el port de barcelona

Com funcionael port

B a r c e l o n a i l a M e d i t e r r à n i a

L ’ A C T I V I T A T C O M E R C I A L M A R Í T I M A

PRESENTACIÓ DE L’ACTIVITAT

El port de Barcelona ocupa un vast espai en el si de la ciutat, on télloc una incessant activitat en evolució constant i dinàmica per adap-tar-se a les necessitats comercials i industrials del país.

El seu abast s’estén, ja fora del context topogràfic, en una xarxadifosa on es concreten multitud d’activitats que afecten moltsaspectes de la nostra vida quotidiana. És a través seu que ens arri-ba el gas natural, la fruita o el cafè d’altres països que consumim acasa, també gràcies a ell, els viticultors i els productors de ciment,per exemple, poden arribar a altres mercats.

Totes aquestes activitats només són possibles a través d’un com-plicat engranatge i en perfecta coordinació entre els diferents operadors del’entorn portuari que intervenen en el transport de mercaderies, en la seguretat i el tràfic marítims.

És, per tant, recomanable per entendre una societat moderna com a la nostra, saber quines fun-cions té i com s’organitza el port comercial de Barcelona. Aquest és, justament, l’objectiu d’aquestprograma.

OBJECTIUS

Referits a coneixements, fets i conceptes: conèixer una part important i desconeguda de la ciu-tat; comprendre alguns dels elements que componen un sistema humà: les xarxes de comunica-cions, les activitats econòmiques, els sistemes de transport de mercaderies i la seva funció;reconèixer la finalitat, les funcions del port i la seva influència en l’economia de la ciutat i del país;reconèixer els vaixells, les terminals i els operadors portuaris; conèixer les noves tecnologies i elfutur del port.

Referits a procediments: afany de saber, d’interrogar-se, de comprendre i d’investigar la realitatque ens envolta; entendre la funció d’un port, les dificultats de la ciutat per posseir-ne un i la sevaevolució; comprendre com l’evolució de les tecnologies i les necessitats de la societat transformenel paisatge i les activitats humanes; observació directa i interpretació d’un mapa temàtic; com-prensió d’esquemes i identificació i utilització de símbols.

Referits a actituds i valors: valorar aquelles visions que ens ajuden al progrés; presa de conscièn-cia de la necessitat d’estalvi dels productes que incideixen en la degradació del medi ambient.

L ’ A C T I V I T A T C O M E R C I A L I M A R Í T I M ACom funciona el port

1

Professoratllibre del professorat

2

ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT

L’activitat s’estructura en dues parts:

Audiovisual: la primera part, a escollir entre dues opcions, es desenvolupa a l’aula i té una dura-da d’una hora. Es fa una introducció on es reflexiona sobre la necessitat de molts productes perla nostra vida quotidiana que sovint provenen de llocs molt allunyats, quins són els avantatges iinconvenients dels diferents mitjans de transport per fer-nos-els arribar i es fa èmfasi en l’esque-ma general del port i la seva zonació. Opció A: es contextualitza el port de Barcelona a nivellmundial, europeu i espanyol i es fa una anàlisi del tràfic de mercaderies en funció de la sevatipologia. Opció B: s’analitza el model de gestió del port i s’observa quin és el procés quesegueixen les mercaderies quan arriben al port, quins tipus de vaixells hi feinegen i com és lalogística de les operacions portuàries; quins operadors portuaris li cal contactar a un importadoro a un exportador per intercanviar mercaderies amb països estrangers; com interactuen i quinessón les funcions dels membres de la comunitat portuària que intervenen en cada procés.

Visita al port comercial: seguidament, s’inicia un recorregut d’una hora pel recinte portuari a bordd’una embarcació tradicional de vela llatina. S’explica sobre el terreny quines mercaderies escarreguen i es descarreguen a cadascuna de les terminals i quins mètodes se segueixen per fer-ho. Es veuen també els diferents tipus de vaixells especialitzats segons cada tipus de mercaderia.S’aprofiten les operacions que es desenvolupen al port en aquell moment per a comentar elsprocessos ja vistos a l’aula.

En resum, aquest programa fa les següents propostes als alumnes:

Que descobreixin la importància del port de Barcelona i la seva ubicació geogràfica.

Que reconeguin quina influència té en la vida quotidiana i en l’activitat del país.

Que reconeguin que l’especialització de les mercaderies requereix també una especialitzaciódel transport i dels vaixells.

