Espais naturals de Catalunya

Espais naturals de Catalunya

A Catalunya hi ha bastants espais naturals per aquests sn els ms principals:

Gran part de les zones protegides corresponen al terme municipal de Castell d'Empries, per el parc tamb s'estn per Palau-saverdera, Pau i Peralada, entre altres municipis. El parc consta detres zones de reserva natural integral: l'illadeCaramany, lesLlaunes i elsEstanys(entre els quals hi ha el de Vilat), i una zona de parcial. En total t una extensi de4.866 hectrees. Al nord est delimitat per la Muga i al sud, pel Fluvi.Al parc trobem una flora i una fauna variades. Destaquen els tamarius (arbustos capaos de viure en terrenys salobres), el jonc mar, el canys i la salicrnia.Pel que fa a lafauna, hi podem observar gran quantitat derptils(tortuga de rierol, lludri llistat, serp d'aigua),amfibis(granotes diverses, trit verd),peixosi mamfers (conill, mostela, toix, daina). Tamb els omnipresents insectes i els animals ms emblemtics de les zones humides, elsocells, tant els que hi viuen tot l'any com els que s'hi estan una temporada, en la seva ruta cap al sud, al final de l'estiu, o cap al nord, a la primavera.

El Parc Nacional d'Aigestortes i Estany de Sant Maurici s l'nic parc nacional de Catalunya, que abasta 105 quilmetres quadrats. Est situat entre elPallars Sobiri l'Alta Ribagora. La principal caracterstica que t s l'aigua:rius,cascades,estanys,valls glacialsi gaireb200 llacsde muntanya, entre els quals hi ha l'estany de Sant Maurici, un espai bellssim al peu dels Encantats.

Al Parc Natural de l'Alt Pirineu hi ha gran nombre d'espcies protegides, tant animals com vegetals, i una varietat en el paisatge que va des dels boscos mediterranis fins a la flora alpina. El poble d'Alins ofereix la possibilitat d'admirar un dels molts arbres peculiars de la zona per l'antiguitat o per la mida: l'Avet del Pla de la Selva, un arbre catalogat com aMonument Natural.

Al paisatge destaquen l'estany glacial de Certascan, el ms extens del Pirineu, i laCigalera de l'obaga de Baleran, un dels cingles ms profunds de Catalunya. Per potser el ms conegut s laPica d'Estats, el cim ms alt de Catalunya, que ha esdevingut tot un smbol.El parc abasta tamb nuclis de poblaci de fins a quinze municipis, on es pot gaudir d'un patrimoni cultural fora interessant, tant a nivell arquitectnic com arqueolgic i d'obres d'art sacres.

Les dues grans serralades del Cad i Moixer, unides pel coll de Tancalaporta, formen unabarrera muntanyosaall on es troben el Pirineu i el Prepirineu. En aquesta zona se situa el Parc Natural del Cad-Moixer. Els seus vessants formen cingleres escarpades. Els massissos delPedraforca, la Tosa i el Puigllanada formen unitats diferenciades.Lavegetacisriqussima: es coneixen unes 1.400 espcies i subespcies vegetals, algunes d'endmiques, com el julivert d'isard. Quant a lafauna, s rica i variada, i en aquesta destaca elpicot negre, smbol del parc.

La pennsula del cap de Creus est situada a la part ms oriental de la pennsula Ibrica, a cavall dels termes municipals de Cadaqus, el Port de la Selva, la Selva de Mar, Llan, Vilajuga, Pau, Palau-saverdera i Roses. Aqu trobem el Parc Natural del Cap de Creus,primer parc maritimoterrestre del pas.El parc contdues zones protegidesdiferenciades: laterrestrei lamartima. A la zona terrestre s'inclouentres paratges naturals d'inters nacional: el que va del cap Gros al cap de Creus, al nord, que cont una reserva natural integral, la delcap de Creus, amb les illes de la Maa Major i s'Encalladora; el depunta Falconeraal cap de Norfeu, al sud (aquest ltim, tamb s reserva natural integral), i el de laserra de Rodes. Totes les illes i els illots de l'entorn mar del cap de Creus sn, aix mateix, Paratge Natural d'Inters Nacional.L'amplitud de lazona marinaprotegida oscilla entre les 1,3 i les 0,2 milles mar endins, ambtres reserves naturalsparcials: elsFarallons, elcap de Creus(entre l'illa de Culler i cala Jugadora) i elcap Norfeu.

