorancia y de laperversitat. No oüánab tot y aixó 'Is archs ni somoguts ni clivellats.

En la paret que fou del claustre se notan encara ves-tigis de sepulturas y de lápidas, en las quals s'hi entre-veuben alguns detalla artlstiehs, empero trossejats y fetamalbé. Res se pot llegir en las lápidas, per esser incom-piertas, rompudas y esborradas en gran part. Se rolanrestos tambó de las allras alas del meteix claustre en lashabitacións de las vehinas casas, podentse o"bservar quelas columnas, capitells y motlluralges eran dislinls encada tram, essent la part mos sonzula la mes ben conser-vada, donchs que 'Is pochs reslos trosscjalsque's conser-van de Tala S-, presentan en son labrat notable variaoi6de dutalls y de figuras. Dol é intlignació causa la vistad'aytals esmicoladas runas y d'aytal important y amagatfragment de claustre felegat al oblit y a) abandono meseomplert. ¿No valdría la pena dequelaComissiódemonu-ments, que lal volta ni las coneix, ni sab que existeixen, yai no es aquesta, altras corporacions ó entitats artísticas,religiosas, arqueológicas o aymanls tan sois de la tradicióhistórica, procurossen la conservació al menys, quan nólo relatiu ó possible rnelloramentde tan dignas y notablesdespullas de l'art liist^rich de nostra patria? ¿Podria feren profitd'ellaa alguna cosa nostra ASSOCIACIÓ? Crech queun deis seus objectos mes primordials es vetllar pera la

52 ASSOCIACIÓ CATALANISTA

conservacío de totslos monuments y reatos artistichs-mn-numentala que honran á Catalunya. Y no platónicament,no per medi de infructífera planys, sino per medí (Tunaacció lo mes práctica possible, ab la qual se traurian re-sultats tant positius com los obtinguts en Tasaumpto de larestauració del monastir de Ripoll.

No ns pot donar la culpa de !a destrucció del claustre deBreda á determináis partüs politichs, donchs que si be ennom de !a llibertatfou saquejat y profanat lo monastir en1835, y cremats tots los documenta de l'arxiu que raansprevisoras no poguéren salvar, ab tot quedaren las pe-dras; en cambi, en la última guerra civil, los carlins nocontents ab rompre y profanar las sepulturas, partint lá-pidas y escampan! restos venerables en busca de imagi-naris tresors, cremáren y arrunáren lo claustre, portant-lo ai estat de desolado en que avuy se troba. llora torajade que en nom de la civilisació y del bon sentit se ter-menés ab aquestas barbaritats, que amenassan acabar abtnt lo bell y gran de nostra patria.

En los primers pisos d' algunas de las casas que fórcnen altretetnps monastir, se notan encara en lo sostre res-tos d1 un mucis y regí entoixinat y en lo sol una espessord'obra de cinch quarta de palm de gruix, essent veramentlo que a'acostuma á dir obra de frare.

Un gran escut abacial, colocat dessobre la porta d'en-trada d'una d'ollas, duna lloch á creure seria aquella lacasa del abat. Destaca en lo centre del escut un lleó. L'es-cutestá en vollat per cadenas que entortolligan á duas mas-sas y á la crossa pastoral, lo qual indicaría sens dubte lopoder jurisdiccional que '1 prelat del monastir tenia. Se'n tregüé un dibuix per lo Se. Arabia.

P' EXCURSIÓN» CIENTÍFICAS M

Curl fou lo temps que los excursionistas esii£uí>ren.de-linguts áBreda; empero durantell tínguérenocasióderebrelas mes finas atencións y obsequis dolshabitants d1aquellavila, los quals los hi prestaren, no sois tota mena d'ausilispera llurs travalla ó investigacións, si que tambó fórcn in-viiats pels soc¡3 del casino de la Unió á pendre cafó enaquell centre, tenint alashoras ocasió de poder apreciarquán simpática era la ASSOCIACIÚ y sos eleváis fins, en aque-lla encontrada, per los sincers oferiments ysenyaladas dis-tincións que'ls hi féren. Moltsnomsdeuria citar si volguósdonar noticia de totas las personas que mós marcadament

ró especialment ala Srs.-D. Joan Baptista Ciará y Ciará yD. Pero Bergés, los quals recomano al agrahiment deUARBOCIACIÓ.

