1

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Directe54

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

2

FELIÇ 2006

3

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Han fet l’ESTIL DIRECTE: Els alumnes i les alumnes deperiodisme de tercer d’ESO, que teniu fotografiats aquí alcostat mateix, i els alumnes de 4t d’ESO que fan el projectede recerca. El dibuix de la portada l’ha fet Clara Esparrach.Els dibuixos de secció són de l’Alícia Floriach.DIRECCIÓ: Marta Montasell i Recoder i Jaume Prat iFabregat.PUBLICITAT: Sr. Josep Berenguer i alumnes delcol·legi.ISSN 1888-4334 DIPÒSIT LEGAL: B-5000787 - 2004EDITA: MARISTES VALLDEMIA La Riera 124-182 08301Mataró Tel. 93.755.48.60 Fax: 93 755.48.61estildirecte@gmail.com estildirecte@hotmail.comIMPRIMEIX: Agpograf. S.A.

Índex

Dibuix de la portada:Clara Esparrach

4. Editorial5. Festes de la Llum Cartells de les festes12. Cicle Inicial14. Cicle Mitjà16. Cicle Superior18. 1r cicle d’ESO20. 2n cicle d’ESO22. Batxillerat24. Cartells fotogràfics25. Entrevista a Bàrbara López26. Els delegats de classe28. Campanya Mà Oberta30. El súper i el castell de Primària32. Dia de la pau38. El túnel del terror40. Setmana Solidària44. Carnestoltes46. Properes activitats47. Saps que... butlletí dels Antics Alumnes55. El Còmic de l’Alícia.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

4

editorialEl dia a dia de l’escola ens porta a compartir molts espais i moltes estones en el temps. Durant aquestsegon trimestre, de manera especial, l’esforç de tots, professors i mestres, pares i mares, nens, nenes, ijoves ha anat encarat a posar la mirada més enllà dels patis del col·legi.Un munt d’activitats realitzades de manera conjunta: el Dia de la Pau, la Campanya Mà Oberta, la Festade la solidaritat, la Setmana Solidària, les Festes de la Llum... posen de manifest la importància decreure en un projecte comú.Cada passa que fem ens ajuda a posar cada una de les peces del gran trencaclosques que constitueix lacomunitat educativa; ens ajuda a posar noms, rostres i accions, a formar una gran família.En la societat que ens envolta és important parlar de Pau, tolerància i respecte però més important éseducar els nostres infants en la pau, la tolerància i a través del respecte.Tant la família com l’escola som models de creixement, de vida. Per això, cal ser presents i fer-nospresents en el caminar dels nostres infants i joves. L’alegria, la il·lusió, la comunió i la implicació en diescom el dia de les famílies són el motor per continuar fent entre tots la tasca que més ens importa: educarels nens i nenes, els joves.

Núria Terradas PratSotsdirectora

Últi

ma

hora:

Els guardornats han estat els següents:

A en jocnoi no li agrada.. VÍCTOR COTS 1r primer 1a cat.Jo a Llo SERGI FERNÁNDEZ JAVIER 1r premi 3a cat.El somni JÚLIA MASVIDAL 2n premi 3a cat.El peó i la reina ALÍCIA FLORIACH PIGEM 2n premi 5a cat.La vanitat ANDREU OLMO BRU Accèssit 5a cat.El color de l’impossible ANNA BOIX TORRENTS Accèssit 5a cat.

En el proper número de l’ESTIL DIRECTE us n’informarem més detalladament.

Els alumnes de Valldemia obtenen 6 premis al concursliterari de l’Òmnium cultural de Mataró.

55

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Pregó

Pregó de les festes dePregó de les festes dePregó de les festes dePregó de les festes dePregó de les festes dela llumla llumla llumla llumla llum

Aquest any el pregó tractava sobre un noi que volia fer una pel·lícula per al seu treball de recerca.Ell volia que tractés sobre les sabates màgiques, que fan ballar a tothom qui les porta.

Redactors i dissenyadors: Oriol Casabella, Víctor González i Raúl Jiménez.

Com cada any a les festes de la llum els alumnes de segon de batxilleratelaboren un pregó per a tota l’escola.

Unes noies es van trobar unes sabates i es barallaren perelles. De cop i volta es van adonar que les sabates haviendesaparegut: una noia se les va posar i, de sobte, es va posara ballar.Aquesta noia, contenta, va explicar-ho tot a una amiga i, vandecidir posar-se una sabata màgica cadascuna. Al moment,aquestes es posaran a ballar juntes. Algunes altres nenes s’hivan afegir i, juntes, van decidir que totes les sabates eren

màgiques. Totes i cadascuna de les persones (nois i noies)es van posar a ballar.La idea va sortir de diverses propostes que van fer entre elsorganitzadors del pregó. Es van reunir diverses vegades, vandonar diferents idees i quan van tenir clar el que volien, la NúriaLleonart els va escriure un guió que van acabar de perfilar.Aquest va ser el procés més difícil, ja que eren molts i totstenien idees i punts de vista propis, encara que al final no elsva costar gaire posar-se d’acord.

Els assajos es van començar al desembre, un cop decidit eltema i adjudicats els papers. Els que van començar primer vanser els que tenien el text, ja que l’havien de gravar abans deNadal.Paral·lelament a això es van començar a muntar els balls, peròno va ser fins a quasi dues setmanes després que no vancomençar els assajos seriosament.Els alumnes diuen que els va causar molta impressió actuardavant de tot el col·legi, sobretot al principi. Estaven pendents deno cometre cap error i els nervis no els ajudaven massa. Amb tot,a mesura que l’obra anava passant es van anar tranquil·litzant igaudint-ne més.Els papers es van repartir en una de les reunions que feien elsdilluns. No es va seguir cap criteri, la gent s’hi oferia o li oferien.Després s’han anat fent modificacions perquè hi havia gent queno podia anar-hi algun dia o per canvis que van anar sorgint alllarg dels assajos.Degut als exàmens i als treballs de recerca no han pogut assajartant com els hagués agradat. Va ser un impediment a l’hora debuscar hores, però no els va influir massa.Els ha fet il·lusió. Creuen que és una manera de veure que estanpassant per allò que han passat tots l’últim any i és un delsúltims moments que tenen per dir adéu a tota la escola i fer-hojunts. Tot i els nervis d’última hora, ha sigut una bona experiència.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

66

Unes festes plujosesUnes festes plujosesUnes festes plujosesUnes festes plujosesUnes festes plujoses

Els passats dies 2 i 3 de febrer, en motiu de les Festes de la Llum, es van dur a terme diversesactivitats esportives entre les classes de l’escola encara que la pluja va anul·lar-ne algunes.(Les activitats que eren dins del pavelló es van mantenir normals.)

Aquest any les Festes de la Llum han tingut de protago-nista la pluja que va obligar a anul·lar el tir a cistella i aporteria, la velocitat de 1r cicle de ESO, el balontir desegon cicle l’ESO, el futbol de batxillerat i la tracció decorda.Per contra, sí que es van poder fer les activitats «indoor»:el bàsquet, les bitlles, el concurs musical (que aquestany era un karaoke), el voleibol i el tennis taula que es vafer amb les taules del pavelló. També es van poder fer,aprofitant que el dia 3 a la tarda va fer sol, algunes provesde futbol, futbol sala, balontir i velocitat.El balanç de les festes és el següent: de l’ESO hanguanyat les clases de 1r C, 2nC, 3rC i 4t A ! i de batxillerat1r C i 2n A .

Redactors: Àlvaro Rodríguez, ÀlexBosch, Jorge Blasco, Cristian Díaz,Víctor Rodriguez, Francesc Plà

Disseny: Guillem Ruiz

La pluja desllueix però no impedeix les activitats de les festes de la Llum.

Festes de la llum

i

Quim Molina

7

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Dia pares

El passat diumenge dia 8 de febrer, es va realitzar el dia de lesfamílies a l’escola. El dia va començar amb una eucaristia ala capella de l’escola. Més tard, quan la gent ja començava aarribar, el gegant de l’escola va sortir al pati. També es van feruns quants partits de bàsquet i futbol. Durant tot el matí,l’agrupació de la Soca entretenia els nens amb l’oportunitatde fer rappel i l’associació Mà Oberta oferia tot tipus de jocsals més petits.Al pati, podíem trobar certes paradetes on podíem gaudir detot tipus de coques i pastissos fets pels alumnes de quartd’ESO per guanyar-se uns diners per al viatje de fi de curs quefaran. Els alumnes, per guanyar encara més diners, van repe-tir l’obra de teatre que van fer a les festes de la llum al teatre,sense preu fix, així la gent podia pagar el que li semblésadequat.Durant tot el matí moltes famílies van passar pel col·legi.També es podia donar sang a l’interior de l’escola, on es vanposar unes instal·lacions per poder-ne donar. A les dues de latarda, es va realitzar el dinar amb totes les famílies. El dinarera una bona botifarrada acompanyada amb amanida i altrescomplements per picar, i amb begudes. Tot el dinar va estarorganitzat per l’Apa. No es va utilitzar la cuina de l’escola, sinóque es va cuinar en el pati interior del menjador, amb unabarbacoa. Es va acabar l’activitat amb una divertida obra deteatre.

El dia de les famílies esdevé un èxit com tots els anys

Les famílies visitenLes famílies visitenLes famílies visitenLes famílies visitenLes famílies visitenl’escola plena d’activitatsl’escola plena d’activitatsl’escola plena d’activitatsl’escola plena d’activitatsl’escola plena d’activitats

El diumenge dia 8 de febrer, moltes famílies es van reunir per a realitzar diferents activitats duranttot el dia a l’escola, on van participar tant nens com pares.

Redactors: Sergio Aguilera iAlbert Martín

Disseny: Guillem Ruiz i QuimMolina

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

8

Classes guanyadores

Els guanyadors deEls guanyadors deEls guanyadors deEls guanyadors deEls guanyadors del’ ESO de les festesl’ ESO de les festesl’ ESO de les festesl’ ESO de les festesl’ ESO de les festes

Redacció: Alba Masip i Eli Salmoral.

Com cada any els alumnes de l’ESO han participat en les festes de la Llum.Competeixen entre ells per aconseguir un dia a l’Illa Fantasia. Són 2 dies de diversió, esporti companyerisme, en els que els alumnes ho donen tot.

