el parlament europeu - home - publications office of the eu · 2015. 3. 19. · el parlament...
TRANSCRIPT
El Parlament Europeu
3
Índex■ Benvinguts al Parlament Europeu! 3
■ El Parlament Europeu treballa per a vostè 5
■ Un pressupost europeu ben gestionat 9
■ Defensor de les llibertats i la democràcia 13
■ El Parlament Europeu al món 19
■ Primer de tot, els drets humans 23
■ Els engranatges del Parlament Europeu 27
■ A prop seu 31
■ Dates clau de la integració europea 35
■ Competències legislatives del Parlament Europeu 38
■ Com s’aprova el pressupost de la UE? 39
■ Paraules clau de la Unió Europea 45
■ Les adreces del Parlament Europeu 48
2
Benvinguts al Parlament Europeu !
3
El Parlament Europeu és el Parlament de les ciutadanes i els ciu-tadans europeus. És un fòrum d’intensos debats polítics. Des de les primeres eleccions directes del 1979, el Parlament Europeu ha aconseguit cada vegada més competències parlamentàries, especialment com a legislador i com a autoritat pressupostària. El Parlament utilitza aquestes competències en interès i benefici de les ciutadanes i els ciutadans, a fi de construir el nostre futur comú.
Els desitjo una interessant lectura.
Hans-Gert PötteringPresident del Parlament Europeu
Benvinguts al Parlament Europeu !
El Parlament Europeu és l’única assemblea parlamentària multinacional del món elegi-da per sufragi universal i l’única institució de la Unió Europea sotmesa, des del 1979, al sufragi directe. Les eleccions se celebren cada cinc anys i el nombre de diputats ha aug-mentat paral•lelament a les ampliacions successives de la UE. El 2007, el Parlament tenia 785 diputats, provinents de 27 països, organitzats en grups formats sobre la base de l’afinitat política, i no de la nacionalitat. Els comicis de juny del 2009 coincideixen amb el trentè aniversari de les eleccions europees per sufragi universal.
La seu oficial del Parlament Europeu es troba a Estrasburg, a la frontera entre França i Alemanya, un emplaçament que simbolitza la reconciliació d’aquests països després de les dues guerres mundials. Cada any, el Parlament organitza dotze sessions plenàries a Estrasburg. Les seves co-missions es reuneixen a Brussel•les, on es poden convocar sessions plenàries addicionals. Els debats a l’hemicicle es desenvolupen en tots els idiomes oficials de la UE, fet que reflecteix la importància que el Parlament atorga a una Unió Europea variada i multicultural... «unida en la diversitat».
Un paper cada vegada més important
Des del 1979, els successius tractats europeus han ampliat les competències del Parlament. Ara, aquesta institució té tant pes com el Consell de Ministres (que representa els governs de la UE) pel que fa a l’elaboració del pressupost comunitari i a les lleis que tracten de facilitar la circulació de les persones, de les mercaderies, dels serveis i dels capitals en el si de la UE o de protegir el medi ambient i els consumidors. També té competències per a aprovar i destituir a la Comissió Europea.
Els ciutadans poden, a títol col•lectiu o individual, dirigir una petició al Parlament per presentar una sol•licitud o una queixa a propòsit de l’aplicació de la legislació europea. Els diputats elegei-xen el Defensor del Poble Europeu, que s’encarrega d’examinar les reclamacions dels ciutadans contra l’administració de la Unió. També poden constituir una comissió d’investigació quan con-sideren que s’ha infringit el dret comunitari.
En les relacions internacionals, el Parlament ha de subscriure la política exterior de la UE i ha d’emetre un dictamen de conformitat quan la UE negocia tractats internacionals i en el cas de l’adhesió de nous membres a la Unió. El Parlament celebra regularment debats sobre drets hu-mans i envia observadors a tots els racons del món amb la finalitat de verificar el caràcter lliure i equitatiu de les eleccions.
L’última reforma dels tractats decidida al Consell Europeu de Lisboa de desembre del 2007 aug-menta encara més els poders del Parlament Europeu en nombrosos àmbits. Perquè es tingui en compte la seva opinió, voti a les properes eleccions europees.
BEn
vin
gU
ts a
L Pa
rLa
mEn
t EU
roPE
U
4
■ El Parlament Europeu treballa per a vostè
Petits i grans, estudiants, persones en actiu o jubilats, o també consumidors: tant se val la nostra situació, tots estem afectats per les lleis europees, de vegades sense saber-ho. aliments més sans a la nostra taula, llibertat per a circular i treballar a tota la Unió, protecció del medi ambient..., el paper dels representants polítics europeus és determinant en nombrosos àmbits.
El Parlament Europeu, com tots els parlaments, debat i aprova
lleis. Això pot semblar una mica trivial, però durant molt temps no
ha estat així. Al principi, els eurodiputats tan sols podien donar la
seva opinió sobre les propostes legislatives de la Comissió Euro-
pea: al cap i a la fi era el Consell de Ministres, com a representant
dels governs dels estats membres, qui sempre tenia l’última pa-
raula sobre les lleis aprovades.
Amb el pas dels anys i dels successius tractats, les coses han canvi-
at: el paper i les competències del Parlament Europeu han crescut
considerablement fins a convertir-se en un actor indispensable
per a la definició de les lleis comunitàries. Ara, en la major part
dels casos, perquè un reglament europeu o una directiva puguin
veure la llum, el Parlament i el Consell han d’estar d’acord sobre el
seu contingut: és el que s’anomena «codecisió».
D’aquesta manera, abans que una llei europea es pugui aplicar
en tots els estats membres de la Unió, cal que dugui la signatura
del president del Parlament Europeu i del president del Consell
de Ministres.
5
776
■ telèfons mòbils a l’estranger: factures més reduïdes
S’ha adonat que les seves factures de telefonia mòbil són menys elevades a la tornada de les seves vacances a l’es-tranger? Una normativa europea, que va entrar en vigor al començament de l’estiu del 2007, ha limitat, amb la finalitat de reduir-los progressivament, els sobrecostos lligats a les comunicacions internacionals facturades pels operadors. Després de llargs debats amb els ministres d’Indústria, els di-putats han aconseguit que, a partir del 2009, les tarifes d’«iti-nerància» o «roaming» no superin els 0,43 euros per minut en una trucada que es faci i els 0,19 euros per minut en una trucada que es rebi.
ge, perquè així cadascú pugui triar i comprar lliurement, amb ple coneixement de causa, productes alimentaris que contin-guin o no OGM.
El Parlament Europeu ha aconseguit reforçar els drets dels pas-satgers aeris, sense oblidar les persones grans o de mobilitat reduïda, que poden exigir assistència tant a l’aeroport com a bord dels avions. Ha donat suport a mesures dirigides a lluitar més eficaçment contra les pràctiques comercials fraudulentes en tota la Unió Europea i ha aportat la seva contribució a la definició de regles que facin més fàcils i segurs els pagaments transfronterers. Hi ha res millor, quan fa bon temps, que un bany refrescant al mar o en un llac? Les normes europees, que són més severes gràcies al Parlament, li garanteixen un bany en ai-gües més netes!
EL ParLa
mEn
t EUro
PEU trEB
aLLa
PEr a v
ostè
El Parlament Europeu, un legislador de ple dret
La codecisió s’aplica actualment en la major part dels textos le-gislatius europeus. Afecta especialment la lliure circulació de les mercaderies, els serveis, els capitals i les persones a l’interior del mercat únic europeu, però aquest procediment també s’aplica en àmbits com ara la protecció del medi ambient, els drets dels consumidors i la seguretat dels transports. Amb la reforma dels tractats, la codecisió haurà d’aplicar-se en altres camps, com per exemple en l’agricultura. El Parlament Europeu també exerceix un paper fonamental en la definició de la política de desenvo-lupament regional, els programes de suport a la investigació, l’educació i la cultura, i en la promoció de la salut pública.
Per exemple, els eurodiputats han contribuït a facilitar el reco-neixement dels diplomes i qualificacions professionals entre els estats membres: actualment, és molt més senzill exercir una professió en un altre país membre de la UE. Els parlamentaris també han participat en l’establiment de normes més estrictes en matèria de seguretat i etiquetatge dels productes: al super-mercat, ara és més fàcil orientar-se entre els nombrosos produc-tes procedents de tot Europa. Per tranquil•litzar els consumidors europeus, majoritàriament escèptics pel que fa als organismes genèticament modificats (OGM), el Parlament Europeu ha con-tribuït a l’adopció de regles molt estrictes relatives a l’etiquetat-
EL P
arL
am
Ent
EUro
PEU
trE
Ba
LLa
PEr
a v
ost
è
■ Els diputats, al seu servei
Potser vostè és guia turístic, agent immobiliari o bé presta serveis d’un altre tipus? La directiva sobre serveis li permetrà treballar més fàcilment a l’estranger. Aquesta directiva, molt controvertida al principi, probablement mai hauria vist la llum sense la mediació del Parlament Europeu. Efectivament, els diputats han sabut trobar un equilibri entre interessos nacionals divergents, entre drets dels prestadors de serveis i dels consumidors, entre les necessitats dels treballadors i les de les empreses.
Els diputats prenen la iniciativa
Quan el Parlament considera que una proposta de llei no és bona i no es pot millorar, té poder per a rebutjar el text en el seu conjunt. És el que ha passat, per exemple, amb una directiva sobre la liberalització dels serveis portuaris i una altra relativa a les patents informàtiques.
A més, els diputats tenen un dret d’iniciativa política que els per-met suggerir a la Comissió que determinades propostes legisla-tives siguin sotmeses al Parlament. Fins i tot demanen regular-
ment a la Comissió i al Consell de Ministres el desenvolupament de polítiques existents, o l’inici de noves.
Per exemple, el Parlament ha sol•licitat a la Comissió que presen-ti un projecte de llei per a regular i facilitar els procediments rela-tius a les herències transnacionals, i també ha afavorit l’adopció d’un estatut europeu de les societats privades, amb la finalitat de promoure l’activitat de les petites i mitjanes empreses en altres estats membres. En tots dos casos, els diputats han esta-blert recomanacions detallades sobre la forma d’aplicar aquesta legislació.
vol que es tingui en compte la seva opinió?
