Col·leccióExcavacions Arqueològiques a Catalunya

1. Les excavacion arqueològiques a Catalunyaen els darrers anys. (Exhaurit)

2. Les excavacions a l’església de Sant Andreu (Orrius):estudi preliminar de la troballa de monedes comtals

3. Excavacions a l’ermita de Ntra. Sra. de Sales(Viladecans)

4. Els dòlmens de Comes Llobes de Pils i deSolar d’en Gibert (Rabós d’Empordà).El túmul de la serra de Clarena(Castellfollit del Boix)

5. El Cingle vermell: assentament de caçadorsrecol·lectors del Xè mil·leni BP

6. Les mines neolítiques de Can Tintorer (Gavà).Excavacions 1978-1980. (Exhaurit)

7. La granja cistercenca d’Ancosa (la Llacuna):Estudi dels edificis i dels materials trobatsa les excavacions. 1981-1983

8. El circ romà de Tarragona. I. Les voltes deSant Ermenegild

9. Excavacions arqueològiques d’urgència a lescomarques de Lleida.

10. El dipòsit de bronzes de Llavorsí. Pallars Sobirà11. El Poblat Ibèric d’Alorda Park. Calafell,

Baix Penedès. Campanyes 1983-198812. La necròpolis del Coll del Moro (Gandesa,

Terra Alta). Campanyes del 1984 al 198713. El jaciment romà del Morè (Sant Pol de Mar,

Maresme)14. La necròpolis del neolític mitjà i les restes

romanes del Camí de Can Grau (La Roca delVallès, Vallès Oriental). El jaciment de CalJardiner (Granollers, Vallès Oriental)

15. El Pla de la Bruguera. Centre de distribucióSONY (Castellar del Vallès. Vallès Occidental)

16. Can Roqueta. Un establiment pagèsprehistòric i medieval (Sabadell, Vallès Occidental)

17. Els Mallols. Un jaciment de la plana del Vallès,entre el neolític i l’antiguitat tardana(Cerdanyola del Vallès, Vallès Occidental)

18. La Solana. Memòria de l’excavacióarqueològica al jaciment (Cubelles, Garraf)

19. Entre l’hospici i l’hospital. Evolucióurbanística d’un sectpr de Girona:el carrer de Savaneres. (Girona, Gironès)

20. El menhir del Pla de les Pruneres(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)

Col·leccióGuies de Jaciments Arqueològics

1. Ullastret, poblat ibèric2. Molí d’Espígol. Tornabous3. Torre Llauder. Vil·la romana. Mataró

Col·leccióAnuaris d’Intervencions Arqueològiquesa Catalunya1. Anuari d’intervencions arqueològiques a

Catalunya, campanyes 1982-1989.Època romana i antiguitat tardana

Col·leccióMemòries d’Intervencions Arqueològiquesa Catalunya

1. Les Sorres X. Castelldefels

2. El Collet de Brics d’Ardèvol. Pinós

3. El molí d’en Ribé. Santa Coloma de Gramenet

4. El Castell del Temple de Barberà de la Conca

5. El fossat nord del castell cartoixa deVallparadís. Terrassa

6. La vil·la romana de l’Aiguacuit. Terrassa

7. L’oppidum ibèric de l’Esquerda. Les Masiesde Roda de Ter

8. El Coll del Moro. Gandesa

9. L’antic col·legi dels Maristes. Girona

10. L’església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló

11. El poblat ibèric de Santa Anna. Castellvelldel Camp

12. Excavacions al velòdrom. Mont-roig del Camp

13. Can Roqueta. Sabadell

14. La cambra pirinenca de Santes Masses. Pinell

15. El jaciment de l’Institut de Batxillerat Antoni

Pous. Manlleu

16. El poblat ibèric de Castellruf. Santa Mariade Martorelles

17. El poblat protohistòric de Puig Roig del Roget.El Masroig

Col·leccióExcavacions Paleontològiquesa Catalunya

1. Treballs de Paleontologia

Intervenció paleontològica al jaciment de la Roca de laRella (Puig-reig, Berguedà)

Primers resultats de les campanyes d’excavació(2001-2005) al jaciment amb vertebrats continentals delCretaci superior de Basturs Poble (Isona i Conca Dellà,Pallars Jussà)

Resultats de la segona fase d’actuacions (1999-2005) alsjaciments paleontològics del Plistocè inferior d’Incarcal(Crespià, Pla de l’Estany)

Revisió de Parontosuchus SP (Amphibia, temnos-pondyli) del jaciment de la Móra (Buntsandstein, Triàsic)(El pla de la Calma, Tagamanent, Vallès Oriental)

Rosegadors del dipòsit controlat de Vacamorta (Can Co-lomer) (Cruïlles, Baix Empordà)

20Exc

avac

ions

Arq

ueològ

ique

saCatalun

ya

Elm

enhirde

lPla

delesPru

neres

20

El menhirdel Pla de les Pruneres(Mollet del Vallès, Barcelona)

Estudi arquelògicJosep Bosch

La restauracióÀngels Jorba

C CCultura Arqueologia

9 788439 388579

ISBN 978-84-393-8857-9

9

_Menhir_cob.qxp:Maquetación 1 17/4/12 13:59 Página 1

EL MENHIR DEL PLA DE LES PRUNERES

(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)

Estudi arqueològicLa restauració

Excavacions arqueològiques a Catalunya, núm. 20

Direcció General del Patrimoni Cultural

Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic,

Arqueològic i Paleontològic

Servei d’Arqueologia i Paleontologia

El Menhir del Pla de les Pruneres(Mollet del Vallès, Vallès Oriental)

Estudi arqueològicJosep Bosch

La restauracióÀngels Jorba

Barcelona, 2012

Estudi arqueològicJosep Bosch

Estudi de la restauracióÀngels Jorba

FotografiesCarles Aymerich i Ramon Maroto del Centre de Restauracióde Béns Mobles de CatalunyaElisa SarriàDepartament de Premsa de l’Ajuntament de Mollet del VallèsContrapunto

Dibuix alçatElisa Sarrià

CoordinacióMaite Mascort, Anna Cisneros

AgraïmentsAjuntament de Mollet del VallèsCentre de Restauració de Béns Mobles de CatalunyaFélicie FougèrePepa VenturaFundació Municipal Joan Abelló de Mollet del Vallès

© d’aquesta edicióGeneralitat de Catalunya. Departament de Cultura

© dels textos i de les imatgesEls autors

Primera edicióMaig de 2012

Tiratge800 exemplars

Dipòsit legalB-13.854-2012

ImpressióArts Gràfiques Grinver, Sant Joan Despí

4

Biblioteca de Catalunya. Dades CipBosch i Argilagós, JosepEl Menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès, Vallès Oriental). – (Excavacions arqueològiques a Catalunya ; 20)A la part superior de la portada: Direcció General del Patrimoni Cultural, Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic,Arqueològic i Paleontològic. – Bibliografia. – Text en català, castellà, francès i anglèsISBN 9788439388579I. Jorba, ÀngelsII. Catalunya. Departament de CulturaIII. Catalunya. Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i PaleontològicIV. TítolV. Col·lecció: Excavacions arqueològiques a Catalunya ; 201. Menhirs – Catalunya – Mollet del Vallès2. Mollet del Vallès (Catalunya) – Arqueologia903.53(467.1 VaOr Mollet del Vallès)

5

Sumari

Presentació 7

Estudi arqueològic 9

La restauració 37

T R A D U C C I O N S

Castellà 43

Francès 61

Anglès 79

EL CREIXEMENT URBÀ ens porta a vegades a pro-gressar en el coneixement històric. No sempre laplanificació va per davant i la troballa inesperadaarriba quan hom menys s’ho espera.

Aquest és el cas del menhir del Pla de lesPruneres de Mollet del Vallès. A part de la inter-venció arqueològica corresponent dirigida per Pa-blo Martínez, es va haver de traslladar, netejar i res-taurar al Centre de Restauració de Béns Mobles deCatalunya sota la direcció de M. Àngels Jorba. ElServei d’Arqueologia i Paleontologia encarregàl’estudi arqueològic del menhir a Josep Bosch.

En aquesta publicació es presenta l’estudidel menhir i s’explica el procés de trasllat, trac-tament i situació posterior. Josep Bosch refle-xiona sobre la seva experiència en aquest camp isobre els treballs que han fet els investigadorscatalans sobre menhirs. A Catalunya no tenimgrans menhirs, però sí, un conjunt de pedres quees poden classificar com a tals, algunes de lesquals són estàtues menhir.

Pel que fa al menhir del Pla de les Pruneres,s’ha tractat i estudiat exhaustivament des del tipusde pedra fins als treballs en relleu que presenta, queconformen una cara humana amb unes possiblesbanyes de toro. Aquest és un tret que l’autor re-marca notablement fins al punt de situar-lo en elcentre del seu estudi. Sens dubte es tracta d’una es-tàtua menhir ja que l’autor la defineix com una fi-gura humana sencera i en tres dimensions, encaraque no presenti atributs de vestuari.

Per una altra banda, es veu difícil la relació delrostre amb els motius gravats en el menhir. Unapart de l’estudi es dedica a establir la cronologiaconcreta entre el neolític mitjà i el calcolític.A més,es fa una bona comparació amb els altres elementstrobats a Catalunya, tot i que bàsicament els pa-ral·lels clars cal trobar-los al nord de Portugal, a laprovíncia de Granada i sobretot al migdia francès.

Els motius gravats tenen moltes semblancesamb els d’altres restes de la regió de l’Armòrica ila Bretanya francesa.

Cronològicament no coincideixen el relleuamb la T facial del menhir del Pla de les Pruneresamb els seus mateixos gravats, per la qual cosa és

probable que les dues grans seqüències decorativesdel menhir no es fessin simultàniament.

La significació d’aquest menhir va lligada alculte a una divinitat fluvial per tal de pal·liar lesmancances d’aigua de la conca del Besòs.Aquestamena d’home-toro pot recordar els bucranis d’Ha-cilar o l’estil ceràmic de Halaf de Hasuna i tambéels gravats rupestres del mont Bego.

Tota la Mediterrània està lligada al culte deltoro i cal remarcar les decobertes prou recentsd’esteles amb banyes esculpides en pedra al jaci-ment de la serra del Mas de Bonet a l’Alt Empordà.

Tenim dades segons les quals l’estàtua menhirdel Pla de les Pruneres presenta elements tant me-diterranis com atlàntics.

D’altra banda, Àngels Jorba, restauradora delCentre de Restauració de Béns Mobles de Catalu-nya, ens presenta tot el procés de trasllat de la peçades del lloc de la trobada fins a Valldoreix; ens ex-plica la instal·lació que es va configurar per al pro-cés de tractament, i ens descriu tant l’estudi orga-nolèptic, com l’analítica de la peça, segons la qualla pedra prové d’alguna pedrera desapareguda de laserralada Litoral. Després d’aquest procés, es va di-buixar i escanejar el menhir en 3D.

Es presenta, doncs, per una banda un acuratestudi arqueològic que vol esbrinar la cronologiadel menhir, així com fer una interpretació dels seusgravats i relleus, a més de plantejar-ne la simbolo-gia i el possible ús, i la seva possible relació ambaltres restes de l’Atlàntic o la Mediterrània. I, peruna altra banda, un text que descriu el tractamentque ha seguit la peça.

Cal remarcar el paper que ha tingut en aquestepisodi de l’arqueologia catalana l’Ajuntamentde Mollet del Vallès, tant en els moments inicialsen què es va fer la troballa com posteriorment al’hora de situar-lo al Parc de Can Mulà, on estroba actualment. També podem destacar les ac-tuacions del Servei d’Arqueologia i Paleontologia,així com el Centre de Restauració de Béns Moblesde Catalunya.

Com dèiem al començament, de qualsevoltroballa es pot passar a un coneixement exhaustiude les entranyes de la vida en la nostra prehistòria.

7

PresentacióRamon Ten Carné

Cap del Servei d’Arqueologia i Paleontología

8 Figura 1. El menhir del Pla de les Pruneres, plantat dret al Parc de Can Mulà de Mollet del Vallès, vist pel cantó delrostre en relleu. Fotografia: Carles Aymerich i Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

9

«... el pla, sobretot quan assoleix dimensions impor-tants, serà sovint el territori de les aigües sense control».

FERNAND BRAUDELMemorias del Mediterráneo. Prehistoria y Antigüedad

El menhir del Pla de les Pruneres,una gran oportunitat

A finals de l’any 2009, quan vam començaraquest estudi sobre el menhir del Pla de les Prune-res de Mollet, els menhirs i l’art megalític no erenun tema absolutament nou per a nosaltres. Ja l’any1988 havíem publicat un treball sobre el menhir dela Pedra Serrada de Parets del Vallès i, posterior-ment, l’any 2005, conjuntament amb l’arqueòlogaMontse Tenas i el geòleg Jordi Bertran, havíemefectuat un estudi dels menhirs llavors coneguts albaix Vallès. En aquell moment aquest estudi no esva poder publicar, però sí que s’ha fet posterior-ment, degudament revisat i actualitzat, en el volumnúmero 26 (gener de 2011) de la revista Notes edi-tada pel Centre d’Estudis Molletans. Estudiar unapeça de la singularitat del menhir de Mollet, esta-blir-ne la cronologia i interpretar-la, però, resultavamés complex i, també, més ric, molt més del queens podíem imaginar en un principi. Per fer-ho ca-lia fer nombroses lectures prèvies, de publicacionsrecents, algunes fins i tot aparegudes durant l’anyde l’estudi —com el llibre de Michel Maillé,Hom-mes et femmes de pierre, sobre les estàtues menhirde Roergue i de l’alt Llenguadoc—, i altres demés antigues que, ho hem de reconèixer, resultavennoves per a nosaltres —com el llibre Statues-men-hirs, des énigmes de pierre venus du fond des âges,dirigit perAnnie Philippon i editat a Roergue l’any2002; com les actes del 2ème Colloque Interna-tional sur la Statuaire Mégalithique, fet a Saint-Pons-de-Thomières l’any 1997 i publicades l’anysegüent, o com el llibre de Geoffroy de Saulieu, Artrupestre et statues-menhirs dans les Alpes, editat

l’any 2004. L’estudi també ens ha portat a llegir denou treballs que ja havíem llegit feia anys, però queara hem rellegit «amb nous ulls», com l’article deJeanArnal dedicat a les estàtues menhir franceses,al volum II de la Préhistoire Française de l’any1976; les actes del congrés d’Avinyó del 1990, de-dicat a les Representations humaines du Néolithi-que a l’Âge du Fer, publicat al 1993; o com el lli-bre Toros. Imatge i culte a la Mediterrània antiga,catàleg de l’exposició del mateix nom al Museud’Història de la Ciutat de Barcelona, a finals del2002 i inicis del 2003.

L’estudi del menhir de Mollet ha estat, per al-tra banda, una ocasió per reviure i aprofitar expe-riències i coneixences anteriors. Com el viatge quevam fer a la Bretanya l’estiu del 2002, en el qualvam visitar llocs com el cairn de Barnenez, el mu-seu de Penmarc’c, la Table des Marchands a Loc-mariaquer, el museu i els alineaments de Carnac, elmuseu deVannes, o algunes de les illes del golf deMorbihan, pel qual vam poder fer un recorregut envaixell; com la visita al museu cantonal de la ciu-tat de Sion, on s’exposen les esteles antropomorfesde la necròpolis del Petit Chasseur, dins d’un viatgea Suïssa efectuat l’estiu del 2008; o, finalment,com les visites al Musée desAntiquités Nationalesde Saint-Germain-en-Laye, a la vora de París, ons’exposen algunes de les estàtues menhir i estelesantropomorfes del Migdia francès, la darrera de lesquals efectuada al febrer del 2008.

L’estudi del menhir de Mollet també ha estatmotiu per recordar un seminari fet a Caen (Nor-mandia) l’any 1995, dedicat a l’explotació i distri-bució de diferents primeres matèries a diferentsèpoques de la prehistòria, en el qual vam ser con-vidats a participar. Hi vam conèixer Charles TanguyLe Roux, qui, després que li mostréssim una foto-grafia de la Venus de Gavà, ens parlà d’un art me-galític bretó, llavors desconegut per nosaltres, ique ha estat clau en el nostre estudi del menhir deMollet. Així mateix, aquest estudi ens ha fet re-cordar el congrésONeolítico Atlántico e as Orixesdo Megalitismo, fet a Santiago de Compostel·lal’any 1996, on un vell Jean L’Helgouac’h i un joveSerge Cassen ens havien dit, per a sorpresa nostra,

Estudi arqueològicJosep Bosch1

1 Designat pel Servei d’Arqueologia i Paleontolo-gia de la Generalitat de Catalunya per a l’estudi delmenhir de Mollet.

que en la seva opinió la variscita dels ornamentscorporals trobats en sepulcres megalítics armori-cans podia molt bé procedir de les mines de Gavà.A Santiago de Compostel·la vam poder escoltar,també, com el mateix L’Helgouac’h sostenia queno es podien descartar connexions entre l’art me-galític atlàntic i les antigues mitologies mediterrà-nies, tesi que, com es comprovarà, ha inspirat elnostre estudi.

A l’Europa occidental hi ha un gran nombrede menhirs, tant a la banda atlàntica, on sobresurtla regió de l’Armòrica (nord-oest de França), coma la mediterrània; poden aparèixer aïllats o acom-panyats d’altres menhirs, amb els quals formenalineaments rectilinis o circulars, aquests anome-nats cromlecs. Els menhirs abunden als Alps, alMigdia francès, a les illes de Còrsega i Sardenya ia la península Ibèrica. A l’actual territori de Cata-lunya se’n coneixen més de cinquanta (vegeu Cura,2002-2003, p. 139), en alguns casos citats en do-cuments que es remunten a l’edat mitjana i sovintamb llegendes i tradicions que s’hi associen (vegeuper exemple, Bertran, Bosch i Tenas, 2011, p. 142-146). Han estat pocs, però, els estudis efectuats so-bre menhirs a Catalunya. Així, quan l’any 1925 elDr. Lluís Pericot publicà la seva tesi titulada «La ci-vilització megalítica catalana i la cultura pire-naica», només s’ocupà dels sepulcres megalítics ideixà de costat tot el que feia referència als men-hirs.Això no canvià quan, vint-i-cinc anys després,publicà una reedició ampliada que titulà Los se-pulcros megalíticos catalanes y la cultura pire-naica. Des de llavors, han estat pocs els arqueòlegsque a Catalunya s’han interessat per l’estudi delsmenhirs. Ho han fet arqueòlegs com Miquel Cura,que l’any 1980 publicà a Barcelona un treball so-bre les esteles antropomorfes i les estàtues menhirdel Llenguadoc i que anys després estudià el men-hir de Montmeló (Cura 1979-1980; Cura 2002-2003); Josep Castany, que tingué ocasió de docu-mentar l’existència d’una estela menhir al costatd’un sepulcre megalític neolític a Costa dels Gar-rics del Caballol (Pinell, Solsonès) (Castany, 1992);Josep Tarrús, que amb els seus treballs sobre el me-galitisme empordanès ha estudiat també nombro-sos menhirs (Tarrús, 2002; Tarrús et alii, 2005;Carreras et alii, 2005); l’autor d’aquest treball, quel’any 1988 publicà un petit estudi sobre el menhirde la Pedra Serrada de Parets del Vallès, poblacióveïna a la de Mollet (Bosch, 1988); o Abel Fortó,Vanessa Muñoz i Pablo Martínez, que han estudiat

la petita estàtua menhir de Ca l’Estrada de Cano-velles (Fortó, Muñoz i Martínez, 2005). Tot i el pocinterès que han despertat fins ara els menhirs entreels arqueòlegs a Catalunya, les grans i llargues pe-dres aixecades dretes i els monuments megalíticsen general són uns dels vestigis prehistòrics quemés capten l’atenció avui dia; segurament perquè,independentment del seu valor arqueològic, im-posen respecte pel seu gegantisme i desafien laimaginació d’aquells que els contemplem, en fer-nos preguntar com i per què éssers humans d’unpassat remot van manipular blocs de pedra que devegades poden arribar a pesar desenes de tones. Nohi ha dubte que el menhir descobert a Mollet delVallès, amb els seus gairebé cinc metres de llargadai les seves més de sis tones de pes (6.200 kg), és und’aquests vestigis prehistòrics, amb un interès queel situa al capdavant de tots els menhirs conegutsfins ara a Catalunya.

El menhir del Pla de les Pruneres de Molletfou descobert al mes d’abril del 2009; a partir dellavors es van anar succeint una sèrie d’actuacions:

En primer lloc, l’empresa d’arqueologia Es-trats, Gestió del Patrimoni Cultural, SL, perencàrrec de l’Ajuntament de Mollet del Vallèsi a instància del Servei d’Arqueologia i Pa-leontologia de la Generalitat de Catalunya,efectuà una intervenció arqueològica en el llocon es va fer la troballa, que va ser dirigida perl’arqueòleg Pablo Martínez i en la qual tambéparticipà el geòleg José Antonio Palazón.

Mentrestant, a principis del mes de maig, elmenhir fou traslladat al Centre de Restauració deBéns Mobles de Catalunya a Valldoreix, per talque s’efectuessin la neteja i la restauració ne-cessàries, dirigides per la restauradora del mateixcentre Àngels Jorba.

Durant el temps en què el menhir va ser al Cen-tre de Restauració de Valldoreix, Màrius Ven-drell, Pilar Giráldez i Lorena Merino, del Grupde Recerca Aplicada al Patrimoni Històric delDepartament de Cristal·lografia i Mineralogia dela Universitat de Barcelona, mitjançant el con-veni que hi ha entre aquest Departament i elCentre de Restauració de Béns Mobles de Cata-lunya, van dur a terme un estudi geològic delmenhir.

També a Valldoreix, Elisa Sarrià, amb la col·la-boració de Marta Molet i nostra, va dibuixar elmenhir i va calcar-ne els gravats i relleus.

Finalment, mentre el menhir va ser al Centre de

10

Restauració de Valldoreix, el Servei d’Arqueo-logia i Paleontologia de la Generalitat de Cata-lunya encomanà a la mateixa empresa Estrats,que havia fet la intervenció en el lloc de la tro-bada, la documentació del menhir mitjançant elmesurament amb escàner 3D i el seu postpro-cessament, treballs que van ser desenvolupatsmitjançant un conveni de col·laboració entrel’empresa esmentada Estrats i Solu-Mètrics 3DLaser Scan Consulting and Services, empresa es-pecialista en serveis de mesurament i digitalit-zació 3D remota.

Al mes de maig de 2010, un any després de sertraslladat a Valldoreix, el menhir va ser retornata Mollet del Vallès on, amb la participació derestauradors del centre de Valldoreix i de l’e-quip tècnic del Museu Abelló de Mollet, dirigitper Pepa Ventura, va ser exposat al públic alparc de Can Mulà, on es troba des de llavors.

Per la nostra part, hem portat a terme un estudiarqueològic del menhir del Pla de les Pruneresde Mollet, en el qual, amb l’ajut dels resultatsdels treballs anteriorment citats, hem intentat

d’establir-ne la cronologia i, un cop contextua-litzat en la seva època, interpretar-lo i conèixerel seu significat i la seva funció.Aquest estudi nohauria estat possible sense les aportacions detotes i cadascuna de les actuacions referides.

No volem deixar de fer esment aquí a les dar-reres Jornades del Centre d’Estudis Molletans, or-ganitzades per Maria Rosa Boada i Jordi Bertran,dedicades als menhirs del baix Vallès i que es vanfer al juny del 2010, en les quals vam tenir l’opor-tunitat de participar. Les diferents sessions d’a-questes jornades, des de la conferència inauguralfins a la taula rodona de cloenda, passant per totesi cadascuna de les comunicacions presentades iper les visites als diferents monuments, van ser unaoportunitat per reflexionar col·lectivament sobre elmenhir del Pla de les Pruneres de Mollet i el seupossible significat, i han estat d’un gran ajut al’hora de ponderar i madurar els resultats del seuestudi.Amb totes estem en deute. Per últim, volemexpressar el nostre agraïment a totes aquelles per-sones que, d’una forma o altra, ens han ajudat a feri publicar aquest treball. Volem agrair a GemmaHernández i Josep Manuel Rueda el fet que, sentrespectivament cap del Servei d’Arqueologia i Pa-

11

Figura 2. El menhir del Pla de les Pruneres, instal·lat alParc de Can Mulà de Mollet del Vallès, en el decursd’una visita guiada. Fotografia: CONTRAPUNT.

leontologia i subdirector general del PatrimoniCultural de la Generalitat de Catalunya, confiessinen nosaltres i ens encomanessin l’estudi arqueolò-gic del menhir de Mollet. Volem agrair a RamonTen, actual cap del Servei d’Arqueologia i Paleon-tologia esmentat, i a Joaquim Folch, arqueòleg ter-ritorial del mateix servei, que hagin volgut publi-car aquest estudi. Volem agrair també a ElisaSarrià, autora del dibuix d’aquest menhir, la sevaamable col·laboració i el seu ajut valuós, així coma Marta Molet, que va participar-hi. Volem donarles gràcies aÀngels Jorba, restauradora del Centrede Restauració de Béns Mobles de Catalunya aValldoreix, i a Maria Duran, cap de la Secció deGestió i Administració del mateix Centre, per lesfacilitats que ens han donat a l’hora d’estudiar elmenhir durant el temps que hi va estar dipositat.Volem agrair a Màrius Vendrell, autor de l’estudipetrogràfic i dels materials de recobriment delmenhir, que ens permetés discutir amb ell els seusresultats, cosa que atesos els nostres minsos co-

neixements geològics ens ha ajudat molt. I, perúltim, volem expressar el nostre agraïment aMontse Tenas i Jordi Bertran, amb qui des de l’any2005 hem estat estudiant plegats els menhirs baix-vallesans; les seves observacions han estat de granutilitat.

Descoberta i localitzaciód’una troballa sorprenent

El que s’ha anomenat menhir del Pla de lesPruneres fou descobert a mitjan mes d’abril del2009, durant les obres de construcció d’un garatgepúblic subterrani en el lloc conegut amb aquestnom, dins del nucli urbà de la població de Molletdel Vallès, molt a prop del seu centre, en un solarlimitat pels carrers Ramon Casas, la Pau, ramblade Pompeu Fabra i Anselm Clavé, que fins llavorss’havia vist preservat de les edificacions (vegeuFigura 3). La construcció comportà un rebaix delterreny d’uns 9-10 metres de fondària i d’uns

12

Figura 3. Plànols de situació del Pla de les Pruneres(Mollet del Vallès), segons Estrats Gestió del PatrimoniCultural, SL.

Bages OsonaSelva

Maresme

Vallès Oriental Vallès Oriental

Aragó

França

VallèsOccidental

Pla deles Pruneres

1.500 metres quadrats d’extensió. El menhir vaaparèixer a 8 metres de la superfície del terreny enel moment d’iniciar-se les obres i les primeresperforacions que es van fer el van afectar en undels seus extrems. Les coordenades UTM del llocde la trobada són X: 434640 Y: 4599035 i l’alti-tud sobre el nivell del mar és de 60,7 m. El Pla deles Pruneres de Mollet està emplaçat a la depres-sió del Vallès, que s’estén en sentit nord-est-sud-oest entre dues serralades, la Litoral (Collserola,Corredor, Montnegre), amb altituds entre 400 i500 metres sobre el nivell del mar, i la Prelitoral(Sant Llorenç de Munt, cingles de Bertí i Gallifa,Montseny), amb altituds dominants més eleva-des, entre 800 i 1.000 metres, que al Montseny ar-riben als 1.700. Concretament el lloc de la trobadadel menhir se situa en el marge dret del riu Besòs,en uns terrenys plans a la dreta del curs de lariera Seca i a l’esquerra de la de Gallecs o Caga-nell, uns 300 m abans de la desembocadura de laprimera en la segona, que, per la seva part, de-semboca en el riu Besòs esmentat transcorregutsuns 600 m (vegeu Figura 4).

