estratègies lectura
DESCRIPTION
Conferència E. queraltTRANSCRIPT
EstratEstratèègies de lecturagies de lectura
Biblioteca CurtóEnric Queralt i Catà
Saifores, 16 de febrer de 2012
17/02/2012 - Enric Queralt - 2
Us parlarUs parlaréé dede
1. Com tenim la lectura i per què
2. Competència lectora
3. Què hi ha a “dins” del saber llegir
4. Estratègies de lectura
5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura
6. Quines, i quan fer-ho
7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.
8. Lectura en pantalla : Competència informacional
9. Treball col·legiat de docents
10. Cloenda
17/02/2012 - Enric Queralt - 3
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/docs/2010/12/07/14/08/786f1a6a-251a-4598-89d0-5f26880b8fd5.pdf
212924
183327
233524
432
181
191
121
1-1
17/02/2012 - Enric Queralt - 4
El El ““llegirllegir”” de PISA 2009de PISA 2009
.. RecuperarRecuperar informació
. Formar-se una comprensicomprensióó generalgeneral del text
. Desenvolupar una interpretaciinterpretacióó
.. Reflexionar i avaluar el contingutReflexionar i avaluar el contingut d’un text
.. Reflexionar i avaluar la formaReflexionar i avaluar la forma d’un text
Els costa Els costa ““agafaragafar”” materials i informacimaterials i informacióódel seu cap i aplicardel seu cap i aplicar--ho al textho al text.
17/02/2012 - Enric Queralt - 5
Requeriments de CL (No equiparables als de PISA)
1. Comprensió global : considerar el text com un tot, identificar idea principal o general del text
2. Obtenció d’informació literal: localitzar i extreure informació concreta (atenció de parts o fragments del text)
3. Interpretació del significat : capacitat de realitzar inferències i extreure informació no explícita
4. Reflexió i valoració: reflexió crítica sobre les qualitats del text quan a la utilitat i rellevància de la informació
“Aquí punxen”
17/02/2012 - Enric Queralt - 6
Amb paraules planeresAmb paraules planeres
. Saben què diu el text (que “hi ha dins”)
. Els costa una mica saber relacionar el contingut amb
una altra cosa (mirar-se el text “de lluny”)
. El costa molt valorar-lo (des de la pròpia experiència)
ÉÉs a dir...s a dir...
17/02/2012 - Enric Queralt - 7
Competència lectora
Ús del contingut del text
Ús dels coneixements externs al text
Accedir Obtenir
Integrar Interpretar
Reflexionar Valorar
Obtenir informació
Desenvolupar una comprensió
global
Elaborar una interpretació
Reflexionar i valorar el contingut
Reflexionar i valorar la
forma del text
Felipe ZayasPISA 2009
Aquí punxen!
17/02/2012 - Enric Queralt - 8
Per quPer quèè??
Hi ha dues raons determinants...
17/02/2012 - Enric Queralt - 9
Medi social 6è EP
Medi natural 5è EP
què és...?com es diu...?quant mesura...?
Literals i tancades
Les preguntes més habituals dels llibres
17/02/2012 - Enric Queralt - 10
17/02/2012 - Enric Queralt - 11
En què s’assembla...
En què es diferencia...
Com es pot saber...
Es pot demostrar que...
Com podria comprovar...
Què podria passar...
Què es pot fer per...
Que serà el més Important...
Poques vegades...Poques vegades...
17/02/2012 - Enric Queralt - 12
PressleyPressley et al., 2006; et al., 2006; PressleyPressley et al.,1989; et al.,1989; RosenshineRosenshine i i MeisterMeister, 1994; , 1994; RosenshineRosenshine et al., et al.,
1996)1996)
Quan es donen estratègies cognitives i metacognitives als lectors, avancen molt més en termes de CL que no pas els estudiants acostumats als procedimentsinstructius convencionals
17/02/2012 - Enric Queralt - 13
Ens costarEns costaràà, però, però
17/02/2012 - Enric Queralt - 14
“Espanya és un dels països en què el professorat practica més la docència basada en la transmissiódirecta", és a dir, en la qual el professor parla i l’alumne escolta i aprèn”.
Informe TALIS OCDERafael Feito /Complutense de Madrid
Enquesta 70.000 prof. de 23 països
O no!!O no!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 15
Seguim...Seguim...
1. Com tenim la lectura i per què
2. Competència lectora
3. Què hi ha a “dins” del saber llegir
4. Estratègies de lectura
5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura
6. Quines, i quan fer-ho
7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.
8. Lectura en pantalla : Competència informacional
9. Treball col·legiat de docents
10. Cloenda
Comprendre i emprar els textos escrits i a
reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els
objectius propis, desenvolupar el coneixement i
el potencial de cadascú i participar en la
societat. (PISA, 2009)
CompetCompetèència lectorancia lectoraBastant mBastant méés que s que dir les lletres!dir les lletres!
17/02/2012 - Enric Queralt - 17
QuQuèè els permetrels permetràà ser ser competents llegint?competents llegint?
Saber llegirrelacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
treball de frase(EP/ESO)
idees i relació entre idees maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos estratègies de comprensió
Llegir per gust
Saber llegir per aprendre(CM/CS/ESO)
competència informacional
lectura d’estudi
17/02/2012 - Enric Queralt - 19
Seguim...Seguim...
1. Com tenim la lectura i per què
2. Competència lectora
3. Què hi ha a “dins” del saber llegir
4. Estratègies de lectura
5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura
6. Quines, i quan fer-ho
7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.
8. Lectura en pantalla : Competència informacional
9. Treball col·legiat de docents
10. Cloenda
17/02/2012 - Enric Queralt - 20
Saber llegir...
EI/CI
Percepció
Consciència fonològica
Relacions grafia-so
Reconeixement de paraules
Comprensió d’idees (frases)
EP/ESO
Tipus d’idees i relacióManeres de llegir (propòsits)
Estructura dels textos Estratègies de comprensió
17/02/2012 - Enric Queralt - 21
E. E. SSááncheznchez MiguelMiguel
. Percepció
. Desenvolupament de la consciència fonològica
. Correspondència grafia/fonema
. Comprensió de les paraules
. Comprensió de les relacions entre les paraules (frase)
www.leer.es
...si no s’automatitzen aquestes operacions
s’haurà de pensar per llegirper llegir i no es podrà
pensar en el queque es llegeix”
SÁNCHEZ MIGUEL ,E. (1999: Los textos expositivos: estrategias para mejorar su comprensión. Madris. Ed. Santillana
saber llegirrelacions grafia-so (EI/CI)
reconeixement de paraules
treball de frase(EP/ESO)
idees i relació entre idees maneres de llegir (propòsits)
estructura dels textos estratègies de comprensió
llegir per gust
saber llegir per aprendre(CM/CS/ESO)
competència informacional
lectura d’estudi
Pensar en el QUPensar en el QUÈÈ éés llegeixs llegeix
17/02/2012 - Enric Queralt - 23
Saber llegir...
EI/CI
Percepció
Consciència fonològica
Relacions grafofòniques
Reconeixement de paraules
Comprensió d’idees (frases)
EP/ESO
Tipus d’idees i relacióManeres de llegir (propòsits)
Estructura dels textos Estratègies de comprensió
17/02/2012 - Enric Queralt - 24
lectorlector
propòsitpropòsit
texttext
Lector
Text
Propòsit
17/02/2012 - Enric Queralt - 25
lectorlector
propòsitpropòsit
texttext
Lector
17/02/2012 - Enric Queralt - 26
El lector El lector ““parlaparla”” amb el text!amb el text!
Fra_ _ _ _França?
Fracàs?
Fractura?
Fràgil?
Frase?
Frare?
Frau?
Pin_ _ _ _Pintura?
Pintallavis?
Pinar?
Pinça?
Pintada?
Pintor?
Ping-pong?
17/02/2012 - Enric Queralt - 27
“Sgeons un etsdui d’nua uiventrsiat agnlsea, no ipmotra l’odrre en el qaul les llteers etsanersciets, l’úicna csoa ipormtnat és que la pmrirea i l’útlmia lltera etsiugin ecsriets en la psioció cocrrtea. La rstea peodn etsar ttaolmnetdsedoredanes i tot i axií pordàs lliegr snesepobrleems. Axiò és pquerè no lliegm cada llteraper ella metaxia snió que la paarulra és un tot. Pesornamelnt em smelba icrneilbe”.
!
17/02/2012 - Enric Queralt - 28??