Tal com mostren els exemples anteriors, les lleis europees inten-ten, bàsicament, facilitar la vida dels ciutadans en el si de la Unió i afavorir la igualtat d’oportunitats, drets i obligacions per a tots els europeus. També permeten fomentar l’intercanvi de béns i serveis, establint unes condicions de competència equivalents per a les empreses en tots els estats membres. Els ciutadans, en triar els seus eurodiputats cada cinc anys, participen en la defini-ció dels textos legislatius que els afecten directament.
Amb la reforma dels tractats, també s’ha previst que un milió de ciutadans pugui prendre la iniciativa de convidar la UE a propo-sar noves lleis.
EL P
arL
am
Ent
EUro
PEU
trE
Ba
LLa
PEr
a v
ost
è8
■ Un pressupost europeu ben gestionat
noves autopistes, platges més netes, investigació de nous medicaments, estudis a l’estranger...: tots gaudim d’una manera o d’una altra de les activitats finançades per la Unió Europea. Qui decideix sobre el marc dels programes i accions finançats en l’àmbit europeu? Ho fa el Parlament Europeu, d’acord amb els governs dels estats membres. a continuació s’exposen alguns exemples de les activitats que tenen el suport dels eurodiputats.
Cada any, sobre la base de propostes de la Comissió Europea, els eurodiputats negocien durant molts mesos amb el Consell de Ministres (representant dels estats membres de la UE), per fixar l’import dels ingressos i despeses de la Unió per a l’any següent. El pressupost que s’acorda per aquest sistema, respectant uns límits establerts per a diversos anys, és molt important, perquè determina el suport de la Unió Europea en cadascun dels seus camps d’activitat, per a garantir la solidaritat, un creixement econòmic sostenible i la cohesió social. El Parlament també té poder per a rebutjar el pressupost i exigir un nou projecte si considera que les seves prioritats no s’han tingut suficientment en compte.
■ Utilitzar els productes químics amb plena seguretat
Els productes químics són omnipresents en les nostres vides. Si bé no se’n qüestiona la utilitat, la seva seguretat per a la salut o per al medi ambient no està tan clara. Per això, la Unió Europea ha aprovat una normativa anomenada «REACH», di-rigida a reavaluar milers de productes químics en circulació, amb la finalitat de retirar-ne del mercat els més perillosos. Gràcies a la tenacitat dels diputats, s’ha insistit en el desen-volupament de noves substàncies menys nocives, limitant, a més, tant com sigui possible les proves amb animals.
Per a més informació, «Com funciona la codecisió?», pàgina 35.
9
Promoure el desenvolupament econòmic sostenible...
Una gran part dels diners comunitaris serveixen per a incremen-tar el desenvolupament econòmic i reduir la disparitat entre les diferents regions d’Europa: construcció d’autopistes o de vies fèrries que comuniquin els estats membres, ajuda a les petites empreses, projectes d’investigació i innovació tecnològica (per exemple, per a desenvolupar les energies renovables), etc.
L’agricultura, que és l’única política plenament gestionada en l’àmbit europeu, també consumeix una part important del pres-supost. No obstant això, altres sectors adquireixen un relleu crei-xent amb el suport del Parlament Europeu, com ara la preser-vació del medi ambient, en particular a través de la creació de
parcs naturals regionals, la conservació d’espècies protegides, la gestió dels recursos hídrics i la lluita contra el canvi climàtic, entre altres mesures.
Una part del pressupost comunitari serveix també per a finançar el desenvolupament econòmic en el món i l’ajuda humanitària destinada a socórrer els països víctimes de catàstrofes naturals i altres situacions de crisi.
...i l’interès dels ciutadans i consumidors
És més eficaç lluitar tots junts contra epidèmies com la sida i la grip aviària, que no coneixen fronteres. La UE, empesa pel seu Parlament, és cada vegada més activa en l’àmbit de la salut pú-blica; també finança nombrosos projectes d’investigació per a nous medicaments.
Aquests últims anys els diputats han utilitzat tot el seu poder per a augmentar el nombre de programes de promoció de la diver-sitat cultural europea, que tracten de fomentar la circulació dels productes i obres artístics i culturals: cinema, música, pintura, fotografia, teatre...
invertir per al futur
El Parlament Europeu també pot influir sobre el marc financer plurianual que fixa els límits de la despesa per a cada categoria de política europea. Per exemple, en la negociació del marc pres-supostari que cobreix el període que va fins al 2013, els diputats han hagut de negociar durament amb els estats membres amb la finalitat d’obtenir finançament addicional per a alguns projec-tes importants des del punt de vista dels ciutadans.
Especialment significativa ha estat la intervenció del Parlament pel que fa al programa Erasmus, que permet cada any que més de 150.000 estudiants viatgin a una universitat estrangera, a les xarxes europees de transport o, en general, a tot allò relatiu a la investigació i la innovació.
Un
PrE
ssU
Post
EU
roPE
U B
En g
Esti
on
at10
11U
n PrEssU
Post EU
roPEU
BEn
gEstio
nat
on van els diners comunitaris?
«Marc financer de la UE, 2007-2013» (xifres arrodonides).
La UE com a actor mundial: accions exteriors, política
de desenvolupament, ajuda humanitària
49 Mrd EUR (6 %)
Ciutadania, llibertat, seguretat i justícia: protecció dels drets dels ciutadans, lliure circulació de les persones, cooperació policial i judicial, lluita antiterrorista11 Mrd EUR (1 %)
Conservació i gestió dels recursos naturals: agricultura, desenvolupament sostenible
i medi ambient 371 Mrd EUR (43 %)
Altres despeses, inclosa l’administració 51 Mrd EUR (6 %)
Creixement sostenible: desenvolupament econòmic regional, accions a favor del creixement, la competitivitat i l’ocupació 382 Mrd EUR (44 %)
Despeses verificades curosament
El Parlament Europeu, amb l’ajuda del Tribunal Europeu de Comp-tes, verifica permanentment que el pressupost es gestioni de ma-nera eficaç i vetlla per la lluita contra el frau.
Cada any, la Comissió Europea i altres institucions de la Unió han de demostrar que han utilitzat correctament els diners comunita-ris que s’han posat a la seva disposició: és el que s’anomena pro-cediment d’«aprovació de la gestió pressupostària». La Comissió ha de tenir en compte les recomanacions dels diputats.
Un
PrE
ssU
Post
EU
roPE
U B
En g
Esti
on
at13
■ Defensor de les llibertats i la democràcia
El Parlament, única institució de la Unió Europea esco-llida per sufragi, es pren molt seriosament el seu paper de guardià de les llibertats i la democràcia, tant a Europa com a la resta del món. La tasca dels eurodiputats con-sisteix bàsicament a representar els ciutadans en l’àmbit europeu i a transmetre el seu missatge als dirigents euro-peus i a les institucions de la Unió.
La Carta Europea dels Drets Fonamentals reuneix en un ma-teix text drets civils, polítics, econòmics i socials proclamats an-teriorment en diferents documents nacionals, europeus i inter-nacionals. Redactada per una Convenció formada per diputats europeus i nacionals, es va proclamar solemnement a la Cimera Europea de Niça, al desembre del 2000. A Lisboa, al desembre del 2007, amb la signatura del nou tractat, els caps d’Estat i de Govern de la UE van acceptar atorgar-li valor jurídic vinculant, com ho havia demanat el Parlament Europeu. No obstant això, alguns estats membres, com per exemple el Regne Unit o Polò-nia, van obtenir quedar exempts d’aquesta obligació.
Els diputats fan referència a aquesta Carta cada vegada que es tracta de denunciar violacions manifestes dels drets humans a la Unió Europea, i situen així la dignitat de les persones al centre de la seva acció política.
En particular, el Parlament és molt sensible al principi de la tolerància i lluita aferrissadament contra totes les discrimina-cions, ja estiguin basades en el sexe, la raça, els orígens ètnics i socials, l’idioma, la religió, les opinions polítiques, una disca-pacitat, l’edat o l’orientació sexual. D’aquesta manera, aixeca la
■ D’on vénen els diners comunitaris?
El pressupost de la Unió Europea està finançat bàsicament per les contribucions dels estats membres, calculades en fun-ció de la seva riquesa nacional. També procedeix, d’una ban-da, de l’IVA recaptat a tota la UE sobre els béns i els serveis, i de l’altra, dels aranzels cobrats en les fronteres exteriors de la Unió sobre els productes industrials i agrícoles importats de tercers països. Per al futur, el Parlament Europeu advoca per un nou sistema de finançament que permeti un vincle directe entre la Unió i els contribuents europeus, sense augmentar per això els impostos.
12
■ Europa costa cara?
Tot just l’1% de la riquesa nacional de la Unió, és a dir, uns 235 euros per habitant, va a parar al pressupost anual de la UE, que puja a més de cent mil milions d’euros a l’any. És una xifra petita, sobretot si es compara amb les sumes que cor-responen als impostos nacionals. I no obstant això, aquests diners permeten finançar importants polítiques que bene-ficien els ciutadans. Pel que fa al Parlament Europeu, costa menys de tres euros a l’any a cadascun dels ciutadans de la UE.
Per a més informació: «Com s’aprova el pressupost de la UE?», pàgina 38.
15
veu contra el racisme i la xenofòbia, mai perd l’ocasió de recor-dar la necessitat de respectar les normes europees en matèria d’igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i exerceix tot el seu poder per a garantir els drets de les persones que pateixen una discapacitat.
■ Combatre l’explotació de les dones en totes les seves formes
El Parlament Europeu es troba, en molts casos, en l’origen dels esforços desplegats per combatre tots els tipus de violència contra les dones, lluitar contra el tràfic de persones amb fins d’explotació sexual i sostreure-les de la pobresa. També fa tot el possible per promoure la igualtat de gènere i ha treballat per a la creació de l’Institut Europeu encarregat de seguir els avanços en aquest àmbit. Gràcies a les seves resolucions, adoptades en sessió plenària, manté la pressió sobre els go-verns i les institucions de la UE, amb la finalitat de millorar la condició de les dones.
ropea. Aquest és el missatge constant en tots els afers tractats en aquest context, tant si són acords amb els Estats Units sobre la transferència d’informació personal relativa als passatgers ae-ris, la conservació de les dades telefòniques pels operadors o l’intercanvi d’informació bancària. Paral•lelament, el Parlament Europeu ha donat suport a la revisió de la directiva sobre el blanqueig de capitals, perquè també impedeixi el finançament del terrorisme.
