1.LA UBICACI DE LA COLNIA Es troba a lactual Mrida, aExtremadura. s una vall, al costat del riuGuadiana, i era un puntdencreuament entre dues viesprincipals. La Via de la Plata (Nord Sud). La via que unia Olisip amb Toletum i Cmplutum (Est Oest). Territori ric en recursos naturals:matries primeres, terra per alcultiu, boscos i aigua.

2. ORIGEN Emerita Augusta va ser unacolnia romana fundada perAugust lany 25 a.C. Es va fundar amb lobjectiu deservir com a assentament pelslegionaris ms veterans de lesguerres contra els cntabres i elssturs. 3. Va ser la capital de la provncia de Lusitnia des del 15a.C., i durant els segles I i II d.C. es va convertir en unaesplndida ciutat monumental. Amb Diocleci (finals del s. III i s. IV) la ciutat va prendreimportncia, ja que es va converitr en capital de la Diceside les Hispnies. Durant el s. V els pobles germnics van lluitar perapoderar-se de la ciutat, i a mitjans del s. VI va ser lacapital del regne visigot, per aquesta es va traslladar aToledo. 4. LA TRAMA URBANASegueix el pla ortogonal, formant una xarxa dillessimtriques a partir del Cardo Maxiumus i delDecumanus Maximus. Encara es poden observar restes de carrers i tambdalgunes domus (Casa de lAmfiteatre i Casa de Mitreu), enles que sn molt importants els mosaics que es conserven. 5. La Casa de lAmfiteatre (finals del s. III dC). La Casa de Mitreu (s. I dC). Mosaic Cosmolgic. 6. A Emrita Augusta hi havia tot tipus de cases i petitesbotigues de productes artesanals, per abastir a la poblacii exportar-ho a altres ciutats. Es creu que a causa de lespai, de seguida es vanconstruir habitatges suburbans. CASES INTRAMURS: Exemple Casa romana de la Huerta de Otero, CASES EXTRAMURS: Exemple Casa del Mitreo. 7. TERMES Les termes van tenir una gran importncia pels romans, itamb a Emerita Augusta, on nhi havia tan de pbliquescom de privades, fet que mostrava la diversitat social. Les termes privades: Les termes que shan trobat es creu que datendel mateix segle de la construcci de la colnia (del segle I aC al IVdC). La majoria de termes que shan trobat, consten delapodyterium, el frigidarium, el tepidarium i el caldarium. Exemples : els banys de Casa-Baslica, els banys de Casa de lAlcazaba, els banys de lrea arqueolgica de Moneria i els banys de lesglsia de Santa Eullia. Les termes pbliques: Nhi ha que tenen palestra i nhi ha que no.Exemples: Les restes del carrer Banys i els banys delcarrer J. Lennon. 8. TERMES 9. PONTS El pont ms important s el que permetia creuar el riu Guadiana i quequedava fora de les muralles. Es creu que anteriorment nhi haviahagut un de fusta. Ha patit forces restauracions, lltima al segle XIX. Tamb es conserva un altre pont que travessa lAlbarregas o el pontconegut com a Alcantarilla romana, encara que aquest ltim quedauna mica ms allunyat de la ciutat. 10. AQEDUCTES Hi ha restes dels aqeductes quepermetien abastir daigua la ciutat. Enalgunes ocasions es corresponien agaleries subterrnies o b podien sercanalitzacions elevades, entre les quedestaca lAcueducto de los Milagros. Un altre aqeducte, no tan benconservat s el Rabo de Buey SanLzaro. Hi ha tamb un embassament a uns 15km, que ja havien utilitzat els romans:lembassament de Proserpina. 11. MURALLESLa colnia es va emmurallar com asmbol del poder de lemperador i lafora de Roma. Es creu que tenia 7torres i 5 portes. A partir del s. I dC es va comenar aconstruir barris extramurs. La muralla es va construir fent duesparets unides per una barreja depedra i cal. 12. La ciutat disposava dedos frums: Frum municipal: Temple de Diana. Prtic del frum.Frum provincial: Arc de Traj. Temple basilical. 13. EL TEATRE s ledifici ms ben conservat de Mrida. Va ser inaugurat entre els anys 16 i 15 a.C. Segueix el model dels teatres romans, ambuna orchestra semicircular, envoltada per unacavea que tenia capacitat per gaireb 6.000espectadors. Destaca el frons scaenae, format per dos pisosdecorats amb columnes de marbre i esculturesde dus i retrats imperials. Al seu darrere, hi ha un peristil, on hi havia leslatrines. 14. LAMFITEATREVa ser construt a mitjansdel s. I dC, encara que escreu que anteriorment nhihavia un de fusta quedatava del s. VIII aC. T lestructura habitualamb una cauea on hicaben fins a 15.000espectadors i t unesfossae en forma de creu. 15. EL CIRC El circ de Mrida s un dels ms importants dela Pennsula, ja que s un dels ms antics. Es va construir al s. I d.C. fora de la muralla dela colnia. Lestructura sha conservat molt b, es potveure larena, dividida per la spina, que estdecorada amb escultures i obeliscos (encaraque noms en queden els fonaments). En un extrem hi ha la portapompae, monumental, des don sortien lesdesfilades. El terreny inclinat va aprofitar-se per construirles graderies. 16. LLAT: Es va imposar la llengua dels romans coma llengua comuna arreu del territori.EL DRET ROM: El conjunt de lleis i la tradicijurdica, la concepci de lestat.RELIGI: Es va adoptar la religi politeistaromana i el culte als seus dus i, posteriorment esva difondre el cristianisme (a partir del s. I dC). VIES ROMANES. 17. Lany1993 la ciutat romana de Mrida va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. 18. HISTRIA DEMERITA AUGUSTAhttp://www.youtube.com/watch?v=cmve7XVs4Ag LA COLNIA DEMERITA AUGUSTAhttp://www.youtube.com/watch?v=gpAsXhmpN7o