Com s’ha dit, amb motiu de la descoberta delmenhir, l’Ajuntament de Mollet del Vallès, a ins-tància del Departament de Cultura i Mitjans deComunicació de la Generalitat de Catalunya iamb la seva autorització, va fer una intervenció ar-queològica en el lloc on es va fer la troballa. Laintervenció fou encomanada a l’empresa Estrats idirigida per l’arqueòleg Pablo Martínez, qui en elsseus treballs sobre el terreny va tenir la col·labo-ració del geòleg José Antonio Palazón. Aquestaintervenció tenia un doble objectiu: controlar elstreballs de les obres de construcció en previsió del’aparició d’altres restes arqueològiques i conèi-xer el context de la descoberta del menhir, la qualcosa volia dir documentar i estudiar l’estratigra-fia dels terrenys, recollir restes que un cop estu-diades o analitzades poguessin ajudar a establir lacronologia dels seus diferents nivells, tant delcorresponent al menhir com dels altres, i recollirmostres de sediments amb les quals es poguessinreconstruir les condicions paleoambientals de les

diferents èpoques en les quals es van formar ca-dascun dels nivells, així com la seva evolució.2

Durant la intervenció van ser recollits materialsarqueològics corresponents a diferents momentsde la prehistòria: una rascadora de sílex de tipuspaleolític, un fragment de ceràmica neolítica ambdecoració cardial i un altre fragment de ceràmicadecorada amb un cordó amb impressions digi-tals, que pot ser situada a l’edat del bronze, abanda d’algunes restes de fauna. Tots aquests ma-terials, però, van ser trobats en posició secundà-ria, fora de context i sense que cap d’ells es po-gués relacionar de manera directa amb el menhir(Martínez i Palazón, 2011, p. 153), encara que ensdonen una idea de l’antiguitat dels dipòsits que

13

Figura 4. Detall d’un mapa de l’Instituto Geográfico yCatastral (escala 1:50.000), segons edició de l’any 1951,amb la localització de Mollet. Hi apareix una extensa àreaencara sense urbanitzar entre aquesta població i el riuBesòs i s’hi pot veure el recorregut de les rieres Seca i deCaganell, prop de la confluència de les quals va ser des-cobert el menhir del Pla de les Pruneres.

2 No tots els resultats d’aquests estudis i anàlisishan estat publicats en el moment de redactar aquesttreball, per la qual cosa nosaltres només utilitzaremaquells que sí que ho han estat.

14

Figura 5. Vista de les obres de construcció d’un ga-ratge públic subterrani a Mollet del Vallès, en el decursde les quals va ser descobert el menhir del Pla de lesPruneres. Fotografia: Carles Aymerich i Ramon Maroto,CRBMC, 2009.

Figura 6. Vista del menhir del Pla de les Pruneres uncop enretirat del lloc on va ser trobat i estirat a terra alcostat de l’excavació de l’obra en la qual va ser desco-bert. Fotografia: Ajuntament de Mollet, Departament dePremsa, 2009.

van cobrir el menhir i ens indiquen que això de-via succeir durant la prehistòria recent.

Segons l’estudi efectuat pel geòleg José An-tonio Palazón coincidint amb la intervenció ar-queològica, els terrenys on va ser trobat el menhireren dipòsits d’època holocena formats per apor-tacions al·luvials procedents del riu i les rieres es-mentades. En aquests s’hi van reconèixer nombro-sos paleocanals de recorregut variable i materialsde terrasses amb gran quantitat de còdols, graves,gravetes, sorres i alguns «còdols tous», que sónblocs d’argila que en ser arrossegats per l’aiguaadopten una morfologia arrodonida i que quan aixòté lloc dins de sorres i gravetes queden arrebossa-des d’aquests materials, cas en el qual s’anomenencòdols armats. Tot indicava que es tractava d’unaantiga zona inundable que, periòdicament i com aresultat d’episodis torrencials, es veia coberta perles aigües portades per la riera Seca, per la riera de

Caganell i pel mateix riu Besòs, amb cursos i ca-bals variables vinculats a episodis plujosos. Con-cretament el menhir va ser trobat estirat sobre unacapa de sorres i dins d’una altra capa de graves i desorres disgregades que, tant per sota com per sobre,tenien nivells de llims i d’argiles (Martínez i Pala-zón, 2011, p. 151-153). Donades les condicionsambientals descrites, pensem que el lloc on es vatrobar el menhir de Mollet no va ser exactament ellloc on havia estat aixecat originàriament, si bé nodevia ser gaire lluny, primer perquè les seves gransdimensions devien representar una dificultat per altrasllat i, segon, perquè no presenta el desgast quepensem que hauria produït un desplaçament llarg.El més segur és que aquest trasllat fos intencionat,ja que, com van poder constatar els esmentats Pa-blo Martínez i José Antonio Palazón en la seva in-tervenció de camp, totes les pedres que hi ha entreels sediments on era enterrat el menhir eren demida molt petita, res a veure amb els 4,90 m que fael menhir de llargada i els seus 6.200 quilos de pes,un bloc de pedra que les aigües que van aportaraquests sediments no podien haver arrossegat. Pro-

15

Figura 7. Seccions longitudinals i transversals del men-hir del Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès. Dibuixd’Elisa Sarrià.

Alçada 4,85 m

50 cm

Secció

Secció

Alçat

a

b

a’

b’

a’’

b’’

Alçat

posem, sense poder-ho afirmar, que originàriamentel menhir va ser erigit al lloc més elevat (aproxi-madament a 65 m sobre el nivell del mar), no inun-dable i a només uns 120 m del lloc on es va fer latroballa, on l’any 1498 va ser construït el templegòtic dedicat a Sant Vicenç, que va ser destruït el1936 durant la Guerra Civil espanyola i sobre lesruïnes del qual va ser construïda l’actual esglésiaparroquial.

Gran menhir i estàtua menhir

El menhir del Pla de les Pruneres de Mollet téforma de prisma rectangular, amb els caires arro-donits i un dels dos extrems apuntats. La seva llar-gada és de 4,90 m i l’amplada, de 70 cm per 120 cm(vegeu Figura 7).A les regions mediterrànies es co-neixen pocs menhirs tan grans com aquest o que hosiguin més; es poden citar el del Plateau des Bou-dons (Lozère), que sobrepassa els 6 m de llargada,i el de Counzouls (Aude), que, amb 8,90 m de llarg,té el rècord entre els menhirs del sud de França(Costa, 2008, p. 90-91).Així mateix, si se’l comparaamb les anomenades estàtues menhir conegudesen aquestes mateixes regions, el menhir de Molletés una de les més altes, si no la que ho és més. Lesmés grans es troben a la regió del Tarn, al Migdiafrancès, corresponen a l’anomenat grup de Roergue(subgrup de les saintponiennes), algunes sobrepas-sen els 4 m d’alçària —la Pierre Plantée de Lau-cane, concretament, en fa 4,50—, i moltes havienestat utilitzades durant segles com a pontets sobrerierols (Arnal, 1976b, p. 218; Costa, 2008, p. 100).

El grup de recerca aplicada al patrimoni his-tòric de la Universitat de Barcelona efectuà, coms’ha dit, un estudi petrogràfic del menhir del Pla deles Pruneres. Segons aquest estudi, es tracta d’unapedra d’aspecte granític, ja que presenta els com-ponents del granit. Una abundant presència d’en-clavaments centimètrics de filita verda, que és unaroca metamòrfica amb baix grau de metamorfisme,indica, però, el seu origen sedimentari, la qual cosapermet determinar que es tracta d’una arcosa, unaroca formada a partir de l’erosió de granits amb poco nul transport. En el cas del menhir de Mollet,atesa la presència de partícules de biotita, la dis-tància entre els llocs d’erosió dels granits origina-ris i el de formació de l’arcosa va haver de ser moltcurta. La biotita és molt tova i s’altera amb força fa-cilitat, de forma que amb un transport no gairellarg les seves partícules de mides mil·limètriques

pràcticament haurien desaparegut (Vendrell, Gi-ráldez i Ventolà, 2011, p. 163). Una arcosa de lesdimensions del menhir descobert al Pla de les Pru-neres, actualment —i res no fa pensar que en elpassat hagi pogut ser diferent— no existeix dins delterme de Mollet, fet que es pot veure confirmat perl’absència d’aquesta roca entre les pedres que for-men l’antic basament de l’església parroquial deSant Vicenç.3 Per tant, a l’hora de situar el seu ori-gen, cal pensar de moment en una àrea font externaa aquest terme, des de la qual hauria hagut de sertransportada antròpicament, ja que les grans di-mensions del bloc de pedra fan que quedi descar-tat un trasllat natural com a resultat d’aportacionsal·luvials. Segons els esmentats Màrius Vendrell,Pilar Giráldez i Lourdes Ventolà, l’àrea font, quecom s’ha dit havia de ser propera als afloramentsde granit, caldria buscar-la al peu de les serraladesLitoral o Prelitoral esmentades, on hi ha granits,juntament amb filites i esquistos, l’erosió i el des-mantellament dels quals podria haver donat lloc adipòsits d’arcosa. De moment, però, no s’ha loca-litzat cap possible punt d’extracció i la qüestió del’àrea font de la pedra del menhir del Pla de les Pru-neres resta oberta, tot i que, segons els autors del’estudi, podria haver estat molt petita i haver estatafectada per la pressió urbanística (Vendrell, Gi-ráldez i Ventolà, 2011, p. 163).

El menhir de Mollet no és un simple bloc depedra en brut, ja que presenta senyals de regularit-zació per repicat a gairebé tota la seva superfície.Aquest repicat es devia fer, segons les marquesconservades, amb un objecte dur de punta arrodo-nida. Per altra banda, en un dels dos costats més es-trets, presenta un motiu en relleu i, en l’oposat iigualment estret, tota una sèrie d’altres motius gra-vats o insculpits. Tant aquests motius com els se-nyals de regularització han pogut ser observatsamb detall un cop fetes la neteja i la restauració delmenhir. Presentarem primer la descripció dels re-lleus i, seguidament, la dels motius insculpits (ve-geu Figura 8).

Els motius en relleu es troben aproximada-ment a un metre de l’extrem apuntat del menhir. Enaquests s’hi pot reconèixer un rostre aparentmenthumà, amb la representació del nas, rectilini i se-guint l’eix longitudinal del menhir, i les celles o ar-

16

3 Informació proporcionada pel geòleg Jordi Ber-tran, bon coneixedor de la geologia local i actualpresident del Centre d’Estudis Molletans.

17

Figura 8. Alçats deles cares ambrelleus, esquerra, iamb gravats, dreta,del menhir del Pla deles Pruneres deMollet del Vallès.Dibuix d’Elisa Sarrià.

cades supraciliars, també rectilínies però transver-sals. Nas i celles formen una T.Aquesta T presentaels seus extrems laterals perllongats cap a baix,amb una mena d’arracades, igualment en relleu,però en un pla lleugerament inferior, que per la sevaforma i posició ens recorden dues banyes de toro.Nas, celles i banyes enquadren uns ulls circularsigualment en relleu. Per sobre de la línia de les ce-lles hi havia un altre motiu en relleu, conservat moltincomplet, perquè es va veure afectat de ple per latopada en el moment de la descoberta del menhir,i del qual molt poca cosa podem dir. Els motius enrelleu van ser obtinguts picant o martellejant repe-tidament la superfície del menhir, deixant en re-serva els elements que els constitueixen (nas, ce-lles, banyes, ulls i element indeterminat per sobrede les celles); les arestes estan arrodonides i laseva superfície presenta també traces d’un picat,potser anterior i corresponent a un tractament ge-neral de la superfície del menhir.

Pel que fa als motius gravats que es troben enel costat oposat al dels relleus, se’n diferencien, amés de per la tècnica d’elaboració, pel seu caràc-ter més esquemàtic o abstracte. Les incisions delsgravats tenen la secció en U, secció que corresponals gravats fets amb un objecte de pedra, no de me-tall, cas en el qual hauria resultat en forma de V.Els gravats es devien obtenir repicant de forma li-neal sobre la superfície del menhir, que prèviamenthavia estat preparada també per repicat. El repicates podia haver efectuat per percussió directa, ambun objecte de punta roma i major duresa que laroca del menhir (un rierenc o una eina de pedra po-lida), o per percussió indirecta, amb l’ajut d’un ob-jecte intermedi, igualment de punta roma i majorduresa. D’aquesta forma es van obtenir una sèriede traços, tant rectilinis com curvilinis, que apa-rentment van veure posteriorment regularitzadaper abrasió la seva part interna, encara que tambéés possible que aquesta regularització fos el re-sultat d’un repicat molt atapeït i de l’efecte abra-siu de les partícules despreses de la mateixa ar-cosa, sobretot de les de quars. Amb els gravatsacabats de fer i la roca fresca, la seva traça deviaser ben visible; l’erosió i l’alteració posteriors,però, han fet que avui la lectura d’algunes parts re-sulti dificultosa i requereixi una observació detin-guda, amb diferents condicions d’il·luminació i adiferents hores, tant de dia com de nit. L’observa-ció d’aquests gravats ha permès reconèixer dife-rents motius, que descrivim a continuació d’acord

amb la posició vertical del menhir, amb l’extremmés apuntat a la seva part superior.

De l’extrem apuntat del menhir, en surt una lí-nia sinuosa i que segueix l’eix longitudinal delmateix menhir. Forma cinc corbes, tres de mésàmplies obertes a l’esquerra i dues no tan àmpliesobertes a la dreta. D’acord amb el costum gene-ralment seguit davant de motius semblants, nosal-tres l’anomenarem motiu serpentiforme. Per sotadel motiu serpentiforme i transversal al menhir hiha un segon motiu, que tant ens pot recordar laforma d’una M, com la d’un jou, com la d’una cor-namenta de toro, designacions amb les quals in-distintament ens podrem referir a aquest motiu. Auna altura inferior a la del motiu en jou o corni-forme, hi ha dos nous motius amb forma deDma-júscula caiguda o escut, disposats l’un sota de l’al-tre, oposats i de forma no del tot simètrica. Elsuperior té la línia recta a la part de dalt i l’inferior,a la de baix. A la dreta dels escuts oposats reco-neixem tres cercles incomplets, alineats longitudi-nalment al menhir, mentre que a la part de baix del’escut inferior podem veure units a la seva líniarecta inferior dos semicercles, els quals ens tornena recordar la forma d’un jou o d’una cornamenta.Finalment, a la part dreta del motiu en jou es potobservar, en determinades condicions d’il·lumina-ció, un motiu més petit de forma lenticular.Aquest,però, pensem que no és un motiu intencionat, sinócasual, resultat de l’acció de repicar la superfíciedel menhir. Els traços que formen aquest motiu len-ticular presenten senyals de repicat a la seva part in-terna, però no presenten la regularització per abra-sió que presenten la resta de motius.

El menhir del Pla de les Pruneres de Molletpot ser considerat, a més d’un menhir, un exempled’estatuària megalítica, concretament d’allò ques’anomena una estàtua menhir. Aquesta associacióde dos termes (estàtua i menhir) és deguda a l’abbéHermet, l’estudiós francès que l’utilitzà per primercop en publicacions dels anys 1899-1900, per re-ferir-se a les primeres representacions humanesprehistòriques en pedra i de grans dimensions, des-cobertes a la regió de la Roergue (Philippon, 2002,p. 24). Posteriorment i fins a l’actualitat, la deno-minació estàtua menhir ha estat utilitzada per moltsinvestigadors (entre d’altres Octobon, 1931;Arnal,1976 a i b; Bueno, 1990; D’Anna, 1977; Jallot iD’Anna, 1990), en ocasions no sense controvèrsiaterminològica (D’Anna, 2002; D’Anna et alii,2004, p. 13-14). La consideració del menhir del Pla

18

19

Figura 9. Detalls

1. Representació del rostre en relleu sobre una de lescares del menhir del Pla de les Pruneres, amb els ulls, elnas, les celles i, en un pla inferior, dos motius amb formade banyes o corniformes descendents. Per sobre hidevia haver altres relleus, però un esvoranc ben visiblea la fotografia, provocat per la maquinària de l’obra queva descobrir el menhir, l’afectà gairebé per complet. Fo-tografia d’Elisa Sarrià, 2010.

2. Detall de la part superior del motiu serpentiforme gra-vat a l’extrem superior del menhir. S’hi poden veure,com a les altres fotografies de detall del menhir, els se-nyals de la regularització general de la superfície de laroca per repicat. Fotografia d’Elisa Sarrià, 2010.

3. Detall de la part inferior del motiu serpentiforme gra-vat a l’extrem superior del menhir. Fotografia d’Elisa Sar-rià, 2010.

4. Detall de la part central del motiu gravat amb formade jou. Fotografia d’Elisa Sarrià, 2010.

5. Detall de la meitat dreta del motiu gravat amb formade jou. S’observen altres línies incises que hem consi-derat no intencionades. Fotografia d’Elisa Sarrià, 2010.

6. Motiu amb forma de D caiguda o escut, gravat en una po-sició més elevada. Com a les altres fotografies de detall delmenhir, s’observen els senyals de la regularització de la su-perfície de la roca per repicat. Fotografia d’Elisa Sarrià, 2010.

7. Visió des de la dreta del motiu amb forma de D caiguda oescut, gravat en una posició més elevada. A la seva part su-perior dreta s’observa un cercle també gravat. Fotografia d’E-lisa Sarrià, 2010.

8. Motiu amb forma de D caiguda o escut, gravat en una po-sició més baixa, del qual pengen dos semicercles també gra-vats. Fotografia d’Elisa Sarrià, 2010.

9. Visió dels dos cercles incomplets gravats al costat dret delmotiu en D o escut inferior. Fotografia d’Elisa Sarrià, 2010..

2

3

4 5

6 7

8 9

1

de les Pruneres com una estàtua menhir es basa enel reconeixement, encara que sigui de forma moltincompleta, de la representació d’una figura hu-mana sencera i en tres dimensions. Podem reco-nèixer aquesta figura en tres fets: en la representa-ció del rostre, aparentment humà; en la seva posiciósobre el menhir, que no sembla deixada a l’atzar ique ens suggereix que el menhir representava el cossencer d’una persona, i, per últim, en la morfolo-gia del menhir, que si bé no es pot afirmar que evo-qui un cos humà de forma directa, sí que es pot dirque en recorda almenys la seva ombra. Tot i l’ab-sència d’atributs del vestuari o d’objectes d’equi-pament, tot i no presentar ni els dorsos ni l’esquenaesculpits, ni tampoc marcades les corbes corres-ponents al coll i a la cintura, pensem que els tresfets assenyalats són suficients per afirmar que elmenhir de Mollet pot ser considerat, a partir delmoment en què és esculpit el rostre en relleu, unaestàtua megalítica. Ens resulta difícil, en canvi,trobar cap relació entre els motius gravats i la re-presentació escultòrica d’una persona. La serp, eljou, els escuts, els semicercles i els cercles incom-plets, no ens semblen ni trets humans ni, tampoc,elements de vestuari o objectes d’equipament.

El marc cronològic: del neolític mitjà alcalcolític

Un cop netejat amb cura el menhir, un cop pe-trografiat, mesurat i pesat, observat detingudamentsota diferents condicions de llum, palpat, descrit idibuixat, com a arqueòlegs i historiadors ens inte-ressarà datar-lo. La datació dels menhirs, en gene-ral, i de l’estatuària megalítica, en particular, resultahabitualment difícil, ja que no és possible datar di-rectament el moment en què les pedres van ser ta-llades. En el millor dels casos establirem una cro-nologia relativa, a partir del context d’implantaciódel monument i d’altres vestigis que s’hi associen.Aquest serà, per exemple, el cas d’un menhir tro-bat en una estructura funerària, associació que enprova la seva antiguitat. Però, si el context d’im-plantació original és desconegut o no aporta dadesprecises, com sovint succeeix, llavors només ensquedarà trobar algun referent cronològic en elsseus motius decoratius, si els té, o, si es tractad’una estàtua menhir, en la forma de representarparts anatòmiques com la cara, els braços o les ca-mes, en la de representar el vestuari o en la de re-presentar determinats objectes d’equipament.

Segons les dades disponibles amb relació a lacronologia de l’estatuària megalítica prehistòrica engeneral, sabem que es tracta d’un fenomen dilataten el temps, que va aparèixer de forma simultàniaen diferents regions d’Europa a la fi del neolític —en alguns llocs potser abans, en el neolític mitjà re-cent—, que es multiplicà en el moment d’iniciar-se la metal·lúrgia del coure i que es va fer rar o vadesaparèixer al final del calcolític i en el període se-güent (edat del bronze – inicis de l’edat del ferro).Pel que fa als menhirs, sembla que els seus co-mençaments podien haver estat més remots, i quees remuntin fins a moments avançats del neolíticantic o inicials del mitjà. En el cas del menhir delPla de les Pruneres podem precisar més la seva cro-nologia basant-nos en els seus possibles paral·lels,no del monument en conjunt, que és d’una gran sin-gularitat i originalitat, però sí dels seus «elementsornamentals».

A Catalunya, concretament, hi ha diferentsexemples de gravats sobre suports megalítics de di-versos tipus (sepulcres, menhirs, esteles o roquesaïllades). Alguns d’aquests han estat recollits enuna publicació recent d’Andreu Moya, Pablo Mar-tínez i Joan B. López sobre les estàtues menhir iles esteles antropomorfes de l’art megalític d’a-quest territori (Moya, Martínez i López, 2010). Caldir, però, que no en tots els casos s’ha pogut de-mostrar que datin d’algun període de la prehistò-ria i que les semblances amb el menhir del Pla deles Pruneres són pràcticament inexistents o moltparcials. A continuació presentem una relació d’a-quests exemples:

Pedra de les Creus (la Roca del Vallès)

Estela de la Roca Roja o de la Sitja del Llop (Mont-seny) (Vilardell i Castells, 1976)

Esteles insculpides de Passanant (Moreu-Rey,1970; Cura, 1992)

Estela de la vila de Llanera (Torà) (Serra Vilaró,1927, p. 156)

Estela trobada a prop del poblat ibèric del PuigCastellar (Sant Vicenç dels Horts) (Ripoll, Bar-berà i Llongueras, 1965)

Estela menhir de la Costa dels Garrics del CaballolII (Pinell) (Castany i Guerrero, 2003: 317)

Estela llosa del sepulcre megalític dels Trossosdels Perers (Pinell) (Castany i Guerrero 2003, p.320)

20

Figura 10. Situació geogràfica d’exemples esmentatsen el text d’art megalític, esteles, petròglifs i ceràmiquesdecorades:

1. Estela de Mane-er-H’Roek (Locmariaquer, Bretanya)

2. Cairn de Barnenez (Plouezoc’h, Bretanya)

3. Sepulcre de corredor de Gavrinis (Morbihan, Bretanya)

4. Necròpolis megalítica del Petit-Chasseur (Sion, Valais,Suïssa)

5. Estàtua menhir de La Gayette (Collorgues, Llenguadoc)

6. Estela de Lauris-Puyvert (Valclusa, Provença)

7. Petròglif amb bucrani del mont Bego (massís de Mer-cantour, Alps Marítims francesos)

8. Estela d’Asquerosa (Granada, Andalusia)

9. Estela dels Reguers de Seró (Artesa de Segre, Noguera,Catalunya)

12

34

5

7

16

15

14

13

12

11

10

98

6

10. Inscultura de Passanant (Conca de Barberà, Catalunya)

11. Menhir del Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès, VallèsOriental, Catalunya)

12. Pedra de Llinàs (Montmeló, Vallès Oriental, Catalunya)

13. Menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles, VallèsOriental, Catalunya)

14. Menhir dels Palaus (Agullana, Alt Empordà, Catalunya)

15. Ceràmica d’Hacilar amb bucrani pintat (Kilis, Anatòliacentral)

16. Ceràmica d’Arpachiyah amb bucranis pintats (Mosul,Iraq, Mesopotàmia)

21

Menhir dels Palaus (Agullana) (Carreras, Tarrús iGay, 2005, p. 159)

Menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles)(Carreras, Tarrús i Gay, 2005, p. 159; Bertran,Bosch i Tenas, 2011, p. 124-125)

Menhir de la Pedra de Llinàs (Montmeló) (Cura,2002-2003; Carreras, Tarrús i Gay, 2005: 160; Ber-tran, Bosch i Tenas, 2011, p. 126-127)

Estàtua menhir de Ca l’Estrada (Canovelles)(Fortó, Muñoz i Martínez, 2005, p. 17-22; Fortó,Martínez i Muñoz, 2006, p. 52-54)

Conjunt escultòric de la cista tumulària dels Re-guers de Seró (Artesa de Segre) (López et alii,2010)

Estela de Preixana (Preixana) (Maluquer de Motes,1971)

Estela d’Arbolí (Arbolí) (Moya, Martínez i Ló-pez, 2010, p. 27-28)

Estela de la Bassa del Boix (Llobera) (SerraVilaró,1927, p. 156-157)

Roc de la Mare de Déu del Miracle (Riner) (SerraVilaró, 1927, p. 153)

Estela de Gangonells (Riner) (Serra Vilaró, 1950,p. 120, làm. I)

Creu de l’Aragall (Corbera de Llobregat) (JosepMiquel Faura comunicació personal)

Cista del túmul de la Vinya d’en Berta (Pau) (Tar-rús, 2002, p. 846)

Pedra dels Sacrificis (Capmany) (Tarrús, 2002, p.844)

Menhir Vidal (Capmany) (Tarrús, 2002, p. 844)

Barranc (Espolla) (Tarrús, 2002, p. 845).

Si bé, com hem dit, els paral·lels del menhirdel Pla de les Pruneres són inexistents o moltparcials a Catalunya, sí que hem trobat en canvisemblances en esteles, estàtues menhir i sepulcresmegalítics de fora de Catalunya, que ens propor-cionen uns referents cronològics per a les dife-rents parts que integren la «decoració» del men-hir descobert a Mollet.

Com hem vist, en una de les cares del menhirhi ha la representació d’un rostre en relleu, en quèper evocar el nas i les celles s’utilitzà el que s’a-nomena bloc en T. Aquest, també conegut com a Tfacial, es troba a l’estatuària megalítica prehistò-rica, tant entre les estàtues menhir, a les quals ja ens

hem referit, com entre les esteles antropomorfes.Aquestes segones són també monolítiques i pen-sades per estar dretes, però la seva mida és més pe-tita, estan decorades només per una cara i no for-men una representació tridimensional. A lapenínsula Ibèrica coneixem tres esteles amb l’es-mentat bloc en T. Una és l’estela de Moncorvo(concelho de Moncorvo, Tras-os-Montes, nord dePortugal), coneguda des de l’any 1910. Les sevesmides són de 35 cm d’alçària, 19 cm d’amplada i7 cm de gruix; va ser esculpida sobre granit, ambel nas en relleu, la part superior corba i els ulls mar-cats per dues cúpules (Oliveira Jorge, 1993, p. 36-37). Una altra és l’estela de Santa Luzia (concelhode Freixo de Espada, Cinta, districte de Bragança,nord de Portugal). Les seves mides són 23,5 cmd’alçària, 18 cm d’amplada i 8 cm de gruix; va seresculpida també sobre granit, amb el nas en relleu,la part superior corba i sense ulls. Es tracta d’unapeça d’un estil molt pròxim a l’anterior (OliveiraJorge, 1993, p. 37). Encara que cap d’aquestesdues peces no té una procedència precisa, Víctor iSusana Oliveira Jorge les han atribuït cronològi-cament al calcolític (Oliveira Jorge, 1993, p. 41).Una tercera peça coneguda a la península Ibèricaamb la T facial és la del lloc d’Asquerosa (provín-cia de Granada). L’any 1932 fou publicada unafotografia d’aquesta peça al llibre de Pere Bosch iGimpera titulat Etnologia de la península Ibèrica,on es destaca la seva semblança amb esteles por-tugueses (Bosch, 1932, p. 109 i fig. 56). Les sevesmides aproximades són de 60 cm d’alçària i 38 cmd’amplada; desconeixem sobre quina roca va seresculpida, presenta el nas en relleu, la part superiorrecta i els ulls circulars també en relleu i rodejatsd’una incisió (vegeu Figura 11). Martín AlmagroGorbea, en un treball dedicat a les esteles antro-pomorfes de la península Ibèrica, recollí les pecesd’Asquerosa i de Moncorvo i, encara que com diuno tenen un context cronològic conegut amb pre-cisió, estableix un paral·lelisme amb peces prehis-tòriques del sud de França (Almagro-Gorbea, 1993,p. 125 i 130 i fig. 5.1 i 2).

Al Migdia francès, tal i com Martín AlmagroGorbea esmenta en el seu treball de l’any 1993, esconeixen diferents esteles antropomorfes prehistò-riques amb la representació del rostre basada en elbloc en T. A diferència de les tres peces de la pe-nínsula Ibèrica, algunes tenen un context de pro-cedència ben conegut i han pogut ser datades deforma fiable. Corresponen a la regió de la Pro-

22

vença i, probablement, un dels seus millors exem-ples sigui l’estela número 1 de Lauris-Puyvert (laLombarde,Valclusa), a la part oriental d’aquesta re-gió (vegeu Figura 11). Les seves mides són: 32 cmd’alçària, 15 d’amplada i 6 de gruix; va ser escul-pida sobre una plaqueta de calcària, amb el nas i elsulls en relleu, la part superior recta i la cara em-marcada per una decoració de línies en ziga-zagagravades (D’Anna, Renault et alii, 2004, p. 60-61). Es tracta d’una peça molt ben conservada, unade les esteles provençals més cèlebres i emblemà-tiques, que va ser triada per a la coberta d’una obrade gran importància com és La préhistoire fran-çaise Tome II: Civilisations néolithiques et proto-historiques, editada pel CNRS l’any 1976. Les es-teles provençals es vinculen, per la seva associacióen alguns casos a sepultures chaséennes, a una fase

final del neolític mitjà (fàcies chasséenne recent),amb una cronologia que es pot situar entre el 3500i el 3000 aC.4 (D’Anna, Renault et alii, 2004, p. 82;D’Anna, 2008, p. 410-411). Al Migdia francèstambé s’utilitzà el característic bloc en T, a més desobre les esteles provençals citades, sobre esteles iestàtues menhir de la regió del Llenguadoc, quepertanyen a l’anomenat conjunt llenguadocià. Sónmonofacials i sovint la cara és l’únic element ana-tòmic que hi apareix, només de vegades acompa-nyat dels braços, i són rars la resta de detalls ana-tòmics (vegeu Figura 12). Les seves dimensionsvarien, des dels 50-70 cm de les esteles, fins als150-180 cm de les estàtues menhir més grans. Lautilització de l’estatuària megalítica llenguadocianava cobrir probablement un període de temps situatentre el 3200 i el 2800 aC. (D’Anna, Renault et alii,2004, p. 84; D’Anna, 2008, p. 410). Altres estils oconjunts regionals, distingits dins de l’estatuàriamegalítica prehistòrica al sud de França, són el deles esteles venaissines i el de les estàtues menhir deRoergue. Aquests dos estils, però, no presenten laT facial. Les primeres tenen forma de molló i undisseny marcat per les línies corbes, amb arcadessupraciliars arrodonides; apareixen centrades a la

23

Figura 11. A l’esquerra, estela d’Asquerosa (Granada),alçària: 60,3 cm. A la dreta, estela de Lauris-Puyvert, laLombarde núm. 1 (Valclusa, Provença), alçària: 32 cm.Segons dibuixos publicats per Marija Gimbutas (Gim-butas, 1990, p. 192 i 193).