Que entenguin l’evolució del tràfic de mercaderies segons diferents paràmetres.

Que coneguin els diferents operadors portuaris que intervenen en el tràfic de mercaderies.

Que reconeguin per quines vies de transport marítimes i terrestres arriben els productes d’úsquotidià, i com els autòctons es distribueixen a ultramar.

Que coneguin les obres d’ampliació del port i que representen pel desenvolupamenteconòmic del país.

CONTINGUTS GENERALS DEL PROGRAMA

1. INTRODUCCIÓ

2. FUNCIONS DEL PORT COMERCIAL2.1. Tràfic marítim2.2. Tràfic terrestre i aeri2.3. Mercaderies que es transporten2.4. Importància econòmica2.5. La gestió del port

3. ACTIVITATS AL PORT DE BARCELONA3.1. Vaixells3.2. Terminals3.3. Coordinació de moviment de vaixells3.4. Operadors portuaris

4. NOVES TECNOLOGIES I FUTUR DEL PORT DE BARCELONA

4.1. Pla Delta4.2. ZAL4.3. Nova bocana4.4. World Trade Center4.5. Turisme marítim

5. GLOSSARI


3


4

1. INTRODUCCIÓSi pensem en la mateixa paraula “port” i en els seus usos, ja tindrem alguns indicis de les funcionsprincipals d’un port. Així com, per exemple, un port de muntanya serveix d’element de comunicacióentre dues valls, igualment un port de mar serveix de comunicació entre les terres d’ultramar i la ciu-tat que el posseeix. Aquesta és la principal funció per a la qual es construeix un port. Les aigües tran-quil·les arreceren els vaixells que hi recalen, els donen protecció i en faciliten les operacions de man-teniment i de càrrega i descàrrega de mercaderies.

Algunes àrees costaneres tenen una disposició naturalment privilegiada per a la ubicació d’un port,amb entrants a la línia de costa en forma de cales o golfs que protegeixen els vaixells de les tem-pestes. En altres, com en el cas de Barcelona, la disposició de la costa no ha estat gens favorable i elfet que es disposi d’un port ha estat només gràcies a la necessitat i la tenacitat dels seus ciutadans.

Igualment, les paraules que han derivat de “port” -transport, importar, exportar- ens fan adonar dela importància que ha tingut aquest en les transaccions comercials al llarg del temps.

En aquest programa ens centrarem, però, en el port comercial actual de Barcelona, en el seu abastactual i en les operacions que s’hi realitzen. També coneixerem el seu nou creixement i l’esforç peradaptar-se, d’acord amb el desenvolupament de les noves tecnologies.

2. FUNCIONS DEL PORT COMERCIALCom ja hem esmentat en la introducció, la funció bàsica d’un port és la comunicació de la ciutat i dela seva àrea d’influència, amb l’exterior. Una societat moderna no pot entendre’s si no es considerenaquelles àrees amb les quals està vinculada. Aquestes àrees són cada cop més extenses i per comu-nicar-les el tràfic marítim n’és un element clau. Un mal funcionament del port significa la no recepcióo el retard en el subministrament de productes fonamentals o bé el seu encariment innecessari.

2.1. Tràfic marítim

El tràfic marítim és encara avui dia clau en el transport de mercaderies. Tot i que en una primeraaproximació pugui considerar-se que el transport per mar és més lent que per altres mitjans,quan es tenen en compte la gran capacitat que tenen els vaixells actuals i la poca dotació quepot governar un vaixell gràcies a les noves tecnologies pot entendre’s com encara és la formade transport més rendible per a grans distàncies. Així, tot i que, per exemple, en avió el trans-port és més ràpid, la quantitat que pot transportar i el cost que això comporta, fan impensableel comerç generalitzat per aquesta via, quedant reservat pels casos de mercaderies valuoses ourgents.

A través del port, l’àrea de Barcelona importa alguns productes absolutament necessaris per laseva activitat industrial (gas natural, fuel, gasolina, etc.) i realitza una important exportació d’altresproductes (potasses, ciment, etc.). Per fer-ho, amarren al port prop de 9.000 vaixells cada any, quecarreguen i descarreguen una mitjana de tres milions i mig de tones al dia. Per donar una idea de lamagnitud d’aquest tràfic, només cal considerar que en la suma de les seves eslores arriba als 1.365quilòmetres, és a dir, si els col·loquéssim un darrere l’altre arribarien de Barcelona a Brussel·les.