El Parlament Europeu ha exercit un paper destacable en la crea-ció de la nova Agència Europea de Drets Fonamentals, amb seu a Viena, que s’encarrega de vetllar per l’aplicació d’aquests drets en els estats membres. De la mateixa manera, està en contacte estret amb el Supervisor Europeu de Protecció de Dades, el pa-per del qual és supervisar la protecció de les dades personals i la vida privada de les persones en tota la Unió.
respondre a les peticions dels ciutadans
Els ciutadans de la Unió Europea, o els residents en un Estat membre de la UE, tenen dret a presentar, a títol individual o col•lectiu, una petició davant del Parlament Europeu sobre un tema inscrit dintre del marc dels camps d’acció de la Unió Euro-pea i que l’afecti directament. Aquesta petició pot tractar d’una qüestió molt precisa, una reclamació o una observació relativa a l’aplicació del dret comunitari, o bé es pot sol•licitar al Parlament Europeu que adopti una posició sobre un tema concret.
Gran nombre de peticions posen de manifest dificultats en l’apli-cació de les directives comunitàries existents, en particular en els camps del medi ambient, la seguretat social, el reconeixement de les competències i en alguns aspectes del funcionament del mercat únic de la UE. Generalment, reflecteixen les dificultats amb què topen els ciutadans en tot el que es refereix a la relació entre la legislació comunitària i el dret nacional, o una interpre-tació errònia de les matèries en què s’aplica el dret comunitari. El Parlament contribueix a resoldre aquests problemes.
DEf
Enso
r D
E LE
s LL
iBEr
tats
i La
DEm
ocr
àci
a14
DEfEn
sor D
E LEs LLiBErtats i La
DEm
ocr
àcia
Protegir les llibertats en totes les circumstàncies
Els atemptats de setembre del 2001 als Estats Units i els de Ma-drid de març del 2004 i de Londres de juliol del 2005 han dut els estats membres a augmentar la seva cooperació en la lluita antiterrorista. Si bé el Parlament Europeu dóna suport als esfor-ços de coordinació en matèria policial i judicial, única garantia d’eficàcia contra aquestes amenaces sense fronteres, es nega, en canvi, que els drets dels ciutadans es ressentin per una polí-tica que dóna prioritat absoluta a la seguretat.
Per als diputats, la lluita antiterrorista ha de desenvolupar-se dins del respecte de les llibertats individuals si no volem córrer el risc que perillin els valors que fonamenten la democràcia eu-
17
■ Pròtesis de silicona: una legislació més rigorosa gràcies a les peticions
Dues peticions presentades al Parlament Europeu el 1998 invocaven els efectes negatius dels implants de mama de si-licona sobre la salut humana, per a sol•licitar-ne la prohibició immediata. Els debats i resolucions parlamentaris que se’n van derivar, com també un estudi encarregat pels diputats, han dut la Comissió Europea a aclarir i reforçar les disposi-cions relatives a la informació dels pacients, el seguiment i la vigilància. El 2003, una directiva va fer molt més rigorosos els controls de qualitat i seguretat necessaris perquè uns im-plants de mama es puguin comercialitzar a Europa.
regularment davant dels diputats, en les reunions de les comis-sions o en la sessió plenària, per defensar les seves polítiques, explicar les mesures que tenen previst adoptar o respondre les preguntes dels parlamentaris.
supervisar la comissió Europea
Ningú no pot esdevenir president de la Comissió sense l’acord del Parlament Europeu. Els diputats europeus entrevisten tam-bé els candidats a comissaris (proposats pels governs) a propò-sit de les seves competències i verifiquen que són adequats per al càrrec. Poden arribar a rebutjar els candidats que considerin inadequats (com va ser el cas el 2004).
El Parlament aprova la Comissió en el seu conjunt per mitjà d’un vot de confiança. També pot obligar-la a dimitir en bloc a través d’un vot de reprovació. La reprovació global dels comissaris (un procediment que necessita dos terços dels vots emesos, que re-presentin majoria absoluta dels diputats) es considera una «úl-tima opció» i mai ha tingut lloc fins ara. El 1999, la perspectiva d’una votació parlamentària de reprovació de la Comissió San-ter, a causa d’un presumpte frau, va provocar-ne la dimissió.
D’altra banda, el Parlament vigila de prop les activitats de la Co-missió, realitzant una anàlisi detallada de les disposicions con-tingudes en els seus informes sobre polítiques, legislació i pres-supost comunitaris. Els comissaris europeus han de presentar-se
DEf
Enso
r D
E LE
s LL
iBEr
tats
i La
DEm
ocr
àci
a16
DEfEn
sor D
E LEs LLiBErtats i La
DEm
ocr
àcia
■ El Defensor del Poble Europeu
El Parlament elegeix el Defensor del Poble Europeu, que s’en-carrega d’examinar els casos de «mala administració» de les institucions comunitàries denunciades pels ciutadans i les empreses, amb la finalitat d’arribar a una resolució dels litigis. Els eurodiputats també estableixen el reglament que regula l’estatut i les condiciones generals de l’exercici de les seves funcions. El Defensor del Poble Europeu té les seves oficines a les instal•lacions del Parlament Europeu.
vigilar els treballs del consell
La presidència del Consell es reuneix regularment amb els pre-sidents dels grups polítics del Parlament Europeu i és present a les sessions plenàries per exposar-hi el seu programa, donar compte dels resultats i debatre’ls amb els diputats. Així mateix, la presidència participa sovint a les reunions de les comissions parlamentàries. Al començament de cada cimera europea (o Consell Europeu), durant la qual els dirigents nacionals adopten les orientacions polítiques generals, el president del Parlament enuncia unes recomanacions estratègiques.
Els diputats poden, en la sessió plenària o per escrit, plantejar preguntes a la presidència del Consell de la UE sobre qualsevol tema; per exemple, la necessitat d’adoptar mesures urgents per a posar remei a violacions dels drets humans, de la democràcia o de l’estat de dret.
Adreça a la qual pot enviar les seves peticions: pàgina 48.
■ i l’euro?
Els diputats també vigilen la gestió de la moneda única de la Unió, l’euro, convidant el president del Banc Central Euro-peu (BCE) a explicar les seves polítiques davant la Comissió d’Afers Econòmics i Monetaris del Parlament. El nomenament del president del BCE i dels altres membres del directori del banc ha de ser aprovat pel Parlament.
19
■ El Parlament Europeu al món
El Parlament Europeu fa sentir cada vegada més la seva influència en la política exterior de la UE. Es requereix la seva aprovació quan nous països desitgen entrar en la Unió Europea, i la major part dels acords internacio-nals obtinguts per la UE han de ser aprovats pels euro-diputats. Hi ha assemblees parlamentàries paritàries que permeten als diputats mantenir vincles estrets amb els legisladors de tot el món. L’hemicicle del Parlament Eu-ropeu constitueix una important tribuna per als dirigents internacionals i altres personalitats.
Un paper fonamental en l’ampliació de la Unió Europea
La Unió Europea no pot acceptar nous estats membres sense el dictamen de conformitat del Parlament Europeu. Si bé les nego-ciacions amb els països candidats i les dates d’adhesió són com-petència del Consell i de la Comissió, els eurodiputats són els encarregats de supervisar el procediment fins al dia de l’adhesió, amb la finalitat de verificar que se’n compleixen totes les condi-cions. Abans que un país pugui esdevenir membre, els diputats han de dictaminar si respecta els criteris estrictes imposats per la Unió Europea.
cooperar estretament amb els parlaments nacionals
Finalment, el Parlament Europeu participa en l’establiment i el manteniment de vincles estrets amb els parlaments nacionals de la Unió Europea. La finalitat d’aquesta cooperació interparla-mentària és, essencialment, reforçar la dimensió parlamentària de la UE accentuant el control democràtic i la responsabilitat de les decisions en l’àmbit comunitari. Garanteix major transparèn-cia i obertura per al procés de presa de decisions. També millora la legitimitat democràtica, la qualitat i l’eficàcia del procés legis-latiu de la Unió Europea. La reforma dels Tractats preveu una major implicació dels parla-ments nacionals en el procés institucional.
DEf
Enso
r D
E LE
s LL
iBEr
tats
i La
DEm
ocr
àci
a18
21
La política exterior de la UE, seguida de prop pels diputats
El Consell de Ministres consulta el Parlament sobre les decisions importants en matèria de política exterior. Els diputats poden qüestionar les seves polítiques i emetre recomanacions. L’Alt Representant de la Política Exterior i de Seguretat Comuna de la Unió és convidat amb regularitat als plens, amb la finalitat de retre comptes de les activitats de la UE al món. Pel que fa a les polítiques de desenvolupament, els diputats europeus ator-guen prioritat a la lluita contra la pobresa i a la promoció de les pràctiques de «bon govern», la democràcia i els drets humans.
El Parlament Europeu s’esforça contínuament per establir vin-cles polítics, econòmics i culturals amb altres parlaments del món. Per exemple, participa en diverses assemblees parlamen-tàries paritàries: l’Assemblea Parlamentària Paritària Àfrica, Carib i Pacífic UE (ACP UE), l’Assemblea Parlamentària Euromediterrània (APEM), que reuneix, entre d’altres, representants de l’Autoritat Palestina i d’Israel, i l’Assemblea Eurollatinoamericana (EURO-LAT).
■ La UE, de sis a vint-i-set membres
Març del 1957 Alemanya Occidental, Bèlgica, França, Itàlia, Luxemburg i Països Baixos.
Gener del 1973 Dinamarca, Irlanda i Regne Unit.
Gener del 1981 Grècia.
Gener del 1986 Espanya i Portugal.
Novembre del 1990
Reunificació d’Alemanya, integració de l’antiga RDA.
Gener del 1995 Àustria, Finlàndia i Suècia.
Maig del 2004 Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Hongria, Letònia, Lituània, Malta, Polònia, República Txeca i Xipre.
Gener del 2007 Bulgària i Romania.
