� � � � � � � � � � � � � �� � � � � � � � � �

� � � � � � � � � � � � � � � �

El sistema energètic d’una fàbrica tèxtil del segle XIX moguda amb vapor constava de 3 instal·lacions fonamentals:�� � � ! " � #� � $ %� & � # " $ # � " � ' ( $ #, on, gràcies al carbó, s’escalfava l’aigua per tal de generar vapor, que era conduït a la màquina de vapor. El fum fruit de la combustió del carbó era expulsat a través de la xeme-neia. � ) *+ , - & " � ' ( $ #, que transformava l’energiacalorífi ca aplicada a les calderes en treball mecànic, gràcies al moviment que l’acció del vapor exercia sobre un èmbol. Era, en realitat, el veritable motor de la fàbrica.�� � . # & � ) - � � - $ & � $ � ) / # # . �. Constituïen tot un conjunt d’elements mecànics com ara bieles, arbres, politges i corretges que transmetien el moviment de la màquina de vapor a les màquines dels tallers.

Actualment, la Sala de Calderes de Can Fabra conser-va 5 calderes: 4 del sistema Babcock&Wilcox, 2 de 265 m2 de superfície de calefacció instal·lades l’any 1944 i 2 de 451 m2 de superfície de calefacció que da-ten dels anys 1950 i 1951. La caldera número 5, que va substituir les anteriors, data de 1992 i és una caldera automàtica del tipus pirotubular adquirida a la socie-tat Vulcano-Safeca. Planta de situació de la Sala de Calderes al conjunt fabril de Can Fabra.

A Catalunya, s’han conservat un nombre relativament elevat de màquines de vapor industrials (se n’han inventariat fi ns a 41). En canvi, el nombre d’instal·lacions de calderes que han arribat fi ns als nostres dies (la del vapor Aymerich, Amat i Jover a Terrassa i la de la Casa de les Aigües a Montcada i Reixach en serien dos exemples) és molt inferior.

La recuperació de la

0 ! " � 1 ! " � #� � " � 1 & 2 / # , tant per les seves dimensions com per la documen-tació relativa a la seva trajectòria, que el MUHBA ha conservat, és una aportació important que permet avançar en el coneixement de l’evolució i les funcions d’aquestes instal·lacions.

Plànol de la Fàbrica de Can Fabra de 1912, en què es pot apreciar l’estructura de les

34 5 6 7 8 9 7 7 9: 6 7 8 ; < = 6 9> ? ; 7 que, des de la sala

de la màquina de vapor, permetia comunicar el moviment generat per la màquina de vapor als

; 8 @ 5 4 4 5 3 7 A ; B ; 7 C = @ 4 9> ? ; 7

per tal de fer funcionar la maquinària productiva. També s’hi aprecia la con-nexió amb la

7 5 B 5 A ; B ; 7 A 9 6 5 8 : 7 per tal de produir electricitat.

MUHBA, Arxiu Fabra i Coats. La Manufacturera. Document privat núm. 28, (25/1/1912).

xemeneia

transmissions - embarrats

calderes

màquina de vapor

dinamos

bombes d’aigua

D E FG HI E J KL M J F J M J K L N J M KL I L F KL N J O P J Q I JR S T UV Els Alsina inicien la construcció del que acabarà essent el complex fabril de Can Fabra.R SW X V Primera construcció dels edifi cis que conformen el nucli del sistema energètic de Can Fabra: la sala de calderes, l’edifi ci per a la màquina de vapor, les carbo-neres i la xemeneia. El carbó, com a combustible, i l’aigua, que permetia generar el vapor, nodrien aquesta instal·lació.R SY X V La fàbrica era moguda per 3 màquines de vapor, amb un total de 130 CV de potència, que al seu torn eren alimentades per 7 calderes, cadascuna de 45 CV.R SY XZ R Y [ X V El 1893 Ca l’Alsina és adquirida per un grup industrial britànic competidor de J. & P. Coats i passa a conèixer-se com La Manufacturera. Durant aquests anys es remodelen i s’amplien la sala de calderes i la sala de la màquina de vapor. El 1903, a la fi d’aquesta etapa, la fàbrica compta amb 4 calderes de vapor fi xes i maquinària que desenvolupa 400 CV.R Y [ X V Constitució de CA Hilaturas de Fabra y Coats. La Manufacturera, la fàbrica de Sant Andreu, s’integra en la nova societat i passa a ser la fàbrica central de la nova companyia.R Y [ T V Coats renova totes les instal·lacions energètiques de Sant Andreu. S’adquireix una màquina de vapor de 1.000 CV i s’instal·len 5 calderes Babcock&Wilcox, cadascuna de 292 m2 de superfície de calefacció.R Y R S V Electrifi cació de Can Fabra. Al fi nal del mes de març, s’atura la màquina de vapor i la fàbrica passa a ser moguda íntegrament per l’electricitat adquirida a Energía Eléctrica de Cataluña. El vapor de la sala de