5

Tràfic interiorEl tràfic interior o de cabotatge s’utilitza per intercanviar mercaderies entre ports del mateix estat.En el següent gràfic es poden veure representades les quantitats de mercaderies (en milers detones). S’observa clarament com el port té una funció de subministrador pel que fa a tràfic decabotatge, sobretot per abastir les Illes Balears i les Illes Canàries.

Tràfic exteriorBarcelona està connectada amb més de 400 ports d’arreu del món. Aquest tràfic representa més300 línies que hi fan escala regularment. En la il·lustració de la pàgina següent poden veure’s aquesteslínies agrupades en les principals rutes que segueixen els vaixells.

Com pot observar-se hi ha dos eixos principals de navegació. Un a través de la Mediterrània, que enlla-ça Barcelona amb la resta de ports mediterrani, a través del Canal de Suez, amb el mar Aràbic, l’Índic,Austràlia i Nova Zelanda, Japó i el sud-est asiàtic i l’Àfrica oriental. El segon eix, enllaça la ciutat com-tal, a través de l’estret de Gibraltar, amb Amèrica, l’Àfrica occidental i els països europeus atlàntics.

Aquest tràfic suposa un volum molt gran de mercaderies. En el següent gràfic queda reflectit el volum demercaderies (en milers de tones) en règim de tràfic internacional, segons les rutes marítimes principals:

milers de tones

milers de tones


6

Tràfic exterior*

* Inclou importacions / exportacions


7

Tal com es pot apreciar, Barcelona actua aquí, al contrari del que passava amb el tràfic de cab-otatge, com a port receptor de mercaderies. Tot i que el volum de mercaderies importadesultrapassi en molt la quantitat de mercaderies exportades, cal tenir en compte que s’està con-siderant el seu volum, no el valor econòmic que aquestes representen, i que en gran part de lesmercaderies importades són matèries primeres no elaborades (veure l’apartat 3.3).

En aquest context, segons dades del 2002 de l’Autoritat Portuària, el tràfic exterior del port deBarcelona arriba als 26,6 milions de tones. La distribució d’aquest tràfic al rerepaís queda forçaconcentrada en els mercats més propers, Catalunya i preferentment la província de Barcelona.En el comerç de càrrega general, aquest rerepaís s’estén cap als mercats del Nord-Est interior iMadrid. Aquesta característica de concentració de tràfic en el mercat més proper es pot explicarpel fet que Catalunya compta amb un grau d’obertura a l’exterior dels més importants en elconjunt del comerç d’Espanya. El potencial comercial de la regió es pot considerar, per tant, comun dels principals motors econòmics del port de Barcelona.

Pel conjunt del comerç marítim d’Espanya, la quota de mercat del port és del 12%, la més ele-vada dels port de l’estat, per regions, la presència del port de Barcelona a Catalunya queda pale-sa pel fet que acapara el 58% del comerç català.

El port de Barcelona és un port especialitzat en mercaderia d’alt valor. El nivell de serveis delport pot arribar a ser més decisiu a l’hora d’encaminar productes d’alt valor que no pas el radigeogràfic que els separa del port. La competitivitat en el trajecte terrestre i la gamma de serveisprestats al port, poden ser factors clau per guanyar més profunditat en el rerepaís.

2.2. Tràfic terrestre i aeri

La tendència actual a la concentració de ports i de centres de distribució -vaixells cada vegada mésgrans i amb menys ports d’escala, suposa la necessitat de bones infrastructures terrestres que per-metin la ràpida distribució de mercaderiesen la seva zona d’influència. En el cas deBarcelona, l’abast del port no es limita a laciutat, sinó que actua com a porta sudd’Europa per al tràfic de mercaderies. Perfer-ho, fa falta una bona coordinació entreels diferents canals de distribució de mer-caderies, un cop arriben al port, i unahomogenització de la càrrega en con-tenidors que puguin ser transportats fàcil-ment per diferents mitjans de transportsense que calgui descontenitzar-los. Enaquest sentit, el mateix contenidor pot sertraslladat directament del vaixell a un camió,al tren o a un avió. Alhora, per tal d’agilitar elprocés i la seguretat de la mercaderia, hi hadins el port, a la ZAL, tota una colla d’em-preses dedicades a operacions logístiquesdotades amb els últims avenços tecnològics.

