1. EDUCACI INCLUSIVA Proposta d'Escola Inclusiva en el context educatiu Bones PrctiquesbyVernica, Mari ngels i Nria

• Com a projecte

2.

Objectius per a aconseguir unes Bones Prctiques:Augmentar la presencia, la participaci i el progrs dels alumnes.

3. ALUMNES Famlia Escola de pares i mares Professors Especialistes relacionats amb la docncia i escola Comunitat educativa PRESNCIA PARTICIPACI PROGRS 4. CONTEXTE ESCOLAR

Centre escolar de primria en una ciutat de 10.000 habitants que t dues lnies per a cada nivell o curs. L'economia de la poblaci prov principalment de la indstria, comer, la ramaderia i l'agricultura.

5. Nivell socio-econmic mitja amb alumnes del pas i alumnes procedents d'altres cultures, principalment rab i romanesa tamb hi ha alumnes de l'tnia gitana i alguns xinesos. 6. Les famlies del pas sn majoritriament de dos fills i tamb n'hi ha d'un sol fill; en contraposici de les famlies immigrants que sn almenys de 4 amb una diferncia d'edat notable. 7. L'escola compta amb 28 mestres i tamb hi ha una tcnica d'educaci infantil. 8. L'escola acull alumnes amb necessitats educatives especials. Hi ha una alumna amb deficincia visual i una altra auditiva. Hi ha alumnes amb afectacions neurolgiques lleus. D'altra banda hi ha alumnes amb problemes de relaci social i de comportament. Finalment hi ha alumnes de procedncia socio-econmica baixa que afecta a la seva adaptaci escolar. 9. En la mateixa poblaci hi ha un centre d'educaci especial i tamb una associaci que acull un centre de terpia ocupacional i un centre especial de treball. 10. ALUMNES Famlia Escola de pares i mares Professors Especialistes relacionats amb la docncia i escola Comunitateducativa Societat Consell escolar Consell comarcal AMPA Centre de recursos Escola Ajuntament PRESNCIA PARTICIPACI PROGRS 11. Comunitat educativa CSMIJ CDIAP Associacidalumnes deducaci especial Societat Ajuntament Centre de recursos Consell Comarcal EscolaAMPA Consell escolar 12. LES TRES P DELSALUMNES

Potenciar la participaci activa des de all com

13. Participar segons les capacitats, competncies...

Presncia dels alumnes a laula.

14. Sense presncia, no hi ha participaci ni integraci

Aprenentatge, resultats i participaci segons les seves possibilitats i situacions.

15. Procs progressiu 16. Suports naturals i normalitzats Participaci : Presncia : Progrs : 17. Nivells de participaci 18. Plantejament i objectius per a augmentar la presncia dels alumnes en el centre escolar :

Creaci d'espais de relaci docent:

19. En aquest espai es pretn que hi hagi una comunicaci i coneixena entre tots els professionals de l'escola per a expressar i compartir vivncies, reflexions i inquietuds relacionades amb l'mbit personal de cara a afavorir l'mbit professional. Amb aix volem aconseguir que hi hagi una collaboraci i un treball cooperatiu. 20. L' assistncia en aquest espai es planteja com a un grup obert per a facilitar les relacions laborals. 21. Creaci d'escola de pares i mares: 22. L'objectiu s aconseguir la participaci dels pares i mares en l'mbit escolar. Es proposen reunions per a tractar temes relacionats amb l'educaci dels seus fills/es i d'altres aspectes de caire social, cultural i sanitari. En aquestes trobades els pares i mares tamb poden compartir les seves experincies i responsabilitats familiars. 23.

Diari personal

Bstia (nivell alumne aula escola)

Distribuci i treball a laula:metodologia i situaci espacial

Activitats adaptades a la inclusi: activitats individuals, de grups i per projectes.

24. Els objectius segents fan referncia a laparticipaci , tot i que sn parallels a la presncia. Cal buscar estratgies perqu tots els alumnes participin de la dinmica daprenentatge segons les seves competncies i habilitats. Objectius i propostes:

Elaboraci dun diari personal per tal de treballar les inquietuds, emocions...