El Parc Natural de la Serra de Collserola limita amb les valls dels rius Llobregat i Bess, al sud i nord respectivament, amb el pla de Barcelona a l'est, i amb el Valls a l'oest. La serra de Collserola t ms de8.000 hectreesi el seu cim ms alt s el fams Tibidado.Laflora del parcs la tpica d'una serra mediterrnia prxima al mar, amb boscos de pi blanc (Pinus halepensis), principalment a la banda que mira al Valls, i vegetaci baixa de mquies, matolls i prats, a part de camps de conreu. T una poblaci estimada de 10.000 milions d'arbres i ms de 1.000 espcies de plantes.Pel que fa a lafauna, hi sn presents gaireb totes les espcies prpies del bosc mediterrani, amb ms de 190 classes de vertebrats.A part de la riquesa natural, la interacci entre l'sser hum i la natura ha creat unvalus patrimoni cultural i arquitectnicque s'ha de preservarEn aquest sentit, cal destacar elpoblat ibric de Ca n'Oliveral terme municipal de Cerdanyola del Valls, elscastells medievals de Castellciuri delPapiol,masies(la Torre del Bisbe o Can Cat) i lesnombroses ermites i esglsies, com Santa Maria de Vallvidrera o Santa Maria de les Feixes.

El delta de l'Ebre s l'hbitat aqutic ms important de Catalunyai presenta una riqussima varietat d'ambients: riu, mar, badies, platges, dunes, salobrars, bosc de ribera, llacunes costaneres, illes fluvials i ullals conviuen amb els arrossars, la pesca, l'agricultura, la ramaderia, la caa i el turisme.Laconfluncia del medi mari delcontinentalafavoreix una elevada diversitat d'espcies de peixos, unes cinquanta. Quant alsocells, han estat citades ms de 400 espcies i aplega algunes de les colnies de cria d'ocells marins ms importants de la Mediterrnia. La flora presenta 764 espcies.

El delta del Llobregats molt important per a l'avifauna, ja que s un punt estratgic dins la ruta migratria de la Mediterrnia occidental que uneix Europa i frica. Al Delta s'han citat ms de 360 espcies d'ocells, aquesta xifra s una de les ms altes d'espcies vistes a la Pennsula Ibrica.El Delta s, per a les aus, zona de descans, de muda, d'alimentaci, de nidificaci o d'hivernada. Es considera una rea d'importncia global en els inventaris cientfics, ja que acull espcies de conservaci prioritria al nostre continent. Per aix va ser declarat zona d'especial protecci per a les aus (ZEPA), perqu acull importants poblacions d'ocells d'inters comunitari prioritari.Els espais naturals del riu LlobregatSituats al marge dret del tram final del riu Llobregat, ocupen unes 145 ha i hi ha una gran diversitat de flora i fauna. Hi podem trobar els principals paisatges del Delta: jonqueres, prats humits, pinedes, canyissars, platges i estanys litorals, com ara el de Cal Tet i el de Ca l'Arana. Aquests espais formen unDelta en miniatura.

El parc, que compta amb una superfcie que s'apropa als800 quilmetres quadrats, acull ms demil espcies botniques. A ms, s'ha convertit en lareserva de cabra hispnicams important de l'Estat. Altres animals destacables del parc sn el voltor, el linx ibric, l'guila daurada, el merlot blau, l'escur o la madrilla.El visitant hi trobar dos climes clarament diferenciats: al vessant sud-est el paisatge s tpicament mediterrani, per a la part occidental la temperatura es torna ms freda i amb ms precipitacions per les cotes que superen els mil metres d'altitud. El punt ms alt s el mont Caro (1.447 metres), d'on es poden veure els Pirineus i les illes Balears si el dia s clar.Al masssabunden les coves, lesgorguesi elsavencs. Un exemple sn les erosions que provoca el riu Matarranya al seu pas per la muntanya, que causen unes formes espectaculars.

