Ajuntament de Barcelona Sector de la Via Pública

Els nous bomberscomencenla formació

Els nous bomberscomencenla formació

Núm. 6Octubre 2002

• La desactivacióde l’airbag

• Taula rodona:els límits del risc

• Nou sistema derecollida de residus

LA FOTO

2

Una trentena d’aspirants enpràctiques reforçaran ben aviatel col·lectiu de professionals deBombers de Barcelona

3

EditorialJa són aquí!

4

CandentEls nous bombers

NotíciesNova aula de prevenció enfoirmació

Serveis destacatsEls aiguats de l’estiu

Materials i equipamentsCaracterístiques del casc debomber i del furgó aquàticJ-12

FormacióL’airbag, l’enemic ocult

Cooperació i solidaritatRecorda Sarajevo

Món verdRecollida selectivatambé a Bombers

Al margeLa fabricació de les mànegues de Bombers

Jocs de Policies iBombersCartell homenatge alsbombers de Nova York

El cau del jubilatBombers acròbates

ActivitatsCamí de Santiago

FlamaradesL’equip de Bombers deBarcelona, campions aPraga

21

5 22

8 24

10 27

14 28

16 30

32

SUMARI

FAHRENHEIT•451Edita: Bombers de BarcelonaAjuntament de Barcelona

Consell Editorial:Josep Barjuan, Joan Bartra, Màrius Comorera, Leo García, Eva Llorach,Mònica Navas, Joan Pedreny, MontseRadresa i Susana Suárez

Directora: Montse Radresa

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-308027 - BarcelonaTel. 93 243 08 35Fax 93 352 76 76

Coordinació: Mònica Navas (nicanavas@op-team.com)

Disseny i maquetació: Joan Serra

Redacció: Susana Suárez

Fotografía: Ricard Cervantes, Jaume Loscos,Joaquim Pol, Susana Suárez

Col·laboradors en aquest número:Joan Andrés, Jordi Asín, Anselm Andrés,Josep Barjuan, Josep R. Carme, Antoni Carreras, Ricard Cervantes, Màrius Comorera,Miquel Àngel Fuente, Núria Güell, Jaume Loscos, Montse Radresa, Amado Rodríguez,David Zapater

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL

Dipòsit legal: B-33873-2001

Taula rodona“Els límits del risc”

18

1 Emmagat

2 Tr qu

s deixallesi s’eliminen

4

EDITORIAL

El passat 2 de setem-bre es presentavenal quarter de l’Ei-xample 30 nousprofessionals, quedesprés del període

formatiu a l’Escola de Mollet,passaran a reforçar la planti-lla de Bombers de Barcelona,un cop realitzades les pràcti-ques als quarters. La presèn-cia d’aquests 30 nous bom-bers entre nosaltres repre-sentarà la culminació d’unaaspiració llargament reivindi-cada per tots els qui, des delSPEIS, vetllen perquè la nos-tra ciutat sigui cada cop méssegura.

L’augment de recursos hu-mans, però, no s’atura aquí iquinze noves places ja estanesperant per ser ocupadesdurant el 2003, un cop fina-litzi tot el procés que es vainiciar amb la recent publica-ció al DOGC d’una nova con-

Ja són aquí!vocatòria. Aquestes noves in-corporacions, que suposenun pas imprescindible perdonar resposta a les necessi-tats de la Barcelona del segle21, ens deixa a tots, Bombersde Barcelona i Ajuntament,plenament satisfets.

Un sentiment de satisfac-ció que s’afegeix al d’emociósentit en recordar el passat11 de setembre a tots elscompanys de Nova Yorkmorts en l’intent de salvar vi-des humanes. L’Ajuntamentde Barcelona i els seus bom-bers s’afegiren a l’homenat-ge que a la plaça de Sant Jau-me va commemorar l’aniver-

Bombers de Barcelonareforçarà la sevaplantilla amb laincorporació de trentanous bombers

sari de la tragèdia. La presen-tació el dia abans dels JocsMundials de Policies i Bom-bers 2003 i del seu cartellpromocional –encapçalat pellema “Se la juguen per tu”-va servir també com a novamostra de solidaritat amb lesvíctimes i els seus familiars.Des de Fahrenheit 451 volemtambé tenir un nou recordper a tots ells. �

5

CANDENT

Després d’onze anyssense cap entrada depersonal al cos de Bom-bers de Barcelona,

aquest col·lectiu rebrà durantl’any vinent trenta nous bom-bers, que ja es preparen a l’Es-cola de Bombers i Seguretat Ci-vil de Catalunya, a Mollet delVallès. Aquesta és la primera ve-gada que els aspirants a Bom-bers de Barcelona es formen al’EBSCC de Mollet, amb instruc-tors de Bombers de la Generali-tat, en la primera etapa del seuentrenament. Aquesta formació

bàsica l’hauran de complemen-tar amb un curs d’adaptació itres mesos en pràctiques, aBombers de Barcelona.

La convocatòria s’havia oberten principi per a deu places debomber el 15 de febrer de 1991.Es va ampliar posteriorment finsa 11, i nou anys més tard es vadecidir convocar definitiva-ment un total de trenta novesplaces.

El 15 de gener es va fer pú-blica la convocatòria, i un copsuperat el procés de selecció i elperíode de vacances, els trenta

Els trenta nous bombers es preparen a l’escola de MolletBombers de Barcelonaprepara trenta nousbombers, que s’incor-poraran en pràctiquesel dia després del pa-tró. Fins el març, els as-pirants a bomber esformen per reforçar uncos que no rebia noupersonal des de 1991.

76

CANDENT

Zona Franca. Al març, acabat elsegon curs, començaran lespràctiques i els aspirants entra-ran a formar part dels torns delparc assignat a cada nou bom-ber, fins el moment de finalitzarles pràctiques. Serà llavors quanpassaran a ser bombers funcio-naris de ple dret del SPEIS del’Ajuntament de Barcelona. �

aspirants a bomber seleccionatsvan començar el curs Bàsic deFormació a l’Escola de Bombersi Seguretat Civil de Catalunya, el2 de setembre. En la inaugura-ció del curs es va presentar elprograma formatiu i es van lliu-rar els equips.

Primer grup a Mollet

Per primer cop l’Escola deBombers i Seguretat Civil de Ca-talunya rebia un grup de nouaccés de Bombers de Barcelona.Des de l’Escola es va elaborar unprograma formatiu especial pera aquest grup, en una versióabreujada i adaptada per alstres mesos de formació dels as-pirants a Bombers de Barcelona.Actualment, es preparen enmatèries com la història i evolu-ció dels cossos de bombers a Ca-talunya, l’atenció sanitària i psi-cològica, o els salvaments i lessituacions de risc químic, entre

d’altres a l’EBSC. Un cop finalitzat el curs bàsic

de tres mesos, La segona etapad’aquesta formació consistiràen un curs d’adaptació, ambprotocols i equipaments especí-fics de Bombers de Barcelona.Començarà al desembre i es de-senvoluparà íntegrament a lesinstal·lacions de l’Eixample i de

15 places més

El 10 d’octubre es va tancar eltermini de presentaciód’instàncies per proveir quinzenoves places de bomber alsSPEIS. Seguint els passos fixatsper l’Administració, el DOGChavia recollit el passat dia 20de setembre l’aprovació de lesbases del concurs per a laconvocatòria d’aquestes quinzenoves places, que s’havienaprovat prèviament, al decretde 24 de juliol de 2002. Espreveu que les proves deselecció de personal per a laconvocatòria comencin elpròxim desembre.

⇓ Ferran Jiménez és un delsinstructors de l’EBSCC

⇒ Un moment de la formació a lesinstal·lacions de Mollet

⇓ A baix, dues imatges de lesclasses pràctiques i teòriques

L’opinió dels aspirants a bomber

“Ganes de treballar dur”Perquè vas voler ser bomber?Raúl López: Em va agradar lafeina després de fer campanyaforestal i vaig pensar que teniabones condicions laborals.Perquè a Bombers de Barcelo-na?Francesc Ros: M’hauria estatigual a Barcelona que a la Ge-neralitat però, després de conèi-xer el cos dels de Barcelona,m’alegro de quedar-m’hi.Com van ser les proves?Javier Muñoz: La selecció ha si-gut completa i justa. I el fet queels mèrits no fossin decisius hadonat l’oportunitat a molta mésgent a dir la seva. Com ho veu el teu entorn?Israel Caldera: En general lagent veu molt maco això de serbomber, però els familiars espreocupen i diuen que vigilis

quan entris en acció.Què opines de la diferència d’e-dat entre els nous i els bombersveterans?Javier M.: Estic content de po-der treballar i aprendre de gentamb tantíssima experiència. Elstinc molta confiança, però empreocupa que puguin ser reti-cents a les formes de treballarque ens estan ensenyant.Com va la formació?Raúl L.: Està molt enfocada pera focs a zones rurals o indus-trials, però suposo que el cursd’adaptació complementarà elcurs de la Generalitat.Acabeu de passar la prova dellaberint del fum, és la que us famés respecte?Rafael Caballero: Fa força res-pecte en entrar, però ràpida-ment t’hi adaptes i et conscien-

cies que això és el que pensavestrobar en ser bomber.Quin és l’ambient que es respi-ra al curs?Israel C.: És molt maco. Fora d’a-quí costa molt trobar gent així,amb ganes de “treballar dur”, iaixò passa perquè tots nosaltresportem anys intentant estar onsom ara. Com valores el professorat il’ensenyament de l’Escola?Francesc R.: Molt bé. Per mi ésun encert la figura de suportdels tutors. Tenies experiència com a bom-ber?Raúl L.: Abans ja feia treballsverticals en la construcció, i m’a-grada practicar esports d’altamuntanya. Havia fet campanyesforestals i de bomber voluntaria Martorelles. Potser tot plegatm’ha ajudat. On vols anar quan entris?Rafael C.: M’estimo més esperara conèixer la feina que m’espe-ra i després decidir. �

