eL'.POBLG: CATALÀ n m n m w m

•ense participació a l a noatra BIBLIOTECA.

c i T i L c m T unois IBÈBIQIIES . 4 wanes mm PAÏSOS O'Ollò POSTAL S lessíies trtuan

Aïï ! Barcelona, dilluns 1 de juny de 1908 SÍl. m REDACCIÓ Y ADMINISTRACIÓ: RAMBLA DE L E S F L O R S , 14, PRAL.—TELÈFON 723

PREÜS DE m m m a * i-r·^sr^í· CATAIiUHTA TIACI0HS DÉSIQDSS. 5*00 MSMtK iriOlltT BABJELOHA 1*&0 Ksuiu uia U i

M A Q U I N A R I A

M O D E R N A *

P E R A T O T E S L E S

I N D U S T R I E S

P A S T I L L A S M O R E L L O DR. FERRANDO

dels Hospilàls de Paris y Berlín. ORELLES, NAS, GOLA-— Diputació, 273, i.er 2 . ' (prop P. Gracia). Consulta de 2 a 5.

Fogons m a r c a BABCA

Cran oconon t l c y nmiodmt

IAMPISTBM' FERRETEBIB-S

L a r e s p o n s a b i l i t a t

d e l s p a r e s

D A V I D F E R R E R Y CIA S. EN CTA.

E S G U D E L L E R S , 5 " B A R C E L O N A

M A R C A REGISTRADA

-<ov

PLAQUES ADTOCROMES 45 per 107 L a F O T O G R A F I A d e i a C O L O R S s ó n u n a r e a l i t a t m a g n í f i c a a b e l

V E R A S C O P O R I C H A R D - ^ i

A C O X > E 3 X J 1 0 0 3

E^ríBB AUTOCROMES c m p l e i a r l e s p l a q u e s ,

Els nois carei-

sarien en fer servir aquesta l l u i t a <le pre­text pora satisfer l lurs males passions, l l u r odi a Cata lunya ; no tractarien, sobre tot, d'atenuar y disminui r l a poderosa corrent d"opmió formada contra d 'aquell projecte, suposant que l a Sol idar i ta t , que é s d i r Catalunya, l ' immensa majoria de Catalu­nya, la veu ab bons u l l s y, desitja que s'aprovi.

Ont ho han t robat que aquelles dues dotzenes de senyors que firmaven c l susdit manifest, aquelles ducs dotzenes de d i n à s ­tics y ul tramontans sense cap mena d ' in-

r A j u n t a m c n t y de la D i p u t a c i ó , sc d i n g í exposats diversos docuirtenfe, pc r tanyenM a l Sa ló del T rono , f i ^u ran th i ' l » s e g ü e n t s j a l ' A n r i u de la Corona d ' A r a g ó , a l de U

Isenyors: j ,Catedra l , y a don Ernest M o l i n é . De l 'A jun tament : Bastardas. M a g t i f i i , I Seguiren d e s p r é s Jes salca j l e p lntur . t

Puig , Layrc t . Ga l í , P in i l la . M u n d i , Ra- y csculptura g ò t i q u e s , en l a que h i hal hola, Gira l t , Peris. Batl le , Cararach, Du- instalats els preciosos retaules de Cardof ran. Rogent, Fuster .Esteva, Cardellach, I na, Benavent, Sant M a r t i . Seu d 'Urgts lV

(Torras (honorari) y secretari Janer. 1 S a r r i à y Sant E l o y dels Argen t e r s ; l a de D i p u t a c i ó : Prat. Pujol , Val l s y secretariI Viladoraat , ab els seus quadros de l a ga-

P a r é s . 1 le r ia se rà f ica . d ibuixos oe la c o l e c c i ó Ca* Pu ig y Cadafalch, Font' y Guma, raar-lseíla*; l a de D a l m a u , a b l a Nos t ra D o n a

ques Ac. Camps. Mas ,y Fondevila. F u x à , I d e ï s Goiisellers de .L lu i s D a l m a u , D c g o -Pere G . Maris tany. Casellas, 'Pirozziiii . d e - l l l a d ó de Sant Cugat , de ©ostre A l f o n s o ;

l a de f e rms ; la da b r o n i o ; l a d e l M o n e t a r i ; l a do Mobles r e p r o d u ï t s , etz., etz.

L a banda muni t ipal. situada a l pa t i . e x * c u t à diverses pssses del seu reper tor i . Ela oomvidats sort ien de l Museu, ben tocades les sis.

per la salut dels n è n s y rodejaries de cuidados: de la , salut dels seus filK ells ne són respon sables. Els detalls que don Franciso Pellicer ens dor.:' en la següen t car - i

O L I S F I N S

Srta. Roseta Pellicer (Cl. F . A m e r ) Ha C() nStltUCl X Cl

una útil ensenyansa pera'ls pares quals fills se troben debilitats per l'ancmia. En mol ' poques setmanes les Pi'ldores Pink han curat a la filla de don Francisco Pellicer, malalt d'anemia inveterada y rebel a tots els trac­taments empleats pera curaria. L o que les P í ldores Pink han fet per la filla del senyo Pellicer ho faran t a m b é per vostres fills.

Heus aquí lo que diu el senyor Pellicer qne habita a Barcelona, carrer den Monac n ú m e r o 2, entressol, primer: «Mi hija Tcres,. tienc hoy 14 a à o s y desde ya tres anos pade-ria de grande anèmia , rcsistente d todos lo remedios; la pobre nina estaba tan palida qu daba miedo: carecía absolutamcnle dc apetite y tan pocas fuerzas tenia, que si andaba algo deprisa ó si hacía el màs pequeno esfuerzo,; I momento se quedaba sin respiración y sentli dolorcs de costado. Quej í ibasc cont ínuament» ' de que le d'-iía la cabeza. L o que me d t c i d . * i que mi hija t o m a r à las Pfldoras Pink. fué cl saber que nab íaa sentado muy bien à la hija de un amigo mío. H o y puedo decir d mi vcz

I que el cambio por cllas operado en mi hija es verdaderamente extraordinario. Tan pronto

I como e m p e z ó d tomar las Pildoras P ink recu­pero el apetito; luego c o n t i n u ó mejorando, con suma rapidez, adqui r ió fuerzas, sus dolo-j res de cabeza concluycron y en fin, ahora est! ya transfigurada por completo y con una sa-lud maravillosa.>

Les Pí ldores P ink donen sang y de la sang! és d 'ont pren l'organisme la subs tànc ia que necessita pera son manteniment y desenrot^ Ho. Per a i x ò les P í ldo res Pink se recomanen pera'ls nens desnarits y malaltissos y pera tots els que's troben delicats 'ab motiu de la creixensa. Les Pildores Pink s ó n de sobi­rans efectes contra l'anemia, doros i , debilitat general, agotament nirviós , dolors d ' es tòmac y reumatisme. Se troben dc venda en totes les farmàcies al preu de quatre pessetes la capsa o vint iuna les sis capses.

xen de la r a ó y w 1 fiucncia pol í t ica ni social en la nostra vida e x p e r i è n c i a indis- co]cctiva representen, - q u è vo l d i r l a p e n s a b l c s p e r n bllI.eesia; c a t a i a ^ _ n i ^ ^ ia biu-ge-guiarse per si ma-1 sia de B a r c e l w a ? O n t h o han trobat que teixos De manera | el C o m i t è de Defensa Social encarni una que als pares in-1 tenc]cncja so] idarb . quan ma i ha sigut n i

; 11 r I s'ha d i t sol idari ? E n cambi aquests senyors que feren ab tanta mala fè semblants a t r i ­bucions, se descuidaren de d i r que to ta l 'esquerra catalana adherida a la Sol idar i ­tat e s t à en contra de l m o n s t r u ó s projec­te: qne quatre diar is , E L P O B L E C A ­T A L À , «La P i ib l i c idad» , «El Di luvio» y

La Tribuna) ,—dels sis declaradament so-liflaris que's publ iquen a Barcelona,—fan campanya contra dit projecte ; y q u e ' l b l o c

ta, concernents a I f01.mat ^ defensa d e l Pressupost de Cul ­la curac ió de sa fi-i iu ra t rebal la t a m b é contra l 'miqua l l e i de

repress ió d e l terrorisme. Es a i x ò l l ca l , é s j a ixò honrat ?

Y entenguin aquests que bescantaren I el n o m dc l a nostra terra, ' l ibe ra l per

cxclrmcia, que nosaltres som els ún ics que ] podem aixecar la nostra veu contra la nova

violació d<l Dre t que s'intenta, p e r q u è nosaltres l 'hem aixecada y l 'aixecarem con­tra semblants violacions, tant si'ns perju­diquen personalment, com si no'ns perju­diquen. Mentrcs que ells, l a major ia dels que ara protesten, no sols no sor t i ren a La defensa del Dre t atropel lat quan la l le i dc jurisdiccions, s inó que celebraren y aplaudiren la l le i in iqua , p e r q u è La consi­deraven perjudicial pera Catalunya.

VEXDA EN TOTS ELS COLMADOS Y DROGUERIES

I

Grans magatzems

Hobles pera M a y cases de camp E s p e c i a l i t a t e n e l s d e v í m e c o j o n c

PREUS SENSE COMPETÈNCIA de Tusi.i comda, ab seient y res-patUcr de * p|e8>

H'donn'nu «te corvada. ab assiento y res-Dalatinila pa,iicr de lona color; p j j ^ | t | |

de vimec; una a Ptes. im

8 d e T Z c à . p t N . n i

Haríles d e ^ « y ^ .

pera jardí; yaris modeln; nn desde L ü.

I |j(o Je fusta toraejada, colors blanc, nogoe-L·lHO m 0 negre. Cmlres. 195 per 147 195 per 118 195 per 97

Un pts. m \w I/ülilírtH dc füsta "'•'•a'ia.baniissats en color UI·IUIVD noguera, blanc o negre, ab palan-gana, gerro y « _ _ _ M [1%

l l j j n de campanya, plcgablet, ab matalàs , coi^f de ctín ^

Baíets teSrraunn.cerad? p.era. Ptes. 71

de fusta bamissada en color no-guerao negre; _ _ ffc ffg

Ç f c r i i e r s s o r f i ï e n m o b l e s s i s t e m a J f o r i ~ j i ï m e r i e à Z a u i e s p e r a m à q u i n e s d ' e s c r i u r e — í j u r e a u x

X / i ò r e r í e s . — J a u / e s p e r a p r e m p s e s . — p r e s t a t g e s , e t z *

SECOIO 3 3 * AT.FQltCBH.ES (segon X>ls)

(iran assortit n mmu de tolos

OE MOSTRA aOLABORACIÓ

Ells y nos L o sueccit en l i n f o r m a c i ó parlamentaria

a l projecte dc l le i de r e p r e s s i ó del terro. risme, és la p rova m é s e l o q ü e n t de que en la pol í t ica e spmyola no h i ha verita­bles lliberals, de que tan sols h i ha homes que exploten e l n o m dc la Ll iber ta t pera l lurs fins, pera l lu r s p m i c u l a r s convcnieni cies.

Aix í ha sigut possible veure a gent que l loà y a p l a m l í la l lei dc jurisdiccions, po-sarsc en c o n t r a d i c c i ó ab l lu r esperit y ab l l u r conducta de l ' è p o c a en que fou aquella l le i discut ida y aprovada, comba' tent aquesta seva nova modal i ta t d 'avui que és l a l le i de r e p r e s s i ó del terroris­me, f i l la , com l ' a l t ra , d 'una mateixa orien? t ac ió an t ic iv i l , a n t i j u r í d i c a , v io lac ió , con i l ' a l t ra , del Dre t estaluit en la nostra l l e j fonamental. Aix í ha sigut possible quft molts dels informadors, por tant en l ' à n i m a e l pòsi t absolutista que'ls feu aplaudir la l l e i de jurisdiccions, convertissin l ' infor­m a c i ó en m i t i n g ant isol idari , en m i t i n g a n t i c a t a l à , bescantant ignominiosament la nostra terra.

Q u è no han d i t en contra d'ella? De su­posar que'ls catalans, y especialment els solidaris, haviem inspirat l a monstruosa l l e i an en Maura , fins a l ' a f i rmac ió de que'ls catalans la veiem ab gust, no han deixat d ' inventar en contra nostra totes les calumnies imaginables.

Q u i n fonament tenen aquestes calum­nies? Tots ho sabem p r o u : l ' o d i a Cata­lunya y r é s m é s que l ' od i a Catalunya. Aquest od i ha convert i t el mig ra t escamot de conservadors d i n à s t i c s y ultramontans, que entregaren a l monarca aquel l r idicol missatge on t se parlava de naus y veles y t imons, quan l ' ú l t i m a v inguda do la ma-gestat re ia l a Barcelona, en r e p r e s e n t a c i ó de tota la burgesia catalana. Aquest ma­teix od i ha fet de l C o m i t è de Defensa So­cia l , ú n i c organisme c a t a l à que ha infor­mat a favor del projecte, u n impor tan t y fervent centre sol idari .

La maniobra é s indigna, revelant en els seus autors una mala fè y un fons anti-Uiberal com no n ' h i ha exemple. P e r q u è si realment fossin l l iberals, si realment sentissin l a necessitat imperiosa de com­batre l a l l e i contra ' l terrorisme, no pen-

J. M A S Y R O U R A

MALEVOLENCES IGNOCENTES U n í p loma inexperta y inofensiva, a t r i ­

bue ix als nacionalistes republicans certs afalagaments a la d e m o c r à c i a espanyola, fins a l pun t d ' é s s e r « r e p r e s e n t a n t s prtv v inc i anos» , de l a mascarada quo m o u a son pler e l «trust».

Nosaltres, tant c o m el que mes. h e m anatematisat els grans pecats de la demo­c r à c i a espanyola, y quan veus poc since­res y poc santes llensarcn la incal i f icable maltdicxmcLa d un acostament entre l l ibe­rals y nacionalistes republicans, novament r e t r a g u é r e m tots els agravis fets a l a l l i ­bertat y a Catalunya pels l l iberals . P e r ó nosaltres no f é r e m e x c e p c i ó dels conser-vadors, p e r q u è fins ara les nostres plomes n o han teixi t garlandes a l pas d'aquedl home que n o m e n à «montón» , ab la grol lera s ign i f i cac ió castellana, a la gran fraterni tat dels defensors dc Catalunya.

I V que t é que veure l 'esquerra solidaria a b e l «trust» 1 Nosaltres ataquem la l l e i d e l terrorisme p e r q u è va no contra ' ls d i -namiters , s inó contra l 'esperit l l ibera l , y els drets consagrats a la Cons t i t uc ió . Ens sen t im homes y protestem. L a nostra l l u i ­t a no obeeix m é s que a les nostres p r ò p i e s decisions, y tant tenen que veure ab no-saltios els oradors dc ^ í a d r i d , els perio­distes de M a d r i d , com la sinccri 'at po l í t i ca a b certes plomes, que no saben ja , per impul s adquir i t , passarse sense acomfetre a b la v io lènc ia que requereix la mentida pera que t ingui f laire dc veri tat .

L 'a tac contra l 'esquerra solidaria del d i a r i regionalista es prematur. Encara no es h o r a d'apoiar a Catalunya les infrac­cions constitucionals den Maura, y el nou agravi contra Catalur.ya. L 'cs :Uírra en ca r a no l lu i t a decidida contra la l le i . p o r ó els nostres oradors la £aràn odiar a les mul -t i tu ts congregades, els nostres diputats dic­taran a l Parlament sentencia contra ella, y a l lavors «La Veu» i a b quins dicteris o m p k n a r a la mala prosa dc les seves fau­les?

Pc.rque l d ia r i regionalista, pera logra r els aplaudiments de la galeria, com aquell m a l c ò m i c que cridava | visca la Consti­tuc ió I pera c o n t i n d r é ' l s xiulets, contra les acusacions cr ida | lerrouxistes 1 y quan sent que passen veus clamant l l ibertats o just i -cics, anuncia sorollosament: «La g ran traï­c ió de l 'esquerra, venuda als l l iberals y a l « t rus t»» . Se riu el cr i t y la calumnia cor­re. E l l s ignoren que la calumnia com l 'a i ­gua, n o taca si no hi ha pols. ^

i Que no fa res l 'esquerra? Si res m é s no, s ene ix pera vetl lar per l 'autonomia d e l M u n i c i p i , bescantada pels autonomis­tes «finís a cert pun t» , y .denunciar vergo­nyoses conxorxes que viuen sota la taula presidencial de la D i p u t a c i ó .

INAUGURACIÓ d o l e s HWVIOS i 3 i . - l i i . o l i j a . l t » d o l

I V X i x s o x i c t ' - A j r t I > o o o r « . t l x » . y . A j r c j i x » . o o X < 5 s r l o .

L a tarda d'ahir s i g u é de g lò r i a per Bar­celona. Les sales del Museu, ah i r s'obri-r c n .

A la solemnitat hi assistf una nombrosa concorrencia, entre la qual hi abundaven Ics senyores; cclcbrantse aquella en el Sa­l ó del Trono del ant ic Palau R d a l .

A les quatre de la tarda, hora senyalada pera la festa, acudiren a l Museu l 'Ajunta­ment, l a D i p u t a c i ó Provincia l , el gover­nador c i v i l , el president de l 'Aud iènc i a , els representants de les societats convi­dades, etz., c*z.. é s sen t tots rebuts a dalt de l'escala per la Junta de Museus, presi­d ida pel senyor Puig y Cadafalch.

Seguidament s ' o r g a n i s à la comit iva o f i ­cial , l a qua l precedida dels mpssers de

g à de l a Facul ta t dc F a r m à c i a , i d . , i d . , do Fi losofia y Lletres, seaiyors Daure l la , Ber­t ran d de A m a t , R o d r í g u e z Codfrlà y V i d a l y Valenciano.

Centre Excurs ionis ta : V i d a l y RibO, cofe Consular, senyora CÓnsuls de Venczuela, C o l ò m b i a , Cuba y ̂ "ransa.