Abans de sor ti p de I (reda prometérem áditssenyors quehi tornariam pera passar á visitar lo llegendari gorch delcomtc, prometentloshi també que'ls hi anunciariam abansla excursió pera que poguessen (enirho (ot preparat peraefectuarla, reiterantnos allavors las mú? fermas protestasd'enlussiasme y los mes coráis propósits de secundar,en quant dable 'Is hi fos , los fins de nostra associació.

Sortírem do Breda ali la fé y l'entussiasme brollant denostres pils. Vé en la nnstra idea al veure que per totalliabont anem es acullida ab carinyo y simpatía. Entussias-ine al notar que la llevor del catalanisme, no sois está jasembrada arreu arreu en tot Catalunya, sí que també es-tenent fondament sas fermas arrels, está á sanó y á puntde donar espléndits y abundosos fruits fins en las térras

que no s'ha perdutni 'spot perdre ja may l'eaperitde la te-

rra, j¡i que encara bategan cors pura y vorament catalansen tota loa intlrets de nostra aymada patria.

Al sortir de Breda, pera pujar al castell de Montsoi-iu,se té de guanear una fatigosa y sobtada costa. Mós al arri-barhi so dona peí- ben pagat lo cansament de la pujada;aquella momia gegantina del mes soberch déla caslellsfeudals de Catalunya cnnmou fortament y fortament im-presiona. No s'hi busquin, no obstant, en aquellas runas,detalls artístíchs ni arquitectónichs. Sois dos finestrals.Ira valláis ab pedra marbre de Gtialba, eospesos en l'abis-me com si 1s creguóssen estar de sobras en aquella mansióde deaolació y de ruina, y uns arranchs de góticas arcadas,doixan entreveure que l'art no estava renyit ab los habí-tants d'ar|ue!la imponent y multiplicada fortalesa. Restosel1 enmarleiadas torras y murallas , contramurallas , bas-tións y baluarts, pesadas y fermas voltas que han resistitla má da la desti-ucció y del lemps; multiplicadas lineasde fortificado desballestadas ó caigudas, es lo únich que's troba en lo castell. Mes aquella espesaos murs, aquellasesborladas y mitj partidas torras, aquella pilots de runasy de pedras arreu escampáis, aquells enderrocats bastiónsque sembla haguéssen volgut disputarse la elevació y lasuprcmacia, tot parla misterioaament al cor, y en mitj dotant trosaejadas ruinas se presenta la soberanía y 'I poderíod'altre3 temps, la ¡maginacio transforma aquell lloch enlo palau de la fantasía, del encanlament y del romanticis-me, y l'eaporit se transporta á la época caballeresca, rego-neixent, y quasi be 's pot dir palpant y convertint en reali-tats, los idealismes do nostras tradicións y nostras llegen-das. Allí 'I poeta, en los recorta y los fantasmas que evocala bullenta fantasía, troba ampie camp pera eaplayarse en

caballerescos poemas; Fartista dolls d'insjtiració peraconcepcións las mos radiants y bellas; lo filósoph reculli-menty ampia vía pera las moa pregonas reflexiona y carnpy espay pera medilacións sublims, y, en fí, la imaginadopopular una fon t misteriosa ó inagotable de sonzills y poé-tichs (¡Tientos d'encantarias.