ElParc Natural del Montgr, les illes Medes i el Baix Terengloba el masss muntanys del Montgr, l'arxiplag de les illes Medes amb el seu fons mar de preuat valor ecolgic, i els aiguamolls que forma el riu Ter en desembocar a la badia de Pals.El masss del Montgr s la gran formaci calcria que fa de frontera natural entre el Baix i l'Alt Empord. T una extensi de2.300 hectreesi est format per tres muntanyes, totes lleugerament superiors als 300 metres d'alada: lamuntanya d'Ull(o puig Anill), lamuntanya del Montgri elMontpl.La petja humana al masss del Montgr es remunta al paleoltic, com demostren els vestigis trobats en diverses cavitats existents. La ms destacada s elcau del Duc, al vessant sud del masss, a 200 m.s.n.m, com si vigils el poble de Torroella. Formada a partir de les filtracions d'aigua que van anar dissolent la pedra calcria, va ser habitada fa uns 300.000 anys, a causa d'una posici estratgica, a recer dels vents de tramuntana.L'arxiplag de les illes Medes, situat aproximadament a un quilmetre de la costa de l'Estartit, s l'nica reserva marina del pas i comprn 21,5 hectrees terrestres i 511 hectrees marines. La part emergida est formada per set illots: la Meda Gran, la Meda Xica, el Carall Bernat, els Tascons Grossos, els Tascons Petits, el Medellot i les Ferrenelles. Tot plegat, els ltims contraforts del masss del Montgr en el seu cam cap al fons del mar.Precisament aquest fons mar s el que dna un valor excepcional a les Medes i les converteix en un indret nic a la Mediterrnia, molt apreciat pels submarinistes d'arreu del mn. En aquest fons destaquen les poblacions d'algues, els herbeis de posidnia, els coralls, diverses espcies de peixos, els crancs, les estrelles de mar, etc.Histricament, les Medes han estat un indret que ha captivat l'sser hum i l'ha motivat a acostar-s'hi, tal com revelen les restes de naufragis trobats a les aiges circumdants. De fet, s'hi han localitzat naus gregues enfonsades, mentre que les illes han amagat durant segles vestigis que fan pensar que s'havien fet servir com a necrpolis.

La serra de l'Albera s'estn pel tram oriental dels Pirineus, des del coll del Perts fins a la Mediterrnia. s un espai d'inters natural i paisatgstic de primer ordre, amb zones d'una vegetaci frondosa, antiga i diversa, i edificacions i vestigis humans antiqussims.Separa les dues planes del Rossell i de l'Empord. Els cims ms alts sn elpuig Neuls(1.257 metres), elpuig dels Pastors(1.167 metres), elpuig dels Quatre Termes(1.156 metres) i elpic de Sallafort(992 metres).Dins de la serra hi ha diversosespais protegits: l'occidental, deRequesens-Baussitges, i l'oriental, deSant Quirze de Colera - Balmeta, separats per la zona del coll de Banyuls.El primer presenta unavegetaci rica i variada, amb sureres, alzinars, castanyedes, rouredes i fagedes, aquestes ltimes molt importants, ja que sn les ms orientals de la pennsula Ibrica.L'altra zona t caracterstiques tpicament mediterrnies, amb vegetaci escadussera, en gran part a causa dels devastadors incendis forestals que han assolat la zona les ltimes dcades, brolles i matollars. s aqu on encara sobreviuen duesespcies animals protegidesen perill d'extinci: latortuga mediterrniai lavaca de l'Albera, de la qual noms resten uns 400 exemplars al mn.La zona presenta una densitat demonuments megalticsconsiderable, la ms elevada de Catalunya, amb gran quantitat de dlmens i menhirs, com el de la Murtra oPedra Gentil. Destaca tamb el patrimoni d'art romnic, amb una gran quantitat de parroquies,ermites

