Segona èpocaNúmero 60

19 gener 2011

1

Involucióautonòmica:

torna el

2

ewnInvolucIó AutonòmIcA

3

ewnInvolucIó AutonòmIcA

4

per MANEL, EL PUYALewnté més RAó que un sAnt

Ara resulta que ens han de retallar les autonomies. Ho ha demanar aquell senyor que va ser president d’Es-panya, un paio ridícul amb bigoti que es pensava que era no-sé-què i que s’abaixava els pantalons davant d’en Bush pare només per fer-se convidar als xeflis in-ternacionals per poder engreixar el seu ego d’home de mentalitat limitada i provinciana.És a dir que ens donen una merdeta d’autonomia que no ens serveix per a res, i amb bona fe l’acceptem, confiant en engrandir-la de mica en mica a base de barallar-t’hi i/o pactar, que si tu em dones això jo et dono això altre i potser un dia ens podrem autogovernar (sistema Con-vergència) i ara resulta que ens la prendran i ens l’anul·-laran!. Coi, si no ens ha donat temps de res! Si tot just comencem! Si encara discutim si hem d’ensenyar en català a les escoles catalanes i si podem anar al cinema a veure pel·lícules doblades al català a Catalunya i ja ens la volen fotre!

I l’altre, el que governa ara, el que li creixen els nans per tot arreu, el que no sap com sortir-se’n de cap merder, li ha donat la raó. Diu que sí, que sí, que te raó que disset autonomies són massa i són massa despeses i que és insostenible. Com que són els amos d’Espanya, només que es posin d’acord ells dos, ja ho donen tot per fet.Estem d’acord que disset autonomies són massa i que encara no sabem d’on han sortit (algunes es van haver d’inventar una bandera a corre-cuita) Que cadascuna tingui un canal de televisió és una despesa inútil i absur-da si no les diferencia l’idioma. Que algunes s’hagin fet fer un aeroport on no hi aterra cap avió (ni hi aterrarà). Que pressionin perquè els passi l’AVE per la porta. Que vulguin autovies gratuïtes on no hi ha gairebé trànsit... Estem d’acord, això no es sostenible. Que s’ho arreglin entre ells, però sobretot que no vulguin posar en el ma-teix sac a totes disset, i molt ens temem que ho volen fer. I la primera que volen ficar al sac és Catalunya, que ja els coneixem a aquests!Esperem que les nostres recent estrenades autoritats sàpiguen plantar cara en això i en altres coses que s’apropen i s’aproparan i ens representin amb la dignitat que ens mereixem.

Estem distrets

5

ewnPRImARIs I PRImàRIes

6

ewnPRImARIs I PRImàRIes

7

ewnens toquen lA PeRA

8

ewnens toquen lA PeRA

9

ewnel(s) GRAn(s) DIctADoR(s)

10

PLEGUEN?

ewn+tecA PeR A l’Intel·lecte

11

ewn+tecA PeR A l’Intel·lecte

CÀRRECS

RELACIONS

RELACIONS

12

ewn+tecA PeR A l’Intel·lecte

TECNOLOGIA

ÉS AIXÍ…

13

VUITANTA

CARGOLS

ewn+tecA PeR A l’Intel·lecte

14

per JORDI ARTIGASewnel cAlAIx Dels nInots

Un any després de la presentació a París del Cinematògraf del germans Lumière un 28 de desembre de 1895, la innovació llavors altra-ment coneguda com a “fotografies o vistes animades”, que amb el temps revolucionaria

el món de l’espectacle, arribà a Barcelona, fou el 15 de desembre de 1896 -tal com ho testimonià el “Diario de Barcelona”- i el local que tingué aquest privilegi fou una sala improvisada en els baixos de l’establiment fotogràfic dels senyors Ferran i Anaïs Fernández dits “Napoleón” al número 17 de la Rambla de Santa Mònica.Així ho vaig evocar en un article que vaig escriure al Butlletí del R. Cercle Artístic amb el motiu d’haver trobat unes dades a l’hemeroteca que demostraven com el gener de 1897 els socis d’aquesta entitat havíen anat col.lectivament al Cinematògraf per primera vegada. Però ara em voldria referir més aviat a com els dibuixants de premsa de l’època vàren descriure aquella primera època d’un nou mitjà: el cinema. ( 1 )