Il.lustració 1. Actuals i futures connexions ferroviàries


8

Dins el mateix port, una via decircumval·lació de 13 quilòmetres de longi-tud connecta els diferents molls i zonesd’emmagatzematge al llarg del seu contorni des del moll de Ponent fins al molld’Inflamables, tots els molls disposen d’ac-cés ferroviari, ja sigui RENFE o Ferrocarrilsde la Generalitat.

Més enllà dels seus límits, el port està benconnectat gràcies a un nus d’infrastructuresper al transport terrestre. Es tracta d’unaxarxa ferroviària i d’autopistes que acostenel port al seu hinterland. RENFE dóna serveia una variada demanda a través d’una xarxade trens bloc, anomenats TECO, que, en elnostre cas, uneixen Barcelona amb diferentsdestinacions a l’interior del territori nacional(en ambdós sentits): contenidors de càrrega general no contenitzada, granels sòlids i productesquímics. Els Ferrocarrils de la Generalitat transporten les potasses que s’embarquen a Barcelona.

El medi de transport utilitzat per l’entrada o sortida de la zona de servei del port és el ferro-carril en el 8% dels casos, la carretera en el 76%, i l’oloducte en el 16% restant.

2.3 Mercaderies que es transporten

La naturalesa de les mercaderies que estransporten al port de Barcelona varia àmplia-ment segons que es considerin les importa-cions o exportacions. A continuació, s’es-menten de quin tipus de mercaderies es trac-ta segons que tinguem en compte les que escarreguen o les que es descarreguen.

Il.lustració 2. Accessos viaris al Port

Il.lustració 3. Vista aèria de la Terminal de Contenidor de Barcelona


Importacions

En el següent gràfic pot veure’s el volum de mercaderies que arriben a Barcelona en milers de tones.Com es pot observar, la partida quantitativament més important correspon a la mercaderia de natu-ralesa energètica, sobretot provinent del Nord d’Àfrica. La segona en importància és la dels productesagro-ramaders i alimentaris, sobretot degut a la importació de faves i farina de soja, i altres cereals.

Importacions en milers tones

Exportacions

El següent gràfic representa les quantitats de mercaderies carregades al port de Barcelona en milersde tones, ja sigui en règim de cabotatge o amb destinació a altres països. En aquest cas es pot veureque de Barcelona s’exporta sobretot maquinària, paper i pasta de paper, productes agro-ramaders ialimentaris.

Exportacions en milers tones

Per saber-ne més: http://www.apb.es/ca/APB

9

Energètic 8.949gas natural gas-oilfuel oil, gasolina

Transports Especial 2.971automòbils i peces

Adobs 65 fosfats, potassas

Metal.lúrgics 384

Material Construcció 768ciment, clínquer, asfalt

Siderúrgic 1.106ferro, minerals de ferro

Químic 1.585

Altres 2.961maquinària i aparells,paper i pasta de paper,sal comuna, fustes i suro

Agro ramader i alimentari 3.767faves i farines de soja, cereals ifarina de cereals, olis i greixos,tabac, cafè, cacau i espècies,fruites, hortalisses i llegums, vins,begudes alcohols i derivats

Transports especials 3.252automòbils i peces

Altres 2.692maquinària i aparells, paper i paper depaper, sal comuna, fustes i suro

Energètic 263gas-oil, gasos energèticsdel petroli

Adobs 338potasses

Material Construcció 1.148ciment

Siderúrgic 263ferralla de ferro

Químic 1.695

Agro-ramader i alimentari 2.426vins, begudes i alcohols, olis greixos,tabac, cafè, cacau i espècies

Metal.lúrgic 340


10

2.4 Importància econòmica

El port de Barcelona té una incidència directa sobre l’economia d’una zona que abasta més de 21milions de persones gràcies a l’existència del port es reben les mercaderies necessàries per a la indús-tria i la població i, a través seu, els productes destinats a l’exportació poden arribar a altres mercats.

La zona d’influència comprèn no tan sols la zona industrial de l’àrea metropolitana directamentabastida pel port, sinó que s’estén fins més enllà del nostre país. És precisament gràcies a la con-solidació de les rutes entre països meridionals de la Mediterrània i la Comunitat Europea, que elport de Barcelona actua com a porta sud d’Europa.

És difícil determinar quina traducció econòmica tenen els volums de tràfic exposats fins ara, ja queles estadístiques són parcials, però ens ajudarà a copsar el seu abast, si considerem que les mer-caderies que s’han transportat a través del port de Barcelona representen entre el 22% del comerçcatalà i que genera l’1,2% del producte interior brut català.