4 En aquest treball parlarem sempre en cronologiescalibrades aC.

zona d’Avinyó i la seva cronologia se situa entre el2800 i el 2400 aC (D’Anna, Renault et alii, 2004,p. 82.). Pel que fa a les estàtues menhir del grup deRoergue, de les quals s’ha dit que són les més be-lles del Migdia francès, tenen gravades i esculpidesles dues cares i els dos costats, amb la representa-ció de braços i cames, a més de capa o abric, la caraés oval o en U, el nas llarg i acabat en punta, i elsulls figurats en buit o en relleu. La seva cronologiase situa entre el darrer quart del IV mil·lenni aC i elsinicis del III (3300/3200 – 2900 aC) (D’Anna, Re-nault et alii, 2004, p. 83; D’Anna, 2008, p. 410).Podem veure, doncs, com la presència de la T fa-cial dins de l’estatuària megalítica prehistòrica delsud de França, concretament de les esteles proven-çals i les esteles i estàtues menhir llenguadocianes,ens remet a un ampli període cronològic que va desd’una fase recent del neolític mitjà fins a un neolí-tic final avançat (3500 – 2800 aC).

En segon lloc, ens fixarem en els paral·lels ipossibles referents cronològics dels motius gra-vats sobre el menhir del Pla de les Pruneres, en elcostat oposat al del rostre. Es tracta d’uns motiusde tipus esquemàtic o abstracte, els quals, com éshabitual en els estudis d’art megalític, nosaltres

anomenem motiu serpentiforme, motiu amb formade jou i motiu en escut, aquests últims amb cerclesincomplets i semicercles que d’alguna forma sem-bla que s’hi associen.

El serpentiforme és un motiu que en podemdir «universal», amb una llarga llista d’exemples idifícil de relacionar amb un estil artístic determinato de situar en una etapa determinada. Un dels mésremarcables és, segurament, el del dolmen de Na-valcán (Toledo). A l’interior d’aquest dolmen, queva ser excavat l’any 1989, s’hi van trobar dos or-tòstats de granit decorats. Aquí ens fixarem en elque és designat com a número 2, les mides del qualsón 150 cm de llargada, 62 d’amplada i 38 de fons,treballat sobre totes les cares i que ha estat consi-derat una estàtua menhir. A la seva cara principalhi ha un motiu amb forma de serp sinuosa, repre-sentada en baix relleu i de forma força naturalista;s’estén des de la part inferior de l’ortòstat, on té lacua, fins a la superior, que representa el cap de l’es-tàtua i on el cap de la serp representa a la vegadaun dels seus ulls. La cronologia del dolmen de Na-valcán i dels seus ortòstats decorats ha estat esta-blerta cap a la meitat del IV mil·lenni aC (Balbín iBueno, 1993, p. 49-50). Un serpentiforme similaral de Navalcán apareix representat sobre un men-hir amb forma fàl·lica de Caramujeira, al sud dePortugal, que cronològicament se situa en la tran-sició entre el neolític final i el calcolític (Balbín iBueno, 1993, p. 54-55).

24

Figura 12. Estàtues menhir llenguadocianes de LaGayette (Collorgues), esquerra, i de Mas de l’Aveugle(Collorgues), dreta. Alçària: 141,4 cm i 182,4 cm, res-pectivament. Segons dibuixos publicats per Marija Gim-butas (Gimbutas, 1990, p. 194).

Pel que fa al motiu amb forma de jou repre-sentat sobre el menhir de Mollet, té dos paral·lelsmolt pròxims en els coneguts com a menhirs de laPedra de Llinàs (Montmeló) i de Castellruf (SantaMaria de Martorelles), als quals ja ens hem refe-rit. Un tercer paral·lel, menys proper però també aCatalunya, és el del menhir dels Palaus (l’Estrada,Agullana, Alt Empordà) (Carreras, Tarrús i Gay.2005. p. 158-159). D’aquests tres monuments no-més el de Santa Maria de Martorelles proporcionaun referent cronològic, que es basa en la seva re-lació amb el sepulcre megalític conegut tambécom de Castellruf, a la vora del qual es trobavaabans de ser traslladat al seu emplaçament actual(Bertran, Bosch i Tenas, 2011, p. 124). Resulta di-fícil reconèixer el tipus de sepulcre al qual cor-respon el dolmen de Castellruf, però per les restesactualment visibles i per la seva localització, dinsdel territori de difusió a Catalunya dels sepulcresde corredor, el més probable és que es tracti d’unsepulcre amb cambra rectangular de lloses i cor-redor ample també fet de lloses, tipus conegutcom a galeria catalana, concretament d’una petitagaleria catalana, un tipus de sepulcre correspo-nent al neolític final i datat a la primera meitat delIII mil·lenni aC (Tarrús, 1999, p. 110, 111, 118;2002, p. 828).

Pel que fa als dos escutiformes, als cercles in-complets i als semicercles que s’hi associen, no enconeixem de moment paral·lels clars pròxims, ni a

les proximitats ni tampoc al conjunt de la Medi-terrània nord-occidental, ja sigui a la resta de la pe-nínsula Ibèrica, al Migdia francès, a Suïssa, a Ità-lia, a Còrsega o a Sardenya. Potser es pugui trobaruna certa semblança entre els gravats del menhir deMollet i les anomenades inscultures de Passanant,descobertes a la comarca de la Conca de Barberà idonades a conèixer l’any 1970 per Moreu Rey.Aquestes inscultures, que com molts altres ele-ments escultòrics megalítics no tenen una crono-logia precisa reconeguda (Cura, 1992, p. 119),connecten bé, segons alguns autors, amb el reper-tori temàtic de l’art megalític atlàntic (Bueno iBalbín, 2000, p. 58).

Independentment de la seguretat amb què l’a-ire atlàntic de les inscultures de Passanant pugui serdefensat, hem de dir que és en l’art megalític de laregió de l’Armòrica o la Bretanya on hem trobat lessemblances més estretes amb el conjunt dels mo-tius gravats sobre el menhir de Mollet. Els motiusamb forma de serp, de jou, també vist com a cor-niforme, i d’escut, juntament amb la fulla de des-tral, el bàcul, l’arc i les fletxes—aquests quatre úl-tims motius no reconeguts sobre el menhir de

25

Figura 13. A l’esquerra i al centre, dos dels ortòstatsdel sepulcre de corredor de Gavrinis (Morbihan, Breta-nya). Alçària: 167,5 cm i 145,8 cm, respectivament. A ladreta, estela de Mane er H’Roeck (Locmariaquer, Bre-tanya). Alçària: 110,6 cm. Segons dibuixos publicats perMarija Gimbutas (Gimbutas, 1990, p. 224, 225, 291).

Mollet—, són els temes clàssics de l’art megalíticbretó, els seus signes elementals que, de vegadestractats amb un barroquisme exuberant i un aparentdesordre de línies que ens pot desconcertar, apa-reixen regularment i componen la decoració demolts dels monuments megalítics armoricans.Ambles investigacions iniciades a principis del segleXIX, sobretot de la zona del golf de Morbihan, icontinuades fins avui dia pràcticament sense in-terrupció, s’ha anat reconeixent el repertori de mo-tius bàsics de l’art megalític armoricà.

Segurament, un dels exemples més destacatsi espectaculars d’aquest art sigui el del sepulcre decorredor del que avui és la petita illa de Gavrinis,al golf de Morbihan, encara que antigament va seruna península. De les seves 29 lloses, n’estan gra-vades 23, 21 de les quals ho estan totalment (ve-geu Figura 13). Va ser descobert pels voltants del1830 i fa una impressió de total unitat simbòlica.A més de l’exemple de Gavrinis, a la Bretanya n’hiha d’altres on podem trobar motius semblants alsgravats sobre el menhir de Mollet, com el deMané-er-Hroek, a Locmariaquer, també a la zonade Morbihan (vegeu Figura 13); dins del túmuld’aquest sepulcre megalític va ser trobada una pe-tita estela trencada, que porta gravat el que semblaun resum de l’art megalític armoricà: escut, des-tral, bàcul i jou (Le Roux, 2008, p. 382). Un altreexemple pot ser el de Pierres Plates, també a Loc-mariaquer, on algunes lloses estaven gravades ambfiguracions derivades de l’escut, amb escuts doblesi amb jous (Le Roux, 2008, p. 378). Els gravats delsepulcre de corredor de Gavrinis es daten al segonquart del IV mil·lenni aC i són considerats una rè-plica multiplicada de motius utilitzats dins de l’artmegalític armoricà antic des de la meitat del V

mil·lenni aC, principalment a la zona de Morbihan,encara que també són conegudes obres gravadesigualment precoces al nord del Finisterre bretó.Aquí, sobre quatre lloses i un pilar de la cambramegalítica de tipus antic de la sepultura H del ca-irn primari de Barnenez, s’hi poden distingir mo-tius amb forma de jou, de serp, de destrals trian-gulars i d’arc; aquests motius, tot i que estanlimitats a traços lineals senzills, són comparablesamb els dels monuments morbihanesos citats (LeRoux, 2008, p. 379, 383-386; Giot, 1987, vol 1, p.42-47 i vol 2: planxa B8H). Entre la fi del IV

mil·lenni aC i l’inici del III, l’art megalític armo-ricà va canviar, llavors es va constituir un art ar-moricà tardà, que va perdurar fins a finals d’aquest

III mil·lenni aC.Amb aquest art megalític armoricàtardà el vell repertori es va transformar. El jo-uiforme o corniforme passà a ser un creixent, ladestral i el bàcul es van fusionar i l’escut esde-vingué quadrat (Le Roux, 2003, p. 451; Le Roux,2008, p. 386-388). Així, doncs, els paral·lels delsmotius gravats sobre una de les cares del menhirdel Pla de les Pruneres de Mollet els trobem, finsal moment, dins del repertori de l’art megalític ar-moricà antic. No es mostren amb el barroquismedels gravats d’alguns dòlmens morbihanesos de laBretanya, sinó que es limiten a traces lineals sen-zilles, com hem vist a Barnenez, però en essènciasón els mateixos motius. Podem veure com els pa-ral·lels armoricans dels gravats del menhir del Plade les Pruneres de Mollet (serp, jou, escuts i cer-cles incomplets i semicercles associats a un delsescuts), ens remeten, com en el cas del rostre en T,a un ampli període cronològic, que ara es mou en-tre mitjan V mil·lenni aC i un moment del darrerquart del IV mil·lenni aC (4500-3250/3150 aC).

No entrarem aquí en els possibles paral·lelsd’alguns dels motius representats sobre el menhirdel Pla de les Pruneres amb les pintures rupestres,tot i que concretament les banyes o les figures ambbanyes i els serpentiformes podrien ser nombrosos,però poc aportarien des del nostre punt de vista aaquest treball. Només esmentarem aquí, per la sevaproximitat, el cas de les pintures de la Pedra de lesOrenetes de la Roca delVallès, on es conserven di-versos motius, entre els quals precisament desta-quen un serpentiforme i el que sembla una corna-menta (IPAC 1994).

Si comparem els referents cronològics del ros-tre en relleu amb la T facial del menhir del Pla deles Pruneres, amb els obtinguts pels gravats del ma-teix menhir, veurem que no coincideixen. El pri-mer, segons aquests referents, va poder ser execu-tat entre mitjan IV mil·lenni aC, com a data mésallunyada —encara que més probablement ho vaser a partir d’un moment inicial del darrer quart delIV mil·lenni—, i un moment final del primer quartdel III. Els gravats, igualment segons aquests refe-rents, van poder ser fets, en canvi, entre mitjan V

mil·lenni aC i, a tot estirar, un moment del darrerquart del IV mil·lenni. El més probable, doncs, és

26

5 Ens ha semblat pertinent assenyalar que enaquesta època, la circulació a mitja i llarga distàn-cia de primeres matèries com l’obsidiana, la varis-cita, la jadeïtita, etc., assolí una gran importància.

que els gravats i els relleus del menhir de Mollet noes fessin alhora. Primerament, durant el neolíticmitjà, sobre una de les cares d’un menhir que no sa-bem si ja havia estat aixecat abans o ho va ser lla-vors, es van representar gravats un seguit de motiusd’un estil armoricà.5 Posteriorment, durant el neo-lític mitjà recent o més probablement durant elneolític final, sobre la cara oposada va ser esculpitun rostre, aquest d’un estil ben conegut a la Medi-terrània occidental, que transforma l’antic menhiren una de les estàtues menhir més interessants deles regions properes a aquest mar. Res no fa pen-sar que quan s’esculpí el rostre es destruïssin sig-nes anteriors; ben al contrari, per fer-ho es trià lacara oposada als gravats, els quals van ser respec-tats i van continuar visibles.

Dos motius, però, ens porten a limitar aquestampli marc cronològic referit. En primer lloc el fetque els exemples d’art megalític considerats per aramés antics a Catalunya, entre els quals es trobenl’estela gravada de la cambra neolítica solsonianade la Costa dels Garrics del Caballol II (Pinell) i lacoberta amb cassoletes de la cista també solso-niana dels Trossos dels Perers (Pinell), s’han situata inicis del IV mil·lenni aC (Castany, 2004; Tarrús,

2011, p. 98). En segon lloc, el fet que l’arcosa, rocaamb la qual va ser fet el menhir del Pla de les Pru-neres, sigui molt erosionable i que, exposada a laintempèrie durant moltes centúries, sembla ques’hauria d’haver vist més desgastada del que hoestà.6 Per aquests dos motius situem orientativa-ment la realització dels gravats en un moment nogaire anterior o no gaire posterior al 3500 aC i l’e-xecució dels relleus en un moment no gaire abanso no gaire després del 3000 aC (vegeu Figura 14).

Posteriorment el menhir devia caure, de formaaccidental o intencionada, i ja no tornà a ser aixe-cat; llavors devia ser traslladat a propòsit des delseu emplaçament original fins al lloc on va serdescobert l’any 2009, en aquella època una zonainundable no gaire llunyana. És possible que lla-vors es formés la pàtina de color negre que, forta-ment adherida i de forma relativament generalit-zada, s’ha observat en un dels costats del menhir.Segons l’anàlisi química efectuada amb l’estudi delmenhir pels esmentats Màrius Vendrell, Pilar Gi-ráldez i Lourdes Ventolà, aquesta pàtina és de na-turalesa silícia i té una forta concentració de man-ganès, que li dóna el color negre, així com de ferro.Segons els autors citats, pot tenir un origen biolò-gic i ser deguda a algues aquàtiques que en certescondicions podien haver fixat el ferro i el manga-nès que hi són presents (Vendrell, Giráldez i Ven-tolà, 2011, p. 165).Amb el temps, el menhir fou co-bert per sediments fluvials que, progressivamentvan arribar als aproximadament 8 m de potència re-gistrada en el moment de la seva descoberta. Des-coneixem quan succeí tot això exactament, però,basant-nos en la mateixa naturalesa erosionable

27

Figura 14. Proposta de reconstrucció de la seqüènciacronològica del menhir del Pla de les Pruneres de Mo-llet del Vallès. D’esquerra a dreta: moment en què esvan fer els gravats, moment en què es van fer els re-lleus, caiguda del menhir, trasllat i cobriment per sedi-ments.

3.500 a. J.-C. 3.000 a. J.-C. 2.500 a. J.-C.

6 Agraïm al geòleg Jordi Bertran la informacióproporcionada sobre la naturalesa de l’arcosa.

de l’arcosa, situem orientativament la caiguda delmenhir, el seu trasllat i l’inici del seu cobrimentpels voltants o poc després del 2500 aC. En qual-sevol cas, a finals del III mil·lenni aC el menhir jacomença a estar cobert per sediments, com de-mostra la datació radiocarbònica obtinguda per a unnivell situat per sobre del nivell on es va trobar l’es-tàtua menhir, que ha proporcionat una data de2290-1960 cal. ANE (Moya, Martínez i López,2010, p. 35). Un fet com aquest pot ser, en certamanera, paral·lelitzable amb el que els succeí aunes esteles esculpides trobades a la cista tumulà-ria dels Reguers de Seró (Artesa de Segre), un se-pulcre megalític construït a mitjan primera meitatdel III mil·lenni aC, reutilitzant unes esteles antro-pomorfes decorades que corresponien a un conjuntmonumental anterior (López et alii, 2010, p. 117).El que va succeir amb les esteles d’Artesa de Se-gre i amb el menhir de Mollet es pot relacionar ambpossibles episodis «iconoclastes» i pot manifestarun trencament amb símbols fins llavors en ús. Espot proposar que aquest trencament va estar induïtper la difusió del fenomen del vas campaniforme,establerta durant les centúries centrals del III

mil·lenni aC (Martín, 1992, p. 394-396; Maya,1992, p. 532-533; Mestres i Martín, 1996, p. 797 i801). És acceptat que aquest fenomen implicà unareorganització global del poblament a escala euro-pea, en la qual no es poden descartar desplaçamentsde població. Amb aquesta reorganització s’han re-lacionat ruptures observades en la mateixa època ad’altres regions d’Europa.Aquest és el cas de la ne-cròpolis del Petit Chasseur (Sion, Suïssa), on s’haobservat que tingué lloc una violació d’antics se-pulcres i una apropiació d’esteles també antigues,així com de la ideologia que hi ha subjacent (Ga-llay, 1990, p. 341; Gallay al prefaci de Saulieu,2004, p. 8 i 9). També devia ser el cas de Tanzgasse(TrentinoAlto-Adige, Itàlia), on un fragment d’es-tàtua menhir va ser reutilitzat per construir un mo-nument megalític que ha proporcionat ceràmicacampaniforme (Saulieu, 2004, p. 41). És possibleque actes com aquests s’hagin d’entendre en elmarc d’una apropiació del poder social, religiós ipolític per part d’una nova elit «campaniforme».

Culte a una divinitat fluvial

Si establir la cronologia dels menhirs i les es-tàtues menhir no és fàcil, menys ho és conèixer-ne el significat i interpretar-los. En un moment do-nat de la prehistòria recent, a finals del neolític opotser abans, durant el neolític mitjà, en els pai-satges de moltes regions de la Mediterrània es mul-tiplicaren primer els menhirs i, seguidament, l’es-tatuària megalítica. Per què va passar això? Quinera el significat d’aquests monuments, que en al-guns casos van ser aixecats al costat de sepulturesperò que en d’altres semblen lligats exclusivamental món dels vius? S’han proposat diferents expli-cacions: evocació d’ancestres o divinitats, estàtuesque representen persones poderoses, amb un rango estatus superior al d’altres, marques o delimita-cions de territori, senyalització de punts estratègicsal costat de camins o guals on poder creuar rius, in-dicació de fonts o llocs amb aigua, elements inti-midatoris dirigits a fer complir unes normes deconducta i respectar un ordre establert o, en un sen-tit més simbòlic, llocs de transició entre la naturai la cultura o entre el que és salvatge i el que és do-mèstic. En el cas del menhir del Pla de les Prune-res de Mollet, però, la interpretació que proposaremserà bàsicament religiosa, vinculada a la represen-tació d’una divinitat i al seu culte. Segons aquestainterpretació, el menhir de Mollet va ser, almenysa partir del moment en què s’hi va representar a so-bre el rostre en relleu, la representació d’una divi-nitat vinculada a l’aigua fluvial i a la pluja que n’ésel seu origen. L’argumentació de la nostra inter-pretació es fonamentarà, per un costat, en el con-text geogràfic on va ser trobat el menhir i, per l’al-tre, en com entenem el significat del rostre enrelleu representat sobre una de les seves cares i,potser, el del motiu jouiforme gravat sobre la caraoposada.

El lloc on va ser descobert el menhir de Mo-llet i també el seu emplaçament original, que nodevia ser gaire lluny, es troben molt a la vora delcurs del riu Besòs i dels seus afluents la riera Secai la riera de Caganell o de Gallecs, dins de la seva

28

7 En aquest sentit, resulta interessant l’etimologiadel topònim Mollet, que ja apareix en un documentde l’any 844 i que, segons Antoni M. Alcover iFrancesc de B. Moll, ve del llatí molletu, terrenyaigualós o aiguamoll (Diccionari català-valen-cià-balear, tom VII, Palma de Mallorca, 1988, p.523-524).

zona d’inundació. Es tracta d’un context geogrà-fic amb una marcada relació amb l’aigua.7 Un al-tre monument megalític de la zona, el menhir dela Pedra de Llinàs (Montmeló), al qual ens hem re-ferit en tractar del gravat jouiforme, també està es-tretament lligat a l’aigua, ja que el seu emplaça-ment coincidia justament amb la confluència delsrius Mogent i Congost, per formar el riu Besòs(Bertran, Bosch i Tenas, 2011, p. 126). Al llarg detota la història, segurament també en la prehistò-ria, l’aigua dels rius i de la pluja ha estat alhora de-sitjada i temuda pels habitants de la depressió va-llesana. L’aigua ha estat una font de riquesa que hafertilitzat les seves terres, però també ha compor-tat grans perills. El Besòs és un riu del sistema me-diterrani català que recull les aigües de bona partde les comarques del Vallès, a través d’un ampliventall d’afluents (els rius Mogent, Congost i Te-nes, la riera de Caldes i el riu Ripoll, a més d’al-tres rieres). Tradicionalment, el riu Besòs i elsseus afluents han portat poca aigua, els seus cabalshan estat en general baixos, però, en contraposició,episòdicament han produït inundacions que handestruït conreus, cases i, de vegades, també vides.Aquest ha estat un perill crònic que ha amenaçatles societats que han habitat històricament, i tambélògicament en la prehistòria, les ribes del riu Be-sòs i dels seus afluents, un perill que aquestes so-cietats deuen haver sentit la necessitat de conjurard’una manera o altra.

La interpretació proposada es basa, per altrabanda, en la lectura del rostre representat en relleusobre una de les cares del menhir com a figuraciódel que, des del nostre punt de vista, podia ser unrostre amb dues astes de toro baixes i en posiciód’envestida, les armes naturals d’aquest animalamb les quals arremetrà davant de qualsevol per-torbació. Si en els relleus curvilinis que hi ha abanda i banda dels ulls hi reconeixem les astesd’un toro, el relleu molt malmès que s’observa persobre de les celles podria correspondre a les sevesorelles, si bé això és només una suposició. Accep-tant, com hem dit, que a partir del moment en quèes va fer el rostre en relleu, el menhir es va con-vertir en una figura antropomorfa, la presència deles banyes de toro el convertirien en una figura hí-brida, en part humana i en part animal. Una menad’«home toro», que va ser un dels híbrids ideats almón antic, sembla que abans que els déus antro-pomorfs cobressin importància (Delgado, 1996, p.185). El motiu corniforme dels relleus del menhir

de Mollet s’assembla a algunes de les representa-cions pictòriques de bucranis sobre ceràmiques delneolític recent d’Hacilar (Anatòlia), que daten delVI mil·lenni aC (Delgado, 1996, p. 271, fig. 165)(vegeu Figures 9 i 10), també ens recorda les re-presentacions pintades de ceràmiques d’estil Halafde Hasuna iArpachiyah (Mesopotàmia), datades enel mil·lenni següent (Delgado, 1996, p. 17, fig. 1)(vegeu Figura 17), i, per últim, ens recorda elscorniformes amb apèndixs que són típics dels gra-vats rupestres del sector de Fontalba, al mont Bego,a l’extrem sud-oest de l’arc alpí, on se’ls pot veureindependents i lliures o en parelles i lligats gene-ralment al que sembla una arada (Saulieu, 2004, p.110) (vegeu Figura 18).

En el fons simbòlic i mitològic de les culturesde les ribes de la Mediterrània i també del PròximOrient, durant l’antiguitat i anteriorment a la pre-història, el toro (Bos taurus) i el seu antecessor sal-vatge, l’ur holocè (Bos primigenius), actualmentextingit, van ser seleccionats com a figura reli-giosa vinculada a les aigües fluvials i a la pluja queles alimenta. La raó d’aquesta selecció devia serque des de l’inici de l’holocè, l’ur havia estat l’a-nimal més fort i més brau de les terres mediterrà-nies. En el cas dels mascles, podien arribar a me-surar uns dos metres d’alçària fins a la creu i pesar

29

Figura 15. Vasos de ceràmica neolítica d’Hacilar (Ana-tòlia central) amb representacions pintades de bucranis.Segons dibuix publicat per Marija Gimbutas (Gimbutas,1990, p. 75).

mes de mil quilograms; el seu cap era estret i allar-gat i les seves banyes, d’uns vint centímetres dediàmetre a la base, llargues i robustes. Aquestagran cornamenta era sostinguda per un coll tambérobust i sense papada. Heròdot encara contemplàurs a Líbia en el segle V aC, però al Marroc sem-bla que ja no n’hi havia a l’arribada dels romans.Juli Cèsar, en canvi, va conèixer aquests animals alsboscos germànics d’Hercínia (Selva Negra), d’unatalla que, segons deixà escrit, era poc menor a lad’un elefant. De fet, el nom d’ur, del llatí urus, ésuna llatinització de la veu celta auerochs (auer,‘salvatge’; ochs, ‘bou’), atribuïda al mateix Cèsar(Guerra de les Gàl·lies, 6, 28). La vitalitat, el vigor,la potència sexual i la virilitat del toro són llegen-dàries, per aquest fet, convertit en principi masculí,s’hi devia associar el poder fecundador de les ai-gües fluvials i de la pluja, fertilitzants de la terra iestimulants de la naturalesa. En el toro, però, tambésón llegendàries la imprevisibilitat dels seus atacssobtats, l’escomesa inesperada i la violència latent,fet pel qual també s’hi devia associar la ferocitatdevastadora de les aigües superficials descontrola-des en el transcurs de riuades i inundacions. Per al-tra banda, l’associació de l’ur i del toro amb les ai-gües fluvials es podia haver vist reforçada pel seucostum de viure en deltes i maresmes, pel seu pe-latge negre i llustrós que recorda la superfície de lesaigües tranquil·les, pels seus ulls diminuts i injec-tats de sang que evoquen un cel encapotat i a puntd’esclatar i, finalment, pel seu bramul i pel retrunydel terra al seu pas, que evoquen la preparaciód’una tempesta. Amb el culte a una divinitat decondició taurina identificada amb les aigües flu-vials, els pobles de la prehistòria i l’antiguitat de-vien esperar aconseguir que aquestes aigües apai-vaguessin la seva fúria imprevisible, temible idevastadora i manifestessin, en canvi, el seu ca-ràcter benefactor fertilitzant, que sempre ha estatuna benedicció per a les assedegades terres medi-terrànies (Delgado, 2002, p. 160; Delgado, 1996, p.16, 197 i s., 269 i s.).

Segons l’antiga mitologia grega, el déu fluvialper excel·lència era Aquelous (Akhelôos en grec),el déu riu, fill del tità Oceà i de la nereida Tetis, unadivinitat antiga dins de la mitologia grega, un déuprimigeni de naturalesa preolímpica, anterior al’establiment del regne de Zeus, que s’apareixia entres formes: com a serp motejada, com a toro i coma home amb cap de toro, amb una barba hirsuta dela qual constantment flueixen corrents d’aigua. Per

als antics grecs, Aquelous era el primogènit delsdéus fluvials i el corrent primigeni del qual fluei-xen tots els altres corrents terrestres. Prengué el seunom del riu Akhelôos, l’actual Aspropótamos, riud’Etòlia que neix al mont Pindos i desemboca for-mant un delta a la mar Jònica, a l’entrada del golfde Patres. Sobre el déu Aquelous van escriure di-ferents autors antics grecs i llatins. Ho va fer Ho-mer a la Ilíada (21, 194), segons el qual va ser eldéu fluvial més poderós de l’Hélade. També s’hi re-ferí Hesíode (Beòcia, s. VIII aC), autor de la Teo-gonia, obra on explica l’origen del món i dels déusi on ens diu que Heracles, per obtenir la mà de De-ianira, filla del rei d’Etòlia, Eneu de Calidó, haguéde lluitar amb el déu riuAquelous, que tenia el po-der d’adoptar les formes d’un toro i d’una serp, i aqui derrotà arrencant-li una de les banyes quans’havia transformat en toro. També ho va fer Sò-focles, el poeta tràgic atenès del segle V aC, que ala seva obra Les traquínies (9-14) fa dir a Deianira,futura muller d’Heracles: «pretendent meu era unriu, de l’Aquelous estic parlant, que en tres formesem sol·licitava del meu pare, ja que venia de formamanifesta uns cops com a toro, uns altres com a tor-nassolada i ondulant serp i uns altres en formad’home i cap de bou, i de la seva ombrívola barbafluïen raigs d’aigua manantial» (Graves, 2007, vol.2, p. 257-262; Souli, 1995, p. 10;Athanassopoulou,2002, p. 165; Delgado, 2002, p. 168).