Aquest any les classes guanyadores de l’ESOhan estat les següents:

1r ESO B:El grup de 1r B, es el primer any que competeix i van que-dar primers. Afirmen que van dedicar entre 3 i 4 dies per apreparar el teatre, que van guanyar, juntament amb bàsquet,futbol…El principal motiu del seu esforç és el premi: un dia a l’illafantasia. Per acabar, podem dir que la recomanació dels de1r pels futurs guanyadors, és que posin molt d’esforç entotes les proves.

9

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

2n ESO CEl grup guanyador de 2n ha estat el «C». És elprimer any que guanyen, i asseguren que van pre-parar molt bé el teatre, utilitzant força hores de

classe.Els de 2n van guanyar totes les proves exceptela corda. El motiu pel qual s’esforcen, és elmateix que els de primer: l’Illa. Recomanenesforç, ja que asseguren que el fet de guanyars’agraeix.3r ESO C

Aquestes festes les han guanyat els de 3r C, delsquals alguns alumnes ja havien guanyat altresanys, i diuen que això els va motivar a posar-himés esforç.Van dedicar més de 5 hores en el seu teatre,assajant tant dins com fora de l’horari escolar. Lesactivitats que no van guanyar van ser: teatre, ping-pong, voleibol i velocitat.Un cop més el motiu de l’esforç és el fet de po-der anar a l’Illa Fantasia, però, la recomanaciódels del C, és que tota la classe ha de fer pinya.

4rt ESO A

La classe guanyadora de 4rt ha estat la A.Asseguren que van passar dues setmanesassajant per tal de poder guanyar el teatre, i laveritat és que ho van aconseguir, quedant elsprimers de tot el cicle.A més d’això, també van guanyar la corda, elbàsquet i el futbol.Diuen que s’esforcen per guanyar l’illa, comtothom, i recomanen, un cop més, esforç.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

10

Classes perdedores

Reformes integrals

Mobiliari, complements...

La Riera, 131

Tel/Fax: 93 757 83 89

Pl. Tereses, 4

Tel/Fax: 937901676

MATARÓ

Distribuidor de:

D U S C H O L U X ,

P O R C E L A N O S A

TEUCO, JACUZZI, POM-

D ’ O R

URALDI, DURAVIT, DELGA-

DO STRUCH, HAC

Les classesLes classesLes classesLes classesLes classesque han perdut...que han perdut...que han perdut...que han perdut...que han perdut...

Redacció: Irene Soriano, PaulaMontejo, Sergi Górriz i MarcLluís Fernández

Disseny: Alex Gonzàlez MarcPalazón

L’ESTIL DIRECTE ha entrevistat a diverses persones deles classes que han perdut les festes de la llum, realitzadesel passat dia 2 de Febrer, per saber la seva opinió sobre elresultat que ha obtingut la seva classe.1r ESO B amb 169 punts ha guanyat i 1r ESO A amb 122punts ha perdut:«Ha perdut les festes de la llum per la mala organització»opina en Pablo Boero, ja que la sevaclasse «no ha donat tot el que podriahaver donat per aconseguir guanyar lesfestes de la llum». 3r ESO C amb 137punts ha guanyat i 3r ESO B amb 105punts ha perdut:Segons Quim Molina Cuevas, vanperdre les festes de la llum ja que elsesports no se’ls van donar gaire bé,tot i que van guanyar el teatre i elkaraoke.4rt ESO A amb 166 punts ha guanyati 4t ESO B amb 103 punts ha perdut:

La Marta Poca explica que van quedar en última posicióper la mala organització i per la falta d’assistència. «Tot ique varem guanyar un partit de Voleibol i ens esperàvemguanyar el teatre i la mostra fotogràfica no va ser així, jaque la classe no s’ho prenia com una competició».El fet de que dos companys no haguessin participat en lesfestes de la llum, també va repercutir en el resultat.

1r Batxillerat C amb 133 punts haguanyat i 1r Batxillerat A amb 108punts ha perdut:Va perdre les festes per la faltad’assistència i perquè no es vanrealitzar proves, com el partit defutbol, que podrien haver ajudat aaugmentar la seva puntuació.«Ho podriem haver fet millor en elsjocs de taula i en els cartells» ex-plica Anna Plà Guillén «Tot esmillorable sempre».

11

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

12

En Joan Ribas de segon de Primària C ens comenta que en el seucartell hi ha dibuixat i pintat en Mia, amb la banda de música, un parei el seu fill donant una pipa a en Mia. Quan estava fent el seu cartell,estava pensant en el dibuix que hi volia pintar. Ha estat durant unatarda dedicant-se a fer el cartell. Els hi aconsella als futurs guanyadorsque pintin el seu dibuix amb colors de fusta fluix i amb el retoladorsdel mateix color resseguir les línies, que facin difuminats amb guix,ajudant-se del dit. Ens explica que al principi ell volia ser pintor, quedesprés volia ser policia i que ara, no té clar el que vol ser.

Red

acci

ó: E

li S

alm

ora

l

13

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

L’Alba Espuny, de la classe de segon de Primària A ha estatuna de las guanyadores. El seu dibuix representa en Miaacompanyat per nens que miren com balla.Afirma que van dedicar dues tardes a l’escola per preparar elcartell. Recomana als futurs guanyadors que pintin amb colorsde fusta i plastidecors i que ressegueixin amb retoladors. Degran no vol ser pintora, sinó professora de primer de primària.

L’alumna Mar Romagosa de primer de Primària Cha guanyat el concurs de cartells de les Festes dela Llum. La Mar, ens ha explicat que va copiar undibuix fet a la pissarra que consistia en l’edifici del’escola, les palmeres, i un tros de pati. Tot pintatamb colors de fusta. Afirma que li va costar totauna tarda fer el seu cartell, i recomana als futursguanyadors que pintin els seus cartells amb colorsalegres. Comenta que de gran, no vol ser pintorasinó professora de guarderia.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

14 En Sergi no s’esperava guanyar, ja que es va inspi-rar en el que veia. Va dedicar-hi tota una tarda i vatrigar més perquè no el va ajudar ningú. Va utilitzarretoladors, plastidecors i pintures. Primer va fer unesborrany, per veure com quedava. Però la veritatés que va costar-li bastant fer-lo. El cartell repre-senta el seu escriptori, en Mia i les seves mans.Encara no sap si de gran vol dedicar-se a algunacosa relacionada amb la pintura. Recomana alsseus companys per al proper any, que tinguin moltapaciència i imaginació.

El meu escrip

tori i

en Mia

Red

acci

ó: L

aia

Sán

chez

i P

aula

San

tos

15

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

La Clàudia, guanyadora del tercer premi, nos’esperava guanyar. Es va inspirar en la llum, ja quesón les festes de la llum. Va tardar dos dies en fer-lo, ja que ningú la va ajudar. Està fet amb cartolines,paper d’alumini i la resta pintat. No va costar-li fer-lo. El seu cartell representa la llum. Encara no sapsi es dedicarà a alguna cosa relacionada amb lapintura. La Clàudia recomana als altres alumnes queper al proper any s’esforcin molt.

Un món percompartir

La llum és elmés important

En Miquel Elias, guanyador del segon premi, diu queno s’esperava guanyar, ja que no li va costar fer-lo. Esva inspirar en coses de les Festes de la Llum. Va tardardues hores a fer-lo, ja que no el va ajudar ningú. Elcartell està fet de llapis de colors, retoladors, i algunpaper de color. El cartell representa l’escola, el pati,tots els alumnes, en Mundi, un món per compartir il’autobús del banc de sang. En Miquel diu que liagradaria estudiar per fer quadres. Ell recomana queper guanyar el cartell de l’any que ve pensin amb lescoses de les festes de la llum, o els personatges igegants.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

16

En Marc Forné guanyador del 1er premi de la quarta categorias’ha inspirat en una escola com les cases als mapesd’arquitectura, però com que no li sortia va fer-ho com en 3D.El seu cartell no vol representar res en especial, l’escola ambels nens representa l’alegria i que estigui amb volum, nomésper fer-lo vistós. En Marc afirma que va dedicar més o menysuna setmana a realitzar el cartell.En Marc diu que vol dedicar-se professionalment al’arquitectura.

La senzillesa

Red

acci

ó: D

ani R

uiz

i Ja

um

e T

orr

uel

la

17

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

La Laura Riera, guanyadora del 3r premi de la quartacategoria s’ha inspirat per fer el cartell de les festes de lallum en que una nit estava caminant i va veure un fanal.El seu cartell representa el fanal que va veure i la llum delfanal que vol dir les festes de la llum. La Laura va afirmarque va dedicar un cap de setmana i un dimarts a la tardaper fer el seu cartell de les festes de la llum. L’autorad’aquest dibuix recomana als futurs guanyadors que elsseus cartells simbolitzin la pau, que ho facin amb calma ique treballin amb colors suaus.La Laura Riera diuque no sap si dedi-car-se profes-sionalment o no aldibuix.

En Manel Lòpez guanyador del 2n premi de la quartacategoria s’ha inspirat en una bombeta on el filament for-ma les lletres de festes de la llum.El seu cartell vol representar una gran bombeta, el fonsrepresenta un diari on posa moltes vegades festes de lallum 2009, i les lletres formen part del dibuix. En Manel afir-ma que va dedicar més o menys quatre hores a fer el seucartell. L’autor d’aquest dibuix vol recomanar als futursguanyadors sobretot una cosa original, que cridi l’atenció, irelacionat amb les festes de la llum, Recomana que estigui«currat», tot i que un cartell senzill pot ser el millor cartell ija per acabar, en Manel diu que s’hi vol dedicarprofessionalmet al dibuix, ja que va a dibuix manga.

La bombeta de lesfestes de la llum

El fanal de les festes

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

18

El quadre d’aquesta noia està inspirat en un animalque és l’ànec. Està contenta perquè ha guanyat jaque la classe ha obtingut punts per a les festes,Recomana que es mirin moltes coses de la realitatabans de decidir-se per fer un tipus de quadre o unaltre.

La Mina s’ha inspirat en les festes de la Llum on hihavia nens jugant. Ella ens ha dit que li ha agradatguanyar perquè ha donat punts a la classe. El títolpel quadre és el noi juganer. El va realitzar a propostadel seu professor i la tècnica emprada consistia enun collage, fet que va fer decidir al jurat.

L’Etna s’ha inspirat en l’espelma que porta laMare de Déu. Està contenta perquè gunyant ellaha donat punts a la seva classe. El títol que ellali posaria és l’espelma lluminosa, La tècnicaque ha utilitzat l’Etna ha estat la pintura ambesponja, d’aquí la seva singularitat.

