el mon medieval 4
DESCRIPTION
www.monmedieval.catTRANSCRIPT
4 EL MÓN MEDIEVAL
Sumari Número 4
25 www.monmedieval.cat
QUAN ES PARLA DE CROADA, DUES PARAULES ACUDEIXEN A L’IMAGINARI COL·LECTIU: TEMPLERS I JERUSALEM. FORA D’AQUEST
TEUTÒNIC, QUE DURANT 300 ANYS VA PARTICIPAR EN LA GUERRA
TOT, HA DE SER EXPLICADA.
’11 de maig de 1189,
de terra.
Mestre.
ra S
Ordes
24 EL MÓN MEDIEVAL
NAL DE TURISME DE POLÒNIA.
Ordes
Pablo Ibáñez BonilloPeriodista
39 www.monmedieval.cat
eria injust jutjar des dels nostres coneixements actuals la feina duta a terme llavors, tot i que des
fi laran davant nostre qüestions religioses, diagnòstics fi losòfi cs,
meis fantàtes no nomé
ó que ens revelaran les necessitats, assoliments
medieval.
ó que tenien del món
Aquests no eren altres que els
à.
àsï ó
méda de la mà del cristianisme i
ó com a religió
à (326 dC).
religió romana, mancada de
les qü àtè
credo cristià, fi ns i tot en les circumstàncies més adverses,
ència ésia com a insti
tució, van donar com a resultat ó teolò
de manera essencial la realitat íode immediatament
Fou Sant Agustí la fi gura
è
visió del mó é centú
consistia en fi xar la mira en Déu ó del
ón i
ó, davant de la resurrecció ànima, autè à.
revelar dominant , tota forma
únic origen i forma de é la
raó, era la revelació divina. La màxima agustiniana Credo ut intellegam èixer) enunciava encertadament aquesta idea, que xocava fron
ó grega del món i de la vida.
Com a conseqüència imme
el coneixement de la naturalesa ès,
les ciències naturals i la seva investigació rós retrocés, així
ààs de la fe,
i aquells coneixements que es
en veritats inqüéu, eren
infal·ç de les ciències
mentació.ó religiosa
È ÀÀ
È
Ciència
38 EL MÓN MEDIEVAL
Francisco José Gómez FernándezLlicenciat en Història
ÇA
Ciència
lx s’ha configurat els últims anys com una destinació turística que ofereix múltiples opor
tunitats en totes les èpoques de l’any. La ciutat celebra, amb l’arribada del mes d’octubre, el Festival Medieval d’Elx, que enguany ha complit tretze edicions, consoli
des culturals de la tardor més prestigioses de la Comunitat Valenciana i com una de les més destacades, en matèria medieval, dins del panorama europeu.
El Festival ha tingut lloc enguany del 24 d’octubre al 2 de novembre, i ha concentrat un complet programa d’activitats culturals i artístiques per a tots els públics i gustos. Música, teatre, espectacles de carrer, animació… Com en les últimes edicions, la programació va girar al voltant d’una
temàtica principal –“La dona en l’Edat Mitjana” sobre la qual s’estava treballant des de desembre i que va centrar alguna de les principals actuacions del certamen.