Ferran Jiménez, Instructor a l’Escola de Bombers

“Cal tenir vocació”Quins mòduls imparteixes?La meva especialitat són elsequips d’aire i els mòduls de riscquímic. El 1984 vaig rebre for-mació pel projecte europeu “Li-fe” i d’aquí va sortir una meto-dologia europea comú.Com funciona aquest curs ambBombers de Barcelona? Mai s’havia fet un curs per aBombers de Barcelona a la Ge-neralitat. Es fa una versió abreu-jada, sobretot amb la part d’ini-ciació, perquè després faran elcurs d’adaptació a Barcelona. Com veus el grup?El grup té moltes ganes de fer.Però aquí tots són bombers i van

a fer la mateixa feina. A l’Escola,no hi ha diferències. Com valores la Formació?Hauria de ser més pràctica, peròla realitat és que no hi ha prouinstal·lacions. Com ha evolucionat? S’ha guanyat en tecnologia imaterials. Però manca una “pro-fessionalització individual”, per-què segurament la feina debomber atreu molta gent. Esveu estable, amb horaris privile-giats, però realment s’ha de te-nir vocació per treballar d’això. Idesprés d’anys a Bombers, sentsla sensació de ser bomber de ve-ritat. �

La formació del bomberLa formació d’un nou bomber dura nou mesos, i està repartida en dotze mòduls.Tracta aspectes teòrics i pràctics diversos, des de la història dels cossos de bom-bers fins a les situacions de risc químic, els incendis forestals, apuntalaments iinstal·lacions de gas i electricitat.

Els mòduls:• Lloc de treball (història dels cossos de bombers, Protecció Civil a Catalunya)• Coneixement del territori (les edificacions, instal·lacions de gas i electricitat)• Atenció sanitària i psicològica a les víctimes • Protecció i seguretat personal (riscos mèdics i psicològics)• Mitjans i procediments operatius (comunicacions i organització del comandament)• Ciències aplicades (química, física, hidràulica i electricitat)• Extinció d’incendis 1 (urbans i industrials)• Salvaments i rescats (en vehicles, aquàtics)• Assistències tècniques (apuntalaments, especejament d’arbres)• Risc Químic (contencions, cunyes, transport de CLH)• Extinció d’incendis 2 (incendis forestals)• Preparació física

98

NOTÍCIES

den comportar perill.Els Bombers Miguel Sánchez i

Luís Ros, del parc de l’Eixample,van ser els encarregats d'expli-car amb detall als nens i nenesel perquè s'han de tancar lesportes quan hi ha un incendi enuna habitació propera o d’en-senyar-los com apagar un focd'oli calent en una paella, queés un dels motius més habitualsd’incendi en un habitatge parti-cular. �

L’acord tindrà validesaper un any i podrà

prorrogar-se perperíodes anuals,

fins a tres anys

Els alumnes de les escolesd'ensenyament primari isecundari de la nostraciutat, disposen d'una

nova aula per a l'ensenyamentde la Prevenció d'incendis, a lesinstal·lacions del Parc de Bom-bers de l'Eixample.

L'aula taller està equipadaamb mitjans audiovisuals quefaciliten les tasques dels moni-tors.

Un pas endavant

Emplaçada en el lloc on du-rant 11 anys ha estat el Labora-tori del Foc, suposa una milloraqualitativa molt important,dins l'oferta formativa de Bom-

El parc de Bombers de l’Eixample disposa d’unnou espai de Formació en Prevenció, per millorarl’oferta formativa de Bombers en aquesta àrea.Aquest espai es troba al lloc que durant 11 anysha ocupat el Laboratori del Foc.

Nova aula de formacióen prevenció d’incendis

⇑ Els escolars van fer una visita perles instal·lacions del parc del’Eixample després del curs

bers, i ha de ser la confirmacióde la bona tasca que estanduen a terme els quaranta mo-nitors de prevenció.

El dia de la inauguració hivan assistir dos grups d'escolars.Els estudiants van seguir unaactivitat formativa de 45 mi-nuts, sobre aspectes relacionatsamb l'autoprotecció davant si-tuacions de risc, com ara un in-cendi, fuites de gas o en altressituacions domèstiques que po-

Col·laboració entre Bombersi Parcs i JardinsBombers de Barcelona iParcs i Jardins han sig-nat un conveni de col·la-boració per intercanviarserveis. Bombers escompromet a impartirformació en prevenció acanvi del mantenimentd’algunes de les seveszones verdes.

Bombers de Barcelona iInstitut Municipal deParcs i Jardins signaranproximament un acord

de col·laboració. En aquest con-veni es fixaran les condicions de

cooperació entre ambdues enti-tats, per establir un intercanvientre formació en matèria deprevenció i extinció d’incendis, itasques de jardineria, durant eltermini d’un any.

D’aquesta manera, Bombersde Barcelona impartirà cursetsal personal de Parcs i Jardins ales aules de formació del parcde Zona Franca i, a canviaquests realitzaran el manteni-ment de les zones verdes ubica-des a les instal·lacions dels parcsde Bombers de Sant Andreu, deZona Franca i de l’Eixample.

Aquest servei de manteni-ment inclourà tasques com larenovació d’espècies, l’adobat-ge, el trasplantament, les es-porgades i el reg, així com totes

les feines de jardineria necessà-ries per a aquests espais.

Els representants de Parcs iJardins i de Bombers de Barce-lona, Joan Conde i Carme SanMiguel, seran els responsablesde validar amb la seva signatu-ra aquest acord de col·labora-ció, que tindrà validesa per unany i podrà prorrogar-se perperíodes anuals, fins a tresanys. �

⇓ Els operaris de Parcs i Jardinstindran cura dels espais verds deBombers a canvi de formació en

prevenció

⇓ Un moment de la classe deformació en prevenció. Els infants

van fer nombroses preguntes alsbombers

⇑ Els bombers Miguel Sánchez iLluís Ros van explicar als escolarscom es propaga el fum durant unincendi

El servei demanteniment inclouràtotes les tasques dejardineria necessàriesper als espais

10

SERVEIS DESTACATS

1 1Les trucades van començar ales set del vespre del dia 31d’agost. A mitjanit, el pro-blema s’havia agreujat i

Bombers de Barcelona va rebrel’avís de l’activació de l’alertad’emergència per inundacions almunicipi per part de CLABSA(Clavegueram de Barcelona, SA).

Des d’aquell moment, es vaintensificar l’allau de trucadessol·licitant el servei de Bombersde Barcelona, per resoldre inci-dents causats per les fortes plu-ges (inundació de soterranis, bai-xos, terrats, cables elèctrics cre-mant, etc.). Ràpidament la cen-traleta telefònica es va col·lapsar,pel que es va haver de reforçar elnombre de personal de bombersper atendre les trucades i es vanposar en marxa els efectius dis-ponibles. El nombre de trucadesal 080 des de les 0 h fins a les 22hva ser de 1.400 (veure gràfic).

Des de les 0 h fins a les 22 h hiva haver una mitjana de 10 do-tacions destinades exclusivament

als serveis causats per l’aiguat,que van efectuar un total de 212serveis. A la seu del Districte deSarrià-Sant Gervasi es van recollir140 mm. La mitjana de la ciutatva ser de 95,8 mm.

Una de les intervencions mésespectaculars va ser la tasca d’en-retirar amb la grua (G-3) fins aset automòbils que van ser arros-segats i amuntegats per l’aigua ala Riera de les Monges, entre elsbarris de Sarrià i Pedralbes.

Bombers supera laprova dels aiguatsEls aiguats registrats l’1 d’agost a Barcelona vanposar de nou a prova la resposta del servei deBombers. L’alerta d’emergència per inundacionsal terme municipal va estar activada des de mit-janit fins a tres quarts de 10 del matí.

Intervenció amb materials perillosos

El dia 8 d’agost els bom-bers van haver d’interve-nir en un incident a la ter-minal de mercaderies pe-

rilloses de RENFE, situada a l’es-tació del Morrot (Barcelona).

Es tractava d’un problema enuna cisterna carregada amb unlíquid molt inflamable, amb nú-mero ONU 3295 i anomenat Hi-drocarbur Líquid N.E.P. La cister-na tenia una fuita per la sevavàlvula de descàrrega.

Un cop coneguda la magni-tud del problema, es va establiruna zona d’intervenció. Poste-riorment, es va procedir a con-tenir el producte per evitar laseva penetració a la xarxa declavegueram. Això va ser possi-ble mitjançant la construcciód’un dic de contenció amb “se-piolita” i taponant les quatre ai-güeres que hi ha a la zona, ambels obturadors d’embornals que

Extinció aDos de maig Tot i que Bombers de Barce-

lona va sufocar ràpidamentl’incendi, no es va poder

evitar que un home de 74 anysmorís el passat 26 de setembreen un foc declarat al seu habitat-ge, al carrer Dos de maig, 321. ElSPEIS va ser avisats cap a les 11del matí i, en arribar, van trobarque també hi havia hagut unaforta explosió. L’incendi afectavael dormitori i la instal·lació degas canalitzat, i va ser extingitper mitjà de dues línies de mà-nega de 25 mm de diàmetre, perfaçana i per l’interior. També vaser necessari l’ús d’aparells respi-ratoris. La causa del sinistre en-cara no s’ha determinat, però totapunta que el culpable del focpodria haver estat un escalfadord’aigua en mal estat. �

� Imatge de com va quedar una deles habitacions

Al centre de comunicacions(CECOB) s’anaven classificant lespeticions de servei en funció dela zona o districte, i del seu po-tencial risc o urgència, i per mitjàde la ràdio es transmetien a lesdotacions desplaçades.