Era la caiguda dn la tarde quan, sobreexitats y plens

desapareixía darrera del gegantesch Montseny, y la horala mes poética del dia, la hora de la melangia y del misti-

al aspecto romántich y fantástichdel onrunat caslell..la he dit abans que no 's podían apreciar en éll detalla

artistichs especiáis, y hauria pogut dir detalls de cap me-na ; la enlairada torra del homenatge, la que desafiaría undia altiua y ergullosa á tots los poders de la Cerra reunits,está escapsada y amenassa desplomarse. No queda tampochres en peu que deixi compendre ab exactitut lo lloch queocuparían la capella, la sala d'armas, las habitacións deissenyors, ni 'Is aposentos deis vassalls guardadors de laíbrtalesa. Sois en un deis mes alts baluarts se notan en-cara tres grans y fondas sitjas ahont hi tindrian las pro-visions de que viures y municións, y restos ademes, des-sota la torra del homenatge, de lo que fora negre y estretf-alübosKo.

clüt mitjana, quan lo historiayre Desclot al enumerarloentre'Is castells que resistiren á !a invasió deis france-sos, acapdiHatH per Felip lo Atrevit en lo segle XHI, diu:«lo caxíell deAfontsoriu, un deis pus bella, nobles y famo-

nos del mon, propi deis comles d'Ampurias.-» En lo seglo

D' EXCUUSIÓNS CIENTÍFICAS ¿7

xiv caigué aquest castell en mans deis partidaris proce-dents do las Grana Companyiaa que, llicenciats per lo reyEduartlII d'Inglaterra, s "escamparen per la Fransa y es-tenguéren llur pillalge fins á n' aquesta part del Pirineu.Lo rey Pere del Punyalet, pera rescatarlo de llur poder, hiposa siti ab un exércit de l,200homens. Lo célebre privatdel meteix rey, Bernat de Cabrera, era lo possehklor delcastell, al retirarse al monastir de S. Benet de Breda,d'ahont lo tragué D. Pere pera posarlo al enfront delexércit que ana á sotmelre la illa de Cerdenya. Jugá tam-bé gran paper aquest castell en las revollas deis pagesosde remensa, durant lo regnat de D. Joan II, reeullintse enell, ab tols los objectes sagrats y del cuite. !qs monjos delmonastir de Breda, pera lliurarse de las partidas armadasque infestavan lo pays. Lo castell estava allavors baix ladependencia del Consell de la Diputació, encarregat de ladefensa contra'1 Rey. En 4 d'abril de 1464, pacificat lopays, lo castell fou tornat al Iíey per lo General ó Diputa-ció En 30 d'agost de 1471 lo propi rey D. Joan vengué ácarta de gracia á Joan de Sarriera lo castell de Montso-riti, la vila y castell d'Hostairich, lo de Palau y altres,per 30,000 florins d'or, en or. Y per fl, fa ja dos 9eglesque 'Is SarHeras, comtes de Solterra, venguéren las té-rras y castell de Montsoriu alas familias Saleta y Ma-

Hich es aquest caslelí en I legendas y tradicións popu-lars, algunas molt conegudas, sobressortint entre ellas lapublicada per un de nostres mes llorejats poetas en un desos llibres de tradicións y qüentos, la qual ae basa en queper una mina que anava desde "I oim del caslell á la cos-ía, s"abastía de provisións en cas de setge, burlant per

iiqueix medí la vigilancia del asetjadors, tradició molt scmblant á altra que 1s refereix al castell de Moneada. Es-notable espocialment la reculüda per D. Joan BaptistaFerrer, de Gerona, 6 insertada en un article de D. Fran-cisco Maspona y Labros, respecte á creencias populars ca-talanas, en lo número primer del periódich Lo Gay Saber-del present any. La copiaré á continuado en obsequi délaÍ|UO, havent asistit á la excursió á Montsoriu, no haguntingut ocasió de uonéixerla.