Pel que fa els principals ports competidors, el port de Barcelona es troba entre els 50 primersports del món quant a moviment de contenidors. Els més importants es troben situats al sud-estasiàtic: Hong Kong amb 19,1 milions de teus1 i Singapur amb 16,8 milions de teus. Els portseuropeus es troben a molta distància, amb Rotterdam (6,5 milions de teus) i Hamburg a lacapçalera. Aquests dos últims clarament millor situats que Barcelona degut a la seva proximitatamb el centre econòmic de la UE i la seva especialització. Respecte els ports de la zonaMediterrània, situats tots a la mateixa àrea (Barcelona, València, Gènova i Marsella) es troben encompetència directa per tal d’atraure les connexions i els fluxos de tràfic que hi ha amb l’ExtremOrient i Sud Amèrica.

A nivell nacional, els ports de València i Barcelona (amb 1,5 i 1,4 milions de teus respectivament),es disputen la segona posició després d’Algecires (2,1 milions de teus).

Per saber-ne més: http://www.puertos.eshttp://www.observatoribarcelona.org/bcnavui.htm

2.5. La gestió del port

El model portuari espanyol es troba regulat per la Llei 27/1992, on es distingeix entre els ports detitularitat autonòmica, bàsicament els ports pesquers, esportius i de refugi, i els ports de titularitatestatal, es a dir, els qualificats com d’interès general, com ara el de Barcelona. Per tal d’obteniraquesta consideració, el port ha de complir les següents característiques.

Ha d’efectuar activitats comercials marítimes internacionals.Ha de servir a indústries d’importància estratègica per a l’economia nacional.El volum anual i les característiques de les seves activitats ha de ser prou rellevants orespondre a necessitats essencials de l’activitat econòmica general de l’estat.Les seves condicions tècniques o geogràfiques han de ser essencials per la seguretat deltràfic marítim.


11

El port de Barcelona doncs, forma part del sistema portuari espanyol, gestionat per l’ens públicPuertos del Estado, organisme que depèn directament del Ministeri de Foment. Això vol dir que l’es-pai físic on es troba localitzat el port pertany a l’estat, el qual cedeix la gestió a l’Autoritat Portuàriade Barcelona. Aquesta institució es limita a ser un proveïdor d’infraestructures i sòl portuari queregula la utilització d’aquest espai públic i la seva activi-tat amb criteris empresarials; mentre que els serveissón donats, fonamentalment, per operadors privats enrègim de concessió.

Així doncs, l’organigrama de l’Autoritat Portuària estàformat per la figura d’un President, nomenat per laGeneralitat, amb el vist i plau de l’Estat, i un Conselld’Administració format per les diferents administracionsimplicades:

l’Ajuntament de Barcelonal’Ajuntament del Prat l’Administració de l’Estat.la Generalitat de Catalunya.la Cambra de ComerçRepresentants de l’Associació d’Empreses Estibadores.Representants de l’Associació d’Agents Consignataris de Vaixells.Representants de les organitzacions sindicals dels treballadors.

D’altra banda, la funció del port s’ha ampliat respecte el seu paper tradicional com a punt nomésd’embarcament i desembarcament de mercaderies i passatgers, per transformar-se en un centreon s’ubiquen tota una sèrie d’activitats que generen valor afegit a la mercaderia, plenament inte-grats en les cadenes logístiques i intermodals.

Per saber-ne més: http://www.apb.es/ca/APB/Benvinguts/Consell_D_Administracio

3. ACTIVITATS AL PORT DE BARCELONAL’activitat principal de qualsevol port pot resumir-se en la recepció i l’enviament de mercaderiestant per mar com per terra. Un port modern ha de fer front a la creixent tendència a l’especialitzaciódels vaixells per adaptar-se a la càrrega que transporten. Això implica la rapidesa i mecanització dela xarxa de comunicacions que connecta el port amb la zona que el nodreix i a la qual abasteix.En aquest apartat veurem com s’estructura la logística de les operacions portuàries pel que fa altràfic marítim (pel tràfic terrestre veure el punt 3.2.).