Els carrers de la ciutat, així com les seues sales de teatre, places i esglésies han acollit una 13a edició que ha coincidit, a més a més, amb la
representació extraordinària del Misteri d’Elx, que té lloc cada 1 de novembre, només els anys parells. Així, un any més, aquest drama cantat d’origen medieval, proclamat per la UNESCO l’any 2001 Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, ha
format part de la programació del Festival com el més genuí senyal d’identitat cultural d’Elx, i ha atret multitud de visitants interessats a conéixer no sols el Festival sinó també aquesta bella obra d’art que ha perdurat, perquè se n’ha tingut cura, durant segles. Se’n van fer representacions extraordinàries les nits del 29
i 30 d’octubre a la basílica de Santa Maria, on, una vegada més, es van esgotar les entrades i es van rebre visites de tot tipus de personalitats polítiques i públiques. El dia 1 de novembre, aquesta vegada obert a la ciutadania, es va celebrar de matí la primera
Fires i Festivals Fires i Festivals
75 www.monmedieval.cat 74 EL MÓN MEDIEVAL
ELX VA ACOLLIR, DEL 24 D’OCTUBRE AL 2 DE NOVEMBRE, LA XIII EDICIÓ DEL FESTIVAL MEDIEVAL D’ELX QUE ES VA CENTRAR EN “LA DONA EN L’EDAT MITJANA”.AQUEST GRAN ESDEVENIMENT CULTURAL VA COINCIDIR, AQUESTA VEGADA, AMB LA REPRESENTACIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL MISTERI D’ELX, PATRIMONI DE LA HUMANITAT
DES DE L’ANY 2001
Per: Reme García, Llicenciada en Periodisme i Responsable de Premsa del Festival Medieval d’ElxTraducció: Assutzena Sangüesa i Aguilar, Tècnica en Promociò Lingüística i Responsable de l’Àrea de Cultura, Comunicació i Participació de l’Ajuntament d’Elx
TRES DE LES PROTAGONISTES DEL MUNTATGE DE JAUME I EN JAUME I, AMIC I AMAT. COMPANYIA DE REPERTORI CONTEMPORANI. EXCEPCIONALS VISTES PANORÀMIQUES DEL PALMERAR IL·LICITÀ.
Personatge
88 EL MÓN MEDIEVAL
Personatge
89 www.monmedieval.cat
ls perills, tant externs com interns, que assetjaven la Corona van marcar, òb
viament, la política del monarca durant la darrera fase del seu regnat. Durant les tres últimes dècades, sense anar més lluny, Jaume I va haver de fer front a una darrera revolta sarraïna i a una altra de caràcter nobiliari. A més, el front occità, que ja havia dut el seu pare a la mort, continuava sent una font de maldecaps.
Tot plegat va obligar al rei Jaume a fer no poques renúncies. Una d’elles fou, precisament, la cessió de gairebé tots els dominis occitans al rei francès Lluís IX, mitjançant el tractat de Corbeil, de 1258. Jaume I només va mantenir la senyoria de Montpeller i el vescomtat de Carladès, a més de la baronia d’Omelàs. El Rei va haver de renunciar a Occitània per la impossibilitat
nyoria, ja que pràcticament tot el
territori havia
estat envaït pels francesos durant la Croada contra els Càtars. Aquest tracte degué resultar dolorós per Jaume I, tenint en compte que el seu pare havia mort lluitant pels seus vassalls occitans, i més encara tenint en compte que fou rebut pels occitans com un abandonament
i un acte de traïció.A canvi, això sí, va obte
nir la renúncia francesa sobre Catalunya, que si bé era independent de facto des del segle X, legalment podia ser reclamada pel rei francès com a continuació de la Marca Hispànica de l’Imperi Franc (si bé, tal com succe
ESTATUA DE JAUME I A L’ ARXIU MUNICIPAL DE LA CIUTAT DE VALÈNCIA.
(i 2A PART)
AMB MENYS DE 40 ANYS, JAUME I HAVIA RECONSTRUÏT UNA CORONA ARRUÏNADA I HAVIA DUT A TERME EL GRUIX DE CAMPANYES MILITARS QUE LI VAN VALER EL SOBRENOM DE “EL CONQUERIDOR”. NO OBSTANT AIXÒ, I CONTRÀRIAMENT AL QUE ES PODRIA PENSAR, EL REI MAI NO VA ACONSEGUIR ESTABILITZAR POLÍTICAMENT EL PAÍS,I SEMPRE VA HAVER DE FER EQUILIBRIS PER MANTENIR EL SUPORT DE LA NOBLESA: EQUILIBRIS ENTRE TERRITORIS, ENTRE SENYORS FEUDALS I, FINS I TOT, ENTRE ELS SEUS PROPERS FILLS.