Centre do Mestres d 'Obres s U n i ó Indus t r ia l . Ins t i tu t d 'Estudis Catalans: M a s s ó Tor­

rents, Corominas, B r o c à . Ateneu Obrer . President de l ' A u d i e n d a , senyor Munox. Governador c i v i l , senyor Ossorio. Y senyor Representant de l Bisbe. Tots els senyors esmentats prengueren

lloc a J 'enterimat presidencial, ocupant la p r e s i d è n c i a o l senyor Ossorio, qu i tenia a la dreta a l senyor Prat do la R i b a y a l'esquerra e l senyor Bastardas. _

Obert Tacte pel governador c i v i l , e l se­nyor Janer l leg í ' l s acords de l 'Ajuntaament

?uc feien r e f e r è n c i a a l mate ix , y e l senyor irozzini u n a extensa m e m ò r i a en sa qua­

l i t a t de secretari de la Junta de Museus. Seguidament p a r l à ' l president de la sus­

d i ta Junta, d o n Josep P u i g y Cadafalch, qu i p r o n u n c i à u n discurs p l é d ' e r u d i c i ó ar­t í s t i ca . D i g u é l 'orador que les sales que s ' inauguraven contenien, c o m en s ín te s i les aspiracions de la Junta que son les de Barcelona. E n sales diverses s 'hi apleguen aquells pbjectes que s ignif iquen els p r i ­mers passos dels nostres avantpassats, t a n en lo referent a a r t com) a c ò r n e r s , y aix ís en altres sales h i han reunides les mostres d'altres aspectes a r t í s t i cs de diverses è p o ­ques.

,En la Sala dc don Jaume h i h é m reunit lo m é s preuat que tenim. Nosaltres seguint els consells d 'aquell gran Rei , posem exem­ples de l passat pera fer l ' a r t del present.

A c a b à l 'orador remarcant que l 'obra que es realisa es una obra in t eg ra l , pera edu­cac ió de l nostre poblo y pera exemplu dels nostres artistes.

E l senyor Pu ig s i g u é m o l t aplaudit . D e s p r è s p a r l à ' l senyor Bastardas, e l qual ,

quan s ' a i x e c à s i g u é acul l i t ab una sorollo­sa ovac ió .

L 'arcalde del poble coi r tcnsà son discurs dient que l a joda que sentia era gran, per quan veia que les à n s i e s y les aspiracions ao l 'Ajuntamicnt , se converteixen en reali­tats. A i x í c o m a Ta r r agona pera coranve-moraT l a guerra de V I n d e p e n d è n c i a h a organisat una E x p o s i c i ó hispano-francesa, on l a qual puguin cxpoaarse els p r o d u c t e » del frehall d'aoducs nadons, nós.-urres hem cregut que deviemi associar la m a n i f e s t a c i ó a r t í s t i c a que avui celebnémí, ab e l c e n o » nar i del R e i Jaume.

E l l fou qu i c reà , en el s íg lo X I I I una for ta Nacionalitiat y el consell de Cent. ins­titució a l a que tan deu Barcelona y Clar ta lunya.

Jo crec que aquest Palau es adequat pera k s instalacions que avui i n a u g u r é m , j a que el l es u n Palau h i s t ò r i c . A q u i ont e l l s'aixeca, s ' a i x e c à aquella Ciutadela que e r e g í Fe l ip V pera castigar a Barcelona. L o que s i g u é u n arsenal do guerra , s igui avui u n arsenal d'art. (Aplaudiments) .

Joi agraixet y dono m e r c è s a tots els quo han con t r ibu i r a que creixi aquest Museu.

E l senyor secretari recordava a Rius y Taulet , j o , remontantme m é s . v u l l recor-ditf a Prirni que es a qui 's deu la c e s s i ó de la Ciutadela.

A n aquest Museu m a i l i m a n c a r à l 'apoi de l 'Ajuntament , pero es p r e c í s que aquest apoi vag i ajudat del concurs dels patricis auo, trobanntse en bona pos ic ió poden y

euen recordarsc de la ciutat . H i nan obres que no poden adquir irso ab diners, y es ne­cessari que s iguin regalades pels seus pos­se ïdors . A n aquelLs que j a ho han fet. jo ' ls ho a g r a e i x ó . desitjant que sa acc ió pugu i servir d'exemple als que poden fer-ho. (Ovació) .

Seguidament p a r l à ' l president d é la D i ­p u t a c i ó Provincia l , senyor Prat de la Riba , qu i d i g u é q u e i a Junta de Museus ha reali-sat una obra que semblava irrealisable. L a tasca de crear M u s e u s — a f e g í — e s una obra

3uo no pot realisarso ab els sols esforsos 'una c iu ta t y d'una r eg ió , sino que son

necessaris tots els esforsos nacionals. Y a i x ò es mol t m é s a j a vella Europa ont no hi ha aquells mil ionaris del n o r d - a m ó -rica. fabulosos. A Europa la c reac ió de Museus ha estat sempre tasca de p r í n c e p s y quefes de cases regnants, que han vol­gut juntar totes les riqueses h i s t ò r i q u e s del pais. Doncs a i x ò que a Barcelona sem­blava u n somni el realisarlo, l a Junta do Museus, ho ha realisat. Vencent totes les dificultats que's presentaven.

Jo crec quc ' l secret e s t à en que tots els homes de la Junta dc Museus treballen pe l seu amk·r a la icutat. E l l s poden discutir acaloradament, m é s quan l 'acord e s t à p rés tots treballen igualmàmt pera realisarlo, y el realisen ab èxi t . (Aplaudiments) .

D e s p r é s que' l senyor Prat h a g u é acabat, el vocal de la Junta de Museus, pronuncia un discurs de grades.

Y el senyor Ossorio p o s à f i als discursos, dient que aquel l acte era de c o m m e m o r a c i ó d ' u n a tasca e x t r a o r d i n à r i a dc l 'A jun ta ­ment , de la D i p u t a d ó y do la Junta A u ­t ò n o m a de Museus, es a d i r , de l poble d: Barcelona.

N o deur ia ser jq—afegí—-qui p res id í s , pero ja que per minister i de la l le i presi­de ix» , d i r i g e i x o ' l m é s sincer aplaudiment als autors d'aquesta obra.

Represento'l Govern, a l qual, l í c i t a m e n t n i n g ú pot negar el seu amor a Catalunya (rumors), y es en n o m d'aquest Govern que subrat l lo l 'aplaudiment d'abans.

E l Govern se prepara pera les festes que se c e l e b r a r à n ao mot iu del V I I centenari del Rei Jaume, removent a ix ís pera publi car tot lo quo pugu i honorar la m e m ò r i a del Rei i m m o r t a l , y encomanant la se­va p u b l i c a d ó a un espanvol eminent, dei­xeble d 'un eminent c a t a l à : a l senyor Me-n é n d e z y Pelayo.

A q u i s'ha parlat del s ímbol do la duta-deda: b o i v i n g u t sigui, que ' l Govern l a -pLaudeix igualment .

Jo felici to a r A j i i n t a m « i r . a la Diputa-d ó ^ a la Junta de Museus c n n o m del Co­vem. T o t govern honrat, yol a l poble for t . y un poble no pot ser fort . sense tenir, com cN catalans, c iü t e a la t r a d i c i ó y fé m el pervindne. (Llarcs aplaudiments >.

Seguidament se d o n à per acabat Tacte. JPesp rés les autoritats y personali 'ats con­

vidades reoorregueren les diverses sales de l

m m u LUIJL m m m

El míting d'ahir L'anunciat m i t i n g c o n t r a ! projecte dfi

U d de r e p r e s s i ó de l terror isme, t i n g u é lloa a l mat! d 'ahir a l local de la B o h è m i a M o ­dernista, ab a s s i s t è n c i a de n o m b r o s i s s i í t í p ú b l i c .

L 'ac te c o m e n s à a dos quarts d'onze, ba ix la p r e s i d è n c i a d e l company Ferrer . O b e r í l 'acte, e l secretari l l eg í l a c o n v o c a t ò r i a a l m i t i n g y d e s p r é s les adhesions, que s ó n en nombre crescut. .

D e s p r é s de breus paTaules de la presr-d e n d a pa r l à ' l company Pons, delegat de les sodetats de l r a m d'aigua, combatent ab energia l a l l e i y a f i rmant que e l la va c e n t r a l s treballadors.

E l company V i d a l , de l a F e d e r a c i ó Obrer fít de Sabadell, d i g u é que en M a u r a abj la l l e i de r ç p r e s s i ó feia ' l b é de que s 'a juni tessin e n contra d 'e l l tots els ver i tables l l ibera ls . Seguidament p a r l à e l company Castells, en r e p r e s e n t a d ó dels construc­tors do d m u a t g e s . D i g u é que aquel l pro­jecte va contra l 'avens de l ' humani ta t , per l o qua l tothom s 'h i devia oposar. R e c o r d à l lo que s u c c e í q u a n l a passada vaga general , d ient que aleshores se d o n à a la r e a c c i ó y a les classes privilegiades l a p r i m e r a senyal d 'alarma.

L 'He r r e ros , que p a r l à to t seguit, digu<S quo van contra, l a l l iber ta t y cont ra lai Ciu ta t d s que t i r en bombes. S i la premp-s a — d i g u é —cedeix en l a seva campanya, nosaltres, els proletar is , l a i c g u i r e m con­t r a tots. Si l a l l e i s ' a p r o v é s — s e g u d x — s e ­gurament que esclatarien bombes pera jus­tificaria.

( E n aquest pun t u n concorrent dona üit visca qu<: p r o m o u a lgun c s c à n d o l i .

L ' o r a i í o r acaba d ien t que si s 'aprova Lt l l e i de r e p r e s s i ó de l terror isme, els obrera aprovaran el DO acataria n i c o m p l i r i a .

E l company M e l i s . delegat dels ob re r s de Badalona, a f i rma que si s a b é s que l ' ac to n o havia de teni r u l t e r io r s c o n s e q ü e n d e s ( e l l so re t i r a r i a y els obrer* de B a d a l o n í ob ra r i en p d seu compta.

A c a b à atacant durament S l a burgesltf catalana.

E l company F a r r é , de Terrassa, l l ege ix Un fragment do l a l l e i que afecta espe­cia lment als treballadors, fent veure des­p r é s els perjudicis de l a mateixa. A c a b à ! censurant l a feina dels qu i gal le jen do revoludonar i s , e n t r e ! » aplaudiments y al­gunes protestes d e l p ú b l i c .

Pels m e t o l ú r g i c s p a r l à en R i u . P a r à f r a s i s e j à les paraules den M a u r a de fer l a ro-vo luc ió desde dal t . dolentse que la fassí per aquests sistemes. Recorda la vaga do 1901, en que'ls t reballadors foren amos do Barcelona, obrant ab g ran sensatesa y mesura. A c a b à combatent als p o l í t i c s y advocant per l ' u n i ó dc tots d s p r o d u c i tars.

PalaU, en n o m dels pellaires. u s à dt í la paraula a o o n t i u u a d ó . His tor ie ja e l t e i* rorisme b a r c e l o n í , a f i rmant que'ls cxplos-sius han sortit desde"! carrer dels Cambis fins a q u í , del diner d d s confidents. Aca­b à recordant les < t on te r i c s» que en l ' in fo r -m a d ó d i g u é ! comte de Santa M a r i a do P o m é s .

E n n o m dels impressors parlà" el com­pany Romero, dient que abans que s'apro­v i l a l l e i d e referenda, els obrers s 'han de tirar a l camp y promoure o i t r e tots els d'abaix una g ran a g i t a d ó .

Seguidament c l president pregunta, s ï s'aprova l a s e g ü e n t c o n c l u s i ó , que l legeix d secretari :

Accep ta r e l desa f ió de M a u r a d i r i g i t a l proletar iat y adherirse a tots els actes que's odeb r in de protesta contra aque l l a U d .

Es aprovada per tota la r e u n i ó , d e s p r é s do l o qual se dona per acabat l 'acte.

M m i cieiic-literarí ORGANISAT PER L'ÀTENEU DE TARRA­

GONA EN HONOR DE L'ALT R E I EN JAUME PRIMER.

OARTELL

I . — Pret iu dd Re i , consistent en u n m a g n í f i c bronze, s i rabol de la Poesia, a la m i l l o r «Poes ia en honor de l 'a l t R d E n Jaume «l C o n q u e r i d o r » .

I I . —1500 pessetes de l 'Ajuntament de Tarragona, a l m i l l o r estudi sobre la « I m ­p o r t à n c i a dc D . Jaume en la c o n s t i t u c i ó defini t iva de la nacionali tat ca t a l ana» .

I I I . —250 pessetes de la D i p u t a c i ó pro-" vincial de Tarragona, a l mellor « E s t u d i i conogrà f i c d d R d E n Jaume d Conque­ridor».

I V . —500 pessetes de l 'AroueLisbe d a Tarragona, a l m i l l o r t rebal l Sobre la «Fi­nalitat c n i liana y d e c t i v a d d Rei E n Jaume en les seves conques tes» .

V . —750 pessetes de la D i p u t a c i ó Pro* vinciai de Rarcduna, a la m é s perfeta «Expos i c ió dc l 'obra Uegislativa dei R d E n Jaume en d s reialmes de Llengua ca-talana, y sentit de la ma te ixa» . , V I . — 7 6 0 pessetes de l 'Ajun tanvmt de

Barcelona, a l mi l l o r «Recul l dc documents inèd i t s d d R d E n Jaume, major en nom­bre y i m p o r t à n c i a h i s tò r i ca , expressant les fonts de p r o c e d è n c i a » .

V I L — 2 5 0 pessetes d d senyor d o n A l -Museu parantso d'una manera especial a l b e x t R usi tol, a U «Biogra f ia , de c a r à c t e r la Sala do D o n Jaume l , « v i a q u t h i ban \popu la r , ca Va qwç ' s ressenyin b reumen t

i

y per ' rde ^r<mol''-gic, t o í s els í t í s , Mors y fete*, d « l a vj«la del í?r.u) O>nflu^rj<ior;>.

V I I I . — 5 0 0 p c M « r e s de l 'Ateneu de Jar-

U . Cr^

f u l l . .i» esc h te* I E m p r < pr.nnpa í le l i les

vEstudi crític-írtiwari de teí E n Jaunuc». I.i r d e w r . i f a b or en

del R e l t - n Jaunif^, o i r ' ;a E d i t o r a al t ema: « O b r e s m é s i que a r reu Iffln t r^ ' lat del l l i b r e Vónica» y o r i e n t a c i ó y seniit de

A d y m i m e n t s : E l Jurat se reserva ' l dret de d j \ i d i r els p r e m i » en i n c t i l i c c n ca* d r r e q u í r i r l o ld calttat de les composicions p r e * í | l · a / i e s . — Se c r e a r à n els accès s i t » que BC r r e j í ' i i convenients. La poca'a prcm.a-pa p í i d r à esser p u b l i c i d a p d J u r a t . - - E l s dí·i.iZs t rebal ls premiats, q u e d a r i n de pro-pr ie ta t de l l u r s autors .—Els no premiats

Ïn d r í n e*ser retornats, desdc la p u b l i c a c i ó el » e r e 'iC e mediant la presen a c i ó d d ?

comprovants l l u r s . — T o t s c]> irebal ls hau-r à n d'esser escri ts en c a t a l i , o c n qualsevol de sos d ia lec tes .—El temps dc presenta­ció de treballs, f inirà per tot el d ia p r i m e r de novembre d'ei g u a n y . — I J I r e p a r t i d ó d e nr í -mis s ' e s e a u r í en u n dels dies de les fefilej c e n t e n a r i e » doques ta c iu ta t .—Els I reh J s ser i ïn trasmesos, en la fo rma consa-r r . i f l a per l 'us , a l Secretari de l Jurat Ca-Rfirador. F o r t u n y , J3 . s e g ó n .

Fe rmen e l Jurat Ca l i f i cador : President, Hoetor don A n t o n i R u b i ó y L l u c h ; V i s -president , d o n Taumc M a s s ó y TOTrents; Voca ls , doc tor don A n t o n i Balcel ls , c à n o n

Íc m a g i s t r a l ; don Joan A l c o v e r ; don L l u í s i . N a d a l ; d o n Ferran de Q u e r o l ; don

Íoan í ' o b l e t ; don Pere Llore t ;Sec re i a r i í 5"s-fn Jaume J ïo fa ru l l , Pbrc .

lluití cn ' « m p e t e n d » ab ducs de l CKib d r Parcelona.

1 runnf i ab b a s t a n i a í ventaija sobre les « I r i e s la canoa «Barc jno» , d - l K . C. B . j | u e s 'estreni ah i r , ' t i i ï n i l a n f l a ' l s » c n y o r s J iodmer, Font , Soitr y R a n / i n i ; t imone r

D e v i a Vcr i í i ca r se , pe r f i una rega ta de canois a u t o m ò b i l s que no t i n g u é efecte f e r fal ta de tem^s.

F l s premis ronsis t ien en una copa d d C l u b y medalles de plata pcra ' l campio­nat y medalles de pla ta y de coure per les altres proves.

E n g e m r d va nntarse falta d 'orgai i isa-cSó. ab trtt y é s s e r r i s p r imers cn IrcRoneixer la lx)na voluntat dels directors de la festa. Sobre tot, un , d senyor R i v i é r e . es digne de censura per la seva indec i s ió en orde­nar la sort ida de les embarcacions.

L a festa, que v a estar amenisada per una banda de m ú s i c a , a c a b à a en t rada de fosc, quedant to ts els invi tats m o l t sa­tisfets d d seu resul ta t y sobre to t de l ' éx i t Ingra t per la nova cmbar . a c i ó d d nostre Club.

*• A la nit d R . C. B . o b s e q u ü als t r ipu ­

lants de l ' e m b a r c a c i ó del C l u b de Sant S e b a s t i à , senyors Mena , G o n z à l e z y Col-menarcs . ab u n banque t que va t i n d r é effectc a l M u n d i a l Palace.

ió CALDES DE MONTBUI

E l df a 8 d e i corrent mes de j u n y , o s igui ei di l luns de Pasqua de Pentccostifs, se cc Jeb i a r i en aqu-'sta V i l a FacostuinUda fira anyal d e bestiar de totes menes; per Jo que vista dc l 'éxi t o b t i n g u t cn d s pnys anteriors, s ' invita novament a tots els tractans de bestiar cavallar , m u l a r , b o v í , dc l lana, ctz., pera que concor r in cn l'expressat dia , en la seguretat de que no han de fal tar b o n e » quadres pera donar pei fcc to a c u l l i m c n t a tots d s remats.

E n o b s é q u i als forasters, se e d e b r a r i n variades funcions cn d s locals p ú b l i c s de la .Vi la .

E n el m a t e i x dia t i n d r à l loc c l mercat que deur ia e íec t rua r se d dia s e g ü e n t .

E l s empleats de .1 A j u n t a n ien! indica r à n Ris tractants en bestiar d Uoc o m hauran de situarse.

Festes y sports S a r t e s

La colla «Brindiém!», guanyadora d d pr i -Butr u rc in i en el Concurs dc les «Arenesis y de la medal la d 'o r y d p l o m a c n c l F ron ­t ó Címntal . I»a acordat pondre pa r t a l que JÍ'ÍUL de celebrar a Manresa ' l d i a 7 dels Oonems.