Distribució en planta de les calderes que es conserven actualment a la sala.

calderes és ara utilitzat per a certs processos industrials i per a la calefacció.R Y \ XZ R Y \T V El retorn al vapor. Les restriccions elèctriques derivades de la postguerra motiven l’adquisició d’una nova màquina de vapor per produir energia elèctrica i la renovació necessària de les calderes. Se n’adquireixen 3, també del sistema Babcock&Wilcox.R Y T [Z R Y T R V A causa de la persistència de les restriccions elèctriques, s’adquireix per a Sant Andreu un grup tur-bogenerador per obtenir electricitat a partir del vapor. També es compren 2 noves calderes Babcock&Wilcox.R Y UY V Del carbó al fuel. Les calderes, alimentades des de l’inici per carbó, funcionen ara amb un nou combustible: el fuel. Aquest any es troben funcionant 4 calderes del sistema Babcock&Wilcox, 2 de 265 m2 de superfície de calefacció i 2 més de 451 m2.R Y Y [ V La fi del “sutge de Can Fabra”. Ateses les preocu-pacions mediambientals i també la necessitat d’una major efi ciència en costos, el fuel és substituït pel gas natural. La xemeneia de Can Fabra, després de 117 anys funcionant, s’apaga defi nitivament.R Y Y ] V La caldera Vulcano-Sadeca. Aquest any les calderes B&W s’aturen defi nitivament i són substituïdes per una caldera automàtica pirotubular que funciona amb gas.] [ R T V Actualment, la sala conserva 5 calderes, 4 del sistema Babcock&Wilcox (2 de 265 m2 de superfície de calefacció instal·lades l’any 1944 i 2 de 451 m2 de superfí-cie de calefacció que daten dels anys 1950 i 1951) i la caldera número 5 de 1992, automàtica de tipus pirotubular.

caldera 4 caldera 1

xemeneia

caldera 3 caldera 2

caldera 5

_ ab c _ d _ eb e a f ag hi j a fk c _ ab l mb e db

L’any 1905 els Coats renoven totes les calderes de Can Fabra i opten pel model Babcock&Wilcox, patentat el 1867 per aquesta empresa americana. Les calderes que encara avui resten a la sala responen a aquest model.no p q r s r q t o s u p t vw x o p t y q z vw x o p

El model de caldera Babcock&Wilcox era de poc volum d’aigua gràcies a la seva estructura tubular. Al seu interior, l’aigua no s’escalfava en dipòsits, sinó en tubs, la qual cosa permetia que, amb menys quantitat d’aigua, augmentessin la superfície de calefacció i el rendiment del generador. A més, aquests tubs es trobaven inclinats, de manera que l’aigua circulava contínuament per l’interior de la caldera. { | p r } r z t r t~ o p � x z q v� z r | p� z r ~ s r z p o ~ x so t r t

. L’escàs volum d’aigua, un escal-fament homogeni que evitava dilatacions desiguals i altres innovacions que incorporaven feien aquestes calderes molt segures davant del perill d’un explosió.� z � r �� s so z � v � o z t

. L’estructura tubular augmen-tava la superfície de calefacció amb un menor volum d’aigua.� z � o z� s � r z t o z v � o z t

. La disposició inclinada dels tubs generava la constant circulació de l’aigua i dismi-nuïa les sedimentacions, de manera que no calia nete-jar els conductes tan sovint.

