But11 lost Cat. Hist. Nat., 56 (Sec. Geol., 5): 35-46. 1989

ELS OCELLS PLEISTOCENICS D'ES POUAS , EIVISSA.NOTA PRELIMINAR

X. Florit,* C. Mourer-Chauvire ** & J. A. Alcover * * *

Rebut: setembre de 1986

SUMMARYThe Pleistocene Birds from Es Pouas, Eivissa ( Balearic Is.). Preliminary note

The fossil ornithofauna obtained in Es Pouas, Eivissa, is presented in this paper.

Until now they are 21 identified taxa, all of them, excepting one, new for the Eivissan fos-

sil record. The obtained fauna allows to develop a new biogeographical interpretation of

actual faunistic differences between, Gymnesic and Pityusic Islands.

RESUM

Es presenta l'ornitofauna fossil Iliurada pel jaciment pleistocenic d'Es Pouas, Eivis-

sa. Fins ara s'han identificat 21 taxons, essent tots, Ilevat d'un, nous per al registre fossili-

fer eivissenc. La fauna obtinguda al deposit d'Es Pouas permet reinterpretar biogeografi-

cament les diferencies faunistiques existents entre les Gimnesies i les Pitiuses.

INTRODUCCIO

Fins a l'actualitat el registre fossil d'o-cells era practicament desconegut a l'illad'Eivissa. Les i niques referencies exis-tents a la literatura cientifica previa esdeuen a TRIAS & ROCA (1975), que esmen-taven haver trobat restes d'una au inde-terminada a la Cova de ses Mamelles(Forinentera), ALCOVER et al. (1981), quecsmenten rester d'aus indeterminades enun jaciment del terme de Santa Agnes, EsPouas, i de Pu ff inus cf. pu ffinus a la Cova

de Ca Na Reia, i MOYA et al. (1984), querecullen les informations de l'anterior tre-ball i afegeixen que una de les aus d'EsPouas cs Puffinus puffinus. ALCOVER &MUNTANER (1985) consideren que durant elPleistoce superior les Pitiuses havien d'es-ser una de les zones de cria d'ocells ma-rins mes importants dc la Mediterraniaoccidental.Actualment es coneixen rester d'ocells

provinents de sis deposits eivissencs i unde formenterenc atribuits al Pleistoce su-perior i a l'Holoce. El deposit mes ric

* Anibal, 25, atic B. Ciutat de Mallorca.** Departement des Sciences de la Terre. Univcrsite Claude Bernard. 27-43 Bd. 11 novembre. 69622

Villeurbannc. Franca.*** Dcpartamento do Zoologia de Vertebrados. Museo_ Nacional de Ciencias Naturalcs. J. Gutierrez

Abascal, s/n. 28006 Madrid.

35

1 TALL

-14

N. m.

4

-19

FIG. 1. Topografia d'Es Pouas.Topography of Es Pouas.

sembla esser Es Pouas. En el decurs dediferents visites que s'han fet a aquestacavitat entre 1981 i 1984 s'han realitzatuna serie de prospeccions a les voreres delque se sospita que es el nucli del deposit.D'aquesta manera s'ha pogut extraure unaquantitat notable de restes de vertebrats,aixi com tambe restes de gasteropodes ter-restres. La fauna lliurada, igual que a laresta de deposits del Pleistoce superior-Holoce de les Pitiiises, consisteix exclu-sivament en restes d'unes poques espe-cies de caragols, de la sargantana pitiiisaPodarcis pityusensis, d'ocells i, en el casd'Es Pouas, tambe de rates pinyades (ve-geu ALCOVER & MUNTANER, 1986, per a laidentificacio de les rates pinyades). Lamanca de mamifers no voladors es noto-ria i, donat que of registre es prou ric,consideram que la seva absencia als de-posits del Pleistoce superior eivissenc noreflecteix cap error de mostreig, sing laveritable inexistencia de mamifers no vo-ladors al Pleistoce superior eivissenc. Aljaciment d'Es Pouas s'han extret mes d'unmiler d'ossos, sencers i fragmentats, d'o-cells pertanyents a mes d'una vintena d'es-pecies. Fins ara tan sols s'ha identificatuna part del material obtengut, i per aixocreim que sera la identificacio de tot el

PLANTA0^om

ES POUAS

material el nombre d'especies ornitiquesd'Es Pouas s'incrementara notablcment.Els resultats preliminary de les nostresrecerques son molt estimulants. Demos-tren que, talment com a altres illes de laMediterrania i d'arreu del mon, al registrepaleornitologic d'Eivissa es troben espe-cies que actualment presenten una area dedistribucio geografica mes restringida, in'hi ha que s'han extingit, essent com aminim una d'aquestes especies extingidesnova per a la ciencia (la seva descripciosera objecte d'un proper treball monogra-fic). S'ha considerat interessant presentaren aquesta nota preliminar les novetatsmes destacades que ha aportat, de mo-ment, l'estudi de l'ornitofauna d'Es Pouas,que contribueixen a elaborar una novaconcepcio de la fauna de les Pitiiises.

EL JACIMENT

Es Pouas es un avenc d'csfondrament ti-pic, situat a la parroquia de Santa Agnesde Corona. La seva boca s'obre a 236 msobre el nivell de la mar. Es tracta d'unyou duns 7 m de diametre que comunicaamb una sala de planta allargada en di-reccio E-W, de forma irregular, quc fa

36

32 x 15 in de llargaria i amplaria maxi-mes (TRIAS, 1983). A la figura 1 en pre-sentam is topografia.