ANAPTÒTICANAPTÒTICMIRABOLANERMIRABOLANER
SAFSAFÀÀVITVIT
17/02/2012 - Enric Queralt - 29
...per la seva part, el...per la seva part, el MIRABOLANERMIRABOLANER
no ha aconseguit adaptarno ha aconseguit adaptar--se al terreny, se al terreny, probablement a causa del tipus de sòl,...probablement a causa del tipus de sòl,...
... ... a partir da partir d’’aquell segle, elsaquell segle, els SAFSAFÀÀVITS VITS estan considerats com el grup islamista estan considerats com el grup islamista mméés...s...
Ah!Ah!
Els descriptors TCE són termes propis de la llengua catalana que s’han escrit de manera completa, és dir, sense fer ús d’abreviatures ni de signes de puntuació intercalats. Aquests descriptors es presenten en lletra manuscrita a la relació alfabètica sistemàtica. Cada descriptor del TCE pot estar format per un o més mots, els quals expressen la noció temàtica que es pretén delimitar. S’ha intentat que tingui el mínim nombre de mots en la seva composició per poder fer més assequible la recuperació de la informació; no obstant això, en els casos en què és freqüent i conegut l’ús de sintagmes sencers, s’ha optat per la precoordinació. ??
Quan no hi podem PARLAR, Quan no hi podem PARLAR, no entenem!!no entenem!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 31
lectorlector
propòsitpropòsit
texttext
Lector Propòsit
17/02/2012 - Enric Queralt - 32
ComCom llegeixllegeix??
Relectures
Aturades
Anades i vingudes constants
Lectura a salts
Abandonaments de la lectura
Tipologia variada de textos en funciódels interessos del lector/a
Llegeix com vol
No subjecta a cap norma
No associada a cap tipus de text concret
Totalment individual i silenciosa
Sense cap ordre predefinit
Pot prescindir de parts del text
EstratègiesExemples de textCaracterístiques
17/02/2012 - Enric Queralt - 33
Si Si busqubusquééss informaciinformacióó
17/02/2012 - Enric Queralt - 34
Si Si busqubusquééss informaciinformacióó
valor de la tipografia
capçaleres i seccions
ordenació alfabètica, intervals
índexs i sumaris
signes tipogràfics
tipus diccionaris i mots guia
signes convencionals diversos
localització de mots organitzadors de la
informació
premsa diària
cartelleres diverses
guies telefòniques
guies urbanes i de viatges
diccionaris i enciclopèdies
catàlegs diversosofertes comercials
monografies temàtiques
Molt ràpida
Selectiva i minuciosa
Prescindim de molta informació
EstratègiesExemples de textCaracterístiques
Llegiria d’una altra manera...
17/02/2012 - Enric Queralt - 35
Si Si volguvolguééss seguir seguir instruccionsinstruccions
17/02/2012 - Enric Queralt - 36
Si Si volguvolguééss seguir seguir instruccionsinstruccionsHo faria d’una altra
.
activació de coneixements previs
mots organitzadors de la informació
signes convencionals
indicadors tipogràfics
format i estructura textual
⋅ reglaments de jocs i d’esports
⋅ instruccions de muntatge
⋅ instruccions de funcionament
⋅ pràctiques de laboratori
⋅ prospectes de medicaments
⋅ impresos oficials
Molt significativa i funcional
Afavoreix l’autocontrol de la comprensió.
No menyspreem cap informació
Ens exigim comprensió absoluta
EstratègiesExemples de textCaracterístiques
17/02/2012 - Enric Queralt - 37
I tambI tambéé si es si es volguvolguééss informarinformar
17/02/2012 - Enric Queralt - 38
I tambI tambéé si es si es volguvolguééss informarinformar
lectura en diagonal
activació de coneixements previs
mots clau
selecció o generaciód’idees principals
resums “mentals”
fullejar un llibrediaris i revistes
cartes comercials de propaganda
articles d’opinió
fulletons diversos
primeres consultes de materials
No cal saber amb detall tot el que diu
No estem pressionats per una cerca concreta
Desenvolupa la lectura “crítica”
Paper rellevant dels interessos
EstratègiesExemples de textCaracterístiques
17/02/2012 - Enric Queralt - 39
Per obtenir informaciinformacióó precisaprecisaPer informarinformar--sese, en general
Per gaudirgaudirPer estudiarestudiar
Per fer-ho davant ddavant d’’un auditoriun auditoriPer revisar i millorar un escritmillorar un escritPer seguir instruccions i actuaractuar
Per crear i dissenyarcrear i dissenyarPer prendre decisionsprendre decisions
““LlegeixLlegeix”” de maneres molt diferentsde maneres molt diferents
Cal aprendreCal aprendre ““maneres de llegirmaneres de llegir””
17/02/2012 - Enric Queralt - 40
lectorlector
propòsitpropòsit
texttext
Lector Propòsit
Text
17/02/2012 - Enric Queralt - 4117/02/2012 41
17/02/2012 - Enric Queralt - 42
El textos El textos contenencontenen idees i idees i tenentenen estructures estructures internes internes diversesdiverses
http
://d
uelo
liter
ae.b
logs
pot.c
om
17/02/2012 - Enric Queralt - 43superestructura
microestructura
macroestructura
http
://d
uelo
liter
ae.b
logs
pot.c
om
17/02/2012 - Enric Queralt - 44
Estan Estan situats, situats, culturalment, socialment, culturalment, socialment, econòmicament...econòmicament...
“Vaig entrar a la botiga. Em vaig fixar en una escultura i un dependent em serví un refresc. li vaig oferir 50 euros. Tothom se’n va riure.El terratèmol d’Asís posa en perill gran part de l’obra de Giotto. Molts dels seus frescos poden ser irrecuperables.
Ruiz Bikandi, 2000
17/02/2012 - Enric Queralt - 46
TambTambéé polpolííticament i ideològicaticament i ideològica
Les accions des de l’aire han provocat danys col·laterals Cassany, D. Rere les línies
Per què les dones parlen diferent dels homes?Magazine La Vanguardia,
formaciformacióó pseudocientpseudocientííficafica cada diumenge!!cada diumenge!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 47
Per tant, un joc de tres pecesPer tant, un joc de tres peces
LL PP
TT
17/02/2012 - Enric Queralt - 48
Com funciona aquest Com funciona aquest jocjoc--didiààlegleg a tresa tres??
17/02/2012 - Enric Queralt - 49
TEXTLECTORA PROPÒSIT DE PROPÒSIT DE LECTURALECTURA
té un
Formula hipòtesis Integra la informació
Verifica les hipòtesis
Indicadors textuals(títols...)
Indicadorsparatextuals(imatges, tipografies...)
Estructura textual
Significats
Funcionalitat
Que té…
PROCPROCÉÉS LECTORS LECTOR
D e s e n c a d e n a
Que té…
coneixements previs:
. temàtics
. culturals
. fonològics
. lèxics
. morfològics
. sintàctics
. estructurals
....
CONTROL
Comprova
17/02/2012 - Enric Queralt - 50
El procEl procéés lector s lector éés un s un ““catcatààleg dleg d’’estratestratèègiesgies””
17/02/2012 - Enric Queralt - 51
Seguim...Seguim...
1. Com tenim la lectura i per què
2. Competència lectora
3. Què hi ha a “dins” del saber llegir
4. Estratègies de lectura
5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura
6. Quines, i quan fer-ho
7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.
8. Lectura en pantalla : Competència informacional
9. Treball col·legiat de docents
10. Cloenda
17/02/2012 - Enric Queralt - 52
““EstratEstratèègiagia””
Conjunt d'actuacions planificades per a l'obtenciConjunt d'actuacions planificades per a l'obtencióód'una finalitat. d'una finalitat.
Alternativa d'acciAlternativa d'accióó que es tria entre d'altres de que es tria entre d'altres de possibles per aconseguir uns objectius. possibles per aconseguir uns objectius.
17/02/2012 - Enric Queralt - 53
Aplicat a la lectura?
Decidir de fer “unes coses”, o unes altres, llegint
Llegir d’una “manera”, o d’una altra
06/02/2012 - EQC - 11
““EstratEstratèègiagia””
Conjunt d'actuacions planificades per a l'obtenció d'una finalitat.
Alternativa d'acció que es tria entre d'altres de possibles per aconseguir uns objectius.
17/02/2012 - Enric Queralt - 54
Decidir de fer Decidir de fer ““unes cosesunes coses””, o unes altres, llegint, o unes altres, llegint
Llegir dLlegir d’’una una ““maneramanera””, o d, o d’’una altrauna altra
06/02/2012 - EQC - 11
““EstratEstratèègiagia””
Conjunt d'actuacions planificades per a l'obtenció d'una finalitat.