D e c i d i d a m e n t , l o que c n termes d d I k n ^uai t ; ' : social h e m convingut c n anome a a r m i lasse d i s t ing ida , s ha d e c a at ober-l a j n e n i . ; i favor de les manifesta dons .'•por t ives.

.•ira fa pocs dies, ab m o t i u de la carre­r a de voi turet tes , va coagregarse a Sit­ges Ipt lo m é s selecte de quant se m o u y sc veu a BarccLuna c n el g ran m o n dc r d e g a n c i a , d 'aquesta g ran m u h i t u t >olo r ida . y u à u j j r à t i c a m e n t d s^noi-upada ique gosa en d seu p i o p r i | l u i m c n t . Y cai l a t a rda d 'ah i r , ab o c a s i ó de cele-brarse al nostre p j r t les regates nacionals O r g a j ü s a d e s p d R . C. B . , los mirades d d b Iwatrcs u l l s curiosos Tomaren a . toparsc ab a q u d l s rostres fomlenins r i a l l e r s y her-|uo6os, j a coneguts de festes passades...

L les nostres converses y discussions so-e los nobles l lu i tes d d spor t , esclataren

p l t r a v o l t a entre aquel l ambien t d 'anima-CK> y a l e c r i a « j u e cwui>le«u» l 'espai cn les festes de l a joven tu t .

H i fal tava, ccrtamient, t>era la o o m p k t a Ivistosital del quadro , aaueils vaporoses v d s y tuls finissiras que voleiaven a r r e u quant l a facta au tomobi l i s t a , 1 inquie t «jsbufega->ncnt d d s maltors, y e l sol , sobre to t el eol a i i u d l so l e s p l é n d i t que f i t l a d iada de l d i a 28, va o m p l i r de vida aquelles terres d d Baix P c n a d é s . Sense*! so l . les regates a h i r tenien, en par t , l 'aspecte t r i s t dels d k s

Írisos, aquests dies que a l l u i i y c n a la gent e les festes y e s n e c t a c k » a plé a ire . A b

tot , com j a h e m di t , l ' a n i r a a a ó era í o r s a t v u n t a , segurament , com l i a u r i a s igut , si les condicions d e l lemi is haguessin con t r i b u i t a do« i a j a la í c s l a n à u t i c a tot l 'cs p l cndor que mere ix ia . •

B u í a b a u n l levant intenS que mantenia l a mar fo r tan ien t picada, lo qua l , a l mateix temps que va d i f i cu l t a r les ç v o J u c k m s de les embarcacions, va per judicar qudcxnn iri l iu iment genera l de les regatesT

Desdc quar ts de tres j i c la t a r d i oomeu-earen a acud i r els inv i ta t s a l< s escales dc la l'au. E l s uns en t raven u n ratet u l ' od i f i c i d d C lub pera veure ' ls prepa­ra t ius ,do les pmbarcacions, y altres, la krmjoria, s'en anaven d i rec tament a embar-carse als vaporels « G o l o n d i inas ) que trans-i w r t a t e u als ccMividats a l 'escullera que a r renca del m o l l del c a r b ó , en l ' e x t r é m de L: qual s 'hi hav ion nvmta t les t r ibunes , que a l l i o r a de comensar les regules estaven ganebe del to t plenes.

D i o t de l ' a igua , mol t u r ú x i m e s a les t r i bunes hi havia quatre oanderetes de di-y o s o s colors, colocades en l í n i a recta da-j i n n t d unes boies, pera marcar d punt de sc i t ida , y a cinc cents metres de distan eia n'hi havia qiuun- m é s , de ( » l o r s cor-i v i ; • ats a les primeres, pera marcar e l v i ra tge .

E l j u ra t , estava dins d 'una l l anxa auto­m ò b i l d d d u b , situat p rop d d punt dc so i t ida .

A quarts de c inc, comensaren les regates Ub l a local de canuts de passeig a dos re mers y t imone r , a 1,000 metres.

De Ics due€ embarca ' ions que's d'spu taren la v i c t o r i à , g u a n y à la que t r ipu la ven d s s tnyo r s Bar tomeu , Ruiz y T i m o n e r y j f l a s .

V seguiren d e s p r é s les altres, pel s e g ü e n t o r d e :

L o c a l .Canoes a u n r e m e r ; t ra jecte : dos m i l UK ' tu-s ab 3 uradi-s . V a guanyar ia ' l B e n y r X i f r a .

K e ^ a t ) reserva<la als mar in s dels vai jcdls de g u e r r a de canoes a 8 remers j t imoner .—Prengueren p i r t en aquesta p ro \ o , dues embarcadons^ d d « C a t a l u n y a » y una d d «Temera r io ; . ' . G u a n v à una d c J « C a -talunyas.

L o c a l Jiera debti tants . - l o l e s de m a r a qua t re remers y t imouer ; tmjec te 2,000 me t iv s . A r r i b A p r i m e r l ' e m b a r c a c i ó «Ca-U d u i u a {• t r i pu l ada aeis senyors Mahia , G o u r b í e r e , M a r t í y M o l e r a ; t imone r J. M a h l a .

t i n m regata i tavional . Campiona t — l o ­les dc n»!*- a .4 TCflH'rs de piuata y iimv> I K T

i V r a p<M»die !«ort c n aq •« ta K ^ata Ka v i a v\i\v;ii t Ui e n v b a r c a · i A <.Pr\mqM. A l

Lo "Copa M L A h i r va edebrarse a T a r r a g o n a l a car­

r e ra de m o í o c i c l e t e s i n s t i t u i d a ab d n o m de Copa S a m à , per havorla regalat , des­t inant la an aquest f i , d f i l l d d m a r q u é s de Mar i anao .

Les carreres de m ò t o c i c l e t e s fetes en u n extens circui t dc carreteres com aquest en que s'ha corregut la Copa S a m i . tenen pocs a t rac t ius cn s í , p e r q u è la carrera per t en absolut l i n l e r é s per l'espe< l a d o r ; m o t i u per d qua l no é s tampoc d ' ex l r anya r que aquesta mena de proves sportives se v e g i n generalment poc concorregut!* s.

E n d nostre parer, es una greu equivo­c a c i ó r c a ü s a r carreres de m o í o c i c l e t e s c n les expressades cond idons , p e r q u è sempre han de donar u n m a l resultat ver if icades fora d'una pista de v e l ò d r o m , a o m t e w u cont inuament a l corredor y ce poden apre­ciar en cada m o m e n t les i n c i d è n c i e s dc la carrera.

Per a i x ò no'ns s o r p r e n g u é que a T a r ­ragona s ' h a g u é s p r é s ab poc i n t e r è s la c e l e b r a c i ó de la carrera y que la concor-rencia que va acudi r a presenciar ia fos re­la t ivament escassa, cosa, que en aquest cas concret, va deures c n g r a n par t a la p lu ja , que va desl luir .per comple t la festa.

D e la Caravana m a d r i l e n y a que v i n g u é a presenciar la ca r re ra de vohurc t t e s . ana­ren a Ta r r agona c inc a u t o m ò b i l s condu in t als periodistes madr i l enys í jue v ingue ren ab el mate ix f i , y a nombrosos tur is tes que a b OCÍISÍÓ de l a ca r re ra dc m o t o d c l c -tes anaren a v is i ta r l ' i m p e r i a l c iu ta t , aont h i a r r i b a r e n a l a una de la ta rda . Tan t els uns c o m els a l t res , foren objecte dc mol t s obsequis y agassatges per pa r t d d s deport is tes t a r ragonins .

Les t r ibunes p d s inv i ta t s y j u r a t , varen instalarse a l Camp dc Mars , a s - i s t in t l i i el donant dc la Copa. d o n Salvador Sa­ntó , que va pres id i r l a festa.

A l a una va donarsc la sordda de l a car­rera , prene-athi par t quatre corredors , dels quals a n i b à p r imer en J u a n ó s , qu i mon-tant m à a u i n a de la marca N . S. U . , lia cober t els 205 k i l ó m c t r e s de l a ca r r e ra en quatre hores, 13 m i n u t s y 2 segons.

E l s al t res corredors inscr i ts , ve i em el ! r _ i l estat d d temps y de les carreteres, varen retirarse.

A c a b a d a ^ l a ca r re ra els autcunobil is lcs madr i lenys sor t i ren a dos quarts de cinc d i r ig in t se cap a L l e i d a pera empendre l r e to rn a M a d r i d , y els altres turistes se­g u i r e n c l c a m í de Barce lona .

A l vespre la societat de l i s t a « E l Pedals, organisadora de l a carrera, o b s e q u i à ab u n banquut a l d o n a n t de la Copa , d o n Salvador S a m à y Sarr iera , y a l 'acaudalat p rop r i e t a r i de L a Cenia , d o n Joaqu im Pa l au , ab m o t i u d'haverse nomenat als i n ­dicats senyors, president y soci hono ra ri, respectivament, dc l 'esmentada sodeta t .

en 1908, d p r imer quat r imes t re o b t i n g u é les s e g ü e n t s x i f res : 687. vaixells ab 566,204 tondades .

Es a b l 'ArKent ina , l ' A n g l a t e r r a y l ' A -le inanya que ha t ingu t Hoc p r inc ipa lment bl t r à f e c comercial dc Burdeus .

INFORMACIÓ DE

BARCELONA C a r n o t d ' a v u i . —A dos quarts dt diu del

vespre: Conferencia <Jen Maragall a la Lliga Re-giunalista.—Reunió ^ ncral de «L'art cn ía Sas­t rer ia» .

Sant d'avui: Sant Simcó y Segon. — Ja/;/rfr dtmd: Snnts Marcell y Erasme, bs.

V i d a m u n i c i p a l

J ^ . ^ S c h 0 ^ , k t r a d e í W * > *

Els gravats que i lus i r en c l t * v f ^ |·'U,}b,tnOni,I,r0SOS· ^ K a n t s d ? S v a ^ tualt a í . y . d e i x a t s a h aquel la p u l c r i í u t ab

S ' V í S T •íaire"· c a r a c e r ^ ^ S

A h i r a cala Ciuta t , l a p o n è n c i a que en­tén en d projecte de c o n s t r u c c i ó dc cascs pera obrers , d o n i a c o n è i x e r d s diferí n t s projectes presentats als representants dc Is entitats convocades a l 'efecte.

L l e t r e s y a r t s

L a Companyia c ò m i c d r a m à t i c a « R o s a r i o P i n o — E m t l i o TbuSDer», e s t r e n a r à d e m à . d imars , en d Teatre de Noveta ts , a l co­m è d i a en tres actes basada ren l ' a lemanya d é F r i e d r í c h E r d m a n n lenitzer , per àos} Freder ic Repara; , «La famosa .Teodora-, ba ix c l s e g i ï e n t r e p a r t i m e n t :

E lena , senyora Pino. -Cond.;sa de W a -letshy, senyora C a l · l c r c ' * ! . — P r i m p c e s a de Pa l i t . ün , senyora S i n c h i z . — E u g n a de L a u n a g . senyora P lana .—Laura , senyora Caro .

A r t u r o , senyor T h u i l l c r . — Coronel Pe-t rof f , senyor S.lnchez Bor t .—Sacha , senyor LlanO ( L ) . — B a r ó n de F r i e d r i c h , senyor C o n z à l v e z . — C o n d e dc Wale t shy , senyor R a u s e l . — P r í n c e p de l ' a l i t z n , senyor Pas­t o r . — B o r i s , senyor S à r r a g a . — A l e j o , senyor D í a z . — G r e g o r i o , senyor B a r c e l ó . — Saimc-loíf, senyor Sa la .—Ivan, senyor L l i r i . — D i m i t r i . senyor S iachez .—Camai i ro , se­n y o r L l a n o ( M ) . — M o z o de e s u i c i ò n , se­nyor L a Rosa.

D e l a D i p u t a c i ó

Acció econòmica Ca&Biíya t m b m

L a c e l e b r a d ó de la r e u n i ó de con t r i buients afectats p d Projecte d ' impos t dc u t iLta ts t i n d r à l l o c en d s a l ó d'actes del F . d d T . , d e m à a les 5 de la ta rda .

E n d i a se l l e g i r à l " i n ío rme redactat per l a C o m i s s i ó nomenada en la Jun ta an­te r ior . L ' i n f o r m e , u n cop aprovat , s e r à enviat immedia tamen t a l President de l a C o m i s s i ó par lamentar ia .

C o m sigui que la c o m i s s i ó redactora es­t à composta no sols d ' indus t r ia ls , sino t a m b é de representats de les carreres c i ­vi ls y iudicials y altres professions l l i ­berals, l ' i n f o r m e s e r à producte d d c r i ­t e r i general de to ls els contr ibuients de Ca ta lunya afectats p d nou projecte d d M i n i s t r e d 'H i senda .

E l F . del T . N . , en t i ta t p romotora de aquesta campanya, en r i m p o s i b i l i t a t dc avisar pa r t i cu l a rmen t als interessats fa una c r ida a .tots els cont r ibuients menassats p d nou impost, pera que ab la seva pre senda con t r ibue ix in a l a solemnitat de l a r e u n i ó de d imars , a l a qua l h i han estat convidats pera donar l i ma jo r re l leu , d s diputats per Barce lona y senadors per l a nostra p r o v i n d a .

Lo m Plaeíi el "BeielictUe,, Heusaqu i uns quants datos sobre l a ven­

da de D delicada beguda que coneixem ab e l n o m de « b e n c d i c t i n e 2 :

E n 1907 foren venudes 1.662 577 am­polles d 'aaucl l l i c o r ; 38.205 m é s que l 'any anter ior . La Junta d 'acdonistes dar rera , t r o b à que'ls benef ids de l ' any pujaren a 2516.473 f rancs o s igu in 79.556 francs m é s que en 1906.

E l s accionistes cobraren, com d iv idendo a comme 75 000 francs y altres tants en novembre ; (total u n 6 per 100/1

D d total de benef ids í iqu i t s , c l d i rec tor general , els subdirectors y d s consellers, han cobrat 473.294 francs, quedant dis­ponibles 1 893.78, dels quals s'han de­dicat 1.550 000 a u n d iv idendo comple­mentar i , igua l que"! de l ' any anterior , o sigui u n 62 per cent ab lo qual surt re­munerat e l capital ab u n 68 per cent.

Csfé 4e Sgocs A À u s t r i a , A l e m a n y a y Suissa, s'cm-

pleia d c a l é de figues com cl c a f è veri table y el d a i x i c o r i a .

Solament a l ' À u s t r i a hi tenen v ida m é s de trenta f à b r i q u e s de cafè de figues. Se h a n fet e n c à r r e c s a Bougie ab les f i ­gues d ' A l g e r .

D pcrl Se Bnrtrs E l moviment d d por t í m n e é s de B u r

deus, ( n a v e g a c i ó d 'a l tura , v a i x d l s ex t rau gers, dc les c o l ò n i e s y de pesca, no com-prencnsl i i c l servei d ç cabotatge) ha pu ja t , durant d s qua t re pr imers nusos de •nguany, a la x i f r a to t a l , entrades y sor

t ides juntes, de 742 vaixells, que repre­senteu u n t o n e l a t g ç dc 719 572.

E n c l mateix per iode de l 'any anter ior , d UK-X iuu-nt d d kjort susdit, fou com se-« u c i x . . . . M I K . 3 2 ; «one l a tge «91 495. Y

E l President dc la D i p u t a c i ó P rov inc ia l ha rebut del de l ' A u d i è n c i a , d m a g n í f i c f ron ta l g ò t i c de Sant Jo rd i y els o rnaments sagrats de la capella dc l ' A u d i è n c i a , que pel v inent ca inbi dc les oficines a l . n o u Palau de Ju s t í c i a , queden en d ipòs i t a la D i p u t a c i ó .

E l senyor Pra t de la R i b a va enviar to t seguit les esmentades joies a r t í s i i q u e s a l Museu d d Parc ont , convenientment ins-taladcs, pogueren é s s e r j a ah i r admirades .

»V V i n s marca Clar iana. R . Cata lunya, 95.

D e l G o v e r n c i v i l

E l governador c iv i l a n à a h i r a la t a rda a l ' i n a u g u r a c i ó dels salons nous d d M u s e u munic ipa l y d e s p r é s a l concer t que's ce­l e b r à a l Palau de Belles A r t s .

P regun ta t s o b r e l nomenament de n o u arcalde, d i g u é que e ra aquest un t ema que per ara podien de ixar de costat els diar is , doncs no v e u la: necessitat n i Tur­g è n c i a , si n o sorgeix res inesperat, dc q u è ' l senyor Bastardas de ix i de desem-penyar l ' A r c a l d i a .

D i g u é que n o h i ha res def in i t ivament acordat encara s o b r e l v ia tge a Ca ta lunya d d s infants donya M a r i a Teresa y d o n Fe r r an .

C r e u que so r t i r an de M a d r i d c l d i a 6 y que v i n d r a n a Barce lona abans d 'anar a Igua lada .

Sembla q u ç ' l poeta p r emia t en els Jocs F lo ra l s que's celebraran a l B ruc y que's d i u que é s d senyor T i n t o r e r , n o m e n à re ina de l a festa a la re ina V i c t o r i a y que aquesta ha delegat a l ' infanta M a r i a Teresa.

i M a n i f e s t à l senyor Ossor io que és pro bable que ' l nou e d i f i d de Palau dc Jus­t í c i a s ' inaugur i ' l d ia 1 1 , assistint a l 'acte d min i s t re dc Grac ia y J u s t í c i a y tal ve­gada, encara que no é s segur, d s infants.

E l senyor Ossorio, pregunta t sobre la d e t e n d ó a Por tuga l y entrega a les au­tor i ta ts de Badajoz de l ' i n d i v i d u anomenat A l e m a n y que s'ha confessat au to r dc la c o l o c a c i ó d 'una b o m b a a la Rambla de les F lors , d i g u é que lo ú n i c que podia di r , és que, segons sembla, l 'esmentat pres s e r à t ras l ladat a Barce lona .

L a guarda c i v i l dc Manresa dona compte de que a la f à b r i c a de d o n Ignasi V i d a l hi h a g u é un incendi que c a u s à p è r d u e s per val lor de 3.000 pessetes.

— L a de Granollers par t ic ipa que h i ha­g u é u n incendi en una f à b r i c a de rejoles, de d o n Esteve Cot, causant mals per valor de 600 pessetes.

Q ü e s t i o n s o b r e r e s

E n e l dispensari ckà car rer den Rosal, fou cura t el carreter B a r t o m e u R o s d l ó Pons, d e 25 anys, que's t r e n c à l a cuixa caient d d carro.