Cap al 1896 ens consta que a Espanya hi havia instal·lades 155 calderes B&W. En el ram del tèxtil, l’empresa amb més potència instal·lada era La España Industrial, amb 10 calderes comprades entre 1888 i 1892 i un total de 1045 m2 de superfície de calefacció.

La confi guració inicial de la Sala de Calderes de Can Fabra constava de 5 calderes de 292 m2 de calefacció (1905), que més endavant (1912) van ser ampliades a 6 (la darrera de reserva). Això feia una superfície total de calefacció de 1.752 m2.Les successives ampliacions i modernitzacions de la Sala de Calderes (excepte la darrera de 1992) han utilit-zat sempre calderes que responien a aquest sistema.

Plànols corresponents a les calderes Babcock&Wilcox instal·lades a Can Fabra el 1905 i el 1912. Cadascuna de les calderes, en total 6, incorporava 140 tubs de 102 mm de diàmetre i 5,486 m de llargària, amb una pressió màxima de 12 atmosferes i una superfície de cale-facció de 292 m2. MUHBA, Arxiu Fabra i Coats. La Manufacturera. Document privat núm. 12, (9/5/1906). Document privat núm. 28 (25/1/1912).

Catàleg de calderes Babcock&Wilcox (Arxiu Amics de la Fabra i Coats).

Fàbrica de la Babcock&Wilcox a Renfrew (Escòcia). La fàbrica es tro-bava situada al costat de Paisley, la ciutat d’origen dels Coats. Ca-tàleg de calderes Babcock&Wilcox (Arxiu Amics de la Fabra i Coats).

En la secció longitudinal, s’observa la disposició inclinada dels tubs, característica dels models B&W, i el carregador, un carretó metàl·lic integrat al fogar de la caldera, que permetia aprovisionar-la de carbó.

En la secció transversal, es poden apreciar, a l’esquerra, els tubs per on circulava l’aigua (en comptem 140) i, a la dreta, el fogar de la caldera.

Instal·lació de calderes Babcock&Wilcox per a la ciutat de Viena. Ca-tàleg de calderes Babcok&Wilcox (Arxiu Amics de la Fabra i Coats).

�� � �� �� � � � � � � � �� � � � � �� �� � � �

A partir de 1918 la fàbrica de Can Fabra substitueix l’energia del vapor per moure les màquines per l’electricitat. La màquina de vapor s’atura i la central elèctrica transformadora ocupa l’edifi ci que abans acollia la màquina de vapor.

La sala de calderes, però, segueix funcionant. Conti-nua essent el centre d’un sistema de conduccions que alimenta totes les dependències de la fàbrica submi-nistrant-los vapor, necessari per a la proveïment de calefacció i també per a la realització de certs proces-sos industrials (especialment el tintatge).

Des de 1944 a 1951, i a causa de les restriccions ener-gètiques derivades de la postguerra, la força del vapor és utilitzada de nou per accionar les màqui-nes de la fàbrica (mitjançant una nova màquina de vapor o un turbogenerador). És en aquest període quan s’adquireixen les calderes que avui es conser-ven a la Sala de Calderes de Can Fabra. Les 2 calde-res centrals, de 265 m2 de superfície de calefacció i adquirides el 1944, es van construir a la fàbrica de Babcock&Wilcox de Bilbao.

L’electrifi cació de la fàbrica el 1918 va signifi car la substitució de tot el circuit de transmissions mecàniques alimentades per la màquina de vapor pel nou circuit elèctric. La sala de la màquina de vapor esdevingué la central elèctrica, des d’on es regulava el fl ux de l’electricitat a tots els edifi cis. MUHBA, Arxiu Fabra i Coats. San Andrés Mill. Situation of MainPower Cables (San Andrés and Rec Mill) (16-9-1935).

Plànol d’una de les calderes Babcock&Wilcox de 451 m2 de su-perfície de calefacció instal·lades el 1950 i 1951. De nou, es pot apreciar la disposició inclinada dels tubs característica del model Babcock&Wilcox. MUHBA, Arxiu Fabra i Coats. Caldera B&W de 496 m2 de 4 c (15/5/1970).