EL P
arL
am
Ent
EUro
PEU
aL
mó
n20
no hi ha acords internacionals sense el Parlament Europeu
El vistiplau dels diputats també és necessari per a la major part dels acords internacionals que signa la Unió Europea. Per exem-ple, una sèrie de protocols financers amb tercers països han estat rebutjats pel Parlament en nom de la defensa dels drets humans. A més, els diputats formulen recomanacions a la Co-missió Europea pel que fa a les negociacions comercials desen-volupades dins del marc de l’Organització Mundial de Comerç (OMC) i exerceixen tota la seva influència quan es tracta d’apro-var-ne els resultats.
DE
MO
CR
ÀC
IA
EL ParLa
mEn
t EUro
PEU a
L mó
n
Els dirigents de tot el món visiten el Parlament
El Parlament Europeu convida regularment els caps d’Estat, pri-mers ministres i altres personalitats importants de tot el món a dirigir-se als diputats en sessió plenària. Entre les personalitats rebudes al Parlament Europeu en els últims anys, es poden ci-tar el president ucraïnès Víktor Iúixtxenko, el president bolivià Evo Morales, la presidenta de Libèria Ellen Sirleaf Johnson, el president pakistanès Pervaiz Musharraf, el president de l’Auto-ritat Palestina Mahmud Abbàs, el primer ministre libanès Fuad Siniora, la presidenta filipina Gloria Macapagal Arroyo, l’emir de Qatar i el president de Geòrgia Mikhaïl Saakaixvili.
EL P
arL
am
Ent
EUro
PEU
aL
mó
n22
■ Primer de tot, els drets humans
a Europa i a tot el món, el Parlament Europeu treballa a favor dels drets humans, les llibertats i la democràcia. En-via observadors a tots els racons del planeta per vetllar pel bon desenvolupament de les eleccions polítiques. Els diputats vigilen que els acords econòmics i comercials sig- nats per la UE amb tercers països respectin els drets hu-mans, i atorguen cada any el Premi sàkharov a persones que lluiten per la llibertat de consciència.
El Parlament vetlla perquè les qüestions relatives als drets humans figurin al capdavant de les preocupacions europees. Adopta iniciatives específiques en camps com la prevenció de la tortura, la protecció de les minories, la prevenció de conflic-tes, la promoció dels drets de la dona i dels infants i la protec-ció dels militants que defensen els drets humans. El Parlament Europeu sosté activament la creació i el treball de tribunals in-ternacionals, com el Tribunal Penal Internacional o els tribunals específicament creats per a jutjar els autors de crims de guerra a l’antiga Iugoslàvia i a Rwanda.
23
25
Denunciar les violacions dels drets humans
En cada ple a Estrasburg, els eurodiputats passen revista a la si-tuació dels drets humans en les diferents regions del món. El Parlament aprova regularment resolucions en les quals convida les institucions europees o els governs a adoptar mesures im-mediates per a eradicar les violacions dels drets fonamentals.
Cada any, el Parlament Europeu publica un informe sobre la situació dels drets humans al món. En aquests informes, per exemple, ha denunciat el genocidi de Darfur, les violacions de les llibertats a la Xina i els crims comesos a Txetxènia.
garantir eleccions democràtiques
Grups de diputats europeus viatgen regularment a tercers paï-sos dintre del marc de missions d’observació electoral. Vigilen el desenvolupament de l’escrutini en el seu conjunt i avisen les autoritats i la comunitat internacional sobre els possibles atemptats contra els drets dels ciutadans. Per exemple, els eurodiputats han participat en missions d’observació electoral a Ucraïna, la República Democràtica del Congo, Libèria i els Ter-ritoris Palestins.
garantir un lloc als drets humans en els acords internacionals
El Parlament Europeu té poder per a negar-se a emetre un dic-tamen de conformitat —necessari per a celebrar acords im-portants amb tercers països— si observa violacions dels drets humans i dels principis democràtics. També exigeix un respecte estricte de les clàusules relatives als drets humans que s’inclouen sistemàticament en aquest tipus d’acords i que en preveuen la resolució en casos extrems.
■ El Parlament Europeu s’oposa fermament a la pena de mort
El Parlament Europeu condemna la pena de mort en tots els casos i en totes les circumstàncies. Els seus membres han advocat, en diferents ocasions, per una moratòria mundial i incondicional per a les execucions, que haurà d’establir-se mitjançant una resolució de l’ONU. El Parlament estima que aquesta mesura contribuiria a millorar la dignitat humana i el desenvolupament progressiu dels drets humans. Per exem-ple, el PE va desaprovar el veredicte del tribunal libi que havia condemnat a la pena capital cinc infermeres búlgares i un metge palestí.
24Pr
imEr
DE
tot,
ELs
DrE
ts H
Um
an
s PrimEr D
E tot, ELs D
rEts HU
ma
ns
DR
ET
S
HU
MA
NS
El Premi sàkharov per la llibertat de consciència
El Premi Sàkharov per la llibertat de consciència, que deu el seu nom al científic i dissident polític rus Andrei Sàkharov, ret ho-menatge a les persones i organitzacions que defensen els drets humans, la democràcia i la llibertat d’expressió i lluiten contra la intolerància i l’opressió a tot el món.
Aquest premi, creat el 1988, és atorgat cada any pel Parlament Europeu en una sessió solemne que se celebra a Estrasburg. Si el calendari del Parlament ho permet, el premi es lliura un dia tan proper com sigui possible al 10 de desembre, data de la signa-tura de la Declaració Universal de Drets Humans de les Nacions Unides, el 1948.
Entre les personalitats que han rebut el premi, es poden citar Nelson Mandela (Sud-àfrica), Alexander Dubček (Txecoslovà-quia), les «Madres de la Plaza de Mayo» (Argentina), Wei Jingsheng (Xina), Ibrahim Rugova (Kosovo), l’Organització de les Nacions Unides i el seu exsecretari general Kofi Annan.
26Pr
imEr
DE
tot,
ELs
DrE
ts H
Um
an
s27
■ Els engranatges del Parlament Europeu
La vida i el treball del Parlament Europeu segueixen el ritme d’un calendari dividit en setmanes de colors: rosa, vermell, blau, turquesa, etc. cadascuna correspon a una etapa de l’activitat parlamentària. Perquè tot es desen-volupi correctament, cal una organització i un suport ad-ministratiu. La màquina està ben preparada, cada cosa al seu lloc, sense deixar res a l’atzar.
setmanes «roses» per a les comissions parlamentàries
El Parlament Europeu té vint comissions parlamentàries perma-nents, especialitzades per temes, com ara medi ambient, trans-ports, indústria o pressupost. Aquestes comissions són repre-sentatives de les tendències polítiques de l’assemblea i tenen un nombre variable de diputats. S’encarreguen de preparar el treball del ple.
En les reunions de les comissions, els eurodiputats discuteixen i voten esmenes i informes que expressen la seva opinió sobre les propostes de llei o sobre el projecte de pressupost de la UE per a l’any següent. També elaboren «informes de pròpia iniciativa» en què es recomana a la Comissió Europea o als governs dels estats membres que actuïn en un àmbit concret.
29
setmanes «vermelles» per al ple
El ple és el moment àlgid de la vida parlamentària. Reuneix tots els eurodiputats en l’hemicicle a Estrasburg i, per a sessi-ons addicionals més breus, a Brussel•les. S’hi debaten de nou els informes aprovats en les comissions, s’esmenen, si s’escau, i finalment es voten. A partir d’aquest moment, reflecteixen la posició oficial del Parlament Europeu.
A més dels informes, els eurodiputats també aproven «resoluci-ons» o debaten directament amb representants de la Comissió Europea i del Consell sobre temes d’actualitat. Reben la visita de caps d’Estat i de personalitats de tot el món.
setmanes «blaves» per als grups polítics
Els eurodiputats s’agrupen en funció de la seva afinitat política i no de la seva nacionalitat. Per a crear un grup polític, és necessari reunir un nombre mínim de diputats procedents de diferents es-tats membres, condició que no impedeix que puguin estar repre-
sentades totes les tendèn-cies. Els parlamentaris que no pertanyen a cap grup es consideren «no inscrits».
En les «setmanes de grups», que solen ser les anteriors als plens, cada grup polític coordina i formula les posi-cions que defensarà posteri-orment davant l’assemblea en cadascun dels punts de l’ordre del dia.
setmanes «turquesa»: els diputats en les seves circumscripcions o en una missió
Cada any es reserven unes quantes setmanes perquè els eurodi-putats puguin anar a la seva circumscripció d’origen, per a exer-cir-hi les seves funcions locals i reunir-se amb els electors, o bé perquè viatgin en missió a altres parts del món. En aquestes set-manes no es planifiquen reunions a Brussel•les ni a Estrasburg.
1234567
1234567
1234567
1234567
01 02 03
04 05 06
07 08 09
10 11 12
1 2 3 4 5 5 6 7 8 9 9 10 11 12 13 14
22 23 24 25 26 2718 19 20 21 2214 15 16 17 18
27 28 29 30 31 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40
49 50 51 52 144 45 46 47 4840 41 42 43 44
89
1011121314
10111213141516
21222324252627
9101112131415
15161718192021
6789
101112
24252627282930
2526272829
11121314151617
12
789
10111213
56789
1011
1
23242526272829
1234567
22232425262728
20212223242526
3456789
789
10111213
21222324252627
123
24252627282930
14151617181920
25262728293031
17181920212223
15161718192021
1234567
10111213141516
2728293031
13141516171819
2930
89
1011121314
789
10111213
16171819202122
2345678
262728293031
282930
12131415161718
14151617181920
3456789
18192021222324
28293031
14151617181920
12
19202122232425
17181920212223
456789
10
123456
31
123456
1234
30
123456
21222324252627
28293031
123
456789
10
11121314151617
18192021222324
12345
22232425262728
293031
ELs
Eng
ra
nat
gEs
DEL
Pa
rLa
mEn
t EU
roPE
U28
SE
TM
AN
ES
ELs Eng
ra
natg
Es DEL Pa
rLam
Ent EU
roPEU
■ Vaixells escombraries, CIA, vaques boges: els diputats investiguen
El Parlament també pot crear, en cas de necessitat, comissions temporals o comissions d’investigació. Per exemple, després del naufragi del petrolier Prestige, els diputats van constituir, el 2003, una comissió per analitzar la manera de reforçar la seguretat marítima. El 2006, una comissió va examinar les ac-tivitats de la CIA a Europa després que la premsa revelés que els serveis secrets nord-americans havien traslladat i detingut il•legalment en països europeus presumptes terroristes. Deu anys abans, una comissió d’investigació es va encarregar de verificar si la Comissió i els governs havien gestionat bé l’epi-dèmia de les «vaques boges».
