UNITAT 4: ELS ORiGENS DEL MOVIMENT OBRER (1800­1914)  QUÈ HE D’APRENDRE? 

1. La nova societat de classes. 2. El socialisme i l’anarquisme. 3. Les primeres associacions obreres (1830­1875) 4. El moviment obrer a les darreries de segle. 

  ACTIVITATS QUE VAIG A REALITZAR Estudiar els apunts que tens a continuació. Dura a terme l’anàlisi de documents sobre les condicions de treball obreres (p.70­71) del llibre. Doc 1. El manifest comunista. (p.72) Doc 2. Les idees anarquistes. (p.73) Activitats de relacionar idees (p.82­83) Consulta: El moviment obrer a Buxaweb  DISTRIBUCIÓ DEL TEMPS Aquest pla de treball es realitzarà de ……………………………………………………………  Prova escrita: ……………………………………………………………………………………..  TREBALLEM LES COMPETÈNCIES Autonomia i iniciativa personal Competència cultural Competència digital Aprendre a aprendre  AUTOAVALUACIÓ Com he desenvolupat les activitats del tema? He assolit els continguts? La meva avaluació és bona?              

 

MÓN CONTEMPORÀNI                                                   CURS 2015­2016 INSTITUT ÁLVARO FALOMIR, ALMASSORA                IRENE FERRER CARNICER        

 1. LA NOVA SOCIETAT DE CLASSES 

La industrialització i la implantació del liberalisme polític i econòmic va transformar les                         relacions socials a Europa. La desaparició de la desigualtat jurídica va comportar que les                           diferències socials s’establiren en l’àmbit econòmic.   Aquells que tenien la propietat i el control de la producció eren la burgesia mentre que                               aquells que venien la seva força de treball eren els proletaris. El primers establien les                             condicions salarials i tenien influència econòmica i social mentre que els segons depenien                         del treball que oferien els primers. ↪ Aquesta relació provoca un conflicte de classes per reduir les desigualtats entre tots                           dos.  ELS OBRERS eren sobretot antics llauradors emigrats a les ciutats. Les condicions de                         treball que es troben eren molt dures ⟶ jornades de 14­16 hores. soroll, fum, brutícia,                             violència i salaris ínfims. En cas de malaltia o de dia festiu no es cobrava. Les dones i els                                     nens havien de treballar per sobreviure i ho feien per sous molt més baixos que els homes.   La llunyania de la cultura agrícola va fer que les primeres generacions estigueren                         desarrelades i desorientades. Les lleis antiassociatives impedien qualsevol relació entre                   treballadors per defensar els seus interessos.   EL LUDDISME, va ser la primera reacció dels obrers com a classe. Les innovacions tecnològiques van fer perdre molts llocs de treball. Les protestes contra el sistema fabril van unir els treballadors en revoltes espontànies i violentes contra màquines i amos. Aquest fenomen es coneix com a luddisme (1811­1816) en honor al capità Ned Ludd. A Espanya les revoltes es van produir el 1821 a Alcoi i el 1835 a Barcelona. (Investiga).  A meitat de segle XIX neix entre els intel.lectuals la questió social, corrent que posa sobre la taula les desigualtats i la violència de la nova organització social. És l’inici de les noves ideologies.  2. SOCIALISME I ANARQUISME Els precursors a aquestes ideologies van ser els socialistes utòpics. Buscaven un nou model social on substituir la propietat privada per la propietat col.lectiva, la garantia de la igualat dels drets bàsics així com sistemes polítics democràtics amb sufragi universal i sobirania popular.  La majoria d’ideologies creien en una transformació social pacifica a través de la difusió de l’educació, l’associació i la cooperació. ⇛ Fourier, Cabet o Owen són alguns d’ells.  

  L’any 1848 Karl Marx i Friedrich Engels van publicar el Manifest del Partit Comunista, primera formulació del marxisme, de gran influència sobre l’obrerisme.  

1 

MÓN CONTEMPORÀNI                                                   CURS 2015­2016 INSTITUT ÁLVARO FALOMIR, ALMASSORA                IRENE FERRER CARNICER        

↧ Volien acabar amb l’ordre liberal i el capitalisme amb una revolució del proletariat que inaugurara un nou ordre social sense classes. ⇣ La teoria marxista descansava en tres principis: 

­ Un anàlisi del passat entès com a lluita de classes, com un antagonisme entre opressors i els oprimits. 

­ Una crítica del present, del capitalisme, Marx denunciava la propietat privada dels mitjans de producció, en mans dels burgesos, així com les condicions dels treballadors de les fàbriques. La plusvàlua, el benefici que generava el treballador, era apropiat pel capitalista i constituïa una font de beneficis extraordinària. 

­ Plantejava com alternativa una societat comunista. Per aconseguir­la, els treballadors havien de conquerir una dictadura del proletariat des de la qual s’acabaria amb la propietat privada i es substituirien les formes de propietat privada per altres socialtizades. Desapareixerien les classes socials i s’establiria la igualtat. 