25. Utilitzaci de la bstia, en la qual shi poden ficar missatges personals referents a nivell descola, aula, inquietuds... aquests missatges es treballaran a nivell descola durant assemblees. 26. Cal procurar una bona distribuci espaial del mobiliari a laula (proposem espais amb U). 27. Realitzaci dactivitats que aportin possibilitats per a tothom. A la vegada es duran a terme activitats de tipus individual, en grup i per projectes. 28. Nivells de presncia 29. Per tal dafavorir la presncia dels alumnes, s a dir, que tots els alumnes estiguin a laula totes les hores, sestableixen els segents objectius:

Crear elements que permetin que permetin veure els objectius dels alumnes en conjunt

30. Aconseguir la presncia total dels alumnes a laula. 31. Oferir un currculum adaptat a les necessitats de lescola. Cal que els aprenentatges estiguin contextualitzats als alumnes, localitat, situaci... s a dir, fa falta la municipalitzaci dels aprenentatges. 32. El mestre ha de ser capa de modificar i reconduir els seus actes i la classe. 33. Prejudicis: jutgem sense saber. Parem, mirem i reflexionem sobre qu passa Fomentar la retroalimentaci: devoluci del procs educatiu.

Diari de prctica docent- diari dels alumnes: imatges i escrits sobre emocions.

34. Hem de ser observadors, expressar-nos i deixar expressar-se. 35. Avaluaci dactivitats: qu hem aprs? Com shan sentit? Qu els ha semblat? 36. Nivells de progrs 37.

Adaptaci curricular: hem dadequar el currculum.

Contextualitzaci: situaci alumnes - municipalitat.

38. Progrs personal dins de les seves prpies possibilitats. La resta del grup ha de respectar les possibilitats dels propis i dels altres. 39. Aprenentatge cooperatiu, junts i multinivell. 40. Adaptacions personals. 41. Canvis en el sistema educatiu. 42. Aprofitar els recursos varis. 43. Entorn inclusiu 44.

Un cop aconseguits lapresnciai la participaci arribem al progrs. Cal que aconseguim que tots els nens aprenguin, noms aix aconseguirem un bon model descola inclusiva. Proposem:

Retroalimentaci: devoluci, qu he aprs?, com mhe sentit durant lactivitat?...

Respectar les possibilitats de cadasc i la dels altres.

Procurar aprenentatges multinivell, multiedat, aprenentatges cooperatius.

Aprofitar els recursos que ens ofereix lentorn. Aconseguir ser partcips dun entorn inclusiu que a la vegada ens permeti aprendre tots junts.

45. LES TRES P DELSPROFESSORS

Potenciar la participaci activa dalumnes

46. Creaci i reconducci dactivitats plantejades 47. Projectes, activitats individuals i en conjunt

Presncia dels alumnes i especialistes docents a laula.

48. Integraci i participaci

Aprendre a aprendre

49. Aprendre junts i els uns dels altres 50. Suports naturals i normalitzats 51. Progrs dintre de capacitats i situacions Participaci : Presncia : Progrs : 52.

Formaci continuada

53. Diari prctica docent

Coresponsabilitat/ Responsabilitat

54. Treball cooperatiu 55. Espais de relaci docent 56. Formaci de centre que respongui ales necessitats del centre

Actitud activa i inclusiva

57. Activitats plantejades 58. Ubicaci dinmica i fsica del professor 59. Vinculaci amb lalumne 60. Promoure elements a plantejar a laula 61. Autodeterminaci: nens responsables del seu procs INDIVIDUAL CENTRE AULA Professors 62. Objectius per a aconseguir unes bones prctiques per tal d'augmentar la presncia, la participaci i i el progrs del Professorat en la seva funci docent.

Considerem que s important contemplar aquesta actuaci en diferents apartats o nivells. Tots tres estan interrelacionats entre ells:

63. 1.A nivell del centre 64. 2.A nivell de l'aula 65. 3.A nivell individual 66. 1.A nivell del centre :

El professorat forma part d'un centre a on hi ha altres persones amb les quals interacciona i treballa en conjunt.

2.A nivell de l'aula:

El mestre/a o professor/a tamb est dintre del grup dels alumnes i s un membre ms dins d'aquest amb la seva funci com a guia, per tant s molt important tamb prendre conscincia de la seva manera d'actuar en el grup i com es relaciona amb els alumnes.

3.A nivell individual

El professor/a ha de tenir una visi de progrs continu de la seva carrera com a professional.