Les aventures d’Aquelous apareixen repre-sentades sobre nombrosos vasos àtics dels segles VI

i V aC. Al Museu Arqueològic de l’illa de Rodess’exposen quatre petits caps d’home amb banyes iorelles de bou fets de ceràmica que representenAquelous, tres dels quals procedeixen del lloc d’A-noakla (tomba 93), datats cap al 550 aC, i un del deViscia (tomba 226, 2), datat cap al 550-525 aC.8

També es coneixen diversos vasos jònics amb l’e-fígie del rostre d’Aquelous. A la Mediterrània oc-cidental, el seu rostre va ser un motiu molt popu-lar entre els artesans del bronze i els orfebresd’Etrúria, sobretot als segles IV i III aC. A Tarquí-nia (Etrúria), a l’anomenada Tomba dels Toros —que, datada cap al 540 aC, és una de les més anti-gues de la sèrie tarquinesa—, en un fresc menor dela cambra principal apareixen dues figures huma-

30

8 Fet que vam poder constatar amb la visita al Mu-seu Arqueològic de l’illa de Rodes en el transcursd’un viatge a Grècia efectuat al mes de setembredel 2010.

nes unides en coit homosexual i, al seu costat, untoro androcèfal d’aspecte humà amb el cap baix enposició de banyegar, la mateixa posició en la qualtrobem, sobre el menhir del Pla de les Pruneres deMollet, el que des del nostre punt de vista és un bu-crani. També de Tarquínia procedeixen tres bron-zes amb petits caps d’Aquelous que decoraven elsnuclis d’escuts votius. Per últim, la figura del’home toro (Aquelous) arribà a les costes medi-terrànies de la península Ibèrica, un fet segura-ment facilitat per la seva presència a la MagnaGrècia i a Etrúria. Se’l troba com a tipus de deter-

minades monedes d’Empúries i de Sagunt, datadesals segles IV-III aC, i en una escultura ibèrica d’in-terès excepcional, coneguda com la Bicha de Ba-lazote (Albacete), un toro androcèfal que jeu, da-tada entre el segle V i el IV aC i avui conservada alMuseuArqueològic Nacional de Madrid (Delgado,1996, p. 187-190; Torelli, 2002, p. 182-185). Laimatge i el culte a Aquelous es van estendre, comhem vist, per diferents punts de l’orbe grec. Esconstata a algunes localitats de l’Àsia Menor, a l’i-lla de Rodes, a les illes Cíclades, a l’Àtica, a l’È-pir, a Acarnània i a la Magna Grècia. També es va

31

Figura 17. Motius decoratius pintats que representenfigures tauromorfes i bucranis sobre ceràmiques neolíti-ques d’estil Halaf provinents d’Arpachiyah (Mesopotà-mia). A dalt, dibuix de Zeuner; al mig i a baix, dibuixos deClark, tots publicats per Cristina Delgado (Delgado,1996, p. 17, 271).

Figura 16. Selecció de motius decoratius pintats querepresenten caps tauromorfs sobre ceràmiques neolíti-ques d’Hacilar (Anatòlia central). Dibuixos de Mellart pu-blicats per Cristina Delgado (Delgado, 1996, p. 271).

estendre fora pròpiament d’aquest orbe, a regionscom Etrúria i Ibèria, on la seva introducció fou de-guda a l’influx dels colonitzadors o comerciantsgrecs. Des del nostre punt de vista, però, és possi-ble que amb anterioritat a la introducció de la figurad’Aquelous a Ibèria, s’hi hagués practicat un culte

a un déu-riu associat, com el de l’antiga mitologiagrega, a la figura del toro. D’aquesta forma, a lesterres de la mar Mediterrània, tot i que al llarg demil·lennis s’havia constituït un mosaic de poblesdiferents, esforçats a mantenir no només la seva in-dependència sinó també els seus trets culturals dis-tintius, hi devia haver un substrat de símbols, decreences i de mites fins a cert punt comú.

Pel que fa al possible significat dels motiusgravats sobre el menhir del Pla de les Pruneres deMollet —la serp, el jou i l’escut—, recollim aquíles propostes efectuades amb relació a aquests mo-tius en el marc de l’estudi de l’art megalític armo-ricà. L’escut, motiu constant, s’interpreta com a re-presentació d’un ídol, evocació esquematitzadad’una divinitat principal, versemblantment feme-nina, deessa mare, senyora de la fecunditat, la vidai la mort. El jou no s’interpreta en un sentit literal,ja que l’arada de tir per a bous amb jou sembla queno es documenta abans de l’edat del bronze, sinóque s’hi veu la reducció o simplificació d’un bu-crani, evocació d’una divinitat taurina, probable pa-rella masculina d’una «deessa de l’escut». Podemveure, per tant, una connexió entre el significatdel motiu gravat amb forma de jou i el que hem visten el cas del rostre en relleu. Finalment, pel que faa la serp, segons la seva interpretació es relacionaamb el canvi i la regeneració. Quant a la repeticiódels signes amb forma d’escut, documentada al’art armoricà, es veu com una possible referènciaa genealogies divines, com la que dins el panteógrec antic formen Demèter, la deessa de les colli-tes, i la seva filla Persèfone, deessa del món sub-terrani i dels morts, un mite que s’ha considerat quepodia estar arrelat en mitologies més antigues(L’Helgouac’h, 1993, p. 12, 19; Le Roux, 2003, p.451-452; Le Roux, 2008, p. 382-383).

Protegits pel toro,de l’Atlàntic al Mediterrani

No volem donar per acabat aquest escrit de-dicat a l’estudi arqueològic del menhir del Pla deles Pruneres de Mollet sense unes consideracionsfinals breus. En primer lloc, volem insistir en el fetque aquest menhir és un monument megalític ex-cepcional i singular, davant del qual aquest primerestudi aprofundit difícilment es pot considerar de-finitiu i tancat. A l’hora de fer-lo hem trobat a fal-tar l’existència d’un corpus d’art megalític europeucomplet, elaborat amb una terminologia unificada

32

Figura 18. A dalt, petròglifs del mont Bego (Alps Marí-tims francesos) amb representacions de bucranis. Di-buixos de Gómez Tabanera publicats per CristinaDelgado (Delgado, 1996, p. 278). Segona fila, gravat ru-pestre amb representació d’una parella de bous lligats auna arada (Ligúria, Itàlia). Dibuix de Pla Ballester publi-cat per Cristina Delgado (Delgado, 1996, p. 75). Tercerafila i a baix, petròglifs del mont Bego (Alps Marítims fran-cesos) amb representació de parelles de bous lligadesa arades i a un remolc indeterminat amb forma d’escala,acompanyats de figures antropomorfes. Dibuixos deGómez Tabanera publicats per Cristina Delgado (Del-gado, 1996, p. 279).

i degudament actualitzat, amb el qual la verificacióde les hipòtesis proposades hauria estat segura-ment més concloent, corpus que des del nostrepunt de vista seria convenient elaborar.

En segon lloc, volem destacar que, si bé eltoro està ben representat a les pintures rupestres deCatalunya i del litoral mediterrani de la penínsulaIbèrica, en conjunt fins fa molt poc temps no ha-via estat pràcticament reconegut en l’art megalíticd’aquest territori, amb l’única excepció dels gra-vats amb forma de jou d’alguns dels menhirs co-neguts. Només darrerament ha estat publicat un es-tudi que ha modificat considerablement aquestasituació. Es tracta de l’estudi de les anomenadesesteles amb banyes esculpides sobre pedra de laSerra del Mas de Bonet (Vilafant, Alt Empordà),en les quals s’han vist representacions de caps detoro i que han estat interpretades en un sentit sim-bolicoreligiós. Procedeixen d’un context arqueo-lògic segur, un jaciment a l’aire lliure, en el quales van trobar dins d’estructures excavades en elterra (fosses, sitges, llars), acompanyades de ma-terials que s’han pogut datar en el neolític final(Veraza), entre finals del IV mil·lenni aC i els ini-cis del III (Rosillo et alii, 2010, p. 52 i s.).

Per últim, volem assenyalar que el menhir delPla de les Pruneres de Mollet presenta, com hemvist, elements tant mediterranis com atlàntics. Perun costat, s’emmarca en la tradició dels menhirs ien l’eclosió de l’estatuària megalítica durant elneolític avançat i a finals d’aquest període. Per unaltre costat, apareix vinculat amb l’Atlàntic a tra-vés dels seus gravats, que reprodueixen motiussemblants als de l’art megalític armoricà. Res noens permet pensar que durant la prehistòria hi ha-gués hagut barreres tancades entre els actuals ter-ritoris de la Bretanya i de Catalunya, com tampocn’hi va haver a la Mediterrània. És probable que através de la conca d’Aquitània i de la vall de la Ga-rona haguessin circulat, en tots dos sentits, tant ele-ments materials com immaterials i és possible, peraltra banda, trobar una connexió entre la Bretanyai Catalunya no només en l’art megalític, sinó tambéen determinades decoracions ceràmiques. És pos-sible que les ceràmiques decorades amb els ano-menats bigotis, que per la seva forma són similarsals jous apareguts sobre monuments megalítics,assenyalin també aquesta connexió. Es troben bi-gotis a Bretanya, sobre vasos ceràmics de l’estil deCarn, corresponent als inicis del neolític mitjà;se’n troben al centre-oest de França, sobre vasos

del grup de Chambon, també d’inicis del neolíticmitjà, i se’n troben a l’arc mediterrani entre elRosselló i el curs inferior de l’Ebre, sobre vasoscorresponents a les diferents fàcies culturals, no-vament del neolític mitjà inicial, repartides peraquest territori (Montboló, Molinot, Amposta –Tortosa) (Briard, 1989, p. 41-44, 53-56, 57-60). Ésevident que cal ser prudents a l’hora d’extraure se-gons quines conclusions a partir de les semblancesentre manifestacions artístiques de regions dife-rents; com deia l’any 1910 J.-P. Lafitte, un estudiósfrancès de l’art rupestre africà, «no s’ha de buscara la Bretanya la font dels gravats rupestres de NovaCaledònia», però cal també guardar-se de la posi-ció extrema contrària de negar tota possibilitat derelacions entre regions diferents.

33

Bibliografia

ALMAGRO GORBEA, Martín (1993) «Les steles anth-ropomorphes de la Penínsule Ibérique».A: Briard,Jacques; Duval, Alain (dir.) Les représentationshumaines du Néolithique à l’Âge du Fer. Actes du115e Congrès National des Sociétés Savantes, Avi-gnon, 1990. París: Editions du Comité des Tra-vaux Historiques et Scientifiques, p. 123-139.

ARNAL, Jean (1976a) Les statues-menhirs, hommeset dieux. Toulouse: Hespérides.

ARNAL, Jean (1976b) «L’art protohistorique: lesstatues-menhirs de France». A: La PréhistoireFrançaise. Tom 2: Les civilisations Néolithiques etprotohistoriques de la France. París: Éditions duCNRS, p. 211-221.

ATHANASSOPOULOU, Sappho (2002) «El toro a lamitologia grega».A: Toros, imatge i culte a la Me-diterrània antiga. Barcelona: Museu d’Història dela Ciutat, Institut de Cultura, p. 142-159.

BALBÍN, Rodrigo; BUENO, Primitiva (1993) «Re-présentations anthropomorphes mégalithiques aucentre de la Péninsule Ibérique». A: Briard, Jac-ques; Duval, Alain (dir.) Les représentations hu-maines du Néolithique à l’Âge du Fer. Actes du115e Congrès National des Sociétés Savantes, Avi-gnon, 1990. París: Editions du Comité des Tra-vaux Historiques et Scientifiques, p. 45-56.

BERTRAN, Jordi; BOSCH, Josep; TENAS, Montserrat(2011) «Els menhirs del Baix Vallès abans de ladescoberta del menhir de Mollet: geologia, ar-queologia, història i etnografia».A: Els menhirs delbaix Vallès. XIII Jornades del Centre d’EstudisMolletans, 11, 12 i 13 de juny de 2010, Mollet delVallès, Notes, vol. 26, p. 121-148.

BOSCH, Josep (1988) La Pedra Serrada o Pedra delDiable. Ajuntament de Parets del Vallès. (EstudisLocals; 2)

BOSCH-GIMPERA, Pere (2003) Etnologia de la pe-nínsula Ibèrica, edició de Jordi Cortadella, segonsedició original del 1932. Pamplona: Urgoiti Editores.

BRIARD, Jacques (1989) Poteri et civilisations.Vol1: Néolithique de la France. París: Editions Er-rance.

BUENO, Primitiva (1990). «Statues-menhirs et stèlesanthropomorfes de la Péninsule Ibérique». L’Anth-ropologie, vol. 94, [París], núm. 1, p. 85-110.

BUENO, Pilar; BALBÍN,Rodrigo (2000) «Tècniques, ex-tensió geogràfica i cronologia de l’artmegalític ibèric.El cas de Catalunya». Cota Zero [Vic], 16, p. 47-64.

CARRERAS, Enric; TARRÚS, Josep; GAY, Pere (2005)«Tres menhirs amb gravats entre l’Alt Empordà ielVallès Oriental».A: Roches ornées, roches dres-sées, Actes du Colloque en Hommage à Jean Abé-lanet. Perpignan: Association Archéologique desPyrénees-Orientales i Presses Universitaires dePerpignan, p. 157-163.

CASTANY, Josep (1992) «Estela-menhir funerària enun megàlit neolític del Solsonès».A: Estat de la in-vestigació sobre el neolític a Catalunya, 9è Col·lo-qui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Pu-igcerdà i Andorra: Institut d’Estudis Ceretans iServei d’Arqueologia d’Andorra, p. 255-256.

CASTANY, Josep; GUERRERO, Lluís (2003) «Gra-vats en megàlits neolítics del Solsonià». A: GON-ZÀLEZ, J. R. (coord.) Actes del I Congrés Interna-cional de gravats rupestres i murals,Homenatge aLluís Díez Coronel, Lleida, 23-27 de novembre de1992. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs, p. 315-320.

CASTANY, Josep (2004) «Gravats en lloses d’es-tructures funeràries al Solsonès». A:Megalitisme,gravats i cupuliformes. L’imaginari de l’home pre-històric. Homenatge a Josep M. Miró Rosinach,Actes de la XXXIV Jornada de Treball. Artesa deSegre: Grup de Recerques de les Terres de Ponent,2003, p. 81-96.

COSTA, Laurent Jacques (2008)Mégalithismes in-sulaires en Méditerranée. París: Éditions Errance.(Collection des Hesperides).

CURA, Miquel (1979-1980) «Consideracions sobreles esteles antropomorfes del Llenguadoc». Pyrenae[Universitat de Barcelona], 15-16, p. 143-165.

CURA, Miquel (1992) «Són neolítiques les inscul-tures de Passanant?».A: Estat de la investigació so-bre el Neolític a Catalunya, 9è Col·loqui Interna-cional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà iAndorra, 1991. Andorra: Institut d’Estudis Cere-tans, Servei d’Arqueologia d’Andorra, p. 119-120.

CURA, Miquel (2002-2003) «La Pedra de Llinàs: unmenhir, una estela o una fita de terme (Montmeló,Vallès Oriental, Catalunya)».Quaderns de Prehis-tòria i Arqueologia de Castelló. Servei d’Investi-gacionsArqueològiques i Prehistòriques, Diputacióde Castelló, p. 133-139.

D’ANNA,André (1977) Les statues-menhirs et stèlesanthropomorphes du Midi de la France. París:CNRS.

D’ANNA, André (2002) «Statues-menhirs? Stèles?Dalles anthropomorphes? Ou simplement sculpturespréhistoriques?». A: PHILIPPON, A. (dir.) Statues-

34

menhirs. Des énigmes de pierre venues du fond desâges. Rodez: Éditions du Rouergue, p. 52-53.

D’ANNA, André; RENAULT, Stéphane; GUENDON,Jean-Louis; MASSE, Jean-Pierre; PINET, Laurence;WALTER, Philippe (2004) Stèles anthropomorphesnéolithiques de Provence. Catalogue du MuséeCalvet d’Avignon, Établissement public Calvet.

D’ANNA, André (2008) «Les manifestations artis-tiques dans le Sud de la France». Archéologie de laFrance, Le Néolithique. París: Éditions Picard, p.404-415.

DELGADO, Cristina (1996) El Toro en el Mediter-ráneo, Análisi de su presencia y significado en lasgrandes culturas del mundo antiguo. Madrid: Uni-versidad Autónoma de Madrid.

DELGADO, Cristina (2002) «El toro a l’antiga Ibè-ria».A: Toros, imatge i culte a la Mediterrània an-tiga. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat,Institut de Cultura, p. 160-175.

FORTÓ, Abel; MUÑOZ, Vanessa; MARTÍNEZ, Pablo(2005) «L’estàtua menhir antropomorfa de ca l’Es-trada». Cota Zero [Vic], núm. 20, p. 17-22.

FORTÓ, Abel; MARTÍNEZ, Pablo; MUÑOZ, Vanessa(2006) «Ca l’Estrada (Canovelles, Vallès Oriental):un exemple d’ocupació de la plana vallesana des dela prehistòria a l’alta edat mitjana». A: Tribunad’Arqueologia, 2004-2005. Barcelona: Generalitatde Catalunya, Departament de Cultura, p. 45-70.

GALLAY, Alain (1990) «Historique des recherchesentreprises sur la nécropole mégalithique du Petit-Chasseur à Sion (Valais, Suisse)». A: Guilaine,Jean; Gutherz, Xavier (dir.) Autour de Jean Arnal.Recherches sur les Premières Communautés Pay-sannes en Méditerranée occidentale. Montpellier:Laboratoire Paléobotanique, Université des Scien-ces et Techniques du Languedoc, p. 335-357.

GIMBUTAS, Marija (1990) Il linguaggio della dea.Mito e culto della Dea Madre nell’Europa neoli-tica. Milà: Longanesi & C.

GIOT, Pierre-Roland (1987) Barnenez, Carn, Gu-ennoc, Travaux du LaboratoireAnthropologie-Pré-histoire-Protohistoire-Quaternaire Armoricans -Rennes, Equip de Recherche núm. 27 du CNRS.Université de Rennes I, 2 volums.

GRAVES, Robert (2007) Los mitos griegos, 2 vol.:Religión y mitología. Madrid: Alianza Editorial,traducció del text original en anglès publicat al1955 i revisat per l’autor al 1960.

INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC DE CATA-LUNYA (1994). Corpus de Pintures Rupestres, vo-

lum II, Àrea Central i Meridional. Barcelona: Ge-neralitat de Catalunya, fasc. 1, p. 6-8.

JALLOT, Luc; D’ANNA, André (1990) «Stèles anth-ropomorphes et statues-menhirs. Etat de la questionet approches méthodologiques nouvelles». A: GUI-LAINE, Jean; GUTHERZ, Xavier (dir.) Autour de JeanArnal. Recherches sur les Premières Communau-tés Paysannes en Méditerranée occidentale. Mont-pellier: Laboratoire Paléobotanique, Université desSciences et Techniques du Languedoc, p. 359-383.

LE ROUX, Charles-Tanguy (2003) «L’art mégalit-hique armoricain face aux préhistoriens ... et auxautres!.» A: El Arte prehistórico desde los iniciosdel siglo XXI, Primer Symposium Internacionalde Arte Prehistórico de Ribadesella. AsociaciónCultural Amigos de Ribadesella, p. 441-455.

LE ROUX, Charles-Tanguy (2008) «L’art mégalit-hique dans le Nord-Ouest (façade atlantique etbassin parisien)». A: Archéologie de la France, LeNéolithique. París: Éditions Picard, p. 378-392.

L’HELGOUAC’H, Jean (1993) «Du schématisme auréalisme dans la figuration anthropomorphe dumégalithisme armoricain».A: Briard, Jacques; Du-val, Alain (dir.) Les représentations humaines duNéolithique à l’Âge du Fer. Actes du 115e CongrèsNational des Sociétés Savantes, Avignon, 1990.París: Editions du Comité des Travaux historiqueset scientifiques, p. 9-19.

LÓPEZ, Joan B.; MOYA, Andreu; ESCALA, Óscar;NIETO, Ariadna (2010) «La cista tumulària amb es-teles esculpides dels Reguers de Seró (Artesa deSegre, Lleida): una aportació insòlita dins de l’artmegalític peninsular i europeu». A: Tribuna d’Ar-queologia, 2008-2009. Barcelona: Generalitat deCatalunya, p. 87-125.

MAILLÉ, Michel (2010) Hommes et femmes depierre. Statues-mehirs du Rouergue et du Haut-Languedoc. Toulouse: Archives d’Écologie Pré-historique.

MALUQUER DE MOTES, Joan (1971) «La estela de laEdad del Bronce de Preixana (Lérida)». A: Home-naje a J. Esteban Uranga. Pamplona, p. 475 i s.

MARTÍN, Araceli (1992) «Estrategia y culturas delNeolítico final y Calcolítico en Cataluña».A: UTRI-LLA, Pilar (coord.) Aragón/litoral mediterráneo.Intercambios culturales durante la Prehistoria, enhomenaje a Juan Maluquer de Motes. Zaragoza:Institución Fernando el Católico, p. 389-397.

MARTÍNEZ, Pablo; PALAZÓN, José Antonio (2011)«L’estàtua-menhir de Mollet, el descobriment». A:Els menhirs del baix Vallès, XIII Jornades del Cen-

35

tre d’Estudis Molletans, 11, 12 i 13 de juny de 2010.Mollet del Vallès, Notes, vol. XXII, p. 149-155.

MAYA, José Luis (1992) «Calcolítico y Edad delBronce en Cataluña». A: UTRILLA, Pilar (coord.)Aragón/litoral mediterráneo. Intercambios cultu-rales durante la Prehistoria, en homenaje a JuanMaluquer de Motes. Zaragoza: Institución Fer-nando el Católico, p. 515-554.

MESTRES, Joan Salvador; MARTÍN, Araceli (1996)«Calibración de las fechas radiocarbónicas y sucontribución al estudio del Neolítico catalán».A: ICongrés del Neolític a la Península Ibèrica, For-mació i implantació de les comunitats agrícoles.Gavà-Bellaterra, 1995, Rubricatum, Revista delMuseu de Gavà, núm. 1, p. 791-804.

MOREU-REY, E. (1969-1970). «Pedres decorades dePassanant». Boletín Arqueológico [Tarragona], 69-70, p. 135-140.

MOYA, Andreu; MARTÍNEZ, Pablo; LÓPEZ, Joan B.(2010) «Éssers de pedra. Les estàtues-menhirs i es-teles antropomorfes de l’art megalític de Catalu-nya». Cypsela [Girona], núm. 18, p. 11-41.

OCTOBON, E. (1931) «Enquête sur les figurationsnéolithiques. Statues-menhirs, stèles gravées, dallessculptées». Revue Anthropologique [París], vol.XLI, núm. 11 i 12, p. 297-571.

OLIVEIRA-JORGE, Vítor i Susana (1993) «Statues-menhirs et steles du nord du Portugal».A: BRIARD,Jacques; DUVAL, Alain (dir.) Les représentationshumaines du Néolithique à l’Âge du Fer. Actes du115e Congrès National des Sociétés Savantes,Avi-gnon, 1990. París: Editions du Comité des Tra-vaux historiques et scientifiques, p. 29-43.

PERICOT, Luis (1925) La civilización megalíticacatalana y la cultura pirenaica. Barcelona: Facul-tat de Filosofia i Lletres, Universitat de Barcelona.

PERICOT, Luis (1950) Los sepulcros megalíticos yla cultura pirenaica, Barcelona: CSIC. (Monogra-fías del Instituto de Estudios Pirenaicos).

PHILIPPON, Annie (2002) «La découverte des sta-tues-menhirs. Une affaire aveyronnaise». A: Sta-tues-Menhirs, des énigmes de pierre venues dufond des âges. Éditions du Rouergue, p. 24-59.

RIPOLL, Eduard; BARBERÀ, Josep; LLONGUERAS,Miquel (1965) Poblado de Puig Castellar (San Vi-cente dels Horts, Barcelona). Madrid: ServicioNacional de Excavaciones Arqueológicas. (Exca-vaciones Arqueológicas en España; 40).

ROSILLO, Rafel; TARRÚS, Josep; PALOMO, Antoni;BOSCH, Àngel; GARCÍA DE CONSUEGRA, Robert

(2010) «Les esteles amb banyes de la Serra del MasBonet (Vilafant, Alt Empordà) dins de l’art mega-lític de Catalunya». Cypsela [Girona], núm. 18, p.43-59.

SAULIEU, Geoffroy de (2004) Art rupestre et sta-tues-menhirs dans les Alpes. Des pierres et despouvoirs 3000-2000 av. J.-C. París: Éditions Er-rance, Hesperides.

SERRA VILARÓ, Josep (1927) La civilització mega-lítica a Catalunya. Contribució al seu estudi. Sol-sona: Musaeum Archaeologicum Dioecesanum.

SERRA VILARÓ, Josep (1950) «Inscultures dolmé-niques». Boletín Arqueológico [Tarragona], any L,època IV, fasc. 31, p. 114-122.

SOULI, Sofia (1995)Mitología griega. Atenes: Edi-torial Michalis Toubis.

TARRÚS, Josep (1999) «Réflexions sur le mégalit-hisme en Catalogne». A: Guilaine, Jean (dir.)Mé-galthismes de l’Atlantique à l’Ethiopie. París: Sé-minaire du Collège de France, Éditions Errance, p.107-121.

TARRÚS, Josep (2002) Poblats, dòlmens i menhirs.Els grups megalítics de l’Albera, serra de Rodes icap de Creus. Girona: Diputació de Girona.

TARRÚS, Josep; CARRERAS, Enric; BOFARULL, Ben-jamí; GAY, Pere (2005) «El cromlech de Pins Ro-sers (Llinars del Vallès, Vallès Oriental)». A: Roc-hes ornées, roches dressées. Actes du Colloque enHommage à Jean Abélanet. Perpignan:AssociationArchéologique des Pyrénees-Orientales i PressesUniversitaires de Perpignan, p. 151-155.

TARRÚS, Josep (2011) «Menhirs i art megalític a Ca-talunya: les darreres descobertes i el seu context».A: Els menhirs del baix Vallès. XIII Jornades delCentre d’Estudis Molletans, 11, 12 i 13 de juny de2010, Mollet delVallès,Notes, volum 26, p. 93-102.

TORELLI, Mario (2002) «El Toro a Etrúria i aRoma». A: Toros, imatge i culte a la Mediterràniaantiga. Barcelona: Museu d’Història de la Ciutat,Institut de Cultura, p. 176-187.

VENDRELL, Màrius; GIRÀLDEZ, Pilar; VENTOLÀ,Lourdes (2011) «El menhir de Mollet: materials irecobriments».A: Els menhirs del baix Vallès, XIIIJornades del Centre d’Estudis Molletans, 11, 12 i13 de juny de 2010, Mollet del Vallès, Notes, vo-lum 26, p. 163-165.

VILARDELL, Rosor; CASTELLS, Josep (1976) «Ha-llazgo de una estela decorada en el Pla de laCalma». Pyrenae [Universitat de Barcelona], núm.12, p. 181-182.

36

Introducció

En el lloc anomenat parc de les Pruneres deMollet del Vallès es va decidir de construir-hi unaparcament. A l’hora de fer el micropilonatge delimitació dels terrenys, la màquina perforadora vatopar amb un element dur a 10 metres de profun-ditat dues vegades seguides. En fer el rebaix, en ellloc assenyalat va aparèixer una gran pedra dequasi 5 metres de llarg i tocada per la perforadoraen dos llocs. Una excavadora la va apartar del lloci va provocar unes ratllades transversals en un cos-tat de la pedra.

Un cop es va haver certificat que es tractavad’un objecte arqueològic (en concret, d’un men-hir), es va iniciar l’excavació en el lloc on es va ferla troballa. A la vegada, es va avisar el Centre deRestauració de Béns Mobles de Catalunya(CRBMC) perquè es fes càrrec de la conservació ila restauració del menhir, i es va posar en marxa lalogística per transportar la peça amb la màxima se-guretat, ja que es tracta d’una pedra de 6 tones i 5metres de llargada.