Cap a les vuit del matí, la in-tensitat de les pluges es va reduiri l’alerta es va poder anul·lar ales 9:48 h. No obstant, la intensi-tat del nombre de trucades no vadisminuir fins a les 15h. �

L’ajut dels dipòsits Les pluges de l’estiu han tingutcontinuïtat i, en el mes desetembre i octubre, tambés’han registrat importantsaiguats. En aquests casos, lesinstal·lacions de regulació i decontrol de drenatge delclavegueram de Barcelona hanfuncionat correctament i hanevitat danys importants, alhoraque han facilitat la tasca aserveis d’emergències comBombers de Barcelona. El matídel dia 10 d’octubre, i a causade les fortes precipitacions, elsdipòsits pluvials de Barcelonavan regular fins a 55.000metres cúbics d’aigua. Gràciesa la correcta regulació, enconjunt la ciutat va absorbirsense dificultats les pluges.

* núm. trucades entre les 19 hores del 31-07-02 i les 05 hores del 2-8-02

21 24 3 6 9 12 15 18 21 24

EVOLUCIÓ DE LES TRUCADES AL 080*nº trucades

hora

40

60

80

90

70

50

30

10

20

3

Els aiguats també vanafectar greument altres zonesde la província de Barcelona,

com l’autovia de Castelldefels

Foto cedida per Mané Espinosa

Incendi aMercabarna

Al juliol, Bombers de Barce-lona va intervenir en unincendi a la planta de reci-

clatge de deixalles “Punt Net”de Mercabarna. El foc , que feiauna gran fumarada a causa de laquantitat de fusta i cartró acu-mulats, va afectar les canalitza-cions d’electricitat i la cintatransportadora. El parc de l’Ei-xample va enviar quatre vehiclesde reforç al de Zona Franca. Perl’extinció van ser necessàriesquatre línies de 45mm i 25mm iel canó del B-310. En un hora elfoc s’havia controlat i es va ex-tingir totalment a les 17.30. �

� En la intervenció van sernecessàries dues instal·lacionsd’escuma de prevenció

porta el Contenidor de risc quí-mic K-1. Al mateix temps, es van

muntar dues instal·lacions d’es-cuma de prevenció.

Com que la vàlvula afectadaes trobava a nivell de terra, vaser imprescindible aixecar elcontenidor per poder manipu-lar-la. Un operari de la terminal,que va conduir posteriorment el“toro” per a bellugar el conte-nidor, es va encarregar de realit-zar aquesta maniobra amb apa-rell respiratori. Així, es va poderposar a sota la vàlvula de la cis-terna un dels recipients d’acerinoxidable de 500 l de capacitatdel K-1, que va recollir la totali-tat del producte que sortia perla fuita.

Després, es va desmuntar laxapa de protecció de la vàlvula ies van collar les femelles de con-nexió al cos de la cisterna, jaque la causa del problema haviaestat que les femelles de subjec-ció s’havien afluixat. �

1312

EINES DE PREVENCIÓ

La reacció al foc d’un materi-al és la resposta d’aquestquan crema. Quan s’assajaamb un material es pretén

avaluar els aspectes cinètics, lacontribució energètica, la gene-ració de fums i la producció departícules i/o gotes inflamades.

La normativa europea con-templa els nivells d’atac tèrmicaplicables al possible escenari delfoc, a l’interior d’una habitació.En aquest escenari, es preveuenles possibles casuístiques que, or-denades de més a menys severi-tat, són: 1) foc plenament desen-volupat, 2) foc plenament desen-volupat en una habitació adja-cent o bé atac tèrmic degut a unelement senzill que crema i 3)atac puntual de flama petita.

La norma europea abarca entotal cinc assaigs, quatre delsquals existeixen com a normesISO. El cinquè és el Single Bur-ning Item (SBI), un assaig nou. Ales normes que desenvolupenaquests cinc assaigs, cal afegir lanorma de classificació de pro-ductes i elements de la construc-ció UNE EN 13501-1, i la normaEN 13238 Procediment d’acondi-cionament i normes generalsper a la selecció de substractes.

Els assaigs són els que es rela-cionen a continuació:

UNE EN ISO 1182 També anomenat Assaig de

no combustibilitat. Aquesta pro-va és molt semblant a l’actual as-

Regulació europea per a productes de construcció II

saig de no combuctibilitat, se-gons norma UNE 23.102. Enaquest cas, es simula un atac tèr-mic d’un producte localitzat al’interior d’una habitació en quèes dóna un flash-over o abranda-ment sobtat. L’ assaig dura 30minuts i, per tant, la mostra vaagafant temperatura. En cas queel material s’inflami, la tempera-tura segueix augmentant.

UNE EN ISO 1716Determina el potencial calorí-

fic superior i és conegut com As-saig de la bomba calorimètrica.Aquesta prova també existeix enl’actualitat, però no era un as-saig dels referents per als materi-als de la construcció que inclou

l’actual Norma Bàsica de l’Edifi-cació NBE CPI-96. Consisteix acremar una massa coneguda dematerial en unes condicionsestàndar, a volum constant i enuna atmosfera rica en oxigen. Enaquest assaig se simula el mateixque a l’apartat anterior.

UNE EN 13823 És l’assaig que simula l’atac

d’un element senzill que cremaen una cantonada de l’habitació(SBI). Aquest assaig s’aplica alsmaterials exposats a un atac tèr-mic d’un element únic en com-bustió, excepte els terres. S’ava-lúa la contribució potencial d’unproducte al desenvolupamentd’un incendi. Per fer-lo es neces-sita una habitació de dimensionsgrans, amb un sistema col·lectorde gasos, i un analitzador, cosaque les proves actuals no teníen.Les mostres, a diferència de lesque s’utilitzen per a l’aplicacióde la norma actual (300 mm x

En l’anterior númerovam explicar la novanomenclatura d’euro-classes de la Directivadels Productes de laConstrucció. En aquestsegon article, analit-zem els assaigs de re-acció al foc per als di-ferents materials.

400 mm), són mostres amb an-gle, de 1000 mm x 1500 mm lasuperfície més gran, i 495 mm x1500 mm la superfície petita.

UNE EN ISO 11925-2 És l’Assaig d’inflamabilitat.

Consisteix en la determinació dela inflamabilitat dels productesde la construcció orientats verti-calment, a causa de l’acció direc-ta de la flama. Per a aquesta pro-va, es simula un atac puntuald’una petita flama. Aquest as-saig té semblança amb l’assaigactual de la mesura de la veloci-tat de propagació de la flama.

UNE EN ISO 9239.-1 Assaig del plafó radiant per a

revestiment de terres. Aquest,encara que les dimensions sóndiferents, té quelcom a veureamb l’actual plafó radiant. Simu-la la radiació tèrmica que inci-deix sobre un terra, la superfície

del qual està escalfada a causade l’existència d’un incendi enun habitacle adjacent. L’assaigavalua el fluxe radiant crític sotael qual no es propaguen les fla-mes, en superfície horitzontal.

Totes les mostres a assajarhan de preparar-se de forma quereprodueixi l’ús dels materials.Mentre a l’actual norma UNE23.727-90 en un sol assaig s’en-globen diferents materials, ambpossibilitats de col·locació dife-rents; en el nou sistema, la mos-tra objecte d’assaig haurà de re-produir amb la màxima fidelitatles condicions finals d’ús.

La implantació de les euro-classes suposa un canvi, tant peltamany i preparació de mostres,com per l’increment de paràme-tres potencialment avaluables:flux de calor a un temps d’assaig,flux de calor crític, FIGRA (índexde velocitat de creixement delfoc) SMOGRA (velocitat de crei-xement del fum, caiguda de go-tes o opacitat del fum. �

Entrada en vigorEstà previst que les normes UNEactuals coexisteixin amb elsistema de les euroclasses fins afinals de 2003. No obstant això,dependrà de si la normativa quesurti a l’efecte contempla o noles dates d’aplicació, coexistènciai data límit d’aplicació de l’actualnorma UNE.

⇑ Seqüència d’imatges de l’Assaig de no combustibilitat: 1) preparació de la mostra, 2) entrada de la mostra alforn, 3) retirada de la mostra

⇐ Imatge de l’assaig que simulal’atac d’un element senzill quecrema en una cantonada

Fotos cedides per Rockwool

1514

MATERIALS

I EQUIPAMENTS

El J-12 és un vehicle espe-cial per a intervencions derescat aquàtic. Es un mo-del Mercedes Benz 917 AF,

amb tracció a les quatre rodes iuna potència en el motor de 175

Equipats per als rescatsaquàtics amb el J-12

cavalls. Les seves dimensionsocupen set metres de llarg i 2,46metres d’ample, i la seva alçadasupera els 3 metres en 20 cm..

El J-12 pesa aproximadamentnou tonelades i incorpora unagrua amb ploma telescòpica mo-del HIAB Valman. A més disposade tot el material necessari perles intervencions aquàtiques,com una barca que remolca enla seva part de darrere. La barcaés pneumàtica, semirígida, delmodel Zodiac MK3 GR. Funcionaamb un motor fora borda de697 cm cúbics Tohatsu M 40 D.

La caixa del vehicle J-12, si-tuat a continuació de la cabina,es pot habilitar com a vestidorpels submarinistes. Aquesta po-sició dins de l’estructura del

vehicle permet mantenir la co-municació directa amb la cabinai crear un accés al seu propi ves-tidor especial als professionalsde les tasques de salvament sub-marines.