— E n l a casa de socors del carrer dc B a r h a r à fou curat l ' o b r e r escul tor Frede­ric V i l à . de 15 anys, d 'una c o n t u s i ó que's feu a l peu esquer.

— E n el dispensari d 'Hostafrancs fou cu­ra t de c ntusions l ' obre r fuster Jul i A m o ­r ó s .

— E n l a casa de socors de l a Ronda de Sant Pere fou curat de ferides a l a cama R a m ó n Bayo , de 56 anys, que se les feu per caure d 'una bast ida.

— - i ' o b r e r l i l o g r a f Josep Ar i a s Romanis , dc 38 anys, fou curat d ' una ferida a la m à , p r o d u ï d a t rebal lant c n e l seu of ic i .

P u b l i c a c i o n s

,*EejninaL).—El dar re r n ú m e r o d'aques­ta s d e c t í s s i m a revista catalana es^ com tots d s an'-criers, interessant y admirable . Vegis sin6 e l s u m a r i : « E l í e t r u n i s t n c a I t à ­lia», per F e m i n a l ; « F c m i n a l a Vi laf ranca de l P e n a d é s » , d e s c r i p c i ó feta per donya Joana R o m e u de la b r i l l a n t i n t e r v e n c i ó que en les festes de l ' H o m e n a t g e t r ibuta t an en M i l à y Fontanals en la seva vi la na­diua, t ingueren les dames catalanes; « L a Dansa nacional catalana a A n d a l u s i a » , per J. B . ; « F c m i n a l » a l a p r o v i n d a d é Lleidas, ^Actual i tats e x t r a n g e r e s » , « U n cop d ' u l l a l S a l ó de Paris 1908», per A . Bar-rau G i m é n e z ; « M a g d a l e n a Santiago Fuen-les», per Carme de B u r g o s ; « L l e g e n d a g e r ­m à n i c a * , per Roser de Lacosca; «Miss L u -cy Smi th* , per L I . S. (ab la t r a d u e d ó catalana de l 'hermosa poesia « N o ho sé» do la delicada poetisa anglesa); « L o que's d iu a F r a n s a » , a b poesies de Si lva in , de Feraudy . Monnet -Sul ly et Pierre Barb ie r y J . T r u f f i c r s ; ' Notes Barcdonines . ; y «In­ter iors B a r c e l o n i n s » per S. A .

A d e m é s , en les dues planes d d m i t g , s ' h i r m x & c r i u l 'hermosa c o m p o s i c i ó nais i -ca l « E i p l o r d e l ; diegotal ls» o r i g i n a l de

F l P ^ / w C " C A L C I A H ^ i f e l Clinicair. - E l doc tor < ^ n A n u m i Mora les , c a t e d r à ­tic de nostra Facu l t a t de M e d e c m a y inS-Vidun de la Junta d ' A d m i n i s t r a c i ó de l ' H ^ -pivil C l imc de . Barcelona, cas dona a b aquest opuscle, interessants not icies y da­tes relerents an aquel l b e n è f i c establiment.

V i d a c o r p o r a t i v a

.A Centre Excurs ion i s t a de .Catalunya. — A v u i , d i l luas , a dos quarts de dau de! ves­pre, don P e l e g r í C a s p e s y G r a m i t g e s , do-n a r à t e Conversa X C I 1 1 d ' A r q u e o l o g i a , 7.» d e i e s H i s p à n i c s avant-romanes. t r a c tant d aquests p u m » : — C o n t i n n a c i ó de l 'examen dc les esculpiures de l « C c r r o de Ics San tos» . E s t à t u e s y testes v i r i l s . T r o -va il es en el « L l a n o de la C o n s o l a c i ó n » . — Fi l i ac ió a r t í s t i c a de les ob i . ' s d ' a r t d'a-oui ils pums. «l a D a m a de K l c h e » . Estu­d i d aquesta r é l e b r . - cseuip t i i ra .

Di t Centre Excurs ion i s t a dc Catalunya, ens part icipa que d.-sde avui f ins al dime­cres vinent , di j 7 a 8 y dc 10 a 11 de ia vetl la , p o d r à n r e c u l ü r s e ' l s passatges pera l ' e x c u r s i ó a les I l l e s Balears,

Dec id idament l ' e x p e d i c i ó s o r t i r à cTaquest port cn d vapor Balear c l d i jous , d ia 4. a les 10 en pun t de l m a t í . : Queden solament pera despatxar u n l i -Unitat .nombre de passatges de segona.

O A M I S E R Í A S A N S , O O Q U c r i a , 3 2 Especialitat ca cunises a mida.

F e t s d i v e r s o s

A la casa de socors del carrer de B à r b a ­ra auxi l ia ren una nena de 3 anys . nomena-ga Beat r iu R o s s d l . la qu-- presentava con­tusions en d ivers paitc d d cos y r o m p i hu-nt de la c l a v í c u l a dreta, ocasionada per haver ca igut desde ' l b a l c ó d d seu d o m i c i l i , Robador , 47. 4 .° , 1.», a l carrer .

I a pobra nena, m o r i als pocs moments •d'haver ingressat a la casa de socors.

A l pis p r i m e r de l n.» 123 de l Passeig dc Sant Joan. h i entraren l ladres ab frac­tura do p^r ta , emportantsen 1,500 pesse­tes cn bi t l le ts d d H.inr d Espanya, u n res­guard d d Banc ab 40 Alacants , 20 F i ­lipinas, 20 munic ipa ls , 90 anionisables . u n Tel loi jc d 'or , tres rd lo t j c s de plata, u n p a r d ! de botons d'or ab 18 br i l lanrs y al­tres joies de v a l o r y prendes de roba. L a p ropr i e t a r i d d pis . es don^a A d e l a Canya­da, v iuda de L l u c h .

l l u el passeig de C a l v d l iSant M a r t í ) , e x p l o t à ' l b u i i i d o r d 'una f à b r i c a de desti-h v ohs y reines, rebent l ' obre r Francisco Casals cremades a la cara y a les mans (greus), de les quals ne. s i g u é curat a l a casa de socors del Tau l a t .

SERVEI DE ' EL POBLE CATALÀ,, ç mati

E l C o n g r é s o d l t o n i a l l S'ha e d e b r a t la sess ió dc clausura del (Congré s d 'ed i tors . E l s delegats extrangers t i g r a l r cn l a c u l l i d a que se'ls h i h a dispensat, i S ' a c o r d à q u e ' l p i ò x i m C o n g r é s t i ngu i Uoc a L a H a y a .

E n les einbalxades francesa y alemanya s'hi han e d e b r a t recepcions cn honor d d s congressistes de les n a d o n s respectives.

H a n anat a l 'Esco r i a l d s congressistes editors, v i s i t an t els monumen t s , d i n a m h i y r e to rnan t a ^ l a d r i d a l cap vespre.

S i n d i c a t Pera D c o n s t r u c c i ó de la nova esquadra

s'ha cons t i tu i t u n s indicat , compost d d s senyors Comi l l as , U r q u i j o , l a sodeta t «Al­tos H o r n o s de Vi icayas y l a societat V i c ­i a r , de Glasgow.

L a p r e m p m a m a d r l l o n y a « E l I m p a r c i a l » reprodueix una conversa-

d ó de l S a l ó de Conferencies de l Congres entre a lguns diputa ts conservadors y l l i ­berals.

Sintel isant , els conservadors a f i rmaven que ' l d i c t amen sobre'! projecte de l le i de r e p r e s s i ó de l terror isme's p r e s e n t a r à a úl­t ims d 'aquesta setmana y m o l t mod i f i ca t ; y d s l l ibera ls que n o s ' a p r o v a r à n i modi ficat y que les vacacions v i n d r a n u n cop comensat d mes de j u l i o l . A l g u n s l l ibe­rals a f eg i en : L a l l e i sobre'! t e r ro r i sme ens repugna, p e r ò l a votarem, l o mate ix que ' l projec te d ' A d m i n i s t r a c i ó loca l , s i ho mana e l quefe, per d i sdp l ina .

« E l L i b e r a l » publ ica u n n o u a r t i d e con­t r a ' l pro jec te de l lei de r e p r e s s i ó d d ter­rorisme, d i en t que és una a r m a ter r ib le en mans d d s governadors pera fer y des fer quant v u l g u i n cont ra ' l d re t y e l res­pecte.

« E l Pa í s» , t r ac t an t de la carestia de v i ­da d e l poble espanyol, acusa c o m a causa a l ' i nc r emen t de les ordes religioses.

D i u q u e ' l projec te dc l lei c o n t r a ' l terro­r isme a favore ix a les ordes m o n à s t i q u e s .

« E l U n i v e r s o » considera que la campa­n y a c o n t r a ' l projecte de l l e i d d te r ror i sme é s u n pre tex t dels l l iberals pe ra logra r el poder. . .

« E l Globo> censura, a la nova policia, que c reu t a n inep ta com l a vel la , a la que acusa de n o servir pera defensar l a segu­retat i n d i v i d u a l dels madr i l enys .

10 nat i L a " Q a c e t a , ,

P u b l i c a d s decrets f i rmats p e l r d no­menant Concel lers d 'Estat als senyors S à n -cehez R o m à n , Canalejas Polavie ja , San-chez T o c a , Salvador, Da to , G a r d a A l i x y Gas set o o m a ex min i s t res respecti­vament d 'Es ta t , G r a d a y J u s t í c i a , Guer­ra, M a r i n a , Hisenda , G o v e r n a c i ó , Ins-t i ü c d ò P ú b l i c a y Foment .

Da I l d referent a la c o n c e s s i ó d d ferro­c a r r i l d ' A r g a n d a a Co lmcnar d 'Oreja . _

R . O . c r idan t als representants dels i n ­teressats en benefici de la f u n d a d ó de l hosp i t a l de l a v i l l a de M a n l l e u , i n s t i t u ï t per don Carles de Regar.

Disposant que ' l s adminis t radors de fon­dos de l ' O r d e n a c i ó de pagaments d 'ob l i ­gacions y serveis de presons preventives y correccionals se segeixin p d s preceptes de les l le is m u n i d p a l y p r o v i n c a l .

Disposant que's deixin sense curs les s o l i d t u t s de V i g i l a n d a que renunc i in als ascensos que ' ls corresponguin.

B a n c o r u s Y j g o — H a fondejat l 'acorassat «Aníva l

M a k a r o í f » que ve de les dressanes de T o -l o n , aont se c o n s t r u í per e n c à r r e c d d impe r i rus. . ,

T é 141,000 tonelades y qua t re xeme­neies. H a v i n g u t pera car regar c a r b ó , con­t inuant e l seu viatge a R ú s s i a .

6 tarda A c t e s a c a d è m i c s

E n l ' A c n d e m j a de l ' H i s t o r i a s'ha cele­bra t l 'acte. «l 'adrofi tre com a i n d i v i d u ae

l a mateixa a l comte de Cc r r a lbo que ha l l eg i t u n t reba l l t i to la t «EI arzobispo don R o d r i g o X i m c n i s de Rada y c l mopastenot de Santa M a r í » de H u e s t a s » . ^ "

L i va contestar e l senyor C à t a l i n a . -—En l 'Academia de Medic ina se r e b é

al D r . G a r c í a I z i a r i a qual discurs v e r s à sobre la r à b i a y l a seva prof i laxis , con te^ t a n d i d senyor dc l a V i l l a M a r t í n .

A o o i d o a t f o r r o o a r r l l o r Segons t m t d e r a m a de Saragossa l i a

quedat de t ingut d t r e n correu entre Cala-lnoirp > E I R i n c ó n a causa d 'un desperfec­te dic l a via.

A I moment de l a parada regj iava «Ji g r a n temporal .

N o hi han que consignar desgracies per­sonals.

E l s f l c t t u e r s E n d teatre M a d r i l e n y h i h a n edeb ra t

u n m i t i n g els obrers flequers de candeal. pera donar compte dels treballs realisats.

H a n fet discursos contra ' ls amos y han protes ta t del projecte de l l e i con t ra ' l ter­ror i sme, i i

E l T e r r o r i s m e a l a O o r u t t a C o n i f í a . — A n i t v a esdatar u n pe ta rd de

p ó l v o r a en u n dels calabossos de l 'inspec­c ió de pol ic ia , s i tuat als baixos del go­vern c i v i l . E ! governador ha t re t impor­t à n c i a a l s u c c é s .

L ' U n i v e r s i t a t d ' O v i e d o D e m à a r r i b a r à ' l rector de l·l'niversítat

d 'Ov iedo pera saludar al r e i y demanar l ' apoi de l Govern pera la c e l e b r a d ó d c ' t e r . e r ccnicnar i de la f u n d a d ó d 'aquel la U n i v e r w t a t . S'ha convidat a les Univers i ­tats ext i i ingeres .

I - 'esculptor senyor Falguera ha mode­la t una e s t à t u a de l 'arquebisbe V a l d é s , fundador de l 'Un ive r s i t a t as tur iana.

Dol Centenari C o r u f i a . — A b m o t i u del Centenar i d e l

a l samcm contra ' ls francesos, s'ha desco­bert una l l à p i d a , pronunciantse discursos.

Contra la l lei del terrorisme

E n el Tea t re B a r b i e r i s'ha celebrat avui a l m a t í u n m i t i n g c o n t r a ' l projecte de l l d dc rc j i res»iò de l te r ror i sme.

En t re ' l s oradors h a n f igurat Ba r r iove ro y l 'anarquis ta c a t a l à Cas td lo te . H i as­sistí n o m b r ó s p ú b l i c const i tu i t especialment per obrers .

R e g n à orde comple t . P r i m e r p a r l à ' l company M o r c h a n . re­

presentant dels obrers de l 'arsenal de Car­tagena. D i g u é q u e ' l projecte de l l e i era inacceptable y que e ra p r e c í s combat re! per lots els medis.

E l comp.tny d d R i o , de M a d r i d , se mos­t r à d ' acord ab les manifestacions d d s so-cieilistes en la seva i n í o n n a c i ó a! C o n g r é s . A f e g í que s 'a legraria dc l ' a p r o v a d ó d e l projecte , p e r q u è u n i r i a estretament als obrers radicals, els quals l lu i t a r i en no sols con t ra l a l l d , s i n ó con t ra ' l r è g i m .

E s c o l à , de la Joventut Republ icana, exa­m i n à ! projecte de l l d , posant de r d l e u les monstruositats que enclou, í e l i d u u i t s e de l ' a c t i iu t de rcbe ld ia adoptada p d s so­cialistes.

A d c m é a pa r l a e n So là , en n o m de el se tmanari anarquis ta « T i e r r a y Liberta<b>.

Protesta c u n o m d d s anarquistes, d d s atentats de Barcelona, dient que eren fets i u l i u i n i m s que no responien a cap bonrat f i y que tots els homes justos condemp-nen .

C e n s u r à durament e l projecte, exposant d s disbarats que o o n t é y a t a c à a l senyor M a u r a per haver lo presentat.

B a r r i o v e r o d i g u é que ' l projecte era u n m o d i que ubi isa d president de l Consell de ministres pera sapiguer e l n ú m e r o d d s Seus enemics.

H i s t o r i à d projecte y a t a c à a l senyor M o r e t per haver dopa t a l pais la l l d dc jur isd icc ioos , dient que no tenia dret a par lar c n d m i t i i i g d d teatre de la P r in ­cesa.

A c a b à censurant durament als confidents y dient que l ' h o m i c i d i q u a i * sc t racta dc gent d'aquesta e s p è c i e es sant.

P a r l à darrerament d sMiyur Laizada, d qua l c o m e n s à agra in t al poble madr i ­leny que l ' d e g í d ipu ta t y e x p r e s s à la seva c o n v i c c i ó de que la R e p ú b l i c a sols pot veni r per procediments revolucionaris .

E x a m i n à ' l projecte dient que, com de­mos t r a ren l ' Iglesias y en Costa, va contra l 'Es ta t y la l l i be r t a t . Se d e c l a r à enemic de la r e t ò r i c a y entussiasta de l ' a c c i ó , pera lo qua l d pob le deu prepararsc a por tar a cap u n acte de Justicia si s 'aprova la UeL

E x c u s à a l senyor Moro te , d ient que ha­via marxa t a Saatigoesa.

E l p 'es ident pronuncia breus paiMules d secretari l l e g í una con. l u s s i ò que

u anrobada pels concurrents. — E l C í rco l de l ' U n i ó M e r c a n t i l hh apro­

vat per unan imi ta t una p r o p o s i d ó dema­n a n t a La jun ta genera l que s 'adhereixi a l a campanya con t ra ' l projecte de l l e i so­bre r e p r e s s i ó del t e r ronsme, jud ican t que aquesta l le i posa en pe r i l l d s interessos y drets de totes les classes mercant i ls .

— A d e m é s d d celebrat a M a d i i d , h i han hagut m í t i n g s e Sevil la . M ú r c i a y Sara­gossa pera protestar contra d projecte de l l e i de r e p r e s s i ó d e l t e r ror i sme.

E l de Sevilla, edebra t a l Tea t re de Eslava, fou bastant concorregut .

Se l legí el missatge den G a l d ó s que's d o n à a c o n è i x e r en d Tea t re de l a Pr in­cesa de M a d r i d .

E l senyor Soto Vdzquez, federal , d i g u é que en M a u r a era u n i n t r ú s p o l í t i c a m e n t y que pera combat re! totes les armes s ó n bones.

E l senyor Serrano Carmona, canalejista, d i g u é que l a l l d r ecorda l ' I n q u i s i c i ó , es­sent encara m é s reacdonar ia , j a que ne­g a l a defensa.

E l senyor Camacho, republ icà ' , e l ca-l i f icà d 'a rd i t ab que amaga ' l senyor M a u r a al t res intencions.

L ' o b r e r G u i x o t c reu que ' l senyor M a u ­r a ha obei t a imposicions dels elements clericals.

P r e g u n t à c í n i c a m e n t sí é s cer t que d senyor M o r e t e s t à disposat a fer l a re-v o l u d ò . (Rialles).

E l d iputa t senyor d ' A n g e l o a s s e g u r à que d r d si s 'aprova aquesta l l d n o l a sando-n a r à . , .

E l senyor R o m e r o a f i r m à que n o s e r à l l d . E l o g i à a l senyor M o r e t y, e l p ú b l i c d va i n t e r r o m p r e .

E l senyor Montes Sierra manifestà" l a seva oreencia de que no s e r à aprovat d projecte. D i u que acul l ia ab fé l ' u n i ó de l l ibera ls y republicans.