Alternativa d'acció que es tria entre d'altres de possibles per aconseguir uns objectius.
El bons lectors prenen moltes decisions, conscientment o inconscient, per assolir
el seu propòsit de lectura
17/02/2012 - Enric Queralt - 55
El bon lector El bon lector supervisasupervisa la seva lecturala seva lectura
Isabel Solé 2011
.Estic entenent, de manera suficient?
.Vaig bé?
.La lectura respon al que necessito?
.Això no ho entenc, deu ser important?
17/02/2012 - Enric Queralt - 56
Sap Sap ququèè ferfer quan tquan téé problemesproblemes
. Segueixo, no em sembla important.
. A veure si el text m’ho explica més endavant?
. Deu ser un tipus de cèl·lula nou, potser.
. Potser que m’aturi i rellegeixi el paràgraf a poc a poc.
. Sembla important, torna a sortir i no ho entenc, millor que en busqui el significat
17/02/2012 - Enric Queralt - 57
Es poden ensenyar i aprendre estratEs poden ensenyar i aprendre estratèègies de gies de lectura? Quines?lectura? Quines?
17/02/2012 - Enric Queralt - 58
ArteltArtelt et al., 2001; et al., 2001; BrownBrown et al., 2004et al., 2004
. L'ensenyament explícit d'estratègies de comprensió comporta una millora de la CL.
. El lector s’independitza del professor i les aplica sense gaire esforç.
. El lector pot interactuar de manera efectiva amb el text (recordeu el diàleg?)
17/02/2012 - Enric Queralt - 59
EstratEstratèègies gies ““abans de llegirabans de llegir””
17/02/2012 - Enric Queralt - 60
Abans de llegirAbans de llegir
. Establir i compartir, amb precisió, el propòsit de la lectura
. Activar els coneixements previs pertinents
. Formular hipòtesis de naturalesa diversa
17/02/2012 - Enric Queralt - 61
http
://w
ww
.fide
mco
nsul
tore
s.co
m/I
mag
enes
/im
g_F
rase
s_A
licia
.jpeg
Carroll, L. Alícia al País de les Meravelles
- Em podria dir quin és el camí que he de
prendre? - va demanar l’Alícia- Això depèn d’on vols anar -va respondre el gat.- És que no sé on vull anar.- Llavors, tant se val quin camí prenguis.
17/02/2012 - Enric Queralt - 62
??Llegiu el text i desprLlegiu el text i despréés en parlarems en parlarem
.Demanarà què no he entès?
.Demanarà respondre preguntes?
.Demanarà que li digui que és el més important?
.Demanarà que ho explica davant de la classe?
.Demanarà...
17/02/2012 - Enric Queralt - 63
Sempre cal saber PER QUSempre cal saber PER QUÈÈ hem de llegirhem de llegir
. Per què hem de llegir aquest text?
. Què volem aconseguir llegint-lo?
. Aquest text serà el més adequat per aconseguir el
que necessitem?
. Sabem com cal llegir aquesta mena de textos?
17/02/2012 - Enric Queralt - 64
PropòsitsPropòsits de lecturade lectura
Permeten coordinar la capacitat de “saber llegir”amb la de “saber COM S’ha de llegir”:
. Orienten la lectura cap a una meta definida i coneguda.
. Esdevenen un element motivador, en la mesura que es va assolint.
. Ajuden a justificar l’esforç de l’aprenentatge de la lectura
17/02/2012 - Enric Queralt - 65
Activar CP, però rellevants!Activar CP, però rellevants!
. Què en sabem d’aquest text (tema)?
. Què en sabem de l’autor? N’hem llegit alguna cosa? Ens va
agradar? Hi vam estar d’acord?
. Què en sabem del context? D’on prové aquest text? Què en
sé d’aquesta font? (p.ex.: què en sé del Diari Avui, de El
País, del Periodico del estudiante o de Vilaweb)
17/02/2012 - Enric Queralt - 66
Activar CP, però rellevants!Activar CP, però rellevants!
. Què em recorda aquest tipus de llibre o de text?
. Quina mena de text és?
. Per què serveixen aquesta mena de textos?
. Quines coses conec d’aquesta mena de textos?
17/02/2012 - Enric Queralt - 67
17/02/2012 - Enric Queralt - 68
Formular hipòtesisFormular hipòtesis
“Estimat, t´he de deixar”
“ Biodromina comprimidos”
“No els guardis, dóna’ls”
“El tractament de llengües”
“Carta de Greenpeace”
Quan no Quan no éés possible fer hipòtesis la s possible fer hipòtesis la lectura esdevlectura esdevéé molt ineficamolt ineficaçç..
17/02/2012 - Enric Queralt - 69
InferInferèències: interpretacions, prediccions i ncies: interpretacions, prediccions i hipòtesishipòtesis
. Heu reconegut alguna paraula destacada?
. I partir d’ara quines opcions té el protagonista?
. Heu trobat alguna paraula que no coneixíeu però heu
continuat llegint?
17/02/2012 - Enric Queralt - 70
InferInferèències: interpretacions, prediccions i ncies: interpretacions, prediccions i hipòtesishipòtesis
. Què podeu explicar d’aquest tema veient aquests subtítols o
aquestes il·lustracions i fotografies?
. Com us sembla que s’acabarà? (en el cas d’una narració)
. Creieu que us aportarà coneixements nous? En relació a
quins aspectes?
17/02/2012 - Enric Queralt - 71
Mai haurMai haurííem de treballar amb textos em de treballar amb textos sense...sense...
. Context
. Imatges
. Organitzadors textual
. Informació paratextual
Fonamental, el Fonamental, el ““cop dcop d’’ullull”” i el fullejar, abans!i el fullejar, abans!
17/02/2012 - Enric Queralt - 72
A la A la realitatrealitat MAI es MAI es ddóónana!!
Neucat/Inuncat
17/02/2012 - Enric Queralt - 73
Abans de llegirAbans de llegir
Establir i compartir, amb precisió, el propòsit lectorLlegir per a obtenir una informació concreta, per seguir instruccions, per aprendre, per a comunicar a un auditori, per conèixer una opinió, etc.
Activar els coneix. previsContingut del text i format del textA través de : discussions guiades, treballs de vocabulari, pluges d’idees, presentació de materials previs, elaboració col·lectiva de mapes conceptuals
Formular hipòtesisCoherents, no exactes (registrar-les i anotar-les)Estructura formalFullejat i primer cop d’ull a títols i subtítols, imatges i material gràfic
17/02/2012 - Enric Queralt - 74
Resum de Resum de ““ll’’abansabans””CONSEQÜÈNCIES DIDÀCTIQUES:
. Cal assegurar que els alumnes disposen de suficients
coneixements previs per abordar la lectura amb eficàcia.
. Cal definir molt clarament el propòsit de la nostra lectura.
. Cal que el text disposi d’informació no verbal rellevant.
. Serà determinant el modelatge del mestre per exemplificar
aquesta actitud activa i per localitzar els moments en els
quals serà convenient avançar-se (prioritzar a coherència
per sobre e l’exactitud).
CASSANY, D. et alt. (1993): Ensenyar llengua. Barcelona: Editorial Graó
17/02/2012 - Enric Queralt - 75
Durant la lecturaDurant la lectura
17/02/2012 - Enric Queralt - 76
Durant la lecturaDurant la lectura
Verificar i reformular, si escau, les hipòtesis
Clarificar: aclarir possibles dubtes de lèxic, de progressió temàtica, d’estructura..
Rellegir i recapitularAvaluar la consistència interna del contingut i la seva correspondència amb el coneixement previ i el sentit comú. Resums parcials a mesura que s’avança
Detectar possibles incoherènciesAplicar estratègies diverses per compensar els buits de comprensió
Relacionar CP pertinents amb la informació NOVA del text : Identificar l’organització interna del text (macroestructura
17/02/2012 - Enric Queralt - 77
Austràlia és una enorme illa que podeu localitzar al sud de l’oceà
Pacífic. En realitat és tan gran que pot ser considerada tant una illa
com un continent.
La població australiana és molt poc nombrosa i està repartida de
forma desigual. Amb quasi vuit milions de quilòmetres quadrats
d’extensió, posseeix tan sols quinze milions d’habitants, que es
concentren en zones costaneres del sud i de l’est.
Nova Zelanda, al contrari, té una mida molt més reduïda. Amb
prou feines arriba als 500.000 quilòmetres quadrats, que s’estenen
en dues illes molt properes l’una de l’altra.
