Pàg. 1

PPEERR AA LLAA

CCLLAASSSSEE DDEELLSS

CCOOCCOODDRRIILLSS

SSAANNDDRRAA DDEELL RRÍÍOO

((PP55)) CCUURRSS 22000088//0099

C.E.I.P. SURIS

EELL

SS PP

LLAA

NNEE

TTEE

SS

Pàg. 2

Nebuloses

Enormes núvols de gas i pols interestelar, les nebuloses formen els més suggestius paisatges de l’espai.

Nebulosa àguila.

Pàg. 3

Galàxies

Són enormes agrupacions d’estrelles, planetes, gas i pols interestelar i altres tipus d’astres. Les galàxies tenen diferents formes, tamanys i nombre d’estrelles.

Galàxia en espiral barrada.

Galàxia de la Via Làctia.

Pàg. 4

Via Làctia

És la galàxia on nosaltres estem i es diu així perquè sembla una gran taca de llet blanquinosa quan la mirem fora de les ciutats.

En alguns llocs la Via Làctia li diuen “Camino de Santiago”, perquè fa molt de temps els peregrins que viatjaven a Santiago de Compostela (Galícia), els indicaven el camí a seguir.

Pàg. 5

Sistema Solar

Són un conjunt d’astres i satèl·lits que giren al voltant d’una estrella anomenada Sol. El Sistema Solar seria el nostre “barri” dintre de l’espai.

El Sistema solar està format per una estrella (Sol), quatre planetes interiors de tipus rocós (Mercuri, Venus, Terra i Mart) i quatre planetes exteriors de tipus gasós (Júpiter, Saturn, Urà i Neptú) i aquests vuit planetes giren al voltant del Sol. A més a més, alguns d’aquests planetes tenen satèl·lits (o llunes) que giren al voltant d’aquests planetes. Els planetes interiors i exteriors, estan separats per un cinturó d’asteroides. Al voltant del Sol també giren altres astres com per exemple el cometa Halley.

Pàg. 6

El Sol

És una estrella groga, de tipus mitjà i ja fa uns 5000 milions d’anys que brilla i es calcula que continuarà brillant encara durant molts milions d’anys més.

El Sol té un radi de 697.000 km, o sigui, és 109 vegades més gran que la Terra i la temperatura que té és de 5.500 ºC a la superfície i de 15.600.000 ºC al nucli. La rotació que té el Sol és diferencial, això vol dir que a la zona de l’equador fa una volta cada 25 dies i les zones més properes als pols fan una volta cada 36 dies.

Pàg. 7

Mercuri

És el planeta més proper al Sol, és petit, rocós i fregit pels rajos del Sol i a la superfície està plena de cràters, que són una mena de forats.

El planeta Mercuri té un radi de 2.439 km, o sigui, és més petit que la Terra (aproximadament un terç que la Terra) i està a 57.910.000 km del Sol. Tarda 58 dies en fer una volta a si mateix (rotació) i tarda 88 dies en fer una volta al Sol (translació).

La temperatura que té és de –180 ºC a la part que no li dóna el Sol i de 420 ºC quan li dóna

Pàg. 8

Venus

És el segon planeta del Sistema Solar i rep el nom de la deessa romana de l’amor; però, en realitat, és com un infern degut a les temperatures molt altes, una atmosfera molt tòxica i vents de gran velocitat.

Venus té un radi de 6.052 km, o sigui, és una més petit que la Terra (0,94 vegades) i està a 108.200.000 km del Sol. Tarda 243 dies en fer la rotació i és en sentit contrari al de la Terra, i tarda 224 dies en fer una volta al Sol (translació). La temperatura que té és de 500 ºC, fins i tot més alta que la de Mercuri, degut a l’efecte hivernacle per l’espessa capa de núvols que té.

Pàg. 9

Terra

El tercer planeta del Sistema Solar és únic. Una sèrie de circumstàncies (com l’existència d’atmosfera i aigua líquida) fan que sigui un planeta apte per la vida, tal i com la coneixem.

La Terra té un radi de 6.378 km, i està a 149.600.000 km del Sol; tarda unes 24 hores (1 dia) en fer la rotació, i tarda 365 dies en fer una volta al Sol (translació). La temperatura mitja és de 14 ºC degut a l’efecte hivernacle natural (sense l’atmosfera seria de –24 ºC).

Pàg. 10

Lluna

La Lluna és l’astre més observat des de la Terra ja que és el nostre satèl·lit.

La Lluna té quatre fases: - Lluna Plena: quan el Sol la il·lumina de ple i se la veu tota

rodona. - Lluna Minvant: quan se la veu cada vegada menys. - Lluna Nova: no se’n veu, la Lluna queda darrere de la Terra. - Lluna Creixent: cada vegada se la veu més. La Lluna té un radi de 1.238 km, i està a 384.400 km de la Terra; tarda uns 27 dies en fer la rotació i el mateix temps en fer una volta a la Terra (translació) per això sempre veiem la mateixa cara.

Pàg. 11

Mart

El planeta vermell, és un món semblant al nostre i podria haver vida microscòpica.

Mart té un radi de 3.398 km (és la meitat de petita que la Terra), i està a 227.940.000 km del Sol; tarda quasi 25 hores en fer la rotació, i 687 dies en fer una volta al Sol (translació). La temperatura mitja és de –55 ºC, amb màximes de 27 ºC i mínimes de –133 ºC.