Diu: «S'aixeca prop d'Arbucias , al peu del Montseny,damunt d'un elevat turó, lo antich y hermós castoll doMontsoliu, íjue riiabitava la encantada Guilleuma, anti-gua aenyora del meteix, junt ab sas serventas, que erantambó encantadas, y á las que se las veu encara de vega-das eixir d"entre miij de las ruinas y esténdrer la bugada.Tenia dít castell un portal que sois s'obria á la primeracampanada de la nit de San Joan, pera [anearse irremisi-blement á la última. Per ella, ai eran prou lleatos, hi entra.-van los que volían ferse richs, perqué la fortalesa teniainmensos graners provistos de tota lley de llegums, aixiscom lambe de sagó, de totloqual podianendursen aquelIstant com 'Is hi plavia, succehint que si percascarregavande sagó, al arribar á casa aeva 's trobavan en que s'habialornatgrá, y si s'enduyan Hegums, lo cambi era millor,donchs que 's Irobaviin al) monedas d'or y plata. No po-dian pronunciar paraula, ni girar la cara endarrera, flnsquehabian atravessat un torrent, de locontrari lo que (lu-yan se 'ls convertía en pedras ó arena. Tenían que sortirdel castell avans que sones la última campanada de laadotzo; de no, quodavan encantáis y no podían sorlirne fins.al any següent, si un seu parent anava á rescatarlos, pera

lo qual tenia que ondurson un sach d'artma, y sortir baixlas meteixaa prescripcióna dalt ditas. >

Varias ne sentí jo tambó de boca d' un aplech de vellsreunits á inon voltant en la plassa de Breda. D'ellas tras-ladaré las mos interesante, lal com me fóren contadas.

Se presentaren- un any, lo dia de la vigilia de San Joan,dos forastera á la vilade Breda. Indagaren quins eran losdos homens mes ardits del poblé y'ls propasaren que si'lsvolian acompanyar aquella nit al caslell, desencantaríaná n'alli un tresor, lo qual, desencantat y parlit entre totsquatre, los deixaria tari richs, que may misa patirian capnocessitat ni ells ni las seuas familias. Pujaren a) caslelllos dos forasters, acompanyats deis dos vehins de Breda.Un xich abatís de caure las dotze, los dos forastera que te-nian lo do, que no es dat á tothom, de saber llegir llibresprohibíts d'encantament, després de donar llums ais dosacompanyants, obrlren un llíbre cada un y comensá-ren á barbotejar paraulas extranyas, avansant cap ádins del castell. Al punt de las dotzo, los que portavan losllums sentiren un tal soroll d'armas, tochs de trompeta ybrugit de veus dintro'l castell, y vegéren á son voltant,encara que quieta com si estossen encisaty, tal munió deserpents, llops, ossos y altras bestias feras, que esbarats ymorts de por, abandonaren loa llums, y sense girarse bai-xáren correns la costa del caslell. no parant Sns á baix.Compareguéren desprós los altres carregals ab dos grossoesachs plens fins á curull y després de demostrar sonenuig ais dos que 'Is havian abundonal, los hi donarenuna unsa á cada un, desprós do lo qual so n1 uñaron, sensoque may mea se'ls vegéa á Breda , ni 's tinguésen novasd'ella.

Altra tradició es com sogueix:

l'er allá á llunyans lempa una gent molt pobro de Bre-

da, d'una casa que 'n deyan á cal Caasica, pujaren també

una nit al castell de Montsoriu, y ab la ajudad'uns llibres

d'encisament, que 'Is proporciona y ensenyá d'entendre

una vella que era tinguda per bruixa, hi trobáren un» gran

rimera de fabas, de las que 'n baixáren omplenadas gros-

sas sacas. Aquellas fabas , per virtut deis esmflntats lli-

bres prohibits, se convertíren, al arribar á c.asa seua, en

monedas d'or y plata, en tanta quantitat, que, comprant

grossas hisendas, y de rnolt pobres que eran,esdenvingué-

ren los mí;s richs y poderosos de la vila.