Força

El cabrestant del J-12, a més,té una capacitat màxima d’a-rrossegament de 5.000 Kg, peravarar i recuperar la barcapneumàtica incorporada. Elsseus eixos estan col·locats a unadistància aproximada de 3me-tres amb seixanta centímetres,que li permeten girar entre pa-rets en un diàmetre mínim de14,60 metres. �

El casc integral,pensat al detall

El casc integral per a bom-bers Galaxy, de la marcaBullard, és un casc dissen-yat sota els criteris de les

normatives CE i els requisits deseguretat establerts a la NormaEuropea EN 443. Té un dissenyergonòmic, còmode i lleuger,especialment pensat per ser uti-litzat en serveis contra incendis.

Amb un pes total de 1.200grams, el casc està elaborat ambmaterial composite de fibra devidre en la seva capa externa, ien policarbonat transparent,pell natural, cotó o materialsaluminitzats, resistents al foc enla resta.

L’estructura externa, o copa,ofereix una alta protecció pel

cap davant de cops, projeccionsi radiacions de calor. Està elabo-rada en un material compositede fibra de vidre, rígid i indefor-mable. Aquesta és resistent alsimpactes, els productes químics,les altes temperatures, l’envelli-ment i els raigs solars. Ve equi-pada amb un sistema de fixacióde la màscara de l’equip respira-tori acoblat a les bandes exte-riors, que no sobresurten del’estructura del casc i que estàpensat per tal que no sigui unobstacle en les accions del ser-vei, i per evitar enganxades i in-comoditats a l’hora de col·locar-se la màscara, que a més es potposar sense necessitat de treu-re’s el casc.

L’interior

La peça interior del casc, con-feccionada en material lleuger,porta un folre protector, un ar-nés de clatell i una barballerade subjecció. L’arnés interiorestà acoblat a la copa exteriorper quatre cargols inoxidablesespecialment disposats per a untotal aïllament elèctric, de ma-nera que permet un ràpid accésper a neteja, manteniment i re-paració. S’ajusta amb un meca-nisme de tancament ràpid tipus“velcro”, per mantenir el cascferm i còmodament subjecte alcap de l’usuari, i es presenta enles talles de la 53 a la 63.

La banda de contorn estàfolrada de pell en la seva partcentral, per absorbir millor lasuor i ventilar l’interior, i la pan-talla abatible està elaborada enpolicarbonat transparent de 2mm de gruix i tractada per evi-tar que s’enteli la cara interior iles ralladures a l’exterior. �

El casc integral Galaxy,de la marca Bullard, téun disseny ergonòmic,còmode i lleuger, pen-sat per a la tasca delbombers. Està certificatsegons les normativesCE i els requisits de se-guretat de la Norma Eu-ropea EN 443.

El vehicle especial pera intervencions de res-cat aquàtic J-12 deBombers de Barcelonaremolca una barcaaquàtica i està desti-nat a intervencionsaquàtiques, on es re-quereixin profesionalssubmarinistes.

El J-12 pesa unes noutonelades i incorporauna grua amb ploma

telescòpica model HIAB Valman

16

FORMACIÓ

1 7

L’airbag s’incorpora en elsautomòbils com un meca-nisme de seguretat passivaque, juntament amb els

cinturons de seguretat, té com aobjectiu evitar danys físics alsocupants dels vehicles quan esprodueix un accident de trànsit.

Actualment, la majoria d’au-tomòbils van equipats ja de sè-rie amb airbags de conductor iacompanyant. D’altres afegei-xen airbags laterals en elsseients davanters per protegirals seus ocupants d’una col·lisiólateral, i els automòbils ambmés prestacions incorporen atots els esmentats anteriormentels airbags de cortina, per evitarque els ocupants impactin ambel cap amb els vidres laterals.

Airbags: l’enemic ocultCom a element de seguretat passiva, l’airbag potarribar a salvar vides en un accident. Però el fetque pugui passar desapercebut per als equipsd’intervenció pot originar danys en convertir-se,si no s’ha activat, en un enemic ocult i latent.

En el futur s’afegiran a totsaquests airbags sota els pedals,per evitar que els peus quedinatrapats quan el vehicle impactifrontalment, a més d’airbags la-terals en els seients posteriors iairbags pels genolls dels ocu-pants, als davanters.

Tots els airbags i el preten-sors pirotècnics dels cinturonsde seguretat estan regulats perla Unitat de Control Electrònic(ECU) instal·lada generalmenten la part més rígida de l’au-tomòbil –anomenada túnel cen-tral– que està situada entre els

⇓ Imatge de l’airbag lateral deseients

⇑ La ECU és el mecanisme queregula l’activació de l’airbag

els diferents tipus d’airbags queincorporen els vehicles i la ubi-cació de la ECU perquè, en elmoment d’intervenir amb les ei-nes de tall i/o separació, es tin-guin en compte els llocs que nos’han de tallar, separar o trac-cionar. D’això pot dependre bo-na part de la seguretat de la in-tervenció, tant per l’equip queintervé com per la pròpia vícti-ma, ja que una activació acci-dental d’un airbag pot originardanys físics importants.

Reconèixer els airbags

Per localitzar els airbags calobservar la part central del vo-lant, la zona del tablier de l’a-companyant, el lateral exteriordels seients davanters i la zonasuperior interior que va des delvidre del davant fins al del da-rrere. Si s’hi troben les sigles SRS(Suplemental Restraint System =Sistema de Contenció Suple-

mentària), o SRS-Airbag vol dirque el seu interior conté aquestelement de seguretat passiva.

Hi ha vehicles en què l’airbaglateral dels seients es trobaocult a l’interior de la tapisseriai només es pot reconèixer peruna etiqueta amb les sigles SRS-Airbag que hi va cosida. El cosités més dèbil en aquest punt perpoder trencar la costura en elmoment de sortida de l’airbag.

És molt important no tallarni perforar directament el mò-dul de l’airbag si no està desple-gat, ja que això podria provocarla seva activació fins i tot amb labateria desconnectada, ja queal seu interior conté el genera-dor de gas necessari pel seu in-flat.

Per evitar danys físics perl’activació accidental dels air-bags durant l’actuació delsequips d’emergència, existeixendiferents opcions. Primer s’hau-ran de desconnectar la bateria isaber reconèixer els airbags i la

ECU, per tal d’evitar treballarsobre ells amb les eines hidràuli-ques. També cal tenir en comp-te les distàncies de seguretatrespecte als airbags, que s’hande mantenir.

Existeix la convicció que des-connectant la bateria del vehi-cle, els sistemes d’airbags que-den desactivats instantània-ment. Hi ha vehicles on, efecti-vament, això es compleix peròen d’altres poden arribar a pas-sar encara entre 10 i 15 minutsuna vegada aquesta ha estatdesconnectada.

Per desconnectar la bateria,el procediment més convenientés el d’afluixar amb una clau fi-xa o anglesa els cargols delsborns, desconnectant en primerlloc el negatiu, en comptes detallar els cables amb unes alica-tes de tall. Això permet tornar arestablir el subministramentelèctric en cas que sigui necessa-ri durant les maniobres d’excar-ceració. �

Per Jordi Asín

dos seients davanters, darreredel fre de mà. Aquesta ECU ava-lua les retencions del vehicle iles modificacions de la velocitato desacceleracions, activant elsistema quan es sobrepassen elsparàmetres preestablerts.

Per tant, existeix la possibili-tat que, a l’arribada dels equipsd’intervenció, els airbags no es-tiguin desplegats, i això implicaque durant la intervenció delsbombers podem arribar a acti-var-los accidentalment. Peraquest motiu, els equips d’inter-venció han de poder reconèixer

⇐ L’airbag pot activar-se de formafortuïta després d’un accident,independentment de si el vehicleté o no la bateria connectada

Desconnexió de bateriaNo garanteix la desactivació immediata dels airbags, ja que depèn del model iles prestacions del vehicle.

Reconèixer els airbags i l’ECU per evitar treballar sobre ells amb eines hidràuliquesD’aquesta manera podrem realitzar les maniobres d’excarceració evitant treballarsobre ells i eliminant la possibilitat d’una activació accidental.

Distàncies de seguretatSi no fos possible desconnectar la bateria per la posició en què es troba elvehicle o per la violència de l’impacte, caldrà mantenir unes distàncies deseguretat, per tal d’evitar una activació i que ens veiem afectats per l’impacte:

30 cm en els airbags laterals60 cm en l’airbag del conductor90 cm en l’airbag de l’acompanyant

Elements físics de proteccióEn el mercat existeixen protectors d’airbags de conductor i acompanyant, queeviten lesions en cas d’activació accidental dels airbags durant la intervenció.

PROCEDIMENT DE DESACTIVACIÓ ACONSELLAT

12

34

1918

Qui és el responsable úl-tim a l’hora de deter-minar els límits queassumeix un bomber

en la seva feina? En aquestaqüestió existeixen dues visionsoposades.

D’una banda, la dels qui pen-sen que ha de ser el bomber"qui determina el què farà odeixarà de fer en última instàn-cia, comptant sempre amb fac-tors com l’entrenament físic ipsicològic, l’estat d’ànim, l’e-quip de treball, els mitjans i si hiha persones implicades o no enl’actuació", en paraules de l’ofi-cial Albert Gaspar. En l’altre ex-trem, opinava el cap de zona,

sentit la línia de comanda-ments, i es trencaria tota l’es-tructura de Bombers". AnselmAndrés, des del punt de vistad’un bomber jubilat, conciliavaambdues opinions, comentantque "els comandaments planifi-quen l’actuació d’homes i mit-jans per aconseguir el millor re-sultat amb el mínim de risc per-sonal", però afegia que en ungran incendi mai serà possiblecontrolar al cent per cent el mo-viment de tots els homes, i que"cadascun d’ells ha de tenirconsciència de no exposar-semés enllà del que li hagi estatencomanat o del que sigui rao-nable". Aquest va ser el punt

matís diferencial és que el perillés incert, i en paraules d’AlbertGaspar, “una contingència quèes imminent, i que es pot mini-mitzar amb una preparació tèc-nica i d’entrenament”; mentreque el risc és “una eventualitat aquè tothom hi està exposat”.