Conservació-restauració

Una peça d’aquest volum s’ha d’assegurarprèviament, ja que no se sap si la seva estructurainterna pot estar afectada i, per tant, si aguantaràl’aixecament amb una grua.

Per al transport, es va embolicar la peça ambfilm de PVC (de manera que si es produïa qualse-vol trencament, el fragment quedaria recollit) i es-cuma per esmorteir el frec de les brides desubjecció. Es va construir un palet-llit de fustaprou resistent per poder fer descansar la pedra enposició horitzontal i per aconseguir que, tant l’en-lairament amb la grua, com el transport en camióal CRBMC eren al màxim de segurs.

Atès que el CRBMC no pot encabir en el seuinterior una peça tan excepcional, dins del seu pe-rímetre exterior es va cercar un lloc en el qual espogués fer qualsevol moviment que la peça re-clamés.

Un cop dipositada al Centre de Restauracióse’n va treure tot l’embolcall i va començar l’exa-men organolèptic.

La màquina del pilonatge havia produït des-trosses en la zona superior de la pedra (no es podràsaber la mida exacta del menhir) i en la zona delrostre, on s’ha perdut la informació de la possibledecoració que hi havia per sobre els ulls i les cellesen la zona frontal, de la qual n’ha quedat una pe-tita resta. En un lateral, va ser l’arrossegament ambla màquina excavadora el que va ocasionar les ras-cades amb pèrdua de matèria. Visualment no esveien esquerdes ni fissures en la peça, per la qualcosa no semblava que hi hagués indicis de fragili-tat, i es podia pensar a moure-la i col·locar-la enposició vertical.

Tres quartes parts de la pedra estan treballa-des, només hi resten petites malformacions de lapròpia roca en la zona inferior no treballada, osigui la zona enterrada en el moment d’ús del men-hir. La zona superior i central és la zona treballada.Per desgast hom va donar forma punxeguda i ar-rodonida a la part superior i de secció ovalada a lapart central. En la zona estreta s’hi van fer el ros-tre (celles, ulls i nas) i en la part oposada, les de-coracions incises d’un sol traç. En els laterals, mésplans, es va repicar, però en un d’aquests es percepmés desgast natural i també les noves rascades.

En superfície es van detectar diferents grui-xos de sediment adherit, terra del lloc de la tro-bada, taques negres, possibilitat de sals segons elclima i un petit fragment descohesionat que es vautilitzar per fer l’analítica.

Analítica de les diferents mostres re-collides en el decurs de la inspecciófeta al menhir

La peça està tallada en una sola pedra que pe-trogràficament s’anomena arcosa. És una roca se-dimentària formada per l’erosió de granit amb pocselements de transport, els quals estan poc o moltpoc arrodonits. També presenta unes inclusions defil·lita (roca metamòrfica) de color verd.

37

La restauració

Ma. Àngels JorbaCoordinadora de restauració de material arqueològic

del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Els sediments adherits a la peça i els del con-torn eren acumulacions de terra que contenia cò-dols de diferents mides, silicis i calcaris.

Sembla provenir d’una àrea de la serralada Li-toral, avui desapareguda, entre la zona del VallèsOriental i el Maresme.

S’hi percep una pàtina generalitzada de colornegre que forma una crosta adherida a la pedra,que podria correspondre a material orgànic. Es co-neix com a vernís del desert. És la fixació del ferroi el manganès de l’atmosfera, això vol dir que uncostat de la peça va quedar a la intempèrie i, ambles condicions favorables, es va desenvolupar lapàtina negra.

Treballs de restauració

Mentre s’ha anat fent l’estudi previ, la peças’ha anat eixugant i el sistema de neteja en sec,mitjançant espàtules, pinzells i aspiradors ha donatbons resultats. S’ha eliminat el gruix variable desediment, longitudinalment per una cara i els late-rals, i s’han fet aflorar les zones que tenen repicats,anant en compte de no deixar tapat cap motiu es-cultòric ni pictòric. S’ha pogut demostrar que no hiha cap esquerda ni cap altre impediment per moureel menhir i col·locar-lo dret. S’ha fet un test de clo-rurs i els valors dels resultats no fan necessari untractament específic.

Al Centre de Restauració, mitjançant una es-tructura metàl·lica de Mecanotub clavada al terrade ciment de sota les pedres de la zona on espensa situar, el menhir ha recobrat la seva posicióvertical gràcies a una potent grua doble, que l’hainstal·lat directament al forat preparat per enca-bir-lo. De l’estructura metàl·lica surten quatre an-coratges en diagonal que subjecten la pedra,totalment immòbil. En aquesta bastida es col·locatambé un pis a mitja altura en tot l’entorn, per ar-ribar al menhir i fer-hi els treballs pertinents. S’hacol·locat una lona que cobreix tota l’estructura ievita que els fenòmens meteorològics afectin di-rectament el menhir.

En aquesta posició s’ha acabat el treball derestauració. S’ha netejat mecànicament i d’unaforma suau, amb paletines, raspalls i bisturí, tot elperímetre del sediment i de la terra de l’excavació,i s’ha donat el màxim relleu a les faccions del ros-tre. Els dibuixos i els repicats han quedat tots a lavista i a la vegada s’han protegit les rascades ero-sionades.

Atesa la importància i la singularitat de lapeça es fa un recull de dibuixos a escala i un esca-neig en 3D, per poder-la col·locar en vertical i mésendavant fer-ne una còpia.

En aquest treball, la grua i el gruista són ele-ments cabdals. El moviment d’un menhir de tantsanys d’antiguitat s’ha de fer amb molta precisió iseguretat. Per fer aquest moviment de verticalitatde la peça, el gruista disposa d’unes brides la partexterna de les quals és d’un teixit antilliscant i lapart interna conté escuma per esmorteir el pes.Això fa innecessari l’embolcall. Per a més segure-tat es col·loca una brida en la part inferior, que res-tarà en el forat per si convingués fer un noumoviment de la peça.

És el primer moviment basculant que fa lapeça sense cap suport i, encara que se sap que éssòlida, el moment és molt tens. El final, però, éstotalment satisfactori. El menhir farà tres nous mo-viments sense suport.

Retornat a la posició horitzontal sobre el seupalet-llit de fusta, es deixa que s’eixugui la part in-ferior i l’aureola amb afloraments de sals, produ-ïda per les filtracions d’aigua dins el forat, arrand’una època de pluges i humitats molt altes. Estorna a fer el test de sals, que dóna una concentra-ció alta de sals provinents del subsòl, i s’hi aplicael tractament de dessalinització per reduir-les.

Acabat tot el procés, s’embala la part inferiordel menhir que restarà dins del forat de la nova lo-calització, amb film i Geotex.

Trasllat a Mollet i nova situació

El mateix gruista serà l’encarregat de trans-portar el menhir en el seu camió grua i col·locar-loen el nou emplaçament. S’ha fabricat una vitrinade vidre amb ventilació, el terra de la qual és unbloc de formigó on s’ha deixat un forat amb laforma per encabir-lo. S’ha recobert el fons ambneoprè i s’hi han posat planxes de poliestirè ex-pandit al voltant. Un cop plantat, s’hi posa cimentper facilitar un canvi de situació, en cas que es pro-dueixi. Quan aquest està totalment sec, es despenjael menhir del camió i es treuen les brides que elsostenen aplomat. Una de les brides també esdeixa, per si hi ha nous moviments. El menhir s’a-guanta totalment dret, sense cap subjecció i enca-rat cap a la porta d’entrada.

38

Conclusió

La restauració d’aquesta magnífica peça noha comportat greus problemes, però sí que ha estatd’una gran complexitat pel que fa als nous reptesque plantejava, ja que s’han necessitat grans mà-quines per fer qualsevol moviment, atesos el seuvolum i el seu pes.

39

Figura 19. Protecció del menhir del Pla de les Pruneresabans del seu trasllat des de Mollet del Vallès fins alCentre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, aValldoreix, per restaurar-lo. Fotografia: Carles Aymerichi Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figura 20. El menhir del Pla de les Pruneres, protegitamb plàstic i espuma de polietilè, en el moment de serdescarregat del camió que el portà des de Mollet delVallès fins al Centre de Restauració de Béns Mobles deCatalunya, a Valldoreix. Fotografia: Carles Aymerich iRamon Maroto, CRBMC, 2009.

Figura 21. Primers treballs de neteja del menhir del Plade les Pruneres amb el menhir en posició horitzontal,fets per tècnics del Centre de Restauració de Béns Mo-bles de Catalunya, a Valldoreix. Fotografia: Carles Ay-merich i Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figura 22. El menhir del Pla de les Pruneres dret al patidel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalu-nya, amb la bastida que el subjectava i que, mitjançantuna coberta de lona al seu damunt, el protegia de lapluja. Aquesta bastida va permetre prosseguir la res-tauració del menhir i accedir a totes les seves parts;també es va utilitzar per fer-ne el dibuix i calcar els seusgravats i relleus en el decurs de l’estudi posterior. Foto-grafia: Carles Aymerich i Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figura 23. Desmuntatge de la bastida construïda alvoltant del menhir del Pla de les Pruneres al Centre deRestauració de Béns Mobles de Catalunya i col·locacióhoritzontal del menhir amb l’ajut d’una grua. Fotografia:Carles Aymerich i Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

40

Figura 24.Moment en què el menhir és descarregat delcamió que el portà de nou a Mollet del Vallès, un coprestaurat. En aquesta ocasió es tracta del Parc de CanMulà, on va ser instal·lat perquè pogués ser contemplatpúblicament. S’observa la part del menhir que havia dequedar enterrada protegida amb film i geotèxtil, per tald’evitar l’absorció de sals solubles del subsòl. Fotogra-fia de Ramon Maroto, 2010.

Figura 25. Treballs d’instal·lació del menhir del Pla deles Pruneres al Parc de Can Mulà de Mollet del Vallès. Espot veure la base del bloc de formigó preparada percol·locar-lo verticalment. Fotografia: Carles Aymerich iRamon Maroto, CRBMC, 2009.

El Menhir del Pla de les Pruneres

T R A D U C C I O N S

Castellà

— 43 —

Francès

— 61—

Anglès

— 79 —

Presentación

Ramon Ten CarnéJefe del Servicio de Arqueología y Paleontología

EL CRECIMIENTO URBANO nos lleva a veces a progresar enel conocimiento histórico. No siempre la planificación vapor delante y el hallazgo inesperado llega cuando menos te loesperas.

Este es el caso del menhir del Pla de les Pruneres deMollet del Vallès. Aparte de la intervención arqueológica co-rrespondiente dirigida por Pablo Martínez, se procedió altraslado, limpieza y restauración en el Centro de Restauraciónde Bienes Muebles de Cataluña, bajo la dirección de Mª Àn-gels Jorba. El Servicio de Arqueología y Paleontología en-cargó el estudio arqueológico del menhir a Josep Bosch.

Actualmente el menhir está situado y protegido en el par-que de Can Mulà de Mollet del Vallès.

En esta publicación se presenta el estudio del menhir yse explica el proceso de traslado, tratamiento y posterior ubi-cación. Josep Bosch reflexiona sobre su experiencia en estecampo y los trabajos realizados por los investigadores cata-lanes sobre menhires. En Cataluña no tenemos grandes men-hires, pero sí una serie de piedras que se pueden clasificarcomo tales y algunas otras como estatuas-menhir.

El menhir del Pla de les Pruneres ha sido tratado y es-tudiado exhaustivamente, desde el tipo de piedra hasta los tra-bajos en relieve que presenta, que conforman un rostro hu-mano con unos posibles cuernos de toro. Este es un rasgo queel autor destaca notablemente para convertirlo en el centro desu estudio. Sin duda se trata de una estatua-menhir ya que elautor la define como una figura humana entera y en tres di-mensiones, aunque no presente atributos de vestuario.

Por otro lado, parece difícil encontrar una relación en-tre el rostro y los motivos grabados en el menhir. Una partedel estudio se dedica a establecer la cronología concreta en-tre el neolítico medio y el calcolítico, y se hace una buenacomparación entre los otros elementos encontrados en Cata-luña, aunque básicamente el paralelismo más claro hay quebuscarlo al norte de Portugal, en la provincia de Granada y,sobre todo, en el Mediodía francés.

Los motivos grabados tienen muchas similitudes con losde la región de Armórica y la Bretaña francesa.

Cronológicamente, el relieve con la T facial del Pla deles Pruneres no coincide con los grabados del propio menhir,por lo que es probable que las dos grandes secuencias deco-rativas del menhir no se realizaran simultáneamente.

La significación de este menhir está ligada al culto a unadivinidad fluvial a fin de paliar las carencias de agua de la

cuenca del Besòs y esta especie de “hombre-toro” puede re-cordar a los bucráneos de Hacilar o al estilo cerámico de Ha-laf de Hasuna y también a los grabados rupestres del MontBego.

Todo el Mediterráneo está ligado al culto del toro ycabe destacar los hallazgos recientes de estelas con cuernosesculpidos en piedra, en el yacimiento de la sierra del Mas deBonet en L’Alt Empordà.

Tenemos datos que nos permiten afirmar que la estatua-menhir del Pla de les Pruneres presenta elementos tanto me-diterráneos como atlánticos.

Por otra parte Àngels Jorba, restauradora del Centro deRestauración de Bienes Muebles de Cataluña, nos presentatodo el proceso de traslado de la pieza desde el lugar dondese encontró hastaValldoreix para proceder a la limpieza, el tra-tamiento y la instalación que se configuró para el proceso detratamiento y estudio tanto organoléptico como analítico dela pieza, que parece provenir de alguna cantera desaparecidade la cordillera litoral. Después se procedió a las tareas de di-bujo y escaneo en 3D.

Se presenta así un detallado estudio, por una parte ar-queológico, para averiguar su cronología, la interpretación delos grabados y relieves, y su simbología y posible uso. Asímismo, se pretende descubrir cuál es su relación con el Atlán-tico o el Mediterráneo, o si presenta influencias mixtas. Porotra parte, se expone el tratamiento que ha seguido la pieza.

Cabe destacar el papel que ha jugado en este episodio dela arqueología catalana elAyuntamiento de Mollet delVallès,tanto en los momentos iniciales del hallazgo como en su ubi-cación actual en el parque de Can Mulà, donde se puede dis-frutar de su presencia. També hay que mencionar las actua-ciones del Servicio deArqueología y Paleontología, así comodel Centro de Restauración de Bienes Muebles de Cataluña.

Como decíamos al principio, de cualquier hallazgo sepuede extraer un conocimiento exhaustivo y descifrar las en-trañas de la vida en nuestra prehistoria.

ca

ste

llà

43

El Menhir del Pla de les PruneresCastellà

Estudio arqueológico

Josep Bosch1

El menhir del Pla de Pruneres,una gran oportunidad

A finales del año 2009 cuando comenzamos este estu-dio sobre el menhir del Pla de Pruneres de Mollet, los men-hires y el arte megalítico no eran, en absoluto, un tema nuevopara nosotros.Ya en el año 1988 habíamos publicado un tra-bajo sobre el menhir de la Pedra Serrada de Parets del Vallésy, posteriormente, en el año 2005, conjuntamente con la ar-queóloga Montserrat Tenas y el geólogo Jordi Bertrán, habí-amos efectuado un estudio de los menhires entonces conoci-dos en la comarca del bajo Vallés. En aquel momento eseestudio no se pudo publicar, sin embargo si se publicó poste-riormente, debidamente revisado y actualizado, en el volumennúmero 26 (enero de 2011) de la revista Notes editada por elCentre d’Estudis Molletans (Centro de Estudios Molletanos).No obstante, estudiar una pieza de la singularidad del menhirde Mollet, establecer su cronología e interpretarla, resultabaalgo más complejo y también más enriquecedor, mucho másincluso de lo que nos podíamos imaginar en un principio. Lle-varlo a cabo requería numerosas lecturas previas de publica-ciones recientes, algunas incluso aparecidas durante el mismoaño del estudio, como el libro de Michel Maillé, Hommes etfemmes de pierre sobre las estatuas-menhir de Rouergue y delalto Lenguadoc, y también de antiguas, que hemos de reco-nocer, resultaban nuevas para nosotros, como el libro Statues-menhirs, des énigmes de Pierre venus du fond de âges, diri-gido por Annie Philippon y editado por Rouergue en el año2002, como lasActas del 2ème Colloque International sur laStatuaire Mégalithiequ, celebrado en Saint-Pons-de-Thomieères en el año 1997 y publicadas al siguiente año, ocomo el libro de Geofroy de Saulieu, Art rupestre et statues-menhirs dans les Alpes, editado en el año 2004. El estudiotambién nos ha llevado a revisar trabajos que ya habíamos le-ído años atrás, pero que ahora hemos releído con «nuevosojos», como el artículo de JeanArnal dedicado a las estatuas-menhir francesas, del Volumen II de la Préhistoire Françaisedel año 1976; lasActas del Congreso deAvignon de 1990, de-dicado a las Representations humaines du Néolitique a l’Âgedu Fer, publicado en 1993; o el libro: Toros. Imatge i culte ala Mediterránia antiga, catálogo de la exposición del mismonombre presentada por el Museo de Historia de la Ciudad deBarcelona, a finales del 2002 y a inicios del 2003.

El estudio del menhir de Mollet ha sido también, unaocasión para revivir y aprovechar experiencias y conoci-mientos anteriores. Como el viaje que hicimos a Bretaña el ve-rano del 2002, en el que visitamos lugares como el Cairn deBamenez, el museo de Penmarc’c, la Table des Marchands enLocmariaquer, el museo y los alineamientos de Carnac, elMuseo de Vannes, o algunas de las islas del golfo de

Morbihan, por el cual pudimos hacer un recorrido en barco;así como la visita al museo cantonal de la ciudad de Sion,donde se exponen las estelas antropomórficas de la necrópo-lis del Petit Chasseur, dentro de un viaje a Suiza efectuado enel verano del 2008; o. finalmente, las visitas alMusée des An-tiquités Nationales, de Saint-Germain-en-Lave, cerca de Pa-rís, donde se exponen algunas de las estatuas-menhir y este-las antropomórficas del mediodía francés, la última de ellasincorporada en febrero del 2008.

El estudio del menhir de Mollet también nos ha servidopara recordar un seminario celebrado en Caen (Normandía)en el año 1995, dedicado a la explotación y distribución de di-ferentes materias primas en diferentes épocas de la prehisto-ria, en el que fuimos invitados a participar. En el conocimosa Charles Tanguy Le Roux, quien, al mostrarle una fotogra-fía de la Venus de Gavà, nos habló de un arte megalítico bre-tón, entonces desconocido por nosotros, y que ha sido claveen nuestro estudio del menhir de Mollet. Asimismo, este es-tudio nos ha hecho recordar el congresoONeolítico Atlánticoe as Orixes do Megalitismo, celebrado en Santiago de Com-postela en el año 1996, donde un viejo Jean L’Helgouac’h yun joven Sergio Cassen nos habían dicho, para sorpresa nues-tra, que en su opinión la variscita de los ornamentos corporalesencontrados en los sepulcros megalíticos armoricanos podíamuy bien proceder de las minas de Gavà. En Santiago deCompostela pudimos escuchar también, como el mismoL’Helgouac’h sostenía que no se podían descartar conexionesentre el arte megalítico atlántico y las antiguas mitologías me-diterráneas, tesis que, como se comprobará más adelante, hainspirado nuestro estudio.

En Europa occidental existen un gran número de men-hires, tanto en el ladoAtlántico donde destaca la región de laArmórica (noroeste de Francia), como en el mediterráneo;pueden aparecer aislados o acompañados de otros menhirescon los que forman alineamientos rectilíneos o circulares, es-tos últimos denominados cromlecs. Los menhires abundan enlos Alpes, en el mediodía francés, en las islas de Córcega yCerdeña y en la Península Ibérica. En el actual territorio deCataluña se conocen más de cincuenta (ver Cura 2002-2003:139), los cuáles, en algunos casos, son citados en do-cumentos que se remontan a la Edad Media e incluso con le-yendas y tradiciones asociadas a ellos (ver por ejemplo Ber-trán, Boschi, Tenas 2011: 142-146). Sin embargo han sidopocos los estudios efectuados sobre menhires en Cataluña.Así, cuando en el año 1925 el Dr. Lluís Pericot publicó su te-sis titulada «La civilització megalítica catalana i la culturapirenaica» (La civilización megalítica catalana y la culturapirenaica), solo se ocupo de los sepulcros megalíticos y dejode lado todo lo referente a los menhires. Pasó lo mismocuando, veinticinco años después, publicó una reedición am-pliada en lengua castellana que tituló «Los sepulcros mega-líticos catalanes y la cultura pirenaica». Desde entonces,han sido pocos los arqueólogos que en Cataluña se hayan in-teresado por el estudio de menhires. Lo han hecho arqueó-logos comoMiquel Cura, que en el año 1980 publicó en Bar-

44

celona un trabajo sobre las estelas antropomórficas y las es-tatuas-menhir del Lenguadoc y que años después estudió elmenhir de Montmeló (Cura 1979-1980; Cura 2002-2003); Jo-sep Castany, el cual tuvo ocasión de documentar la existen-cia de una estela-menhir situada al lado de un sepulcro me-galítico neolítico en la Costa dels Garrics del Caballol(Pinell, Solsonès) (Castany 1992); Josep Tarrús que en sustrabajos sobre el megalitismo ampurdanés ha estudiado tam-bién numerosos menhires (Tarrús 2002; Tarrús et alii; Ca-rreras et alii 2005); el autor de este trabajo, que en el año1988 publicó un pequeño estudio sobre el menhir de la Pe-dra Serrada de Parets del Vallés, población vecina de Mollet(Bosch 1988); o Abel Fortó, Vanessa Muñoz y Pablo Martí-nez, que han estudiado la pequeña estatua-menhir de Cal’Estrada de Canovelles (Fortó, Muñoz y Martínez, 2005).Pese al escaso interés que han despertado hasta ahora losmenhires entre los arqueólogos de Cataluña, las grandes y lar-gas piedras erguidas y los monumentos megalíticos en ge-neral, son uno de los vestigios prehistóricos que más llamanla atención hoy en día; seguramente porque, independiente-mente de su valor arqueológico, imponen respeto por su gi-gantismo y desafían la imaginación de aquellos que los con-templamos, y nos llevan a preguntarnos cómo y porqué sereshumanos de un pasado remoto, manipulaban bloques de pie-dra que a veces podían llegar a pesar decenas de toneladas.No hay duda de que el menhir descubierto en Mollet del Va-llés, con sus casi cinco metros de largo y sus más de seis to-neladas de peso (6.200 Kg.) es uno de estos vestigios pre-históricos de un interés que lo sitúa a la cabeza de todos losmenhires conocidos hasta ahora en Cataluña.

El menhir del Pla de las de les Pruneres de Mollet fuedescubierto durante el mes de abril del 2009, a partir de en-tonces se fueron sucediendo una serie de acontecimientos:

En primer lugar, la empresa de arqueología Estrats, Gestiódel Patrimoni Cultural S.L. (EstratsGestión del PatrimonioCultural S.L.), por encargo del Ajuntament de Mollet del Va-llès (Ayuntamiento de Mollet del Vallés) y a instancia delServei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat deCatalunya (Servicio deArqueología y Paleontología de laGeneralitat de Cataluña), efectuó una intervención ar-queológica en el lugar, la cual fue dirigida por el arqueólogoPabloMartínez y en la que también participó el geólogoAn-tonio Palazón.

Mientras tanto, a principios del mes de mayo, el menhir fuetrasladado al Centre de Restauració de Béns Mobles de Ca-talunya (Centro de Restauración de Bienes Muebles de Ca-taluña ), situado en Valldoreix (Barcelona) para efectuarla limpieza y la restauración necesaria de la pieza, actua-ciones estas últimas dirigidas por la restauradora del mismocentro Àngels Jorba.

Durante el tiempo en que el menhir estuvo depositado en elcentro de restauración de Valldoreix, Màrius Vendrell, Pi-lar Giráldez y Lorena Merino, miembros del Grup de Re-cerca Aplicada al Patrimoni Històric del Departament deCristal·lografia i Mineralogia de la Universitat de Barce-

lona (Grupo de Investigación Aplicada al Patrimonio His-tórico del Departamento de Cristalografía y Mineralogía dela Universidad de Barcelona), mediante el convenio exis-tente entre este departamento universitario y el Centre deRestauració de Bens, Mobles de Catalunya, llevaron a caboun estudio geológico del menhir.

También enValldoreix, Elisa Sarriá, con la colaboración deMarta Molet y la nuestra, llevó a cabo el dibujo del menhiry el calco de sus grabados y relieves.

Finalmente, mientras el menhir estuvo en el centro de res-tauración de Valldoreix, el Servei d’Arqueologia i Paleon-tología de la Generalitat de Catalunya encargó a la mismaempresa Estrats, la cual había efectuado la intervención ar-queológica en el lugar del hallazgo, la documentación delmenhir mediante la medición con escáner 3D y su post-pro-cesado, trabajos que fueron desarrollados por un conveniode colaboración establecido entre la citada empresa EstratsS.L. y Solu-Mètrics 3D Laser Scan Consulting and Servi-ces, empresa especializada en servicios de medición y di-gitalización 3D remota.

El mes de mayo del 2010, un año después de su traslado aValldoreix, el menhir fue trasladado de nuevo a Mollet delVallés donde con la participación de restauradores del cen-tro de Valldoreix y el equipo técnico del Museo Abelló deMollet, dirigido por Pepa Ventura, fue expuesto al públicoen el Parque de Can Mulà, donde se encuentra emplazadodesde aquel entonces.

Por nuestra parte, hemos llevado a cabo un estudio ar-queológico del menhir del Pla de les Pruneres de Mollet,en el que, con la ayuda de los resultados de los trabajos an-teriormente citados, hemos intentado establecer su crono-logía y, una vez contextualizado en su época, interpretarlo,conocer su significado y su función. Este estudio no habríasido posible sin las aportaciones de todas y cada una de lasactuaciones antes referidas.

Tampoco queremos dejar de hacer mención a las últimasJornadas del Centre d’Estudis Molletans, organizadas porMaría Rosa Boda y Jordi Bertrán, dedicadas a los menhiresdel bajoVallés, las cuales acontecieron en Junio del 2010 y enlas cuales tuvimos la oportunidad de participar. Las diferen-tes sesiones de estas jornadas, desde la conferencia inauguralhasta la mesa redonda de clausura, pasando por todas y cadauna de las comunicaciones presentadas, como también por lasvisitas efectuadas a los diferentes monumentos, fueron unaoportunidad para reflexionar colectivamente sobre el menhirdel Pla de Pruneres de Mollet y su posible significado, hayque decir que estas actividades también nos han sido de unagran ayuda en el momento de ponderar y madurar los resul-tados de su estudio. Con todos ellos estamos en deuda. Por úl-timo, queremos expresar nuestro agradecimiento a todasaquellas personas, que de una u otra forma nos han ayudadoen la realización y publicación de este trabajo. Queremos tam-bién agradecer a Gemma Hernández y a Josep Manuel Ruedaquienes, siendo respectivamente cap del Servei d’Arqueolo-gia i Paleontologia (Jefa del Servicio deArqueología y Pale-ontología) y subdirector general del Patrimoni Cultural de la

45

Generalitat de Cataluña, (subdirector general del PatrimonioCultural de la Generalidad de Cataluña), confiaron en nosotrosal encomendarnos el estudio arqueológico del menhir deMollet. Queremos dar las gracias a Ramón Ten, actual cap delServei d’Arqueologia i Paleontologia (Jefe del Servicio deAr-queología y Paleontología) y a Joaquim Folch, arqueólogo te-rritorial del mismo Servicio, que hayan querido publicar esteestudio. También queremos agradecer a Elisa Sarriá, autoradel dibujo de este menhir, su amable colaboración y su valiosaayuda, así como aMarta Molet que colaboro en su realización.Queremos también agradecer aÀngels Jorba, restauradora delCentre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya deValldoreix y a María Duran, cap de la Secció de Gestió i Ad-ministració (Jefa de la sección de Gestión yAdministración)del mismo centro, las facilidades otorgadas a la hora de estu-diar el menhir durante el tiempo que éste estuvo depositadoen dicho centro. Queremos agradecer a Màrius Vendrell, au-tor del estudio petrográfico y de los materiales de recubri-miento del menhir, permitirnos discutir con él sus resultados,cosa que, dados nuestros escasos conocimientos de geología,nos fue de gran ayuda. Y, por último, queremos expresarnuestro agradecimiento a Montserrat Tenas y a Jordi Bertrán,con quienes desde el año 2005 hemos venido estudiandoconjuntamente los menhires bajovallesanos; sus observacio-nes han sido de gran utilidad.