■ Quina llengua parla?
El Parlament disposa d’un servei d’interpretació totalment multilingüe per a tots els plens i altres reunions, en què els diputats poden expressar-se en qualsevol llengua oficial. Els intèrprets tradueixen de forma simultània tot el que diuen els diputats. D’altra banda, gràcies als traductors, els documents de treball del Parlament estan disponibles en tots els idiomes oficials de la Unió Europea. Així es reflecteix i es valora la di-versitat cultural de la Unió Europea, al mateix temps que es fan accessibles als ciutadans els treballs dels diputats.
Qui fa cada cosa al Parlament Europeu?
El president del Parlament Europeu és elegit per dos anys i mig pels eurodiputats i exerceix un paper clau: dirigeix el conjunt de les activitats de l’assemblea, presideix els plens i signa el pres-supost i les lleis aprovades conjuntament amb el Consell. És el representant del Parlament a l’exterior i en les seves relacions amb altres institucions de la Unió. Els parlamentaris elegeixen també catorze vicepresidents, cadascun amb una competència específica.
La Conferència de Presidents reuneix al voltant del president del Parlament els presidents de cada grup polític. Organitza i programa els treballs del Parlament: per exemple, el calendari i els ordres del dia dels plens, o la composició de les comissions i les delegacions.
La Mesa és l’òrgan encarregat de resoldre les qüestions admi-nistratives, de personal i d’organització del Parlament. Està for-mada pel president del Parlament Europeu, els vicepresidents i els qüestors triats per l’assemblea. La Mesa també és competent per al pressupost del Parlament.
Hi ha una gran administració al servei dels eurodiputats i del Parlament. La Secretaria General té la missió de coordinar els tre-balls legislatius i d’organitzar els plens i altres reunions. Compta amb gairebé cinc mil persones —de les quals un terç són tra-ductors i intèrprets— que treballen a Brussel•les, Luxemburg, Estrasburg i a les oficines d’informació. Si hi afegim el personal dels grups polítics, en total són unes sis mil persones les que fan funcionar la «màquina» parlamentària.
■ A prop seu
Brussel•les, Luxemburg i Estrasburg són els llocs de treball del Parlament Europeu, però tothom pot seguir-ne les acti-vitats sense moure’s de casa! còmodament assegut davant del seu ordinador, podrà assistir a un ple, consultar els do-cuments i els comunicats de premsa o fer preguntes en lí-nia sobre temes europeus. a totes les capitals de la Unió hi ha oficines d’informació al seu servei.
La web: una finestra oberta al Parlament
La seva adreça és fàcil de recordar — www.europarl.europa.eu — i tothom pot trobar en qualsevol de les llengües oficials molta informació interessant: la pàgina web del Parlament Eu-ropeu té un menú força extens. Si desitgem informar-nos sobre els últims treballs parlamentaris, seguir en directe els debats i les votacions en el ple, conèixer millor els diputats europeus i la seva feina, presentar una petició o simplement informar-nos sobre el funcionament de la institució que representa prop de
ELs
Eng
ra
nat
gEs
DEL
Pa
rLa
mEn
t EU
roPE
U30
31
IN
TE
RN
ET
33
500 milions de ciutadans, la web ens donarà una resposta.
Perquè la seva activitat sigui coneguda i compresa pel públic, el Parlament permet que els ciutadans puguin accedir als diferents documents a través del registre en línia. I també estan disponi-bles els arxius històrics.
si vol fer una pregunta, pot enviar-la per correu electrònic a la bústia del Parlament
La web és molt completa, però de vegades és difícil orientar-se en el «laberint» comunitari. El Parlament Europeu disposa d’una bústia que es pot utilitzar per a enviar preguntes, sol•licitar infor-mació o presentar propostes sobre àmbits d’activitat de la Unió Europea. Cada any, el Parlament respon prop de cinc mil missat-ges dels ciutadans.
informats com els periodistes
Els mitjans de comunicació són un instrument important per a acostar els ciutadans a les institucions que els representen. El Parlament disposa d’un servei de premsa que informa els peri-odistes sobre els debats parlamentaris del dia i els resultats de les votacions. Aquesta informació està disponible per al públic en temps real en la web multilingüe. Els periodistes també po-den disposar de suport logístic i tècnic i de material audiovisual (fotografies, vídeos, arxius d’àudio, etc.). El Servei de Premsa orga-nitza conferències de premsa i seminaris sobre temes d’actualitat europea.
visitar el Parlament
Potser ha trobat molta informació sobre el Parlament Europeu a Internet, però li agradaria veure en la pràctica com treballa i què fa per vostè? Igual que prop de 250.000 persones cada any, vostè té la possibilitat de visitar en grup o individualment les seus d’Estrasburg, Brussel•les o Luxemburg, per assistir als plens i conèixer els seus diputats. Només ha de posar-se en contac-te amb la Unitat de Visites i Seminaris, que organitza durant tot l’any visites guiades en tots els idiomes oficials de la Unió Euro-pea, per a tenir una perspectiva del funcionament i del paper del Parlament i trobar una resposta a totes les seves preguntes.
Les oficines d’informació al servei dels ciutadans
A totes les capitals i en algunes grans ciutats de la Unió Euro-pea hi ha oficines d’informació del Parlament Europeu, que ser-veixen per a facilitar el contacte directe entre els ciutadans i la institució que els representa. A Espanya hi ha dues oficines del Parlament Europeu, una a Madrid i una altra a Barcelona.
Les oficines d’informació distribueixen publicacions i altres ma-terials (DVD, CD Rom, etc.), realitzen campanyes d’informació sobre diferents qüestions europees i organitzen visites als llocs de treball del Parlament, especialment per a alumnes d’escoles i estudiants universitaris , entre d’altres.
Les oficines d’informació també organitzen fòrums en què euro-diputats, autoritats locals, ciutadans i representants de diferents categories socioprofessionals debaten sobre els grans temes relatius al futur d’Europa. També se celebren trobades entre par-lamentaris i autoritats nacionals, la premsa i el públic.
a Pro
P sEU32
a P
roP
sEU
Oficina a Madrid Oficina a BarcelonaPaseo de la Castellana, 46 Passeig de Gràcia, 90E-28046 Madrid E-08008 BarcelonaTel.: 91 436 47 47 Tel.: 93 272 20 [email protected] [email protected]
Posi’s en contacte amb els seus diputats
El Parlament és, primer de tot, els seus diputats. Ells són els que, gràcies al mandat dels ciutadans a les eleccions europees, voten les lleis i adopten iniciatives polítiques que tenen repercussions en la nostra vida quotidiana o inspiren la política europea relati-va a les grans qüestions internacionals.
El nom, l’adreça, el número de telèfon i l’adreça de correu elec-trònic de cada diputat europeu figuren en les fitxes personals disponibles en la web, a l’apartat «Els seus diputats». També hi trobarà els currículums, la circumscripció electoral i el grup po-lític de cada diputat, la seva funció i els treballs que ha realitzat en el si del Parlament.
Les adreces del Servei del Correu del Ciutadà, de la Unitat de Visi-tes i Seminaris i de les oficines d’informació es troben a les pàgines 48-51.
■ Debats per a acostar els ciutadans a la Unió Europea
Dintre del marc del «període de reflexió» posterior als resul-tats negatius dels referèndums a França i als Països Baixos sobre el projecte de Constitució Europea, el Parlament ha preconitzat una sèrie d’iniciatives per superar el buit que se-para les institucions de la UE de l’opinió pública. Per exem-ple, els diputats han proposat conferències i reunions d’àm-bit nacional i local —fòrums ciutadans i parlamentaris— per a fer avançar el debat sobre el futur d’Europa, centrant la discussió sobre temes d’interès comú.
35
■ Competències legislatives del Parlament Europeu: Com funciona la codecisió?En el procediment legislatiu ordinari, dit de «codecisió», el Parlament Europeu i el Consell de Ministres aproven de manera conjunta els textos legislatius proposats per la Comissió. L’acord final del Parlament Europeu és, per tant, imprescindible.
La codecisió s’aplica actualment a dos terços de la legislació comunitària, principalment pel que fa al medi ambient, els transports, la protecció dels consumidors, el mercat interior, la lliure circulació dels treballadors i els programes d’educació, sanitat i cultura. La reforma institucional ha estès la codecisió a la majoria de les polítiques.
El procediment de codecisió té tres fases. En les seves grans línies es desenvolupa de la forma següent:
La Comissió Europea presenta al Parlament Europeu i al Consell una proposta de llei.
En primera lectura (primera etapa d’anàlisi del text pels diputats), el Parlament aprova o no es-menes (modificacions) a la proposta de la Comissió. Si el Parlament no aporta modificacions i si, a continuació, el Consell accepta també la proposta de la Comissió, s’adopta la proposta legisla-tiva. El mateix passa quan el Consell accepta les modificacions del Parlament. D’aquesta manera pot entrar en vigor la nova llei.
Si el Consell no aprova totes les esmenes dels diputats, sotmet al Parlament una proposta de text alternatiu: es tracta de la posició comuna dels estats membres. Després, el Parlament torna a ocupar-se del text en segona lectura. L’itinerari legislatiu acaba si els diputats aproven el punt de vista del Consell o si rebutgen la posició comuna.
Si, al contrari, els diputats proposen esmenes a la posició comuna, llavors cal buscar un consens durant una tercera lectura. Aquesta tasca és a càrrec d’un comitè especial, anomenat «de conci-liació», que agrupa els representants d’ambdues institucions. La Comissió Europea també parti-cipa al llarg de tot aquest exercici. El consens permet que el projecte es converteixi en llei. Si no hi ha consens, no hi ha llei.
a P
roP
sEU
34
36
Primera lectura
La ➊ Comissió presenta un text legislatiu al ➋ Parlament i al ➌ Consell simultàniament.El Parlament aprova les ➍ esmenes i les sotmet al Consell.El Consell està d’acord amb el resultat de la primera lectura al Parlament.