Verificar i reformular, si escau, les hipòtesis
17/02/2012 - Enric Queralt - 78
volcà[1681; del cast. volcán, i aquest, del ll. Vulcanus 'déu del foc', nom aplicat a les illes volcàniques sicilianes de Lípari, anomenades en l'antiguitat Vulcani insulae, on segons la concepció mitològica hi havia la farga del déu Vulcanus; una altra opinió considera el port. volcão com a origen del mot]
m 1 GEOL Cos geològic de forma generalment cònica, format per l'acumulació de material igni procedent de la consolidació d'un magma que fa erupció a través d'un punt o una fissura de l'escorça de la Terra.
2 1 Nom usat en comparacions o figurativament per a qualificar una persona o un aspecte d'una persona que, pel seu ardor, pel seu dinamisme, per la seva agitació, etc., recorda un volcà en activitat. El seu cor és un volcà. Quina empenta que porta: és un volcà!
2 sobre un volcà loc adv fig Expressió usada per a indicar que hom es troba en una situació política o social en què una revolució és imminent, en perill imminent d'algun gros trasbals, etc
HOM: bolcar.
BuscaBusca--ho a la enciclopho a la enciclopèèdia?dia?ClarificarClarificar
17/02/2012 - Enric Queralt - 79
Diccionari i enciclopDiccionari i enciclopèèdiadia
Sinònims?ordre alfabètic (1a, 2a, 3a,...), entrades, abreviatures, accepcions, tipus
de lletra, numeracions, remissions, signes,...
17/02/2012 - Enric Queralt - 80
⋅ Ignorar i continuar llegint
⋅ Continuar llegint i confiar en el text .
⋅ Atribuir un significat hipotètic i esperar que
el text ens el confirmi o el desestimi.
⋅ Rellegir el context i anar endarrere en la frase o en el paràgraf.
⋅ Consultar una font externa.
-
+
QuanQuan no no entenenentenen algunalgun motmotHan de saber que poden:Han de saber que poden:
17/02/2012 - Enric Queralt - 81
AtureuAtureu--vos desprvos despréés de cada pars de cada parààgraf!!!!graf!!!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 82
Per comprovar la pròpia comprensiPer comprovar la pròpia comprensióó
. Què has entès fins aquí?
. De quin tema ha tractat aquest paràgraf?, quines coses
se n‘han dit, fins ara?
. Aquest paràgraf es relaciona amb l’anterior?, com?
. I amb el subtítol del paràgraf següent?
17/02/2012 - Enric Queralt - 83
Per comprovar la pròpia comprensiPer comprovar la pròpia comprensióó
. Pots recordar el fil de la narració? o bé, pots recordar la
majoria de coses que has llegit fins ara en aquest text?
. Has trobat la resposta a algun dels interrogants que ens
hem plantejat inicialment?
17/02/2012 - Enric Queralt - 84
Prendre consciPrendre conscièència del contingut i de la ncia del contingut i de la informaciinformacióó que els aporta els text.que els aporta els text.
. Té sentit per a tu el que estàs llegint?
. Saps què vol dir?
. Com ho has fet per solucionar els diversos mots o frases que
no has fins ara?
. El que has llegit, “lliga” amb el que et pensaves abans de
començar?
. Què has après, de nou, fins ara?
17/02/2012 - Enric Queralt - 85
DesprDespréés de llegirs de llegir
17/02/2012 - Enric Queralt - 86
DesprDespréés de la lecturas de la lectura
. Identificar o generar idees principals
. Distingir informació rellevant i secundària
. Construir significat global
. Elaborar resums i mapes conceptuals
. Formular i respondre preguntes, de tipus divers
. Comprovar l’assoliment dels propòsits de la lectura
. Avaluar i integrar la nova informació i remodelar, quan
calgui, les idees inicials.
17/02/2012 - Enric Queralt - 87
Identificar o generar idees principalsIdentificar o generar idees principals
TEMA
IDEES PRINCIPALS
IDEES SECUNDÀRIES
De què tracta?
Què se’n diu?
17/02/2012 - Enric Queralt - 88
SintetitzarSintetitzar
. Quina és, o quines són, les informacions essencials del que
has llegit?
. La informació que has pogut comprendre i inferir ha respost
al teu objectiu?
. Has trobat alguna informació interessant i que no preveies
trobar?
. Estàs satisfet amb la teva lectura?
17/02/2012 - Enric Queralt - 89
Resumir...Resumir...No tot es pot resumir!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 90
RESUMIRRESUMIR
Generalitzar(Condensar llistes)
Construir(Fer un text nou)
Procés de selecció i condensació de les idees de
més valor estructural d’un text
Seleccionar /Ometre(Informació rellevant)
Ometre
17/02/2012 - Enric Queralt - 91
LL’’Anna estava jugant a la seva habitaciAnna estava jugant a la seva habitacióó (SELECCI(SELECCIÓÓ).). Portava un Portava un vestit blau cel, les sabates negres i el cabell en un trena.vestit blau cel, les sabates negres i el cabell en un trena. ((OMISSIOMISSIÓÓ).).
La seva mareLa seva mare ((SELECCISELECCIÓÓ)) la va cridarla va cridar (OMISSI(OMISSIÓÓ)) i i la va demanar que la va demanar que recollrecollííss ((SELECCISELECCIÓÓ)) eels cotxes, les nines i les construccionsls cotxes, les nines i les construccions
((GENERALITZACIGENERALITZACIÓÓ: : les joguinesles joguines) ) que havia escampat per terra. Un que havia escampat per terra. Un cop va estar tot recollitcop va estar tot recollit ((OMISSIOMISSIÓÓ).). , , la mare li va rentar la cara, li va la mare li va rentar la cara, li va
desfer la trena i la va pentinar, li va canviar el vestit que podesfer la trena i la va pentinar, li va canviar el vestit que portava i li va rtava i li va posar lposar l’’abricabric ((CONSTRUCCICONSTRUCCIÓÓ--INTEGRACIINTEGRACIÓÓ:: la va arreglarla va arreglar). ). Tot Tot
seguit seguit van sortirvan sortir al carrer al carrer a donar un tomba donar un tomb ((SELECCISELECCIÓÓ).).
Possible resum d’idees principals: L’Anna jugava a l’habitació. Sa mare li va fer recollir les joguines, la
va arreglar i van sortir a donar un tomb.
17/02/2012 - Enric Queralt - 92PARÀGRAF – TEMA – IDEES PRINCIPALS
17/02/2012 - Enric Queralt - 93
17/02/2012 - Enric Queralt - 94
Identificar lIdentificar l’’estructura, fonamental estructura, fonamental per resumir bper resumir béé
Estructures informatives
narrativa
descriptiva
problema-solució
causa-efecte
seqüencial-temporal
comparativa
argumentativa
17/02/2012 - Enric Queralt - 95
Resumir suposa realitzar un procés de selecciói condensació de les idees de més valor
estructural d’un text
TASCA DE LECTURA
(comprensió d’un text)
TASCA D’ESCRIPTURA
(elaboració d’un text)
Demana, per tant, saber:
. Diferenciar informació principal i secundària
. Identificar o generar idees principals
. Descobrir l’estructura del text
. Organitzar i jerarquitzar les idees seleccionades
. Expressar-se per escrit de manera breu, coherent, cohesionada i personal.
17/02/2012 - Enric Queralt - 96
Els mapes conceptualsEls mapes conceptuals
17/02/2012 - Enric Queralt - 97
El El ““parepare””
Joseph Donald Novak
Cornell University
1970
17/02/2012 - Enric Queralt - 98
AprendreAprendre a fera fer--nene, no a copiar, no a copiar--nene
17/02/2012 - Enric Queralt - 99
ComponentsComponents delsdels MCMC
17/02/2012 - Enric Queralt - 100
Els MC presenten conceptes Els MC presenten conceptes jerarquitzatsjerarquitzats
1r nivell
2n nivell
3r nivell
17/02/2012 - Enric Queralt - 101
http
://b
locs
.xte
c.ca
t/ae
tp/c
ateg
ory/
map
a-co
ncep
tual
/
Mapa mentalMapa mental
17/02/2012 - Enric Queralt - 102
ConstrucciConstruccióó dd’’un MCun MC
. Seleccionar
. Agrupar
. Ordenar
. Representar
. Connectar
. Comprovar
. Reflexionar
17/02/2012 - Enric Queralt - 103
Les Les ““preguntes de comprensipreguntes de comprensió”ó”(?)(?)