XAUDARÓ, 1899 Els dibuixos més antics que he trobat sobre el cinema han estat uns de 1899 del dibuixant català Joaquim Xau-daró (Vigan, Filipines, 1872 - Madrid, 1933). Es tracta d’una historieta de 6 vinyetes publicada a “Portfolio de Barcelona Cómica” una revista per adults que explicava amb humor una història d’infidelitat conjugal protago-nitzada per la parella formada per D. Cornelio Talegón (nom que no augurava res de bo) i Elvirita Rechupete la seva esposa i un tercer en discòrdia... Per cert que aquest tema de “banyes” fou explotat més d’un cop amb motiu de l’arribada d’aquest nou mitjà audiovisual que permetia filmacions “compromeses”. Josep Costa Ferrer (Eivissa, 1876-1971) quan encara no signava “Picarol” publicà a la revista satírica “El Rector de Vallfogona” el 1902 una magnífica vinyeta que es deuria referir a un conflicte entre l’alcaldia que presidia

Quan el cine encara no parlava(primera part)

Continua a la pàgina següent

15

ewnel cAlAIx Dels nInots

Joan Amat i els espectacles que llavors animàven el Pa-ral.lel: teatres, circs, music-halls, cafés...i cinematògrafs com el “Farrusini” que apareix esbossat.

DE LA BARRACA AL PALAU Els primers cinemes estàven instal.lats en simples barraques com les de fira seguint la tradició de l’exhi-bició de “fenòmens” i de figures de cera, locals incò-

modes amb bancs o cadires, tarimes de fusta on feia fred a l’hivern i calor a l’estiu, una espècie d’envelats com els de festa major antiga, Les façanes de cartró pedra adoptàren l’estil en boga el modernista i amb el seu barroquisme recordàven les de les atraccions de fira com les del “tunel infernal o de la bruixa” que encara hem conegut els de la nostra generació. Una antiga foto reproduïda en una obra de Miquel Por-ter i que reprodueix una sugerent boca infernal del “Belio Graf”, primer cinematògraf barceloní segons l’autor, abans de que aquestes barraques-cines es-devinguessin autèntics “palaus” estables del cinema, il.lustra sobre aquest aspecte que teníen d’atracció de fira. ( 2 )

Sens dubte el que millor caricaturitzà aquestes barra-ques fou en Joan G. Junceda (Barcelona, 1881-1948), que les degué conèixer de ben aprop. En el primer d’aquests dibuixos publicat el 1912 es veu la façana d’un cine anomenat “Cine Faraón” amb un “decoratiu” cangur a la portalada i on s’anuncien les pel.lícules per episodis a ambdós costats de la taquilla. En el segon de 1914 Junceda fa aparèixer a l’inventor Edison i la sala porta en un joc de paraules del llatí el nom de “Cine Qua Non” on estan anunciats els episodis o serials, hereus de les novel.les “per entregues” vuitcentistes i precedents dels actuals “colobrots” televisius: “Mano negra”, “Fantomas”, “El Raptor”, temes truculents, de sang i fetge, de lladres i serenos, de baixes passions..., que atreien en especial un públic eminentment popular. En un tercer dibuix, no datat, a la façana s’anuncia el serial “L’assassin rouge” on el dibuixant va aprofitar per a fer una conya sobre el costum d’aquella època d’anun-ciar les pel.lícules de serials inacabables per metres de longitud i no pas per la duració.(Continuarà)

NOTES( 1 ) “El dia que els socis del Cercle Artístic van anar al cinematògraf per primera vegada”, “Butlletí del R.Cercle Artístic”, abril-maig-juny 2004

( 2 ) Miquel Porter Moix / Mª Teresa Ros Vilella. “Història del cinema català (1895-1968)”, Editorial Taber, 1969.Historieta “El Cinematógrafo”, de Xaudaró, “Portfolio de Barcelona Cómica”, 1899Acudit “Cine Faraón”, de Junceda, “Cu-Cut!” núm. 2, 13 abril 1912

Ve de la pàgina anterior

16

Van tant per lluire col·laborant amb El Web Negre que es pot dir que tenen una àmplia autonomia. Molt més àmplia que algunes altres. I no involucionarà:

Néstor MaciàKapManel PuyalJosep Ignasi GrasL’AviSolerQuelDan SausElchicotristeBiéJosep BrautJordi ArtigasBritoGiulio LaurenziPedro MolinaQuim PanequeLa Magina dels OusRoger FillolDevilXavier SalvadorWilly TresJordi CanyissàSeñor Plástikp

El Web Negre no coincideix necessàriament amb les opinionsdels seus autors. De fet, la majoriade vegades no en tenim, d’això.Quina angúnia, oi?