Daniel

Climent

PER ELLS,PER TUENSENYAMENT D’ALTA QUALITAT

ALS MEUS ALUMNES AMB QUI TANT HE APRÉS

1.EL REPTE DE LA QUALITAT1. UN SISTEMA EN CRISI

La qualitat d’un sistema educatiu es basa en la qualitat del professorat.

La societat acabarà per exigir que eixa transferència de fons que fa demanera contínua cap a determinats sectors com el professorat no tinga unacorrespondència amb la qualitat del servei que reben.

Cada vegada més exigirà elevades prestacions i això només passa perprofessorat d’alta qualitat.

EFICIÈNCIA

1) proporcionalitat entre hores invertides i aprenentatge substancial; entrequant s’aprén i quant s’oblida; ¿cal repetir els mateixos conceptes en canviar de curs, en assignatures “paral·leles”, quan

se sap que no s’interioritzen, encara que s’aproven els exàmens?[ p.ex. «La cèl·lula», des de 3r cicle de Primària, i com a concepte deformant «la» ... una quimera/model fantasiós, no comprovable]

2) ¿simple acumulació o canvi qualitatiu?; ¿més «llum de ciri» o llum elèctrica?

3) ¿Per què fem lo que fem?; hauríem de canviar, de ser «tècnics aplicadors» a «professionals responsables»

4) lo que ens han ensenyat o ensenyem, ¿on es dirigeix? ¿per a què serveix?

¿quina relació pot tindre amb les necessitats personals i socials?

«Tres transformacions de l’esperit vos anuncie:primer, l’esperit esdevé camell, el camell lleó, finalment el lleó es fa infant».

Així parlà Zaratustra. Friedrich Nietzsche.

L’AVENTURA D’ENSENYAR / APRENENDREVIATGE INICIÀTIC

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,has de pregar que el camí sigui llarg,ple d'aventures, ple de coneixences.

Has de pregar que el camí sigui llarg,que siguin moltes les matinades

que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.

Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.Has d'arribar-hi, és el teu destí,però no forcis gens la travessia.

És preferible que duri molts anys,que siguis vell quan fondegis l'illa,

ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,sense esperar que et doni més riqueses.

ALGUNS REPTES A ABORDAR1. INTERDISCIPLINARIETAT + TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ

A) REFLEXIÓ SOBRE LES ASSIGNATURES. JERARQUIA DE VALORS A LLARG PLAÇMatemàtiques ¿només?: anàlisi estadística, geometria, exponencials, inferències...Dialèctica i argumentació: ús de dades; retòrica, parlar en públic, participació socialEpistemologia: història del pensament (ciència, tècnica, religió, descobriments,

economia...), trames i jerarquies relacionals, disseny i control d’experiments, interpretació de processos, convergència des de metodologies inicialment diferentsestabliment de nivells de fiabilitat...

Interpretació de paisatges: social, cultural, natural, històric, tecnològic, artístic...B) PROJECTES TRANSACADÈMICS [p.ex., viatges i projectes amb altres instituts]C) LES DISCIPLINES COM A INSTRUMENTS, NO COM A FINALITATS.

ALGUNS REPTES A ABORDAR2. FOMENT DE LA CURIOSITAT, DEL PENSAMENT OBERT, DE LA

INCERTESA; PROBLEMATITZACIÓ DE L’ENSENYAMENT/APRENENTATGE,ÚS DE LES FALÀCIES, DE LA SORPRESA, DE TEMES «PROHIBITS»;RAONAMENT LÒGIC, CAUSAL I MULTIFACTORIAL

3. PLURILINGÜISME [domini del català, castellà, anglés... i més];

DEPURACIÓ DEL LLENGUATGE [etimologia, vocabulari, trànsit entre llengües, tornar a repetir l’examen lingüísticament corregit; correcció per part dels alumnes]

4. NOUS USOS DELS ESPAIS [aula, pati, aules específiques, jardí, carrer, museus,

ruta diària, paisatges quotidians; peripatetisme], DEL TEMPS [aula, pati, amb amics, a casa...]

I DE LES TÈCNIQUES [telèfons mòbils (skyview, cercadors...), calculadores (gràfiques...), ordenadors, plataformes, biblioteca..., en aula, durant exàmens, des de casa]

La llengua, qualsevol llengua és massa important per deixar-la en mansdels lingüistes, dels filòlegs, dels polítics, dels jutges, dels pedagogs...; és uninstrument preciós per construir pensament, per interpretar el món, perintercanviar sentiments , arguments, informació...

Llengua íntima i llengua d’ús en cada cas, no són necessàriament lamateixa cosa, la segona depèn dels contextos.

Hem de parlar del context educatiu; quinallengua afavoreix més aspectes del calidoscopieducatiu.