Pàg. 12

Fobos i Deimos

Mart té dos satèl·lits, Fobos i Deimos, que són els més petits del Sistema Solar, es pensa que podrien ser asteroides capturats per l’atracció gravitatòria de Mart.

Fobos té una mida de 11 km i està a 9.000 km de Mart.

Deimos,

té una mida de 6 km i està a 23.000 km de Mart.

Pàg. 13

Júpiter

El planeta gegant, és tant gran que, encara que estigui molt lluny de la Terra, el podem veure amb uns prismàtics i descobrir a quatre dels seus satèl·lits.

Júpiter té un radi de 71.492 km (11 vegades més gran que la Terra), i està a 778.000.000 km del Sol; triga quasi 10 hores en fer la rotació, i uns 12 anys en fer una volta al Sol (translació). Júpiter no té superfície sòlida, el nucli (que pot ser rocós) té una capa d’hidrogen líquid coberta per una espessa atmosfera. La temperatura mitja és de –121 ºC, i és el quart objecte més brillant del cel (després del Sol, la Lluna i Venus).

Pàg. 14

Les llunes de Júpiter

Júpiter té més de 60 satèl·lits; els quatre més grans s’anomenen galileans:

Calisto, té un radi de 2.400 km i està a 1.883.000 km de Júpiter.

Gamínedes,

té un radi de 2.631 km i està a 1.070.000 km de Júpiter.

Pàg. 15

Europa, té un radi de 1.569 km i està a 671.000 km de Júpiter.

Io,

té un radi de 1.815 km i està a 422.000 km de Júpiter. Altres satèl·lits importants de Júpiter són: Metis, Adrastrea, Amaltea i Thebe.

Pàg. 16

Saturn

Saturn ofereix la imatge més bonica que es pot veure per un telescopi, és l’astre dels anells, i és, per a molta gent, el seu planeta favorit.

Els anells de Saturn estan formats per fragments de roca i de gel finíssims, tenen un diàmetre de 250.000 km i només 1 km de gruix. Saturn té un radi de 60.268 km (gairebé 10 vegades més gran que la Terra), i està a 1.429.000.000 km del Sol; triga quasi 10 hores en fer la rotació, i uns 29 anys en fer una volta al Sol (translació). Saturn també és un planeta gasós on la temperatura mitja és de –180 ºC.

Pàg. 17

Les llunes de Saturn

Saturn té 33 satèl·lits coneguts; aquí estan els més coneguts:

Tità (el satèl·lit més gran del Sistema Solar), té un radi de 2.575 km i està a 1.222.000 km de Saturn.

Dione,

té un radi de 560 km i està a 377.000 km de Saturn.

Pàg. 18

Rhea, té un radi de 765 km i està a 527.000 km de Saturn.

Iapeto,

té un radi de 730 km i està a 3.561.000 km de Saturn. Altres satèl·lits importants de Saturn són: Mimas, Encélado, Tetis, Hiperió i Phoebe.

Pàg. 19

Urà

Urà i Neptú són dos planetes molt enigmàtics, estan molt lluny i encara sabem ben poc d’ells. També són planetes gasosos i molt grans, però no tant com Júpiter o Saturn.

Urà és el setè planeta i també té un petit anell. Aquest planeta té la rotació en sentit contrari al de la Terra (cada 17 hores), i a més a més, el seu eix és gairebé paral·lel a la rotació (roda com una canica sobre una taula). Té un radi de 25.559 km (quatre vegades més gran que la Terra) i està a 2.870.990.000 km del Sol, triga 84 anys en fer la translació amb una temperatura mitja de –200 ºC.

Pàg. 20

Neptú

És el planeta del Déu del mar, de color blau degut a l’atmosfera d’hidrogen, heli i metà .

Té un radi de 24.764 km (més de tres vegades i mig més gran que el de la Terra) i està a 4.504.300.000 km del Sol, triga 165 anys en fer la translació i 16 hores en fer la rotació, amb una temperatura mitja de –220 ºC.

Pàg. 21

Les llunes d’Urà i Neptú

Urà té 27 satèl·lits, aquí els més importants: Ariel, té un radi de 579 km i està a 191.000 km d’Urà.

Titània, té un radi de 789 km i està a 436.000 km d’Urà. Altres satèl·lits importants d’Urà són: Miranda, Umbriel, i Oberó.

Pàg. 22

Neptú té 13 satèl·lits coneguts, aquí els més importants:

Tritó, té un radi de 1.350 km i està a 355.000 km de Neptú.

Proteus,

té un radi de 209 km i està a 118.000 km de Neptú.

Nereida, té un radi de 170 km i està a 5.509.000 km de Neptú.

Pàg. 23

Asteroides

Juntament amb els Cometes, pertanyen al grup dels objectes menors, que no són ni estrelles ni planetes ni satèl·lits.

Entre Mart i Júpiter hi ha un cinturó d’asteroides, on Ceres és l’asteroide més gran (900 km de radi), seguit de Pallas (570 km de radi) i Vesta (530 km de radi).

Pàg. 24

Cometes

No són estrelles amb cua, sinó de fragments de gel i roca que donen voltes al voltant del Sol, i quan s’hi apropen al Sol desenvolupen una cua degut als gasos que en porten.

Cometa Halley

Cometa West