Descubrimiento y localizaciónde un hallazgo sorprendente

El llamado menhir del Pla de las Pruneres fue descu-bierto a mediados del mes de abril del 2009, durante lasobras de construcción de un garaje público subterráneo en elparaje conocido con este nombre, dentro del núcleo de po-blación de Mollet del Vallès, muy cerca de su centro urbano,en un solar limitado por las calles Ramon Casas, La Pau,Rambla de Pompeu Fabra y Anselm Clavé, el cual hastaahora se había visto preservado de edificaciones (ver figura3). La construcción supuso un rebaje del terreno de unos 9-10 m de profundidad en unos 1500 metros cuadrados de ex-tensión. El menhir apareció a 8 m de la superficie del terrenoen el momento de iniciarse las obras y las primeras perfora-ciones efectuadas entonces lo afectaron en uno de sus extre-mos. Las coordenadas UTM del lugar del hallazgo son X:434640 Y: 4599035 y la altura sobre el nivel del mar es de60,7m. El Pla de les Pruneres de Mollet está emplazado enla depresión del Vallés, la cual está orientada en sentido nor-oeste – suroeste entre dos cordilleras, la de Litoral (Collse-rola, Corredor,-Montnegre), con alturas entre los 400 y los500 metros sobre el nivel del mar, y la Prelitoral (Sant Llo-renç del Munt, Cingles del Bertí yGallifa,Montseny) con al-turas dominantes más elevadas entre los 800 y los 1000 me-tros, que en el macizo del Montseny llegan hasta los 1700metros. Concretamente el lugar del hallazgo del menhir se si-túa en el margen derecho del rio Besós, en unos terrenos lla-nos localizados a la derecha del curso de la Riera Seca y a la

izquierda de la de Gàllecs o Caganell, a unos 300m antes dealcanzar la desembocadura de la primera en la segunda, que,por su parte, desemboca en el rio Besós transcurridos unos600 m. (ver figura 4).

Como ya se ha dicho, con motivo del hallazgo del men-hir, el Ajuntament de Mollet del Vallès, a instancia y con la au-torización del Departament de Cultura y Mitjans de Comu-nicació de la Generalitat de Catalunya (Departamento deCultura y Medios de Comunicación de la Generalidad deCataluña), realizó una intervención arqueológica en el lugardel hallazgo. La intervención fue asignada a la empresaEstrats y fue dirigida por el arqueólogo Pablo Martínez, queen sus trabajos sobre el terreno contó con la colaboración delgeólogo José Antonio Palazón. Esta intervención tenía undoble objetivo; controlar los trabajos de las obras de cons-trucción en previsión de la aparición de otros restos arqueo-lógicos y conocer el contexto del hallazgo del menhir, lo quequería decir, documentar y estudiar la estratigrafía de los te-rrenos, recoger restos que una vez estudiados y analizados pu-diesen ayudar a establecer la cronología de sus diferentes ni-veles, tanto del correspondiente al menhir como de los otrosy recoger muestras de sedimentos con las que poder recons-truir las condiciones paleoambientales de las diferentes épo-cas en las que se formaron cada uno de los niveles, así comosu evolución2. Durante la intervención se recogieron mate-riales arqueológicos correspondientes a diferentes momentosde la prehistoria: un rascador de sílex de tipo paleolítico, unfragmento de cerámica neolítica con decoración cardial yotro fragmento de cerámica decorada mediante un cordón conimpresiones digitales, el cual puede situarse en la Edad delBronce, aparte de algunos restos de fauna. Todos estos mate-riales, fueron encontrados en posición secundaria, fuera decontexto y sin que ninguno de ellos pudiese relacionarse demanera directa con el menhir (Martínez y Palazón 2011:153), aunque si nos daban una idea de la antigüedad de los de-pósitos que lo cubrieron y nos indicaban que este hecho ha-bría sucedido durante la Prehistoria reciente. Según el estu-dio efectuado por el geólogo José Antonio Palazóncoincidiendo con la intervención arqueológica, los terrenosdonde se encontró el menhir eran depósitos de época holocenaformados por aportaciones aluviales procedentes del río y lasramblas o «rieras» mencionadas con anterioridad. En ellos re-conocimos numerosos paleocanales de recorrido variable ymateriales de terrazas con gran cantidad de guijarros, gravas,gravillas, arenas y algunos «guijarros blandos», que son blo-ques de arcilla que al ser arrastrados por el agua adoptan unamorfología redondeada y que cuando esto acontece dentro deniveles de arenas y gravillas quedan rebozados por estos ma-teriales, en ese caso se llaman «guijarros armados». Todo in-dicaba que se trataba de una antigua zona inundable que, pe-riódicamente y como resultado de episodios torrenciales, seveía cubierta por las aguas aportadas por la Riera Seca, porla Riera de Caganell y por el propio río Besós, con cursos ycaudales variables vinculados a episodios lluviosos. Concre-tamente el menhir fue encontrado sobre una capa de arenas y

46

dentro de otra capa de gravas y arenas disgregadas, que tantopor debajo como por encima tenían niveles de limos y arci-llas (Martínez y Palazón 2011: 151 – 153. Dadas las condi-ciones ambientales descritas, pensamos que el lugar del ha-llazgo del menhir de Mollet no fue exactamente el lugardonde habría sido levantado originariamente, si bien éste em-plazamiento no debía de estar muy lejos, en primer lugar por-que sus grandes dimensiones habrían supuesto una dificultadpara su traslado, y después porque no presenta el desgaste quepensamos habría producido un desplazamiento largo. Lo másseguro es que este traslado fuera intencionado, ya que, comopudieron constatar los citados Pablo Martínez y JoséAntonioPalazón en su intervención de campo, todas las piedras exis-tentes en los sedimentos donde estaba enterrado el menhireran de medidas muy pequeñas, medidas que, por supuesto,nada tienen que ver con los 4,90 m. que tiene el menhir delargo y sus 6.200 Kg. de peso; se trataría pues de un bloquede piedra que las aguas que aportaron estos sedimentos no po-drían haber arrastrado jamás. Proponemos, sin poder afir-marlo, que originariamente el menhir fue levantado en un lu-gar más elevado (aproximadamente a 65 m. sobre el nivel delmar), en una zona no inundable y a tan solo unos 120 m. dellugar del hallazgo, donde en el año 1498 fue construido untemplo gótico dedicado a San Vicente, que fue destruido en1936 durante la Guerra Civil Española y sobre las ruinas delcual fue construida la actual iglesia parroquial.

Gran menhir y estatua-menhir

El menhir del Pla de las Pruneres de Mollet tiene formade prisma rectangular, con los cantos redondeados y uno delos dos extremos apuntado. Su longitud es de 4,90 m y el an-cho de 70 cm. por 120 cm. (ver figura 7). En las regiones me-diterráneas se conocen pocos menhires iguales o más gran-des que este, se pueden citar el de Plateau des Bondons(Lozère) que sobrepasa los 6 metros de longitud y el deCounozouls (Aude) que con 8,90 m. de largo, posee el récordentre los menhires del sur de Francia (Costa 2008: 90-91).Asimismo, si se lo compara con las llamadas estatuas-men-hires conocidas en estas mismas regiones, el menhir deMollet es uno de los más altos, si no el más alto. Las másgrandes se encuentran en la región de Tam, en el mediodíafrancés, corresponden al llamado grupo de Rouergue (sub-grupo de las saintponiennes), algunas sobrepasan los 4 m. dealtura, la Pierre Plantée de Lacaune concretamente alcanzalos 4,50 m., y muchas de ellas habían sido utilizadas durantesiglos como pequeños puentes sobre arroyos (Amal 1976b:218; Costa 2008: 100).

El grupo de investigación aplicada al patrimonio histó-rico de la Universidad de Barcelona efectuó, como se ha di-cho, un estudio petrográfico del menhir del Pla de les Pru-neres. Según este estudio, se trata de una piedra de aspectogranítico, ya que presenta los componentes propios del gra-nito. Una abundante presencia de enclaves centimétricos defilita verde, la cual es una roca metamórfica con bajo grado

de metamorfismo, indica sin embargo su origen sedimentario,lo cual nos permite determinar que se trata de una arcosa, unaroca formada a partir de la erosión de granitos con poco o nulotransporte. En el caso del menhir de Mollet, dada la presen-cia de partículas de biotita, la distancia entre los lugares deerosión de los granitos originarios y el de formación de la ar-cosa tuvo que ser muy corta. La biotita es muy blanda y se al-tera con mucha facilidad, de manera que con un transporte nomuy largo sus partículas de medidas milimétricas práctica-mente habrían desaparecido (Vendrell Giráldez y Ventolà2011: 163). Una arcosa de las dimensiones del menhir des-cubierto en el Pla de les Pruneres, actualmente no existedentro del término de Mollet y nada hace pensar que en el pa-sado haya podido ser diferente, hecho que se puede ver con-firmado por la ausencia de esta roca entre las piedras que for-man el antiguo basamento de la iglesia parroquial de SanVicente3. Por tanto, a la hora de situar su origen, se tuvo quepensar de momento en un área-fuente externa a este término,desde la cual habría tenido que ser transportada antrópica-mente, ya que las grandes dimensiones del bloque de piedranos hacen descartar un traslado natural como resultado deaportaciones aluviales. Según los citados MàriusVendrell, Pi-lar Giráldez y Lourdes Ventolà, el área-fuente, que como seha dicho tenía que estar cerca de los afloramientos de granito,habría que buscarla al pie de las cordilleras Litoral y Prelito-ral mencionadas con anterioridad, donde hay granitos, junta-mente con filitas y esquistos, y donde la erosión y el des-mantelamiento de los cuales podría haber dado lugar adepósitos de arcosa. De momento, no se ha localizado ningúnposible punto de extracción y la cuestión del área-fuente dela piedra del menhir del Pla de las Pruneres queda abierta,aunque, según los autores del estudio, ésta podría haber sidomucho más pequeña y haber sido afectada por la presión ur-banística (Vendrell, Giráldez y Ventolà 2011: 163).

El menhir de Mollet no es un simple bloque de piedra enbruto, ya que representa señales de regularización medianteel repicado en toda su superficie. Este repicado se debió efec-tuar, según las marcas conservadas, con un objeto duro depunta redondeada. Por otra parte, en uno de los dos lados másestrechos, presenta un motivo en relieve y en el opuesto eigualmente estrecho, toda una serie de otros motivos graba-dos o insculpidos. Tanto estos motivos como las señales de re-gularización pudieron ser observados con detalle una vezefectuada la limpieza y la restauración del menhir. Presenta-remos primero la descripción de los relieves y, seguidamente,la de los motivos insculpidos (ver figura 8).

Los motivos en relieve se encuentran aproximadamentea un metro del extremo apuntado del menhir. En ellos sepuede reconocer un rostro aparentemente humano, con la re-presentación de la nariz, rectilínea, y, siguiendo el eje longi-tudinal del menhir, las cejas o arcos supraciliares, también rec-tilíneas pero transversales. Nariz y cejas forman una T. EstaT presenta sus extremos laterales prolongados hacia abajo,mediante una especie de pendientes, igualmente en relieve,pero situados en un plano ligeramente inferior que por su

47

forma y posición nos recuerdan dos cuernos de toro. Nariz, ce-jas y cuernos encuadran unos ojos circulares igualmente en re-lieve. Por encima de la línea de las cejas había otro motivoen relieve, conservado muy incompleto por haber sido afec-tado de lleno en el momento del hallazgo del menhir y del quemuy poca cosa podemos decir. Los motivos en relieve fueronobtenidos picoteando o martilleando repetidamente la super-ficie del menhir, dejando en reserva los elementos que losconstituyen (nariz, cejas, cuernos, ojos y el elemento inde-terminado por encima de las cejas), las aristas están redon-deadas y su superficie presenta también trazos de piqueteado,que podría ser anterior y correspondería a un tratamiento ge-neral previo de la superficie del menhir.

Por lo que respecta a los motivos grabados que se en-cuentran en el lado opuesto al de los relieves, se diferenciande aquellos, además de por la técnica de elaboración, por sucarácter más esquemático o abstracto. Las incisiones de losgrabados tienen la sección en U, sección que corresponde agrabados hechos con un objeto de piedra, no de metal, ya queen tal caso habría resultado en forma de V. Los grabados sedebían obtener repicando de forma linear sobre la superficiedel menhir, el cual previamente habría sido preparado tam-bién. El repicado se podía haber efectuado por percusión di-recta, con un objeto de punta roma y mayor dureza que la rocadel menhir (un guijarro o una herramienta de piedra pulida),o por percusión indirecta, con la ayuda de un objeto inter-medio, igualmente de punta roma y mayor dureza. De estaforma se obtuvieron una serie de trazos, tanto rectilíneoscomo curvilíneos, que aparentemente vieron posteriormenteregularizada por abrasión su parte interna, aunque también esposible que esta regularización fuese resultado de un repicadomuy apretado y del efecto abrasivo de las partículas des-prendidas de la propia arcosa, sobre todo de las de cuarzo. Conlos grabados recién hechos y la roca fresca, su trazo debía deser bien visible, la erosión y la alteración posteriores, hacenque hoy la lectura de algunas partes resulte difícil y se requierauna observación detenida, con diferentes condiciones de ilu-minación y a diferentes horas, tanto de día como de noche. Laobservación de estos grabados ha permitido reconocer dife-rentes motivos, que describimos a continuación de acuerdo ala posición vertical del menhir y con el extremo más apuntadoen su parte superior.

Del extremo apuntado del menhir sale una línea sinuosay longitudinal al mismo menhir. Forma cinco curvas, tres másamplias abiertas a la izquierda y dos no tan amplias abiertasa la derecha. De acuerdo con la costumbre generalmente se-guida delante de motivos similares, nosotros nos referiremosa éste como «serpentiforme». Por debajo del «serpentiforme»y transversal al menhir hay un segundo motivo, que tantopuede recordar a la forma de una M, como a la de un «yugo»,como a la de una «cornamenta» de toro, designaciones con lasque indistintamente nos podremos referir para citar este mo-tivo. A una altura inferior del motivo en «yugo» o «corni-forme», hay dos nuevos motivos, con forma de «Dmayúsculacaída» o «escudo», dispuestos uno debajo del otro, opuestos

y de forma no del todo simétrica. El superior tiene la línearecta en la parte de arriba y la inferior en la de abajo. A la de-recha de los «escudos» opuestos reconocemos tres círculos in-completos, alineados longitudinalmente al menhir, mientrasque en la parte de abajo del escudo inferior podemos ver uni-dos en la misma línea recta inferior dos semicírculos, los cua-les nos vuelven a recordar la forma de un «yugo» o de una«cornamenta». Finalmente, en la parte derecha del motivo en«yugo» se puede observar, en determinadas condiciones deiluminación, un motivo más pequeño de forma lenticular.Pensamos que éste no es un motivo intencionado sino casual,resultado de la acción del repicado en la superficie del men-hir. Los trazos que forman este motivo lenticular presentan se-ñales de repicado en su parte interna, pero no presentan la re-gularización por abrasión que presentan el resto de motivos.

El menhir del Pla de les Pruneres de Mollet puede con-siderarse, además de un menhir, un ejemplo de estatuariamegalítica, concretamente de aquello a lo que se ha denomi-nado estatua-menhir. Esta asociación de dos términos (esta-tua-menhir) es debida a l’abbé Hermet, el estudioso francésque lo utilizó por primera vez en publicaciones de los años1899-1900, para referirse a las primeras representaciones hu-manas prehistóricas en piedra y de grandes dimensiones, des-cubiertas en la región de la Rouergue (Philippon 2002: 24).Posteriormente y hasta la actualidad, la denominación estatua-menhir ha sido utilizada por muchos investigadores (entreellos Octobon 1931; Arnal 1976 a y b; Bueno 1990; D’Anna1977; Jallot y D’Anna 1990), en ocasiones no sin controver-sia terminológica (D’Anna 2002; D’Anna et alii 2004: 13-14). La consideración del menhir del Pla de les Prunerescomo una estatua-menhir se basa en el reconocimiento, aun-que sea de forma muy incompleta, de la representación de unafigura humana entera y en tres dimensiones. Podemos reco-nocer esta figura basándonos en tres hechos: en la represen-tación del rostro aparentemente humano, en su posición so-bre el menhir, que no parece dispuesta al azar y que nossugiere que el menhir representaba el cuerpo completo de unapersona, aunque, si bien no se puede decir que evoque uncuerpo humano de forma directa, sí se puede afirmar que re-cuerda al menos la sombra de éste. A pesar de la ausencia deatributos de vestuario o de objetos de equipamiento y a pesarde no presentar ni los dorsos ni la espalda esculpidos, ni tam-poco marcadas las curvas correspondientes al cuello y a la cin-tura, pensamos que los tres hechos señalados anteriormenteson suficientes para afirmar que el menhir de Mollet puede serconsiderado, a partir del momento en que se esculpió el ros-tro en relieve, una estatua megalítica. Nos resulta difícil, encambio, encontrar alguna relación entre los restantes motivosgrabados y la representación escultórica de una persona. La«serpiente», el «yugo», los «escudos», los semicírculos y loscírculos incompletos, no nos parecen rasgos humanos ni tam-poco elementos de vestuario u objetos de equipamiento.

48

El marco cronológico:del Neolítico medio al Calcolítico

Una vez efectuada la cuidadosa limpieza del menhir, yasímismo petrografiado, medido y pesado, observado deteni-damente bajo diferentes condiciones de luz, palpado, descritoy dibujado, como arqueólogos e historiadores nos interesadatarlo. La datación de los menhires en general y de la esta-tuaria megalítica en particular, resulta habitualmente difícil, yaque no es posible datar directamente el momento en que laspiedras fueron talladas. En el mejor de los casos establecere-mos una cronología relativa, a partir del contexto de implan-tación del monumento y de otros vestigios asociados a él. Esteseria, por ejemplo, el caso de un menhir encontrado en una es-tructura funeraria, asociación que probaría su antigüedad.Pero si el contexto de implantación original es desconocido ono aporta datos precisos, como suele suceder, entonces nadamás nos quedará encontrar algún referente cronológico ensus motivos decorativos, si los tiene o, si se trata de una esta-tua-menhir, en la forma de representar partes anatómicas comola cara, los brazos o las piernas; en la forma de representar elvestuario o en la de representar determinados objetos de equi-pamiento.

Según los datos disponibles en relación a la cronologíade la estatuaria megalítica prehistórica en general, sabemosque se trata de un fenómeno dilatado en el tiempo, que apa-reció de forma simultánea en diferentes regiones de Europaal final del Neolítico, en algunos lugares puede que antes, enel Neolítico medio reciente; que se multiplicó en el momentode iniciarse la metalurgia del cobre y que se hizo raro o des-apareció al final del Calcolítico y en el periodo siguiente(Edad del Bronce – inicios de la Edad del Hierro). Por lo querespecta a los menhires, parece que sus comienzos podían ha-ber sido más antiguos, remontándose hasta momentos avan-zados del Neolítico antiguo o inicios del medio. En el caso delmenhir del Pla de les Pruneres podemos precisar mejor la cro-nología basándonos en sus posibles paralelos, no del monu-mento en conjunto, que es de una gran singularidad y origi-nalidad, sinó en los de sus elementos «ornamentales».

En Cataluña, concretamente, existen diferentes ejemplosde grabados sobre soportes megalíticos de diversos tipos (se-pulcros, menhires, estelas o rocas aisladas). Algunos de elloshan sido recogidos en una publicación reciente de AndreuMoya, Pablo Martínez y Joan B. López sobre las estatuas-menhires y las estelas antropomorfas del arte megalítico deeste territorio (Moya, Martínez y López 2010). Cabe decirque no en todos los casos se ha podido demostrar que datende algún periodo de la prehistoria y que las semejanzas conel menhir del Pla de les Pruneres son prácticamente inexis-tentes o muy parciales. A continuación presentamos una re-lación de estos ejemplos

Pedra de les Creus (La Roca del Vallès)

Estela de la Roca Roja o de la Sitja del Llop (Montseny)(Vilardell i Castells 1976)

Estelas insculpidas de Passanant (Moreu-Rey 1970; Cura1992)

Estela de la villa de Llanera (Torà) (SerraVilaró 1927: 156)

Estela encontrada cerca del poblado ibérico de Puig Cas-tellar (Sant Vicenç dels Horts) (Ripoll, Barberà y Llon-gueras 1965)

Estela-menhir de la Costa dels Garrics del Caballol II (Pi-nell) (Castany i Guerrero 2003: 317)

Estela-losa del sepulcro megalítico de Trossos dels Perers(Pinell) (Castany i Guerrero 2003: 320)

Menhir dels Palaus (Agullana) (Carreras, Tarrús i Gay2005: 159)

Menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles) (Carre-ras, Tarrús i Gay 2005: 159; Bertrán, Bosch i Tenas 2011:124-125)

Menhir de la Pedra de Llinàs (Montmeló) (Cura 2002-2003; Carreras, Tarrús i Gay 2005: 160; Bertrán, Bosch i Te-nas 2011: 126-127)

Estatua-menhir de Ca l’Estrada (Canovelles) (Fortó, Mu-ñoz i Martínez 2005: 17-22; Fortó, Martínez i Muñoz 2006:52-54)

Conjunto escultórico de la cista tumularia de los Reguers deSeró (Artesa de Segre) (López et alii 2010)

Estela de Preixana (Preixana) (Maluquer de Motes 1971)

Estela de Arbolí (Arbolí) (Moya, Martínez i López 2010:27-28)

Estela de la Bassa del Boix (Llobera) (Serra Vilaró 1927:156-157)

Roca de la Mare de Déu del Miracle (Riner) (Serra Vilaró1927: 153)

Estela deGangonells (Riner) (SerraVilaró 1950: 120, lám.I)

Creu de l’Aragall (Corbera de Llobregat) (Josep MiquelFaura comunicación personal)

Cista del túmulo de la Vinya d’En Berta (Pau) (Tarrús2002: 846)

Pedra dels Sacrificis (Capmany) (Tarrús 2002: 844)

«Menhir» Vidal (Capmany) (Tarrús 2002: 844)

Barranc (Espolla) (Tarrús 2002: 845).

Si bien, como hemos dicho, los paralelos del menhir delPla de les Pruneres son inexistentes o muy parciales en Ca-taluña, sí hemos encontrado en cambio semejanzas en estelas,estatuas-menhires y sepulcros megalíticos de fuera de Cata-luña, los cuales nos proporcionaron unos referentes cronoló-gicos para las diferentes partes que integran la «decoración»del menhir descubierto en Mollet.

Como hemos visto, en una de las caras del menhir po-demos encontrar la representación de un rosto en relieve, enel que para evocar la nariz y las cejas se utilizó lo que se llama«bloque en T». Éste, también conocido como «T facial», se

49

encuentra en la estatuaria megalítica prehistórica, tanto entrelas estatuas-menhires, a las que ya nos hemos referido, comoentre las estelas antropomorfas. Estas segundas, son tambiénmonolíticas y pensadas para estar erguidas, sin embargo sumedida es más pequeña, están decoradas nada más por unacara y no forman una representación tridimensional. En la Pe-nínsula Ibérica, conocemos tres estelas con el citado «bloqueen T». La estela de Moncorvo (Concelho de Moncorvo,Tras-os-Montes, norte de Portugal), conocida desde el año1910, sus medidas son 35 cm. de altura, 19 cm. de ancho y7 cm. de grueso, fue esculpida sobre granito, con la nariz enrelieve, la parte superior curva y los ojos marcados por dos cú-pulas (Oliveira Jorge 1993: 36-37). La estela de Santa Luzia(Concelho de Freixo de Espada, Cinta, distrito de Bragança,norte de Portugal), sus medidas son 23,5 cm. de altura, 18 cm.de ancho y 8 cm. de grueso, fue esculpida también sobre gra-nito, con la nariz en relieve, la parte superior en curva y sinojos, se trata de una pieza de un estilo muy próximo al ante-rior (Oliveira Jorge 1993: 37). Aunque ninguna de estas dospiezas tiene una procedencia precisa, Vítor y Susana OliveiraJorge, las han atribuido cronológicamente al Calcolítico (Oli-veira Jorge 1993: 41). Una tercera pieza conocida en la Pe-nínsula Ibérica con la «T facial» es la del lugar antiguamentellamado Asquerosa (provincia de Granada). En el año 1932fue publicada una fotografía de esta pieza en el libro de PereBosch Gimpera titulado Etnología de la Península Ibérica,donde ya se destacaba su semejanza con las estelas portu-guesas (Bosch 1932: 109 y fig. 56). Sus medidas aproxima-das son 60 cm. de altura y 38 de ancho, desconocemos la rocaen la que fue esculpida, presenta la nariz en relieve, la partesuperior recta y los ojos circulares también en relieve y ro-deados de una incisión (ver figura 5). Martín Almagro Gor-bea, en un trabajo dedicado a las estelas antropomorfas de laPenínsula Ibérica recogió las piezas de Asquerosa y deMoncorvo y aunque, como ya indicó, no tenían un contextocronológico conocido con precisión, estableció un parale-lismo con piezas prehistóricas del sur de Francia (Almagro-Gorbea 1993: 125 y 130 y fig. 5.1 y 2).

En el mediodía francés, tal y como Martín AlmagroGorbea menciona en su trabajo del año 1993, se conocen di-ferentes estelas antropomorfas prehistóricas con la represen-tación del rostro basado en el «bloque en T». A diferencia delas tres piezas de la Península Ibérica, algunas de ellas tienenun contexto de procedencia bien conocido y han podido serdatadas de forma fiable. Corresponden a la región de La Pro-venza y, probablemente, uno de los mejores ejemplos sea laestela numero 1 de Lauris-Puyvert (La Lombarde, Vauclus),población situada en la parte oriental de esta región (ver fi-gura 11). Sus medidas son 32 cm. de altura, 15 cm. de anchoy 6 cm. de grueso, fue esculpida sobre una plaqueta de rocacalcárea, con la nariz y los ojos en relieve, la parte superiorrecta y la cara enmarcada por una decoración de líneas en zig-zag grabadas (D’Anna, Renault et alii 2004: 60-61). Se tratade una pieza muy bien conservada, una de las estelas pro-venzales más celebres y emblemáticas, la cual fue escogida

para la portada de una obra de gran importancia como es LaPréhistoire française (Tome II. Civilisations néolithiques etprotohistoriques), editada por el CNRS en el año 1976. Lasestelas provenzales se vinculan, por su asociación en algunoscasos a sepulturas chaséennes, a una fase final del Neolíticomedio (facies chasséen recent), con una cronología que sepuede situar entre el 3500 y el 3000 a. J.-C.4 (D’Anna, Renaultet alii 2004: 82; D’Anna 2008:410-411). En el mediodíafrancés también se utiliza el característico «bloque en T», ade-más de las estelas provenzales citadas, sobre estelas y esta-tuas-menhires de la región de Lenguadoc, que pertenecen alllamado conjunto languedociano. Son monofaciales y a me-nudo la cara es el único elemento anatómico que aparece enellas, a veces acompañado de los brazos, siendo raros el restode detalles anatómicos (ver figura 6). Sus dimensiones varían,desde los 50-70 cm. de las estelas, hasta los 150-180 cm. delas estatuas-menhires más grandes. La utilización de la esta-tuaria megalítica languedociana cubrió probablemente un pe-riodo de tiempo situado entre el 3200 y el 2800 a. J-C.(D’Anna, Renault et alii 2004: 84; D’Anna 2008; 410). Otrosestilos o conjuntos regionales, distinguidos dentro de la esta-tuaria megalítica prehistórica en el sur de Francia, son el delas estelas venaissines y el de las estatuas-menhires de Rouer-gue. Estos dos estilos, no presentan la «T facial». Las prime-ras tienen forma de mojón, y un diseño marcado por las líneascurvas, con arcos supraciliares redondeados. Aparecen cen-tradas en la zona deAviñon y su cronología se sitúa en el 2800y el 2400 a. J-C. (D’Anna, Renault et alii 2004: 82). Por lo querespecta a las estatuas-menhires del grupo de Rouergue, de lasque se ha dicho que son las más bellas del mediodía francés,tienen grabadas y esculpidas las dos caras y los dos lados, conla representación de brazos y piernas, además de una capa oabrigo, la cara es oval o en U, la nariz es larga y acabada enpunta y los ojos representados en vacio o en relieve. Su cro-nología se sitúa en el último cuarto del IV milenio a. J-C., einicios del III (3300/3200- 2900 a. J-C.) (D’Anna, Renault etalii 2004: 83; D’Anna 2008; 410). Así pues, podemos vercomo la presencia de la «T facial» dentro de la estatuaria me-galítica prehistórica del sur de Francia, concretamente de lasestelas provenzales y las estelas y estatuas-menhires langue-docianas, nos remite a un amplio periodo cronológico queabarcaría desde una fase reciente del Neolítico medio hasta unNeolítico final avanzado (3500 – 2800 a. J-C.).

En segundo lugar, nos fijaremos en los paralelos y po-sibles referentes cronológicos de los motivos grabados so-bre el menhir del Pla de les Pruneres, en el lado opuesto aldel rostro. Se trata de unos motivos, de tipo esquemático oabstracto, a los que, como es habitual en los estudios de artemegalítico, denominaremos «serpentiforme», motivo conforma de «yugo» y motivos en «escudo», estos últimos concírculos incompletos y semicírculos que de alguna forma pa-recen asociados a ellos.