➎ S’aprova el text legislatiu.
segona lectura
El ➊ Consell no accepta la decisió del Parlament i determina una ➋ posició comuna. El ➌ Parlament aprova la posició co-muna o no es pronuncia: ➍ s’aprova el text legislatiu d’acord amb la posició comuna. El Parlament confirma les esmenes que no han passat a la posició comuna. O bé el ➎ Consell les aprova:
➏ s’aprova el text legislatiu. O bé el ➎ Consell no les aprova: ha de convocar-se el Comitè de Conciliació (27 membres del Parlament i 27 membres del Consell) per buscar un acord entre les diferents posicions. El Parlament rebutja la posició comuna per majoria absoluta dels seus membres: es rebutja el text le-gislatiu.
tercera lectura
El Comitè de Conciliació aprova un ➋ text conjunt basat so-bre la posició comuna i sobre les esmenes del PE en segona lectura. Si el Consell i el ➌ Parlament ho aproven, el ➍ text legislatiu és adoptat. Si el Comitè de Conciliació no arriba a un text conjunt, la proposta no s’adopta ➎.
Lex
Lex
Lex
Lex
Lex
a
a
a
ab
ab
a
abccom
PEtè
nci
Es L
Egis
Lati
vEs
DEL
Pa
rLa
mEn
t EU
roPE
U: c
om
fU
nci
on
a L
a c
oD
Ecis
ió?
altres procediments legislatius
En el procediment de consulta, el Parlament ha de donar simplement la seva opinió sobre la proposta legislativa abans que l’aprovi el Consell. Aquest procediment s’aplica en particular a camps com la competència, les qüestions fiscals i la revisió dels tractats.
En alguns temes, el Parlament Europeu pot haver d’emetre un dictamen de conformitat. Es tracta d’un dret de veto que el Parlament pot exercir en el camp de la ratificació de determinats acords negociats per la Unió Europea, com, per exemple, per a les ampliacions de la UE.
37co
mPEtèn
ciEs LEgisLativ
Es DEL Pa
rLam
Ent EU
roPEU
: com
fUn
cion
a La
coD
Ecisió?
■ Com s’aprova el pressupost de la UE?
Cada any, a la primavera, la Comissió Europea sotmet un avantprojecte de pressupost per a l’any següent. El Consell de Ministres, que representa els estats membres, procedeix a una primera vota-ció sobre aquest avantprojecte durant l’estiu, i després el Parlament Europeu ha de pronunciar-se en primera lectura al començament de la tardor.
La segona lectura té lloc al Consell i després al Parlament, per posar d’acord els representants dels governs i els dels ciutadans. Actualment el pressupost distingeix les «despeses obligatòries», de-rivades directament dels tractats i reglaments comunitaris, que consisteixen bàsicament en les despeses agrícoles, de les «despeses no obligatòries», que n’inclouen totes les altres (desenvolupa-ment regional, política social, investigació, cultura, formació, medi ambient, accions exteriors...).
Els diputats tenen l’última paraula sobre les despeses no obligatòries, i el Consell, sobre les des-peses obligatòries. El Parlament també té poder per a rebutjar el pressupost, si considera que no correspon a les necessitats de la Unió. En aquest cas, ha de començar de nou tot el procediment pressupostari.
38
COMISSIÓ ■ Avantprojecte de pressupost a l’abril-maig (APP)CONSELL ■Projecte de pressupost al juliol (majoria qualificada)
PARLAMENT ■Primera lectura del projecte de pressupost a l’octubreEsmenes a les despeses no obligatòries Propostes de modificació de les despeses obligatòries
CONSELL Segona lectura de les esmenes / modificacionsSÍ NO SÍ NO
Majoria qualificada Majoria qualificada
PARLAMENT Segona lectura de les despeses no obligatòries al desembreSÍ NO
El Consell decideix
Import i comentaris votats
Primera lectura / nou import (majoria dels membres + 3/5 dels vots)
Majoria dels diputats / majoria dels 2/3 dels vots: pot rebutjar el pressupost
39
■ Paraules clau de la Unió Europea
Banc central Europeu (BcE)
Inaugurat el 30 de juny de 1998 a Frankfurt, el Banc Central Europeu (BCE) s’encarrega de dirigir la política monetària en els països membres de la zona de l’euro. Des de l’1 de gener de 1999, la seva principal tasca és mantenir l’estabilitat dels preus en la zona de l’euro i executar la política monetària europea definida pel Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC). El BCE actua amb total autonomia.
Banc Europeu d’inversions (BEi)
El Banc Europeu d’Inversions, amb base a Luxemburg, té la missió de contribuir a la cohesió econòmica, social i territorial mitjançant un desenvolupament equilibrat del territori comunitari. El Banc finança a llarg termini la realització de projectes concrets, la viabilitat econòmica dels quals, tècnica, mediambiental i financera, està garantida. Fora de la Unió, el BEI dóna suport a les estratègies de preadhesió dels països candidats i dels Balcans Occidentals. També aplica la part financera dels acords celebrats dins del marc de les polítiques europees d’ajuda i de cooperació al desenvolupament.
cabal comunitari
Aquesta expressió abraça els drets i obligacions compartits pel conjunt dels països de la Unió Europea. El cabal comunitari inclou la legislació i els tractats europeus, les declaracions i reso-lucions, els acords internacionals en matèries comunitàries i la jurisprudència del Tribunal de Justícia. També hi formen part les disposicions aprovades pels governs de la Unió en els àmbits de Justícia i Afers Interiors, i de Política Exterior i de Seguretat Comuna. Els països candidats han d’acceptar aquest cabal comunitari abans d’ingressar a la Unió i traslladar a continuació la legis-lació comunitària a la seva legislació nacional.
El tractat de Lisboa, un cop ratificat, reforçarà els poders pressupostaris del Parlament Europeu i introduirà canvis en l’aprovació del pressupost.
4041
comissió Europea
La Comissió Europea encarna i defensa els interessos generals de la Unió Europea. Té dret d’ini-ciativa gairebé exclusiu pel que fa als actes legislatius. Dintre del marc de les polítiques comuni-tàries, prepara i posa en pràctica els actes legislatius aprovats pel Consell i el Parlament Europeu. La Comissió té, a més, poders d’execució, gestió i control. S’encarrega de programar i aplicar les polítiques comunes, executa el pressupost i administra els programes comunitaris. Com a «guar-diana dels tractats», vetlla també per l’aplicació de la legislació europea.
La Comissió és nomenada pel Consell per majoria qualificada per a un període de cinc anys, d’acord amb els estats membres. Està sotmesa a un vot d’investidura del Parlament Europeu, davant del qual respon.
comitè Econòmic i social Europeu
El Comitè Econòmic i Social Europeu (CESSE), creat pels Tractats de Roma (1957), és una as-semblea consultiva que representa els diferents grups d’interès econòmics i socials. En alguns camps, com ara en política d’ocupació, política social, educació, salut pública, protecció dels consumidors, cohesió econòmica i social, el Tractat preveu l’obligatorietat de la consulta al CES-SE abans que el Consell o la Comissió puguin prendre una decisió. El Comitè està format per 344 membres proposats pels governs nacionals i nomenats pel Consell de la Unió Europea per períodes de quatre anys renovables.
comitè de les regions
El Comitè de les Regions (CdR), que va entrar en funcionament el 1994, és l’assemblea política on s’escolta la veu de les entitats territorials. Els tractats obliguen la Comissió i el Consell a consultar amb el Comitè de les Regions tota proposta formulada dintre d’un àmbit que tingui repercussi-ons locals o regionals: cohesió econòmica i social, xarxes d’infraestructures transeuropees, sani-tat, educació i cultura, política d’ocupació, medi ambient, transports... El Comitè està format per 344 membres, generalment representants polítics regionals o alcaldes, nomenats per a quatre anys pel Consell a proposta dels estats membres.
consell de la Unió Europea
El Consell de la Unió Europea (Consell de Ministres o Consell) exerceix, juntament amb el Par-lament, les funcions legislatives i pressupostàries. A més, és la principal instància decisòria en matèria de política exterior i de seguretat comuna (PESC), com també de coordinació de les polítiques econòmiques. En les seves reunions participen els ministres dels estats membres, i, per tant, n’és la institució de representació.
El Consell es pot reunir en nou formacions diferents, en les quals participen els ministres com-petents dels estats membres: Afers Generals i Relacions Exteriors, Afers Econòmics i Financers, Ocupació, Política Social, Salut i Consumidors, Competitivitat, Cooperació en els àmbits de la Justícia i dels Afers d’Interior (JAI), Transports, Telecomunicacions i Energia, Agricultura i Pesca, Medi Ambient, Educació, Joventut i Cultura. El Consell té la seu a Brussel•les, però es reuneix també a Luxemburg.
consell Europeu
El nom de Consell Europeu designa actualment les reunions regulars dels caps d’Estat o de Govern dels estats membres de la Unió Europea. El seu paper consisteix a donar a la Unió Euro-pea els impulsos necessaris per al seu desenvolupament i definir-ne les orientacions i prioritats polítiques generals. No exerceix cap funció legislativa i les seves decisions es prenen per con-sens. Es reuneix almenys dues vegades a l’any. Totes les reunions del Consell Europeu tenen lloc normalment a Brussel•les.
criteris d’adhesió (criteris de copenhaguen)
El país que presenta la seva candidatura d’adhesió a la Unió Europea ha de complir les condici-ons que imposa el Tractat de la UE. En aquest context, en el Consell Europeu de Copenhaguen, el 1993, es van posar de manifest uns criteris que, posteriorment, es van intensificar.
Per a adherir-se a la UE, un nou Estat membre ha de complir tres criteris:
— Criteri polític: l’existència d’institucions estables que garanteixin la democràcia, l’Estat de dret, el respecte dels drets humans i el respecte i la protecció de les minories.
— Criteri econòmic: l’existència d’una economia de mercat viable i la capacitat de plantar cara a les forces del mercat i a la pressió competitiva dins de la Unió.
— Criteri del cabal comunitari: la capacitat per a assumir les obligacions que es deriven de l’adhesió, especialment acceptar els objectius de la unió política, econòmica i monetària.