El Pedraforca creix de manera impressionant en una rea molt petita, formada durant milers d'anys per l'erosi dels materials calcaris i de les margues toves, que li han donat el seu particular i especial perfil. Est situat als Prepirineus de la comarca del Bergued, i integrat dins delParc Natural del Cad-Moixer.Tot i la vetlla per la conservaci que el Patronat del Masss du a terme des de 1982, any que foudeclarat Paratge Natural d'Inters Nacional, a la muntanya encara es poden observar els efectes de la destrucci del relleu a causa de les explotacions mineres d'extracci del carb, moltes realitzades a cel obert. L'espai t una superfcie de1.671 hectrees, repartides pels municipis de Saldes i Gsol, ambds al Bergued.Al Pedraforca, totes les vies per les parets i les arestes, les agulles i els canals han estat ben explorades perescaladorsd'arreu del mn, que han assolit el cim per tots els vessants possibles. De lluny o de prop, la peculiar silueta de l'anomenada Enforcadura, que uneix el Polleg Superior, a 2.497 metres d'altitud, amb l'Inferior, a 2.400 metres, ha fascinat durant anys tothom que s'hi ha apropat. La muralla nord s la que t l'aspecte ms impressionant, amb un tall brutal fins a 800 metres per sobre de la vall del Gresolet.

El masss del Montseny, Parc Natural iReserva Mundial de la Biosfera, abarcantOsona, laSelvai elValls Oriental.El Montseny est format per la carena del tur de l'Home (1.706 m), les Agudes (1.703 m), el Matagalls (1.697 m) i el pla de la Calma (puig Drau, 1.344 m). El travessen els rius Congost, la Tordera i la Riera Major. Una combinaci que fa que la vegetaci sigui riqussima i tingui una fauna molt abundant.Delpatrimoni culturalen destaquen les construccions megaltiques de la serra de l'Arca, la villa romana deCan Terrers, les moltes esglsies medievals, els nombrosos castells, els masos fortificats del Bellver o la Sala, el conjunt delTagamanenti l'ermita de Sant Segimon.

Montserrat s unmasss emblemticsituat alBages, elBaix Llobregati l'Anoia. El cim ms alt s el Sant Jeroni (1.236 m), i entre els ms destacats hi ha els Ecos, el Cavall Bernat, els Frares Encantats i les Agulles.La vegetaci s d'alzinars, rouredes i pinedes i un gran nombre d'arbusts. La fauna no s especialment rica a causa de la pressi humana. Compta amb indrets d'inters arquitectniccom elmonestir, centre de peregrinaci notable.

El bosc de Poblet, juntament amb les valls o barrancs de la Santssima Trinitat i del Tillar han estat declarats Paratge Natural d'Inters Nacional per la Generalitat de Catalunya, figura que garanteix una protecci superior a la de Parc Natural, amb l'objectiu de preservar l'entorn del monestir cistercenc. Les terres del parc abasten 2.276 hectrees.

Aquest espai natural es troba a la Conca de Barber, al vessant nord de les muntanyes de Prades, integrades en el sistema de la Serralada Prelitoral Catalana. s tamb en aquest paratge on neix el riu Francol, que desemboca a la ciutat de Tarragona.El bosc de Poblet compta amb la reserva d'alzines ms gran de Catalunya i l'nica comunitat de roure reboll. Aix mateix, posseeix nombrosos exemplars de castanyers centenaris. Altres espcies arbries presents al parc sn el pi blanc, la pinassa, el pi negre, el teix, el cedre o l'avet. Habiten els boscos porcs seglars, toixons, cabirols i musaranyes menudes, i els sobrevolen guiles daurades i cuabarrades i, a menor alada, pica-soques blaus i merles d'aigua. Al peu de les muntanyes, a 500 metres sobre el nivell del mar, el cultiu predominant s la vinya.L'orientaci nord del territori i la notable alria que assoleix amb el seu pic ms alt, el tossal de la Baltasana, de 1.202 metres, li donen un clima lleugerament ms fred i humit del que li correspondria per la latitud. Abunden les fonts naturals, moltes de les quals donen una aigua amb alt contingut en ferro.