El «serpentiforme» es un motivo que podemos decirque es «universal», con una larga lista de ejemplos y difícil derelacionar con un estilo artístico determinado, o de situar en

50

una etapa determinada. Uno de los más remarcables es, se-guramente, el del dolmen de Navalcán (Toledo). En el interiorde este dolmen, que fue excavado en el año 1989, fueron en-contrados dos ortostatos de granito decorados. Nos centrare-mos en el designado como número 2, las medidas del cual son150 cm. de altura, 62 cm. de ancho y 38 cm. de fondo, traba-jado sobre todas las caras y que fue considerado una estatua-menhir. En su cara principal hay un motivo con forma de ser-piente sinuosa, representada en bajo-relieve y de una formabastante naturalista; se extiende desde la parte inferior del or-tostato, donde tiene la cola, hasta la parte superior que repre-senta la cabeza de la estatua y donde la cabeza de la serpienterepresenta a la vez uno de sus ojos. La cronología del dolmende Navalcán y de sus ortostatos decorados, fue establecida ha-cia la mitad del IV milenio a. J-C. (Balbín y Bueno 1993: 49– 50). Un «serpentiforme» similar al de Navalcán aparece re-presentado sobre un menhir con forma fálica de Caramjujeira,al sur de Portugal, que cronológicamente se sitúa en la tran-sición entre el Neolítico final y el Calcolítico (Balbín y Bueno1993: 54 – 55).

Por lo que respecta al motivo con forma de «yugo» re-presentado sobre el menhir de Mollet, éste tiene dos parale-los muy próximos en los conocidos como menhires de la Pe-dra de Llinàs (Montmeló) y de Castellruf (Santa María deMartorelles), a los que nos hemos referido anteriormente.Un tercer paralelo, menos cercano pero también localizado enCataluña, es el delMenhir dels Palaus (L’Estrada, Agullana,Girona) (Carreras, Tarrús y Gay 2005: 158-159). De estos tresmonumentos sólo el de Santa María de Martorelles propor-ciona un referente cronológico, que se basa en su relación conel sepulcro megalítico conocido también como de Castellrufdel cual se encontraba próximo, antes de ser trasladado a suemplazamiento actual (Bertrán, Bosch y Tenas 2011: 124).Resulta difícil reconocer el tipo de sepulcro al que corres-ponde el dolmen de Castellruf, pero por los restos visibles ac-tualmente y por su ubicación dentro del territorio de difusiónen Cataluña de los sepulcros de corredor, lo más probable esque se trate de un sepulcro con cámara rectangular de losas ycorredor ancho, también hecho con losas, tipo conocido como«galería catalana», concretamente se trataría de una «pe-queña galería catalana», un tipo de sepulcro correspondienteal Neolítico final y fechado en la primera mitad del III mile-nio a. J.-C. (Tarrús 1999: 110, 111, 118, 2002: 828).

En cuanto a los dos «escutiformes», los círculos incom-pletos y los semicírculos asociados a ellos, por el momento noconocemos paralelos claros próximos, ni en las proximidadesni en el conjunto del Mediterráneo noroccidental, ya sea en elresto de la Península Ibérica, en el mediodía francés, en Suiza,en Italia, en Córcega o en Cerdeña. Quizás se pueda encontraruna cierta semejanza entre los grabados del menhir de Mollety las llamadas Inscultures de Passanant, descubiertas en la co-marca de la Conca de Barberà y dadas a conocer en 1970 porMoreu Rey. Estas insculturas, que como muchos otros ele-mentos escultóricos megalíticos no tienen una cronología pre-cisa reconocida (Cura 1992: 119), conectan bien, según algu-

nos autores, con el repertorio temático del arte megalíticoatlántico (Bueno y Balbín 2000: 58)

Independientemente de la seguridad con que el aireatlántico de las Inscultures de Passanant pueda ser defendido,hemos de decir que es en el arte megalítico de la región de laArmórica o de la Bretaña donde hemos encontrado las se-mejanzas más estrechas con el conjunto de los motivos gra-bados sobre el menhir de Mollet. Los motivos con forma de«serpiente», de «yugo», también visto como «corniforme», y«de escudo», junto con la «hoja de hacha», el «báculo», «elarco» y las «flechas», estos cuatro últimos motivos no reco-nocidos sobre el menhir de Mollet, son los temas clásicos delarte megalítico bretón, sus signos elementales que, aunque aveces son tratados con un barroquismo exuberante y un apa-rente desorden de líneas que nos puede desconcertar , apare-cen regularmente y componen la decoración de muchos de losmonumentos megalíticos armoricanos. A partir de las inves-tigaciones iniciadas a principios del siglo XIX, sobre todo dela zona del golfo de Morbihan, y que han continuado hastahoy día prácticamente sin interrupción, se ha ido recono-ciendo el repertorio de motivos básicos del arte megalíticoAr-moricano. Seguramente, uno de los ejemplos más destacadosy espectaculares de este arte sea el del sepulcro de corredorde lo que hoy es la pequeña isla de Gavrinis, en el golfo deMorbihan, aunque antiguamente fuera una península. De sus29 losas, 23 están grabadas y 21 de éstas últimas, lo están to-talmente (ver figura 7). Fue descubierto alrededor de 1830 yda la impresión de una unidad simbólica total. Además delejemplo deGavrinis, en la Bretaña hay otros donde podemosencontrar motivos similares a los grabados sobre el menhir deMollet, como el de Mané-er-Hroek, en Locmariaquer, tam-bién en la zona de Morbihan (ver figura 13). Dentro del tú-mulo de este sepulcro megalítico fue encontrada una pequeñaestela rota, que llevaba grabado lo que parece ser un resumendel arte megalítico armoricano: «escudo», «hacha», «báculo»y « yugo «(Le Roux 2008: 382). Otro ejemplo podría ser elde Pierres Plates, también en Locmariaquer, donde algunaslosas estaban grabadas con figuraciones derivadas del «es-cudo», con «escudos» dobles y con «yugos» (Le Roux 2008:378). Los grabados del sepulcro de corredor de Gavrinis sedatan en el segundo cuarto del IV milenio a. J.-C., y son con-siderados una réplica multiplicada de motivos utilizados den-tro del arte megalítico armoricano antiguo desde la mitad delV milenio a. J.-C., principalmente en la zona de Morbihan,aunque también son conocidas obras grabadas igualmente pre-coces en el norte del Finisterre bretón.Aquí, sobre las cuatrolosas y un pilar de la cámara megalítica de tipo antiguo de lasepultura H del Cairn de Barnenez primario, se pueden dis-tinguir motivos con forma de «yugo», «serpiente», «hachastriangulares» y «arco»; estos motivos, a pesar de estar limi-tados a sencillos trazos lineales, son comparables a los mo-numentos morbihanenses citados (Le Roux 2008: 379, 383-386; Giot 1987 vol. 1: 42-47 y vol. 2: figura B8H). Entrefinales del IV milenio a. J.-C., y el inicio del III, el arte me-galítico Armoricano cambió, entonces se constituyó un arte

51

Armoricano tardío, que perduró hasta finales de este III mi-lenio a. J.-C. Con este arte megalítico Armoricano tardío elviejo repertorio se transformó. El «yuguiforme» o «corni-forme» pasó a ser un «creciente«, el «hacha» y el «báculo» sefusionaron y «el escudo» se convirtió en un cuadrado (LeRoux 2003: 451; Le Roux 2008: 386-388). Así pues, los pa-ralelos de los motivos grabados sobre una de las caras delmenhir del Pla de les Pruneres de Mollet los encontramos,hasta el momento, dentro del repertorio del arte megalítico ar-moricano antiguo. No se muestran con el barroquismo de losgrabados de algunos dólmenes morbihanenses de Bretaña,sino que más bien se limitan a simples trazos lineales comohemos visto en Barnenez, pero en esencia son los mismos mo-tivos. Podemos ver cómo los paralelos armoricanos de los gra-bados del menhir del Pla de Pruneres deMollet («Serpiente»,«yugo», «escudos» y círculos incompletos y semicírculosasociados a uno de los «escudos») nos remiten, como en elcaso del «rostro en T», a un amplio periodo cronológico, queahora se sitúa entre la mitad del V milenio a. J.-C., y algúnmomento del último cuarto del IV milenio a. J.-C. (4500-3250/3150 a. J.-C.).

No entraremos a valorar aquí los posibles paralelos dealgunos de los motivos representados sobre el menhir del Plade Pruneres en las pinturas rupestres, aunque concretamentelos cuernos o las figuras con cuernos y los «serpentiformes»podrían ser numerosos, pero poco aportarían, desde nuestropunto de vista, a este trabajo. Sólo mencionaremos por su pro-ximidad, el caso de las pinturas de la Pedra de les Orenetesde La Roca delVallès, donde se conservan varios motivos, en-tre los que precisamente destacan un «serpentiforme» y lo queparece ser una cornamenta (IPAC 1994).

Si comparamos los referentes cronológicos del rostro enrelieve con la «T facial» del menhir del Pla de Pruneres, conlos obtenidos para los grabados del mismo menhir, veremosque no coinciden. El primero, según estos referentes, pudo serejecutado entre la mitad del IV milenio a. J.-C., como muypronto, aunque muy probablemente lo fuera a partir de unmomento inicial del último cuarto del IV milenio, y hasta unmomento final del primer cuarto del III. Los grabados, igual-mente según estos referentes, pudieron en cambio ser reali-zados entre la mitad del V milenio a. J.-C., y, como mucho,en un momento del último cuarto del IV milenio. Lo más pro-bable pues es que los grabados y los relieves del menhir deMollet no fueran ejecutados a la vez. Primeramente, duranteel Neolítico medio, sobre una de las caras de un menhir, queno sabemos si ya había sido levantado antes o lo fue enton-ces, se representaron grabados una serie de motivos de un es-tilo armoricano5. Posteriormente, durante el Neolítico medioreciente o más probablemente durante el Neolítico final, so-bre la cara opuesta fue esculpido un rostro, éste de un estilobien conocido en el Mediterráneo occidental, transformandoel antiguo menhir en una de las estatuas-menhires más inte-resantes de las regiones cercanas a este mar. Nada hace pen-sar que cuando se esculpió el rostro se destruyeran signos an-teriores, sino todo lo contrario, para hacerlo se eligió la cara

opuesta a los grabados, los cuales fueron respetados y con-tinuaron visibles. Dos motivos, sin embargo, nos llevan a li-mitar este amplio marco cronológico referido. En primer lu-gar el hecho de que los ejemplos de arte megalíticoconsiderados por ahora más antiguos en Cataluña, entre losque se encuentran la estela grabada de la cámara neolítica sol-soniana de la Costa del Garrics del Caballol II (Pinell) y lacubierta con cazoletas de la cista también solsoniana de losTrossos dels Perers (Pinell), se han situado a inicios del IVmilenio a. J.-C. (Castany 2004; Tarrús 2011: 98). En se-gundo lugar, el hecho de que la arcosa, roca con la que fuehecho el menhir del Pla de Pruneres, sea muy erosionable yque expuesta a la intemperie durante muchos siglos pareceque debería haberse visto más desgastada de lo que está6. Porestos dos motivos situamos orientativamente la realización delos grabados en un momento no muy anterior o no muy pos-terior al 3500 a. J.-C., y la ejecución de los relieves en un mo-mento no muy anterior o no muy posterior del 3000 a. J.-C.(Ver figura 14).

Posteriormente el menhir debió caer de forma acciden-tal o intencionada, y ya no volvió a ser levantado, entonces de-bió ser trasladado expresamente desde su emplazamiento ori-ginal hasta el lugar donde fue descubierto en el año 2009 queen aquella época era una zona inundable no muy lejana. Es po-sible que entonces se formara la pátina de color negro, la cualse ha observado fuertemente adherida y de forma relativa-mente generalizada en uno de los lados del menhir. Según elanálisis químico efectuado durante el estudio del menhir porlos anteriormente mencionados Màrius Vendrell, Pilar Girál-dez y Lourdes Ventolà, esta pátina es de naturaleza silícea ytiene una fuerte concentración de manganeso, la cual le da elcolor negro, así como de hierro y, según los autores citados,ésta puede tener un origen biológico debido a algas acuáticasque en ciertas condiciones podrían haber fijado el hierro y elmanganeso presentes en ella (Vendrell, Giráldez y Ventolà2011: 165). Con el tiempo, el menhir fue cubierto por sedi-mentos fluviales que, progresivamente, llegaron a tener apro-ximadamente 8 m. de potencia registrada en el momento desu descubrimiento. Desconocemos cuando sucedió todo estoexactamente pero, basándonos en la misma naturaleza ero-sionable de la arcosa, situamos orientativamente la caída delmenhir, su traslado y el inicio de su cubrición alrededor opoco después del 2500 a. J.-C. En cualquier caso, a finales delIII milenio a. J.-C. el menhir comienza a estar cubierto por se-dimentos, como demuestra la datación radiocarbónica obte-nida para un estrato situado por encima del nivel donde se en-contró la estatua-menhir, que ha proporcionado una fecha de2290-1960 cal.ANE (Moya, Martínez y López 2010: 35). Unhecho como este puede ser, en cierto modo, paralelizablecon lo que les sucedió a unas estelas esculpidas encontradasen la cista tumular dels Reguers de Seró (Artesa de Segre), unsepulcro megalítico construido a mediados de la primera mi-tad del III milenio a. J.-C., reutilizando unas estelas antropo-morfas decoradas que correspondían a un conjunto monu-mental anterior (López et alii 2010: 117). Lo sucedido con las

52

estelas de Artesa de Segre y con el menhir de Mollet, sepuede relacionar con posibles episodios «iconoclastas» ypuede manifestar una ruptura con símbolos hasta entonces enuso. Se puede proponer que esta ruptura estuvo inducida porla difusión del fenómeno del vaso campaniforme, establecidadurante las centurias centrales del III milenio a. J.-C. (Mar-tín 1992: 394-396; Maya 1992: 532-533; Mestres y Martín1996: 797 y 801). Se ha aceptado que este fenómeno implicóuna reorganización global de la población a escala europea enla que no se pueden descartar desplazamientos de población.Con esta reorganización se han relacionado otras rupturas ob-servadas en la misma época en otras regiones de Europa. Estees el caso de la necrópolis del Petit Chasseurs (Sion, Suiza),donde tuvo lugar una violación de antiguos sepulcros y unaapropiación de estelas también antiguas, así como de la ide-ología subyacente a ellas (Gallay 1990: 341; Gallay en el pre-facio de Saulieu 2004: 8 y 9). También debió ser el caso deTanzgasse (Trentin-Haut-Adige, Italia), donde un fragmentode estatua-menhir fue reutilizado para construir un monu-mento megalítico que ha proporcionado cerámica campani-forme (Saulieu 2004: 41). Es posible que actos como estos,deban entenderse en el marco de una apropiación del podersocial, religioso y político por parte de una nueva élite «cam-paniforme».

Culto a una divinidad fluvial

Si establecer la cronología de los menhires y las estatuas-menhires no resulta fácil, menos lo es aún conocer su signi-ficado e interpretarlos. En un momento dado de la Prehisto-ria Reciente, a finales del Neolítico o quizás antes, durante elNeolítico medio, en los paisajes de muchas regiones del Me-diterráneo se multiplicaron primero los menhires y, seguida-mente, la estatuaria megalítica. ¿Por qué sucedió esto? ¿Cuálera el significado de estos monumentos, que en algunos ca-sos fueron levantados junto a sepulturas pero que en otros pa-recen ligados exclusivamente al mundo de los vivos? Se hanpropuesto diferentes explicaciones: evocación de ancestros odivinidades, estatuas que representan personas poderosas conun rango o estatus superior al de otras, marcas o delimitacio-nes de territorio, señalización de puntos estratégicos junto acaminos o vados donde poder cruzar ríos, indicación de fuen-tes o lugares con agua, elementos intimidatorios dirigidos ahacer cumplir unas normas de conducta y respetar un ordenestablecido o, en un sentido más simbólico, lugares de tran-sición entre la naturaleza y la cultura o entre lo salvaje y lo do-méstico. En el caso del menhir del Pla de Pruneres deMollet, sin embargo, la interpretación que propondremosserá básicamente religiosa, vinculada a la representación deuna divinidad y su culto. Según esta interpretación, el men-hir de Mollet fue, al menos a partir del momento en que se re-presentó sobre él el rostro en relieve, la representación de unadivinidad vinculada al agua fluvial y a la lluvia que es su ori-gen. La argumentación de nuestra interpretación se basará, porun lado, en el contexto geográfico donde fue encontrado el

menhir y, por otro, en cómo entendemos el significado del ros-tro en relieve representado sobre una de sus caras y, tal vez,el del «corniforme» grabado sobre la cara opuesta.

El lugar donde fue descubierto el menhir de Mollet ytambién su emplazamiento original, que no debió estar muylejos, se encuentran muy cerca del curso del río Besós y de susafluentes la Riera Seca y la Riera de Caganell o Gàllecs ydentro de su zona de inundación. Se trata de un contexto ge-ográfico con una marcada relación con el agua7. Otro monu-mento megalítico de la zona, el menhir de la Pedra de Llinàs(Montmeló), al que nos hemos referido al tratar del grabado«corniforme», también está estrechamente ligado al agua, yaque su emplazamiento coincidía justamente con la confluen-cia de los ríos Mogent y Congost, para formar el río Besós(Bertrán, Bosch y Tenas 2011: 126).A lo largo de toda la his-toria, seguramente también en la prehistoria, el agua de losríos y de la lluvia ha sido a la vez deseada y temida por los ha-bitantes de la depresión vallesana. El agua ha sido una fuentede riqueza que ha fertilizado sus tierras, pero también ha su-puesto grandes peligros. El Besós es un río del sistema me-diterráneo catalán que recoge las aguas de buena parte de lascomarcas delVallés, a través de un amplio abanico de afluen-tes (los ríos Mogent, Congost y Tenes, la Riera de Caldes yel río Ripoll, además de otras ramblas). Tradicionalmente, elrío Besós y sus afluentes han llevado poca agua, sus cauda-les han sido en general bajos pero, por contra, episódicamentehan producido inundaciones que han destruido cultivos, casasy, a veces, también vidas. Este ha sido un peligro crónico queha amenazado a las sociedades que han habitado histórica-mente, también lógicamente en la prehistoria, las orillas delrío Besós y sus afluentes. Un peligro que estas sociedades de-ben haber tenido la necesidad de conjurar de una u otra forma.

La interpretación propuesta se apoya, por otra parte, enla lectura del rostro representado en relieve sobre una de lascaras del menhir como figuración de lo que, desde nuestropunto de vista, podía ser un rostro con dos astas de toro ba-jas y en posición de embestida, las armas naturales de este ani-mal con las que arremeterá delante de cualquier perturbación.Si en los relieves curvilíneos existentes a ambos lados de losojos reconocemos las astas de un toro, el relieve muy dañadoque se observa por encima de las cejas podría corresponder asus orejas, si bien esto es sólo una suposición. Aceptando,como hemos dicho, que a partir del momento en que se rea-lizó el rostro en relieve, el menhir se convirtió en una figuraantropomorfa, la presencia de los cuernos de toro lo conver-tirían en una figura híbrida, en parte humana y en parte ani-mal. Una especie de «hombre-toro», que fue uno de los hí-bridos ideados en el mundo antiguo, parece que antes de quelos dioses antropomorfos cobraran importancia (Delgado1996: 185). El motivo corniforme de los relieves del menhirde Mollet se parece a algunas de las representaciones pictó-ricas de bucráneos sobre cerámicas del Neolítico reciente deHacilar (Anatolia), que datan delVI milenio a. J.-C. (Delgado1996: 271, fig. 165) (ver figuras 15 y 16), también nos re-cuerdan a las representaciones pintadas de cerámicas de es-

53

tilo Halaf de Hasuna y Arpachiyah (Mesopotamia), datadasen el milenio siguiente (Delgado 1996: 17 , fig. 1) (ver figura17) y, por último, nos recuerdan a los corniformes con apén-dices que son típicos de los grabados rupestres del sector deFontalba, en el Mont Bego, en el extremo sudoeste del arcoalpino, donde se les puede ver independientes y libres o en pa-rejas y atados generalmente a lo que parece un arado (Saulieu2004: 110) (ver figura 18).

En el fondo simbólico y mitológico de las culturas de ori-llas del Mediterráneo y también del Cercano Oriente, durantela antigüedad y anteriormente en la prehistoria, el toro (Bostaurus) y su antecesor salvaje el uro holoceno (Bos primige-nius), actualmente extinguido, fueron seleccionados como fi-gura religiosa vinculada a las aguas fluviales ya la lluvia quelas alimenta. La razón de esta selección debió ser que desde elinicio del holoceno, el uro fue el animal más fuerte y más bravode las tierras mediterráneas. En los machos podía llegar a me-dir unos dos metros de altura hasta la cruz y pesar más de milkilogramos, su cabeza era estrecha y alargada y sus cuernos,de unos veinte centímetros de diámetro en la base, largos y ro-bustos. Esta gran cornamenta era sostenida por un cuello tam-bién robusto y sin papada. Herodoto aún contempló uros en Li-bia en el sigloV a. J.-C., pero en Marruecos parece que ya noexistían a la llegada de los romanos. Julio César, en cambio,conoció estos animales en los bosques germanos de Hercínia(Selva Negra), de una medida que, según dejó escrito, era pocomenor a la de un elefante. De hecho, el nombre uro, del latínurus, es una latinización de la voz celta auerochs (auer - sal-vaje,Ochs - buey), atribuida al mismo César (Guerra de las Ga-lias, 6, 28). La vitalidad, la vigorosidad, la potencia sexual yla virilidad del toro son legendarias, por este hecho, convertidoen principio masculino, se debió asociar a él el poder fecun-dador de las aguas fluviales y de la lluvia, fertilizante de la tie-rra y estimulante de la naturaleza. En el toro también es le-gendaria la imprevisibilidad de sus ataques repentinos, laacometida inesperada y la violencia latente, por lo que tambiénse debió asociar a él la ferocidad devastadora de las aguas su-perficiales descontroladas en el transcurso de riadas e inun-daciones. Por otra parte, la asociación del uro y del toro conlas aguas fluviales se podía haber visto reforzada por su cos-tumbre de vivir en deltas y marismas, por su pelaje negro y lus-troso que recuerda la superficie de las aguas tranquilas, por susojos diminutos y inyectados de sangre que evocan un cielo en-capotado y a punto de estallar y, finalmente, por su bramido ypor como retumba el suelo a su paso, los cuales evocan la pre-paración de una tormenta. Con el culto a una divinidad de con-dición taurina identificada con las aguas fluviales, los pueblosde la prehistoria y la antigüedad, debían esperar conseguir queestas aguas apaciguaran su furia imprevisible, temible y de-vastadora y manifestaran, en cambio, su carácter benefactorfertilizante, que siempre ha sido una bendición para las se-dientas tierras mediterráneas (Delgado 2002: 160; Delgado1996: 16, 197 y ss., 269 y ss.).

Según la antigua mitología griega, el dios fluvial por ex-celencia eraAqueloo (Akhelóös en griego), el dios río, hijo del

titán Océano y de la nereida Tetis, una divinidad antigua den-tro de la mitología griega, un dios primigenio de naturalezapreolímpica, anterior al establecimiento del reino de Zeus, queaparecía en tres formas: como serpiente moteada, como toroy como hombre con cabeza de toro, con una barba hirsuta dela que constantemente fluyen corrientes de agua. Para los an-tiguos griegos, Aqueloo era el primogénito de los dioses flu-viales y la corriente primigenia de la que fluyen todas las otrascorrientes terrestres. Tomó su nombre del río Akhelóös, el ac-tual Aspropótamos, río de Etolia que nace en el monte Pindoy desemboca formando un delta en el mar Jónico, a la entradadel golfo de Patrás. Diferentes autores antiguos griegos y la-tinos escribieron sobre el diosAqueloo. Lo hizo Homero en laIlíada (21, 194), según quien fue el dios fluvial más poderosode la Hélade. También se refirió Hesíodo (Beocia s. VIII a. J.-C.), autor de la Teogonía, obra donde explica el origen delmundo y los dioses y donde nos dice que Heracles, para ob-tener la mano de Deyanira, hija del rey de Etolia Eneo de Ca-lidón, tuvo que luchar con el dios ríoAqueloo, el cual tenía elpoder de adoptar las formas de un toro y de una serpiente, y aquien derroto arrancándole uno de los cuernos cuando se ha-bía transformado en toro. También lo hizo Sófocles, el poetatrágico ateniense del siglo V a. J.-C., que en su obra Las Tar-quinias (9-14) hace decir a Deyanira, futura esposa de Hera-cles: «pretendiente mío era un río, estoy hablando de Aqueloo,que adoptando tres formas me solicitaba a mi padre, pues ve-nía de forma manifiesta unas veces como toro, otras como tor-nasolada y ondulante serpiente, otras en forma de hombre ycabeza de toro y de su sombría barba fluían chorros de aguade manantial «(Graves 2007 vol. 2: 257-262; Souli 1995: 10;Athanassopoulou 2002: 165; Delgado 2002: 168). Las aven-turas de Aqueloo aparecen representadas sobre numerososvasos áticos de los siglos VI yV a. J.-C. En el museo arqueo-lógico de la isla de Rodas se exponen cuatro pequeñas cabe-zas de hombre con cuernos y orejas de buey hechos de cerá-mica que representan a Aqueloo, tres de los cuales procedendel yacimiento de Anoakla (tumba 93), datado hacia el 550 en. J.-C., y uno del deViva (tumba 226, 2), fechado hacia el 550-525 a. J.-C.8. También se conocen varios vasos jónicos con laefigie del rostro deAqueloo. En el Mediterráneo occidental, surostro fue un motivo muy popular entre los artesanos delbronce y los orfebres de Etruria, sobre todo en los siglos IV yIII a. J.-C. En Tarquinia (Etruria), en la llamada «Tumba de lostoros», fechada hacia el 540 a. JC, la cual es una de las más an-tiguas de la serie tarquinesa, en un fresco menor de la cámaraprincipal, aparecen dos figuras humanas unidas en coito ho-mosexual y, a su lado, un toro androcéfalo de aspecto humanocon la cabeza baja en posición de cornear, en la misma posi-ción en la que encontramos sobre el menhir del Pla de Pru-neres de Mollet, lo que desde nuestro punto de vista es un bu-cráneo. También de Tarquinia proceden tres bronces conpequeñas cabezas deAqueloo que decoraban los núcleos de es-cudos votivos. Por último, la figura del hombre-toro (Aqueloo)llegó a las costas mediterráneas de la Península Ibérica, un he-cho seguramente facilitado por su presencia en la Magna Gre-

54

cia y Etruria. Se le encuentra como tipo de determinadas mo-nedas deAmpúrias y de Sagunto fechadas en los siglos IV-IIIa. J.-C., y en una escultura ibérica de excepcional interés, co-nocida como la «Bicha» de Balazote (Albacete), un toro andro-céfalo que yace, fechada entre el siglo V y el IV a. J.-C y hoyconservada en el Museo Arqueológico Nacional de Madrid(Delgado 1996: 187-190; Torelli 2002: 182-185). La imageny el culto aAqueloo se extendieron, como hemos visto, por di-ferentes puntos del orbe griego. Se constata su presencia en al-gunas localidades del Asia Menor, en la isla de Rodas, en lasislas Cícladas, en el Ática, en el Epiro, en Acarnania y en laMagna Grecia. También se extendió propiamente fuera deeste orbe, en regiones como Etruria e Iberia, donde su intro-ducción se debió al influjo de los colonizadores y / o comer-ciantes griegos. Desde nuestro punto de vista, sin embargo, esposible que con anterioridad a la introducción de la figura deAqueloo en Iberia, se hubiera practicado un culto a un dios-ríoasociado, como el de la antigua mitología griega, a la figura deltoro. De esta forma, en las tierras del marMediterráneo, dondea pesar de que a lo largo de los milenios se habían constituidoun mosaico de pueblos diferentes, esforzados en mantener nosólo su independencia sino también sus rasgos culturales dis-tintivos, habría existido un substrato de símbolos, de creenciasy de mitos hasta cierto punto común.

Por lo que respecta al posible significado de los motivosgrabados sobre el menhir del Pla de Pruneres de Mollet, la«serpiente», el «yugo» y «el escudo», recogemos aquí las pro-puestas efectuadas en relación a ellos en el marco del estudiodel arte megalítico Armoricano. «El escudo», motivo cons-tante, se interpreta como representación de un ídolo, evoca-ción esquematizada de una divinidad principal, verosímil-mente femenina, diosa madre, señora de la fecundidad, la viday la muerte. El «yugo» no se interpreta en un sentido literal,ya que el arado de tiro por bueyes con yugo parece que no sedocumenta antes de la Edad del Bronce, sino que en él se vela reducción o simplificación de un bucráneo, evocación deuna divinidad taurina, probable pareja masculina de una«diosa del escudo». Podemos ver, por tanto, una conexión en-tre el significado del motivo grabado en forma de yugo y loque hemos visto en el caso del rostro en relieve. Finalmente,en cuanto a la «serpiente» se refiere, su interpretación se re-laciona con el cambio y la regeneración. Por lo que respectaa la repetición de los signos con forma de «escudo», docu-mentada en el arte Armoricano, se ve una posible referenciaa genealogías divinas, como la que dentro del panteón griegoantiguo formaban Deméter, la diosa de las cosechas, y su hijaPerséfone, diosa del mundo subterráneo y los muertos, unmito que se ha considerado que podía estar arraigado en mi-tologías más antiguas (El Helgouac’h 1993: 12, 19; Le Roux2003: 451-452; Le Roux 2008 : 382-383).