17/02/2012 - Enric Queralt - 104
TIPUS DE PREGUNTES
LITERALS INFERENCIALSINTERPRETATIVES
NIVELLS
ELABORACIÓPERSONAL
MICROESTRUCTURA
MACROESTRUCTURA
SUPERESTRUCTURA
d’un text
Sánchez Miguel (2000)
17/02/2012 - Enric Queralt - 105
Cal triar les bones preguntes o ferCal triar les bones preguntes o fer--ne de ne de noves que suposinnoves que suposin::
. Inferir
. Relacionar
. Interpretar
. Resumir
. Treure conclusions
. Emetre judicis
17/02/2012 - Enric Queralt - 106
. On era el pare?
. Per què no era a l’escola la nena?
. Com és que el llop no se la va menjar al bosc quan se la va trobar?
.L’àvia, era la mare de la mare o la del pare?
.Com ho saps?
. Què et passa a tu quan no creus la mare?
17/02/2012 - Enric Queralt - 107
Fes una llista dels animals que creus que poden viure a: un
prat d’alta muntanya, un desert, el fons marí, un bosc
tropical
Perquè et sembla que deuen ser tant diferents?
Si haguessis de triar un d’aquests ecosistemes per viure, quin
triaries?
Quins avantatges i quins inconvenients deu tenir viure a cadascun d’aquests llocs?
Qui ho sabrà?
Quin sentit té?
CaldrCaldràà inferir!!inferir!!
CaldrCaldràà valorar!!valorar!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 108
Enriquiu Enriquiu les preguntes les preguntes (X. Vilella)(X. Vilella)
Quantes vegades batega el cor d’una persona de 80
anys en tota la seva vida si suposem una mitjana de
72 batecs per minut?
Quantes vegades batega el cor d’una persona en tota la seva vida
Tard o d’hora “problemes, acords i coneixement”,... en grup
Mitjana aritmètica Esperança de vida
80 anys x 365 dies x 24 hores x 60 minuts x 72 batecs
Ho sabrà fer el 10% de la classe?
CaldrCaldràà inferir, interpretar i inferir, interpretar i valorar!!valorar!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 109
Extraieu totes les informacions que pugueu d’aquests
tiquets i presenteu un informe amb conclusions
CaldrCaldràà interpretar i valorar!!interpretar i valorar!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 110
Per què respirem més vegades per minutquan correm que quan estem asseguts?
http://www.uib.cat/ca/infsobre/serveis/generals/slg/gt/term_imatges/cos_huma/imatges/f05.gif
De què li serveixen els pulmons a lesmans? Neus Santmartí
CaldrCaldràà inferir i relacionar informaciinferir i relacionar informacióó!!!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 111
Si desprSi despréés de llegir un text sobre s de llegir un text sobre mammamíífers els preguntfers els preguntééssim...ssim...
.. Per quPer quèè la cura dels fills pot afectar el
desenvolupament del cervell?
..A quA quèè es degutes degut l’èxit dels mamífers? quines són
les causes d’aquest èxit?
No seria el mateix!!No seria el mateix!!
Sánchez Miguel (2000)
17/02/2012 - Enric Queralt - 112
PerquPerquèè si no els posem davant dsi no els posem davant d’’això...això...
17/02/2012 - Enric Queralt - 113
“L’autobús que condueix en Joan funciona amb un motor diesel. aquests autobusos contaminen.
un amic d’en Joan condueix un tramvia elèctric. El voltatge necessari per al seu funcionament prové d’una central elèctrica que funciona cremant carbó.
Hi ha persones que defensen la instal·lació de tramvies argumentant que no contaminen l’aire.
Estàs d’acord amb aquesta afirmació? argumenta la teva resposta”.
Consell Superior d’Avaluació. Quaderns d’Avaluació 1
i PISAPISA, , els pregunta això... els pregunta això...
17/02/2012 - Enric Queralt - 114
Que demana a lQue demana a l’’alumne...alumne...
. Llegir el text i valorar-ho
. Tenir idees bàsiques i abstractes sobre fonts i transferència d’energia i sobre canvi químic/substàncies contaminants.
. Aplicar idees, interrelacionar-les, en una situació nova
. Relacionar aquest coneixement amb conseqüències ambientals.
. Argumentar fonamentant-se en coneixements i en fets.
. Escriure arguments entenedorsAviat est
à dit!, sols,
no n’apren
en
17/02/2012 - Enric Queralt - 115
Seguim...Seguim...
1. Com tenim la lectura i per què
2. Competència lectora
3. Què hi ha a “dins” del saber llegir
4. Estratègies de lectura
5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura
6. Quines, i quan fer-ho
7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.
8. Lectura en pantalla : Competència informacional
9. Treball col·legiat de docents
10. Cloenda
17/02/2012 - Enric Queralt - 116
Idees principals a partir d’imatge
Quina frase explica més bé tot el dibuix?
. Un dels nens és amagat a sota la taula.
. Al rellotge de paret són les cinc de la tarda.
. Els nens juguen a fet i amagar al menjador.
. Els nens són al menjador.
Per quPer quèè??
17/02/2012 - Enric Queralt - 117
. vinga, primera parella
. i vosaltres, la segona?
. és diferent? és el mateix?
. per què?
. un altre grup?
. a quina s’assembla més?
. per què heu seleccionat
aquesta paraula?
Quina Quina éés la idea principal?s la idea principal?Alguns alumnes poden facilitar Alguns alumnes poden facilitar
““prprééstecs de conscienciastecs de consciencia”” ((BrunnerBrunner))
17/02/2012 - Enric Queralt - 118
Una idea principal per paràgraf, per parelles, 15’ i en parlem
17/02/2012 - Enric Queralt - 119
La lluna és l’únic satèl•lit natural de la terra. Té forma esfèrica i un diàmetre de 3.473 km., això vol dir que, més o menys, és unes 80 vegades més petita que la terra. Es troba a una distancia mitjana de nosaltres d’uns 384.000 km.; un cotxe que anés a 100 per hora les vint-i-quatre hores del dia sense parar trigaria 160 dies en arribar a la lluna. Té una massa 80 vegades més petita que la terra.
La lluna gira juntament amb la terra al voltant del sol i, a la vegada, dóna tombs a la terra. Un mes lunar té una durada de 27,3 dies, vol dir que triga aquests dies en donar una volta completa a la terra.
Des de la terra, veiem que l'aspecte de la lluna canvia al llarg dels dies d’un mes. Uns dies sembla un formatge, d’altres està plena i d’altres no la veiem. Això succeeix a causa de la il•luminació del Sol. Són es anomenades fases de la lluna. De fases lunars, n’hi ha quatre: lluna nova (quan no la veiem), quart creixent (D), quart minvant (C) i lluna vella (plena).
El dia 20 de juliol de 1969 els humans van trepitjar la lluna per primera vegada. Van ser els astronautes nord-americans NeilArmstrong i Edwin Aldrin que hi arribaren en l’anomenat mòdul lunar de la nau espacial l'Apollo XI. El viatge d’anada i tornada va durar 9 dies.
La lluna té dues cares. Una és la que nosaltres veiem i l’altra no la veiem mai des de la terra. Això passa perquè la lluna no roda sobre ella mateixa, com la terra, si no que sempre ens mostra la mateixa cara. La part il·luminada pot arribar a una temperatura natural de 130ºC. perquèla lluna no té atmosfera i tampoc cap capa gasosa per protegir-se dels raigs del Sol.
. vinga, primera parella
. i vosaltres, la segona?
. és diferent? és el mateix?
. per què?
. un altre grup?
. a quina s’assembla més?
. per què heu seleccionat
aquesta paraula?
17/02/2012 - Enric Queralt - 120
Per aprendre i practicar estratègies de lectura serà necessari efectuar treballs de lectura
compartida, guiada i acompanyada.
“s’aprèn a llegir i comprendre millor els textos i a escriure i a reflexionar i revisar com s’escriu, s’aprèn apensar, a partir d’unes bones interaccions orals. En això juguen un paper clau les preguntes, les que realitza el professorat i les que han d’aprendre a formular els nois i noies” Decrets142 i 143/2007 (DOGC 4915) Annex 1: Cb
Per aprendre a llegir bPer aprendre a llegir béé, cal parlar molt!!, cal parlar molt!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 121
En una lliEn una lliçóçó......