Al pis de la Sala hi devia haver un de-posit arqueologic pre-panic de primer or-dre, probablement un dels mes importantsdels detectats a les Pitiiises. Fou entera-ment destruit pels propietaris dels ter-rcnys on cs troba la cavitat fa uns quinzcanys, quan varen buidar una part dels se-diments que s'havien acumulat a la cavi-tat per fer-hi una discoteca. Uns pots tes-timonis del deposit arqueologic es tro-ben, encara, penjats a les parets de laSala. El projecte d'establiment d'Es Pouasno va prosperar, afortunadament. El bui-damept partial de la cavitat va posar aldcscobert, i en bona part tambe va des-truir, els sediments acumulats en epoquespre-111manes. Aquests sediments son sum-mamcnt fertils en restes faunistiques.Shan realitzat vuit prospeccions a lesvorcres del jaciment paleontologic. Elsmaterials trobats s'han atribuit provisio-nalinent at Pleistoce superior, essencial-ment basant-se en la fauna malacologicatrobada, aixi coin tambe en la manca doIossilitzacio dels ossos, que no es trobenconsolidats at jaciment, i en la seva proxi-initat amb el deposit arqueologic supe-rior. S'esta pendent de la seva datacio peranatisi do 14C. Els materials recollectatses conserven a la col•leccio Museu de laNatura de les illes Balcars, Ciutat de Ma-llorca (MNCM).

PART FAUNISTICA

En aquesta part hone presenta infor-macions preliminars sobre les especiesI obades fossils at jaciment d'Es Pouas.L'ordre que s'ha seguit en la presentaciodo les especies cs el do PETERSON et al.(1966). Les informacions sobre l'estat ac-tual dels ocells do les Pitiiises s'han extretdels treballs de MAYOL (1978) i de MUNTA-NER (1984). Per a cada especie s'ha pro-eurat indicar no tan sols el seu estat ac-tual, ans tambe la distribucio geograficai cronologica dc Ics sever troballes fossils,en general, i a Its illes do la Mediterraniaoccidental, en particular, prenent com abase els treballs de MOITRER-CHAUVIRE(1975), CASSOLI (1980) i altres.

Ordre: ProccllariiformesFamilia: Procellariidae

Els representants d'aquest ordre mai nohan estat trobats, de moment, als depo-sits fossilifers de Mallorca i de Menorca,on el registre paleornitologic conegut ac-tualment abasta ja mes de 70 especies. A labibliografia previa s'ha esmentat Pu ffinuscf. puffinus als jaciments eivissencs de laCova de Ca Na Reia i d'Es Pouas (ALCO-VER et at., 1981; MoYA et at.. 1984).

Calonectris diomedea (virot)

Aquesta especie es representada al jaci-ment d'Es Pouas per unes poques restesque han aparegut a diverses prospeccions.Calonectris diomedea es una especie ocea-nica que a la Mediterrania es essencial-ment sedentaria. Cria actualment a Eivissai Formentera. Com a fossil ha estat moltpot citada als jaciments europcus. Se laconeix at Pleistoce mitja de la Cova deFurinha (Portugal) i a diversos jacimentsdel Pleistoce superior de les costes de lapeninsula Ibcrica, Franca, Italia i Sar-denya.

Pu ffinus puffinus (baldritja)

Es una de les especies abundants al ja-ciment d'Es Pouas. Com l'anterior, es unaespecie oceanica que cria actualment aEivissa i Formentera. A la Mediterraniaoccidental es troba la subspecie rnaureta-nicus i les restes fossils trobades s'adiuenamb les d'aquesta subspecie. L'abundan-cia de restcs d'aquesta especie, particular-ment notable en algunes dc lcs prospec-cions, fa sospitar que abans de l'arribadade 1'home, I'illa d'Eivissa havia d'hostat-jar colonies de cria importants de P. puf-finus. Aixo, unit a 1'absencia de l'especieals nombrosos deposits fossilifers cone-guts a Mallorca i Menorca du a pensar quea les Pitibses probablement es trobavenles colonies do cria mes importants dePu ffinns puffinus de la part occidental dela Mediterrania. Aquesta especie ha estattrobada fossil al Pleistoce superior deDewil's Tower (Gibraltar), a uns pocs ja-ciments dc la peninsula italiana, a 1'illade Tavolara (Sardenya) i a l,'illa de Sicilia(CASSOLI & TAGLIACOZZO, 1982), be que lestroballes han estat generalment minces.

37

Procellariidae gcn., sp.

S'han trobat restes de, com a minim,una altra especie pertanyent a aquesta fa-mflia, que es troben en estudi. No per-tanyen a cap de les especies que actual-ment s'acostumen a trobar a la Mediter-rania, i per aixo revelen 1'existencia d'unaespecie recentment extirpada de l'ornito-fauna mediterrania.

Ordre: PelecaniformesFamilia: Phalacrocoracidae

Phalacrocorax aristotelis (corb mari)

Al jaciment d'Es Pouas s'ha trobat, demoment, un unic femur pertanyent a unexemplar juvenil de Phalacrocorax aristo-telis. Aquesta especie es actualment seden-taria a les Pitiuses. Com a fossil ha estatesmentada al Pleistoce de Mallorca, Sar-denya, Gibraltar, Monaco, Italia, Escociai Noruega. La scva incorporacio al registrepaleornitologic eivissenc no ha constituitcap sorpresa.

Ordre: AnseriformesFamilia: Anatidae

Anser sp.

A la superffcie de la sala d'Es Pouass'han trobat restes ossies d'exemplarsadults i juvenils d'un Anser de talla gran,encara no identificat. Probablement estracta d'una nova especie derivada d'An-ser erythropus.

Ordre: FalconiformesFamilia: Falconidae

Falco eleonorae (falco mari)

Especie migradora que a 1'estiu es trobaa 1'area mediterrania. Unes poques res-ter denuncien la seva presencia al Pleisto-ce d'Es Pouas. Anteriorment ha estat tro-bada fossil a l'illa de Palmaria (Liguria),a Gibraltar i a Italia peninsular. De mo-ment no s'ha publicat res sobre la sevapresencia fossil a Mallorca i a Menorca.