19

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

La guanyadora del 1r premi de 2n ESO està moltil·lusionada per haver guanyat ja que la sevaclasse necessitava guanyar en els cartells perobtenir punts, encara que la seva contribució,no va servir perquè guanyés la seva classe.

Ens diu que es va inspirar en un món voluminósque volia representar en paper, una cosa bastantdifícil, que li va portar moltes hores pensar encom fer-ho.Però va valer la pena: la noia va guanyar desprésd’haver passat tantes hores reflexionant.

Un món voluminós

La Patricia Urieta és la guanyadora del 2n premi dels cartellsde 2n d’ESO que no havia guanyat cap altre cop s’ha inspiraten el seu col·legi i en els colors blau i groc. Afirma que vadedicar relativament poc temps. En pensar-ho diu que no vatardar gens i que li va sortir espontàniament. La guanyadorad’aquest concurs aconsella als futurs nois i noies participantsque no pensin gaire en fer un gran dibuix, que es deixin por-tar per la imaginació.- Ja per acabar la guanyadora diu que li ha fet molta il·lusióguanyar el cartell per ajudar la seva classe a guanyar les festesde la llum, ja que guanyar el cartell té una gran importànciaen aquesta «competició».

El clàssic

La guanyadora del 3r premi de 2n ESO que no havia guanyatmai cap cop, s’ha inspirat en el lema de l’any fent un origi-nal cartell amb un plec que ens mostra el nostre món.L’Anna Eguiluz ens afirma que va estar molt de temps pertenir aquesta idea tan original per fer el seu cartell.

Un món per compartir

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

20

En Marc Lluís Fernàndez, guanyador del primer premi de la quartacategoria s’ha inspirat per fer aquest cartell en les diferents provesde les festes de la llum. El seu cartell representa la part artísticade les festes, per això ha dibuixat un pintor, la part esportiva ambun noi jugant a futbol i per últim a una noia amb un micròfon querepresentaria el karaoke. En Marc Lluís afirma que el cartell el vafer el curs passat i que ha estat en menys d’una setmana que l’hapintat. L’autor del dibuix explica als futurs guanyadors que ambesforç i temps es pot aconseguir un molt bon treball. A en MarcLluís li agradaria dedicar-se professionalment al dibuix, però aranomés és un hobby. Li ha fet moltíssima il·lusió guanyar el primerpremi per la classe tot i que afirma que per a ell és tot un orgullhaver guanyat el primer premi. Va decidir fer-lo amb ordinadorperquè presentava molts avantatges com per exemple corregiralguns errors i, sincerament diu que va ser fàcil i creu que ambuna mica de temps es pot dominar el programa perfectament.

Red

acci

ó: N

azh

a M

ezia

ne

i Gem

ma

Ro

mag

osa

21

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

En Carles Pérez, guanyador del tercer premide la quarta categoria s’ha inspirat per feraquest cartell en el lema del any. El seucartell és una representació d’una famíliaque passeja al voltant del món sobre ununivers de colors. En Carles afirma haverdedicat un parell d’hores a pensar i confec-cionar el cartell. En Carles anima els seuscompanys a ser el màxim d’originals quepuguin. Afirma que li agrada dibuixar peròno s’hi dedica i tampoc pensa a dedicar-s’hien un futur. Li va fer molta il·lusió guanyarper a la classe però també per a ell. EnCarles utilitza com a tècnica l’ordinador afir-ma que l’utilitza perquè facilita la feina.

En Santi Vallmajor, guanyador del segon premi de la quartacategoria s’ha inspirat per fer aquest cartell en els dies i elmes en què cauen les festes. El seu cartell és una representaciód’un calendari on destaquen els dies 2 i 3 de febrer. En Santiafirma haver dedicat uns 25 minuts a pensar i confeccionarel cartell. En Santi anima els seus companys a ser el màximd’originals que puguin. Afirma que li agrada fer el cartell deles festes de la llum però no dibuixa massa sovint. Li va fermolta il·lusió guanyar per a la classe però també per a ell jaque és la primera vegada que guanya un premi del cartellde les festes de llum. En Santi utilitza com a tècnica les ceresi afirma que les empra perquè són més fàcils de manejar ivas molt més ràpid.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

22

En David Gallardo, guanyador del 1r premi, es va inspirarun dia que estava a casa i li va venir la idea de fer elpuntillisme. El guanyador, va estar dos setmanes en fer elprojecte i a fer el cartell guanyador. Diu que són unselements simples, però amb una forma original. L’artistadóna un consell als que vulguin guanyar, «feu una cosaoriginal, diferent». Li ha fet molta il·lusió guanyar, ja queera el primer any que guanyava un primer premi. Ja haviaguanyat un segon premi a 3r d’ESO.

El puntillisme

Red

acci

ó:

Qu

im M

olin

a i G

uill

em R

uiz

23

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

L’Alícia Floriach guanyadora del 2n premi es va inspirar enl’alegria de les festes i en com es viuen. La guanyadora vaestar una tarda per fer el projecte i el segon cartell guanyador.L’artista s’alegra per ella mateixa però també s’alegra pelspunts que els han donat a la seva classe. La protagonistadescriu el seu cartell, diu que són quatre nois, que cadascúfa una activitat diferent i llavors l’espiral els porta cap alcol·legi.L’Alícia està molt contenta, ja que no és la primera vegadaque guanya, va guanyar a 2n, 3r i 4t d’ESO amb un primerpremi; aquest any ha guanyat amb un segon. És habitualcol·laboradora de l’ESTIL DIRECTE.

L’Adrià Boixet es va inspirar en el lema del’any: un món per compartir. El va fer en unmoment, en cinc minuts, ja que ho va fer ambl’ordinador, amb el programa Photoshop. Liva fer molta il·lusió guanyar per la classe, perdonar-li més punts per poder guanyar les festes.Explica el dibuix d’aquesta manera «és unmón amb una mà, que significa la llum de lesfestes de la Llum.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

24

Cartells de fotos

Red

acto

rs: V

ícto

r C

ebri

án i

Pol

Bel

tran

.

Cartells fotogràficsCartells fotogràficsCartells fotogràficsCartells fotogràficsCartells fotogràfics

La classe de tercer d’ESO C va ser la guanyadora del seu curs. Per fer el cartell fotogràfic es vaninspirar en la pel·lícula «Mamma mia». Si ens fixem en el disseny, el cartell fotogràfic està fet ambfotografies de tots els alumnes, fotografiades a la platja de Mataró i impreses en paper fotogràfic.El fet que aquest cartell tingués relació amb el tema del teatre que la classe va representar el famolt diferent de la resta de cartells del curs de tercer d’ESO i va decantar el criteri del jurat.

Les classes participen amb enginy en els cartells fotogràfics

La classe de segon d’ESO C va ser la guanyadora del1r cicle d’ESO.

La classe guanyadora es va inpirar en el lema d’aquestany «Un món per compartir».

El seu criteri va ser fer sortir tothom a les fotos delcartell fotogràfic.

La classe guanyadora es va posar d’acord fent grups itambé opinant que el cartell de les altres classes estanforça bé i també opinen que els cartells de 2n ESOsón més bonics i millors que els de 1r d’ESO, ja queels alumnes de 1r d’ESO tenen menys avantatge adiferència de segon d’ESO perquè tenen un any menys.

25

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Entrevista

1. Explica què feies en aquesta feina:Era ajudant de producció. Buscava i coordinava tot elnecessari pel rodatge d’un espot publicitari: equiptècnic, material, càsting, vocalitzacions...

2.Quina feinada oi? Però què és més dur. L’escolao el món de la publicitat?Ara mateix això, perquè tot és molt nou i estic treballantmolt els caps de setamana!.

3. Ha canviat molt el col·le al d’ara en relació ambel de quan eres alumna?No ha canviat massa, de fet i he trobat algunsprofessors que em feien classe a mi!

4.Recomana’ns un llibre, una cançó i unapel·lícula.Llibre: «Platón y un ornitorrinco se encuentran en unbar».Pel·lícula: «Death Proof» (Tarantino) o «El marido de lapeluquera».

Cançó: Quasevol de Facto Delafe y las flores azules.

5.Què et fa feliç?Una bona platja menorquina o del Maresme, silenci,sol...

6.Explica’ns una anèctoda que hagis viscut aclasse o a la feina.Alguns alumnes de segon de batxillerat de geografiam’esperaven un dia al passadís i van fer la «onada»quan entrava a classe. Em van fer morir de riure. Són unbon grup aquest!

7.Què t’ha sorprès del fet de treballar al col·le?

Positivament que és molt reconfortant quan repsmostres d’afecte dels alumnes.

Negativament que hi ha dies en els qual encara quevulguis, no hi ha manera de fer avançar amb la classetal i com tenies previst.

Sóc la Bàrbara i vaig néixer a Barcelona fa 29 anys. Vaig estudiar aMataró i a Barcelona, i em vaig llicenciar en història.Abans de fer la substitució d’en Toni Llamas treballava fentproducció d’espots publicitaris i cinema (auxiliar de direcció).

Les mostresLes mostresLes mostresLes mostresLes mostresd’afecte delsd’afecte delsd’afecte delsd’afecte delsd’afecte dels

alumnes són moltalumnes són moltalumnes són moltalumnes són moltalumnes són moltreconfortantsreconfortantsreconfortantsreconfortantsreconfortants

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

26

Delegats

Disseny: Dani Ruizi Jaume Torruella.

Els delegats,Els delegats,Els delegats,Els delegats,Els delegats,

representants de classerepresentants de classerepresentants de classerepresentants de classerepresentants de classe

Alguns delegats de 6è i de 1r d’ESO diuen els seusobjectius:Tranquil·litzar la classe, l’objectiu prioritari.També representar-la davant d’un professor i parlar per ella.Vam fer una fotografia on hi surten tots els delegats de laESO i els de cinquè i sisè, tot i que hi falten alguns perquèno hi eren.També vam entrevistar a una delegada de 4t d’ ESO A i ensva dir la seva opinió sobre el seu consell de classe.

Redactors: Gerard Berenguel i Quimi Castillejos.

Els redactors de l’ED van entrevistar la JúliaPlanas, delegada.

1. Què et va semblar quan vas serescollida com a delegada ?- No m’ho esperava gens, i no tenia gairesganes de ser-ho, però al final vaig dir que sí!2. Tens alguna proposta perquè la tevaclasse evolucioni i sigui millor?- No, perquè la classe millori no tinc queser jo la que digui què s’ha de fer, em sembla.3. Creus que és necessari això delsdelegats ?- Doncs la veritat, no tenen moltaimportància, però si en algun moment laclasse té algun problema amb algunprofessor o alguna cosa així, està bé tenirun delegat que parli per la classe.4. Què en penses del teu consell declasse ?