67. Per la qual cosa,per aconseguir la presncia, participaci i progrs proposem una srie d'espais o llocs d' interacci i formes d'actuaci en els tres nivells. Tamb hem de tenir present en tots aquests nivells : qu fem?, com ho fem? I per qu ho fem o per a qu ho fem? 68. 1.A nivell del centre A. Treball cooperatiuB. Espais de relaci docent C. Formaci a nivell de centre

A: Treball cooperatiu:

Els professor/es hem d'adonar-nos de que no estem allats i que la millor manera de treballar s en equip de forma cooperativa. La visi conjunta s proporciona ms eines i maneres d'aconseguir unes bones prctiques de la nostra funci com a docents.

B: Espais de relaci docent:

L'escola o els centres han d'oferir a la plantilla de professors/es espais a on hi hagi una comunicaci oberta de les seves necessitats, propostes o inquietuds de la seva prctica diria. La idea s crear un grup obert de relaci docent, voluntari a on els professors hi puguin assistir per a parlar d'aspectes personals o coses que els preocupen relacionades amb el seu treball al centre.Aquest espai pot ser autogestionat o dirigit per un professional especialitzat en dinmica de grups. La presncia de les persones en aquest grup obert pot afavorir les relacions interpersonals; d'aquesta manera es promou la participaci de tots els membres del grup i ser ms fcil desprs treballar en conjunt, resoldre preocupacions, aclarir actuacions, aportar noves maneres de plantejar el treball, recollir experincies prvies de companys/es en situacions passades, etc. Tot aix servir per a una millora de la nostra qualitat de vida personal i professional implicant un progrs en la nostra evoluci com a educadors.

C. Formaci de centre:

Aquests cursos es faran en funci de les necessitats reals del centre i dels mateixos professors. La Direcci del centre , en el seu rol de lideratge, ha de proporcionar als docents cursos de formaci tils i funcionals d'acord amb la realitat local del seu municipi a on s'ubica l'escola. Aix mateix els professors/es poden manifestar la seva conformitat o consens amb aquesta formaci i tenir el comproms d'assistncia per tal de que suposi la seva formaci un benefici per a l'escola. 69. 2.A nivell de l'aula A. Ubicaci fsica del professor/a B. Actitud activa i inclusiva de cara als alumnes C. Activitats i mtodes de treball. (Nota: Si treballen dos professionals o ms dins d'un grup d'alumnes heterogenis caldr contemplar aquesta variable per a donar referents clars, compatibles implicant un treball cooperatiu dels docents).

A. Ubicaci fsica del professor/a

La presncia, participaci i progrs dels alumnes estaran en funci de com el professor/a interacciona amb el seu grup d'alumnes. Pensem que la forma en qu el docent es situa i es mou per l'aula condiciona la seva relaci amb els alumnes i l'accs que ells mateixos tenen vers al professor/a.

B. Actitud activa i inclusiva de cara als alumnes

Ser important tamb l'actitud que el educador/a transmet als estudiants, si es tenen en compte les necessitats de tots i adequant el context del que es fa i a on es fa en cada cas. L'actitud activa i oberta del professor/a facilitar la comunicaci amb la resta dels nens/es.

C. Activitats i mtodes de treball

Les activitats i forma d' implementaci, metodologies, etc. han d'estar ben programades i adaptades. Han d'sser obertes i amb possibilitats de modificacions si es dna el cas o si hi ha canvis que ho justifiquin. En totes les tasques que es proposin s'han de tenir en compte els propsits directes i indirectes que volem aconseguir.El docent ha d'implicar als seus alumnes en el seu aprenentatge fent-los responsables del seu progrs educatiu; d'aquesta manera es potencia la corresponsabilitat dins de l'aula. 70. 3. A nivell individual A. Formaci continuada B. Diari de prctica docent

A. Formaci continuada

Cada docent ha de considerar el benefici que obt a partir de la formaci continuada per a les seves bones prctiques. El reciclatge acadmic al llarg de la seva vida professional s necessari per a adaptar-se als canvis socials, culturals, econmics i tecnolgics de la societat actual.

B. Diari de prctica docent

Aquest document en forma de diari vol recollir les vivncies, experincies i reflexions de les taques de cada dia. Escriure sobre el que passa a l'aula s un procs que permet veure i plasmar la realitat. Posar en el paper el que veiem, sentim o necessitem canviar ens situa en una actitud crtica i dinmica de com podem fer, actuar i reconduir les nostres prctiques posteriors. 71. LES TRES P DELSPARES

Participar activament en les xerrades i activitats proposades

72. En creaci dactivitats i projectes 73. Vinculaci amb escola i alumnes

Presncia dels pares en reunions i consells escolars

74. AMPA

Aprendre a aprendre

75. Aprendre junts i els uns dels altres 76. Suports materials i naturals 77. Procs progressiu alumnes- pares- escola Participaci : Presncia : Progrs : 78.