17/02/2012 - Enric Queralt - 122
. Valorar i seleccionar les activitats que es proposen
. Definir els objectius que pretenem amb els alumnes
. Identificar terminologia clau
. Identificar conceptes clau
Previ a la lectura (només el mestre/a)
17/02/2012 - Enric Queralt - 123
. Establir, i escriure, els propòsits de la lectura
. Formular hipòtesis de contingut. Fullejar la lliçó(il·lustracions, gràfics, títols, subtítols)
. Conversa guiada d’activació de coneixements previs (només el relacionats amb contingut de la lliçó). Registre de coneixements i d’interrogants: llistes a la pissarra, esquemes, etc.
. Comunicar els objectius que pretenem (Criteris d’èxit).
. Presentar el tema de la lliçó
Abans de la lectura ( mestre i alumnes)
17/02/2012 - Enric Queralt - 124
. Establir relacions amb els coneixements previs i els interrogants inicials plantejats.
. Clarificar vocabulari
. Formular preguntes
. Remarcar conceptes clau. Ajudar a subratllar
. Recapitular. Efectuar anotacions complementàries
� Lectura expressiva del mestre (fragment per fragment). Aturades selectives per:
� Conversa per compartir idees, dificultats de comprensió, descobertes, respostes, etc.
� Lectura silenciosa dels alumnes (fragment a fragment)
Durant la lectura (mestre i alumnes)
17/02/2012 - Enric Queralt - 125
. Confecció d’esquemes de claus o de mapes conceptuals
. Elaboració de taules de doble entrada
. Resums guiats
. Inventari d’idees principals
� Realització d’activitats de síntesi:
� Respondre preguntes de comprensió de tipologia diversa (del llibre o noves)
� Comprovació dels propòsits de la lectura
Després de la lectura( mestre i alumnes / alumnes en agrupaments diversos)
17/02/2012 - Enric Queralt - 126
SeqSeqüèüència didncia didààctica:ctica:
1. Us mostro de què és tracta i per què és
important.
2. Ho penso en veu alta i ho faig davant vostre.
3. Ara, fem-ho junts!
4. Podeu fer-ho sols.
17/02/2012 - Enric Queralt - 127
http://red6747.pbworks.com
Palincsar, A.S. (1986). Reciprocal teaching. In Teaching reading as thinking. Oak Brook, IL: North Central Regional Educational Laboratory.
http://www.soe.umich.edu
17/02/2012 - Enric Queralt - 128
Seguim...Seguim...
1. Com tenim la lectura i per què
2. Competència lectora
3. Què hi ha a “dins” del saber llegir
4. Estratègies de lectura
5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura
6. Quines, i quan fer-ho
7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.
8. Lectura en pantalla : Competència informacional
9. Treball col·legiat de docents
10. Cloenda
17/02/2012 - Enric Queralt - 129
QUAN?QUAN?
No cal inventar-s’ho!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 130
QuQuèè ens diu la llei?ens diu la llei?d’un Estat de Dret
17/02/2012 - Enric Queralt - 131
Utilització d'estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura. A més de saber aplicar les de cursos anteriors, caldrà un èmfasi especial per esbrinar les intencions de l'autor del text, mostrar una actitud crítica envers el que es llegeix, comprensió de vocabulari en contextos, realització d'inferències; formulació, comprovació i reelaboració d'hipòtesis, captació de les idees principals.
CS
Utilització d'estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d'autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text).
CM
Utilització d'estratègies afavoridores del procés de comprensió lectora abans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, identificació de mots, inferències, relació entre fragments, capacitat d'autocorrecció a partir del sentit global, identificació dels signes de tot tipus que formen part del text).
CI
Continguts de cicle (D.142 /2007)Cicle
17/02/2012 - Enric Queralt - 132
Aplicar tot tipus d'estratègies per comprendre el sentit global i informació específica de textos escrits de tipologia diversa i en diferents formats. Saber elaborar síntesis en forma d'esquema o mapa conceptual,
CS
Aplicar estratègies afavoridores del procés de comprensióabans, durant i després de la lectura (planificació, anticipació, idea principal, inferències, entre altres).
CM
Aplicar a les lectures individuals algunes estratègies treballades col·lectivament, començant per les més senzilles, com mirar les imatges i llegir el títol per fer hipòtesis.
CI
Criteris d’avaluació de cicle (D.142 /2007)Cicle
17/02/2012 - Enric Queralt - 133
Ús de tècniques d’anàlisi del contingut de textos orals, escrits i audiovisuals: quadres sinòptics, diagrames i mapes conceptuals. Utilització d’eines informàtiques per elaborar xarxes i diagrames
conceptuals.
4t
Ús d’estratègies i tècniques de processament de la informació, tant de captació, elaboració i síntesi com d’ampliació i organització de la informació en fitxes, taules, quadres i gràfics, mitjançant recursos de les TIC.
3r
Ús de tècniques d’anàlisi del contingut de textos orals i escrits (en paper o digital): identificació de les idees principals i secundàries, elaboració d’esquemes que estructurin visualment les idees, resum.
2n
Continguts de nivell (D.143/2007)Nivell
17/02/2012 - Enric Queralt - 134
Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura
3r
Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura
2n
Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura
1r
Continguts de nivell (D.143/2007)Nivell
17/02/2012 - Enric Queralt - 135
Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals, escrits i audiovisuals, tot contrastant-la amb els coneixements propis i sospesant les causes i les conseqüències de les idees exposades
4t
Valoració crítica en l’acceptació del contingut de missatges orals i escrits, tot desenvolupant l’anàlisi intratextual i intertextual dels continguts expressats, per tal de fer possible la interpretació del missatge des de diverses perspectives (única, múltiple, complementària).
3r
Continguts de nivell (D.143/2007)Nivell
17/02/2012 - Enric Queralt - 136
Utilitzar tècniques d’anàlisi del contingut de textos orals i escrits mitjançant l’ús d’eines informàtiques per elaborar xarxes i diagrames conceptuals
3r
Usar tècniques de síntesi, amb suport paper o digital, per mostrar la comprensió de textos orals i escrits: esquemes, resums.
2n
Usar tècniques de síntesi, en suport paper o digital, per tal de comprendre textos orals i escrits: subratllat, esquemes i resum.
1r
Criteris d’avaluació de cicle (D.143/2007)Nivell
17/02/2012 - Enric Queralt - 137
Seguim...Seguim...
1. Com tenim la lectura i per què
2. Competència lectora
3. Què hi ha a “dins” del saber llegir
4. Estratègies de lectura
5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura
6. Quines, i quan fer-ho
7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.
8. Lectura en pantalla : Competència informacional
9. Treball col·legiat de docents
10. Cloenda
17/02/2012 - Enric Queralt - 138
PerquPerquèè la qla qüüestiestióó, a la fi, , a la fi, éés que puguin...s que puguin...
Llegir Llegir per aprendre, autònomament!per aprendre, autònomament!
Sabran llegir per aprendre
EP (CM) i ESO
Lectura d’estudi
Lectura en pantalla
Selecció i tractament d’informació
Ètica informacional
Fonts d’informació
Biblioteques: virtuals i analògiques
Treballs interdisciplinars, de síntesi i de recerca
Aules d’informàtica?
La xarxa
17/02/2012 - Enric Queralt - 140
Nivells de competNivells de competèència lectorancia lectora(G. (G. WellsWells, 1987), 1987)
Instrumental
Funcional
Executiu
Epistèmic
17/02/2012 - Enric Queralt - 141
Nivells de competNivells de competèència lectorancia lectora(G. (G. WellsWells, 1987), 1987)
Instrumental
Funcional
Executiu
Epistèmic
Llegir per aprendreLlegir per aprendre
. Adquirir informació
. Transformar el propi coneixement
. Desenvolupar el pensament
17/02/2012 - Enric Queralt - 142
· subratllaríeu
· faríeu notes al marge
· remarcaríeu mots i frases
· resoldríeu dubtes
· relacionaríeu fragments
· alfanumeraríeu
· faríeu claus i fletxes
· rellegirrellegirííeu eu amunt i avall
· escriuríeu petits resums
Si us donés un full per estudiar…Tots faríeu coses diferents!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 143
QuanQuan la lectura la lectura ééss instrumental i instrumental i epistepistèèmicamica
· ens autointerroguen contínuament
· relacionem idees /paràgrafs
· detectem buits de comprensió i els
compensen amb estratègies diverses
· recapitulem i rellegimrellegim, sovint
· identifiquem informació rellevant i secundària
· anem sintetitzant i resumint
· identifiquem o generem idees principals
No seNo se’’n podria aprendre a ln podria aprendre a l’’escola?escola?