- És un bon consell de classe perquè ens posem d’ acordfàcilment.5. Quina és la funció principal d’un delegat declasse?- En teoria, representar la classe davant d’ altres classes idels professors i transmetre les seves idees.6. Creus que la teva classe funciona bé ?- Depèn del dia, però més o menys sí.

27

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

CATERINA POVEDA MARTÍNEZ.Òptica optometrista col. núm. 9607.Membre de l’ASSOCIACIÓ CATALANAD’OPTOMETRIA I TERAPIA VISUAL.optica-centrebrock@ubmataro.com

Centre BrockLes meves ulleres...Les meves ulleres...Les meves ulleres...Les meves ulleres...Les meves ulleres...

a la cartera!a la cartera!a la cartera!a la cartera!a la cartera!

«He de portar ulleres, però no me les poso perquè no m’agraden i els companys se me’n riuen.»

Si necessites portar ulleres i no te les poses probablementpenses que els altres no s’adonen del teu problema, peròestàs ben equivocat. Quan algú no hi veu bé de lluny aclucaels ulls sense adonar-se’n per millorar la seva vista. Enaquesta situació els altres veuen clar que tens un proble-ma visual i pots arribar a acabar amb mal de cap de l’esforçmuscular de tant aclucar els ulls. Aquesta situació succeeixespecialment si tens miopia o astigmatisme miòpic i, ambel temps, probablement comportarà un augment de la tevagraduació.

En el cas que tinguis una hipermetropia o un astigmatismehipermetròpic prou importants com per haver de portar lesulleres constantment, si no les portes posades tindràstendència a aclucar els ulls i a estirar els braços per lesactivitats de lectura i escriptura i, per tant, els companystambé se n’adonaran. Per altra banda, després de llegir i/o escriure sense ulleres, serà més fàcil que manifestismal de cap pel gran esforç d’enfocament que hauràs hagutde fer.

En definitiva, evitar portar ulleres quan les necessites,

únicament t’aportarà problemes. Si vols, una altra opcióés adaptar-te lentilles, però, en tot cas, les ulleres conti-nuaran sent necessàries per quan hagis de descansar deles lentilles o quan tinguis alguna malatia d’ulls com és laconjuntivitis.

Les lentilles són també una bona opció en la pràctica delsesports (excepte els d’aigua), però requereixen tenir méscura que amb les ulleres. Depenent de l’edat i de leshabilitats manuals, un nen pot fer-se responsable de po-sar-se i treure’s les lentilles sense l’ajuda dels pares tot ique, de vegades, també han de col·laborar. Així un nensuficientment hàbil i motivat pot aprendre’n normalment apartir dels 6 anys.

D’altra banda, les lentilles són l’única opció en la correcciótotal de diferències de graduació entre un ull i l’altre superiorsa 3 diòptries que amb ulleres són intolerables. A més, enpermetre una visió més natural, faciliten que les miopiesno augmentin tant ràpidament com passa sovint amb lesulleres. També el seu ús és beneficiós quan un dels ulls ésgandul ja que n’afavoreixen l’estimulació.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

28

Campanya Mà Oberta

La Campanya Mà ObertaLa Campanya Mà ObertaLa Campanya Mà ObertaLa Campanya Mà ObertaLa Campanya Mà Oberta

2009 ha tingut un gran èxit2009 ha tingut un gran èxit2009 ha tingut un gran èxit2009 ha tingut un gran èxit2009 ha tingut un gran èxit

Disseny: Gemma Romagosa

La Campanya Mà Oberta 2009 del dissabte dia 3 del passatgener va ser un gran èxit. Totes les sensacions delsorganitzadors de la campanya coincideixen en que ha estatun gran any. Aquest moviment es basa en la recollidad’ampolles, que els participants de la campanya van casaper casa en busca d’ampolles de cava. Tothom coincideix,la campanya d’aquest any ha estat un èxit. La sensació deDavid Codina és molt positiva tant per la quantitat de gentque va participar com per la gran quantitat d’activitats que es

van fer. Es calcula que el total d’ampollesrecollides van ser d’unes 21.234. Aixídoncs, si les prediccions no fallen esreunirà un total de 4.000 euros entretotes les activitats.Una de les majors satisfaccions detothom es el fet que unes 350 perso-nes, voluntàriament, van participar-hi.Tant alumnes, com professors, pares,amics, voluntaris del col·legi Salesians,etc. De cara a l’any que ve, encara nos’ha planificat res de nou, però l’èxitd’aquest any dóna forces, esperances i ganes de que l’anyque vinent se superin els èxits d’aquest.

Redactors: Berta Burrel, Judith Gassó,Adam Oliver, Gerard Coll, Quim Radó iMarc Claveria

La sensació es molt positiva tant per la quantitat de gent que va participar com per la gran quantitatde activitats que es van fer.

La valoració d’aquest any és boníssima

29

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

30

C/ Mossèn Fornells n. 24 baix. Tel. 93 755 09 23 / 93 790 71 04 08301 Mataró

DOLVIMAR CONSULTORS, S.L. & ASSESSORIA WSDOM, S.L.

MEMBRE DE L’ASSOCIACIÓ D’EXPERTS COMPTABLES D’ESPANYA N. 1266

FEDERAT A L’ASSOCIACIÓ PROFESSIONAL D’ASSESSORS FISCALS DE CATALUNYA N. 919

Assessorament i planificació integral de l’empresa:

· Laboral

· Fiscal

· Comptable

· Assegurances

Mitjançant els nostres professionals associats, oferim els serveis de:

· Assessorament legal

· Auditoria

· Elaboració d’informes

· Gestió de cobrament

· Assessorament en protecció de dades

Castell PrimàriaEls alumnes de 3r. i 4t. de primària construeixen un castell medieval

Cicle Mitjà es transportaCicle Mitjà es transportaCicle Mitjà es transportaCicle Mitjà es transportaCicle Mitjà es transporta

a l’Edat Mitjanaa l’Edat Mitjanaa l’Edat Mitjanaa l’Edat Mitjanaa l’Edat MitjanaEl passadís de cicle mitjà canvia la seva aparença «gaudiniana» pels cavallers i els escuts.

Cicle Mitjà converteix el seu passadís en un castell de l’edat mitjana. Els alumnes col·laboren enrenovar el decorat amb l’ajuda dels professors del cicle. Entre tots, alumnes i professors, hanconvertit el passadís de primària en un castell, protegit fins i tot per cavallers.

Durant aquestes últimes setmanes, els alumnes de ciclemitjà han redecorat el seu passadís amb escuts,cavallers i muralles; transformant-lo en una veritablefortalesa medieval. La idea va sorgir a partir del’assignatura de Medi Social, en la qual els alumnes estanestudiant Guifré el Pilós i aquesta època de la històriacatalana. També s’hi suma el fet que durant les horesd’Ed. Plàstica els alumnes van poder treballar els escutsde l’època. Amb l’ajuda de professors i mestres, elsalumnes van decorar el passadís amb escuts i cavallers.Finalment entre els dos cursos van acabar de decorar elpassadís pintant unes grans muralles amb unes gransportes de fusta.

Redacció: ElisendaBancells, AinaMartínez, Marta Poca iClara Soteras

Disseny: Gemma Romagosai Nazha Meziane

31

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Castell primàriaSegons el tutor de 3r. C, Joan Ramon Escámez, el mésdifícil ha estat planificar-ho tot, ja que era un decorat quemai s’havia dut a terme; on s’utilitzaven caixes de cartró i totde material reciclat.En acabar de pintar-ho tot, van veure que li podien donar untoc especial, i per això li van afegir la senyera, que es potveure a dalt de la muralla que envolta el passadís.

En Joan Ramon, també afirma que després de tenir el dracd’en Gaudí al passadís havien de renovar-lo amb un tema depes. Els redactors de l’Estil Directe han pogut parlar ambalumnes que han participat en tot el procés de creació: «Anosaltres ens ha agradat molt i ho tornaríem a fer, va sermolt divertit», confirmen Clàudia Bonilla i Carla Fernández,dues alumnes de tercer.

En canvi, dues alumnes de quart (la Maria Pons i la Laia Pich)afirmen: «Ha estat bé, però va ser molt complicat enganxar lesmuralles, perquè queien». Sembla que tothom ha quedat contentde la feina realitzada i del resultat final. Esperarem amb moltesganes la següent idea que se’ls acudirà als alumnes de ciclemitjà per decorar de nou el passadís. Fins aleshores gaudiremde l’època medieval.

Imatges del passadís de 3r i 4t decorat.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

32

El supermercatEl supermercatEl supermercatEl supermercatEl supermercatde primàriade primàriade primàriade primàriade primària

En Joan Camós, l’Alejandra Cantero, la LauraComella i l’Andrea Gibert entrevisten elprofessor Gustavo Legido.

-Aquesta idea de fer un supermercat al passadís,d’on l’heu treta?Cada any hi ha decoracions als passadissos, i els te-mes van rotant segons el que els professors del cicledecidim, i podem repetir respecte algun any o pensar untema diferent. El que els professors volem és tenir sempreel passadís decorat, depenent de l’època de l’any o dela idea que ens agradi.-Aquesta idea del supermercat, quan la vau fer iper què?Els professors la vam decidir fer per les festes de la llumi aprofitar el dia de les famílies, perquè es veiés elpassadís decorat. Encara que encara tenim posades lesdecoracions de Nadal i de la tardor.-Tots els productes alimentaris que heu utilitzat perfer les diferents parades del supermercat, d’on elsheu tret, com us heu organitzat per aconseguir-los?A nivell de cicle es posa en comú un tema i es pensacom ho podem muntar. Pel que fa al supermercat, vampensar fer-hi diferents botigues que tractessin temesdiferents. Aleshores els vam distribuir per classes, i elsnens mateixos van començar a portar material relacionatamb aquella botiga, i a més a més a classe van pintardibuixos d’aliments que hi tinguessin a veure per poder-los-hi posar.Perquè els pares s’assabentin dels temes que tractem iperquè els nens portin materials, se’ls passa una circu-lar informant-los dels productes que els seus fills han deportar.