L’apunt legal

L’apunt legal el va aportarXavier de la Fuente, tècnic enprevenció de riscos laborals, quiva exposar la definició de risc se-gons la llei de Prevenció de ris-cos laborals (30/95). De la Fuen-te va explicar que segons aques-ta llei risc és "la possibilitat queun treballador pateixi un danyderivat del treball. A més, vaafegir que “sobre el tema de laprevenció de riscos laboralsexisteix molt poca legislació”.

En aquest sentit, Josep Puigva manifestar que la legislació“potser és insuficient” i va

apuntar que podria tractar-semés aviat d’una qüestió de cos-tums. “El problema –va afirmar–és que a l’usuari de la legislacióli costa molt canviar hàbits”.

En la taula rodona també esva parlar d’altres conceptes comla “valentia” o la “por”, o d’ide-es com la vocació dels bombersper treballar en una feina comaquesta.

En general, els participantsvan arribar a la conclusió ques’ha de vigilar amb el conceptede “valentia”, sobretot perquèaquest acostuma a ser interpre-tat de maneres diferents en fun-ció de la personalitat de cadabomber.

més controvertit de la primerataula rodona de Fahrenheit 451,que reflexionava sobre els límitsdel risc.

Amb aquesta nova secció larevista pretén oferir un espaiper a la reflexió sobre temes“calents” en l’entorn dels bom-bers. En aquesta ocasió hi hanparticipat el bomber EduardoSalvador, l’oficial Albert Gaspar,el cap de zona Miquel ÀngelFuente, el bomber jubilat An-selm Andrés, el membre del Co-mité de Seguretat i Salut Labo-ral Xavier de la Fuente, i com arepresentant de la ciutadania, iper mitjà del correu electrònic,l’empresari Josep Puig.

Durant el debat, es van plan-tejar diferents línies de discussió,començant per diferenciar elsconceptes de “risc” i “perill”. So-bre aquest punt hi va haver opi-nions coincidents i es va arribar ala conclusió generalitzada que,encara que les dues paraules s’u-sen sovint com a sinònims, el

Miquel Àngel Fuente, que sos-tenia que "si fos el bomber quidetermina el risc, no tindria

Els límits del risc va serel tema escollit per a laprimera taula rodonade Fahrenheit 451, unanova secció de la revis-ta de Bombers quepretén debatre i oferirdiferents punts de vis-ta sobre cuestions pro-fessionals.

TAULA RODONA

Els participantsEls participants en la taularodona van ser: el bomberjubilat Anselm Andres, el capde zona Miquel Àngel Fuente,Xavier de la Fuente com amembre del Comité deSeguretat i Salut laboral;l’oficial de Bombers AlbertGaspar, el bomber EduardoSalvador i l’empresari JosepPuig, com a representant de laciutadania. Aquest últim vaparticipar per mitjà del correuelectrònic. Per la seva part,Montse Radresa, responsablede Formació, va actuar com amoderadora.

En la primera Taularodona també es vaparlar d’altresconceptes com la“valentia” o la “por”

⇐ D’esquerra a dreta, el cap dezona Miquel Àngel Fuente i AlbertGaspar, oficial de Bombers

⇐ A baix, el bomber EduardoSalvador i, a la dreta, Xavier de laFuente, membre del Comité deSeguretat i Salut laboral

Els límits del risc a debat entre els bombers

⇓ Una imatge de la taula rodonacelebrada el passat mes de

setembre

20

TAULA RODONA

Els tertulians van concloureque “s’ha de tenir vocació pertreballar de bomber”, com vadir Eduard Salvador, ja que ésuna feina dura i arriscada.

La mort d’un company

En aquest punt del debatSalvador va mostrar-se ressignat“aquesta possibilitat sabem queentra en la nostra feina”. An-selm Andrés, bomber jubilat, varecordar que, quan mor uncompany “se sent un sentimentd’impotència, perquè no es potfer res. Després sembla que totssiguem més amics, com si vol-guessim dir-nos el que hauriem

dit a aquells que han mort i esfa més fort el sentiment decompanyerisme”.

En canvi, quan se salva algu-na persona en una actuació, “ésdoblement recorfortant”, va dirAlbert Gaspar. Miquel ÀngelFuente va afegir “és impagable,com si quedés demostrat tot elteu esforç”. Xavier de la Fuenteva comentar com és de fàcil i ala vegada difícil salvar a algú enles sortides de bombers: “Quansalves algú, saps que has fet elque havies de fer i et sents moltbé. De vegades, veus que t’haanat de tant poc que poguéssissalvar aquella persona i t’ado-nes com és d’estreta la línia quesepara la vida de la mort. Tu es-taves allí en el moment oportú ihas actuat”.

Relacionat amb aquesta ves-sant de salvament inclosa a lafeina de bomber, tots els assis-tents a la taula rodona van con-venir que la societat valora moltpositivament la professió. Però

també van afirmar que existeixel problema que les autoritatsno donen prioritat a milloraraquest servei perquè el ciutadàno es queixa. Segons AlbertGaspar, "l’Administració priorit-za la seguretat en la vessantd’eradicar la violència”.

Per Miquel Ángel Fuente, de-manem als polítics més del quepoden donar, ja que aquests"estan per resoldre les peticionsdels ciutadans i en aquestes esdóna un contrasentit, perquèsom molt valorats i en canvi maino he vist una manifestació niuna pancarta reclamant mésbombers i sí més agents de cos-sos de seguretat, per exemple".

Aquest punt es va deixarcom a proposta per a la properaTaula rodona a Bombers, on estractarà el tema de "La imatgedels Bombers de Barcelona". Hipodeu participar amb les vos-tres aportacions sobre el tema al’adreça de correu electrònicmradresa@mail.bcn.es. �

Eduard Salvador: “La mort és unapossibilitat que sabemque pot entrar dins dela nostra feina”

Anselm Andrés:“Després de la mort

d’un company, esreforça el sentiment de

companyerisme”

⇒ El bomber jubilat, AnselmAndrés, també va participar en la

primera taula rodona

21

COOPERACIÓ I

SOLIDARITAT

“Recorda Sarajevo”28, que col·locaven al riu du-rant tot el dia, aspirant i impul-sant aigua pel subministramenta la ciutat. També estava ple deforats.

Un dels bombers, a qui ano-menaven “Bato” em va explicardetalls d’actuacions, sota la plu-ja dels projectils. Només ell te-nia tres cicatrius de ferides re-budes en tres serveis diferents.

La segona visita

Vuit anys més tard, el maigpassat, en Lluís Mir “Nyaca” ijo, vàrem retornar a Sarajevocoincidint amb els deu anys del’inici de la guerra, per presen-tar el llibre editat per aquestfet “Recorda Sarajevo”.

Vaig preparar en un parellde caixes el material que podí-

L’oficial Amado Rodríguez va visitar Mòstar al1994. Vuit anys després, va tornar per presentar elllibre “Recorda Sarajevo” i portar material alsbombers de la ciutat. En l’anterior número vam do-nar noticia d’aquest fet. Ara és ell qui ho explica.

em dur (en avió i a mà) pelsbombers de Móstar: un parellde botes del nº 46, (tenen elspeus molt grans aquells“paios”), tres jaquetons, unacorda de niló d’escalada, dos fa-nals amb carregador, unsguants de protecció...

Un cop a Sarajevo, amb au-tobús vàrem anar a Móstar, pre-guntant per la caserna de bom-bers.

Ens van enviar a un altre in-dret diferent del que jo recor-dava. Ara estan a la zona de launiversitat i tenen una casernacompletament nova, amb unadotzena de vehicles usats, do-nacions de diferents cossos debombers d’Europa, però enmolt bon estat. Vam donar alcap de la caserna les caixes ambel material.

Després, una curta volta perla ciutat, a dinar amb la colla ide retorn a Sarajevo. L’endemà,ja estàvem de tornada cap aBarcelona. �

Per Amado Rodríguez

L’any 1994, durant la gue-rra a l’exIugoslàvia, vaigpassar per Mòstar (Bòsnia-Hercegovina) i vaig veure

el que quedava de la casernadels bombers.

L’immoble presentava ungran orifici al sostre d’uralita,produït per l’impacte directed’un obús de morter. Les portesde sortida dels vehicles iaquests, també estaven “cosi-des” per la metralla.

Tenien dos vehicles opera-tius. Un era un Iveco sense vidreparabrises, similar als que tení-em nosaltres de T.LL. (B-65)però amb la cisterna a la vista iplena de pedaços soldats quetapaven els forats de la metra-lla. L’altre, un Magirus com el B-

⇐ Imatge d’un dels camions de lacaserna de bombers de Móstar

2322

MÓN VERD

1 Emmagatzematge en abocaments controlats i/o soterrats

2 Transformació mitjançant processos com la incineració, que els converteix en gasos i cendres

3 Reaprofitament mitjançant el reciclatge: aquesta última opció és la més eficient i la que s’està adoptant en tots els països que han fet una aposta per la sostenibilitat

*Font: Dades de la Junta de Residus 2000, del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

Al nostre territori es genera cada any una quantitat de deixalles de 3.418.387 tones (l’equivalent a 1,54 Kg per persona i dia).

El tractament de les deixalles

Només a l’àrea metropolitana de Barcelona es podria omplir cada dia un

camp de futbol d’un metre

d’alçada.