2. AJUDAR A CONSTRUIR PENSAMENT

El valencià (ni cap altra llengua) no és una assignatura «per aprendre/aprovar»;ni «la millor» (ni cap altra), sinó, en el nostre context, la millor per reflexionarlingüísticament, per comparança, i per millorar el coneixement en totes lesmatèries a través de les paraules i de l’accés a unes altres llengües.

La reflexió lingüística permet «jugar». I els humans som mamífers quejuguem, que aprenen jugant, i això no pot anar separat de lo que és la docència; i eljoc lingüístic, verbal, fonètic, de continguts i de significats contribueix de manerapotent a aprendre.

ETIMOLOGIES I SALTS ENTRE LLENGÜESSINÈRGIES AMB UNES ALTRES MATÈRIES

Washington: «si disposara de dos dies per tallar una arbre amb una destral, elprimer el dedicaria a esmolar-la».

CONCATENACIONS DELS ALUMNES «EN SITUACIÓ»Llatí costa

cat. costella, cast. costilla, it. costola, fr. côte (fr.); finestra, fenêtre; defenestrar

Llatí glan-glandisgland (cat., fr.), glande (cast., it.)

glàndulagla, gland, ghianda

Bellota: grec balanos + àrab ballutaGrec ballein, llançar

* Bala, ballesta, bola, èmbol,anabolisme, catabolisme, metabolisme,discòbol, paràbola, bullir

Anglés ball (baló), bullet (bala)APORTAT PELS ALUMNES

-ulacèl·lula, cànula, lúnula, càpsula, mòrula, gà

strula, vènula...

[cast.: rodilla; roda rueda]

GRUA

EL PERILL DE LA DOBLE IGNORÀNCIA

IGNORAR ALLÒ QUE S’IGNORAIGNORAR ALLÒ QUE [POTENCIALMENT, PER RELACIÓ] SE SAP

GENU-s, GENOLL

genuflexió, agenollar, genolleresgenou (fr.), ginocchio (it.),

knee (ang.); ciutat Genua = GènovaSi el coneixement no produeix estima, és una

pàtina que salta al primer colp; si interactua amb el cor, arrela, es carrega de

nutrients, fa gust de compartir. diftongacions

Alemany: HerzNeerlandés: hart

Anglés: heart Grec: kardioscardiopatia, cardiòlegelectrocardiograma

Llatí: cor-disCOR, cordial, concòrdia,

discòrdia, recordcoeur, cuore, corazón

FACILITAR ELS TRÀNSITS, MITJANÇANT EL DIÀLEG ENTRE LLENGÜES

ou huevo; oval, óvulo, ovilloos hueso; óseo, osificargros grueso; grosorpoble pueblo; poblado, poblaciónporta puerta; portada, pórticobo bueno; bondadroda rueda; rodar, rodilla, rótula

mel miel; meloso, melifluofesta fiesta; festivopedra piedra; petrología, petrificargel hielo; gélido, gelifluxiónferro hierro; ferreteria, ferrocarril

Les diftongacions en castellà, com a solució a no distingir les vocals obertes; i recuperació de la vocal original en la construcció de paraules cultes i derivades

Un parell d’exemples, sorgits ahir a un col·legi de Primària on parlàvem de* LES ABELLES I LA MEL / * FASES DE CREIXEMENT: OU, LARVA, ABELLA

Indoeuropeu

kherd

Intercanvis d’oclusives alveolars: sorda –t- sonora –d-

Intercanvis d’alveolars sordes: oclusiva –t- africada –z-

ENSENYAMENT EN VALENCIÀFOMENTA EL DIÀLEG AMB LES ALTRES LLENGÜES MÉS ESTESES

* Elaboració de regles de transformació entre llengües.* Producció de nous coneixements a partir de la interacció.* Reforçament d’una llengua gràcies a les altres, percomparació, similituds, diferències, reflexió sobre basesmorfològiques, fonètiques... de cada llengua; el vocabulari adquireixconsistència.

* Apertura a unes altres llengües, transferència de significats; facilita elstrànsits automàtics entre llengües* Incrementa la possibilitat de treballar amb moltes llengües, sempre que se lisubministren materials1. The stratosphere is denser than the hidrosphere.

Por si no lo has entendido, te lo pondré en alemán :

1. Die Stratosphäre ist dichter als die Hydrosphäre (dichter = denser = més dens que)

1. La hidrosphère est plus dense que la troposphère.

1. [Ja que has sabut respondre a les anteriors preguntes en anglés, en francés, i en alemany, ara comprovaràs que en llatí

també són fàcils de respondre.]

Latitudo Poli Nortis 90ºN est.

4. Antipodae distant 20.000 Km.

LA LLEGENDA DE L’ARRÒSENSENYAMENT DE QUALITAT

CADA DIA NOU, DIFERENT I MILLOR