-A l’hora de la decoració, hi ha participat tots els nens?Sí, a aquesta edat els agrada saltar-se classe, deixar de fermates o alguna altra cosa per fer una cosa més divertida,que els distreu. La majoria van portar el material que vanpoder aconseguir, i després a classe tots van col·laborarpintant els dibuixos i la decoració de la botiga.-Cada vegada que decoreu els passadissos, quanttemps teniu els decorats?Els decorats no els acostumem a treure quan s’acaba enuna setmana determinada, els acostumem a tenir fins quearriba un altre moment per canviar-los i a vegades, com ara,els seguim mantenint, ja que encara tenim decorats des delNadal.-Sempre que decidiu fer alguna decoració, us portamolta feina tot això, a l’hora d’haver de preparar-ho?Principalment el que més feina dóna és pensar el tema,després, com en el cas del supermercat pensar en què enspodríem basar, distribuir les diferents botigues per classes...i després a l’hora de ladecoració, els professors ensdediquem a fer la decoraciómés gran de la botiga, com elscartells amb el títol d’aquellabotiga, fer un requadre persimbolitzar-la...

33

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Caixa Laietana

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

34

Dia de la PauDia de la pau 2009Dia de la pau 2009Dia de la pau 2009Dia de la pau 2009Dia de la pau 2009

Aquesta jornada cada any es celebra per les mateixes da-tes. Aquest any s’ha fet el dia 30 de gener. Ha estat organitzatper els següents professors:Primària: José Luis Lahoz,Beneta, Emili Orrit, Carme Navas.Infantil: Dolors Calderón, Mònica Pascual.1r cicle: Martín Villares, Sílvia Oliveras.2n cicle: Teresa Castellví.També van haver-hi una sèrie d’alumnes col·laboradors quevan llegir uns escrits. Alguns alumnes en llegien de pau peròd’altres en llegien sobre violència.Els escrits violents anaven a parar a la paperera, mentre que

els que estaven relacionats amb la pau anaven col·locatsa un plafó que, dies més tard, estava exhibit davant de larecepció de l’escola.Els nens més petits de l’escola van llençar globus gegnatsen senyal de pau. Als nens petits els agrada molt aquestdia perquè fan tot un seguit d’activitats prèvies a l’acte.Com cada any també es posa una cançó per fer reflexio-

nar als alumnes. Aquest any la cançó escollida ha estatuna de Juanes, «Odio por amor».

Tot seguit us exposem el manifest per la pau que van llegirels alumnes de Batxillerat:

Obro els ulls i miro el rellotge al costat de la tauleta de nit.

Dia de la pau de l’any 2008

Redactors: Ricardo Lauzurica, NilMarín, Dani Valiente, Santi Vallmajor.

Els que s’impliquen en allòque somien són els queconstrueixen el futur.Ens impliquem en la pau.Complir les lleis afavoreix lapau.

Dissenyadors: Guillem Ruiz i QuimMolina

35

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Dia de la pauJa arribo tard! M’aixeco i em poso les ALL STAR i elprimer jersei que trobo i surto pitant de casa per no arri-bar tard al col·le. Primera hora, mates... Quin pal! Escol-tar aquest home una hora sencera... i així fins a les 13’00h!Mentre parla i escriu fórmules a la pissarra no paro depensar en què faré aquest cap de setmana.Sona el timbre, ja és hora de marxar cap a casa. Avuidino a casa de la iaia. La tia m’ha fet verdura! Ecs, quinfàstic! Mira que sap que no m’agrada!Després de dinar miro una estoneta la tele eixarrancat alsofà i, quan són quarts de 5, en clausuro a l’habitacióamb una pila de coses a estudiar. A la que es fa de nit i

tot és a punt per sopar em criden a la taula i, assegut a lacadira del menjador, mirem les notícies. Cada dia elmateix! Que si la crisi, que si els polítics i el petroli... Iquè pesats estan amb les guerres! I les bombes i elsatemptats! Estic tip de sentir cada dia la mateixacançoneta... Que no m’amarguin a mi! Ja estic cansatde sentir històries que no m’interessen... Jo no puc fer-hires!Obro els ulls. La meva mare em sacseja repetidamentamb llàgrimes als ulls. Em suplica que em desperti i quesortim fora. Al carrer tot són runes i fum, gent corrent icridant. Avui han bombardejat el meu poblat. No he pogutanar a l’escola i ni tan sols sé on para el meu germàgran. Tot és silenci. La por s’ha apoderat de nosaltres...I si ens tornen a atacar? Què hem fet per merèixer això?Mentre miro al meu voltant sense entendre què estàpassant, la meva mare m’agafa del braç amb força i ensamaguem rere un mur de pedra.

Dia de la pau de l’any 2008

Es comencen a sentir nombrosos passos, tots al mateixritme. La meva mare em diu que estigui callat i m’agafaamb força com si patís per les nostres vides. Passa l’exèrcitde soldats per davant nostre. Gràcies a Déu no ens hanvist.Passen els minuts i l’únic que vull és que això s’acabi... Vulltornar a l’escola, vull jugar amb els amics, vull dinar ambels meus pares... Vull tornar a ser feliç!

Aquest any hem volgut que el Manifest del Dia de la Pau fosdiferent. A partir d’aquestes dues històries hem volgutapropar-nos a dues realitats que conviuen en el nostre món.Tots sabem que no podem aturar les guerres ni acabar ambels atemptats i el patiment de tantes persones. El que síque podem fer és actuar aquí, en el nostre dia a dia, com aescola, com a estudiants, com a professors i sobretot coma persones. Desitgem que tothom llenci a la brossa lesbaralles, la desconfiança, la intolerància, l’egoisme i moltsaltres contravalors que avui no hem anomenat.Però sabeu què? No n’hi ha prou de desitjar-ho. Si no actuem,no ho aconseguirem mai. És per això que no podem perdreni un minut més i des d’aquest mateix moment hem decomençar a lluitar per la Pau. No cal fer missions ni gransaccions, però el que sí podem fer és començar a valoraruna mica més tot el que tenim.Amb aquest globus que avui llençarem enlaire, farem elprimer pas d’aquest camí cap a la Pau. Però no només hohem de tenir present el 30 de gener de cada any, sinó totsels dies de la nostra vida perquè podríem ser nosaltres elnen que s’amaga rere el mur amb la seva mare.

Dia de la pau de l’any 2008

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

36

Hi ha qui diu que tothom té un destí marcat; altres, mésincrèduls, creuen que és cadascú qui se’l va forjant. Enmigde la seva bogeria, «Cancun» no deixa clar si defensa unapostura o una altra. L’únic innegable és que el destí,existeixi o no, i els seus condicionants són el pilar d’aquesttext escrit pel camaleònic Jordi Galcerán i dirigit per JosepMaria Mestres, que es retroben professionalment desprésd’onze anys. «Cancun» desvetlla certes reminiscènciesd’obres anteriors de l’autor, com la magistral «Paraulesencadenades» o l’enginyosa «El mètode Grönholm»: lavisió de la vida com un teatre de titelles on res és del totcert ni del tot fals.Les peripècies, enrenous i malentesos de dues parellesenmig d’una calmada tranquil·litat estiuenca basteixen elfil conductor d’una obra que no té cap intenciód’aprofundiment, reflexió ni moralitat. I és que és unargument força més simple i modest d’allò que s’esperade Galceran, així com previsible i mancat sovintd’intel·ligència. L’únic que el fa atractiu és la presència

d’humor: ben dosificat, acurat i causant indiscutible derialles interminables. Les intervencions de Toni Sevilla –que sorprèn el públic amb el que sembla una rauxad’espontaneïtat– i Ferran Rañé són més que imprescindi-bles. Ambdós aconsegueixen una bona fórmula: la mesu-ra justa i l’equilibri perfecte perquè la seva interpretació nocaigui en l’exageració burlesca. La parella femenina, encanvi, formada per les homònimes Lluïsa Castell i LluïsaMallol queda ben lluny d’una bona posada en escena quecau, en certs moments, en la sobreactuació i enl’artificialitat. Afortunadament, però, aquest punt feble que-da compensat per l’encertat decorat, que malgrat és únicno es fa monòton gràcies a una il·luminació benaconseguida.

«Cancun» no deixa de ser una alternativa divertida qualsevolper aquells qui no poden permetre’s el luxe de viatjar fins alvertader Cancun o els costa evadir-se de la realitat.

Selene Sans Pujadas

El club d’espectadorsEl club d’espectadorsEl club d’espectadorsEl club d’espectadorsEl club d’espectadors

del teatre emocionadel teatre emocionadel teatre emocionadel teatre emocionadel teatre emocionaEl passat mes de gener el Club d’Espectadors de Teatre va assistir a la representació deCancun. Us presentem una ressenya de la Selene Sans, la professora de l’aula d’acollida

Cancun, un Galceran a mig gas

37

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Quina és la vostraQuina és la vostraQuina és la vostraQuina és la vostraQuina és la vostra

vocació?vocació?vocació?vocació?vocació?

Les Jornades d’Orientació Vocacional són unsespais on els alumnes de 3r, 4t d’ESO i Batxillerattenen la possibilitat d’aprofundir en un mateix perdescobrir la resposta a preguntes com: quina és lameva vocació, què en vull fer de la meva vida...Per la persona és molt important saber trobar elque es vol fer, no només en el treball, sinó com apersona per saber què es vol aconseguir d’unmateix.Aquestes jornades es realitzen a totes les escolesMaristes de Catalunya i a Valldemia els

Reporters: Enric Álvarez,Miguel Raya, Carles Riera,Gerard Torrents

Disenyadores: Laia Sánchez iPaula Santos

Els alumnes de 3r, 4t d’ESO i Batxillerat fan Jornades d’Orientació Vocacional

L’objectiu és aprofundir en el coneixement personal

organitzadors van ser el cap de Pastoral de l’escola,en David Codina, juntament amb la cap d’orientació,que és la Montse Cases. A més la Teresa Castellvítambé va donar un cop de mà en tota la realitzaciód’aquesta diada.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

38

Túnel del terror

Redacció i disseny: GuillemRuiz i Quim Molina

El túnel del terror més llarg de la història converteix Valldemia en una presóterrorífica

La presó 4K.MS va atraure a molts visitants, van entrar-hi més de 300persones

Després de més de dues setmanes depreparació, va arribar el dia, va ser un matí moltintens de preparació, però al fer-se fosc,Valldemia es va convertir en una presó terrorí-fica. Ho van preparar els Pioners i Caravel·lesde la Soca, però el dia 7 van ajudar monitors,Ròvers i socis, en total unes 40 persones. Elrecorregut era llarg, començava amb la salade l’alcalde, on s’explicava el túnel. Passavena l’hospital i continuaven fins a l’hospitalpsiquiàtric. Pujaven les escales fins a arribaral 1r pis, al gimnàs, allà estaven els homesmés forts de la presó. Continuaven i arribavena la sala on estaven els fills dels presos, queamb el

Una presó de por!Una presó de por!Una presó de por!Una presó de por!Una presó de por!