Les 2 calderes laterals, de 451 m2 de superfície de ca-lefacció, foren adquirides i instal·lades els anys 1950 i 1951.

Per tal de reduir costos i davant una major atenció sobre l’impacte ambiental del carbó, el 1969 se subs-titueix aquest combustible pel fuel, el qual, el 1990, és substituït pel gas. Les calderes B&W s’han d’adaptar per permetre aquests canvis de combustible.

L’any 1992, i després d’un projecte tècnic detallat que tenia com a objectiu augmentar l’efi ciència de la sala de calderes i reduir llocs de treball, s’instal·la una nova caldera de gas, la número 5. La nova caldera automàtica, de tipus pirotubular, és adquirida a la societat Vulcano-Sadeca, S.A. i la seva posada en marxa va signifi car l’aturada defi nitiva de les 4 calde-res “històriques” Babcock&Wilcox.

Aquest mateix any, el cap del Departament de Manteniment i Energia de la llavors Coats Fabra res-ponia un qüestionari intern sobre els tipus d’energia utilitzats per la fàbrica: vapor, elèctrica i gas.

El vapor, tot i l’aparició de l’electricitat, continuava essent vital per al bon funcionament de la fàbrica. Un complicat entramat d’instal·lacions el conduïa per tota la instal·lació fabril. MUHBA,Arxiu Fabra i Coats. San Andrés. Distribución General Circuitos Vapor (17/12/1971).

Plànol de la caldera pirotubular de gas Vulcano-Sadeca instal·lada el 1992. “Caldera Omnical DDH-10,0 20/2/1992 Vulcano-Sadeca”, MUHBA, Arxiu Fabra i Coats.

� � � � ���� � �� �� ��� � ��� � � �� �� � �� � � �� �� ��   � �� �� � � � � �� �� � �� ¡ � ¢ � � � £ ¤ � � �¥�� �� � �� �¦  � �   �  § � � �� � � � �� � �� �� � � � ©� � § �ª� � �� � �  « �  § �

¬� �   � � � � � �� � � ª � ­� � �� ª �� � � � � � �� � �� § �   ��� � �© �   � �� �� �� £ � � �� ¢�� �� � £ ¤ � � � ©� �®¯ °¯ ± ² ® ³

5 ´ µ ¶ · ¸ µ ¹º ¶ ¶ º ¶º »º ¶º ¼ µ ½ º ¶ ¼ µ ¸ µ » ¼ µ ½ º ¾ ¿º ¹ º“Fuel-oil”. Llibreta de control diari dels consums i existències de fuel sobre el dipòsit número 2 amb capacitat per a 450 tones. Dècada de 1970-1980. MUHBA, Arxiu Fabra i Coats.

La introducció del fuel va simplifi car les tasques rela-cionades amb la neteja i el proveïment del carbó. En les anàlisis per a la seva implantació, es preveia la reducció del personal de la sala de 10 a 6 persones.

El 1990, la introducció del gas va permetre eliminar el sutge i el fum, uns residus importants que sortien per la xemeneia i que provocaven greus problemes de contami-nació al veïnat.

Finalment, l’any 1992, amb la compra de la caldera nú-mero 5, de tipus pirotubular, la sala de calderes esdevin-gué una instal·lació que es regulava de forma automàti-ca. No calia ningú per fer-la funcionar, i els 5 llocs de treball que hi restaven van ser amortitzats amb l’ajut de jubilacions anticipades.

Notícia en una publicació local de Sant Andreu, en què s’evidencien els problemes que el fum de la xemeneia provocava al veïnat (“Sant Andreu de Cap a Peus”. Primera quinzena novembre de 1988). Cada dilluns, després de l’aturada del cap de setmana, l’arrencada de les calderes emmascarava de sutge la roba penjada de les llars del veïnat. Per aquest motiu, era un mal dia per fer la bugada. (Entrevista a Pere Fernández, presi-dent dels Amics de la Fabra i Coats, abril de 2015).