E l senyor B u r e l l a t a c à a l senyor M a u ­ra , d ient que no t é m è r i t s pera reclamar d e l pais l ' a p r o v a c i ó d e l projecte. A f i r m à que no té m é s a p o i que ' l de r i ca l i sme y d separatisme.

R e c o r d à q u e l senyor M a u r a r e n u n c i à a l 'assumpte dels suplicatoris , mostrantse t e m o r ó s .

C r e u que ara p r o c e d i r à d d mateix mo-do. A n u n c i à que a l C o n g r é s d i r à que ' l re i n o pot sancionar aquesta l l e i , que creu insp i rada en d s pr inc ip i s de l a d ic tadu­r a portuguesa.

R e c o r d à que aque l l a d ic tadura va que­da r e m b r w a d a ab sang. (Ovac ió ) .

E I sonvnr R o d r í g u e z de la B o r W q u e l s l l iberals defensen s e m p r ^ t t ' 1 : " tat. (Alguns espec tador aludeivon ,bcr rompmt. a l a l l « de j u r i s d i c c i o i l , imCr-

C o n t m u a justif icant aquesta 1JCÍ V cant l a dc r e p r e s s i ó de l t e r ro r i sme ' ? *ta-Sps). • ^ P i r m

Se l l e^ r iuna conc lus ió , que fou a n - 0 v ^ y s ' a : x « c à l acte. "''-ovada,

- A M ú r c i a s'ha odebra t al «Teat ro r -oo» d n u t m g orgamsat pe l C e n i r r ^ u "••

E i l o c a l «* taba P l e n í s ^ ^ S u ? ^ : carrer moltes, persones ^ ^antse al

Ocuparen sitis prefexents d s <;«nv~ ,. t n i n à n , Bueno. f W o s R o d r i g ^ 0 ' - ^ -va y represcntmts .obrers d - M,ir ,- i a· de vans pobles de la p r o v i n c i à ^

E l d i rec tor de «E l L ibe ra l» de \ r . , • Uegí ' l missatge den G a l d ó s , q ü e f o ™ ^

D e s p r é s d 'alguns obrera, p a r l à V ^ a t n a l senyor P a l a z ó n . ^ a l n i d " s ·

E l per iodis ta senyor T e r u e l pa r l à n o m ,do l a prempsa loca l 01

V a combat re ' l projecte pcr f • oon t ran a la naturalesa, e x p ü c a n t v , que hag i t m g u t v i r tu t per un i r a tot^ ? representants dc les í s q u c r r c = 615 ,.·í?UaÍÍfÍCf1 . P ^ J * ^ de desafio al rv,;, IhberaJ. a iegrnt que aquest l 'ha a c c e n t

Par la ren altres oradors, mos-.ranis. £ 1 implacables contra dit projecte

. E I senyor Franoos Rodr íguez ' f ou moIr aplaudi t a la ixocarse a par lar . lr

P r o n u n d à .un g ran discurs y a c a b à bant d i t projecte perque per d l I K"! nya l l i b e r a l 1 » despertat d d sonuii' \Z t e n t í s s i m a . P a r l à de les glorioses conouV-" tes de l a l l iber ta t y va arr tmetre. c o r S » els capellans. r*

E l senyor Zozaya p r o n u n c i à u n d i s c i , mol t raonat dient entre altres coses Q J ! e l projecte cont ra ' l ter ror isme JUStificalS d dret a l a r e b d d í a .

E l senyor A n n i n à n calif ica de suueih a l senyor M a u r a que menassa als llibcrak ab l a guer ra c iv i l s i tocaven l 'hnbi ; , i ' u , f r a r a

Acaba l 'acte ab orde complet . — D e Saragossa comuniquen que en ol

Tea t re C i r co se va edeb ra r t a m b é un mi­t i n g ò r g a n i sat per les societats obr. r ^ as is t in tb i n o m b r ó s p ú b l i c .

P r e d d í ' l s e n y w M o n t o y a , que feu A discurs de p r e s e n t a c i ó .

Se U e g i ï e n varies adhesions entre elles les d d s senyors B e r g é s y Pcrez Galdó*

Parlaren d « s p r é s els obrers Nicasi Ho-mo, Francesc G a r c í a , R ica r Belenguer y d s senyors A g m r r e Metaca , Agapito Pin­ti, Eusebi Romoo, G i l y G i l . Lòi>ez y Lluïs M o r o t e .

Se vo tn ren c o m a conclusions, accejxar d ooncurs de totes les classes social> , \' de republ icans y socialbu-s representats en els m u n i d p i s , l ' ad l i e s s ió a la protesta fer actes de propaganda en la re ió y a<l-nerirsc i d moviment i n i d a t per l'Associa-d ó de la Eremiisa , _ v

IHFORMACIO DE CATALUNYA Tarragona, 31,5-5j

D e l a g u e r r a d o l ' a n y 8 E n d s a l ó d * sessions de l'Ajuntament,

s'ha edebra t l ' ac te commemorat iu de l'al-s a m e r t de la ciutat ccMitra les tropes dc N ^ o l c ó u .

E I s e n ^ r More ra l i a l leg i t yaris episo­dis h i s t ò r i c s de la g u e r r a de Vlcdcpen-d e n d a .

H E U assistit a l 'acíte les autoritats civils y m i l i t a r s .

U n a b-.uvda de reg ímien t ha doiwt u i OKiA-en, ,

ió ÍB l'exiraair L a m a r i n a a n g l e s a

.Paris.- D iuen de Londres que l primtr l o r d de l ' A l m i r a n t a t j e responguent cn U Cambra a ut» d i p u t a t , ' feu constar quo A n g l a t e r r a to 100 creuers capoisos per si sols de destruir una esquadra, menires que A l k - m a n y a sols ne t é 47.

L ' a o r o p l é F a r m a n t Par ís .— Segons noticies de Gante (Bél*

gica) l ' a e r o p l à den Fannan t en les seves darreres proves ha recorregut 1.241 DV; tres a una a l tura de 7, evoluciona;;! ai> gran p r e d s i ó .

A n a v e n en l 'aparell , l ' inventor y un co-negu i spor tman.

Descendiren sens novetats

L'aventura del Marroc M o r o s y e s p a n y o l s

Ceuta. E l s moros han ferit d'un tret dc ba la a u n mariner que aipulava un bar00 de pesca espanyol.

E l caid y p r indpa l s de la kàb i la d'An-gfaona s 'han presentat a l governador mili­tar re i terant la seva a d h e s i ó a Espain^.

De tot a r L'EDUCACIÓ DEL BAT

Totes les tradScdons desapareixen, m * ' ses aquelles que m é s arrelades sembleu. Heusaqu i que ara una p u b l i c a c i ó , la K' vue Hebclomadaires, ens í a saber Quel' gats, considerats fins a ra com bestio*» fe r t eeguea y poc amigues de l'home, se--v e i x e i a A n g l a t e r r a pera acoinpan\arp<i sones cegues, ab tant de zel y ÍDt«Men' d a com e j m i l l o r gos. .

Y afegeix que a l ' A u s t r a l i à els gat.suil empenyen a l a pe r f ecc ió alguns o,,c"."!; m è s t i c s . xN'hi ha que serveixen de maiw deres y v i g i l e n a les petites c r i a tu ra sades sota l a seva custodia, ab tao ca nyo y cu idado com ho pugu i fer w compl idora minyona . DESPERTADOR FILARMONIC

M . H e t t ha inventat u n nou a i » r e " ra despertar a l a gent. M . Hett B Í O ^ P . ha t ro l ja t l l d g , i n a x m ò n i c y " „ . , . l ' es t r ident soroU que f a ' l rellotge despc^ tador f ins a ra conegut. Y n 'ha K » ^ ' . a l t re quo en Uoc de V ' m p w O S ^ ^ . paneig. engega u n ment p r e i w a t desdc abans de n c a »

Aix í , u n a persona p o t M t ò f K ^ q u e é s s e r despertada p d t ros de müsicJ m é s l i ag rad i .

El teTps conunui üilr ab ^ S Ü ^ é J ^ S » ^ * rant la matinada regni forta ventada, a c o » ^ »ndM1. estones de pluja forsa copiosa. El «na 5CB , eia variable, presentantse cobert y caJS» • ™ nes gotellades. in.ihÉWfP'

L'Observatori MoteorolApc do 1 Univei»" ahir el* setjUents datos: '

C , I C N .

E o les Vdocit. del v'"' •UaiaM

Omb 140 Refl. is 'Sl

bol 26-8 'w ei ÍOrah. 21-* -

Mano líterarin de Poble Cotoll, é é » » » ^ * * » * * * * *

LLETRES CATALAMCS

'«Sembla que d i la l i teratura catalana, |ne deia fa alguns dics un poeta foraster, va dominant de dia en dia un gust m é s refinat, un sentit cada dia m é s general Ide l o exquisi t .» Jo rn vaig mostrar d 'acord ftb ell per constatar l 'exacti tut de sa ob­s e r v a c i ó y, com e l l , t a m b é me'n va ig fe­l ic i ta r . Realment, la poesia, en part icular Uo les joves generacions, ha guanyat en gus^ lo que potser ha perdut en forsa y feconditat. Contem ab una dotzena o m í s ide poetes «exqulsusD en tota l ' ex t ens ió de l a paraula, exquisits per d ò innat y en^ semps per la d e p u r a c i ó laboriosa d'una sò­l i d a cultura. Aquesta g e n e r a c i ó , «potser» , l i o ha p r o d u ï t fins ara cap geni, cap poe' t a de testa sbbirana y dominadora. P e r ò e'erren llastimosament aquells que prenen peu d'aquest fet pera deduir y lamentar Un defalliment en l ' evolució de la n o i t r a poesia. Si é s veritat que no ha aparegut darrerament cap poeta de la potencia y feconditat den Verdaguer o den G u i m e r à , per exemple, en cambi ab la seva preocu­p a c i ó de refinament, ab la seva obra de d e p u r a c i ó del gust y de la l lengua, ab l a seva escrupolositat per la forma, aquest estol de nous poetes, purif icant el medi fcmbient, elcvíuit el n ivel l general de la cul tura l i te ràr ia , e s t à preparant y obr in t vies m é s amplies y m é s seguies a l 'ad­veniment del Geni futur que, respdranl desde son pr imer dia els aires sans d 'una td'.ura superior d ' intclectuali tat , t robant a l ecu entorn un p ú b l i c m é s n o m b r ó s y m é s preparat pera compendrcl , a s so l i r à , sens dubte, en la seva obra una pe r f ecc ió su­perior a la dels genis passats. Solament baix aquest aspecte de pura relat ivi tat , por no parlar d'altres condicions absolu­tament excelentes que la caracterisen, la nova l legió de poetes y d'escriptors refi­nats mereixeria un gran respecte.

P e r ò si hi ha r a ó de felicitarnos tots 'd'aquesta nova tòn i ca de bon gust que domina en la l i teratura de les joves gene­racions, és solalnent, y a ix í ho va ig fer constar al meu amic poeta, atenent a l a obra positiva d'aquesta escassa dotzena Ü'esper i t s «d 'él i tes j a esmentats; car si deixem aquests de banda y obsen em els efectes deplorables que fa la nova moda Jiteraria en les innombrables files dels nos­tres c.poctie minores» , per no par lar dels Ínf ims, arr ibar iem a deplorar l 'adveniraent ü ' a q u e s t a moda o a desitjar a l menys la c r eac ió d'un cenacle d'exquisits comple­tament clòs que n o de ixés traspuar a l'ex­ter ior c l ressò dels seus caiits. P e r ò l ' i m i ­t a c i ó és la m é s inexorable y la m é s ge­nera l de les lleis que regeixen l 'humana societat, y a n a t en la nostra ciutat no h i l l aurà salta-taulells que no's cregui ab d re t y ab capacitat de mesurar els 14 versos d t i n sonet ab la mateixa solta y ;«sans-génea ab que maneja la mitja-cana pena mesurar els metres de cinta als par­roquians. No's po t sort ir a l carrer sense que u n se vegi empaitat per aquesta tur­ba de posseits d'aquest terrible furor so-nc l í s t i c que'ns assetjea y ens esg lakn cn-gegantnos, vulgues, que no, com un tret d 'anna homicida, to t l 'enfi lal l de quarte-tes y tercetes que «casua lment» ' por ten Benipre a la butxaca. A l menys quan la n v x l a era de fer poesies llargues, els cs-paiuava a l lurs autors la magni tu t de l'a-teauat que anaven a cometre, y no's de­cidien y ens deixaven tranquils. P e r ò els societs s ó n com petites dagues que's cla-Snesi en u n moment y sense que la v lc t i -(na t i ngu i temps d'adonarsen. A l menys BC contentessin ab exhalar en rimes les seves <iexquisiiats», en fer de poeta refi­nat ja que no tenen la sò r t d 'haveme pab ut... P e r ò n o ; malha orada me u t van pjés enl là , y ensemps que poetes volen Bsser teorisadors, y no se'ls pot t robar sense que a u n l i exposin tots els dog-í n c s de l ' e s tè t ica elegant que ells profes­sen, totes les meravelles del « d a n d y s m e i l i t e ra r i del que s ó n fervents adeptes, tots t l s cap í to l s de l l u r n o v í s s i m a Filosofia de l ' A r t resumits en una encantadora simpli­ci tat de conceptes contraposats: a d o r a c i ó a la Ciutat , od i a la Natura .

L ' o d i a la Natura . . . aquest és el Sder-nicr chica de la turba mul ta dels nostres novells intclectuals, que sembla no hagin y ingu t a l m ó n s inó pera espatllar y des­figurar les lluminoses idees Hensades per nostres esperits superiors. L ' o d i a la Na­tura. . . Realment, com vaig contestar una Vegada a u n d'aquests impert inents « p o seursa que 'm condemnava en bloc to t el romanticisme en n o m de la Ciutat , real ment, si en a lguna cosa és despreciable

Natura , é s p e r q u ò no ha trobat fins i r a ' l procediment pera deixar de produir l ' imbed l i t a t humana. Els nostres escites se volen disfressar de grecs, y davant de la vacuitat suprema de l lurs refinaments postissos, encara a r r i b a r à dia en que se r à necessari, pera la pur i f icac ió de la nostra Htmòsfera carregada de pedantisme, in ten tar u n r o m à n t i c « re torn» a la Na tu ra ; car D e u nos en guard d e l classicisme de pura fcpariercia que tenen com suprem anhel Aquests cervells aixuts de toca sava de vera idealitat.

Davant d'aquestes lamentables incohe rendes de l nostre jovent cal que'ls ac­tuals porta veus de la nostra intelectua-l i t a t v ig i l in acuradament la g e r m i n a c i ó dc les sanes llevors escampades per la l lu r paraula, pera que no's dongui ' l cas que confiades aqudles a mans inexpertes y malestrugues o a terres dures y ermes, c o n guia , ab e l temps, fruits monstruo sos que, en comptes d'alimentar el vigor de la nostra esperirualitat, l 'emmatzinin y ta corrompin ab la l lu r sava degenerada. Q vosaltres m'adresso pr indpa lment , no Mes y cars amics meus, Alomar y Ors ; fe vosaltres, que ab vostres fecondes idees, haveu trossat l ^ r b i t a en que's níQU y evoluciona l ' ideal de Ics noves generacions « e poetes catalans. Temeu m é s que tot « s vostres deixebles; car han estat sem Pre els deixebles dels g r a m mestres els W e han desviat o han comensat a des

ffeEr 'de I h l r p r imi t iva y saludable d i r é c -d ó l 'abundosa corrent dc les idees verges dx ides dels llavis dels conductors de po­bles. Les vostres concepcions estan ac tualment sofrint una f e r m e n t a c i ó mons­truosa cm aquests baixos fons de la nos­tra incu l tu ra colectiva, y correu e l per i l l dc quc ' l dia de d e m à vos presentin el vostre p rop r i f i l l y no ' l pogucu regond-xer, y dc que us d igu in que l iaveu fet m é s ma l que b é , malgrat n o ' n sigueu res­ponsables.

E l l 'actualitat se té , entre nosaltres, un concepte de lo exquisit completament errat y m a l s à . Se fa de lo exquisit u n s i n ò n i m de cosa f ràgi l y sense cons i s t ènc i a , de g rà ­cia absolutament femenina, de coquete­ria amanerada, quan tot l o verament ex­quisit que pvodudx l ' a r t y la natura és la r cve lac ió suprema y en el fons espon­t à n i a d 'un gran vigor in te rn , el punt m é s alt de l 'evoli jció d 'una immcnsurablc po­tencia v i t a l ; exquisits d'aquesta noblefa i -só són els cristalls en la roca, les f lors en la planta, les agulles y cresteries que rematen l imposanta massa de la catedral gò t i ca , Ics mitges tintes y indefinibles i r i -sadoais d d s grans coloristes, ctz. L a pro­ducc ió de lo exquisit és f i l l a d 'un heroic domini dc la forsa creadora que en les mans de l 'ar t is ta que la dir igeixen, quan s ó n vigoroses, queda ocu l ta y e s d e v é un joc de l lums, de sons, de paraules, o de formes; a ix í un brol lador p r o j e c t a r à sa t i ja y l a d e s t r e n a r à ab m é s g r a d a ab quanta m é s forsa bro l l i l 'aigua quc ' l pro­dueix. L o important , doncs, és la forsa, la poiejicia creadora; ab e l la ' l poeta se­rà exquisit sense volerho y sense saber-ho. Aquests glacials orfebres del «bell d i r» , eternament entretinguts en engegar focs artificials de paraules ben sonar tes, exer-d n t eventualment de poetes com haurien pogut exc ru r de p i r o t è c n i c s , no produi ran mai res d 'exquisi t : produiran solament frà­gils joguines que deixaran desseguit ob l i ­dades y ancoonades els esperits infanti ls que hagin pogut alucinar de moment. L o exquisit, desde'l moment que és objecte d'una monomania, no's t roba m a i ; és la f lor e s p o n t à n i a de l 'arbre de l geni crea­dor y si aquest manca en l 'art ista y no batega en son cor l 'onada de sa sava fc-conda, no a r r i b a r à mai a b ro t a r : tot lo més a r r i b a r à a «fabricar» vistoses flors dc paper que's decoloriran ai pr imer r a ig de sol.

Aquest errat concepte de lo exquisit , p rès com equivalent a lo ar t i f ic iós , é s u u dels factors d'aquesta a f e m i n a c i ó que co-mensa a caracterisar la poesia de les noves generacions, quan per tots conceptes con­vé, d int re de les corrents de bon gust, una vigorosa m a s c u l i n a c i ó de tota la nos­tra vida intelectual .