39

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Edebé

Túnel del terrortemps s’havien tornat bojos. Seguien i arribaven a la cuina,allà menjaven cadàvers i estava tot ple de sang. Pujaven lesescales fins a arribar al 2n pis, van veure les cel·les delspresoners. Continuaven i anaven al museu del crim, allà

recordarien el passat amb Blad l’embalador (Dràcula), Jackel destripador, el noi de la matansa de Texas. Seguien ianaven al circ, on allà els pallassos no eren gens amiga-bles. Continuaven i anaven a veure l’Hannibal. Seguien ianaven on estaven els monjos satànics, uns monjos moltespecials. Baixaven fins a la planta baixa i anaven a lasala de tortures, on es torturava els presos. Continuavenfins a la sala de la cadira elèctrica, que era on els mataven.Baixaven a la sala de cadàvers, on estaven tots els mortsde la cadira elèctrica. Aquí acabava el recorregut d’aquestapresó. Els que van visitar el túnel afirmen que els va fermolta por, tanta, que l’any que ve voldran repetirl’experiència.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

40

Setmana solidàriaSetmana solidària aSetmana solidària aSetmana solidària aSetmana solidària aSetmana solidària a

ValldemiaValldemiaValldemiaValldemiaValldemiaDel 9 al 13 de març ha tingut lloc la Setmana Solidària al col·legi MaristesValldemia de Mataró, on s´han realitzat diversos actes i activitats peraconseguir diners per al nou projecte de SED al Paraguai.

Nou projecte de SEDAquest nou projecte, que ha sigut impulsat per lesprofessores Marta Mas Viza i Maria Elena Araño Planas,

consisteix en l’obtenció de diners per poder construir unamena de carpa fixa feta de bon material a un poblat delParaguai. Un lloc on els habitants del poble es puguin veure

i estar junts sense dependre de les condicionsmeteorològiques.

ActivitatsDurant tota aquesta setmana els alumnes del col·legi MaristesValldemia han fet diverses activitats per a la recollida de diners.Aquestes activitats s´han fet generalment a les tardes a les17:25, activitats com per exemple: jugar a bitlles humanes,afaitar un globus sense que es peti… Són activitats quepretenen fer que els petits es diverteixin i vegin que el queestan pagant per a la seva diversió se li traurà un profit moltgran. Tant que pot fer feliç a molts nois i noies del Paraguai.

Disseny: Quim Molina

Llibreria elLlibreria elLlibreria elLlibreria elLlibreria el

TTTTTramviaramviaramviaramviaramviaTots els llibres que etcalguin quan els necessitis

Plaça Granollers, 1. Tel. 937 995 592

41

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Setmana solidàriaTots els alumnes del col·legi han participat d´unamanera o d´una altra en la setmana Solidària, iaquests alumnes no trauran cap profit material, sinó

la satisfacció de saber que estan fent alguna cosabona per a la societat d’avui dia.L´aula solidàriaCom cada any hi ha hagut una aula on s´han exposat

fotos del poble que es vol ajudar, i que en el seuinterior també podem trobar coses d’aquest poble.També hi ha la possibilitat de veure un PowerPointamb fotos d’una nena que ens mostrava la sevarealitat i que ens convidava a participar en el projecteactual.

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

42

Ajmacor 25 anys

Redactors: Gerard Benguereli Quimi Castillejos. Disseny: Dani Ruiz i Jaume TorruellaRedactors: Antonio Ruiz, Joël Sànchez

Tots estan molt animats per la sevagran festa

L’Aassociació Ajmacor Valldemia en celebració del vint-i-cinquè aniversari han organitzat una sèrie d’activitats perpoder finançar la festa de celebració d’aquests 25 anys devida. Aquesta sortida serà el cap de setmana del 13-14 dejuny a Llinars del Vallès on estan convidats tots els actuals iantics monitors, els nois que estan associats a la associaciói els pares que ho desitgin.Ja s’han fet diverses activitats per a la recaptació de dinerscom el sorteig de la panera de Nadal o el viatge a Caldea quees va sortejar el dia de les famílies junt amb la venda depastissos casolans. També es tenia pensat per Sant Jordi lavenda de roses i fer unes samarretes per anar venent-lesdurant l’any. Aquestes són les principal activitats encara queno es descarta la possibilitat de fer alguna cosa més.La sortida en un principi s’havia parlat que fos un dia, peròs’està plantejant l’opció que sigui tot un cap de setmanadesprés de la petició d’alguns pares i antics monitors del’Associació.Tota l’Associació està mostrant moltes ganes que tot surtibé ja que la festa dels vint-i-cinc només se celebra un cop.Malgrat les petites dificultats els monitors a l’hora de compa-ginar els estudis i la direcció de la associació però estanposant tot el seu esforç per tirar-ho endavant.

L’ associació Ajmacor celebra el seu 25è aniversari

Les noces de plata seranLes noces de plata seranLes noces de plata seranLes noces de plata seranLes noces de plata seran

una super celebracióuna super celebracióuna super celebracióuna super celebracióuna super celebració

43

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Cançó respostaGran èxit de participacióGran èxit de participacióGran èxit de participacióGran èxit de participacióGran èxit de participació

a Primàriaa Primàriaa Primàriaa Primàriaa Primària

Guanyadors de la categoria A:

El grup estava compost per Anna Bosch, Victor Aleñá,Toni Fe, Pol Lorton, Claudia Tabernerré, Nuria Julià, Cristi-na Cerezo, Carla Pasqual, Roser Masip i Judit Tomàs. Lacançó es deia «Podem» i eren el grup Frikitis. Els va cos-tar un mes compondre la cançó, ja que ningú els va ajudar.Els agradava assajar. Ho feien a l’hora del pati i al teatre.Algun membre del grup ja havia guanyar en altres anys.

redactora: Laia Sánchez

Guanyadora de la categoria B:El grup només estava compost per la Safae, i està moltil·lusionada per haver guanyat. Ja havia guanyat altresanys, però en grup, no en solitari. Per fer la cançó vatrigar dos o tres mesos. A l’hora d’assajar, l’ajudava enJuanjo i li va agradar molt.

Els Frikitis

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

44

Carnestoltes

Bona tarda gent de Valldemia!!!Ja ha arribat el meu gran dia.I de festa, bogeria i xerinolaencomanaré tota l’escola.

D’Univers us heu disfressat.Extraterrestres, astronautes, coets...Els petits ho porten molt bé!!Però, a on van els de 6èamb aquests barrets tan esguerrats??!!

Ja ho sabeu, jo sóc el rei CarnestoltesEm diuen el patró dels poca-soltesi vinc a ficar-vos dins del capque per carnaval, tot s’hi val!!

Avui heu compartit l’esmorzarcom és tradició per Dijous Gras.Hi ha alguns nens que en tenen prouamb un trosset de botifarra d’ou.

Però amb els mestres aneu al «tantu»,que a més de menjar «de gorra»,he vist com, després, a sobrevan al Ramiro i es foten un Frankfurt!!!!

M’ha sobtat aquest matíl’esmorzar dels més petits.Estrelles, Sols, Llunes !!No heu deixat ni les engrunes!!!

També tenien molta ganaUns que són una mica més grans.Els Coets, Astronautes i Planetess’han cruspit les senyoretes!!!

I uns altres que mengen «de nassos»són els Estels Fugaços,que amb les Naus Espacials i els Extra-terrestres,tot el dia estan fent festes!!

I ara anem per la Primàriaque, de dieta, no en fan gaire!!I, estudiar???... Ja cal que us hi poseu,o ni el pati aprovareu!!!

Perquè m’han dit que els de primerno saben sumar 1 + 3!I a segon, que es creuen grans, encara no saben ni restar.Amb els de tercer hem de vigilar,

La Galàxia ValldemiaLa Galàxia ValldemiaLa Galàxia ValldemiaLa Galàxia ValldemiaLa Galàxia ValldemiaInfantil i primària es disfressen celebrant l’any de l’astronomia

Per fer la rua de Carnestoltes els alumnes es van disfressar de coses relacionades ambl’astronomia. Així, els alumnes de P3 de dia i de nit; els de P4 es van transformar enastronautes i els de P5 en extraterrestres.Els alumnes de primer de primària es van transformar en coets, els de segon en pirates del’espai; els de tercer i de quart van esdevenir astrònoms esbojarrats i els de cinquè en astresmeravellosos. Tancaven la rua els alumnes de sisè, que disfressats de planetes vanorganitzar la batucada més galàctica de la història del nostre centre.Com no podia ser d’una altra manera, en Mia, disfressat amb una màscara molt carnavales-ca, va comandar la primera rua astral del nostre centre.Per la seva importància us reproduïm aquí el discurs d’en Pellofa, que també va acompanyarels alumnes a la rua i es va acomiadar fins l’any vinent en la gran festa final que tancaval’acte.

45

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Carnestoltesno se saben... les taules de multiplicar.I els de quart no són gaire millorsPerquè no s’enteren de les divisions!A cinquè ja es pensen que són molt valentsPerò… com coooosta posar bé els accents…I els de sisè, els que més s’han d’esforçar,encara no saben ni descomposaaaaar!

I com pot ser, nenes i nens,si jo us veig intel·ligents,que no voleu estudiar gens???Què passa en aquesta escola?Que, potser els profes no «molen»??Contesteu-me, sense por,Són els vostres mestres prou bons???Segur que no...(temps perquè els alumnes cridin)

Doncs, no serà que no els vigilen.Estan controlats a tota hora.I no n’hi ha prou amb el director,que ara tenim subdirectora!!!!

I què me’n dieu del menjador?Amb els seus plats tan suculents.Si mengeu bons aliments,és gràcies a l’administrador.

Així, els que us quedeu demà a dinarDescobrireu que la vida és molt dura.Per carnestoltes: «Menú especial»!!Un enooooorme plat de verdura!!!

I per oblidar que estem en crisi,pensem en coses que van com cal.Com, per exemple, la nova WI-FI,llàstima que no «xuta» a Pastoral.