Falco tinnunculus (xoriguer)

Es l'ocell de presa mes abundant al de-posit d'Es Pouas. Actualment viu a les Pi-tiuses. Hi es sedentari comu, essent-hi 1'au

do presa mcs comuna i abundant, tot i quela seva densitat no es alta. Es coneix coma fossil al Pleistoce superior de la GrottaAddaura ( Sicilia ), a la Grotta Dragonara(Sardenya ) i a nombrosos jaciments delPleistoce superior i en alguns del centred'Europa. Curiosament , fins ara no ha es-tat mencionada com a fossil a Mallorca ia Menorca.

Ordre: GalliformesFamilia: Phasianidae

Coturnix coturnix (guatlera)

Especie no rara al jaciment d'Es Pouas.Actualment Coturnix coturnix cria a lesPitiuses. Com a fossil ha estat citada anombrosos jaciments europeus del Pleis-toce mitja i superior. Ha estat trobada aMallorca i a Menorca (MOURER-CIIAUVIRE,inedit), i es, de moment, 1'6nica Gallifor-me trobada fossil a les illes mediterra-nies, llevat d'unes poques restes d'Alecto-ris graeca trobades en un nivell d'ocupaciohumana de Sicilia (CASSOLt & TAGLIA-cozzo, 1982). Coturnix ha colonitzat tam-be algunes illes de la Macaronesia (Ma-deira: PIEPER, 1984; Canaries: dades ine-dites).

Ordre: GruiformesFamilia: Gritidae

Grits primigenia (grua de les cavernes)

S'han trobat restes d'una grua de grantalla. L'cxtremitat distal del tibio-tars s'a-justa at de 1'especie extingida Grits pri-rnigenia. Aquesta especie es molt paregudaa Gras antigone, i se'n diferencia, entre al-tres caracteristiques, pel desenvolupamentdels epicondils del tibio-tars (NORTIICOTE& MOURER-CHAUVIRE, 1985). Grits primi-genia ha estat trobada a diversos jaci-ments pleistoce,nics de Franca, Anglater-ra i Escocia.

Familia: Otitidae

Otis tarda (pioc salvatge)

La presencia d'Otis tarda al Pleisto-ce d'Es Pouas era totalment inesperada.Usualment els piocs salvatges no podencobrir grans distancies amb vol sosten-gut, i per aixo semblava poc probable lacolonitzacio d'Eivissa per aquesta especie.

38

Es disposa d'una extremitat distal de ti-bio-tars inequivocament pertanyent o aOtis tarda o a una especie nova relacio-nada molt estretament amb aquesta. Otistarda ha estat assenyalada en poques oca-sions al Pleistoce mitja i superior d'Eu-ropa. Sc la coneix a nivells holocenics doSicilia. Actualment cria a les regions cen-tromeridionals de la peninsula Iberica, aAlemanya central, al sud de la peninsulaBalcanica fins a Asia menor i al nord delMarroc.

Ordre: ColumbiformesFamilia: Columbidae

Columba livia (colom)

S'han trobat restes d'un colour de tallapctita. Les seves mides s'ajusten bastantbe a les de la subspecie fossil Columbalivia minuta. Actualment C. livia cria a lesPitiiises. El colour es una especie que estroba a nombrosos jaciments pleistoce-nics europeus. Ha estat esmentat al Pleis-toce. superior de Mallorca.

Ordre: StrigiformesFamilia: Strigidae

Otus stops ( mussol)

Otus scops no es rar al deposit d'EsPouas. Actualment l'especie cria a les Pi-tiuses, encara que no hi sembla tan abun-dant com a Mallorca i a Menorca. Es se-dcntari comu a totes les illes, pero tambehi arriben immigrants hivernants. Ha es-tat trobat fossil al Pleistoce mitja i supe-rior de Franca, Txecoslovaquia, Hongria,Italia, Gran Bretanya i Sicilia. Es coneixdel limit Plio-Quaternari de Mallorca, aixicorn d'altres jaciments mes recents de lamateixa illa.

Asio flammeus (mussol migrant)

Es una especie holartica que actual-ment no nidifica a Eivissa. Al jacimentd'Es Pouas s'ha trobat un fragment proxi-mal d'ulna atribuible, fora dubtes, a aques-ta especie. Asio flammeus es actualmentun migrant irregular que fregiienta elsllocs humits i palustres. Mai no ha estattrobat fossil a Mallorca i a Menorca. Se'lconcix, empero, de molts de jaciments delPleistoce mitja i superior d'Europa.

FIG. 2. Fragment proximal d ' ulna d 'Asio flam-meus.Ulna of Asio flammeus, proximal end.

Strigidae n. sp.

S'han trobat unes poques restes ossiespertanyents a un Strigidae molt petit, apa-rentment nou per a la ciencia. Aquestaespecie es actualment en estudi i seraobjecte d'una descripcio monografica acu-rada.

Ordre: ApodiformesFamilia: Apodidae

Apus apus ( falzia)

Una unica ulna documenta la presen-cia d'Apus apus al jaciment d'Es Pouas.Actualment A. apus es una especie migra-dora que arriba a les Pitiuses per criar ala primavera. Es una especie tipica d'ha-bitats rocallosos. Corn a fossil ha estat as-senyalada a diversos jaciments del Pleis-toce mitja i superior del continent euro-peu, i al Pleistoce superior de Sicilia. AMallorca ha estat trobada a la Cova deMuleta (MOURER-CHAUVIRE, inedit).

Ordre: Passeriformes

Molts de representants d'aquest ordreson mals d'identificar especificament. Al-gunes especies ho ban estat provisional-ment, i fins a no confirmar-ne la diagnosiespecifica creim convenient no conside-

39

rar-les corn a identificades, i no scrap

presentadcs en aquest treball. L'ordre estamolt ben representat al jaciment d'EsPouas, tot i que el llistat sia minso.

