esquema relleu d’espanya
DESCRIPTION
Esquema relleu d’Espanya. El relleu . Meseta . SubMeseta Nord o Conca del Duero Sistema Central Submeseta Sud Muntanyes de Toledo. Unitats interiors de la Meseta. Serralada Cantàbrica Montes de Lleó Massís Galaic Sierra Morena Sistema Ibèric. Sistemes que voregen la Meseta. - PowerPoint PPT PresentationTRANSCRIPT
1
Esquema relleu d’Espanya
2
El relleu.Meseta
Unitats interiors de la Meseta
SubMeseta Nord o Conca del DueroSistema CentralSubmeseta SudMuntanyes de Toledo
Sistemes que voregen la Meseta
Serralada Cantàbrica Montes de Lleó Massís GalaicSierra Morena Sistema Ibèric
Unitats exteriors a l'Meseta
Depressió de l'EbrePirineusCadena Litoral CatalanaSistemes BèticsDepressió del Guadalquivir
Relleu insularBalears → Serra de Tramuntana.Canàries → Teide
3
La Meseta. Altiplà elevat (altitud mitjana de 600 a 700 metres) Principal unitat de relleu peninsular 45 % de la superfície peninsular Condiciona la disposició de les altres unitats del relleu Al seu interior es distingueixen dos grans unitats: SubMeseta Nord i
la SubMeseta Sud A més els Monts de Lleó, el Sistema Central i els Montes de Toledo. Voregen la meseta: el massís Galaic, la Serralada Cantàbrica, el
Sistema Ibèric i Sierra Morena
4
Unitats interiors de la Meseta. SubMeseta Nord o Conca del Duero: Elevada plana de 700-800
metres d'altitud estesa al llarg d'uns 50.000 km² Sistema Central: Compost de les serres de Gredos, Béjar,
Guadarrama, Ayllón, Gata i l'Estrela Submeseta Sud: Formada per dos conques, la del Tajo i la del
Guadiana, separades pels Monts de Toledo Muntanyes de Toledo: Divideixen la SubMeseta Sud en dos
conques hidrogràfiques, Tajo i Guadiana. Destaquen la Serres de Guadalupe, la Serra de Sant Pere i la de Sant Mamed, esta a Portugal
5
Sistemes que voregen la Meseta. Serralada Cantàbrica: discorre paral·lela a la costa, amb cims
entre els 2.000 i 2.500 metres. Destaquen els Pics d'Europa Montes de Lleó: a l'extrem nord-occidental de la Meseta Massís Galaic: cims aplanats, relleu suau, altitud mitjana de 500
metres. Sierra Morena: discorre al llarg de 400 km pel sud de la Meseta.
Destaca Despeñaperros. Sistema Ibèric: en destaquen les serres d’Albarracín i el Moncayo.
6
Unitats exteriors a la Meseta. Depressió de l'Ebre Pirineus: conjunt muntanyós més elevat d'Espanya (Aneto, Mont
Perdut i la Maladeta). Cadena Litoral Catalana: serralada litoral, la depressió prelitoral la
serralada prelitoral (Montseny, Montserrat i Montsant) Sistemes Bètics: Cadena Penibètica (Sierra Nevada). depressions
Intrabètiques, sadena Subbètica Depressió del Guadalquivir
7
Els arxipèlegs: Balears i Canàries. Illes Balears:Illes majors: Mallorca, Menorca i Eivissa Illes menors de Formentera, Cabrera i Conillera Les Balears formen part del Sistema SubbèticAltura màxima: serra de Tramuntana Illes Canàries:Situades a l'oceà AtlànticSón terres d'origen volcànicPaisatge canari típicament volcànic
8
La hidrografia.Vessant cantàbric
Rius
Rius curts i amb cabal abundant i regular Nervion, Nalon i Navia
Vessant atlàntic
Vessant mediterrani
Rius llargs i força cabalosos.Miño, Duero, Tajo, Guadiana i Guadalquivir
Curts i amb una forta irregularitat estacionalTúria, el Xúquer i el SeguraL'Ebre (928 km): únic gran riu peninsular que aboca a la Mediterrània
6.3. El clima.
9
10
Clima oceànic o atlàntic.
Característiques
Nord i oest d’Espanya
Temperatures suaus tot l’any Hiverns temperats i estius frescos i breusAmplitud tèrmica reduïda Precipitacions regulars tot l’anyPrecipitacions superiors al 800 mm anualsMés de 100 dies de pluja a l’any
11
Clima mediterrani continentalitzat.
Característiques
Interior peninsular
Temperatures molt contrastadesTemperatures mitjanes hivern: entre 4º i 6ºCTemperatures mitjanes estiu: entre 20 i 24ºCPrecipitacions escasses i irregularsPrecipitaciona inferiors als 500 mm Precipitacions es concentren a la primavera i la tardor
12
Clima mediterrani típic.
Característiques
Sud i est de la península
Temperatures mitjanes anuals entre 14 i 18ºCHiverns suaus (mitjanes entre 10 i 12º C)Estius càlids entre 22 i 26ºCTemperatures més elevades a l’interior de la vall del GuadalquivirPrecipitacions escasses i molt irregularsPrecipitacions se concentren a la tardor i primavera.
13
Clima de muntanya.
Característiques
Zones elevades
És el més fred i amb precipitacions més abundantsEstius més curts i hiverns més llargsPrecipitacions durant tot l’anyPrecipitacions s’incrementen amb l’alturaAls cims més elevats, les neus es produeixen durant molt mesos a l’anyMicroclimes segons la gradació en altura, l’orientació del relleu i la direcció dels vents
14
Clima subtropical.
Característiques
Arxipèleg canari
Temperatures càlides i constants tot l’anyMitjanes entre 18 i 20º C a la costa i 10º C a les zones altesPrecipitacions escasses (entre 100 i 300 mm)L’altitud eleva aquestes xifres a les muntanyes
6.4. El paisatge.
15
16
La vegetació atlàntica.Paisatge ric, però transformat
Bosc caducifoli (roure i faig)
Altres espècies: bedoll, castanyer, auró, til.ler i grévol
A les proximitats dels rius: vern, avellà, salze, servera, moixera ,
freixa
Repoblacions d’espècies no autòctones: eucaliptus i pinars
Destrucció del bosc → landes
Prats (per a la pastura)
17
La vegetació de l’interior.
Grans extensions de terrenys en guaret i de camps conreats
Vegetació és de tipus xeròfil
Arbres més baixos que a la zona atlàntica.
Espècie més estesa: carrasca
Menys nombrosa: Surera
Escassos boscos (a àrees de muntanya)
Boscos de roure i, sobre tot, pinars
També boscos de ribera junt als rius formats per oms, salzes, verns i
freixes.
18
La vegetació mediterrània.
Activitat humana → desaparició dels grans boscos
Espècies més abundant: alzina costanera o carrasca i algunes espècies de pins (pinassa i pi mediterrani)
En alguns llocs → sureres
Grans àrees de garriga
Altres espècies abundants: estepes, brucs i ullastres
19
La vegetació de muntanya.
Distribució de la vegetació en pisos
1) Cims: zones de roques nues i glaçades
2) Segon pis: prats
3) Tercer nivell: landes i matollars
4) Diferents pisos arboris
20
La vegetació canària.Gran varietat
Plantes xeròfiles (aulaga, tabaiba i cardones)
Arbres (palmeres i dragos)
Densos boscos (de laurisilva i de pi canari)
Espècies subalpines (violeta del Teide)