L’any 1967, quan les calderes encara eren alimentades amb carbó, calien 10 persones per fer funcionar la instal·lació: - 3 fogoners,- 3 ajudants per a les calderes i- 4 auxiliars per a tasques de proveïment del carbó i neteja.El carbó consumit durant l’any equivalia a 15.260 tones de lignit, una mitjana diària de 54 tones de carbó, que a l’hivern podia pujar fi ns a 79 tones.

A més d’aquestes tasques feixugues, la sala requeria controls mi-nuciosos sobre la seguretat i el rendiment de la instal·lació. Era fonamental, per exemple, el control de les aigües: diàriament es mesurava la densitat de l’aigua mitjançant un aeròmetre i també es prenien mostres diàries i setmanals de l’aigua, que s’enviaven al laboratori per analitzar-ne l’alcalinitat, el PH, la duresa i la composició de clorurs, sulfats, sulfi ts sòdics i fosfi ts.

A dalt, transport de les restes del sutge del carbó de les calderes de Can Fabra. (Foto Tomàs Fàbregas, c. 1940). El canvi del carbó com a combustible pel fuel el 1969 i, fi nalment, pel gas el 1990 eliminà aquest residu.A baix, Sala de Calderes de Can Fabra (c. 1940-1950).

“Normas H.F.C.” per a la realització de les “purgues” de les calderes (19/6/1957). Una altra de les tasques que calia fer era purgar les calderes, amb l’objectiu de mantenir l’aigua per sota d’una densitat límit determinada, per sobre de la qual sorgien els problemes derivats d’una ebullició excessi-va. També calia buidar tot el circuit de l’aigua cada vegada que les calderes es paraven. MUHBA, Arxiu Fabra i Coats.

“Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats. Análisis de gases” (1971). Control de gasos realitzat sobre cadascuna de les 4 calderes. En les observacions podem llegir: “Duran-te la noche de 27/10/71 salieron gases y se tuvo que dar más tiro a las calderas”. MUHBA, Arxiu Fabra i Coats.

“Compañía Anónima Hilaturas de Fabra y Coats. Medición de las temperaturas de las paredes del hogar, calderas. San Andrés” (1971). En els esquemes, es veu la disposició de les 4 calderes i el lloc exacte on es controlava la temperatura. MUHBA, Arxiu Fabra i Coats.