Vincles personals

79. Famlia i professionals directes i multidireccional per afavorir diferents punts de vista i perspectives.

Aparell de gesti de recursos per gestionar les necessitats dels alumnes i els pares dins i fora del centre

80. Organitzaci i coordinaci 81. Promoure participaci i inclusi de tots dins de la comunitat educativa

Xerrades educatives o de caire social, sanitari i recreatiu

82. Assessorament evolutiu, psicolgic, i inquietuds dels mateixos pares 83. Cooperaci i involucraci PARES/ MARES Tutories AMPA com a associaci Espais. Escola de pares i mares 84. Objectius per a aconseguir unes bones prctiques per tal d'augmentar la presncia, la participaci i i el progrs dels Pares i Mares dins de la relaci escola i Famlia.

1. Vincle famlia i escola

85. 2.Associaci de Pares i Mares dels alumnes AMPA 86. 3. Escola de Pares i Mares 87.

Vincle famlia i escola

L'escola ha de garantir unes bones relacions entre els pares i mares dels alumnes i el professorat.

88. A travs de les tutories existeix un espai de contacte a on es pot obtenir informaci directa dels pares/mares per entendre millor als alumnes i oferir-los unes condicions ptimes de cara al seu aprenentatge. En alguns casos caldr investigar ms enll i contrastar les informacions aportades pels pares/mares amb d'altres professionals de l'entorn educatiu social i sanitari, com ara altres mestres, monitores de les activitats extraescolars, assistent social, psicleg/a, infermer/a, metgessa, etc. 89. L'escola estableix tamb contactes collectius amb les famlies a travs de reunions amb pares i mares per tal d'informar d'aspectes essencials de la prctica docent i la responsabilitat prpia dels pares i mares com a educadors dels seus fills/es. 90. La presncia dels pares i mares en aquestes reunions en alguns casos s ms difcil que en les tutories individuals. Els mestres han de convocar individualment als pares i mares que no han assistit a les reunions conjuntes i explicar la importncia que t la seva assistncia en aquestes. Aix pot ajudar a implicar ms als pares i mares a sentir-se vinculats i presents en l'escola dels seus fills/es. 91. Tamb l'equip docent planificar activitats escolars que permetin la participaci dels pares a l'escola. Per exemple en les festes que es celebren al llarg de l'any, actes culturals, etc. 92. 2. Associaci de Pares i Mares dels alumnes AMPA

Els pares i mares es senten representats en l'escola i d'aquesta manera la seva presncia directa o indirecta els situa en una actitud proactiva i participativa. Les relacions de l'escola amb l'AMPA poden servir de mediaci per a obtenir una optimitzaci dels recursos materials i humans que reben les associacions del pares i cobrir necessitats generals i tamb lesparticulars d'alguns alumnes.

93. 3. Escola de Pares i Mares

Creaci d'una escola de pares i mares. A l'igual que els mestres es formem i reciclen per a ser educadors, les condicions actuals de la nostra societat impliquen tamb estar preparats per a ser pares i mares. La creaci d'un espai com a escola de pares i mares pot beneficiar a tots en general.

94. Es poden oferir xerrades sobre aspectes del desenvolupament infantil i juvenil, tamb conferncies sobre l'alimentaci i mesures sanitries. Aconsellar sobre les activitats recreatives i de lleure ms adients a les edats dels alumnes, etc. 95. Els pares i mares poden assistir a reunions en grup per a parlar de les seves inquietuds, preocupacions i compartir amb els altres pares i mares les seves vivncies de l'educaci del seus fills i filles. En aquest espai els pares i mares poden fer activitats conjuntes i assistir amb els seus fills i filles, aix pot estar obert per als alumnes que no estan encara dins l'escola i pensen formar-hi part; d'aquesta manera aquesta escola de pares i mares pot ajudar a la incorporaci i adaptaci posterior d'aquests nous alumnes. 96.

Nria Bargall

97. Maria ngels Miret 98. Vernica Martnez Bones Prctiques