M A N U E L 1 D E . M O N T O L I U

DE L'APELES MESTÍS L'a l t re d ia el cu l t í s s im «Fòsfor», qui v i ­

vint l luny de la ciutat sab recul l i r t l s seus batecs y sintetisar admirablement el seu pensar, ens parlava da rament d i 1 concep­te en que aquesta du ta t t é al poeta Apdes Mestres. L a vianda de la sev.ü «Spor tula» deixava aquel l dia- u n regust d 'agror que fer ia ' l paladar, y no per cert agror de cosa passada, s inó de condiment e x ò t i c imposat per la moda, e l gust a la corrent de les novelles generacions.

Tot l legin t aque lk·s poques y s i n t è t i q u e s ratlles, passava per davant de ma vista u n Apeles Mestres del tot nou , t a l com segu­rament el deuen veure les noves genera­cions intelectuals. Per u n moment va ig ferme c à r r e c de que no coneixia al poeta de les «Balad i - í t , y a travers d'aquella sin-tesi va ig veurchi u n versificador discret, enamorat dels grans mestres r o m à n t i c s , u n trobaire d u t a d à empapat del prosaisme de la urbs, guanyat per l ' influencia caste­llana q u e i a nacionalitat veina h i exeredx, poc c u i d a d ó s del bell catalanesc. sense cura o r t o g r à f i c a ; un poeta sobrevivent a l seu temps, arreconat per les onades d'unes noves y m é s pures corrents e s t è t i q u e s , que han assolit un major g rau de pe r fecc ió en l 'obra poè t i ca , ea fí, la vis ió d'un poeta oue p a s s à cantant com alosa terresa l'alba­da d'aquest sol que avui il·lumina expien-dorosament m é s clares y afortunades i n -teligendes. E r a e l l , en «Fòsfor» bol, que encara t roba del iqui en re l l eg i r els seus llibres, en olorar aquelles f lors m ú s t i g u e s qu in per fum s'ha pnlairat ja a la r e g i ó misteriosa on t se refugia to t .lo desapa­regut.

lOh, quina benhauransa per Catalunya que l a s í n t e s i recullida y exposada per en «Fòsfor» no sigui una rea l i ta t en la seva essènc ia a ix í com ho és en la seva fo rma l Benhaurats aquells que visquent en una atmosfera superior d'art , puguin llegir les obres del poeta baix aquest as­pecte infenor avui aparent! Mes. oh amic lector 1 Aquest temps no ha arr ibat enca­ra pera les nostres pobres generadons.

Nosaltres, que considerem com a una de les mi l lors dots de l 'artista la de no deixarse in f lu i r per res passatger y tras-mudable, que mi r em ab igua l indiferenda les e x t r a v a g à n c i e s d 'ahir que les nove­tats d 'avui y que'ls somnis d e l futur, que veiem sols en l 'obra d'art u n trasllat v i ­vidor o durador d e l d r ama vivent, una r ec reac ió de lo creat, quelcom que atansa l 'artista a Deu , tenim encara l a di txa de judicar a l 'Apeles Mestres ba ix u n altre ooncepte.

L'Apeles Mestres no é s m é s «mest re» avui de l o que era ahir. E l seu nom, en­trat per forsa dins d d s Jocs Florals, no hi / a r à pas una estada profi tosa, ni hi i n ­f luirà m ' n se r à influït . U n a cosa y al tra serien m é s aviat un ma l que u n bé , pu ig l 'obra dels dos ja e s t à foto, y qualsevol de les dues seria una d e s v i a c i ó perillosa d d c a m í natura l de cada una. N i 1 Ape­les Mestres ha sentit ma i els Jocs .Florals, que son obra de p a s s i ó p a t r i ò t i c a , ni ' l s Jocs Florals poden deixar aquesta pass ió , que é s el « D e u s est machinaa dc la seva existència y h o deu ser meotres Catalu­nya no hagi recobrat la seva completa au­tonomia. Ca l fersc c à r r e c que m é s oue a c a d è m i a d 'art pur, la t a l ins t i tuc ió deu ser e l c lub ont s'assagi a entonar la can-só pot r ia l . E l d e m é s art no vol acadè ­mics, deu ferse en plena naturalesa.

L 'Apeles Mestres £5 o uo é s un poeta romdntic, car n ingú sab lo q u è vol d i r aquesta paraula. S i ' l ser r o m à n t i c es un defecte, e l romanwdsme pa el menys l le ig dels defçc tes , p u i g perdura a travers iWs

ïe inps y à e l l s'iagafen tots els artistes quan volen sor t i r de l a xorca vulgar i ta t , per oonseguir que lcom d'enlairat y universal . Si é s una qual i ta t , com m é s r o m à n t i c sia m i l l o r per çll- Sols l 'ar t que « romàn» es d veritable a r t , car es un ar t vivent, y d seu autor t é quelcom d d Deu creador.

« L ' A p d e s Mestres es tà i n f l u i t pels ger­mànics» . . . . Es la mi l l o r de les nostres m -fluendes. S o r t ó s qu i , degut als seus ta­lents, sab escull ir aquesta benè f i ca inf luen­cia. Es u n discret. L ' à n i m a g e r m à n i c a eS potser l a m é s bessona de la nostra à n i m a , es potser la nostra mateixa à n i m a . Jo vo l ­d r ia remontarme dotzenes de segles en­darrera y potser ens t r o b a r í e m tots ger­m à n i c s . Jo no hi crec ab la «-nostra» rassa he lén ioa , o r ien ta l v l lat ina. . . m e d i t e r r à n i a . T o t lo que h i ha a ' a i x ó en nosaltres és so­breposat. L 'helcnisme r e l i g i ó s e l t en im d e a d o p c i ó , l ' a r t m i t o l ò g i c y de l i n i a g rega ens ve gran, la rigidesa l l a t ina ens en­carcara y ens poJk enteres... to t a i x ó ens ofega l ' à n i m a propr ia . Lo propr iament nos­tre és b llegenda, els s è r s imaginar i s dels boscos, de les montanyes y dels l iacs; d s castells ab ses l lu i tes ; d capclill y el guer­re r ; d senyor y c l vassall; la cort y e l poeta errant^ y j i i en la nostra naturalesa mater ia l p espir i tual hi t robeu quelcom que s'anomena ab u n mot grec o l l a t í , ja podeu estar segurs de que no som nos­altres qui l i havem donat n o m . s igucren bquclls que en la nostra infantesa vingue­ren a reg imos , atravessant la mar p vo­rejant la costa. C o m voleu, doucsT que la -nostra à n i m a par l i or iental ? I .a nostra dn ima d iu C a n i g ó , Es ter r i , R i p o l l , R i u -dor, Cerdenya,-Pal lars . Ibars, U r g j e ü . ^ aquests noms que jamai comprengueren llat ins ni grecs.

« L ' o b r a de l 'Apeles cs el castellanisme a d m è s en holocauste al ca t a l à v iven t» . Pot­ser ; i o ç n t e n c prou b é a i x ó . i l l i ha <.iot» (anlos») el cas te l l à «cremat» («kauslcz) o sacrificat eai l ' o b r a del poeta? i V u l d i r que lú ha tot el c a t a l à sacrificat a la manera castellana ? 1 N o tant I i No tant I Quasi tots els poetes del siglc passat, qua­si tots d s actuals, se t roben en i g u a l cas. Sols per naturalesa se'n l l iuren quel­com m é s que nosaltres els mal lorquins . Es u n m a l general que quan d s vinents hau-r à n assolit una m é s j f ran d e p u r a c i ó , sa-b r à n perdonarnos y agrairnos a l'ensemps c l nostre esfois, per fugirne. Lo verament imperdonable é s que haventnos algutos mostrat j a ' l c a m í d'esdevenir netament catalans, les noves generacions s 'empenyin en deixar aquest pecat per com etreu d "al­tres iguals o p i t jo rs ; a ixó és , que vu lgu in Sacrificar la seva llengua en holocauste a l a manera francesa, i tal iana, l la t ina o grega, ab la perspectiva d ' invadimos m o l t u rompto J 'hebrea ab sa p o è t i c a veis icu-lar dc ritmes concetwuals a la manera d e les sinagogues.

Se d u i de l 'Apeles « d «laisniea or to­gràf ic» , com ,una mostra dc sa casiellani-s a c i ó . P e n s é m que fa / juatre dics que tots h i escriviem, y que a i x ó 110 é s m o t i u per condcmpnar m c n poc n i cn mol t , una o b r a l i t e r à r i a . L a disputa entro l a «a» y la «e» dels plurals no e s t à encara ben resolta,

Í' s i b é .es cert que nosaltres h e m adoptat a «e» quasi en absolut, penseu que dels

Pirineus a l Lo i rc , h i ha molts pobles de l lengua nostra que ab «9* escriuen obres immor ta l s , penseu que'ls trobadors gene-ra l inent escrigueren en «a». y que no to ts els enonistes mitgcvals adoptaren la «e». U n a bona obra escrita ab els plurals c n «a» pot Ueg i rée en c o pot r e impnmirse en «e» sens que en sufreixi obra n i autor, mentres que l 'obra escrita sense art n i n g ú i » ! lle­g i r i a a b ar t n i pot posaruhi a l i d m p r i -m i r i a .

Aquest assumpte no l ' hem resolt encara, encara'l d i s c u t i r à n els nostres f i l l s . Y au tors t en im encara a Catalunya que en «as» escriuen obres que per ells voldrien els que escriuen c n «eitf, car no'ls hi es obs tade pera que donin la vol ta al mon, com es t à passant ab « T e r r a Baixa».

T a l cs l 'Apeles Mestres que veuen Mes noves g e n e r a d o n s » segons la s ín tes i ad­mi rab le d'en «Fòsfor», p e r q u è é s a ix í real­ment com el veuen. Nosaltres, ja ho hem di t , t en im la sort dc poguerlo veure d'al­t ra manera. Nosaltres no v e i è m solament el t robaire que h i ha dins d ' d l , no s a b é m «ext reure» la poesia, com en F ò s f o r , sino

aue h i contemplem tot un poeta esplen-o r ó s . ab iguals o conscmblants vicis de

tots els del seu temps. Nosaltres hi ve ièm a l cantor de les inontanyes en els seus «Can t s í n t i m s » ; dels camps cn «La Garba^; de la ciutat c n els «Croqu is d u t a d a n s » ; dc l a t r a d i c i ó cn les «Ba lades» ; del cor h u m à en els «Idil is Poemes y M a r g a r i d ó ) , y de tot cn tantes altres obres que l legi r à n sempre ab gust d s nostres fills y d s nostres nets, com a trasllat d 'una de les à n i m e s m é s complexes y m é s supe­riors d d nostre temps.

\ ' i s t a l 'obra de l 'Apeles ab els ulls dels m o d e r n í s s i m s que comparen «aques t s ce­nacles intolerants que l 'han arreconat ab m e n y s p r e u » , no sembla s i n ó que n q u í el gran art , l ' a r t madur y r e p l è , t r au la m é s bella de les florides o dona ja ' ls m é s sabrosos fruits . < Nos t re i>oble s'alimenta ja d'aquest art nou com se n o d r í en son renaixement del de P A g u i l ó , Pday , Briz, Pi tarra, C l avè , etz., ciz. ü n t son ses obres? Vos, «Fòsfor», comvideu als amics a rel legir les « O d e s Se renes» d d «vella poeta; p o d r í e u , per favor, convidarme a l l eg i r per pr imer cop l 'obra del «nou» poeta?

J O S E P A L A D E R N

A B R I L A D A S'acostava d bel l temps de les cansons...

QUan d ve l l vagabond e n t r à en la plassa d e l poble, tenia'ls ul ls br i l lants y u n bon somriure enllumenava sa cara oliosa. Ha­via t robat roses de pastor florides c n la cuneta de l a carretera y com u n trofeu del bon temps en portava una brancada damunt del piano de manubr i , ve l l l u x u r i ó s d'en­tranyes vibrantes y paraules de foc... A b r i l l 'acompanyava, a b r i l esbogerrat, jove, ab cri ts d'enamorat, l lavis color de rialles, claror d'esperanses als ulls. . .

E l boemi tenia ganes de cantar, de r i u re, y aquella barr iada a p a g à de cop to­tes les seves alegries... Les cases, les ace­res y fms el cel eren amortellats per la pols de la carretera. U n a colla de borde­gassos terrejaven silenciosament al cos­tat d 'una gossa de m a m d l e i resseques y gnses, dormida panxa enlaire; dues noies ' d e a puntes ab posa cansada en el l l indar de la porta de l a casa m é s senyora... N i el cant m o n ò t o n dels petits estudiants en­dormiscats d in t re l'escola, ni les martella­des del ferrer que d l havia sentit en tots els pobles, torbaven la pau d 'aquell r e c ó trist com un glacis... Quan m é s abatut

e s t i v a l m ú s i c vora son c a r r e t ó cantor, s a d o n à que una de les noies l i demanava una dansa ab la mirada . V a redressarsc content y a b veu br i l l an ta va cr idar :— Desperteu vos tots els que do rmiu , que Porto flors del bon temps y cansons de follies,—y ab geste sobtat y a rd i t feu g i ­ravoltar l a nune ta del manubri . . . Les notes de la dansa vibraren en l'espai plenes de sol, amoroses, rojes, com sanglots m e t à -hcs, com bleixos d 'un ubriac de l l u m y de v i . . .

Les dues amigues se par la ren:—^Vols ballar? Jo fa ré de noi,—digu-? la gran, men­tres una claror canallcsca aui io lava c i s e u visatge t ransponat .—Si. y com m'agrada! —contesta l ' amiga sentint que una esgarri-fansa l i corria per t o t c l còs y l a sang l i enrogia les galtes. Dint re ' I s ul ls d'ab-dues si consumava tot u n sagrat mis te r i de desi t jós. . . Y en la plassa d d poble flo­riren les roses... Roses dc pastor, c i m de l carro del boemi ; roses de sang en els ulls de les dues amigues; roses de curio­sitat en els empits de totes les finestres; roses de cel blau cn els n ú v o l s cendrosos... Y la n i t e s d e v i n g u é estrellada verdament, emplenant de cants les fonts, l 'a i re dc plaers carnals y als arbres d 'un fullatge fresc y a m o r ó s .

1-a terra és mol la de v i y l 'a ire perfu­mat de mirra. . . . E l ve l l vagabond camina 'carretera enl là content, fi tant avidament l 'hori tzó. . . Es u n somni?.. . Es una veri-tet?... Ha' vist una cara de núv ia que l i isomreia y una m à blanca, fina, l l i r iosa, quc'l cridava... Pr imavera! . .

, J O A N J O H E R

quesa de veu, no scls comprenia, no sabien art icular y c l s ó es menjava l a paraula y les vocals ofegaven les consonants.

Y per f i , l a p u n t u a c i ó arrodoneix y com­pleta ' l conjunt de freda pe r f ecc ió que ha de posseir to t rhapsoda pera d i r passado-rameut. .

Es punteja ab les paraules com es pun­teja ab la ploma, y no c o n v é moltes vo l tes, confondre Ics dues coses; segons sia m é s o^menys l legidor l 'autor d 'una obra determinada, h a u ï à puntejat m é s o menys d 'acord ab d llegidor la mate ixa obra. L ' a c c i ó , d moviment del sentit de les pa­raules porten c n si una especial p u n t u a c i ó de veu, de s ó , que no te r é s que veure ab la d 'or igen gramatical que l ' autor posa.

De lo t lo d i t s'en dedueix que u n as pirant a l l eg idor s'ha de conè ixe r cien­t í f i camen t a sl mateix, educantse Ics se­ves facultats naturals y t rayenuic el m i ­l lor par t i t ordenat possible. Al lavores , una vol ta assolit un domin i complet de me­canisme, dotat de veu agradable, f lexi­ble, h o m o g è n i a , ab notes altes, mitges y baixes; de cuidadosa r e s p i r a c i ó y as­p i r a c i ó ; de p r o n u n c i a c i ó pura, d 'art icula­ció c lara ; sense defectes; de p u n t u a c i ó justa, sense e locuc ió precipitada, sense in­terrupcions a l d i r . m equivocacions, per­dut c l v i d f r e q ü e n t í s s i m d 'arrastrar els s ó n s y deixar caurer les s í l a b e s f ina ls ; t i n d r è m assolida la p e r f e c d ó mater ia l es farà soportablc, car tot a i x ó l i o b r i r à la porta pera ar r ibar a l ' i n t e r p r e t a c i ó a r t í s ­t ica que é s l o que en p o d è m dir part in­telectual d d rhapsoda.

D d lector correcte ha de passar a lector complet ; pera conseguirho necessita l 'au­x i l i del p rop r i talent y pr incipalment de la cul tura adquir ida cn superiors estudis.

Abans de passar endavant, o o n c r c t è m y detal lem una mica m è s sobre'ls extrems anunciats, t rac iaul 'os per parts y cuidado-sament.

V d e m lo que ppuien respecte l a veu en L c g o u v é y cn S n i a n - N i l k , mestres pot dirsc a b d ó s de l sistema d e l gran actor f rancès C c q u d i n .

F R E D E R I C B A R C E L Ó .

l l i

T e o n í c i s m o (LEGOÜV4)

L ' e d u c a c i ó de la veu y la p r o n u n c i a c i ó conforme, la l iasó d d s sons y l 'ar t icula­ció de Ics paraules é s l o que cn podr iem dir f i pr incipal pera posar u n indiv idu cu condicions favorables d 'a r r ibar a ésse r un perfecte l legidor.

Ha veu n o é s com la vista o l ' o i d o , difereix d'aquests ò r g a n s en un punt es­sencial; les operacions d d s darrers son resultat d 'un acte involun ta r i . Si teniu d s ulls oberts, v d e u d s objectes, si h i ha so­r o l l c l sentiu a pesar vostre; p e r ò la veu al r e v é s : no s'exercita s i n ó sots l ' a e d ó de la vostra volunta t ; si no voleu par lar po­deu estolviarvoBO. A d e i n è s sino poseu obs­tacles a l ' a e d ó d d s agents exteriors, no 63 possible graduar l a potencialitat de l a v i s l i ' o del oido, ho veieu tot y ho sentiu

t o t ; c n cambi podeu par lar m é s o menys fortament, m é s o menys depressa y podeu graduaryos les operacions de la vostra wou a mida de vostre gust y c o n v e n i è n c i a . N o hi ha, doncs, n i pot h a v e r l ü ar t pera mi r a r y sentir, p e r ó sí que n 'hi pot ha­ver pera parlar, to ta vegada que la paraula es susceptible de modificacions <ïue resulten de la voluntat .

