Dibuix artístic

Estris del dibuix:

Estilet amb punta de plata

Era conegut pels romans per dibuixar en tauletes i pissarres.

En els s. XIV i XV es va fer servir per dibuixar a sobre del pergamí o del paper dur preparat amb blanc de xina i colorejat.

Dóna un traç delicat i brillant amb efectes difuminats.

Estilet amb punta de plom

Es fa servir sobre el paper sense preparar Dóna un traç negrós, que es torna marró

al llarg del temps per l’oxidació. Es pot borrar

El carbonet

S’obté de la combustió de llenya. Es borra amb facilitat Té poca addició al suport Es recomana fixar els dibuixos

Sanguina

És argila, al s. XV es va fer servir molt. Es pot dibuixar sol o amb un llapis negre,

que dóna uns resultats molt apreciats.

Pedra negre d’Itàlia

Ve del Piamonte Dóna un negre molt intens i vigorós, però

té l’inconvenient que rasca el paper pels cristalls de silici que conté.

Guix blanc

És molt conegut des del s. XVII, que es va utilitzar molt per iluminar dibuixos i donar llums, o per a dibuixar sobre un paper preparat en color i com a complement de la sanguina o el negre.

Grafit anglès

És conegut des del s. XVII. Es va utilitzar a Holanda i a Flandes. La seva fragilitat va limitar la seva

utilització.

Llapis

Al 1790 el francés Conté va formar un conglomerat de pols de grafit i argila, cosa que ara serveix per fer els llapis.

Segons la proporció d’argila i grafit, es fabriquen mines més o menys dures.

Les mines toves: B, 8B, 7B i 6B: per fer dibuixos i sombres 5B, 7B, 8B i 9B: pel dibuix artístic i per fer croquis 2B, 1B i HB: per escriure

Les mines dures: FH, 2H, 3H, 4H i 5H: per fer dibuix tècnic 6H, 7H, 8H i 9H: per la cartografia

Fixador

Substància que serveix per fixar els dibuixos al carbonet, al pastel i al llapis, i amb un nebulitzador per que quedi més ben escampat.

Es pot fabricar a casa amb resina de Damar en pols diluida en alcohol desnaturalitzat de 90º, en la proporció d’una part de resina i 9 parts d’alcohol.

Gomas de borrar

Les millors gomes del dibuix artístic són les de “miga de pan”, perquè no tenen grasa.

Per al dibuix tècnic, són millors les dures. Per al carbonet i al pastel, amb un drap de

cotó ja n’hi ha prou.

Les aiguades I

En aquest grup estan les tècniques que es fan servir com suport al paper; com diluient, l’aigua; i com pigments, les diferents substàncies que donen tintes negres o marrons. Actualment es troben tintes de tots els colors.

El paper es convenient que sigui poc encolat per que absorbeixi bé l’aigua i el gramatge alt per soportar bé els fregats de l’aigua.

Les aiguades II

Es pot utilitzar la plometa o el pinzell. A l’antigüetat, s’utilitzaven les plumes d’ocells, sobretot

les d’oca i cigne, ja que tenen la canya més resistent. Quan van aparèixer els metàlics, s’utilitzaven aquests ja

que eren més variats i es podien fer servir molt més temps.

També estan els pinzells de canyes de bambú, de procedencia oriental, que donen un traç recte i vigorós.

Els pinzells, normalment, són rodons de pèl fi (pèl de marta).

La tinta

Tinta xina: és negre com el fum, a conseqüència de la resina adquireix un negre brillant. No s’altera amb la llum.

Tinta de “ácido tánico”:s’obté del fruit de l’alzina, barrejada amb goma aràbiga i vidriol, té un color marró molt plàstic, però l’inconvenient és que aquest àcid i el vidriol corroeixen el paper.

Tinta de carbó: es fa a partir de sutge barrejat amb goma aràbiga. Es decolora i amb el temps es torna marró.

La major o menor concentració de les tintes donen aiguades de la mateixa tonalitat.

Plumes estilogràfiques

Les plumes estilogràfies apareixen al s.XX Donen un traçat continu del mateix gruix. Contenen una tinta que es decolora, amb

el temps es torna marró.

Retoladors

Apareixen a la meitat del s.XX Donen un traçat continu. La tinta està preparada amb alcohol.

El pastel I Al s.XV i XVI s’utilitzaven per donar un toc final als

retrats fets amb altres tècniques. Al s.XIX, els impresionistes, donen un nou impuls

utilitzant-la sense difuminar.

Gràcies a que es pot pintar ràpid, dóna un resultat fresc i espontàni.

Quan el color es barreja directament a l’obra, els dibuixos són molt més delicats.

El paper més adequat són els rugosos per que agafi bé el pigment.

El pastel II

Per fixar un dibuix fet a pastel i per que no perdi la sensació suau de la tècnica, es recomana fixar-los pel darrere de la pintura amb una solució d’aigua, llet i goma aràbiga.

El pastel es pot aplicar sobre qualsevol superficie que sigui lo bastant àspera per retenir el color que s’aplica amb la presió dels dits, la grasa natural de les mans, atribueix a que s’addereixi al paper sense perdre l’opacitat.

Ceres

Quan barregem diferents colors fem servir la pintura a l’encàustic, amb aquesta tècnica s’aconsegueixen gruixos de pasta.

Les ceres es poden barrejar entre ells per via de la trementina, per la presió dels dits, amb el color i a través d’estripar.

Les ceres són pigments barrejats amb cera verge i trementina, es presenta en forma de barres.

El suport ideal ha de ser fort, de bon gramatge, una mica àspre que faciliti l’addició de les ceres. També s’aguantes bé les fustes fines o contraxapat

no molt gruixuts.

Aquarel·la

Fent servir l’aquarel·la, el colro blanc no el fem servir, per això fem servir el full blanc per pintar. Si volem fer un color més clar, el rebaixem amb aigua.

La tècnica "transparent" de l'aquarel·la implica la superposició de rentats fins i es basa en la blancor del paper per a obtenir els seus efectes i els tocs de llum.

Es dilueix en aigua Es fan servir pinzells rodons i plans, de pèl fi. El suport del paper ha de ser blanc, poc encolat perquè agafi bé l’aigua, i amb certa duresa que permeti borrar sense despendre pols.

Tempera Es fa servir per fer temes molt elaborats ja que es poden

aplicar primer colors foscos i després els més clars. Es dilueix en aigua. Utilitzem el color blanc. Els colors queden més opacs, ja que la pasta és més

espesa que l’aquarel·la. Es fan servir pinzells rodons i plans, de pèl fi. El suport del paper ha de ser blanc, poc encolat perquè

agafi bé l’aigua, i amb certa duresa que permeti borrar sense despendre pols.