Famflia: Alaudidae

Alauda arvensis (alosa)

Especie que hiverna actualment a lesPitii.ises. Les restes identificades al de-posit d'Es Pouas son escasses. Alauda ar-vensis ha estat trobada a diversos jaci-ments del Pleistoce mitja i superior d'Eu-ropa i Israel. Es desconeix corn a fossil aMallorca i a Menorca.

Famflia: Hirundinidae

Hirundo sp. (Cabot de roca?)

El jaciment d'Es Pouas ha lliurat nom-broses restes d'exemplars adults i juve-nils d'una especie d'Hirundo de talla nota-blement gran. Les sever mesures superenles de les especies mediterranies actualsdel genere, incloses les d'H. rupestris, es-pecie a la qual s'assembla molt morfolb-gicament. A hores d'ara ignoram si enstrobam davant una rata de talla gran d'a-questa especie (que es el mes probable)o davant d'una especie desconeguda ac-tualment a la Mediterrania. Els homerstrobats s'assemblen molt a un homer tro-bat per TCHERNOV (1961) a Palestina, atri-buit a Hirundo sp. Actualment nien a Ei-vissa dues especies d'aquest genere, H.rustica i H. rupestris.

Famflia: Laniidae

Lanius minor (cap-xerigany petit)

Al jaciment d'Es Pouas s'han trobat res-tes que inequfvocament representen aques-ta especie. L. minor actualment es un mi-grant rar a les Pitii.ises i viu a les zones docamp obert amb arbres i mates escam-pades. No hem trobat esment d'aquestaespecie a la bibliografia paleornitologicaconsultada. Es desconeix com a fossil aMallorca i a Menorca.

Famflia: Muscicapidae

Turdus sps.

Els representants del genere Turdus

I u,. 3. O o-, is Ppr rliucura.c prnlrururI .Bones of Pcrrhocorax pvrrhocorax.

son abundants al jaciment d'Es Pouas.N'hi ha, com a minim, tres especies, pro-bablement mcs. Entre les especies pre-sents es troba T. inerula i, molt probable-ment, T. viscivorus. Aquestes especies sonconegudes al registre paleornitologic deMallorca, aixf com a nombrosos jacimentseuropeus.

Famflia: Corvidae

Pyrrhocorax pyrrhocorax (gralla de beevermell)

Una de les especies abundants at jaci-ment d'Es Pouas es P. pvrrhocorax. Aques-ta especie actualment viu sobretot a lesmuntanyes de la conca meditcrrania. Laseva distribucio actual sembla relicta, is'han trobat nombroses restes fossils d'a-questa especie a molts jaciments del Pleis-toce mitja i superior d'Europa. Ha estatesmentada al Pleistoce de Mallorca i deMenorca, on actualment no existeix (AL-COVER et al., 1981; MOURER-CIIAUVIRE etal., 1975; REUMER, 1982).

Corvus antecorax

Una forma molt propera a C. corax,peso de talla mes petita i amb el bee pro-porcionalment mcs curt, cs ('especie mesabundant al jaciment d'Es Pouas. C. ante-corax fou descrit per MouRER-CIIAUVIRE(1975) a partir dunes restes trobades a lapart superior del Pleistoce mitja de LaFage (Franca). Les restes trobades asPouas son molt paregudes a les de C. an-

40

^rooru.r tipic, ecru prescnten alguncs pro-

portions corporals una mica diferents.Les atribuim a C. antecorax a causa de la

seva gran semblan^a amb les restes d'a-

questa espccie , encara que probablements'hauran de considerar com a pertanyents

a una subspccic local.

CONSIDERACIONSPALEOECOLUGIQUES,BIOGEOGRAFIQUESI I3VOLUTIVES

L'ornitolauna fossil d'Es Pouas cs unade Ies mes riques que es coneix a iota1'area mediterrania. La seva descobertactona peu a fer una scrie de considerationspaleoecologiques, biogeografiques i evolu-tives que semblen d'intcres general.

E1 registre fossil d'Es Pouas revela 1'c-sistencia al Pleistocc superior d'Eivissad'una fauna totalment de ma-mifcrs no voladors. Creim que la mostrafaunistica estudiada es prou gran com pera poder cxcloure un error de mostreig coma possible causa de 1'absencia de mamifcrsno voladors en Es Pouas. D'altra banda, clsaltres tine deposits que es coneixen delPleistocc superior d'Eivissa revelen la ma-teixa situacio. L'abscncia de mamifcrs no^°oladors riracteritza, doncs, el Pleistoccsuperior civissenc.La fauna ornitica d'Es Pouas es caracte-

ritrada per la prescncia d'espccies tipiquesd'ambicnts rocallosos. En son exemplelcs segiicnts: Hirundo sp., Colur^^ba livia,P^^rr-hocora.x pvrrhocorax, Apzcs apes, Fal-co F. i probable-ment tambe Corvus antecorax. Tambc s'hi

especies marines, com Calonectrisdionrcdca, Pu/fines fines, Procellarii-dae g., sp., aristotelis, i d'al-tres d'habilals mes o menys oberts, talccom Coturni.c coturnix, Otis tarda, O..,oohs, Alauda arvensis, Asio /lanvnea^s,

minor i probablement tambe Grosprimig^nia, aixi com un anscriforme quetat volta sia lestimoni de 1'ornitofaunad'algun inch^et humit (be que ara per arano cs pot excloure que no ho sia). De mo-ment, el registre obtengut es escas en es-pecies tipiques dell habitats forestall, beque fins que no s'hagin identificat totesIes especies no es podra concloure res alrespccte. Si la fauna determinada fins arareflcctas fidelment 1'ornitofauna dell ha-bitats propcrs cn Es Pouas durant 1'cpoca