L a veu, no és ja solament u n ò r g a n físic s i n ó a d e m é s un instrument musical , tant com c l piano, per exemple. Aquest es d i v i d d x on tres .espècies de notes: a l ­tes, mit jes y baixes; el só d'aquestes no--tes correspon a cordes de diferent g r u i x ; doncs b é , la veu té u n teclat que l i ajuda a modu la r a b pe r fecc ió agradable Is sons de potencia a l ta , mi t j a y ba ixa que requerei xen les paraules que .formen d t r eba l l , l i ­terari quc ' l l legidor ha de repetir, y d d mateix modo que no s 'arr iba a tocar aquel l ins t rument a r t i l i c L i l que hem anomenat, sense cstucliarlo degudament, uo s 'arriba tampoc a usar b é de l a veu, i j is trumont natural , sense educarlo conforme, corret-g i n t l i defectes m é s o jnenys greus. E l l a té cordes que no sonen, tecles que xisclen, notes falses, e s t r i dènc i e s a n t i p à t i q u e s ; per a i x ó abans d 'arr ibar a ésse r pianista con­vé é s s e r afinador y a voltes constructor, cal sapigucr igualar y completar J ' insmi-^nent que l a naturalesa ha forjat defi­cient.

Conegut aquest .extrem, cal fixarse c n la r e s p i r a c i ó .

A p r i m e r a vista, sembla que si h i ha u n acte n a t u r a l í s s i m cn la vida. u n acte có-modo en c l qua l pera compl i r l o no es ne­cessari fer r é s conscient, ps la r e s p i r a c i ó . Respirar es viure y r e s p i r é m sense donar-nosen .compte, com inconcientment v i v i m ; l>cr l o tant , si's respira b é pot l legirsc bé , p e r ó cal afegirhi que o r d i n à r i a m e n t no's respira b é si abans no s'ha a p r è s de respirar ab orde. L ' a r t d d respirar és un d d s talents m é s difícils d 'adquir i r a un l l eg idor .

L ' a i r e cs a l 'aparell vocal lo que'ls di ts son al piano, i Coneixeu una arpa eòl ica ? Se la fa v ib ra r posantla en s i tuac ió de re­bre l ' a i re . Quan aquest es condensa y e » torna vent. les cordes sonen. E n vosallres, quan condensen l 'aire que contenen vos­tres p u l m ó n s , el llenseu sobre vostra gar-ganta. y s ó t s l ' influencia d 'ai tal xoc es produeix l a paraula. E m p e r ò allavores. heu gastat—al par lar—molt m é s aire. quc ' l que gasteu en la r e sp i r ac ió o r d i n à r i a y com vos c n manca pera seguir parlant, heu de acudi r a l 'atmosfera pera que vos en pro­porc ioni m é s ; aspireu. Feu. doncs, dos mov imen t s ; aspirar, que és adquir i r , y res­pirar , que é s llensar.

Quant l ' a r t de l respirar no's posseeix, el l l eg idor o l 'orador es veuen obligats a re­c ó r r e r a cada instant a la compra d 'aire que gasten sense m o t i u , p roduin t a q u d l soroll a l pit que fa sofrir tant al qu i escolta com a l q u i parla- T o t l leg idor que's cansi, no é s b o n l legidor per ar t que posi c n la seva tasca. Ja concretarem aquest punt m é s endavant.

P a s s é m ara, en aquesta mena d a r t i d e —enunciat de coses a t ractar—del m ó n dels s ó n s a l m ó n de les paraules, de les vocals unides a les consonants; lleugera­ment a n o t é m lo que c a l d r à estudiar res­pecte la p r o n u n c i a c i ó .

L ' a r t de la p r o n u n d a c i ó é s la denc ia de l ' a r t i c u l a d ó . Poques persones hem tro­bat que a r t i cu l i n naturalment b é ; en d s uns. es d u r a ; ep altres, confosa; cn altres, sorda, en quasi tots podries, mitjantsanl la voluntat d 'un treball m e t ò d i c , co r r eg í r sc . L ' e x e r c i d de paraules escullides. dites ab a r t i cu l ac ió forsada. repetides a b tots els tons de veu y ab diferentes velocitats eme­ses, pot corretgir en absolut ddectes que j a nan format estat eu u n ind iv idu .

L a sola veu é s insuficient—per mol la que s'en t ingui—en to ta d i cc ió . Oradors y llegidors hem sentit que malgrat sa n

o C a S i r e n a

Jo sé uua cala profonda hon habita el vcy marí

cl recam que la circoada perfuma l'o;or de p i .

E l pescador solitari s'asseu damunt cl penyal, y ab sos ulls de visionari mira l'aigua del fondal.

En la cala moradenca l'ombra d'horabaixa creix y el crcslall no més se trenca si a flor d'aigua suri un peix.

La calor de l'estimada és í rb re de voluptat sota la pell broncejada d d pescador cnSonyat.

L'alrau l'ona que tremola, desnúa cl cos indolent, y se tira dins la gola dc l'antre fosforescent.

S'espolsa, braceja i xala amarant—-c- de frescor... Dc sobte, veu cn la cala una csüanya lluentor.

Es l'escata d'una cua que la mar lorna a engolí; llavors d'una dona nua veu el buste alabastrl.

A flor d'aigua el pi l rossejs, sc bada el llavi vermell, y perles de Uum goleja la negror dc son cabell.

E l l l'cncalsa, l'Ibraona y besa son llavi bumid; ella un inslanl s'abandona ab el cos m i t g u l o r m i l .

Ucs la cua que esgarrapa, sc rcvincl·i i tiny dc sang al violador, i s'escapa la sirena d d còs blanc.

Ella és d'uoa raça moria la sola que sobreviu; dia romp la xarxa forta, llibertant al peix caliu.

Ama, cn la quilla sospesa, encomanar ab les mans la divina ubriaguesa

' al vaixell i als tripulants.

Ama VAngelus que plora cn els ecos de la mar... més sc plany desde aqucll'hora que un bés d'home va tastar.

Un desitg ardent la fibla com al pescador mateix; y abla c ò p d a impossible somnia la dona peix.

JOAN ALCOVER

" L L E A L , , (XVlIcap i to l duu Uibrt itUdit).

—Jo tenia un amic que's deia Bar tomeu — c o m e n s à d iem mestre Bal iasar .—Ara ja és m u n j deu fer d n c o sis mesos que vaig saber que havia mort . A casa 1 "anome­n à v e m sempre el senyor Banomeu , y es mereixia d uacfament que l i d o n à v e m , tant pels anys que tema com per les rendes de que disfrutava. Y escuso d i r que a l l à , en les montanyes del Montsant ont v ivia , no l i donaven, tampoc, altre tractament. F I senyo* Bartomeu, u n cop la seva muller h a g u é baixat al sepulcre, es tà clar. se q u e d à viudo. L ' ú n i c a f i l l a que havia t ingut Icia ja p rop de deu anys qus era cAsad^, ea u a a l t re poble,

ab u n ric hereu dc pagesia. Ja i c n i m , doncs, a l nostre home sol. l a casa del senyor Bar tomeu era una casa gran , si­tuada a u n quart d 'hora de poblat , ab un re l lo tge de sol a l f tunt is . una cinia a l costat, u n hort a l darrera y al devant , extenentse cap a u n barranc veí , ondu-losa y cobdioadora , una vinya de r a i m blanc que era l 'a legr ia de la casa. D e les portes a l a carretera, u n p a r d l dc rengles d 'atmetl lers obr ien el c a m í .

E l senyor Ba r tomeu mirava ab greu tr is tura l a bu idor en que s'havia quedat l a casa. £11, v i u d o ; l a f i l l a , l l u n y : que l i restava fer? Al l í tot sol no h i podia v iu -Ve. E l s masovers eren bona gent, p e r ó no podien estar pera e l l . A r a j a 110 l i era pos^iMe có r re r a cavall d u u indre t a l Bl t rç , com en els temps de la joven­tut , n i anar de cassera ob d s amics. Te­nia d cap blanc y les cames balbes. H a ­via vengut e l cavall y no m é s l i <piedava la m u l a : la m u l a y d gos. L a mula pel ^ réba l l y c l gos... c l gos c l guardava aprop seu p e r q u è havia sigut el seu com­pany, la f d a anys, d recul l i un dia, va­gabond, per una carretera l luuyana. E r a to t pet i t encara, c l gos a q u d l ; p e r ó ' s veia que era llest, a ixent y creient. D ' u n co­lor de canyella fosc, l largues les orelles, d pel l luent y s e d ó s , u n cop el netejaren b é y l 'a l imentaren com la bès t ia reque­ria , a q u d l gos fou tot u n a l t re . V e í è n t l o tant content de v iure ab ells, que'ls se­guia per tot arreu y que bordava a l p r i ­mer estrany que creuava d reixat de l a carretera, els de l a casa l i p o s a r é * n o m ; U e a l .

Quan d seu a m o q u e d à viudo, d L K al ja era vel l . La seva vida havia sigut b e n aprofitada. D e cassera, de c a m í . fent de guardi.'i, cn tots els serveis que l iavia fet a l senyor Bar tomeu y als de casa seva, se p o r t à sempre com u n gos digne, sen­sat, prudent. M é s d'una vegada, ab els seus l ladrucs, havia fet por als va<rabonds t^ue passaven per l a ca i rc lera . Q u i sab si a l g i i n d ' d l s hau r i a penetrat a la > asa, hauna f i t m a l b é la v inya o l 'hort , a no ser per la presenda del L l e a l í A d e n i i - . aquest gos mereixia una c o n d e c o r a c i ó . E n l 'aplec fami l i a r d 'una diada de camp ha­v i a fet una a e d ó ben m e r i t ò r i a . H a v i a salvat de la mort a una neta del senyor Bartjpmeu, una nena de tres anys que havia ca igut en una bassa d 'aigua.

Essent vell c o m era, donrs , se passava les hores mortes sobre la pols de la carre­tera, prenent d sol. Ten ia casi tot c l pe l daigUit y no mes conservava a l entorn de la testa y en les potes í l à c i d e s uns manyocs de l l ana rogenca que l i donaven tota l 'apa-riecda d ' u n Uoó r a q u í d c , eiranagrit . Y a b d cap cot y la cua baixa, passejava Icn-tameait la seva tristor res'gnada.

— Q u é he de fer? se preguntava c l se­nyor Bar tomeu . Y e l l mateix se conte=iavB : Vendre la masia, vendre les terres de l 'en­to rn y pjuiirmiein a v iure ab la meva f i l l a .

Y u n cop e s t i g u é ben decidi t , p rompta-ment se c u m p l í e l p r o p ò s i t .

I U n d i a ' l L l e a l v e g é que s'enduien de l a masia .d inl re d ' u n carro, c l l l i t d d seu ttmo. una calaixera, un a rmar i , una t au la y una pol t rona . Junt ab a ixó , unes estam­pes emotlJades^ que e l l havia vist tota l a vida penfades a les parets, uns canalo-bres que sempre estaven a l damunt de la calaixera y els matelassos del ample l l i t , ont , moltes vegades, fur l ivament . y a b pe­r i l l d'esser bastonejat, s'hi havia anat a jeure. E l Llea l s'ho mi rava ab una resig-n a c i ó bestiaL candorosa y melangiosa.

—Vetaqu i que tot a i x ó ' s pot dur d 'una banda a l altre, pensava.

Y mi rava a l seu amo ab una m i r a d a tota amorosa, com pregun tan t l i q u é e ra lo que a l ló significava. Y d mirava a b impadenc ia y no comprenia perque ' l se­nyor Bar tomeu havia desentenat a q u d l dia u n gros parassol ab el qua l , moltes ve­gades, h havia fet po r ; p e r q u è s'havia calsat unes botes altes, que sols Ics h i havia vist quan montava a cavall, y n o podia , tampoc, a rnba r a t;ompendre com. tant t r is t , reposat y quiet d s altres dies, l lavors c l senyor Bar tomeu se movia d 'una banda al a l t ra de l a casa. sortia a for d c a m í , entrava a veure í ' hor t , dunava uns quants passos per la vinya y m é s dc tina vegada s'havia quedat mi ran t al fons de la ç m i a com si all í h i h a g u é s a lguna cosa misteriosa.

D e s p r é s el carro s'en a n i y el senyor Bar tomeu, ab d g ran parassol obert, s e g u í a l darrera. E l L l e a l segui t a m b é . P e r ó d seu amo, d e s p r é s d 'amoixar lo una m i c a / d e s p r é s de donar l i u n l e r r ó s de sucre h m a n à que's q u e d é s . E l gos obe i : resta i m m ó v i l , d d x i caure e l sucre sobre l a pols de la carretera y de-ídc all í vegé , per darrera volta , coon la silueta del s e n m r Bar tomeu se perdia l lunyana, entre u n n ú v o l de pols y sota u n sol que enardta.

L ' a m o nou, al pobre gos, no l i feia cap caricia. E r a un home alt , robust, ab cara de pocs amics. N o ' l .deixava entrar m a i a l a casa y no respectava la v ellesa de l Xk. L a gent de l a masia s'oblidaven dc dona r l i a l iment y de la caseta on t tenia el j à s en feren d sostre pera u n corral . N i n ­g ú ' l volia, les criatures fugien a l veu re l ; fi d d e n t inyós» y l 'apedregaven; els fo­rasters, que n o ' l condx i cn , l i tenien por .

Y e l L l e a l , resignat, moltes vegades coi­xejant per efecte d 'una puntada de peu o d 'un cop d? b a s t ó , contrariat sempre s'en anava a jeure l luny , aprop d d bar­ranc, ont n i n g ú p o g u é s m o k s u x h x Y p a ^ sava la nit a l l í ; per l a mol ta por que de l a nova gent tenia.

P e r ó ab to t y é s s e r ve l l d gos sentia l a gana. C ó r r e r p d s camins, a bus< arse l a v ida , j a n o ho podia fer, se fa t igava; so sentia ve l l y mala l t . Feia quatre dies que el seu feble cos no havia provat cap mena d 'al iment , quan se decidf a entrar a la casa pera veure sf'n podfa haver. E n a q u d l a nora n o h i havia n i n g ú que p o g u é s inspirar respecte; dues criatures jugaven a la por ta y al vcurc ' l , fugtren. E l gos, arrambantse per l a paret, pass i la por t a y havent pc-neont a la cuina, d e v o r à un tros de carn qve n o b c o s t à gaire d 'adquir i r . D e s p r é s , a r rombau t i c t a m b é , g u a n y à la vinya y s'en a n à a jeure aprop d d barranc.

A q u d l m a t d x dia a la tarda, un tret r e s s o n à p ç r aquell paratRC. E r a quc ' l nou propr ie tar i , p rev ingui de l'escopeta, s'ha­via trobat davant per davant d d gos. E l vegé d i s p a r à y d d e i x à cadavre.

A L F O N S M A S K R A S

P E I H A CORRESPONDÈNCIA J . R. V. L'AUÍA.—Mon roïRE AJIIC Aoiiin ek .>

Tcrsos. Perú (JCI qoe trenca i»nt sovial tl tiyu* «kU sifio <lr la i-muera po*»»?—I*. C. K. RBTORS. KS moll allaiga^al y au* li HM iclaiif. L a suDplicilut du la liama ic<iuci>a a^s concisió. J. H S. £ L SAIKH y L'ESPASA FANTASIA. Un M W <.Qaiaoi.it d •b iirttr» j > i ierií' j BO i * quantes costs IUC> CS ua e»c*s de ftmllU*-—B S U DIAIBO D'AMOM. E na infacuii^i maasa «ugcia i i • y cl fm-ii 1 rídicoi. Lt» - tu» compbu«iuu> xt .uuu l ú fog i « « la

4

J y í o v i m e n f d e g o r s e r

31 ée maíü: 1908 C A M B I S S O B R B L O N D R E S

T d l p i r d u o , , 0 OiO R i n J a n a r . . . I t 8|IA H Kong.im. 1|9 |ít<6 11 Kmig.ir * 1|9 t|8 hhiui í i i4tn. 2(6 n|0 ï r í n i f e r e n - * 2(4 I | ï lokohama,. 2|o 11|16

Rin«. / Pen. C loiit 6 in. Tranif.* fel. Bomb 7 8 m. Trantf.' tel, Buen. Alrw.

2(8 l l i U* ' t * I|8 0(0

8|í

27|3J Op

27|32 OOOO

J y f e r c a f s e x i r a n g e r s

ESTACIÓ ENOTÉCNICA D'ESPANYA A CETA F.ST*TÍSTICA COKPABATrVA DE L'IMPORTACIÓ AERÍCOLA

F.SPAfUOLA A FRANSA EN ABRII. DB 19** Vins.—Durant el passat abril. Espanya ha en-

\ n FraaMi per les diferents d íunes de la R</>iJbllque, 65,567 hectolitres dc vins ordinaris, y M.z.íS dc licor, que sumen en conjunt 79.82a hertolitres. E n igual mes dc 1907 la nostra im­portació fou de 31,932 hectolitres, lo que la una dilcrcncla a favor d'enguany dc 22,890 hectoli­tres.

E l consum fiancés dc vins espanyols ha estat, aquest mes, de 12,137 hectolitres que units els 39.409 dels dos mesos anteriors, fan 41,546, va-( p r t t l en 2.432.0oo francs.

L'imporlació desde primer de janer al 30 de .•iVil d'enguany, dels nostres vins a Fransa. ha estat dc 220,667 hectolitres contra 198,594 que importarem en igual mes del any anterior, per lo que resulta una diferencia a favor dc 1908 dc 22,073 hectolitres.

Itàlia durant el mateix mes d'enguany ha im-

IKirtat 3,883 hectolitres contra 3,034 que nenvi i en igual temps dc 1907.

Al consum francès han possat al abril d'en­guany, 1,621 hectolitres de vins italians, mentres quc'l dels espanyols, es, com hem dit, dc 12,137 hectolitres.

Argelia ha importat a Fransa. al abril 820,326 hectolitres de vins ordinaris y r9.485 de mostos, frescos y mistelas, que fan un conjunt de 839,811 hectolitres.

Tunis ha importat en Igual me», 10,527 hecto­litres.

D'altres països s'han importat 1,794 hectolitres dc vins ordinaris y 4.'97 dc vi de licor que fan un total de 5.991 hectolitres.

Olis—Al abril han arrivat d'Espanya, 733.000 kilograms d'oli, que units als 4.820,600 arrivats en els tres mesos anteriors, suman 5.553,600 ki­lograms. Al mateix , mes de 1907, importarem 39,300 kilograms o sian 693,700 kilograms menys que'n igual temps de 1908.

Als quatre primers mesos de 1907 importarem 996,600 kilograms o sian 4.557,000 menys quc'n igual temps d eoguany.