Un altre que heu de vigilarés en Mia, la palmera.Que no para de viatjaramb la Colla gegantera.A Menorca van triomfari ara toca Formentera!!!

I, què va passar per «la Candelera»???Ai, les Festes de la Llum...Ja deu ser cosa de bruixes,que aquell dia, que tothom esperasigui tradició que caigui pluja.

Res més, us deixo amb la diversió.Ens veurem per l’any que ve.Sempre i quan el d’Educacióno foti les vacances del febrer.

I ja podeu començar a ballar,que avui és Dijous gras.I això s’ha de celebrarfent rua, salts i voltes,

Ara tots amb mi a cridar:VISCA EL REI CARNESTOLTES!!!

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

46

Properes activitats

Infantil- P3- 23 d’abril: Paradetes de Sant Jordi.- 28 d’abril: “Sant Jordi el Cavaller” (Sala Cabanyes).- 20, 21, 22 de maig: Aniran de colònies a Cant Montcau(Parpers).- P4- 23 d’abril: Paradetes de Sant Jordi.- 28 d’abril: “Sant Jordi el Cavaller” (Sala Cabanyes).- Mes de maig: Programa d’animació a la lectura.- 10, 11, 12 de juny: Aniran de colònies a Cant Miqueló(Centelles).- P5- 23 d’abril: Paradetes de Sant Jordi.- 28 d’abril: “Sant Jordi el Cavaller” (Sala Cabanyes).- 20, 21, 22 de maig: Aniran de colònies a els Porxos(Vilanova de Sau).Primària- 1er de primària- Mes de maig: Audició ( Vallvidreres).- Mes de maig: Programa d’animació a la lectura.- 10, 11 ,12 de juny: Aniran de colònies a Can Què(Esponellà).- 2on de primària.- Mes de maig: Taller d’educació viària: el bon vianant.- 10,11, 12 de juny: Aniran de colònies a el Rourell (La Valld’en Bas).- 3er de primària- 2 d’abril: teatre no em ratllis.- Mes de maig: Taller d’educació viària: Conec els bombers

i col·laboro amb ells.- Mes de maig: Programa d’animació a la lectura.- 17-19 de juny: Aniran de colònies a La Closa ( Castellarde’ N’Hug).- 4art de primària- Mes de maig: concurs de cant coral. ( el Masnou).- Mes de maig: Programa d’animació a la lectura.- 17-19 de juny: Aniran de colònies a El Xalió (Mieres, laGarrotxa).- 5è de primària- 2 d’abril : Cosmocaixa (Barcelona).- 15 de maig: Història del jazz ( a l’escola).- 22 de maig: Museu Hª Catalunya / Imax (BCN).- 17-19 de juny: Aniran de colònies a Can Castellar (Vallgorguina).- 6è de primària- 2 d’abril: Visita el Museu de la Música ( Barcelona).- 15 de maig: Història del jazz ( a l’escola).- 22 de maig: Poble espanyol (Barcelona).- 17-19 de juny: Aniran de colònies a La Cinglera (Vilanovade Sau).-1er d’ESO-5 - 8 de maig: aniran de Crèdit de síntesi a Planoles.-2on d’ESO-5 - 8 de maig: aniran de Crèdit de síntesi al Delta de l’Ebre.-3er d’ESO- 4 - 8 de maig: Aniran de crèdit de síntesi a Mataró.-4 d’ESO- 4 - 9 de maig: aniran de viatge de fi de curs a Londres.

Batxillerat17 d’abril. Festa de Promoció

Els reporters de l’estil directe us mostrem les sortides que es realitzaranal col·legi en el darrer trimestre.

47

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

12345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456123456789012345678901234567890121234567890123456789012345678901212345612345678901234567890123456789012123456789012345678901234567890121234561234567890123456789012345678901212345678901234567890123456789012123456

SAPS QUE... 26 PÀG. 1

Especial festa

anyal

55555 22222

Núm. 26ABRIL2009

• L’associació dels Antics Alumnes Maristes de Mataró agrupa tots els exalumnes

maristes de la ciutat, tant de l’antic col·legi del Sagrat Cor com de Valldemia.

• Entitat d’exalumnes maristes, degana de tot l’Estat, fundada el 1912.

• Domicili Social Col·legi Valldemia – La Riera 124 – Apartat correus, 6 – 08300 MATARÓ• Telèfon a disposició dels socis núm: 600 470 067 Fax: 93 757 09 10

• E-mail: valldeantics@gmail.com

• Aquest butlletí es tramet de forma gratuïta a tots els associats, junt amb l’ESTIL DIRECTE

SAPS

QUE...Butlletí informatiu de l’Associació

d’Antics Alumnes Maristes de Mataró

FFFFFesta anesta anesta anesta anesta anyalyalyalyalyal

11111

La festa dels antics alumnesde les promocions 1959 1984

FFFFFrancecs S.rancecs S.rancecs S.rancecs S.rancecs S.

SSSSSanfont-Tanfont-Tanfont-Tanfont-Tanfont-Triariariariaria

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

48

SAPS QUE... 26 PÀG.2

FESFESFESFESFESTTTTTA ANYA ANYA ANYA ANYA ANYALALALALAL

L’acte va començar ambuna missa oficiada perMossèn Marsal. Després de

les acredetacions elsassistents han pogutconviure entreells fins a l’horade fer la visitaguiada alcentre. Aquestfet els haretornat a lainfantesa i ar e c o r d sinobl idables,que tal i comha afirmat un

assistent els ha omplert els ullsde llàgrimes d’emoció.Mentrestant s’ha realitzat la

junta ordinària iextraordinària enquè s’ha comentatuna notícia de «laVanguardia» enquè s’informa que laprimera junta delsantics alumnesdata del 2 del 2 del’any 1902. D’altrabanda, en aquesta

mateixa junta s’hanaprovat els nous estatuts del’entitat.Abans del dinar

s’ha fet l’aperitiu i lesesperades fotos de grup. Uncop realitzades els assistentshan passat al menjador del’escola on han gaudit d’unsmoments reconfortants i d’undinar agradable. Mentre seservia el cafè s’ha procedit alsorteig de la fotografia delcol·legi, gentilesa del senyorMasachs, d’una xasca, d’unlot de vins de les Avellanes id’un cap de setmana al’hostatgeria dels germansMaristes a les Avellanes.L’acte ha acabat amb ellliurament del record nominal

49

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8SAPS QUE... 26 PÀG.3

50 anysd’ant icsalumnes

25 anysd’ant icsalumnes

FESFESFESFESFESTTTTTA ANYA ANYA ANYA ANYA ANYALALALALAL

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

50

SAPSQUE... 26

PÀG. 4

FESFESFESFESFESTTTTTA ANYA ANYA ANYA ANYA ANYALALALALAL

EEEEESTILSTILSTILSTILSTIL D D D D DIRECTEIRECTEIRECTEIRECTEIRECTE

per als assistents que ho havien sol·licitat i amb el parlament del president dels Antics, Sr.Josep Prat, i de tres membres representatius de les dues promocions.En aquest enllaç podeu veure-hi les fotografies de la jornadah t t p : / / p i c a s a w e b . g o o g l e . e s / e s t i l d i r e c t e /FestaAnticsAlumnes2009Prom598402?authkey=Xwj3maeNUyg&feat=directlink.

La podeu també enllaçar des de la pàgina www.valldemialumni.org

51

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8SAPSQUE...

26 PÀG

5

HOMENHOMENHOMENHOMENHOMENAAAAATTTTTGEGEGEGEGE

Francesc de S. Safont-Tria i CabotHOMENATGE AL SOCI 2009Parlar amb en Safont-Tria i dels maristes... demana temps i resumir unahistòria de molts capítols. Des del primer moment et parlarà del seu mestre,el GERMA DOROTEO; una institució per a tothom, que ell va poder viure enprimera persona. Els mèrits com a soci els té tots i el seu tracte amable,sincer i sobretot la virtut del bon humor el converteixen en «espècie»protegida per a amics i coneguts. A partir d’ara ja sabreu que es diuFrancesc de Sales i més coses...

Quins records té de l’escola SantJosep?A l’escola hi vaig anar a l’any1931, que va ser l’any de laRepública. El curs 31-32 va serel que vaig començar al carrerSant Josep. Jo venia d’un«col·legi nacional» que endeien, al carrer Sant Antoni, queera del senyor Joaquim Galí.Era un mestre particular peròamb ensenyament nacional.Érem uns 60 o 65 alumnes aclasse. Jo en tinc un granrecord. Un home queensenyava cultura icivisme. Aquell mestreensenyava a ser dignede la societat. Quan jovaig entrar al col·legi delsGermans Maristes per miva ser un gran xoc. Ambel senyor Galítreballàvem en societat.Era com si fos unasocietat allà dins, teníemtractes i fets. I és clar, elsGermans Maristes era unordre diferent, no severa,però estava basada enla religió, el sistema

d’ensenyament, la missa, elparenostre, les oracions... eratan diferent que per mi va serun trauma. Vaig trobar a faltaruna espècie de llibertat social.Allà el primer any vaig ser delsúltims de la classe, no hiencaixava. Fins i tot vaig perdrela gana, no tenia humor, novolia jugar... va ser unatransformació total. Però desprésvan venir les vacances i alcomençar al segon curs ja vaig

tenir per professor el germàDoroteo.I a partir d’aquí les coses vancanviar?Llavors va ser una altra cosa! Elgermà Doroteo era un homeavançat al temps, socialmenti humanament. Em vaig sentirmés bé allà dins la classe. Eraun home que tenia unapercepció de l’individufantàstica. Vam entrar enmolta amistat i em va analitzar

i estudiar. Va veureque jo era undesaprofitat, em vadir:»Tu vals, però aquíno t’hi trobes bé». Emva fer explicar comvivíem al col·legi i vamestablir una amistatfantàstica. A partird’allà ja em vaencomanar feines,activitats... Em va dirque jo valia permatemàtiques i peridiomes, em vacomençar a fer classesespecials a fora