17/02/2012 - Enric Queralt - 144
NingNingúú li ha li ha explicatexplicat i i exemplificatexemplificatCOMCOM es es llegeixllegeix perper estudiar!!estudiar!!
perper ququèè no?no?
17/02/2012 - Enric Queralt - 145
tenir clar per què i què fer
pensar què sabem del tema
recapitular
fer-se preguntes
subratllar el que ens convé
fer esquemes i mapes
buscar les IP i les IS
buscar l’estructura
resumir
revisar si anem bé, sis’assoleixen els objectius
prendre notes
lentament i repetida
amb autointerrogacióconstant
fent recapitulacions i síntesis constants
establint relacions amb els coneixements previs
amb objectius lectors ben definits
amb paper i llapis
parlant
FENT QUÈ? (estratègies)QUAN ESTUDIEM LLEGIM...
QUI
QUAN
COM
se n’ocupa?
17/02/2012 - Enric Queralt - 146
tenir clar per què i què fer
pensar què sabem del tema
recapitular
fer-se preguntes
subratllar el que ens convé
fer esquemes i mapes
buscar les IP i les IS
buscar l’estructura
resumir
revisar si anem bé, siassolim els objectius
prendre notes
lentament i repetida
amb autointerrogacióconstant
fent recapitulacions i síntesis constants
establint relacions amb els coneixements previs
amb objectius lectors ben definits
amb paper i llapis
parlant
FENT QUÈ? (estratègies)LLEGIM...
QUI?
QUAN?
COM?
17/02/2012 - Enric Queralt - 147
Seguim...Seguim...
1. Com tenim la lectura i per què
2. Competència lectora
3. Què hi ha a “dins” del saber llegir
4. Estratègies de lectura
5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura
6. Quines, i quan fer-ho
7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.
8. Lectura en pantalla : Competència informacional
9. Treball col·legiat de docents
10. Cloenda
17/02/2012 - Enric Queralt - 148
Però, competents nomPerò, competents noméés en ds en d’’això...això...
17/02/2012 - Enric Queralt - 149
racocatala.catracocatala.cathttp://humor.desvariandoando.com/2011/09/amor-moderno.html
Textos en pantalla!!Textos en pantalla!!
éés el mateix?s el mateix?
17/02/2012 - Enric Queralt - 150
Lectura en pantallesLectura en pantalles
17/02/2012 - Enric Queralt - 151
Diàleg text/lector reequilibrat a favor del lector.
“Textos” amb altres recursos informatius: so i imatge.
17/02/2012 - Enric Queralt - 152
Lectura “tallada” sovint, es llegeix simultàniament fonts diverses.
Textos amb graus de llibertat més elevats en els processos de construcció de significats.
17/02/2012 - Enric Queralt - 153
Exploració lliure de vincles entre diferents unitats textuals.
No es pot parlar de text, ni d’autor originals
17/02/2012 - Enric Queralt - 154
La multisensorialitat preval sobre l’abstracte i el simbòlic.
Emocions molt més presents, racionalitat en un segon terme.
17/02/2012 - Enric Queralt - 155
El El segonsegon diluvidiluvi (Lévy, 1998)
Miquel Àngel (Capella Sixtina) ooche813.blogspot.com
17/02/2012 - Enric Queralt - 156
“l’oceà de dades que inclou la xarxa és inabastable i inútil si no podem distingir les perles de les escombraries.”
Cassany, D.(2006): Rere les línies. Biblioteca Universal Empúries.
156
17/02/2012 - Enric Queralt - 157
Com Com ““nedenneden”” aquests nadius?aquests nadius?
17/02/2012 - Enric Queralt - 158
Què feu per buscar informació d'un tema
determinat a internet?
17/02/2012 - Enric Queralt - 159
. Vaig a la Viquipèdia i copio el que hi posa
. Ho busco al google i em quedo amb la primera web, sempre és la que té raó
.com
.org
.edu
TOT és vàlid, fiable i CERT!
==
17/02/2012 - Enric Queralt - 160
No analitzen la fiabilitat dels web ni dels blogs: per a ells tots ho són!!
La gran majoria...La gran majoria...
??
17/02/2012 - Enric Queralt - 161
FarmFarmààcies cies onon--lineline
. L’estat espanyol 4art país europeu en l’ús de farmàcs “on-line”
. El 62% són medicaments falsos
. El 94% de les “farmàcies on-line”no tenen farmacèutic
La Vanguardia: 17.02.2010
17/02/2012 - Enric Queralt - 162
Lectura en paper / Lectura en pantallaLectura en paper / Lectura en pantalla
. superficials i curiosos.
. escanejos aproximatius.
. observen elements textuals sense establir associacions amb la informació trobada.
. no tenen un objectiu de cerca.
. copien
. no relacionen la informació nova amb la que ja posseeixen.
. no organitzen el material de manera lògica.
dificultats similarsdificultats similars
17/02/2012 - Enric Queralt - 163
Els mateixos problemesEls mateixos problemes
Augmentats!!però...
17/02/2012 - Enric Queralt - 164
Els alumnes naufraguen en oceans
d’informació (Monereo,1998)
competentes.wordpress.com
17/02/2012 - Enric Queralt - 165
Fase 1: Cerca i recuperació de la informació.
Fase 2: Anàlisi i tractament de la informació.
Fase 3: Comunicació i aplicació de la informació.
Model de concreció de la competència informacional (DURBAN, G.)http://www.bibliotecaescolar.info/competencia/copetencia.htm
FasesFases
17/02/2012 - Enric Queralt - 166
Fase 1: Cerca i recuperació de la informació
17/02/2012 - Enric Queralt - 167
1) Identificar les necessitats d’informació
2) Conèixer els recursos
3) Localitzar i recuperar la informació
4) Avaluar els resultats del procés de cerca
17/02/2012 - Enric Queralt - 168
Planificar una cerca: Planificar una cerca: Els estats de la mar (CM)Els estats de la mar (CM)
Objectius:Objectius:
Saber delimitar l’objectiu d’una cerca.
Registrar la informació que trobem.
Per parelles
Una sessió (60’)
17/02/2012 - Enric Queralt - 169
Abans de la cerca...Abans de la cerca...
Què busquem?
Quins són els estats de la mar segons la grandària de les onades?
Què els provoca?
Per què ho necessitem?Per completar un treball d’investigació
Com ho busquem?
(motors de cerca, paraules clau, portals...)
Aniré al “google”, posaré“estats del mar”.
Aniré al Merlí.
17/02/2012 - Enric Queralt - 170
Durant la cerca...Durant la cerca...
Web1:
Adreça URL
Autor o responsable
Darrera actualització
Informació
17/02/2012 - Enric Queralt - 171
Busquem... web1 web2 Coincideixen?
Radi
Quant tarda...?
Té llum pròpia?
17/02/2012 - Enric Queralt - 172
Analitzar l'estructura dAnalitzar l'estructura d''una puna pààgina web gina web (CM)(CM)
Objectius: Objectius:
Explorar la web del “Meteocat” i
fer-ne un informe.
Per parelles
Una sessió (60’)
17/02/2012 - Enric Queralt - 17317/02/2012 mbc/Escola Ferreries 173
17/02/2012 - Enric Queralt - 174
Fase 2: Tractament de la informació
17/02/2012 - Enric Queralt - 175
1) Organitzar la informació.
2) Transformar la informació en
coneixement.
3) Actuar amb ètica
17/02/2012 - Enric Queralt - 176
Exemple Exemple
Busquem informació a internet sobre els avantpassats dels dofins (treball per projectes, c.inicial, col·lectiu):
– Quins eren?– Com eren?– On vivien?
Què en farem? Un text expositiu per la revistaUn text expositiu per la revista
17/02/2012 - Enric Queralt - 177
17/02/2012 - Enric Queralt - 178
Com? En gran grupCom? En gran grup
Busquem webs. Recollim la informació.
Planifiquem allò que volem escriure.
Primer esborrany.
Corregim l’ adequació, la coherència, i la cohesió(2n esborrany).
Normativa (3r esborrany).
Editem (tipografia, fotografies, enllaços...).