E l consum dels nostres olis a Fransa, al abril d'enguany, ha estat de 26,000 kilograms que ab els 117.200 consumits en els tres mesos ante­riors, fan 143.200.

Itàlia durant l'esmentat mes ha Importat 396 mil 200 kilograms que ab els 2.010,700 impor­tats en els tres mesos anteriors, fan 3.406,900 kilograms.

E l consum dels olis italians n Fransa, ha estat, al abril de 1908 dc 83.900 kilograms mentres quc'l dels espanyols arriva a 26,000 kilograms, per lo que resulta una diferencia contra Espa­nya dc 57,900 kilograms.

Fruites. — L'importació de les nostres fruites a Frannsa, ha estat al abril de 1908, de 4.098,700 kilograms. que units als 38.006.400 importats els tres mesos anterior, fan 42.105,100 kilograms, qual valor es de 7.031,000 francs.

Al mateix mes de 1907, l'importació fou de 14.501,500, resultant una diferencia contra abril d'enguany, de 10.402,800 kilogrsms.

Arròs y llegums (verdas y sccasV — L'impor­tació ha estat l'abril de 1908, 2.707,60» kilograms que units als 1.205.700 importats els tres mesos anteriors, sumen 3.913,300 kilograms valorats en 548,000 kilograms.

Safrà. — Al mateix mes han entrat a Fransa. 4,700 kilograms de safrà, que units als 16,500, qu'arrivarcn els tres mesos anteriors, fan un total de 21,200 kilograms valorats en 1.378,000 francs.

E n resúm. dels datos qtt'acavèm dc consignar, se desprèn, que comparada la nostra importació d'abril dc 1908, ab la del mateix mes de 1907, resulta qu'ha aumentat: en vins 47.890 hectoli­tres; en olis, 683.700 kilograms y ha disminuït en fruites 10.402,800 kilograms.

E l valor total dels productes espanyols Im­portats a Fransa. en els quatre primers mesos de 1908, és, segons la manera de calcular de les es-tatístiques franceses, de 46.482,000 francs y el dels productes francesos exportats a Espanya ascendeix a 41.774,000 francs, resultant un bene­fici a favor d'Espanya dc 4.708,000.

C E T T E . — P e r aquest port han entrat, proce­dents d'Espanya, l'abril darrer, 3,119 hectòlitres de vins ordinaris y 228 de licor y misteles. D'a­quests y dels existents en «entrcpot>1 han pas­sat al consum 3,002 hectòlitres

T'i'ni espanyoli a Ctta

Alacant, de 18 a 16 graus, de 38 a 80 francs; ídem, de 12 a 13, de 25 a 27; Benicarló, de 13 it 13, de Ou a 00; Catalunya, de 00 a 13, de 00 a 00; Priorat, do 11 a 16, de 00 a 00: Tarragona (Vendrell), de 00 • 12, de 00 a 00: Ullal íllpu Aragó), de 00 a 13, de 33 a 26; Valencià, de 18 a 11, de 36 a 27; Idam, do 00 a 12, de 28 a 34; Vlnaroz, de 00 a 12, de 23 • 21 Moseitoll (de 9 a 10* de licor), ds 00a 16, do 46 a 48; Mistela blanca (de 9 a 10° de licor), do 12 a 16-de 00 a 00; ídem roja (de 9 a 10° de licor), de 13 a 16, do 00 ,1 00; Vi blanc lee d'Andalnala, de 12 a 14 de 00 a 00; VI blanc de la Manxa, de 12 a 14, de 0<) a 00; VI blanc de Catalunya, do 00 a 12. de 00 a 00, Xèrea j MSI jga, ordinaris y snperiors de 60 a 26ü frjncs.

(30 maig)

M e r c a t s d e C a M u n t / a

tera;

a 2* tkrè J cn 25 a 36; id. cwagirats. «fc a 2,. laTes. 13 50 a oo'oo; favons, u'se . n ' òv hZL·» n'so a 14's.: c&ons, d. oo'oo i o £ ^ai ^ ' . H ^ r

^ . ' J r . í £ t 00 forc: Ceve,· de o'oo a o'oo; gallines primer^ de 7-00 a 9 p„ei,. - S & 7. pollastres prunera, dc 4'oo a 6'oo: p^lastreleeon* de s'oo a j'oo; conUls primera, de i ' ^ a 5 ^ : cfnUh segona.de I^o a s'oo; ànecs, de S ' o o a k o oques de 0 0 0 a o una; oaa. de 0-80 a oVjo dotzena; i£ . 30 dotóenes do a6'So a 27·oo: olis, de lo'so a lo^s ma-yal; userda, de 3 a ftp quinti; civada giinada, dl o'oo a o; palla, de £75 a a'oo; aufals de 3'25 a 4'oo.

Bestiar, dc llana, de lo'oo a n'oo <fc 1 any; ovelles, de 1600 a ^oo de 1 any. porqul (grossos), de i'6s a 00 OO IO KilOS.

Mercat fluix.

E S P E C T A C L E S TEATRE PRINCIPAL-Ultima setmana del èx i t

més franc de la temporada. Avui, a la tarda, a les quatre. «El Dctective Sherlock Holmes». —Vespre, a tres quarts de 9. Vetllada del Tea­tre Blau. «El Dctective Sherlock Holmes..— —Dimars, a 3 quarts dc nou del vespre, benefi­ci de la senyoreta AdelL «El Dctective Sherlock Holmes».

TEATRE DE NOVETATS. — Companyia còmic-dramàtica Rosari Pino y Emili Thuiller. —

Avui. dilluns. Primera d'Abono de dia de Moda. La comèdia en quatre actes, «El Advcrsario» a les 9.—Se despatxa a comptaduría.—Dimars, Estrena de la comèdia ab tres actes, «La famo­sa Tcodora>.—Abono a dilluns, dimecres y di­vendres de moda. — Continua obert l'abona­ment per 19 funcions tant sols a butaques, per haverse abonat tots els palcos.

GRAN CAFÈ RESTAURANT DE NOVETATS — Dcsde demà, dilluns, primer de Juny, dona­

rà un curt número de concerts e l )DTO concer­tista de piano Gonsal Tintorer,

CL00RAD0 — Teatre de Catalunya.—Compa-L·lnyla cómic-dramàtica del Teatre de la Comè­dia, de Madrid.—Avui, dilluns. Dia de Moda: setena representació de la nova comèdia ab quatre actes, «RafBes». A les 9. — Dimars: Las dues comèdies ab dos actes, «El amor que pasa» y «La escondida senda» nova. — S e despatxa a comptoduria.

TEATRE CÒMIC — Gran Companyia dirigida per els primers actors A R T U R ESPADÀ

y I S I D R E S O T I L L O . — Avui, dilluns tarde, a les tres doble, primer, «Instantàncas»; segón, «La carne fllaca».—Nit, a les 9, especial hermo-síssim programa a benefici del públic

2 4 e v e t o s , 4 ! Primer. «Pcrlquln»; segon, «La perra chica»; ter­cer, «InstantAneas»; quart,

L A CARNE F L A C A TATRE NOU. — Gran companyia còmic- l i r í ca

dc primer orde. — Avui, dilluns tarda, a les quatre secció senzilla, 10 cèntims,

L A CARNE F L A C A ab nova matchicha y nous trajos de les tiples. —A les 5 doble. Primer: «La boci na de Regu-lez» nova; segón, «El santó de la Isidra».—Nit, a les 9, especial. Primer, «El senor Luis el Tum-bón, ó despacho de huevos frescos»; segón, «La bocina d c Regulez» nova; tercer,

L A CARNE F L A C A ab nova matchicha y nous trajos de les tiples, presentació dc primera. — Divendres, estrena sensacional de «Vuclta dc presidio» últim y co­lossal èx i t a Madrid, en el teatre Eslava—Dis­

sabte, estrena dc «La boda roja. nes de «El robo de la perla negra, nacionalcs. • > '^P'SOOÍ,^

"TEATRE AP0L0. — Companyia O X ' Í M ^ | Avui, düluns tarda a les 4 v n ^ ' · -

funció popular ab notable rebaixa . ï ^ ^ ^ s n E l colossal mimo drama en quatre a t Prcus.-_ quadros, «La Capitana dc ladroncs. y v>0t

TEATRE S0RIAN0.-E1 mes concorre . pular dc Barcelona, preus ? Po.

econòmics. Avui. el drama mímic " r l ^ ' U Vivants», pei la cèlebre troupe lh'-.,V,, ^'x driguez.-Exit colossal de les^randiolV R"-dóns cèlebres a Europa y novls ^ £ S a,r:>c. T R I O R E Y N A R T S , G r e i Courson •!r?;,1}1-DAYTONSON y Sadoz. THli „

SPORTMEN'S PARK. — Ballóns Tom„ Barques voladores. - T i r al blanc '1?'» -

bhan. Fotografia. Cafè restaurant v SÀiTn per la cobla den S U R E D A totes les "^u A,N^ y ela d.es de festa a les 4 y mitja de u t*iCs,> a les nou de la n i t . - Avui, dillun, „,r^rt l ' V les quatre darreres SARDANES d11 r "i1 ^ compositor Rigau "^ejiit

C i n e m a l ó g r a í s

REIAL CINEMA-NAP0LE0N. - Prognm, , . Avui, dilluns. Exit grandiós de nmï.L nic·

pellcula d'actualitat «Carrera de voit, anl Copa Catalunya i9o8>. y de les ewluaiv„ í ? Alaska, (del natural) «Amoves del «IBU Of-," y demés estrenes. 8 " AV.

F. MAS SARDA Y FIIjs RAUBLA DBI CENTRE. ÍO.-BARCEIOXX

Negociem el cupó del Deute 4 Tnt„ . venciment 1 juliol. riori

Imprempia y estereoap.a, l onuny, jT Va.

del Professor polvos y catxets (de Florència)

E l millor deporatin y refrescant de la sang M ANYS D'ÈXIT CBIïIXBNT SON SA MILLOR RBCOMANACIÓ ®

Exigiu sempre! nom del Professor GIROLAIVIO Bo v e n a l e s p r i n c i p a l s f a r m à c i e s 7 drogueries

Dnics agents a Espanya: I. DB1CAH T COMP·.-Moncada, 20; Barosloa

3 D X J

C A T À L E G D E L T I M B R O F I L O R A T I S • ^ n . - A . i s r o m 1 = 1 . I i v r A

O'Box·a, liadis^orusaiolo a, tot ooloooloxxlsta <3.o segrells

o " V I O T O 3 3 , J E V X J J E J I > 3 3 H J C O H E U J I U T J , I » A J E l ± S

LA PERMANENT

M o b l e s b a r a t o s

d e t o t e s c l a s s e s

«P0CKETTE INTERNACI0 NAL*: 50 hermosos se gelis, tots diferents, CO­LÒNIES ANGLESES. ALE­MANYES. VELLA EUROPA etz. Vn'.or real, u francs

LA CASA VÍCTOR ROBERT 83, RUE DE RICHELIEU, PARIS

envia franc el Catàleg d'Ocasions (Series, Lots, Assor­tits, Coleccions, etz., etz.), ab PRIMA GRATUÏTA.

Demanar e l CATÀLEG DEL TIMBROFIL que acaba d'aparèixer ^ ^ ^ ^ ^ — i — — -

V > ^ V V V V > r w w w w v v v v v

ESPECIALITAT EN LLITS

C I C 1 2 S

B A L M E S 62 BARCL·lSNA I

I S o x x t x - e x o t a a M o x a t y o v a m o l < S m c f l l O E a l x > o X a i |

COMPRIMITS DEL DR. PÉNIÉRES Catectàlic de la racnltat de Bedeclna de Tonlonsa (Fransa)

E U .roiupriuiU* «I·I i>r. r#iili-r·a· que ofsrim sl públio, no contenen I •a l ir i lata , ui aaloL ni ra lx lr , jr oslnn úuio;im-'Ut compostos do rvlars.

Kls • t 'omprln i l l · flel l>r I·.·MÍ.·I-··H·, que COEílituoixon un Prodnf l» ! c i r iua ivantmi vorvta), ertn de dlicesii^ fkoll. No oaueen dolor d'estómao, ni prupioe, ni estrenyiment, ni rap i<ltra incomoditat.

8dn Infaliblea coniru'l Kruma, ar l lrular aicut, rrtfnlr, art irular o niu»-1 rular.—Artrll l · iue.— l.auibaaro y rannanrl. — Irrl larioaa .lr i a bnleta.-Mit-elona IrvqUcnl·.—.Hnlalllr* de i a tnifeta y <lrla ronyona, Uola, et» 1 S a v e n d a a t o t e s l e s bones f a r m à c i e s , d r o g u e r i e s y d i p ò s i t s ]

d'especifica d £ s p a n y a Concaasionarl exclusiu pera la vauJa a l'cngròs a Espanya

m i i l l l ó « l l t ' £ . ~ Rouda Haut l>rrp, 4. — BARCELOIIA

G R A N BALNEARI de l a Societat Anònima

V i c h y C a t a l à

MITJES Y MITJONS SENSE CAP COSTURA

en classes fines De duració sens igual y les més còmodes de totes. S'arreglen perfectament. Confecció a mida y renda a la menada. ANTIGA CASA VIETA.—SOT! d? S. FlMCeiC, 5

prop del carrer d'Kscadcllers

Mobles de A. Dlrat Expodcl j permaosat de dormitori», menjador i

BasiliUio», «aloiu. etj. iirona masiUeDis ab 13 portM: Mandltlbal, N

y t«m l'nu, M), biy ->•

EL BARATILLO ^ Z ™ & X r £

[)avjl|A soc' capitalista pera induslria de sabó ' " J " y mido y eltres prodnetes químics in-dastrialt. Fàbrica ben montada y productes acreditats. Administrarà el soci capitalista, l'er informes en aqnesta Administració de 10 a 12.

i 0 A L O m E N E I

I

C u r a en n n a s o l a n i t l a T O S , e l s R B U H A T I S M R S D O L O R S D B C O S T A T , L U M B A G O R , T O R T I C O L I S

7 t o t e s l e s a f e c c i o n s c a u s a d e s p e l f r e d

I

I

E s u n reme i f à c i l y n è t , no exigeix sacr i f ic i s de oostume y I | evita l 'ús de drogues tant per jud ic ia l s p e r l ' e s t ò m a o . -

C0LEGCI0N1STES DE POSTALS!! E l s d.l'bxa.ixi.s

L A UNIVEKSELLE scSn. o i s i X L l l i o r s

F L O R D E L A E S P E R A N S A REMEI INFALIBLE PERA ELS TIFUS

Y ALTRES MALALTIES INFECCIOSES

— — Preus S pessetes —

V M ^ f O A t—Farmades Serra, carrer de Pelai; F i b r c g s, ritti>r de! Teatre (Grada); Doctor Andreu ; Doctor Ferrero, carrer de Sant A n t o n i , y don Josep Fuig Sarroca, Budallera, 13, (Grada).

n i

v o i o - u . ji L a " C o m p a g n l a P a d r e l i c h e l e , , / 53, B n e Bte . A n n a , P a r i s , ros ensenyari l

* - * " L * · ^ * f medi por» ooniegulrla. Demaneu ETU! mateix

ror trujo .» I "La fortuna delle fortune,,

H I P O T E Q U E S •losde'l 4 per 100 d'interòs anyal sobre

Cases, torres yfinpes rústiques Tramitació seria y ràpida. J. Valcta d'Arquer, advocat. Ansias Maten, 53. Telífon 2,099.

cnti« la «llaci* j ei poble de ('al.l 4 . 0*1 «ma *. , 1MKK nK MAIG A ja P OClOBRE. ui-i; eo Ircu correu, 3 horM. .

~ «.l' .̂iví. Sctt» rival pcti l REU-is > «w.·çi.·ai Jol KSTOUIAC, l'K j MKLS.V.

D I G E R I U ELS •

A L I M E N T S jr tlndren bona salut, serea fort y notin. Mel de cap, dosranelxe-roents, constip>ts y impureses de U sang. resultits d'una digestió dolenta, desapareixeran sl preneu

L A TISANA AMERICANA

DE SHAKERS Demaneu e l follet g r a t u ï t »

M . O s c a r F a u y a n , a Xolle

Las jóvenes entre 14 y 17 anos

suelen padecer de una e s p è c i e de a n è ­

mia, de pobreza de sangre, que debe

llamar muy particularmente la aten-

c ión de los padres, pues la futura

salud de las hijas depende de lo en

este momento critico se haga por ellas.

Debese tal estado de a n è m i a gene-

ralmente à falta de ejercicio al aire

libre, a mala as imi lac ión de los ali­

mentes. P u e d e ser t a m b i é n conse-

cuencia de alteraciones nerviosas.

Cualquiera que fuere la causa el mal

consiste en una c o m p o s i c i ó n anormal

de la sangre, ia cual , por este motivo

viene à ser incapaz de nutrir los dife-

rentes ó r g a n o s del cuerpo. E l remedio

que debe emplearse consiste en un

regenerador de la sangre, un lonico

de los n e r v i ó s . L a s Pi ldoras P ink

son el mejor regenerador, el t ó n i c o

mas poderoso. L a s curaciones obleni-

das por las P i ldoras P i n k asdenden

à tan considerable n ú m e r o que no

hay d u d a de que en propio interès

procede experimentar este remedio.

Las Pildoras Pink se Hallan de venta ea tocUs Us farmàcia» al predo d l 4 pesetas U caja ó 21 pesetas las 6 ca ja».

ALMORRANAS (mes) La curació radical en quatre dies

B A L S A M D E L DR. GUILLO De venda en iotes les farmàcies

CONCESSIONARI E X C L U S I U D E L A VENDA

Hiiarió Gruó.-Ronda S. Pere, 4.-UM$

— El millor dels purgants coneguts es el

REGH de des Alpe The

L'ANTI-RHÜMATISM " T D F L O J P & f > enra Iota els

R E U M A T I S M E S mmi í a rn iaeèDl i í p r e p a r a d o r ^ — = I s s i p a e (Doríogue)

TOS BB0IQD1TI8

CATARROS

carat» per

Pera fer PONDRE a les gallines M e d i d ' e f i c a c i a c o m p r o v a d a D o n a n t a I c s g a l l i n e s

ELS POLVOS PERA FER PONDRE S o b t e n e n r e s u l t a t s i m m i l l o r a b l e s . S e c o n s e g u e i x q u e p o n g u i n B u s d u r a n t l a t e m p o r a d a de m a j o r s f r e d s

s ' ob tenen a b u n g a s t o d e oi m. w m

E S Q U E L E S MORTUÒRIES

Se n'admeten en la imprempta d'aquest diari, fins a dos q u a r t s

de tres de la matinada.