Con tan tambó que passant en territori deleasleU á altas

horas de la nit se veuhen eaixas y tota mena de variats

objecles que, al anarloa á tocar ó al senyalarlos tan sois,

se converteixen en pedras.

Segons las observacions fetas, ab un aneroide compro-

bal, per lo Sr. Guasch, la altitut del castell de Montsoriu

us de 550 metres sobre 'I nivell del mar y de 350 sobre la

base del turó, damunt del que s'aixeca, considera! en un

de sos estrebs al peu del rieral d'Arbucias, en la carretera

d'aquest punt á llostairich.

Essant ja molttart quan acabárem de visitarlo castell,

los Srs. García, Massó y Mariezcurrena se quedaren á

passar la nit en una pobre casa de pagés, alli propera, ab

tal de poder traure l'endemá demalí la vista fotográfica del

meteix pera V Álbum piníoresch monumental de Cata-

lunya, y los demés marxárem á fer nit á Arbucias, sor-

prenentnos aquesta peí camí en mitj de fondaladas y

barranchs entre espessos y fanlástichs hoscos d' alzinas

U' EXCURSIÓNS CIENTÍFICAS. (il

sureras, arribanthi molí tart després de continuadas y có-micas peripecias.

En la pobre casa de pagos ahont reculliren ala Srs. Gar-cía, Massó y Mariezcurrena, sois poguére noferirlos pata-tas bullidas, patatas fregidas pera variar, y per lot Hitsachs de patatas, y, desprea, lo que se n' acostuma á diren riostra térra, bona cara, bon semblant y passa avant.Pera demostrar la sen/.illesa d'aquella bona gent, bastadir que ni aabian com s'anomenava '1 rey d'Espanya. Allí'la hi relataren la següent Iradició de! Montseny:

mili havia un pastor de! Montseny que á forsa d'afanyaconseguí recullir una moneda dW, y ab lal de que no seli perdés, ó be li robéasen, se fabrica una' escudeüa defusta ab un amagalall al fons. Un dia ana á beure aiguaá una ibnt nomenada las lilas, prop de San Margal, yhaventli escapat la escudeila de las mans, se li escorreguéenduta per l'aígua y la perdé. Temps després, havent cai-gut soldat, y per causas que no diu lo qüento, ana á parará Mallorca confinat, y allí no fou poca sa sorpresa al tro-barse en una font prop de Pollenca, ab la sena meteixaescudella de fuata, ben coneguda per Tamagatall y la mo-neda d'or, per lo qual vinguó á en tendré que la font delMóntseny y la de Mallorca tenían comunicado. Estronca-da la font de Pollenca un día, oferi feria tornar á rajar si'1 lliuravan del desterro. Aixi li fou concedit. Ana alMontseny, desembussá la font de las Illas, y la font de Po-llenca torna á rajar aigua. Mes allavors los de Mallorcamataren al pastor, perqué, coneixenl lo secret, un altre

Lo Sr. Mariezcurrena afirma, ademes, que existeix áMallorca la meteixa tradició y la de que, nohaventhi cas

D' EXCURSIÓNS CIENTÍFICAS (¡3

tanyers en tota la illa, sshan trobat fullas d' aquell arbre,tíint abundús en lo Monlsouy, pro]> do la citaila fnnt dePollera.

Los quefórem nitá Arbueiasdedicárein lo matí següentá recorre !a vila y sos envoltanls. La vila (TArbucias eseapecialment notable per sa bella situació pintoresca enuna delitosa valí enclavada en la falda del Montseny. loque fá que sos encontorns sian en estrem afalagadors yrublerts de magnífichs efectes pintorescos. Lo templat doson clima fá que sia á 1'estiu favorescut per nombrosacolonia fürasíera. La iglesia no ofureix particularitat dig-ne de ferne mérit especial. En ellaobservárcm que 's con-serva encara la ofrenade pans en la missa.