Par
aU
LEs
cLa
U D
E La
Un
ió E
Uro
PEa
Par
aU
LEs cLaU
DE La
Un
ió EU
roPEa
42
Defensor del Poble Europeu
El Defensor del Poble Europeu està facultat per a rebre dels ciutadans de la Unió o de les per-sones físiques o jurídiques que resideixin o tinguin el seu domicili social en un Estat membre reclamacions relatives a una actuació administrativa mal feta per les institucions o els òrgans comunitaris (excepte pel Tribunal de Justícia o el Tribunal de Primera Instància). Pot tractar-se, per exemple, de l’absència o denegació d’accés a la informació, d’una demora administrativa injustificada, d’una pràctica injusta o discriminatòria o d’una falta de transparència.
mercat únic
La Unió Europea és un gran espai on, en principi, les persones, els béns, els serveis i els capitals poden circular lliurement entre els estats membres, com si fossin un sol i únic país, és a dir, sense controls en les fronteres i sense drets de duana. No obstant això, va fer falta algun temps per a arribar a aquest punt: els aranzels entre els països de la CEE no es van suprimir completament fins a l’1 de juliol de 1968. Altres obstacles al comerç també van trigar algun temps a desaparèi-xer i fins a finals del 1992 no es va fer realitat el «mercat únic».
oficina Europea de Lluita contra el frau (oLaf)
L’Oficina Europea de Lluita contra el Frau té com a missió, des de l’1 de juny de 1999, lluitar contra el frau en detriment del pressupost de la Unió Europea. Pot investigar la gestió i el finançament de totes les institucions i els òrgans de la Unió amb una independència operativa absoluta.
repartiment de competències
El repartiment de competències entre la Unió Europea i els estats membres permet distingir tres categories diferents:
— Competències concurrents o compartides (és el cas més freqüent). — Competències comunitàries exclusives (els estats membres renuncien irrevocablement a
tota possibilitat d’acció). — Competències o àmbits de suport (l’única missió de la Comunitat consisteix a coordinar i
animar l’acció dels estats membres).
Els principis de subsidiarietat i proporcionalitat exerceixen el paper de regulador per a garantir el respecte del repartiment de competències.
subsidiarietat i proporcionalitat
El principi de subsidiarietat té per objecte garantir que les decisions es prenguin tan a prop del ciutadà com sigui possible, i comprovar que l’acció que es vagi a emprendre a escala comu-nitària es justifiqui amb relació a les possibilitats que ofereix l’àmbit nacional, regional o local. Concretament, és un principi segons el qual la Unió, tret dels àmbits de la seva competència exclusiva, només intervé en la mesura que la seva acció sigui més eficaç que una acció a nivell nacional, regional o local. Està estretament vinculat al principi de proporcionalitat, que estableix que l’acció de la Unió no ha d’excedir allò necessari per a assolir els objectius del Tractat.
tribunal de comptes Europeu
El Tribunal de Comptes Europeu, amb seu a Luxemburg, està integrat per un nacional de cada Estat membre. El Tribunal de Comptes verifica la legalitat i regularitat dels ingressos i despeses de la Unió Europea (i de tot organisme creat per la Comunitat) i en garanteix la bona gestió financera. També presenta al Parlament Europeu i al Consell una declaració sobre la fiabilitat dels comptes i la legalitat i regularitat de les operacions subjacents. El Tribunal pot informar de qualsevol irregularitat al Parlament Europeu i al Consell.
tribunal de Justícia de les comunitats Europees (tJcE)
El Tribunal de Justícia, la seu del qual és a Luxemburg, garanteix el respecte del dret en la in-terpretació i l’aplicació dels tractats constitutius. Està format pel mateix nombre de jutges que d’estats membres. Els jutges estan assistits per vuit advocats generals nomenats de comú acord pels estats membres per un període de sis anys. Té dues funcions principals: comprovar que els actes de les institucions europees i dels governs són compatibles amb els tractats, i pronunciar-se, a petició d’un tribunal nacional, sobre la interpretació o la validesa de les disposicions del dret comunitari.
Par
aU
LEs
cLa
U D
E La
Un
ió E
Uro
PEa
Par
aU
LEs cLaU
DE La
Un
ió EU
roPEa
43
44
■ Dates clau de la integració europea
9 de maig de 1950 — Robert Schuman, ministre francès d’Afers Estrangers, presenta la propos-ta d’una unió del carbó i de l’acer entre França i Alemanya Occidental, projecte basat en les idees de Jean Monnet. La data del discurs de Robert Schuman, el 9 de maig, se celebra cada any dintre del marc del Dia d’Europa.
Abril del 1951 — Alemanya, França, Itàlia, els Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg es basen en el pla Schuman per a fundar la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer (CECA), instituïda pel Tractat de París.
Març del 1957 — Els sis països fundadors signen el Tractat de Roma, pel qual es crea la Comu-nitat Econòmica Europea (CEE) o «mercat comú», com també la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica (EURATOM), que entren en vigor l’1 de gener de 1958.
Març del 1958 — Sessió constitutiva de l’Assemblea Parlamentària Europea.
Març del 1962 — L’Assemblea Parlamentària Europea canvia el seu nom pel de Parlament Eu-ropeu.
Juliol del 1968 — Se suprimeixen totalment els aranzels duaners vinculats als productes indus-trials, divuit mesos abans de la data prevista, i s’estableix un aranzel exterior comú.
Gener del 1973 — Primera ampliació de la Comunitat: Dinamarca, Irlanda i el Regne Unit s’in-corporen a la CEE.
Juny del 1979 — S’organitzen les primeres eleccions al Parlament Europeu per sufragi universal. Abans, els diputats eren delegats pels parlaments nacionals. Nou països elegeixen 410 eurodi-putats.
Gener del 1981 — Grècia s’incorpora a la CEE.
Juny del 1984 — Eleccions al Parlament Europeu: deu països elegeixen 441 eurodiputats.
Gener del 1986 — Espanya i Portugal s’incorporen a la CEE.
Juliol del 1987 — Entra en vigor l’Acta Única Europea. Es reforcen les competències del Parla-ment.
Unió Econòmica i monetària (UEm)
S’entén per Unió Econòmica i Monetària (UEM) el procés destinat a harmonitzar les polítiques econòmiques i monetàries dels estats membres de la Unió, especialment amb l’establiment d’una moneda única: l’euro. L’1 de gener de 1999 va tenir lloc la fixació irrevocable dels tipus de canvi i la introducció de la moneda única als estats de la UEM. L’1 de gener de 2002 les monedes i els bitllets en euros van substituir les antigues monedes nacionals, si bé tots els estats membres no han adoptat l’euro com a moneda única.
Els dotze estats membres que s’han sumat a la UE des de l’1 de maig de 2004 hauran d’adoptar l’euro quan compleixin tots els criteris establerts (criteris de convergència) per a garantir que el desenvolupament econòmic dintre del marc de la UEM sigui equilibrat i no provoqui tensions entre els estats membres.
Par
aU
LEs
cLa
U D
E La
Un
ió E
Uro
PEa
45
46
Juny del 1989 — Eleccions al Parlament Europeu: dotze països elegeixen 525 eurodiputats.
Novembre del 1989 — Caiguda del Mur de Berlín: acaba la guerra freda i poden començar a tractar-se les divisions que existeixen a Europa.
Gener del 1993 — Es crea el mercat únic, amb les seves quatre llibertats: la lliure circulació de les mercaderies, els serveis, les persones i els capitals són ja una realitat.
Novembre del 1993 — Entra en vigor el Tractat de la Unió Europea, signat a Maastricht. Defi-neix els projectes relatius a una futura moneda única, una política exterior i de seguretat, com també una cooperació més estreta en justícia i afers interiors. La denominació «Unió Europea» substitueix oficialment la de «Comunitat Europea». S’instaura el procediment de codecisió, que confereix al Parlament Europeu un autèntic poder legislatiu.
Juny del 1994 — Eleccions al Parlament Europeu: dotze països elegeixen 567 eurodiputats.
Gener del 1995 — Àustria, Finlàndia i Suècia s’incorporen a la UE.
Maig del 1999 — Entra en vigor el Tractat d’Amsterdam, que preveu mesures dirigides a refor-mar les institucions comunitàries, reforçar la influència d’Europa al món i consagrar més recursos a l’ocupació i als drets dels ciutadans.
Juny del 1999 — Eleccions al Parlament Europeu: quinze països elegeixen 626 eurodiputats.
Desembre del 2001 — El Consell Europeu de Laeken adopta una declaració sobre el futur de la Unió, que obre camí a la nova gran reforma de la UE i a la creació d’una Convenció encarregada de redactar la Constitució Europea.
Gener del 2002 — Els bitllets i monedes en euros comencen a circular en dotze països i substi-tueixen les monedes nacionals utilitzades fins a aquest moment.
Febrer del 2003 — Entra en vigor el Tractat de Niça. Prepara l’adhesió a la UE de deu nous membres per a l’any següent. S’aprova la Carta dels Drets Fonamentals.
Juliol del 2003 — La Convenció sobre el futur d’Europa acaba el seu treball de redacció de la Constitució Europea.
Maig del 2004 — Xipre, la República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània, Hongria, Malta, Polònia, Eslovènia i Eslovàquia s’incorporen a la UE.
Juny del 2004 — Eleccions al Parlament Europeu: són elegits 732 eurodiputats originaris de vint-i-cinc països.
Octubre del 2004 — Els caps d’Estat i de Govern signen el Tractat pel qual s’estableix una Cons-titució per a Europa.
Juny del 2005 — Obertura d’un període de reflexió després del rebuig en referèndum a França i als Països Baixos del projecte de Constitució.
Gener del 2007 — Bulgària i Romania s’incorporen a la UE. El nombre de diputats europeus passa a ser 785. Eslovènia adopta l’euro i esdevé el tretzè estat membre de la zona euro.
Març del 2007 — En ocasió del cinquantè aniversari del Tractat de Roma, el Parlament signa, juntament amb el Consell i la Comissió, la Declaració de Berlín.
Octubre del 2007 — A la cimera de Lisboa els caps d’Estat i de Govern de la UE troben un acord sobre la reforma dels tractats..