4. BCC CIC ('01VILS OHICC(MIX.Prcnla\ILLI (A ant"(wav.

de la seva deposicio, ens trobariem davantuna fauna que no s'adiu gaire amb la quees pot esperar als pinars que actualmentdominen 1'illa.Es interessant assenyalar que Eivissa

ha hagut d'esser 1'illa mes gran de iota laMediterrania que estava mancada de ma-mifcrs no voladors quan 1'home neoliticva iniciar les colonitzacions de les illesmediterranies. Eivissa to actualment 541km^. L'illa veinada de Formentera, de82 km-', tambe degue d'estar mancada demamifcrs terrestres durant el Pleistoccsuperior, car si n'hi hagues hostatjat, rerales unions de les dues illes esdevengudesdurant el decors de les dues darreres gla-ciations, els mamifcrs haurien d'haverpascal a Eivissa, i els trobariem al regis-tre fossilifer del Pleistocc superior. Launio do les dues illes durant les dues dar-reres glaciations va donar lloc a unailly do mes do i00 km^ mancada de ma-mifcrs terrestres no voladors. A la Medi-terrania el fet que una illa d'aquesta su-pcrficic cstigues mancada de mamifcrsterrestres no voladors es extraordinari.De fct, totes les illes mediterranies quehan cstat explorades paleontologicamentque fan mes de 120 km^ contenen faunespleistoccniques amb mamifer^s terrestresno voladors, amb I'excepcio cola d'Eivis-sa, i de la proto-Eivissa do les darreresg1aCIaClonS.Sembla, d'altra banda, que en cpoques

moll antigues varen evolucionar sobre Ei-vissa alguncs faunes de mamifcrs insu-lars. Es coneixen dos deposits, un proba-blemenl del Pliocc inferior, el jaciment deSec Fontanelles, i Ialtre probablement delPliocc superior o del Pleistocc inferior,

41

TNt i.n 1. FenOntens d'extincio en illes relacionats amb xulcanisme.Extinction phenomena in islands related with volcanism.

Ilia Taxon Esdeveniment Font

Gran Canaria <Geochelone > sp. Probable extincio (1)

Tenerife «G.» burchardii Probable extincio (2)

Fernandina G. elephantopus Extincio o, com a minim, rari- (3)ficacio

Iguanidae Rarificacio (4)

Krakatau, Verlaten Tota la fauna i flora Extincio (5)i, Lang

Montebamboli Tota la fauna Extincio (6)

Eivissa Cheirogaster sp., Extincio (7)cf. MyotragusEivissia,Gliridae B,10 Gastropoda

(1) MACAU, 1958; (2) KLEMMER, 1976; (3) STEADMAN, 1986; (4) SiMiNK & HOWARD, 1970; (5) MAc ARTHUR& WILSON, 1967; (6) HURZELER, 1982; (7) Present treball.

la Cova de Ca Na Reia (ALCOVER & AGUSTI,1985). La manca de continuitat entre lafauna d'aquests dos deposits i la faunadels deposits atribuits al Pleistoce supe-rior denuncia 1'extinci6 dc la fauna demarnifers a Eivissa. Aquesta extincio dela fauna de mamifers presenta parallelis-mes amb 1'extinci6 d'una bona part do lafauna malacologica terrcstre i d'una tor-tuga terrestre de talla mitjana a Eivis-sa (PAUL, 1982, 1984, en premsa; BOUR,1985). La deteccio d'aquestes extincionsha estat sorprenent i actualment es unrepte dilucidar-ne les causes. Tot i clue lamigradesa del registre no permet demos-trar si les extincions foren graduals osobtades, ens inclinam a creure que ladescompareixenca dcls mamifers terres-tres no voladors, de la tortuga terrestrei de dues terceres parts de les especies degasteropodes fou un fet simultani, querespon a un fenomen d'extincions en mas-sa. PAUL (en premsa) tambe consideraque hi degue haver un esdevinement prin-cipal d'extincions.La causa d'aquestes extincions en mas-

sa no esta aclarida. ALCOVER & MUNTANER(1985) parlen d'una possible acatastrofegeologica i ecologica de grans dimen-

sions», pero desconeguda. PAUL (en prem-sa) suggereix un «esdevinement principal'd'extincions>>, presumiblement climatic.Tanmateix, aquest autor indica que noveu cap rao per a explicar per quina cau-sa sobrevisqueren les especies que ho fe-ren i no d'altres. Recentment MARGALEF(com. pers.) ens ha suggerit una nova hipo-tesi que caldra explorar en el futur: talvolta les extincions en massa d'especies ales Pitiiises es puguin relacionar amb 1'ex-plosi6 que va originar el volta dels Colum-brets, que tengue lloc durant el Quaterna-ri, en epoques pre-tirrenianes (RIBA, 1979;RoMERO et al., 1986). El crater semisub-mergit dels Columbrets to un kilometrede diametre, i 1'explosi6 que el degue ori-ginar podria haver estat la causa de lesextincions en massa a les Pitiiises. Si aixifos, tard o prest s'hauran de trobar cen-dres volcaniques a les Pitii.ises que es pu-guin correlacionar amb els fenomens devulcanisme dels Columbrets.La distancia de 100 km existent entre

Eivissa i cls Columbrets fa verisimil lainfluencia devastadora de 1'explosi6 volca-nica sobre la fauna i flora eivissenques.A la taula II hom ha recollit algunes dadesrelatives al volurn d'emissions i a la dis-