Cap al mitx dia sortirem cami d'Hostalrich. La carreteraes molt bona, lo rioral d'Arbucias constantment la acom-panya, y lo trajéete no es gens pesat, donchs que captivanla alendó y Posperit los delitosos y variáis paisatgea ypunts de vista que á cada pas se presentan. En un redósde la carretera trobárem ais companys que deíxárem áMontsoriu , que havian baixat peí dret y estavan trayenluna bonica vista fotográfica. Seguirem tots junts nostreexcursió cap áHostalrich.

La vila d'Hostalrich es notable, especialment por sa bri-Hant historia, quals mes notables fets vos narra galana-ment lo Sr. Presiden! en la sessió preparatoria ¿"aquestaexcursió.

Está guardada la part Nort y Noroest de la vila per unantich y tipich llens de muralla, que presenta á combina-

lara de defensa, algunas de forma mes antiga que las al-tras, estant reformadas per taluts de notable inclinació,

Están enclavadas las casas en aquesta muralla, liaventseobertcn ella balcons y finestras pera comoditat deis vehins.lo que li dona un aspeete especial y \ocant, rom lio esnaturalniem veure convertits en casa» aquells rónechs y

lín un (i\trem de la població y en la part oposada ;i lamuralla, s'alsa aítra torra nomenada deis fparea, 'anexaabans ii un convent destruit en 1835, y quals restos de-uiostran seria un deis edifícis d'obra del segle passat demrs inaroat mal gust. La indicada torra es de propor-ciona molt mi'-s notables que las déla muralla. Laespessorde son raur es de setze palms de gruí*. Tenia oberta dinsdel metei\ niur una escala de caragol pera pujar al cim.Aquesta torra la volaren ab pólvora los francesosen Pan y1X10. Presenta avuy en son cim una inmensa rnassa, queforma quasi be un angle recte, adelantada uns tres palmsde la base y amenassant desplomarse. Sembla que 'a ne-cessiti no mes que una petita bufada pera tombar aquellapotent mole que, de caure, de fixo que [ab la forsa do sonpropi pes quedaría endinzada en la térra.

Un gran y bonich flnestral,en una casa que fá cantona-da á la j>lassa, fou do lo que m<''s crida noatra atencíó.

No mereix menció la iglesia parroquial, artísticainentconsiderada.

En una escarpada eminencia veliina á la vila s'alsa Icastell. Un cami eobert, del qual no n' existeixen sonyalsni trassas, comunicava antigament la fortalesa ab la po-hlació. La fortalesa que avuy existeix es bastant modernarelativament, y estará sens dubte edificada dessobre lasruinas del antich castell. Apartde la notable particularitatd'esser construida y fonamentada en la roca viva, no ofe-

reix notabilitat remarcable al artista ni al ar'|iii!Úlecl).Coin á fortalesa seria un dia inexpugnable: avuy no estáde inolt al corrent del3 moderna avensoa de la ciencia dematar y destruir. Los canona que vegérein en las bateríaseran encara del antioh sistema y construits un los regnalsde Caries III y de Carlos IV.

Recorreguda la vila, iretu una vista fotográfica de lasantigás murallas y alguna dibuixos, entre ella un del aban.*cítat artística finestral, nos reunirem en modest pero en-lusaiaata diñar, ahont se pronunciaren calurosos brindis ¡Vla prosperitat tle la ASSOCIACIÓ. y ahont cada hú donacompte del tfavalls ó de las observaeions dignes il'esinentque haviafet.

Abana de pendre 'I tren pera Barcelona, nos delectái'unien la contemplació deis balls do la Ierra, sardanas y con-trapassos, ballats á la plassa al s6 d'una molt dolentacobla.'

A dos quarts de nou del vespre estávamde retoi-n á íiar-celona, sntisfets y entussiasmats de tan bonica excursió.