6

L’alumnat sol estudiar emprant la memòria repetitiva, que utilitza només l’hemisferi es-querre del cervell, llegint i tornant a llegir els

llibres i els resums. En canvi, amb l’esquematitza-ció –elaborant guions, esquemes, quadres sinòptics i mapes conceptuals– qui hi intervé és l’hemisferi dret del cervell, responsable de la memòria fotogrà-fica, que garanteix un rendiment major.

El guió és la representació gràfica de l’estructura del text; és com un arbre de fulla caduca a l’hivern, després d’haver estat esporgat. L’esquema és el guió amb informació afegida; és aquest mateix ar-bre en primavera, quan hi broten nombroses rames i fulles fins formar una copa frondosa. El quadre sinòptic és una combinació de columnes i fileres que s’utilitza per a comparar informació. I el mapa conceptual és la representació d’un conjunt d’idees interconnectades.

Ningú no seria capaç d’imaginar que un cotxe, mal-grat eixir de fàbrica amb quatre rodes, circulés no-més amb les del costat esquerre. Però sí que trobem normal que l’alumnat estudie aprofitant només l’hemisferi esquerre del cervell, deixant el dret per escolaritzar. I això no és correcte. Per tant, cal en-senyar els/les alumnes a classificar gràficament la informació sobre el paper, perquè aquesta puga ser fotografiada nítidament per la vista i dipositada en la targeta de memòria, l’hemisferi dret del cervell.

Així, podrem construir un edifici ben alt, amb uns fonaments sòlids i una estructura de pilars i bigues consistents que aguantaran el pes que li posem damunt. Però, treballant de la manera tradicional, només construirem cases de fang premsat que s’en-fonsaran quan el pes hi resulte excessiu.

ESTUDIARAMB BASEevariSt donetPofessor d’Educació Secundàriaevaristdonet@hotmail.com

Mètode basat en l’aprenentatge de l’esquematització per a facilitar als joves la síntesi dels continguts de les matèries. Aquest mètode ha estat aplicat amb èxit a diversos centres educatius. Amb exemples pràctics.

ISBN: 978-84-95510-46-4152 pàginesBlanc i negre

Enquadernació espiral205x205 mmPreu: 11 euros

Ens consta que els teus interessos com a escrip-tor no provenen inicialment del món de la ficció. Com arriba Vicent Sanchis a fer literatura?L’origen està en la meua fal·lera per conèixer la his-tòria de l’entorn on visc, que em ve de quan es-tudiava el batxiller a l’institut Josep de Ribera, de Xàtiva; per això, entre finals de 1985 i primers de 1995, vaig escriure una Introducció a la història de Rafelguaraf... Supose que pel temps i per l’esforç es-merçat, aleshores em vaig plantejar continuar escri-vint, però amb un canvi: des de la narrativa, contar històries situades en un context històric, a partir de documents i de la informació que m’havia proporci-onat fer aquella monografia.

I la teua tendència a ubicar els llibres en llocs que no existeixen en l’actualitat (Berfull, Ter-nils), és un recurs literari o, potser, una manera de marcar distàncies amb la realitat?No existeixen com a pobles, però les restes ens con-ten coses a qui sabem escoltar-les o a qui ens in-teressen. En tot cas és per ambdues coses. Quant a Berfull, va ser un recurs literari per motivar l’interès i despertar la consciència d’una societat que hauria de tindre més sensibilitat per la cultura i pel patri-moni històric. En el cas de Ternils, ha sigut perquè volia que funcionara com un poble-tipus valencià, xicotet, rural; un model que es poguera extrapolar a una part del País Valencià. I és també per marcar distàncies amb la realitat que m’envolta; com una mena d’espai personal de llibertat (allò que en altra

VICENT SANCHIS

«SENSE MORDASSES

CONTE AQUESTES

VIVÈNCIES»

època déiem per hobby). A mi no m’agraden algunes coses que veig en la societat, i potser per això es-cric. Darrerament ho faig fins i tot per teràpia, per distraure’m o evadir-me.

Explica’ns quina és la motivació més important que et va dur a escriure Cendres de Ternils.Com diu la narradora, no sé ben bé per què se’m va ocórrer escriure aquesta història; però te’n diré dues. Una, per la por que vaig percebre en persones majors quan intentava parlar del temps de la dicta-dura. I l’altra, perquè jo, ingènuament, pensava que amb l’autonomia, la llei d’ús del valencià, etc., avui estaríem en unes circumstàncies molt millors, i en canvi el panorama actual és més bé decebedor. Per exemple, sembla que la intenció d’alguns és aniqui-lar un topònim: País Valencià; cosa que demostra que hi ha debats que no estan resolts sinó somorts, i això malgrat les renúncies d’una gran part de la societat durant la Transició.

T’hem sentit explicar en alguna ocasió que t’in-teressa molt la llengua parlada, les expressions i el vocabulari propis d’un lloc. Tu no ets filòleg. D’on et ve aquesta debilitat?Sempre m’ha agradat −tant de xiquet com d’adoles-cent, com ara també−, escoltar les persones majors. Si hi parem atenció, sovint podem aprendre coses molt interessants i curioses. Pel que fa a la llengua: modismes, girs, paraules, frases... algunes de les quals he traslladat al paper com a relats o contes, o

com un paràgraf o part del diàleg d’un personatge. En aquest sentit m’agrada recuperar eixes paraules un poc més nostres, ja en desús o quasi oblidades. I intente utilitzar-les perquè fa més creïble el re-lat, almenys en el marc geogràfic i històric en què es desenvolupa l’acció, sense defugir allò que diem l’estàndard.

Com ja has dit tu, a Cendres de Ternils has recor-regut a una narradora, Llibertat Martí i Sunyer, implicada en els fets. Ella mateixa aclareix en la nota prèvia que «sense mordasses conte aquestes vivències». L’autor vol evitar així abordar direc-tament un període de la nostra història encara comprometedor?Si ho haguera volgut evitar, senzillament no hague-ra escrit el llibre. Per això la narradora parla, com tu bé dius, d’un «període de la nostra història encara comprometedor» –sobretot la dictadura franquista, però també de la Transició, d’allò de «la batalla de València»–, tot i que ho faça d’una manera superfi-cial, només deixant les coses apuntades; després els lectors/lectores ja faran les seues reflexions.

Un altre element que defensa la narradora és el sentit de l’humor. Tu el practiques sovint, en les coses que escrius, i ens agrada. Per què calia jus-tificar-lo, en aquesta novel·la?Des que vaig començar a ginyar la novel·la, tenia ben clar que no volia fer una obra dramàtica, trista o tràgica, com són moltes de les que tracten d’aquesta època tan negra de la història més recent. De forma que, per desdramatitzar els fets –per llevar-li ferro, que hom diu–, i potser un poc influenciat per l’obra de Guareschi, Don Camilo –que em va agradar molt–, vaig voler que fóra un poc d’aquest estil, que no sé si podríem dir a la italiana, o, si voleu, a l’estil García Berlanga, salvant les distàncies.

Vicent Sanchis ha bastit amb aques-ta novel·la –un poc a l’estil García Berlanga– una crònica en què s’es-devenen històries que passen a Ter-nils, un poble fictici de la Ribera del Xúquer, durant la dictadura fran-quista i la transició democràtica.

Troabreu recursos audiovisuals sobre el llibre a:

www.recursosdidactics.net

ISBN: 978-84-92763-87-0256 pàginesIl·lustrat

Enquadernació rústica138x212 mmPreu: 14 euros