42

tancia on han arribat Ics ccndres dc defe-

rents explosions volcaniques recents. El

registre presentat en aquesta taula no es

exhaustiu, i es basa en les dades forni-

des per SIMKIN & HOWARD (1970), WAT-

KINS et al. (1978), DOUMAS & PAPAZOGLOU

(1980), RAMPING & SELF (1982), DOWNEY &

TABLING (1984), STANLEY & S H ENG (1986)

i FROGAri' et al. (1986). Tot i amb aixo es

pot veure corn la distancia que separa Ei-

vissa dell Columbrets es troba dintre de

la gamma de distancies on arriben quan-

titats importants de cendres d'explosionsvolcaniques amb un volum d'emissions de

l'ordre de clesenes de kilometres cubics,

explosions que no son infregi ents a la

historia geologica de la terra. A la matei-

xa area mcditerrania 1'explosi6 de Santori-

ni, esdcvenguda cap al 1500 aC, va provo-car una acumulacio de cendres d'1-5 cm a

la part oriental de Creta, situada a 180 kmde distancia del volca, i se sap que lesccndres d'aquest volca arribaren fins aEgipte (STANLEY & SIIENG, 1986). L'explo-sid d'aquest volca coincidcix amb la des-Iruccio do la civilitzacio micenica i actual-ment es discutcix si aquests esdevenimentscstan relacionats causalment (vegeu Dow-NEY & TARLING, 1984). Curiosament, enaquest moment es producixen algunes in-vasions d'illes occidentals dc la Mediter-rania per pobles venguts de Vest (cultu--

res talaiotica i nurhagica; PLANTALAMOR,com. pers.).

L'illa de Mallorca, situada tambe a uns100 km dels Columbrets, podria no haver-se vist tan afectada com Eivissa per l'ex-plosio d'aquest volca be per causes eoli-ques, be gracies a la proteccio que supo-saria la serra de Tramuntana, o be pertots dos factors. L'area insular de Mallor-ca, cinc vegades mes gran que la d'Eivissa,pot haver contribuit tambe a minimitzarels possibles efectcs devastadors d'aquestaexplosio sobre Mallorca.

Els fenomens de vulcanisme han estatcausa d'extincions d'especics a diversesilles del mon. Aquestes extincions solenafectar els habitants de les mateixes illeson es troben els volcans. A la taula I hompresenta alguns exemples d'extincions co-negudes d'especies relacionades amb feno-mens de vulcanisme. V-s interessant cons-tatar com, en cas de confirmar-se la hipo-tesi de Margalef, les extincions d'especiesen massa a les Pitii ses constituirien ondell pocs casos coneguts d'extincions d'es-pecies a illes diferents de les que conte-nen el volca que n'es la causa (un altrecas que coneixem es el de Verlaten i Lang,illes properes a Krakatau; tambe s'ha as-senyalat un esdcveniment volcanic per ex-plicar la desaparicio de les faunes insu-lars de Grossetto).

TAULA IT. Dades vulcanologiques d'alguns esdeveniments explosius que han tingut Hoe en epoques

resents a diversos indrets del mon.Vulatniv data of several recent explosive events at the Earth.

Volcu Data d'erupcidVolum d'emis-sions estirnat

Distdncia on arribarencendres

Taupo fa 254.000 a. 1.500-2.000 km' Possiblement a milenars dequilometres

Santorini 1500 aC 40 km' 1-5 cm a Creta (120 km)10 cm a RodosPresencia de cendres al Del-

ta del Nil

Lakagigar (Islandia) 1783 10 km' 10 cm a hoes propers

Kilauea (Hawaii) s. xtx-xx 4 km' -

Tambora (Sumbawa) 1815 150 km' 20 cm a 400 km

Krakatau 1883 20 km' A 200 km no hi ha cendres

Agung (Bali) 1963 0,6-1 km' No es registra

Surtsey 1963 1,1 km' No es registra

Fernandina 1968 1-2 km' 25 g/m= a 85 km, cendres a350 km

St Helens 1980 0,21-0,48 km' No es registra

43

La fauna d'Es Pouas conte restes abun-dants de Procellariiformes. Es Pouas esel jaciment mes ric en individus d'aquestordre que es coneix a la zona occidentalde la Mediterrania (costes de Franca, pe-ninsula Iberica, Mallorca, Menorca i- Pi-tiuses). De moment no s'han trobat restesde Procellariiformes als jaciments de Ma-llorca i de Menorca, on el registre paleor-nitologic es bastant ric i on s'han trobatalguns jaciments importants vora la mar.Recentment OBST (1984) ha demostrat queexisteix una relacio directa entrA la den-sitat d'ocells marins i la presencia de krilla les aigii.es properes a la peninsula An-tartica. Els ocells millors indicadors dela presencia de krill a les aigiies de lapeninsula Antartica son els Procellariifor-nies de talla corporal petita i mitjana,mentre que els Procellariiformes grans noho son. La relacio entre densitat d'ocells ipresencia de krill detectada a les aigiiesde la peninsula Antartica segurament espodra estendre a altres regions geografi-ques. Creirn que l'abundancia relativa deProcellariiformes de talla mitjana obser-vada al jaciment d'Es Pouas pot estar re-lacionada amb el front de productivitatelevada recentmnent descobert per ESTRADA& MARGALEF (en premsa), que passa propde les Pitiiises. Les Pitiiises probablementdurant molt de temps ban constituit unade les zones de cria d'ocells marins Pro-cellariiformes mes importants de la Me-diterrania occidental. Sembla molt proba-ble que la presencia fossil de Procellarii-formes de talla mitjana als deposits delPleistoce superior de les Pitiiises reflec-teixi que en aquesta epoca el front d'ele-vada productivitat de la Mediterrania oc-cidental ja existis. Cal recordar la presen-cia de restes abundants de Puffinus cf.puffinus al deposit del Plioce superior odel Pleistoce inferior de la Cova de Ca NaReia (ALCOVER et al., 1981). Probablementaquesta presencia reflecteix tambe 1'exis-tencia en aquelles epoques d'un front decaracteristiques similars a ]'actual.Un altre aspecte a destacar de la fauna

d'Es Pouas radica en la presencia a 1'illad'especies considerades com a males vola-dores. Aquest es el cas d'Otis tarda. Es di-ficil d'imaginar com aquesta especie hapogut travessar una canal dc, com a mi-nim, 100 km, que es el que scpara les Pi-tiiises tant del continent curopeu com deles costes de Mallorca. Malgrat el que cal-dria esperar, sembla que aquesta especie

pot realitzar amb relativa lacilitat niigra-cions ultramarines. O. tarda tambe ha es-tat trobada a Sicilia, be que aquesta illano sembla tan inaccessible, car csta sepa-rada del continent per una canal de nomes16 km d'amplaria, i a Anglaterra, be queen aquesta illa pogue arribar aprofitantles connexions amb el continent curopcuque tengueren lloc durant ics glaciacions.