ÀÁ ÂÃ Ä Å Æ ÅÇ Ã È Å ÉÊ ËÌ Í ÎÏ Ð Ñ Í Î Ò Ñ Ó Ï Ô Õ Ñ Ö× Í ÏØ Ù Í Ú Î Û ÎÌ Î Ò Ñ ÜÌ Ö ÎÌ ÔÏÝÞ ß Á à á âà ãÃä Ì Ú ÑÌ Òå æ Û Ú Î ç Ô Û Ï Ò Ñ Ó Ï Ô Õ Ñ Ö× Í ÏØ Ù Í Ú Î Û ÎÌ Î Ò Ñ ÜÌ Ö ÎÌ ÔÏØ Ê ËÌ Í ÎÏ Ð Ñ Í Î Ò ÑÓ Ï Ô Õ Ñ Ö × Í Ïèé Û Ú Î Ô Û Õ Î Ñ Ò Ñ ê Ï Í Î Ê Í Ò Ô ÑÌÊ Ð Û Õ Ú Ò Ñ Ö Ï ëÏ ì ÔÏ Û Ü× Ï Î Úé Û Ô Ñ Õ Õ Û í ä î æ Ó Êï ð × Ï Í ñ× ÕÏ Û Ê Ö ì Ñ Ô Îé Û Ô Ñ Õ Õ Û í Ò Ñ Öò Ô× Ë Ñ Õ Î Ñ ï Ü Ï Ô Ð Ñ ó Ï Ô Õ Û Ï ê× Ö Ñ ÔØ Ü Ï Ô Ð Ñ Ü Ï ô Ï Ö Ö ÏÜ× × Ô Ò Û Í Ï Õ Û í Ò Ñ Öò Ô× Ë Ñ Õ Î Ñ ï ä ç Í Û ÕÏ ä Ï Ô Î õ Í Ñ ô Ó Ï Ë× Øä Ï Ô ÎÏ Ùö Ö Ñ Ú Û Ï Ú î Ô ì Ï Í× Ø ó Ñ ÔÏ Ô Ò ÜÌ Í Û Ö ÖÜ× Ð Û Ú Ú Ï Ô Û Ï Î ï ÷ Ñ Ô Ñ Ü× Ö × Ð Ñ Ô Û ñ× Ð Ïé× ÕÌ Ð Ñ Í ÎÏ Õ Û í ï ó Ñ ÔÏ Ô Ò ÜÌ Í Û Ö Ö Û Ê Ð Û Õ Ú Ò Ñ Ö Ï ëÏ ì ÔÏ Û Ü× Ï Î Úé Û Ú Ú Ñ Í ø ö Ô ùú Õ ï ä × Í Î Ú Ñ Ô ÔÏ Î ó Ï Ô Õ Û Ï Û Ü Ï Ô Õ Ñ Ö Ö Ñ Ô÷ Ô× Ò Ì Õ Õ Û í Ð Ì Ú Ñ× ö Ô ùú ÕÏ Û Ð Ì Í ÎÏ Îö Ñ ï ó Ô× ò Ø Ñ ûò × Ú Û Õ Û× Í Ú Û Ð Ì Ú Ñ× ö ÔÏ ú Ïü Ò Û Õ Û í Û Ð Ì Í ÎÏ Îö Ñ Òå Ï Ì Ò Û× ý Û ÚÌ Ï Ö Ú ï é Ï Í Û Ñ Ö ó Ï Ô Õ õÏ Ê Í Î× Íñ Ñ ý Û Ú Û í Ò Ñ Î Ñ û Î× Ú ï þ ÿ ÿ � � ÿ þë× Î× ö ÔÏ ú Ñ Ú Û Û Ð Ï Îö Ñ Ú ï ä î æ Ó Ê Ê Ô û ÛÌ ëÏ ì ÔÏ Û Ü× Ï Î ÚØ Ê Ô û ÛÌ ë× Î× ö Ô ùú ÕÒ Ñ Ö Ú Ê Ð Û Õ Ú Ò Ñ Ö Ï ëÏ ì ÔÏ Û Ü× Ï Î ÚÊÌ Ò Û× ý Û ÚÌ Ï Ö �� � � �� � � �� � ��� � � � �� � � � � � �ó Ì Û í Û Ñ Í Î Ô Ñ ý Û Ú ÎÏ ï �Ï ý Û Ñ Ô é Ñ Öö Ï Ò×ê Ñ Ö Ñ Õ Õ Û í ï ó Ñ ÔÏ Ô Ò ÜÌ Í Û Ö ÖÊÌ Ò Û× ý Û ÚÌ Ï Ö� �� � � � � � � �� � � � � ! � � � � " � � � # � $é Û Ô Ñ Õ Õ Û í ï ÷ Û Ö Ï Ô ó Ï Ô Õ Û Ï Ê Ö Ð Û ÔÏ Ö ÖÊ Ô % Ì Û Î Ñ Õ Î Ñ Ú ï Ê Ö Ñ Ë Ï Í Ò Ô× ä Ï ÔÏ ì Û× Ø ð Ì Ï Í Ü× Ô Ú×÷ Ô× Ò Ì Õ Õ Û í ï &Ï ì× ÔÏ Î× Ô Û Ò Ñ Ð× Ò Ñ Ö Û Î ô Ï Õ Û í ý Û Ô ÎÌ Ï Ö Ò Ñ Ö Ï Õ ÛÌ ÎÏ Î ' î ÷ Ü (ÊÌ Ò Û× ý Û ÚÌ Ï Ö) # * � + $ � � � � $ � � � � � � � � � � �, - . / /Ü× Í ÚÌ Ö Î× Ô Û Ï Û Ò Û Ï ö Í ç Ú Î Û Õ ï Ê Ü 01 2 Ó 32 ÔÏ Õ ÎÏ Ð Ñ Í Î Ï Ð Û Ï Í Î ï Ó Ü 0 Ò Ñ ê Ñ Ô ý Û Õ Û× Ú Ù Í Î Ñö ÔÏ Ö Ñ ÚØ ê & î

4 5 6 5 7 8 9 5 6 7 8 : 8 4