Desembre del 2007 — Els presidents del Parlament, de la Comissió i del Consell de la Unió Eu-ropea signen solemnement la Carta dels Drets Fonamentals i els caps d’Estat i de Govern signen a Lisboa el tractat de reforma.
Gener del 2008 — Malta i Xipre adopten l’euro.
Març del 2008 — Cinquantè aniversari del Parlament Europeu.
Juny del 2009 — Elecció del Parlament Europeu.
47D
atEs cLaU
DE La
intEg
ra
ció EU
roPEa
Dat
Es c
LaU
DE
La in
tEg
ra
ció
EU
roPE
a
4948
■ Les adreces del Parlament Europeu
Parlament EuropeuRue Wiertz 60B-1047 Bruxelles
(32-2) 284 21 11 (32-2) 230 69 33
Parlament EuropeuPlateau du KirchbergBP 1601L-2929 Luxembourg
(352) 43 00-1 (352) 43 00-24842
Parlament EuropeuAllée du PrintempsBP 1024/FF-67070 Strasbourg Cedex
(33) 388 17 40 01 (33) 388 17 48 60
Peticions correu del ciutadà
Parlament EuropeuEl president del Parlament EuropeuRue WiertzB-1047 Bruxelles
Parlament EuropeuCorreu del ciutadà GOL03A012L-2929 Luxembourg
(352) 43 00-27072
visites i seminaris
Parlament EuropeuVisites i SeminarisPHS 01C003Rue Wiertz 60B-1047 Bruxelles
(32-2) 284 21 11 (32-2) 284 35 30
Parlament EuropeuVisites i SeminarisBureau de StrasbourgBP 1024 FF-67070 Strasbourg Cedex
(33) 388 17 51 84
Parlament EuropeuVisites i SeminarisSCH 02A232L-2929 Luxembourg
(352) 43 00-27072
També pot completar un formulari electrònic des de la pàgina web del Parlament Europeu: www.europarl.europa.eu
oficines d’informació
BELGIQUE/BELGIË
BRUXELLESRue Wiertz 60B-1047 BRuxelles
(32-2) 284 20 05
(32-2) 230 75 55 [email protected] www.europarl.be
БЪЛГАРИЯ
SOFIA Moskovska str. 9BG-1000 sOFIA
(359-2) 985 35 45
(359-2) 981 99 44 [email protected] www.europarl.europa.eu/sofia
ČESKÁ REPUBLIKA
PRAHAJungmannova ul. 24CZ-110 00 PRAHA 1
(420-2) 55 70 82 08
(420-2) 55 70 82 00 [email protected] www.evropsky-parlament.cz
DANMARK
KØBENHAVNGothersgade 115DK-1123 KØBeNHAVN K
(45-3) 314 33 77
(45-3) 315 08 05 [email protected] www.europarl.dk
DEUTSCHLAND
BERLINunter den linden 78D-10117 BeRlIN
(49-30) 22 80 10 00
(49-30) 22 80 11 11 [email protected] www.europarl.de
MÜNCHENerhardtsrasse 27D-80469 MÜNCHeN
(49-89) 20 20 87 90
(49-89) 202 08 79 73 [email protected] www.europarl.de
EESTI
TALLINNRävala 4ee-10143 TAllINN
(372-6) 30 69 69(372-6) 30 69 68
[email protected] www.europarl.ee
ÉIRE/IRELAND
DUBLINMolesworth street 43IRl-DuBlIN 2
(353-1) 605 79 00
(353-1) 605 79 99 [email protected] www.europarl.ie
ΕΛΛΑΔΑ/GREECE
AΘΗΝΑleof. Amalias 8GR-10557 ATHINA
(30-210) 327 89 00
(30-210) 331 15 40 [email protected] www.europarl.gr
ESPAÑA
MADRIDPaseo de la Castellana 46e-28046 MADRID
(34-91) 436 47 47
(34-91) 578 31 71 [email protected] www.europarl.es
BARCELONAPasseig de Gràcia 90 1r e-08008 BARCelONA
(34-93) 272 20 44
(34-93) 272 20 45 [email protected] www.europarl.es
LEs aD
rEcEs DEL Pa
rLam
Ent EU
roPEU
5051
FRANCE
PARIS288, bd saint GermainF-75341 PARIs CeDex 07
(33) 140 63 40 00 (33) 145 51 52 53
[email protected] www.europarl.europa.eu/paris
STRASBOURGCentre de Presse - BP 1024F-67070 sTRAsBOuRG CeDex
(33-(0)3) 88 17 40 01
(33-(0)3) 88 17 51 84 [email protected]
MARSEILLE2, rue Henri BarbusseF-13241 MARseIlle
(33) 496 11 52 90(33) 491 90 95 03
[email protected] www.europarl.europa.eu/marseille
ITALIA
ROMAVia IV Novembre, 149I-00187 ROMA
(39-06) 69 95 01(39-06) 69 95 02 00
[email protected] www.europarl.it
MILANOCorso Magenta 59I-20123 MIlANO
(39-02) 434 41 71
(39-02) 434 41 75 00 [email protected] www.europarl.it
KYPROS
NICOSIAVyronos Avenue 30CY-1096 NICOsIA
(357-22) 87 05 00
(357-22) 76 77 33 [email protected] www.europarl.europa.eu/nicosia
LATVIJARIGAAspazijas bulvāris 28 lV-1050 RIGA
(371) 708 54 60 (371) 708 54 70
[email protected] www.europarl.lv
LIETUVA
VILNIUS Naugarduko st. 10lT-01141 VIlNIus
(370-5) 212 07 66
(370-5) 261 98 28 [email protected] www.europarl.lt
LUXEMBOURG
LUXEMBOURG7, rue du Marché-aux-Herbes l-1728 luxeMBOuRG
(352) 430 02 25 97 (352) 430 02 24 57
MAGYARORSZÁG
BUDAPESTDeÁK PAlOTA, Deák Ferenc u. 15H-1052 BuDAPesT
(36-1) 411 35 40
(36-1) 411 35 60 [email protected] www.europarl.hu
MALTA
VALLETTA280 Republic streetVlT-1112 VAlleTTAMAlTA
(356-21) 23 50 75
(356-21) 23 06 61 [email protected] www.europarl.europa.eu/valletta
NEDERLAND
DEN HAAGKorte Vijverberg 6Nl-2513 AB DeN HAAG
(31-70) 313 54 00
(31-70) 364 70 01 [email protected] www.europeesparlement.nl
ÖSTERREICH
WIENKärntner Ring 5-7A-1010 WIeN
(43-1) 51 61 70
(43-1) 513 25 15 [email protected] www.europarl.at
POLSKA
WARSZAWAul. Jasna 14/16a Pl-00-041 WARsZAWA
(48-22) 595 24 70
(48-22) 595 24 80 [email protected] www.europarl.europa.eu/warszawa
PORTUGAL
LISBOAlargo Jean Monnet, 1-6P-1269-070 lIsBOA
(351-21) 350 49 00
(351-21) 354 00 04 [email protected] www.parleurop.pt
ROMÂNIA
BUCUREŞTI strada Boteanu 1, sector 1RO-010027 BuCuReŞTI
(40-21) 305 79 86
(40-21) 315 79 29
[email protected] www.europarl.europa.eu/bucuresti
SLOVENIJA
LJUBLJANABreg 14 sI-1000 lJuBlJANA
(386-1) 252 88 30
(386-1) 252 88 40 [email protected] www.europarl.si
SLOVENSKO
BRATISLAVAPalisády 29sK-81106 BRATIslAVA
(421-2) 59 20 32 97
(421-2) 54 64 80 13 [email protected] www.europskyparlament.sk
SUOMI/FINLAND
HELSINKI/HELSINGFORSPohjoisesplanadi 31 /Norra esplanaden 31FIN-00100 HelsINKI/HelsINGFORs
(358-9) 622 04 50
(358-9) 622 26 10 [email protected] www.europarl.fi
SVERIGE
STOCKHOLMNybrogatan 11, 3 tr.s-11439 sTOCKHOlM
(46-8) 56 24 44 55
(46-8) 56 24 44 99
[email protected] www.europarl.se
UNITED KINGDOM
LONDON2 Queen Anne’s GateuK - lONDON sWIH 9AA
(44-207) 227 43 00
(44-207) 227 43 02
[email protected] www.europarl.org.uk
EDINBURGHThe Tun4 Jackson’s entry, Holyrood RoaduK - eDINBuRGH eH8 8PJ
(44-131) 557 7866
(44-131) 557 4977
[email protected] www.europarl.org.ukLE
s a
DrE
cEs
DEL
Pa
rLa
mEn
t EU
roPE
ULEs a
DrEcEs D
EL ParLa
mEn
t EUro
PEU
Crèdits fotogràfics
Comunitats europees, pàgines 2, 3, 6, 14, 20, 25, 26; Comunitats europees/Arquitecte: Architecture Studio, portada, pàgines 24, 30, 47; Comunitats europees/Arquitecte: Association des architectes du CIC: Vanden Bossche sprl, C.R.V. s.a., CDG sprl., Studiegroep D. Bontinck, pàgines 22, 32; Communautés européennes/ECHO/Susana Pérez Díaz, pàgina 21; Corbis, pàgines 8, 10, 12, 16, 18; PhotoAlto/Frédéric Cirou, pàgina 34; Yves Fonck/Architectes: Architecture Studio, pàgina 2
Es pot trobar informació molt més completa sobre la Unió Europea a Internet, a http://europa.eu.
Luxemburg; Oficina de Publicacions oficials de les Comunitats europees, 2007
© Comunitats europees, 2007 Reproducció autoritzada si es menciona la font
Imprès a Alemanya
Imprès sobre paper blanquejat sense clor
BR-78-07-051-CA-C
Per a més informació, visiteu la pàgina web:
www.europarl.europa.euAquesta publicació ha estat realitzada per la Direcció general de la comunicació del Parlament Europeu.Versió en llengua catalana a càrrec de l’Oficina d’informació del Parlament Europeu a Barcelona (desembre 2007)
PARLAMENT EUROPEUOficina a BarcelonaPasseig de Gràcia, 90E-08008 BarcelonaTel.: 93 272 20 [email protected]
ISBN 928232408-7
9 789282 324080