Red

acto

r: Q

uera

lt Fl

otat

s

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

52

SAPSQUE... 26 PÀG. 6

HOMENHOMENHOMENHOMENHOMENAAAAATTTTTGE: SGE: SGE: SGE: SGE: SAFAFAFAFAFONTONTONTONTONT-----TRIATRIATRIATRIATRIAd’hores i vaig entrar amb tantail·lusió i vaig donar tantaconfiança a aquell home, queper a mi ha estat, no un ídol,perquè d’ídols no en podemtenir, però després la vida m’hademostrat que per mi va ser ungran home, que em va orientarmolt bé.Pel que m’explica, el GermàDoroteo ha estat com unexemple a seguir.Aquest home per a mi ha estaten el fons de la vida un mirall.Era exigent amb mi eh, no etpensis. Jo tenia 10 anys, peròera un home que et sabia ferentrar i valorar el sentit de lavida. S’assemblava al senyorGalí. Sempre em deia: «mira, situ saps una cosa i altres no lasaben i és intranscendent, no etpreocupis, te la calles. Si hi hauna cosa que s’ha de saber i tula saps i a la resta els és profitósde saber... tu l’expliques.Sempre guardant el secret del’individu que produeix aquellaaltra cosa».Com era el col·legi en aquellaèpoca?A la mateixa classe hi havia 3cursos, impartien l’ensenyançageneral i llavors per separatfèiem els deures de cada curs.La base era la mateixa però lesactivitats eren diferents. Llavorscada setmana hi havia elbutlletí cultural on ens posavenles notes de cultura i decomportament. El meu pare eramolt sever i jo vaig començar aportar a casa «sobresalientes» entot. Si en tenies dos era«mención de honor» i llavorsentraves al quadre. Enmatemàtiques vaig ser elprimer, amb idiomes també i elque sobresortia sobretot era eldibuix, amb el professorSaragossa. Això a mi em va

donar ànims perquè em sentiaafalagat, perquè a vegadesem posava com a exempleamb els més grans: «No us endoneu vergonya, aquest mossotque resolgui el problema ivosaltres no», deia.Imagino que tot això es vatrencar amb l’arribada de LaGuerra Civil.Exacte. Cadascú va anar acasa seva. L’any 36 va serl’últim que vaig estudiar al’escola. Amb la guerra hi haviadificultat de menjar, nosaltresteníem amistats que erenpagesos i vaig anar a treballaral camp a l’any 1937. Era unxaval, però almenys teniapatates i amballò fèiemcanvi per oli,cafè, etc.I un copacabada laguerra?Acabada laguerra es vatornar ao r g a n i t z a rl ’ a s s o c i a c i ód ’ a n t i c salumnes i joem vaig tornara apuntar.Llavors hihavia un noi,en Puigverd, que era de lajunta, era tresorer. Em va venira veure i em va dir que haviaacabat el mandat i m’ho vaproposar a mi. El meu caràcterse sentia molt identificat amb elgermà Doroteo, em vaencarregar alguns treballsparticulars. Ell feia ajudeseconòmiques però sense que sesabessin. Quan veia una casaque tenia un problema, miravade solucionar-lo. Els deia alspagesos «necessito diners

perquè hauríem d’ajudar aaquest i l’altre». El dissabte a latarda érem uns quants queanàvem cap a les hortes i quanels pagesos el veien venir japosaven la mà a la butxaca i lipreguntaven «quant?» Llavors eldiumenge sortint de missapassàvem comptes, fèiemsobres i ens deia «aneu a talcasa i porteu això».Expliqui’m com va néixerl’anomenada «Associació deldesvalgut».Nosaltres des d’aquí anàvemajudant però llavors enTarrades, que va fer molts dinersa Amèrica, va voler ajudar mési vam fundar «L’associació del

desvalgut». Aquest Terrades és elmateix de la residència delcamí del mig. El germà Doroteoera el president, en Tarrades elque posava els calers i jo elsecretari particular. I aquí hepogut valorar el Germà Doroteocom a home avançat en eltemps. En Tarrades va posar unfons i de tant en tant feiatrameses perquè ell s’estava aMèxic. El germà Doroteo escuidava de repartir-ho i joportava els comptes. Em va fer

SAPSQUE...2

6 PÀG

7

jurar la constitució dient quemai de la vida podria dir d’onvenien els dines i mai de la vidaningú podia saber on anavena parar. Durant uns anys vamfer una feina molt bona. Lanorma era: nosaltres hemd’ajudar, portar els comptesben nets, però ningú ha desaber què fem, on anem nid’on venim.Però vostè continuava treballantmentre ajudava a tota aquestagent?Sí, sí. Jo vaig anar de pagès ales Cinc Sènies i hi vaig treballarfins acabat la guerra, l’any 39.Després vaig anar a treballar ala fàbrica al carrer Sant Antoni,a Can Jaume Andreu i a leshores lliures anava a Sant Josep.I després vaig anar a treballaral despatx de Can Fontdevila.Suposo que a Mataró i, senseque se sapigués, hi ha gent queha tirant endavant gràcies al’ajuda anònima del germàDoroteo.Hi ha gent que gràcies algermà Doroteo avui són«poderes» a Mataró,políticament i econò-micament. Però de tot el fet solsen quedo jo de testimoni, dedocument cap per ordre del

testament del propi germà. I emva fer jurar a davant d’un cristque jo mai explicaria qui haviaestat beneficiari de les ajudesdurant aquells anys.

Un petit reconeixement algermà Doroteo ha estat posar elseu nom a un carrer.

L’antic alcalde, en Manel Mas,havia estat alumne dels Maristesi sabia la labor social realitzadaen benefici de molta gent dela ciutat, fossin o no anticsalumnes. El primer testimoni jaen fou la concessió de laMedalla de la Ciutat i l’alcaldeMas ho completà accedint defer-li un homenatge-record,aconseguir un nom d’un carreri una plaça. El dia de lainauguració, que feia molt fred,jo havia de fer un parlament ino vaig poder, em va quedarun nus a l’estómac. I com aanècdota, simultàniament, elsalumnes de l’altra escolatambé vam aconseguir unaplaça en record de l’anticmestre Joaquim Galí, que es diula plaça de la palmera. Hetingut 2 mestres i tots dos ambnom d’un carrer, aixòm’honora, eh!!

I què va passar amb l’Associaciódel desvalgut?L’associació dels desvalguts vadesaparèixer i el fons que hihavia va anar íntegre al’església de sant Josep.Segurament pel bon record degermà Doroteo i de l’escola,vostè va formar part de la juntad’antics alumnes durant molt detemps.Primer vaig ser tresorer, desprésvicepresident, despréspresident en funcions, ifinalment president durant 10anys. De junta en volia sertothom però de responsabilitatsno en volia ningú. Hi haviahagut una sèrie de molt bonspresidents com en RamonNogueras, Valentí Rodón, ToniCabot i jo m’hi vaig trobar moltbé.Com va néixer la novaassociació que unia anticsalumnes de les dues escoles?Quan van tancar el col·legi deSant Josep ens van dir que aValldemia ens donarien unahabitació per fer les reunions. Jovaig dir que no perquèsemblaria un govern a l’exili. Sino hi havia col·legi, per tenirrelació amb antics alumnes auna habitació, ja ho podíem fer

HOMENHOMENHOMENHOMENHOMENAAAAATTTTTGE: SGE: SGE: SGE: SGE: SAFAFAFAFAFONTONTONTONTONT-----TRIATRIATRIATRIATRIA

SAPSQUE... 26 PÀG. 8

a casa d’un particular. Desprésvaig presentar una propostad’unir les dues associacions, lesjuntes i fer-ne una de sola. Peròa Valldemia molta gent s’hi vanegar. Al carrer Sant Josep erauna escola de gent menestral,gent treballadora, classemitjana, pagesos... en canvi aValldemia hi havia gent defora, d’una categoria socialmés alta. Vam tenir forçadiscussions. N’hi havia moltsque no ens volien perquèdeien que perdrien laidiosincràsia, però al final vapoder més la raó i vam fundarl’associació d’antics alumnesmaristes de Mataró. A mi emvan voler donar un càrrec peròvaig dir que no, vaig ser vocali prou. I sempre més m’heimplicat amb reunions iesdeveniments. M’he sentitmolt identificat amb l’ordremarista i puc dir que hi ha moltbona gent a l’associació.Què diria a la gent jove per quèformés part de l’associació?Ui! És complicat. Ara elcontacte entre la gent s’haperdut. La societat no éssolidària com era abans. Lamajoria de gent no saben totel que es fa des de l’associaciói que hi poden col·laborar pertan sols 15 euros l’any. Es dónaafecte i estima als professors iúltimament han posat enmarxa les beques i els concertsque és molt bo i interessant.Si estimen l’escola, que no s’hopensin, que s’hi apuntin. Elsdiners són ben gastats, en pucdonar testimoni, i tal solsrepassant els fulls de la revistaja es donaran per satisfets.Té alguna anècdota, peracabar?Fins i tot passa amb els veïns,nosaltres som amics de tots elsveïns del carrer. En canvi, arahi ha veïns que gairebé no esconeixen. Aquests dies jo heestat malalt i això ha estat uncontinu de gent amunt i avalli això dona molta vida, peròsembla que el contacte humàes va perdent.Abans, als alumnes queestaven apunt de plegar elsdonàvem unes insígnies, que

eren tres violetes. Jo sempre quesurto al carrer la porto al damunt.Un dia estava a una clínica deBarcelona perquè em trobavamalament i em van dir que eldoctor no em visitaria si noestava a la ll ista. Llavors unmetge em va dir «vostè ésmarista?» i jo li vaig dir que sí,però que no era germà. Li vaigexplicar que venia d’urgència ique potser no em visitarien. Sensesaber-ho, aquell era el meudoctor i em va fer passar davantde tots. Resulta que era elpresident dels maristes de Sants.Imagina si va valer aquella

petita insígnia.I ara, a què es dedica?Un cop jubilat, vaig a cursos ixerrades, i també escric, faigpoesia, fins i tot en tinc algunade publicada. I cada anyescric una nadala per lesamistat i la família. Jo ara esticfent una recopilació del meucarrer, perquè m’agradaescriure. I començo explicant elnom de cada casa. La gent esconeixia per àlies, per motiuscom «Ca la negra, Calxato»,etc. I ara vaig a casa dela família i els pregunto coses...I amb això m’entretinc.

HOMENHOMENHOMENHOMENHOMENAAAAATTTTTGE: SGE: SGE: SGE: SGE: SAFAFAFAFAFONTONTONTONTONT-----TRIATRIATRIATRIATRIA

XV Torneig de FiresXV Torneig de Fires Organitza: Organitza:Club Esportiu Valldemia-MaristesClub Esportiu Valldemia-Maristes

30, 31 de maig

i 1 de juny de2009

16 equips de bàsquet16 equips de bàsquetii

8 equips de futbol8 equips de futbol

55

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

Il·lustració: Alícia Floriach

abril de 20

09

ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8ed 5

8

56