L’anarquisme o socialisme llibertari va tindre com a inspirador principal a Pierre Joseph Proudhon, francès, que defensava un sistema basat en el mutualisme i la cooperació entre iguals que s’aconseguiria sense cap tipus d’organització política ni autoritària. Posteriorment, Mikhail Bakunin va plantejar la revolució i la destrucció del capitalisme de manera espontània per una revolta protagonitzada per proletaris, artesans i llauradors. El seu objectiu no era la conquista de l’Estat sinó destruir­lo. Malgrat que l’anarquisme era més heterogeni que el marxisme tots els corrents anarquistes criticaven el capitalisme  i proposaven un model alternatiu basat en l’absència d’autoritat. S’implicaven en les organitzacions obreres i practicaven la vaga com a principal mitjà de pressió. La defensa de la propietat col.lectiva i la substitució de l’estat per associacions lliures eren claus, així com l’espontaneitat de les masses com a mètode d’acció directa contra els opressors.   3. LES PRIMERES ASSOCIACIONS OBRERES (1830­1875)  El naixement del sindicalisme.­ Els obrers van sentir la necessitat de crear organitzacions pròpies de treballadors per fer front a la societat capitalista amb el cooperativisme i el col∙lectivisme. Així van nàixer les societats de socors mutu que ajudaven els treballadors en cas de malaltia o atur i van organitzar les primeres vagues gràcies al cobrament de quotes que els permetien crear caixes de resistència i van aconseguir l'abolició de les Combination Acts (1824), consolidant el dret d'associació. Es creà l'Associació Nacional per a la Protecció del Treball (1830) per coordinar els sindicats i associacions de diferents rams i fer campanya en favor del sufragi universal. Però el fracàs en l'acció política va posar fi a l'associació i va obrir un nou període de debat que portà la formació de la Great Trade Union (GTU) per agrupar la majoria de sindicats de l’Estat, impulsar accions reivindicatives i crear cooperatives de producció per avançar cap a una nova societat. Fruit d'aquestes iniciatives va ser l'expansió del sindicalisme a França (Unió Obrera, 1843) i Espanya (Associació de Treballadors de Barcelona, 1840).  

2 

MÓN CONTEMPORÀNI                                                   CURS 2015­2016 INSTITUT ÁLVARO FALOMIR, ALMASSORA                IRENE FERRER CARNICER        

El cartisme.­ Va nàixer a la Gran Bretanya on, per primera vegada, el moviment obrer es va organitzar al voltant d'un projecte polític propi: el cartisme, convençuts que la participació en política era l'única via per poder canviar les lleis i intervenir en les relacions laborals. La Carta del Poble (1838) va ser elaborada per la  Working Me'ns Association amb els objectius d'aconseguir el sufragi universal masculí i secret, un sou per als diputats que possibilitara als treballadors participar en política i una reunió anual del poder legislatiu. Per poder presentar­la a la Cambra dels Comuns (Parlament), van haver de recollir tres milions de signatures (1842) que no van canviar la decissió de rebutjar­la per part del Parlament però, això sí, va significar un èxit parcial amb una primera reducció de la jornada laboral a 10 hores (1847) i aconseguir la conscienciació de nombrosos treballadors per mobilitzar­se i sindicar­se.   L'ÈPOCA DE LA PRIMERA INTERNACIONAL (1864­1881) L'Associació Internacional de Treballadors.­ Es va crear a Londres (1864), organitzada en seccions nacionals amb un Consell General dirigit per Marx (autor dels estatuts i del manifest inaugural): l'emancipació de la classe obrera l'havien de realitzar els propis treballadors, conquistant el poder polític per eliminar la societat burgesa. Els primers congressos es van celebrar a Ginebra (1866), Lausana (1867) i Brusel∙les (1868) on s'acordà impulsar les vagues i mobilitzacions obreres  per reduir la jornada laboral, suprimir el treball infantil, millorar les condicions laborals de la dona, fer desaparéixer l'exèrcit permanent i socialitzar els mitjans de producció. Però des del 1869 hi havia discrepàncies internes, sobre tot entre Marx i Bakunin, mentre Bakunin defensava l'abolició de l'Estat i no la seua conquesta, així com l'autonomia de les seccions, tot acusant Marx de dictatorial: als països industrialitzats eren marxistes (Anglaterra i Alemanya), mentre als estats més agrícoles es decantaven per les tesis bakuninistes (Espanya, França i Itàlia). Crisi i dissolució de la Internacional.­ Es formalitzà el Congrés de l'Haia (1872), quan els marxistes ratificaren la decisió de formar partits obrers nacionals com a nova forma d'organització del proletariat, mentre els bakuninistes van ser expulsats i van formar la Internacional Antiautoritària (que només va durar fins el 1881). L'AIT va traslladar­se a Nova York on es va dissoldre el 1876.   4. EL MOVIMENT OBRER A LES DARRERIES DEL SEGLE XIX.  COMPLETA ELS APUNTS EN UN M’AXIM DE 200 PARAULES A PARTIR DELS APUNTS DEL LLIBRE I MATERIAL WEB. 

3