Capitol a part mereixen les extincions.Corvus antecorax del jaciment d'Es Pouaspot esser considerat com una forma relic-ta, que probablement va descompareixeramb l'arribada de ]'home. L'especie es ti-pica de deposits continentals europeus delPleistoce mitja. La seva supervivencia aEivissa durant el Pleistoce superior potrepresentar un fenomen de relictisme re-lacionat amb I'aillament insular. Una altraespecie que ha descomparegut d'Eivissaes Pyrrhocorax pyrrhocorax. Aqucsta espe-cie abans de l'arribada de ]'home tambevivia a Mallorca i a Menorca. Sembla quees tracta d'una especie que esta reduintla seva area de distribucio, car tambe estroba a nombrosos jaciments del Pleisto-ce superior del continent curopeu situatsfora de la seva area de distribucio actual.Altres extincions esdevengudes a Eivissason les de Grus prinrigenia, Otis tarda,Anatidae g., sp., Strigiformes n. sp. i delvirot de talla mitjana encara no idcntifi-cat. Actualment tampoc no s'hi troben La-nius minor, ni Columba livia (en estat sil-vestre), ni Hirundo sp., be que 1'absenciad'aquesta darrera especie pot esser degu-da a la seva evolucio anagenetica. Veim,doncs, que mes del 30 °o de ]'avifauna fos-sil identificada al deposit d'Es Pouas hadescomparegut d'Eivissa. Probablementaquest percentatge es reduira una micaquan s'hagin identificat totes lcs espcciesornitiques d'Es Pouas, pcro aixi i tot elpercentatge d'extincions sera important.En el futur caldra investigar sobrc lescauses d'aquestes extincions.

Finalment, cs interessant constatar coin,igual que a altres illes mcditerranies, Ei-vissa conic una especie endcmica de Stri-gifornres. Es concixen, en efectc, espcciesendemiques d'aquest ordre a Mallorca iMenorca (Tyto balearica, MoURER-CHAU-VIRE et al., 1981), Creta (Athene cretensis,WEESIE, 1982), Corsega i Sardcnya (Moo-RER-CHAUVIRE & WEI:SIE, en preparacio).Les Strigiforntes semblen esser un delsordres Ics espccies del qua] semblen mes

44

susccptibles cl'ori,_,inar noves Formes a Iesillcs (Ai.covi :R, en premsa).

AGRAYMENT

Aqucst treball s'ha vist beneficial perles critiques realitzades per S. L. Olson(Washington), H. Pieper (Kiel), A. San-chez (Madrid) i J. Mayol (Ciutat de Mallor-ca). Vagi a tots ells el nostre agraImentmiss sinter. S'inclou dintre del Projectedel CSIC 618-211.

BIBLIOGRAFIA

ALcoviR, J . A. En premsa . Mamifcrs i illcs: sin-tesi do models do colonitzacio en biogcograliahisturica i la seva aplicacio a la Mediterrania.Reunio conjunta ICHN -SCB, Sabadell, maig1986.

ALCOVER, J . A. & AGUSTI , J. 1985 . Eliomys (Eivissia)canarreiensis n. sgen ., n. sp., non glirid delPlcistocc de la Cova de Ca Na Rcia (Pitiiises).Eudins, 10 - 11: 57-62.

ALcovER , J. A. & MUNTANER , J. 1985. Els vcrtebratsdo les Illes Pitiiises . Est. Bal ., 16: 105-116.

ALcovi : R, J. A. & MUNTANER , J. 1986 . Els quirbp-ters do Ies Balears i Pitii .ises: una revisio. En-dins, 12:

ALCOVER , J. A., MOYA , S. & PONS, J. 1981. Les Qut-nteres del Passat . Els Vertebrats Fossils delPlio-Quaternari de les Balears i Pitiiises. Moll.Ciutat de Mallorca.

BocR, R . 1985. Una nova tortuga terrestre delPleistoce d ' Eivissa : la tortuga de ]a Cova deCa Na Rcia . Endins, 10-11: 57-62.

CASSOLI , P. F. 1980. L'avifauna del Pleistocene su-periore delle Arene Candide ( Liguria ). Ment.1st. It . Paleont . Unt., as., 3: 155-234.

CASSoL1, P. F. & TAGLIACOZZO, A. 1982. La faunadelta Grotta di Cala Genovesi a Levanzo. Riv.Sc. Preist ., 37: 48-58.

DoIMSS , C. & PAPAZOGL O L, L. 1980 . Santorini te-phra from Rhodes. Nature, 287: 322-324.

DOWNEY, W . S. & TARLING , D. H. 1984. Archaeo-magnetic dating of Santorini volcanic erup-tions and fired destruction levels of late Mi-noan civilization . Nature , 309: 519-523.

ESIRADA , M. & MARGALEF , R. En premsa. An im-portant contribution to the primary productionof the Mediterranean . The supply of nutrientsto the photic zone along persistent fronts. ActaOceanologica.

