Els gèneres literaris 2

Llibre de cavalleries i novel·la cavalleresca

El llibre de cavalleries

ENUNCIADOR:Narrador biògraf

To seriósEscritNarrat

DESTINATARI:Lector

CONTINGUT:CAVALLERIA

PERSONATGES ambforça sobrenatural,

màgia, fades, dracs,Amors idealitzats.

Llocs exòticsTemps inconcrets

Topics: batalla a ultrança,

FORMA:

- estructura típica:(d’armar-se cavaller a

l’ascensió social)

- inversemblança: fe en els fets

- successió d’aventures(narrativa)

- Lèxic bèl·lic, lletres de batalla, ...

FUNCIÓ- fer públics els actes del cavaller

-entreteniment noblesa-- nostàlgia per la cavalleria

CONTEXTSocietat feudal

Novel·la de tema artúricOrdre de cavalleria

La novel·la cavalleresca

ENUNCIADOR:Narrador en 3ª, tot i quedóna la paraula a molts personatges (diàlegs)

To seriós/irònic (segons tema)Escrit- Narrat

DESTINATARI:Lector català queconeix la veritable

història.Hi ha molts narrataris

en diversos fragments.

CONTINGUT:CAVALLERIA /GUERRA

VIDA DE LA CORTLlocs reals

Temps presentPersonatges de dimensions

humanes, amb febleses i ambvirtuts. Món femení

Intel·ligència, estràtègia, eloqüència: CAPITÀ

Presència vida quotidiana

FORMA:Estructura d’ascensió social

Versemblança: raóAlternança capítols cavalleria,

capítols a la cort.Lèxic de la guerra

To solemne, oratori a la cortTo col·loquial, dinàmic a les

cambres.Ironia, sensualitat

FUNCIÓmostrar la societat dels cavallers

errants del XV.enyorança per un món que desapareix

i proposta d’un nou món

CONTEXTSocietat s. XV, caiguda de

Constantinoble, avanç dels turcsDomini dels regnes, de l’aris-

tocràcia i dels exèrcits.Valors burgesos: sentit pràctic.

narrativa cavalleresca

• Aquests dos gèneres mostren dues maneres diferents de veure el món.

• Es pot considerar el Tirant Lo Blanc una novel·la moderna [propera al gust del Renaixement] per diverses raons versemblança– temps, espais i conflictes reals– ironia en episodis de la cort [divertimento humanista]– trets humans dels personatges: l’home virtuós és

aquell que es sacrifica per la cosa pública”

Hi ha qui diu que avança el Quixot…

“— ¡Válame Dios! —dijo el cura, dando una gran voz—.¡Qué aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre; que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contentoy una mina de pasatiempos. Aquí está don Quirieleisón de Montalbán, valeroso caballero, y su hermano Tomás de Montalbán, y el caballero Fonseca, con la batalla que elvaliente de Tirante hizo con el alano, y las agudezas de la doncella Placerdemivida, con los amores y embustes de la viuda Reposada, y la señora Emperatriz, enamorada de Hipólito, su escudero. Dígoos verdad, señor compadre, que, por su estilo, es éste el mejor libro del mundo: aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacentestamento antes de su muerte, con estas cosas de que todos los demás libros deste género carecen. Con todo eso, os digo que merecía el que le compuso, pues no hizo tantas necedades de industria, que le echaran a galeras por todos los días de su vida. Llevadle a casa y leedle, y veréis que es verdad cuanto de él os he dicho. (Don Quijote de la Mancha, capítulo 6)