3.1. Vaixells

Els vaixells moderns estan especialitzats pel tipus de mercaderies que transporten. Així, hi hagraners que transporten granels sòlids; petroliers i gasers per a productes inflamables; portacon-tenidors per a contenidors, etc. Tot això facilita molt les operacions de càrrega i descàrrega, ja que,per exemple, en els graners poden introduir-se les mànegues per aspirar el granel directament a

Il.lustració 4. Autoritat Portuària de Barcelona


12

la bodega, en els ro-ro (abreviació de l’anglès roll on-roll off) el tràfic rodat pot accedir directa-ment al seu interior a través de rampes, etc. En el següent gràfic es pot veure la quantitat de vaixellsque arriben al port de Barcelona segons el tipus.

3.2. Terminals

De la mateixa manera que els vaixells estan especialitzats segons el tipus de mercaderies que trans-porten, el port de Barcelona té terminals especialitzades per a rebre-les o enviar-les. Aquestes ter-minals són operatives les 24 hores, 365 dies l’any.

Terminals de contenidors: aquestes terminals estan especialitzades en la manipulació i l’emma-gatzematge de contenidors. N’hi ha dues, una per als contenidors en règim de cabotatge, al molld’Àlvarez de la Campa, i vàries per al tràfic internacional, als molls Sud, Príncep d’Espanya iDàrsena Sud.

Terminal de fruita i peribles: la terminal de productes peribles disposa d’un túnel de congelació iestà homologada per a l’emmagatzematge intracomunitari. En la de fruita hi ha un frigorífic amb trescambres de temperatura independent d’uns 6.000 m2 que disposa, a més, d’una zona de classificaciói control de mercaderies i de tres molls de càrrega que possibiliten la sortida de fins a 150 camionsdiaris. Està situada al moll Ponent.

Terminals de granels sòlids: situades als molls del Contradic, Adossat i Álvarez de la Campa, s’himanipulen tota mena de granels sòlids com: ciment, gra, melassa, potassa i fava de soja. En aquestaúltima hi ha, a més, indústries per a la producció de farines i oli cru.

Terminal de granels líquids: al moll d’inflamables es descarreguen productes líquids, olis, gas i unimportant moviment de productes refinats al pantalà de petroliers. L’absència de refineries de crufa que no existeixi el seu tràfic i es transporti a Tarragona.

Terminals d’automòbils: en elles es procedeix a la recepció, expedició i emmagatzematge de vehicles;a més, s’ofereixen altres serveis de prelliurament que generen valor afegit, com ara desprotecció,rentat, muntatge d’accessoris i petites reparacions. Estan situats als molls Dàrsena Sud i DàrsenaInterior.

número de vaixells


13

Terminals de creuers: servei de línies regulars de cabotatge i creuers turístics internacionals.Ubicats als molls de Barcelona i de Sant Bertran per al tràfic nacional, i als molls Adossat, Espanyai Barcelona per al tràfic internacional.

Terminal polivalent: els molls, Adossat, Sant Bertran, Ponent, Costa i Príncep d’Espanya podenacollir tant mercaderia general contenitzada com, ocasionalment, granels que no constitueixincàrregues completes.

Per saber-ne més: http://www.apb.es/ca/PORT/Mercaderies

3.3. Coordinació de moviments dels vaixells

El procediment que segueix un vaixellper entrar a un port és sempre moltsimilar i implica la intervenció d’unasèrie de serveis i empreses com elspràctics, els remolcadors i els amar-radors. Tots ells són supervisats icoordinats per l’Autoritat Portuàriade Barcelona, que per a tal efecte hacreat el Servei d’Operacions Portu-àries. Aquest servei s’encarregad’assignar el lloc més adient per l’atra-cament dels vaixells, del control i lasupervisió dels serveis que el portofereix als vaixells i del mantenimentdels equipaments i del dragat del port.

Quan el Servei d’Operacions Portuàries rep la sol·licitud de l’Agent Consignatari de Vaixells(representant del propietari del vaixell o aramdor) per tractar un vaixell, decideix quin és el llocmés adient perquè ho faci i ho comunica al propi consignatari, al Cos de Pràctics i al CentreRegional de Coordinació de Salvament Marítim. Quan el vaixell és a una hora de navegació deBarcelona, el capità informa per ràdio al Cos de Pràctics de la seva situació, que al seu torn li demanaque l’informi quan estigui situat a 2 milles de la boia de recalada. Alhora, el Cos de Pràctics avisa elsremolcadors i els amarradors que un vaixell és a punt d’entrar. En un segon contacte per ràdio, elcapità del vaixell informa que és a punt d’arribar a la boia, moment en què l’embarcació de pràc-tics surt de l’estació.