= 1,54 Kgper persona

i dia

Les deixallesmai s’eliminen

neteja nocius per al medi am-bient, com és el cas de formal-dehils, paradiclorfenols i clor-benzols, components habitualsen aquest tipus d’articles.

En el marc de la recollida se-lectiva de les deixalles, a realit-zar per l’empresa adjudicatàriadel contracte, es preveuen qua-tre grans grups d’actuació, quecomprenen els residus de paper,de vidre, d’envasos lleugers comles llaunes, els brics o els embol-calls plàstics; i les deixalles orgà-niques o de rebuig.

Existeix un cinquè grup dematerials inclosos en el procésde recollida selectiva que com-prendria productes o fraccionsamb processos especials, com elstòners i tintes d’impressores ofotocopiadores, les piles i bate-ries o els fluorescents. Aquestselements no s’han previst en elnou contracte, però es podrienincloure en un futur.

L’empresa de neteja s’hauràde responsabilitzar de propor-

cionar els mitjans necessaris pera aquesta recollida selectiva in-terna i tractament de residus.Per tal de recollir tots els pro-ductes i fer-los arribar al seudestí, en la forma i el momentadequats, haurà de subminis-trar els materials per a la prime-ra separació de residus, com aragàbies per a cartró i contenidorsdegudament etiquetats i classi-ficats per recollir paper, plàstic,llaunes i brics, vidre o “materialde rebuig” (és a dir, matèriaorgànica i productes d’higienepersonal).

L’empresa també s’hauràd’encarregar d’organitzar eltreball d’eliminació dels residus,de formar al seu personal deneteja i de facilitar els elementsde transport intern adients pera cada grup de deixalles.

La freqüència de retiradad’aquestes escombraries serà di-ferent segons els productes. Elpaper i els contenidors de mate-rial de rebuig es recolliran dià-

riament, mentre que el vidre iels envasos es passaran a buscarun cop per setmana, i les gàbiesper a cartró, cada quinzena.Aquests períodes però, seranajustables en funció dels ritmesd’acumulació de cada materialper evitar-ne la saturació enmoments puntuals.

Amb aquest nou acord unabona part de la responsabilitatrecau en tots els bombers iusuaris de les instal·lacions deBombers de Barcelona. Es tractad’adquirir un compromís amb elmedi ambient, que s’inicia ambla separació en origen de lesfraccions. Serà responsabilitatdel generador del residu sepa-rar les deixalles en els diferentscontenidors específics. Això su-posarà variar els nostres hàbits,i segurament un esforç quotidiàper a cadascú de nosaltres. Noobstant, tindrà la recompensade pensar que col·laborem enfer un entorn més net per a lesnostres generacions futures. �

El nou contracte de neteja per als edificis i localsdel Sector de la Via Pública, com els parcs deBombers de Barcelona, incorpora condicions pertenir en compte la protecció del medi ambient,com l’ús de paper reciclat i productes no nocius.

El Sector de la Via Públicaha elaborat un nou plecde condicions per al con-tracte de neteja d’edificis

i locals municipals per a l’any2003. Aquest contracte incorpo-ra unes condicions que prote-geixen el medi ambient, i queregulen principalment la recolli-da de deixalles i les condicions

medioambientals del materialfungible (o consumible en unsol ús).

Aquest gir cap a una majorprotecció del medi ambientcontinua una línia de treball ini-ciada per les entitats municipalsl’any 1994, després de la cele-bració de la Conferència Euro-pea de Ciutats i Pobles Sosteni-bles. L’objectiu final és dissenyari dur a terme programes d’inter-venció a mig i llarg termini, en-

Neteja i protecciódel medi ambient

focats a assolir un desenvolupa-ment sostenible. És el que s’ano-mena Agenda 21 Local. Enaquest sentit, en els últims anysl’Ajuntament de Barcelona estàadoptant mesures per millorarla gestió dels residus als seusequipaments.

A Bombers de Barcelona,aquest acord obliga a l’empresacontractada per a la neteja delsseus edificis i instal·lacions aproveir l’entitat de materialfungible elaborat mitjançantprocessos de reciclatge i a ga-rantir la recollida selectiva dedeixalles.

Així, el nou contracte esta-bleix que s’haurà de fer servirmaterial que dugui les correspo-nents ecoetiquetes i la qualifica-ció de paper o plàstic reciclat enproductes com el paper higiè-nic, els eixugamans, les bossesd’escombraries i d’altres materi-als anàlegs. De la mateixa ma-nera, es prohibeix la utilitzacióde productes desinfectants i de

Desenvolupament sostenible

El “desenvolupament sostenible” va ser definit per primer copen 1987 per la llavors primera ministra socialista noruega GroHarlem Brundtland, com: “aquell que satisfà les necessitatsdel present sense comprometre les de les generacions futures,aquell que millora la qualitat de vida humana vivint dins lacapacitat de càrrega dels sistemes naturals”.

Serà responsabilitat delgenerador del residu

separar les deixalles enels diferents

contenidors específics

Per Josep Barjuan

2524

AL MARGE

La fabricació d’una mànegade les que usen Bombersde Barcelona, passa per di-ferents processos, des del

filat del teixit interior fins a lacomprovació de factors com laresistència a la pressió d’aigua,la torsió o l’envelliment per l’ac-ció de l’ozó. L’empresa fabricantd’aquestes mànegues, Tipsa, estroba a Guardiola de Font-Rubí,a la comarca del Penedès. Sónfabricants de mànegues des de

D’on venen les mànegues?

⇑ Procés de refredament de lagoma

rents fases. Un cop superadauna primera etapa on es feiende lli, cotó i fibres, sense imper-meabilitzar, es va introduir unelement resistent a l’aigua comel làtex.

Vist que s’havia solucionat lapermeabilitat però no el proble-ma de la durabilitat, es va evo-lucionar cap a una barreja dematerials amb teixit sintètic icautxú a l’interior. Finalment, esva reforçar l’estructura de lesmànegues amb la incorporaciód’una quarta capa de cautxúmés resistent, per millorar la du-rabilitat i la resistència de la mà-nega.

Amb aquesta fórmula es fa-briquen les mànegues a l’em-presa Tipsa. S’encarreguen delprocés de fabricació partint deles matèries primeres i abastencinc fases diferenciades de la fa-bricació: el filat, l’extrusió, elmarcatge, la comprovació i lesproves de laboratori.

A Espanya, els bombers fan

mena procés d’extrusió. Consis-teix en injectar goma tant a lapart interior com a l’exteriord’aquesta estructura de fil, perdonar-li l’impermeabilitat i laresistència adequada a la màne-ga per suportar les pressionsd’aigua a què haurà de funcio-nar.

Aquesta injecció de goma esun procés que es fa amb tempe-ratures d’escalfor i amb gomaesmicolada i trinxada, per po-der treballar-la fosa i poder es-tovar-la. Amb aquest procésd’extrusió s’aconsegueix tambéprotegir el teixit de fil de l’inte-rior de la mànega, ara recobertper dues capes de goma.

Quan surt de la màquina ex-trusora, la mànega passa a re-fredar-se amb aigua, per evitarque qualsevol manipulació lapugui erosionar.

En aquest estat de la goma,la mànega encara és dèbil, peròja està preparada per fer-li elmarcatge. Aleshores s’impri-

El procés d’extrusióconsisteix a injectar

goma ala part interior iexterior de l’estructura

de fil, per fer-laimpermeable i resistent

servir mànegues amb diàmetresde 25, 45 i 70 mm, però l’em-presa també fabrica màneguesper a transvasaments i transportd’aigua (100mm) i per a altrespaïsos, que poden ser des de 1,5polzades fins a 6.

El filat

En el primer procés es fila elteixit interior de les màneguesen una nau dividida en dos ni-vells. Al primer, el de baix, s’em-magatzemen les bobines de fil,en bateries en posició verticalque connecten amb la plantasuperior. Allà, unes màquines fi-ladores realitzen l’anomenat“urdimbre i trama”, procés enquè fila en punts creuats un tei-xit que ha de tenir la formad’un tub i que serà el primer es-quelet de la mànega.

Aquesta estructura es trac-ta després en una altra plantade la fàbrica, amb el que s’ano-

Les mànegues de Bombers es fabriquen a Guardio-la de Font-Rubí, al Penedès. L’empresa TIPSA leselabora i comercialitza en tot un procés que va desdel filat del teixit interior, fins a la comprovació defactors com resistència a l’ozó, durabilitat o torsió.

fa més de 40 anys i produeixenanualment uns 3,3 milions demetres de mànegues, amb dià-metres des d’una polzada a dot-ze polzades, i longituds màxi-mes de 200 metres, per a mer-cats nacionals i internacionals.

Apunt històric

L’elaboració de mànegues hapassat històricament per dife-

meix amb un sistema d’injeccióde tinta a sobre de la mànega laressenya que es vulgui, que nor-malment serà el diàmetre i mi-da d’aquella mànega en con-cret, i totes les informacions del’empresa o el model de màne-ga.

A partir d’aquest moment,uns robots pneumàtics trans-porten la mànega fins a la zonade comprovació. Allà es col·locaen unes taules especials d’unalongitud de 200 metres, on estanca hermèticament i es con-necta a una sortida de vapor,que fa pujar la temperatura i lapressió de vapor de manera

⇒ Comprovació manual de lesmànegues sota pressió d’aigua

26

AL MARGE

controlada amb un programa-dor que té un cicle temperat iuna pressió de vapor determi-nades. Aquesta temperatura faque els additius que conté lagoma reaccionin químicament ies produeixi el vulcanitzat.Aquest és el procés que acabaràde donar-li tota l’elasticitat i laresistència a les variacions quedesprés tindrà la mànega perpoder fer-la servir en cir-cumstàncies extremes, com unincendi.