17/02/2012 - Enric Queralt - 179
Text colText col··lectiu amb secretari (2n)lectiu amb secretari (2n)
L’escala evolutiva dels dofinsAls dofins dara tenan avanpasats.Els primers avanpasats vivian a terra fa 50 milions d´anys hi hiasdellan Mesonychidae. Als saguens eran anfibis i pudian antra i surti da laigua.Ancara tanian potes llargas.Van viure fa 45 milions d´anys. Eren els Protocetidae.Els que van venir despres ja es van quedar a ´l aigua ies deien Dorudontidae . i al avolucionar les seves potes eren molt curtes. Van viure fa 40 millons de anys. Despresles potes de devan avuluciuna en aletes i les de derere van desapareixen. Eran als Squalodontidae. Ban viure fa 25 milions da anys. Els dofins dara vanaparexa fa 15 milions danys. Son els Delphinidae:
Primer esborrany
17/02/2012 - Enric Queralt - 180
L’escala evolutiva dels dofinsAls dofins dara tenan avanpasats.Els primers avanpasats vivian a terra fa 50 milions d´anys hi hiasdellan Mesonychidae. Als saguens eran anfibis i pudian antra i surti da laigua.Ancaratanian potes llargas.Van viure fa 45 milions d´ anys. Eren els Protocetidae.Els que van venir despres ja es van quedar a ´l aigua ies deien Dorudontidae . i al avolucionar les seves potes es van torna molt curtes. Van viure fa 40 millons de anys. Despres les potes de devan van avuluciuna en aletes i les de dererevan desapareixen. Eran als Squalodontidae. Ban viure fa 25 milions da anys.
Segon esborrany
17/02/2012 - Enric Queralt - 181
L’escala evolutiva dels dofinsEls dofins d’ara tenan avanpasats.Els primers avanpasats vivian a terra fa 50 milions d´anys i es deien Mesonychidae. Els sagüens eran amfibis i pudian antra i surti da l’aigua. Encara tenien potes llargues.Van viure fa 45 milions d´ anys. Eren els Protocetidae.Els que van venir despres ja es van quedar a l’ aigua i es deien Dorudontidae . Al evolucionar les seves potes es van tornar molt curtes. Van viure fa 40 millons de anys. Despres les potes de devan van evolucionar en aletes i les de derrerevan desapareixer. Eran als Squalodontidae. Van viure fa 25 milions d’ anys. Els dofins d’ara van aparexa fa 15 milions d’ anys. Son els Delphinidae.
Tercer esborrany
17/02/2012 - Enric Queralt - 182
Edició final
17/02/2012 - Enric Queralt - 183
Seguim...Seguim...
1. Com tenim la lectura i per què
2. Competència lectora
3. Què hi ha a “dins” del saber llegir
4. Estratègies de lectura
5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura
6. Quines, i quan fer-ho
7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.
8. Lectura en pantalla : Competència informacional
9. Treball col·legiat de docents
10. Cloenda
17/02/2012 - Enric Queralt - 184
Cicles i DepartamentsCicles i Departaments
. Reflexió escrita sobre didàctica de lectura a les ordres del dia
. Sobretot, després de les juntes d’avaluació
. Que cada nivell sàpiga el què i el com del treball amb la lectura que s’ha fet abans i que caldrà fer després
. Que a les UD hi hagi components curriculars relacionats amb la lectura
17/02/2012 - Enric Queralt - 185
ss’’han analitzat els resultats?han analitzat els resultats?
Cal estudiar i analitzar resultats de Cal estudiar i analitzar resultats de lecturalectura
Obtenció d’informació Interpretació i inferènciaAvaluaciói reflexió
17/02/2012 - Enric Queralt - 186
DECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual sDECRET 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’’estableix estableix ll’’ordenaciordenacióó dels ensenyaments de dels ensenyaments de ll’’educacieducacióó secundsecundàària ria
obligatòriaobligatòria
Article 7.5 Els centres fomentaran la lectura en totes les matèries, com a factor bàsic per el desenvolupament de les competències bàsiques i per l’adquisició dels objectius educatius de l’etapa.
Article 8.2 En totes les matèries es treballaran la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació, i l’educació en valors.
Quins textos es llegiran i s’ensenyarà a llegir (estratègies) a cada àrea?
Quins objectius, continguts (estratègies) i criteris d’avaluació hi
ha a cada UD?
17/02/2012 - Enric Queralt - 187
Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura
3r
Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura
2n
Contrastació dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura. Contrast dels continguts de textos analitzats amb els coneixements propis, abans i després de la lectura
1r
Continguts de nivell (D.143/2007)Nivell
Cal desp
legar-
los, prec
isar-lo
s per n
ivells
17/02/2012 - Enric Queralt - 188
A 1r A 1r dd’’ESOESO han de saber comparar webs de han de saber comparar webs de la mateixa temla mateixa temààtica, a partir de criteris i...tica, a partir de criteris i...
17/02/2012 - Enric Queralt - 189
Autoria (.com /.org/ .edu)
Adreça @ (i rapidesa en la resposta)
Informació
Actualització
Enllaços (tipus i funcionament)
Cercador
Redactar un informe a partir Redactar un informe a partir de...de...
Criteris
17/02/2012 - Enric Queralt - 190
Un alumne de segon Un alumne de segon dd’’ESOESO demostrardemostrarààcomprendre notcomprendre notíícies dcies d’’actualitat quan...actualitat quan...
. Sàpiga localitzar-ne el redactor
. Identifiqui, què ha passat, on, quan, a qui,
com i per què ha passat.
. Pugui formular una opinió personal (causa –efecte) a partir de la seva experiència personal
. Pugui fer el seguiment d’una notícia en tres
mitjans diferents i comparar-los críticament
17/02/2012 - Enric Queralt - 191
Seguim...Seguim...
1. Com tenim la lectura i per què
2. Competència lectora
3. Què hi ha a “dins” del saber llegir
4. Estratègies de lectura
5. Com ensenyar i aprendre estratègies de lectura
6. Quines, i quan fer-ho
7. Estratègies de lectura per aprendre llegint.
8. Lectura en pantalla : Competència informacional
9. Treball col·legiat de docents
10. Cloenda
17/02/2012 - Enric Queralt - 192
i acabo amb:i acabo amb:
. Recapitulació
. Conclusió
. Epíleg
. Tres recomanacions
. Un desig
17/02/2012 - Enric Queralt - 193
La recapitulaciLa recapitulacióó
. Les estratègies de lectura són diverses
. No es donen, “de natural”, en els lectors
. El seu aprenentatge demana modelització i guiatge docent.
. Depenent del text, del propòsit i del lector resulta més adient emprar-ne unes o altres.
. La majoria, però no totesperò no totes, són comunes en textos analògics i digitals
17/02/2012 - Enric Queralt - 194
EpEpííleg leg (*)
Des dels primers contactes amb la lectura – fins i tot quan la lectura la desenvolupi un altre- i fins la universitat, es pot contribuir a formar lectors estratègics:
. Que llegeixin amb una finalitat, atribuint sentit a la tasca, facilitant que puguin aportar coneixement i experiència prèvia.
. Que siguin capaços d’inferir i d’interpretar; que comprovin la comprensió durant la lectura; que rellegeixin quan sigui necessari.
. Que puguin elaborar la informació, discernir entre el bàsic i el secundari, integrar-la, sintetitzar-la i, eventualment, ampliar-la.
(*)Solé, I. (2007) :Siete preguntas en torno a la lectura y siete respuestas no tan evidentes. Madrid:M.E.C.
17/02/2012 - Enric Queralt - 195
Les tres recomanacions...Les tres recomanacions...
17/02/2012 - Enric Queralt - 196
Isabel SolIsabel Soléé (UB)(UB)
Imprescindible!
17/02/2012 - Enric Queralt - 197
FelipeFelipe ZayasZayasProfessor d’Educació Secundària
(País Valencià)
http://www.slideshare.net/felipezayas/aspectos-de-la-competencia-lectora
17/02/2012 - Enric Queralt - 198
Educació primària Juny de 2010 Educació secundària Novembre de 2010
Molt recomanables!
17/02/2012 - Enric Queralt - 199
i el desig...i el desig...
17/02/2012 - Enric Queralt - 200
Podem fer alumnes autònoms per...Podem fer alumnes autònoms per...
. Assolir una comprensió general dels texts
. Accedir i recuperar informació
. Integrar i interpretar informació
. Reflexionar i avaluar informació (contingut i forma)
17/02/2012 - Enric Queralt - 201- EQC -17.02.12
LL’’alumnat espera el alumnat espera el NOSTRENOSTRE èèxitxit
SS’’HO MEREIX!!HO MEREIX!!
17/02/2012 - Enric Queralt - 202
A 1r A 1r dd’’ESOESO han de han de saber llegir!saber llegir!
??
17/02/2012 - Enric Queralt - 203
GrGrààciescies!!
[email protected]://blocs.xtec.cat/ambelspeusaterra/
http://blocs.xtec.cat/llegintambelspeusaterra/