El pràctic embarca i ajuda el capità del vaixell en la navegació dins de port, ja que és qui millorconeix el port i els canvis que s’hagin pogut produir. En aquest procés els remolcadors auxilien elvaixell, donat que la seva capacitat de maniobra dins de port és molt limitada. Un cop contra elmoll, el amarradors finalitzaran la maniobra amarrant el vaixell. En tot aquest procés el centreRegional de coordinació de salvament Marítim de Barcelona, a través de la Torre de Seguretat,està alerta del tràfic marítim per atendre qualsevol incidència.

Mentre el vaixell és a port, l’Agent Consignatari de Vaixells és qui s’ocupa de prestar els serveis il’atenció necessària al vaixell i a la tripulació.

Il.lustració 5. Maniobra d’un mercant auxiliada per remolcadors


14

3.4. Operadors portuaris

Hi ha un nombrós grup de persones que treballen en relació amb el port de Barcelona fent feinesmolt diverses, ja sigui assistint els vaixells que arriben i surten de port, o a l’entorn del tràfic de mer-caderies.

Un cop atracat el vaixell, comencen lesoperacions de càrrega i descàrrega de mer-caderies amb l’ajut dels mitjans mecanitzatsmés moderns. Aquestes operacions les duena terme els estibadors i consisteixen en larecepció, càrrega i estiba en el cas d’embar-caments i la desestiba, descàrrega i lliuramenten el cas de desembarcaments. A més s’en-carreguen del buidatge i ompliment de con-tenidors i classificació de mercaderies. Quanla mercaderia és al moll ha de sotmetre’s a unprocés de tràmits legals que varien segons eltipus que sigui i que permeten l’entrada alpaís i a la Comunitat Europea: inspecció física,despatx duaner, control sanitari, etc. Per totaquest procés, el propietari de la mercaderia,l’importador o exportador, contracta enmolts casos un transitari, que el representaràdavant l’Agent de Duanes i el de Sanitat.

Alhora el transitari entra en contacte amb les companyies de transport per què la mercaderia siguilliurada al seu destinatari final.

4. NOVES TECNOLOGIES I FUTUR DEL PORT DE BARCELONA

El port de Barcelona ha canviat molt en els darrers anys i ha de continuar canviant, moder-nitzant-se i fent-se més competitiu enfront d’altres ports de la Mediterrània. Per això és impor-tant, d’una banda, optimitzar els serveis existents amb els últims avenços tecnològics, com ara laxarxa de fibra òptica que recorre tot el perímetre del port i en connecta les diferentsinstal·lacions, i d’altra, ampliar el seu espai físic, tal com està contemplat en el Pla Delta. Aquestprojecte preveu doblar la superfície del port cap al sud-oest, guanyant terrenys amb la desviaciódel riu Llobregat, que ara actua com a barrera d’expansió del port.

Per ampliar i millorar les prestacions del port s’han creat, per exemple, un Punt d’InspeccióFronterera i un Pla de Qualitat, alhora que s’ha vetllat per augmentar els estàndards de segure-tat marítima i de medi ambient.

En el Punt d’Inspecció Fronterera es realitza la inspecció de les mercaderies d’origen animal i vege-tal de països extracomunitaris, d’acord amb la normativa vigent, per tal que pugui ser distribuïda dinsde la Unió Europea sense necessitat de més controls.

I.lustració 6. Centre Regional de Coordinació de Salvament Marítim


15

El Pla de Qualitat i el Sistema EDI són elements impulsats pel port per tal de millorar la productivi-tat i els índexs de qualitat del servei. Van començar a implantar-se el 1994 i des d’aleshores s’han mil-lorat i agilitat els processos que segueixen els contenidors, assegurant el despatx documental en undia hàbil i un sol posicionament en la zona d’inspecció, de tal forma que pugui garantir-se la integritatde la mercaderia i la rapidesa de distribució, tot això ha permès transformar el port de Barcelona enun dels ports més moderns i importants de la Mediterrània. Aquesta política d’evolució constant l’hade portar a convertir-se en la plataforma logística de distribució de mercaderies per al Sud d’Europa.Això suposarà un augment de tràfic de mercaderies procedents del Sud Est Asiàtic i Sud Amèrica.