La presncia humana al parc ha estat elevada des de la fundaci del monestir.

El conjunt de Sant Lloren del Munt i l'Obac constitueix una formaci muntanyosa que s'inscriu en dues comarques, elValls Occidentali elBages. El paisatge s de bosc d'alzina, pi blanc, roure i avellaner i roca pelada. Est perforada perms de tres-centes coves i avencs.De fet, sn dues serres separades per la riera de les Arenes que s'uneixen al nord pel coll d'Estenalles. Els seus cims ms alts sn la Mola (1.104 metres) i el Montcau (1.057 metres).Al cim de la Mola hi ha elmonestirde Sant Lloren del Munt (segle X), amb l'esglsia romnica i altres edificacions posteriors, on ara hi ha un restaurant. Hi abunden restes arqueolgiques neoltiques i medievals: masos, cases a la roca, barraques de vinya, pous de gla, fonts.

El Parc Natural de la Serra de Montsant ocupa el territori corresponent als municipis de la Bisbal de Falset, Cabacs, Cornudella de Montsant, la Figuera, Margalef, la Morera de Montsant, la Vilella Alta, la Vilella Alta i Ulldemolins.Paisatgsticament, es poden observar unitats ben diferenciades per una de les caracterstiques ms com i representativa s el relleu abrupte de formes arrodonides fruit de processos d'erosi del material calcari. D'aquests processos en sn producte les nombroses balmes, coves, avencs i barrancs.El Parc disposa d'una gran riquesa faunstica, amb espcies endmiques i molt rares a Catalunya. Mamfers com el ratpenat de ferradura gran, el gat salvatge o la cabra salvatge; rapinyaires com l'guila cuabarrada, l'guila daurada, el falc pelegr o el xoriguer, invertebrats com la somereta de Montsant o rptils com la tortuga mediterrnia, aix com aus, amfibis, i peixos. Pel que fa a la vegetaci, les alzines i els arbustos dominen bona part del paisatge que els cedeix la roca, tot i que tamb hi estan fora representades les pinedes de pi blanc i pi roig, aix com les rouredes en determinades zones. Cal destacar en aquest punt l'existncia d'arbres monumentals: el Teix de la Cova (Margalef) i el Saquer de Fontalba (Ulldemolins).I si una cosa diferencia Montsant d'altres Espais Naturals Protegits, s el seu patrimoni immaterial, espiritual i cultural, relacionat amb un conjunt de valors, histrics i actuals que acompanyen la Serra. Nombroses ermites poden trobar-se al Parc Natural (Sant Bartomeu, Sant Antoni i Santa Magdalena, Sant Joan del Codolar)Per no sn les niques empremtes que l'sser hum ha deixat al llarg dels segles al territori; masos, innombrables elements de pedra seca i fins i tot jaciments arqueolgics en sn altres exemples.

El Parc Natural de la Zona Volcnica de la Garrotxa acull 38 cons volcnics, ms de vint colades de laves basltiques i molts atractius biolgics i culturals. Abasta onze municipis, la majoria a la riba del Fluvi.La vegetaci s variada i exuberant, ms de mil espcies en un territori d'alzinars, rouredes i fagedes, entre les quals laFageda d'en Jord. Acull una gran diversitat faunstica.Els volcans ms emblemtics sn els deSanta Margarida,MontsacopaiCroscat, el ms gran de la pennsula Ibrica i el ms jove.

ADRI DOCAMPO6A2-01-2017Escola Llums del Nord