Per F. Magrané, Periódista
24 38
74 88Comitè assessorJ
editors
disseny
JM Reyes
artRosmi Duaso
J.Ventura
Amb la col·laboració de
Generalitat de CatalunyaDepartament de Culturai Mitjancs de Comunicació
Ordes
24 EL MÓN MEDIEVAL
QUAN ES PARLA DE CROADA, DUES PARAULES ACUDEIXEN A L’IMAGINARI COL·LECTIU: TEMPLERS I JERUSALEM. FORA D’AQUEST
L’ORDE TEUTÒNIC, QUE DURANT 300 ANYS VA PARTICIPAR EN LA
MALGRAT TOT, HA DE SER EXPLICADA.
’11 de maig de 1189,
partir de Ratisbona (Regensburg, en alemany)
a la reconquesta de Jerusalem.
bar a l’Àsia Menor un any des
batalla de Iconi (actual Konya). Era un moment brillant en la
dre la mort pocs dies després. Desmoralitzat per la pèrdua,
i les poques tropes que no ho
tra els murs d’aquesta ciutat
cuirasa de pedra. Durant mesos
aquell tros de terra.Foren molts els pelegrins
sa escena. Entre ells, un grup de comerciants de Bremen i
caminants, malalts i guerrers
resta del setge i, quan Ricard
com a orde religiós. Sense que ningú ho intuís, una poderosa
estendre per tot l’arc mediter
de Santa Maria de Jerusalem,
patrocinada per prínceps ger
rich Wallpot com a primer Gran Mestre.
Les normes de l’orde eren
unida per una cultura comuna i
bresa, castedat i obediència.
els sanatoris, capelles i camps
lluitar molts anys encara a Terra S
rar Orient. El sepeli dels seus
CASTELL DE KAZIMIERZ DOLNY. © OFICINA NACIONAL DE TURISME DE POLÒNIA.
Ordes
Periodista
Viatges
EL MÓN MEDIEVAL
Viatges
LA HISTÒRIA D’EIVISSA, SOVINT ENFOSQUIDA PER LA SEVA FAMA DE CAPITAL NOCTURNA DE LA FESTA, GUARDA UN RIQUÍSSIM PASSAT EN LA SEVA BELLA ARQUITECTURA, AMB IMPORTANTS LLEGATS MEGALÍTICS,MONUMENTS MEDIEVALS I UNA INEXPUGNABLE FORTALESA ALÇADA
PER DEFENSAR LA CIUTAT DE CORSARIS I PIRATES.
Per Gisela Ló historiadora i psic loga
Subscripció
Puedes enviarnos la suscripción por u
Sí, desitjo rebre els numeros enderrarits de EL MÓN MEDIEVAL per només 4€ cada numero. (gastos d’enviament a part)
DADES PERSONALSNOM ____________________________________________________________________________________________________________________COGNOMS __________________________________________________________DNI ___________________________DOMICILI ____________________________________________________________________________________________ CP _________________POBLACIÓ ____________________________________________________ PROVÍNCIA ________________________________________________TFN. ______________________ DATA NAIXEMENT______________________ MAIL ____________________________________
(NO VÀLID FORA DE LA PENÍNSULA)NOM I COGNOM TITULAR ______________________________________________________________________________________________________BANC/CAIXA ___________________________________________________ENTITAT OFICINA D.C.:NºCOMPTE
Firma
DOMICILIACIÓ BANCARIA
Subscrigui’s a
Sí, desitjo subscriure’m a la revista EL MÓN MEDIEVAL per només 16,00 € (4 exemplars) amb renovació automàtica fins a nou avís.
Oferta,4 exemplars per només 16€ (en lloc de 18€)
Oferta a Estudiants i Jubilats, 40% de descompte en la subscripció
PER MAJOR FACILITAT POT SUSCRIURE’S:CORREU ELECTRÒNIC [email protected]
TELèFON 93 530 78 36CORREU ORDINARI: MóN MEDIEVAL c/ TAMARIT 108,2º1ª 08015 BARCELONA
16
14
15
3
4 9
5
1
2
11
7
6
12
8 13
10