Per saber-ne més: http://www.apb.es/ca/PORT/Sistemes_De_Qualitat

4.1. Pla Delta

El Pla Delta permetrà fer front a tots aquests reptes. Les obres d’ampliació es van iniciar 2001col·locant la primera pedra per ampliar el dic de l’Est 2.170m. La desembocadura del riu Llobregat esdesvia 2,5 Km cap al sud-oest, en el marge esquerre d’aquesta nova desembocadura s’està construintun nou dic d’abric que tindrà 5.620 metres de longitud i un calat màxim de 22 metres. Paral·lelaments’estan construint nous molls, que permetran al port doblar la seva superfície actual.

4.2. ZAL

En els nous terrenys portuaris s’està ubi-cant la 2a fase de la ZAL (Zona d’ActivitatsLogístiques). Actualment a la ZAL, ambmés de 50 empreses, és un dels centresmés moderns de distribució intermodal,que integra els quatre modes de transport:marítim, aeri, ferroviari i viari.

Les empreses ubicades a la ZAL són importadores i exportadors que transporten les mercaderies através de Barcelona i el seu port o empreses prestadores de serveis entre les que destaquen: transi-taris, consignataris i operadors logístics que volen establir Barcelona com el seu centre de distribucióper al Sud d’Europa. La ZAL disposa de tota una sèrie de serveis molt atractius per a les empreses,com és un Centre de Serveis amb oficines, locals comercials, centre de formació, sales de reunions i

Il.lustració 7. Projecte futur de Barcelona: l’ampliació del port i el desviamnent del Llobregat

Il.lustració 8. Zona d’Activitats Logístiques


de conferències. Aquest Centre de Serveis també disposa d’una galeria comercial amb una àmpliagamma de serveis. Durant el 2001 es van iniciar les obres d’urbanització de la 2a fase de la ZAL ques’ampliarà fins a 143ha més.

Per saber-ne més: http://www.zal.es/

4.3. Nova bocana

Per tal de millorar la seguretat i facilitar l’entrada i la sortida de vaixells del Port Vell s’ha dut aterme el projecte d’obertura de la nova bocana al moll de Llevant. Aquesta nova infrastructurasepara el tràfic de mercaderies dels creuers, ferris, vaixells de pesca, i d’esbarjo. Al costat del dicde protecció de la nova bocana s’ha guanyat terreny al mar amb una esplanada de 6ha que per-metrà la construcció d’un centre lúdic, un hotel i una zona d’oficines. Per poder comunicar el mollAdossat amb terra ferma el port ha construït la Porta d’Europa, un pont que permet millorar eltrànsit de camions i facilitar l’accés a les connexions viàries.

4.4. World Trade Center

És un Centre Mundial de Negocis que es vainaugurar el 1999, situat al final del moll deBarcelona és un edifici intel·ligent dissenyatpels arquitectes Pei, Cobbs, Freed & Partners.Dotat dels últims avenços tecnològics per-met a les empreses que s’hi ubiquen teniruna àmplia gamma de serveis i d’instal·lacions,així com accés al món dels negocis interna-cionals. Disposa, a més, d’un hotel i d’unaparcament per més de 800 places. Allotja lesnoves terminals internacionals de passatgers, unes instal·lacions modernes i connectades amb l’aero-port per cable de fibra òptica, que permet als creueristes facturar directament les maletes als aero-ports de destinació.

Per saber-ne més: http://www.wtcbarcelona.com/home_cat.asp

4.5. Turisme marítim

Des dels Jocs Olímpics Barcelona s’ha convertit en un destí turístic molt important. En aquest sentit,hi ha hagut un desenvolupament sinèrgic entre la ciutat i el port en la captació de turisme de quali-tat, fet que s’ha traduït en un augment molt destacat del turisme marítim, que ha arribat, l’any 2003a superar 708 atracades de creuers i més de 1.049.230 passatgers.

Més del 50% d’aquests creuers tenen Barcelona com a port base, això vol dir que comencen o acabenla seva ruta al port de Barcelona. D’altra banda, la Companyia Trasmediterránea ha construït unanova estació marítima de passatgers al moll de Sant Bertran. La terminal disposa de serveis comercialsi de restauració i d’elements mòbils per a l’accés dels passatgers directament a la coberta dels vaixells.A més, ha entrat en funcionament una nova línia marítima, Baleària, que arriba fins a Menorca, així comla consolidació de Grimaldi Lines a Gènova i Roma amb transport de passatgers i mercaderies.

16

Il.lustració 9. World Trade Center Barcelona

Com funcionael port

B a r c e l o n a i l a M e d i t e r r à n i a

L ’ A C T I V I T A T C O M E R C I A L M A R Í T I M A

el port de barcelona

Documents