Finalment, un operari com-prova visualment la mànega so-ta pressions d’aigua determina-des per un altre robot, i tallatots els segments que són sus-ceptibles de tenir futures fu-gues d’aigua.

Mànegues BIE

Existeix una única excepcióen el procés habitual de fabrica-ció de mànegues per a incendis,

i és el cas de les mànegues per aboques d’incendi equipades(BIE). Les BIE estan pensades perser utilitzades ocasionalment, ino necessiten tanta resistència.Per ixò, les mànegues de les bo-ques d’incendi no tenen les ca-pes exteriors que sí porten lesmànegues per a professionalsdel foc, i podem veure el filatdel teixit com a única capa ex-terna.

Control exhaustiu

Un cop finalitzada la produc-ció, i amb l’únic pas intermig debobinat i emmagatzematge deles bobines, les mànegues pas-sen per una etapa d’esperaabans de ser comercialitzades,durant el qual seran sotmeses aun control exhaustiu.

L’empresa fabricant de lesmànegues té un laboratori es-pecialitzat on es comproven lescaracterístiques de cada pro-

ducció de mànegues. Així, ele-ments com el diàmetre, l’adhe-sió de les diferents capes, lapressió d’estripada, la dilatació,l’allargament sota pressió, latorsió i l’envelliment per l’efec-te de l’ozó, son evaluats minu-ciosament abans de la comer-cialització d’una determina sè-rie de mànegues.

Després de comprovar quetots els paràmetres siguin elscorrectes, l’empresa fabricantcanalitza la distribució de lesmànegues a través de la sevaplanta de Sant Joan Despí, desd’on arriben, per exemple, aBombers de Barcelona. �

Abans decomercialitzar-les es

comprova l’adhesió deles diferents capes, la

dilatació, la torsió ol’envelliment

⇐ El filat del teixit interior de lesmànegues és el primer pas

27

F I T X A D E P R E - I N S C R I P C I Ó

CÀRREC:

COS:

NOM I COGNOMS:

ADREÇA:

CODI POSTAL:

CIUTAT:

PROVÍNCIA:

PAÍS:

TELÈFON:

FAX:

E-MAIL:Si envieu aquesta fitxa correctament complimentada al número de fax: 93 228 98 82, rebreu elllibre d’inscripcions dels Jocs Mundials de Policies i Bombers 2003.

L’alcalde de Barcelona, Jo-an Clos, i els membres dela presidència del Consorciorganitzador dels Jocs

Mundials de Policies i Bombers(JMPB) de Barcelona 2003, vanpresentar el passat deu de se-tembre el cartell homenatge del’organització als bombers deNova York.

Aquests jocs se celebraran aBarcelona del 27 de juliol al 3d’agost de 2003 i seran els pri-mers després dels atemptats del’11 de setembre. Comptaranamb un pressupost de 5.900.000

Els Jocs més internacionals

euros, aportats per les diferentsadministracions que formen elConsorci, i es preveu la partici-pació d’uns 10.000 esportistesde tot el món, en el que seria unnou récord de participants. Peraixò, Joan Clos, en la presenta-ció del cartell homenatge, vadestacar el caire internacionaldels Jocs Mundials de Policies iBombers de Barcelona, i es vamostrar il·lusionat en fer-los“uns veritables jocs mundials”.

El Consorci s’havia constituïtoficialment el 24 de juliol, ambla regidora de Seguretat i Mobi-

Coincidint amb el primer aniversari dels atemp-tats del passat 11 de setembre a Nova York, elConsorci organitzador dels Jocs Mundials de Po-licies i Bombers, va retre un homenatge als bom-bers i policies morts en aquell dia.

litat, Carme San Miguel, com apresidenta i el secretari generaldel Departament d’Interior dela Generalitat, Brauli Duart, i lasubdelegada del govern a Bar-celona, Susanna Bouis, com a vi-cepresidents.

En l’acte de constitució, es vafer oficial el lema dels JMPiB deBarcelona, “Se la juguen pertu”, i la mascota, que serà eldrac gaudinià del Parc Güell. �

JOCS

DEPOLICIES

IBOMBERS

⇑ Cartell homenatge als bombersde Nova York

2928

ELCAUDELJUBILAT

El Grup de Gimnàstica Or-namental Artística deBombers de Barcelona varessorgir ara fa vuit anys,

continuant la trajectòria d’a-quell grup de bombers provi-nents del món de la gimnàstica,que entrenava al Poliesportiudel Parc de Bombers de l’Eixam-ple als anys cinquanta i feia ex-hibicions arreu de Catalunya.Darrere d’aquest projecte hi ha-gut sempre la figura d’AntonioCarreras, un dels fundadors delGrup, vinculat al món de lagimnàstica i l’acrobàcia abansd’entrar a Bombers. Carreras,com altres membres del Grup,pertanyia al Centro GimnásticoBarcelonés, que recollia l’aficióbarcelonina dels anys 50 peraquest esport, en part deguda ala popularitat dels èxits delcampió català Joaquin Blume.

El grup de GimnàsticaOrnamental Artísticade Bombers de Barce-lona, format el 1952, varessorgir ara fa 8 anysde la mà del bomberjubilat Antonio Carre-ras. Ara amb nous inte-grants, ha reprès la se-va activitat.

Primer com a formació ex-clusivament formada per ho-mes i uns anys més tard com agrup mixte, la trajectòria delGrup de Gimnàstica Ornamen-tal Artística els va portar a par-ticipar en actes diversos, comfestivals esportius, espectaclesbenèfics o festes populars. Ambels anys el Grup va anar aban-donant les actuacions fora delquarter.

Després de la mort de dosdels seus components, RafaelGimeno i Joan Calderón, l’any1964, en l’incendi d’una fàbricade plàstics a Sants , el grup es vadesfer, i va abandonar del totles exhibicions. Però ara fa vuitanys, aquest grup acrobàtic, ca-

El grup de Gimnàstica Orna-mental Artística de Bombers deBarcelona es va formar l’any1952. El seu debut va arribar unany després, amb una actuaciódurant un festival de cap d’anya l’antic camp de Les Corts delFC Barcelona.

Agendade sortides delcau del jubilat

pitanejat per un dels seus fun-dadors, va renéixer amb les for-ces renovades. Aquell projectel’han représ segones genera-cions de bombers i gent vincu-lada a la gimnàstica ornamen-tal i acrobàtica. Tenen previstdebutar de nou en un gran es-deveniment, que previsible-ment ha de ser l’acte d’inaugu-

Bombers i acròbates⇓ En uns inicis, era una formacióexclusiva per a homes. Més tard, esvan incorporar dones

⇑ Foto dels inicis del grup deGimnàstica Ornamental Artística

en una actuació a l’antic camp defutbol de les Corts

29 d’octubre

Camprodon i Setcases

ItinerariPer autovia en direcció a Vic,

amb parada per esmorzar paamb tomàquet, embotits artesa-nals i beguda, a La Gleva.

La ruta segueix per Ripoll,Sant Joan de les Abadesses iCamprodon. En aquest indret esvisitarà el pont romànic i el po-ble. Continua pel poble d’altamuntaya de Setcases, amb dinara una fonda de Sant Pau de Se-gúries.

15 i 16 de novembre

Dos dies a Andorra

ItinerariPer autopista en direcció a

l’estació de la Panadella, Ponts ila Seu d’Urgell.

Primer diaArribada a l’Hotel Delfos

d’Escaldes, amb dinar i acomo-dació a les habitacions. Tardalliure, sopar i allotjament.

Segon diaExcursió per les Valls, dinar a

l’hotel d’Escaldes i tornada perla mateixa ruta.

18 de desembre

Ruta de l’oli i dinarprenadalenc

ItinerariPer autopista cap a la Pa-

nadella, i parada a Les Garri-gues.

Visita de l’antiga masia To-rre Sala, del segle XIII, i el parctemàtic sobre premses d’oli ioliveres mil·lenàries. Possibili-tat de comprar oli d’oliva ar-bequina verge extra.

Visita a les pintures rupes-tres del Cogul o Roca dels Mo-ros, i dinar a Anglesola. �

ració dels Jocs Mundials de Poli-cies i Bombers de Barcelona,que se celebraran del 27 de ju-liol al 3 d’agost de 2003. �

El grup es va desferdesprés de la mort de

dos dels seus membresl’any 1964 en l’incendi

d’una fàbrica a Sants

3130

Per Jaume Loscos

Feia temps que em ballavapel cap fer el Camí de San-tiago. Quan em vaig deci-dir, vaig comentar amb la

meva dona que volia fer el Camíde els estrelles, i encara que noestava massa d’acord, al final vaacceptar.

Després de tres mesos depreparació i una gran mentalit-zació sobre els 825 km queaproximadament hauria de ca-minar, vaig començar la marxa,que duraria del 27 de maig al 24de juny de 2002.

Vaig sortir des de França, deSaint Jean Pied de Port, per arri-bar a Santiago de Compostel·la.La primera etapa, molt dura, vaconsistir en creuar els Pirineus.Muntanyes, valls, pobles, ciutatsi vil·les. El paisatge era preciós.

El camí de les estrelles

Dos bombers de Barce-lona van participar enla vintena edició delCampionat Mundial deCiclisme per a Bom-bers, celebrat del 20 al23 de juny a Saragossa,i organitzat per l’Aso-ciación Cultural y De-portiva de Bomberos.

El caporal Jaume Los-cos va recórrer 825quilòmetres del “Camíde Santiago” entremaig i juny. Es va pre-parar durant tres me-sos i va arribar a San-tiago de Compostel·ladesprés de 29 dies demolt caminar.