FONT, J . 1986. La circulacid general a la mar cata-lana. Resum Tesi Doctoral . Universitat de Bar-celona.

FROGATT , P. C., NELSON , C. S., CARTER , L., GRIGGS,G. & BLACK, K. P. 1986 . An exceptionally largelate Quaternary eruption from New Zealand.Nature , 319: 578-582.

HURZELER, J. 1982 . Sur Ic suide du lignite de Mon-tebamboli ( prov . Grosseto , Italia ). C. R. Acad.Sc. Paris, 295, ser . II: 697-701.

h^.EM AH R, R. 1976. The Amphibia and Reptiliaof the Canary Islands. In: Biogeography andEcology of the Canary Islands (Machado, A.,ed.), 433-456. Junk. The Hague.

Msc ARTHUR, R. H. & WILSON, E. O. 1967. TheTheory of Island Biogeography. Princeton Univ.Press. Princeton, N.J.

MACAU, F. 1958. Contribution al estudio del Mio-ceno canario. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 56:477-486.

MAYOL, J. 1978. Els aucells de les Balears. Moll.Ciutat de Mallorca.

MOURER-CHAUVIRE, C. 1975. Les oiseaux du P16is-tocene moyen et superieur de France. Docum.Lab. Geol. Fac. Sci. Lyon, 64: 1-624.

MOURER-CHAUVIRE, C., MOYA, S. & ADROVER, R.1977. Les oiseaux des gisements quaternaires deMajorque. Nouv. Arch. Mus. Hist. Nat. Lyon,15, suppl.: 61-64.

MOURER-CHAUVIRF, C., ALCOVER, J. A., MOYA, S.& PONS, J. 1980. Une nouvelle forme insulaired'effraie geante, Tyto balearica n. sp. (Ayes,Strigiformes) du Plio-Pleistocene des Baleares.Geobios, 15: 803-811.

MoYA, S., PONS, J., ALCOVER, J. A. & AGUSTI, J.1984. La fauna de vertebrados neogeno-cuater-naria de Eivissa (Pitii ses). Nota preliminar.Acta Geol. Hisp., 19: 33-35.

MUNTANER, J. 1984. Some faunal and biogeogra-phic considerations on the avifauna of Eivissa.Mon. Biol., 52: 527-567.

NORTHCOTE, E. M. & MOURER-CHAUVIRE, C. 1985.The distinction between the extinct PleistoceneEuropean Crane Grus primigenia and the ex-tant Asian Sarus Crane G. antigone. Geobios,18: 877-881.

OBST, B. S. 1985. Densities of Antarctic seabirdsat the sea and the presence of the krill Eupha-sia superba. Auk, 102: 540-549.

PAUL, C. R. C. 1982. Pleistocene non-marine me-Ilusca from Cala Salada, Ibiza. Lpool Maur.Geol. J., 17: 161-184.

PAUL, C. R. C. 1984. Pleistocene non-marine mo-Ilusca from Cova de Ca Na Reia, Eivissa. Boll.Soc. Hist. Nat. Balears, 28: 95-114.

PAUL, C. R. C. En premsa. Els molluscs no ma-rins fossils de les Illes Pitiiises. Butll. Inst.Cat. Hist. Nat.

PETERSON, R., MOUNFORT, G. & HOLLOM, P. A. D.

1966. A field guide to the birds of Britain andEurope. Collins. London.

PIEPER, H. 1984. The fossil land birds of Madei-ra and Porto Santo. Bocagiana, 88: 1-6.

RAAtPINO, M. R. & SELF, S. 1982. Historic erup-tions of Tambora (1815), Krakatau (1883) andAgung (1963), their stratospheric aerosols andclimatic impact. Quaternary Research, 18: 127-143.

REUMER, J. W. F. 1982. Some remarks on thefossil vertebrates from Menorca, Spain. Proc.Konink. Ned. Ak. Wetenschappen, ser. B, 85:77-87.

RIBA, O. 1979. El relleu dels Paisos Catalans. In:Geografia Fisica dels Paisos Catalans, RIBA, 0.,BOLOS, O. DE, PANAREDA, J. M., NUET, J. i GOSAL-BEZ, J., eds., 7-68.

RontERO, C., QUIRANTES, F. & MARTINEZ, E. 1986.Los volcanes. Alianza Editorial, Madrid.

SIMKiN, T. & HOWARD, K. A. 1970. Caldera collap-se in the Galapagos Islands. 1968. Science, 169:429-437.

STANLEY, D. J. & SIIENG, H. 1986. Volcanic shardsfrom Santorini (Upper Minoan ash) in the NileDelta, Egypt. Nature, 320: 733-735.

45

STEADMAN, D. W. 1986. Holoccric Vertebrate Fos-sils from Isla Floreana, Galapagos . Smith.Contr . Zool., 413: 1-103.

TCHERNOV , E. 1962 . Paleolithic avifauna in Pa-lestine. Bull . Res. Coun . Israel, 11: 95-131.

TRIAS, M. 1983. Espeleologia de les Pitii .ises. Es-tudis breus , 2: 1-58.

TRIAS, M . & RocA, LL . 1975. Noves aportacionsat coneixement de les coves de La Mola (For-mentera ) i la seva importancia arqueologica.Endins, 2: 15-33.

WAPKINS, N. D., SPARKS, R. S. J., SIGURISSON, 1H.,

HUANG, T. C., FEDERMAN, A., CAIREY, S. & NINKO-

VICH, D. 1978. Volume and extent of the Minoan

tephra from Santorini Volcano: new evidence

from deep-sea sediment cores. Nature, 271:

122-126.

WEESIE, P. D. M. 1982. A Pleistocene endemic is-land form within the genus Athene: Athene cre-tensis n. sp. (Ayes, Strigiformes) from Crete.Proc. Konink. Ned. Ak. Wetenschappen, ser. B,85: 323-336.

46