Vaig conèixer grans personesdurant el camí, però anecdòti-cament el 90% de pelegrinseren de fora d’Espanya i nomésun 10% d’aquí. Caminant, trigà-vem entre hora i mitja i dueshores en arribar a pobles i ciu-tats que amb cotxe estan a cincminuts.

Condicions adverses

Vaig caminar les diferentsetapes, des de 20 Km fins a 42,amb temperatures des dels 0ºfins als 40º. Vaig patir butllofesentre els dits, a les plantes delspeus i tendinitis a les cames ifins i tot vaig estar a punt d’a-bandonar el camí, però la mevagran il·lusió i força de voluntatem van ajudar a no abandonar.En arribar als albergs em deia

“un altre dia que ha passat, adescansar per a la següent eta-pa”.

Després de 29 dies, final-ment vaig veure la Catedral deSantiago de Compostel·la. Enaquell moment vaig pensar comhavia estat de dur el camí, peròtambé com de bonic. Vaig re-cordar les persones que haviencomençat i no van poder aca-bar, que van ser unes quantes.

Durant tot el camí vaig por-tar l’equip de bombers i la ban-dera de Barcelona. Els que emtrobaven pel camí em deien “elbomber” i he de dir que pelmeu caràcter era l’alegria delspelegrins.

Des d’aquestes pàgines vullagrair de tot cor a tots aquellsque em van ajudar i animarquan els vaig comentar la mevail·lusió per fer el “Camí”. �

⇐ Jaume Loscos a la catedral deSantiago de Compostel·la ambl’equip de “pelegrí”

XXè Campionat delMón de Ciclismeper a Bombers

ACTIVITATS

Un total de 546 bombersprocedents de 19 paï-sos van participar en elXXè Campionat del

Món de Ciclisme per a Bombers,organitzat per l”Asociación Cul-tural y Deportiva de Bomberos”de Saragossa. Com és tradició, elpaís amb més participants ha es-tat França, on la pràctica del ci-clisme està molt estesa, a di-ferència de països com Sudàfri-ca i Colòmbia, que també vaninscriure participants. Altrespaïsos molt representats han es-tat Itàlia, Bèlgica i Espanya. En-tre els bombers espanyols, hi

van participar Josep R. CarmeLuesma i Pedro Tortosa Bartolí,de Bombers de Barcelona, quevan obtenir la 18ena i 20ena po-sició respectivament, en la cate-goria Gran Master “A”, de laprova de ruta.

El campionat es va celebrardel 20 al 23 de juny, en modali-tats de BTT, ruta i contrarrellot-ge individual, en proves orga-nitzades per categories d’edat.

Més de 36 graus

La protagonista dels tres diesde competició va ser la calor as-fixiant, que va arribar a tempe-ratures diürnes de prop de 36graus, i això va endurir molt lesproves, que ja de per si es cele-braven en circuits molt durs.

La propera edició del Cam-pionat del Món es disputarà aVal di Fiemme, al Trentino Italià,entre el 17 i el 21 de setembredel 2003. �

3332

FLAMARADES

Des del mes de juliol i finsel desembre se celebra elFòrum Preventia 2002, un

espai per debatre tot allò rela-cionat amb el món de la pre-venció. En l’edició d’enguany, elFòrum abasta més ciutats. Així,a més de Barcelona, hi ha con-ferències a ciutats com Manre-sa, Terrassa, Cornellà de Llobre-gat, Reus, Sabadell, Girona oLleida. Aquestes poblacions sónles seus de taules rodones iponències d’aquesta terceraedició, on es tracten temes comla gestió de grans riscos i catàs-trofes, l’estat actual dels riscoslaborals, les millores en segure-tat viària, la cultura de la pre-venció en l’empresa o les conse-qüències de la prolongació de

Homenatge de les autoritatsa les víctimes de l’11-S

El capellà de Bombers rep una medalla al mèrit

El capella de Bombers deBarcelona, José Luis Fer-nández Padró, va ser guar-

donat amb una medalla al mèritatorgada per l’Ajuntament deBarcelona a personalitats iagents per la seva actuació enfavor de la Guàrdia Urbana.

En l’acte, celebrat el passat26 de setembre en el marc deles festes de Sant Rafael (patródel cos policial) Fernández Pra-dó va ser premiat amb una me-dalla en reconeixement a la se-va disponibilitat per participaren esdeveniments importantsper la Guàrdia Urbana, pel su-port a membres del Cos i llursfamílies i per la seva tasca so-lidària al Camerun. �

L’equip de Bombers de Barce-lona, format pels oficials Jor-di Asin i Joan A. Pérez, el

Tècnic Mig Sanitari Jordi Abe-llán, els caporals Ramón Valdés iJoan M. Pinilla, i el bomber Rafa-el Márquez, va obtenir la prime-ra posició en la prova limitadadel quart Campionat del Mónd’Excarceració, que es va cele-brar a Praga entre el 30 de setem-bre i el 5 d’octubre.

Aquesta prova es realitzaamb l’ús d’eines elèctriques,pneumàtiques i hidràuliques

Primers al Campionatmundial d’excarceració

amb bomba manual. El temps lí-mit per a extreure la víctima ésde 20 minuts. Hi competien 29equips, entre ells bombers d’An-glaterra, Escocia, País de Gales,

Fòrum Preventia2002

l’esperança de vida de les perso-nes, entre d’altres. L’aplicabili-tat de les conclusions extretesd’aquests espais de debat seràclau per a l’activitat d’empreses,institucions i col·lectius.

Des de la seva primera ediciól’any 2000 com a acte paral·lelal saló biennal Preventia, el Fò-rum s’ha consolidat com unaplataforma de divulgació i co-neixement per als professionalsde la seguretat i la prevenció.Més informació a www.preven-tia.org/forum. �

Un Bomberde Barcelona,segon a laMitja Maratórató

El bomber de Barcelona JuanCarlos Aranda López, deltorn B de l’Eixample, va

classificar-se en segon lloc en laTercera Mitja Marató del Foc,que l’Agrupació Cultural Recre-ativa de Bombers de les Comar-ques de Tarragona va organit-zar a Pineda de Salou. Aquestaprova, que es va celebrar el 28de setembre, era puntuable peral Campionat d’Espanya deBombers. Aranda va obtenir untemps de 1:18:44. �

Eslovenia, Kosovo, Austràlia, No-va Zelanda, Sudàfrica, Canadà,República Txeca i dos equips es-panyols, de les ciutats de Barce-lona i Càceres. �

Amb motiu de la com-memoració de l’11-S,l’onze de setembre es

va celebrar un homenatge ales víctimes dels atemptats del’any passat a EUA. L’acte, ce-lebrat a la plaça de Sant Jau-me de Barcelona, va ser en-capçalat per la cònsol gene-ral d’Estats Units a Barcelona,Càrol Pérez, i va aplegar elsrepresentants polítics cata-lans i caps de les policies icossos de seguretat a Cata-lunya.

L’homenatge va començar

amb unes paraules de Pérez,que van donar pas a l’encesad’espelmes a càrrec de la pròpiacònsol i dels representants deBombers de Barcelona. Hi vanassistir el cap de la Divisió d’O-peracions, Joan Bartra, el con-ductor, Agustí Bruño, el caporalJaume Loscos, i els bombers Gui-llermo Medrano i Antonio Nie-ves. En acabat es van guardarcinc minuts de silenci en memò-ria de les víctimes i va sonar unainterpretació en violoncel de lacançó popular catalana “El Cantdels Ocells”, de Pau Casals. �

34

A CIUTAT

L’acte de celebració vacomençar amb un re-cord de les Olimpíadesde Barcelona. Amb el

muntatge audiovisual “Viat-ge al 92” els quaranta mil ciu-tadans que omplien l’estadivan rememorar alguns delsmillors moments dels Jocs i, amés, van veure com s’enceniade nou el peveter de l’Estadi,de la mateixa manera quedeu anys enrere. Posterior-ment, un conte narrat perConstantino Romero va ferun repàs a la història dels Jocs

La Festa Olímpica dóna elrelleu al Fòrum 2004 Amb el títol de la“Festa de Barcelona 92-02-04”, es va celebrar a l’EstadiOlímpic Lluís Companys de Montjuïc un acte de commemoració dels deuanys dels Jocs Olímpics de 1992, que a més, va presentar el Fòrum 2004.

i a la significació que han tingutper Barcelona.

Arribats a aquesta part es varetre un petit homenatge a totsel col·lectius que van participardesinteressadament als JocsOlímpics de Barcelona, des devoluntaris a cossos de seguretat.Representants d’aquests col·lec-tius van anar pujant de dos endos a l’escenari de l’Estadi. Entreells, hi havia els dos bombers An-tonio Aizpitarte González i Jau-me Loscos Torres, en representa-ció de tot el cos de Bombers deBarcelona.

L’ICEBERG

L’homenatge als col·labora-dors va donar pas a una presen-tació del Fòrum de les Cultures,que tindrà lloc a Barcelona el2004. Es va donar la “Benvingu-da al Fòrum” amb un espectaclepiromusical que va acabar ambun concert musical. Artistes comMaria del Mar Bonet, GerardQuintana, Rosario Flores, Peret,o Los Manolos, van ser els enca-rregats de posar el punt final ala festa de Barcelona amb unaversió renovada del tema“Amics per sempre”, himne mu-sical dels Jocs Olímpics del 92.�

Per David Zapater

imatges de la història

Amb motiu de l’Exposició Universal de l’any

1929, Bombers de Barcelona va realitzar una compra

excepcional. Entre la maquinària adquirida hi havia

quatre bombes-tanc com el que recull la fotografia:

conegut com a “Magirus”. Els quatre vehicles adquirits

duien els anagrames BT-1, BT-2, BT-3, BT-4.