Protegidos por el toro,del Atlántico al Mediterráneo

No queremos dar por terminado este escrito dedicado alestudio arqueológico del menhir del Pla de Pruneres deMollet sin unas breves consideraciones finales. En primer lu-gar, queremos insistir en el hecho de que este menhir es unmonumento megalítico excepcional y singular, ante lo queeste primer estudio en profundidad difícilmente se puedeconsiderar definitivo y cerrado. En el momento de realizarlohemos echado en falta la existencia de un corpus de arte me-galítico europeo completo, elaborado con una terminologíaunificada y debidamente actualizado, con lo que la verifica-ción de las hipótesis propuestas habría sido seguramente másconcluyente, corpus que desde nuestro punto de vista seríaconveniente elaborar.

En segundo lugar, queremos destacar que, si bien el toroestá bien representado en las pinturas rupestres de Cataluña ydel litoral mediterráneo de la Península Ibérica en su conjunto,hasta hace muy poco tiempo no había sido prácticamente re-conocido en el arte megalítico de este territorio, con la únicaexcepción de los grabados con forma de «yugo» de algunos delos menhires conocidos. Sólo últimamente ha sido publicadoun estudio que ha modificado considerablemente esta situa-ción. Se trata del estudio de las llamadas «estelas con cuernos»esculpidas sobre piedra de la Serra del Mas de Bonet (Vilafant,Girona), en las que se han visto representaciones de cabezasde toro y que han sido interpretadas en un sentido simbólico-religioso. Proceden de un contexto arqueológico seguro, un ya-cimiento al aire libre, en el que fueron encontradas dentro deestructuras excavadas en el suelo (fosas, silos, hogares), acom-pañadas de materiales que se han podido datar en el Neolíticofinal (Veraza), entre finales del IV milenio a. J.-C., y los ini-cios del III (Rosillo et alii 2010: 52 y ss.).

Por último, queremos señalar que el menhir del Pla dePruneres de Mollet presenta, como hemos visto, elementostanto mediterráneos como atlánticos. Por un lado, se enmarcaen la tradición de los menhires y en la eclosión de la estatua-ria megalítica durante el Neolítico avanzado y a finales de esteperíodo. Por otro lado, aparece vinculado con el Atlántico através de sus grabados, que reproducen motivos similares a losdel arte megalíticoArmoricano. Nada nos induce a pensar quedurante la prehistoria hubieran existido barreras cerradas en-tre los actuales territorios de Bretaña y Cataluña, como tam-poco existieron en el Mediterráneo. Es probable que a travésde la cuenca deAquitania y del valle del Garona hubieran cir-culado en ambos sentidos, tanto elementos materiales comoinmateriales y es posible, por otra parte, encontrar una cone-xión entre Bretaña y Cataluña no sólo en el arte megalítico,sino también en determinadas decoraciones cerámicas. Es po-sible que las cerámicas decoradas con los llamados «bigotes»,que por su forma son similares a los «yugos» aparecidos so-bre monumentos megalíticos, señalen también esta conexión.Se encuentran «bigotes» en Bretaña, sobre vasos cerámicosdel estilo de Carn, correspondiente a los inicios del Neolítico

55

medio, se encuentran en el centro-oeste de Francia, sobre va-sos del grupo de Chambon, también de inicios del Neolíticomedio, y se encuentran en el arco mediterráneo entre el Ro-sellón y el curso inferior del Ebro, sobre vasos correspon-dientes a las diferentes facies culturales nuevamente del Ne-olítico medio inicial repartidas por este territorio (Montboló,Molinot,Amposta - Tortosa) (Briard 1989: 41 -44, 53-56, 57-60). Es evidente que hay que ser prudentes a la hora de extraersegún qué conclusiones a partir de las semejanzas entre ma-nifestaciones artísticas de regiones diferentes, como decíaen 1910 J.-P. Lafitte, un estudioso francés del arte rupestreafricano, «no hay que buscar en Bretaña la fuente de los gra-bados rupestres de Nueva Caledonia», pero también hay quetener cautela ante la posición extrema contraria de negar todaposibilidad de relaciones entre regiones diferentes.

Pies de figura

Figura 1. El menhir del Pla de les Pruneres plantado erguidoen su ubicación del Parc de Can Mulà de Mollet del Vallès,visto por el lado del rostro en relieve. Fotografia: CarlesAy-merich y Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figura 2. El menhir del Pla de les Pruneres en su ubicacióndel Parc de Can Mulà de Mollet del Vallès en el transcursode una visita guiada. Fotografía: CONTRAPUNT.

Figura 3. Planos de situación del Pla de Pruneres (Molletdel Vallés), Estrats Gestió del Patrimoni Cultural, S. L.

Figura 4. Detalle de un mapa del Instituto Geográfico y Ca-tastral (escala 1:50.000), según la edición del año 1951, conla localización de Mollet. En él aparece una extensa área to-davía sin urbanizar entre esta población y el río Besós y sepuede ver el recorrido de las ramblas o «rieras» Seca y Ca-ganell, cerca de la confluencia de las cuales fue descubiertoel menhir del Pla de les Pruneres.

Figura 5.Vista de las obras de construcción de un garaje pú-blico subterráneo en Mollet del Vallès, en el transcurso delas cuales se descubrió el menhir del Pla de les Pruneres.Fotografía: Carles Aymerich y Ramon Maroto, CRBMC,2009.

Figura 6. Vista del menhir del Pla de les Pruneres una vezretirado del lugar donde fue encontrado y tumbado en elsuelo, al lado de la excavación de la obra donde fue descu-bierto. Fotografía: Ajuntament de Mollet, Departament dePremsa, 2009.

Figura 7. Secciones longitudinales y transversales del men-hir del Pla de Pruneres deMollet delVallés. Dibujo de ElisaSarriá.

Figura 8.Alzados de las caras con relieves, izquierda, y congrabados, derecha, del menhir del Pla de Pruneres deMollet del Vallés. Dibujo de Elisa Sarrià.

Figura 9. Detalles

1. Representación del rostro en relieve en una de lascaras del menhir del Pla de les Pruneres, con los ojos,la nariz, las cejas y, en un plano inferior, dos motivoscon forma de «cuernos» o «corniformes» descen-dientes. Por encima debía de haber otros relieves,pero el daño provocado por la maquinaria de la obraque descubrió el menhir, bien visible en la fotografía,los borró casi por completo.

2. Detalle de la parte superior del motivo «serpenti-forme» grabado en el extremo superior del menhir. Sepueden observar, como en las otras fotografías de de-talle del menhir, las marcas de la regularización ge-neral de la superficie de la roca por repicado.

3. Detalle de la parte inferior del motivo «serpenti-forme» grabado en el extremo superior del menhir.

4. Detalle de la parte central del motivo grabado conforma de «yugo».

5. Detalle de la mitad derecha del motivo grabado conforma de «yugo». Se observan otras líneas incisas quehemos considerado no intencionadas.

56

6. Motivo con forma de D caída o «escudo» grabadoen una posición más elevada. Como en las otras fo-tografías de detalle del menhir, se observan las mar-cas de la regularización de la superficie de la roca porrepicado.

7. Vista desde la derecha del motivo con forma de Dcaída o «escudo» grabado en una posición más ele-vada. En su parte superior derecha se observa un cír-culo también grabado.

8. Motivo con forma de D caída o «escudo» grabadoen una posición más baja, del que cuelgan dos semi-círculos también grabados.

9. Vista de los dos círculos incompletos grabados enel lado derecho del motivo en D o «escudo» inferior.

Figura 10. Situación geográfica de ejemplos citados en eltexto de arte megalítico, estelas, petroglifos y cerámicas de-coradas:

1. Estela de Mane-er-H’Roek (Locmariaquer, Bre-taña)

2. Cairn de Barnenez (Plouezoc'h, Bretaña)

3. Sepulcro de corredor de Gavrinis (Morbihan, Bre-taña)

4. Necrópolis megalítica del Petit-Chasseur (Sion,Valais, Suiza)

5. Estatua-menhir de La Gayette (Collorgues, Lan-guedoc)

6. Estela de Lauris-Puyvert (Vaucluse, Provenza)

7. Petroglifo con bucráneo del monte Bego (Macizode Mercantour, Alpes-Marítimos franceses)

8. Estela de Asquerosa (Granada, Andalucía)

9. Estela de los Reguers de Seró (Artesa de Segre, No-guera, Cataluña)

10. Inscultura de Passanant (Conca de Barberà, Ca-taluña)

11. Menhir del Pla de les Pruneres (Mollet delVallès,Vallès Oriental, Cataluña)

12. Piedra de Llinàs (Montmeló, Vallès Oriental, Ca-taluña)

13. Menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles,Vallès Oriental, Cataluña)

14. Menhir de los Palaus (Agullana,Alt Empordà, Ca-taluña)

15. Cerámica de Hacilar con bucráneo pintado (Kilis,Anatolia central)

16. Cerámica de Arpachiyah con bucráneos pintados(Mosul, Iraq, Mesopotamia)

Figura 11. Izquierda, estela de Asquerosa (Granada), alto.60,3 cm. Derecha, estela de Lauris-Puyvert, La Lombardenúm. 1 (Vaucluse, Provenza), alto. 32 cm. Según dibujos pu-blicados por Marija Gimbutas (Gimbutas 1990: 192 y 193).

Figura 12. Estatuas-menhires languedocianas de La Gayette(Collorgues), izquierda, y de Mas del Aveugle (Collor-

gues), derecha. Alto. 141,4 cm. y 182,4 cm. respectiva-mente. Según dibujos publicados por Marija Gimbutas(Gimbutas 1990: 194).

Figura 13. Izquierda y centro: dos de los bloques líticos delsepulcro de corredor de Gavrinis (Morbihan, Bretaña).Alto: 167,5 cm. y 145,8 cm. respectivamente. Derecha: es-tela de Mane er H’Roeck (Locmariaquer, Bretaña). Alto:110,6 cm. Según dibujos publicados por Marija Gimbutas(Gimbutas 1990: 224, 225, 291).

Figura 14. Propuesta de reconstrucción de la secuenciacronológica del menhir del Pla de Pruneres de Mollet delVallés. De arriba abajo: realización de los grabados, reali-zación de los relieves, caída del menhir, traslado y cubri-miento por sedimentos.

Figura 15. Vasos de cerámica neolítica de Hacilar (Anato-lia central) con representaciones pintadas de bucráneos.Según dibujo publicado por Marija Gimbutas (Gimbutas1990: 75).

Figura 16. Selección de motivos decorativos pintados querepresentan cabezas tauromorfas sobre cerámicas neolíticasde Hacilar (Anatolia central). Dibujos de Mellart publica-dos por Cristina Delgado (Delgado 1996: 271).

Figura 17. Motivos decorativos pintados que representan fi-guras tauromorfas y bucráneos sobre cerámicas neolíticasde estiloHalaf procedentes de Arpachiyah (Mesopotamia).Arriba, dibujo de Zeuner, en medio y abajo dibujos deClark, todos ellos publicados por Cristina Delgado (Del-gado 1996: 17, 271).

Figura 18. Arriba, petroglifos de Mont Bego (Alpes Marí-timos franceses) con representaciones de bucráneos. Dibu-jos de Gómez Tabanera publicados por Cristina Delgado(Delgado 1996: 278). 2 ª fila, grabado rupestre con repre-sentación de una pareja de bueyes atados a un arado (Li-guria, Italia). Dibujo de Pla Ballester publicado por CristinaDelgado (Delgado 1996: 75). 3 ª fila y abajo, petroglifos deMont Bego (Alpes Marítimos franceses) con representaciónde parejas de bueyes ligadas a arados y un remolque inde-terminado con forma de escalera, acompañados de figurasantropomorfas. Dibujos de Gómez Tabanera publicadospor Cristina Delgado (Delgado 1996: 279).

Figura 19. Protección del menhir del Pla de les Pruneres an-tes de proceder a su traslado desde Mollet del Vallès hastael Centro de Restauración de Bienes Muebles de Cataluñaen Valldoreix, para llevar a cabo su restauración. Fotogra-fía: Carles Aymerich y Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figura 20. El menhir del Pla de les Pruneres, protegido conplástico y espuma de polietileno, en el momento de ser des-cargado del camión que lo trasladó desde Mollet delVallèshasta el Centro de Restauración de Bienes Muebles de Ca-taluña enValldoreix. Fotografía: CarlesAymerich y RamonMaroto, CRBMC, 2009.

Figura 21. Primeros trabajos de limpieza del menhir del Plade les Pruneres, en posición horizontal, efectuados por téc-nicos del Centro de Restauración de Bienes Muebles de Ca-taluña enValldoreix. Fotografía: CarlesAymerich y RamonMaroto, CRBMC, 2009.

Figura 22. El menhir del Pla de les Pruneres de pie en el pa-

57

tio del Centro de Restauración de Bienes Muebles de Ca-taluña, con el andamio que lo sujetaba y que mediante unacubierta de lona lo protegía de la lluvia. Este andamio per-mitió continuar con la restauración del menhir, ya que ha-cía accesibles todas sus partes, y se utilizó para efectuar eldibujo del menhir y el calco de sus grabados y relieves enel transcurso del estudio posterior. Fotografía: Carles Ay-merich y Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figura 23. Desmontaje del andamio construido alrededordel menhir del Pla de les Pruneres en el Centro de Restau-ración de Bienes Muebles de Cataluña y colocación hori-zontal del menhir con la ayuda de una grúa. Fotografía: Car-les Aymerich y Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figura 24. Descarga del menhir del Pla de les Pruneres delcamión que lo llevó nuevamente a Mollet delVallès una vezrestaurado, en esta ocasión al Parc de Can Mulà donde ibaa ser instalado para que pudiera ser contemplado pública-mente. Se observa la parte del menhir que iba a quedar en-terrada, protegida con film y geotextil para evitar la absor-ción de sales solubles del subsuelo. Fotografía de RamonMaroto, 2010.

Figura 25. Trabajos de instalación del menhir del Pla de lesPruneres en el Parc de Can Mulà de Mollet del Vallès. Sepuede ver la base de bloque de hormigón preparada para sucolocación vertical. Fotografía: Carles Aymerich y RamonMaroto, CRBMC, 2009.

Notas

1 Designado por el Servei d’Arqueologia i Paleontologia dela Generalitat de Catalunya (Servicio deArqueología y Pa-leontología de la Generalidad de Cataluña) para el estudiodel menhir de Mollet.2 No todos los resultados de estos estudios y análisis hansido publicados en el momento de redactar este trabajo, porlo que nosotros sólamente utilizaremos aquellos que si lofueron.3 Información proporcionada por el geólogo Jordi Bertrán,buen conocedor de la geología local y actual presidente delCentre d’Estudis Molletans (Centro de Estudios Molleta-nos.).4 En este trabajo hablaremos siempre en cronologías cali-bradas a. de J.-C.5 Nos ha parecido pertinente señalar que en esta época, lacirculación a media y larga distancia de materias primascomo la obsidiana, la variscita, la jadeïtita, etc. alcanzó unagran importancia.6 Agradecemos al geólogo Jordi Bertran la información pro-porcionada sobre la naturaleza de la arcosa.7 En este sentido, resulta interesante la etimologia del to-ponimo Mollet, que ya aparece en un documento del año844 y que, segunAntoni M.ªAlcover y Francesc de B. Moll,viene del latin molletu, terreno cenagoso o humedal (Dic-cionario Catalán-Valenciano-Balear, tomo VII, Palma deMallorca, 1988, pág. 523-524).8 Lo que pudimos constatar con la visita al MuseoArqueo-lógico de la isla de Rodas en el transcurso de un viaje a Gre-cia efectuado en septiembre de 2010. varios vasos jónicoscon la efigie del rostro de Aquelo.

58

La restauración

Ma. Àngels JorbaCoordinadora de restauración de material arqueológico del Centre

de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Introducción

En un lugar llamado Pla de les Pruneres de Mollet delVallès se decidió construir un aparcamiento. Al hacer el mi-cropilonado de limitación de los terrenos, la máquina perfo-radora topó dos veces seguidas con un elemento duro a 10 me-tros de profundidad. Al hacer el rebaje, en el lugar señaladoapareció una gran piedra de casi 5 metros de largo y dañadapor la perforadora en dos lugares. Una excavadora la apartódel lugar y provocó unas rascadas transversales en un lado dela piedra.

Una vez se certificó que se trataba de un objeto arqueo-lógico (en concreto, de un menhir), se inició la excavación enel lugar donde había tenido lugar el hallazgo. Al mismotiempo, se avisó al Centro de Restauración de Bienes Mueblesde Cataluña (CRBMC) para que se hiciera cargo de la con-servación y la restauración del menhir, y se puso en marchala logística para transportar con la máxima seguridad la pieza,de 5 toneladas y 5 metros de largo.

Conservación–restauración

Una pieza de ese volumen se tiene que asegurar previa-mente, ya que no se sabe cómo puede estar afectada su es-tructura interna y cómo aguantará el levantamiento con lagrúa.

Para el transporte, se envolvió la pieza con film de PVC(de manera que si se producía cualquier rotura, el fragmentoquedaría recogido) y espuma para atenuar el roce de las bri-das de sujeción. Se construyó un palet-cama de madera, su-ficientemente resistente para hacer que la piedra pudiera des-cansar en posición horizontal y que fueran más seguros ellevantamiento con la grúa y el transporte en camión alCRBMC.

Aunque en el interior del CRBMC no cabe una pieza tanexcepcional, se buscó un lugar dentro de su perímetro exte-rior donde poder realizar cualquier movimiento que fueranecesario.

Una vez depositada en el Centro de Restauración se ladespojó de todo el envoltorio y se inició el examen organo-léptico.

La máquina del pilonado había producido destrozos enla parte superior de la piedra (no se podrá saber la medidaexacta del menhir) y en la zona del rostro, donde se había per-dido la información de la posible decoración que había por en-cima de los ojos y las cejas en la zona frontal, aunque habíaquedado un pequeño resto de ella. En un lateral, el arrastre conla máquina excavadora ocasionó las rascadas con pérdida de

materia. A simple vista no se apreciaban grietas ni fisuras enla pieza por lo que no parecía que hubiera indicios de fragi-lidad, y por lo tanto se podía pensar en moverla y colocarlaen posición vertical.

Tres cuartas partes de la piedra están trabajadas, soloquedan pequeñas malformaciones de la propia roca en lazona inferior no trabajada, o sea la zona enterrada en el mo-mento de uso del menhir. La zona superior y central es la zonatrabajada. Por desgaste se ha dado forma puntiaguda y re-dondeada a la parte superior, y de sección ovalada, a la partecentral. En la zona estrecha se ha hecho el rostro (cejas, ojosy nariz), y en la parte opuesta, las decoraciones incisas de unsolo trazo. En los laterales, más planos, se ha repicado, peroen uno de ellos se percibe más desgaste natural y también lasnuevas rascadas.

En superficie se detectaron diferentes espesores de se-dimento adherido, tierra del lugar del encuentro; manchas ne-gras; posibilidad de sales según el clima, y un pequeño frag-mento descohesionado que se utilizó para hacer la analítica.

Analítica de las diferentes muestras recogidas enel transcurso de la inspección hecha al menhir

La pieza está tallada en una sola piedra que petrográfi-camente se describe como una arcosa. Es una roca sedimen-taria formada por la erosión de granito con pocos elementosde transporte, que están poco o muy poco redondeados. Tam-bién presenta unas inclusiones de filita (roca metamórfica) decolor verde.

Los sedimentos adheridos a la pieza y los del contornoeran acumulaciones de tierra que contenía guijarros de dife-rentes medidas, silíceos y calcáreos.

Parece provenir de un área de la cordillera Litoral, hoydesaparecida, entre la zona delVallès Oriental y el Maresme.

En la piedra se percibe una pátina generalizada de colornegro que forma una costra adherida a la piedra, que podríacorresponder a material orgánico. Se conoce como barniz deldesierto. Es la fijación del hierro y el manganeso de la at-mósfera, lo que quiere decir que un lado de la pieza quedó ala intemperie y con condiciones favorables se desarrolló la pá-tina negra.

Trabajos de restauración

Mientras se ha ido haciendo el estudio previo, la piezase ha ido secando y el sistema de limpieza en seco, medianteespátulas, pinceles y aspiradores ha dado buenos resultados.Se ha eliminado el espesor variable de sedimento, longitudi-nalmente por una cara y los laterales, y se han hecho aflorarlas zonas que tienen repicados, teniendo cuidado de no dejartapado ningún motivo escultórico ni pictórico. Se ha podidodemostrar que no hay ninguna grieta ni ningún otro impedi-mento para mover el menhir y colocarlo de pie. Se ha hechoun test de cloruros y los valores de los resultados no hacen ne-cesario un tratamiento específico.

59

En el Centro de Restauración, mediante una estructurametálica de Mecanotubo clavada en el suelo de cemento dedebajo de las piedras de la zona donde se piensa situar, el men-hir ha recobrado su posición vertical gracias a una potentegrúa doble, que lo ha instalado directamente en el agujero pre-parado para meterlo. De la estructura metálica salen cuatro an-clajes en diagonal que sujetan la piedra, totalmente inmóvil.En este andamio se coloca, también, un piso a media alturaque rodea todo el menhir, para facilitar el acceso a la hora derealizar los trabajos pertinentes. Se ha colocado una lona quecubre toda la estructura y evita que los fenómenos meteoro-lógicos afecten directamente al menhir.

En esta posición se ha acabado el trabajo de restauración.Se ha limpiado mecánicamente y de una forma suave, con bro-chas planas, cepillos y bisturí, todo el perímetro del sedimentoy de la tierra de la excavación, y se ha dado el máximo relievea las facciones del rostro. Los dibujos y los repicados han que-dado todos a la vista y a la vez se han protegido las rascadaserosionadas.

Por la importancia y la singularidad de la pieza se haceuna recopilación de dibujos a escala y un escaneo en 3D, parapoderla colocar en vertical y más adelante hacer una copia.

En este trabajo, la grúa y el gruista son piezas primor-diales. El movimiento de un menhir de tantos años de anti-güedad se tiene que hacer con mucha precisión y seguridad.Para hacer este movimiento de verticalidad de la pieza, elgruista dispone de unas bridas cuya parte externa es de un te-jido antideslizante y la parte interna contiene espuma paraamortiguar el peso. Ello hace innecesario el envoltorio. Paramás seguridad se coloca una brida en la parte inferior, que per-manecerá en el agujero para un nuevo movimiento de lapieza.

Es el primer movimiento basculante que hace la pieza sinningún apoyo y, aunque se sabe que es sólida, el momento esmuy tenso. De todas formas, el final es totalmente satisfac-torio. El menhir hará tres nuevos movimientos sin apoyo.

Devuelto a la posición horizontal sobre su palet-cama demadera, se deja que se seque la parte inferior y la aureola conafloramientos de sales, producida por las filtraciones de aguadentro del agujero, a raíz de una época de lluvias y humeda-des muy altas. Se vuelve a hacer el test de sales, que da unaconcentración alta de sales provenientes del subsuelo, y se leaplica el tratamiento de desalinización para reducirlas.

Acabado todo el proceso, se embala la parte inferior delmenhir que permanecerá dentro del agujero de la nueva si-tuación con film y Geotex.

Traslado a Mollet y nueva situación

El mismo gruista fue el encargado de transportar elmenhir en su camión-grúa y colocarlo en el nuevo emplaza-miento. Se fabricó una vitrina de cristal con ventilación, cuyosuelo es un bloque de hormigón donde se dejó un agujero conla forma del menhir para meterlo. Se recubrió el fondo de ne-opreno y se pusieron planchas de poliestireno expandido al-

rededor. Una vez plantado, se puso cemento para facilitar uncambio de ubicación, en caso de que se produzca. Una vezseco, se descolgó el menhir del camión y se quitaron las bri-das que lo sostenían aplomado. Se dejó también una de las bri-das por si se producen nuevos movimientos. El menhir seaguanta totalmente derecho, sin sujeción alguna y encaradohacia la puerta de entrada.

Conclusión

La restauración de esta magnífica pieza no ha compor-tado problemas graves, pero sí que ha sido de una gran com-plejidad por los nuevos retos que planteaba, ya que se han ne-cesitado grandes máquinas para realizar cualquiermovimiento, debido a su volumen y su peso.

60

fra

nc

ès

61

Presentation

Ramon Ten CarnéChef du Service d’Archéologie et Paléontologie

LA CROISSANCE URBAINE nous conduit parfois à pro-gresser dans la connaissance historique. La planification n’estpas toujours un préalable et, parfois, une découverte inespé-rée arrive quand on s’y attend le moins.

Tel est le cas du menhir du Pla de les Pruneres de Mol-let delVallès. En plus de l’intervention archéologique dirigéepar Pablo Martínez, il a été nécessaire de procéder à sontransfert au Centre des Biens Meubles de Catalogne, puis àson nettoyage et à sa restauration, sous la direction deMa.Àn-gels Jorba. Le service d’Archéologie et de Paléontologie achargé Josep Bosch de l’étude archéologique du menhir.

Actuellement, le menhir est déposé et protégé au parc deCan Mulà à Mollet del Vallès.

Cette publication présente l’étude du menhir et expliquela procédure de transfert, de traitement et de dépose ultérieure.Josep Bosch expose son expérience et les travaux réalisés parles autres chercheurs catalans dans le domaine des menhirs.La Catalogne n’a pas de grands menhirs, mais possède une sé-rie de pierres qui peuvent être classées comme tels et quelquesunes comme des statues-menhir.

Le menhir du Pla de les Pruneres a été exhaustivementtraité et étudié, ceci allant du support lithique jusqu’auxsculptures en relief qu’il présente, ces dernières composant unvisage humain avec de possibles cornes de taureau. Il s’agitlà d’un trait que l’auteur souligne particulièrement pour enfaire le centre de son étude. Cette pièce est, sans doute, unestatue-menhir puisque, bien que ne présentant pas d’attributsd’habillement, l’auteur la définit comme une figure humaineen trois dimensions.

Cependant, il paraît difficile de trouver une relation en-tre le visage et les motifs gravés sur le menhir. Une partie del’étude est consacrée à l’établissement d’une chronologieprécise entre le Néolithique moyen et le Chalcolithique, aucours de laquelle une comparaison pertinente avec les autreséléments retrouvés en Catalogne est réalisée, bien qu’essen-tiellement les parallèles les plus nets doivent être recherchésau nord du Portugal, dans la province de Grenade et, surtout,dans le Midi de la France.

Les motifs gravés ont une grande ressemblance avecceux de l’Armorique et de la Bretagne française.

Chronologiquement, le relief en « T facial » du Pla de lesPruneres ne coïncide pas avec les autres gravures du menhir.Il est donc probable que les deux grandes séquences décora-tives n’aient pas été réalisées de façon simultanée.

La signification de ce menhir est rattachée au culted’une divinité fluviale, dont le rôle était de pallier les pénu-ries d’eau du bassin du Besòs. Cette espèce d’ « homme-tau-reau » peut rappeler les bucranes d’Hacilar ou le style céra-mique d’Halaf de Hassuna ainsi que les gravures rupestres duMont Bego.

Toute la Méditerranée est liée au culte du taureau. A cepropos, il faut souligner les récentes découvertes, dans le sitede la Serra del Mas de Bonet dans l’Haut-Ampurdan, destèles en pierre sculptées de motifs de cornes.

Les données rassemblées nous permettent d’affirmerque la statue-menhir de les Pruneres présente des élémentstant méditerranéens qu’atlantiques.

De son côté, Àngels Jorba, restauratrice du Centre deRestauration des Biens Meubles de Catalogne, nous présentetoute la procédure de transfert, du lieu de la découvertejusqu’àValldoreix, afin de réaliser le nettoyage, le traitementet l’installation, configurée pour le processus de traitement etd’étude, aussi bien organoleptique qu’analytique, de cettepièce qui semble provenir d’une carrière disparue de la chaînede montagne du littoral. Ensuite, des travaux de dessins et descanner en 3D ont été réalisés.

D’un point de vue archéologique, nous disposons doncici d’une étude soignée vérifiant la chronologie, l’interpréta-tion des gravures et des reliefs de la pièce, son symbolisme etsa possible fonction. Il s’agit également, dans cette étude, dedécouvrir quelle est sa relation avec l’Atlantique ou la Médi-terranée, ou si ce menhir présente des influences mixtes.D’un autre point de vue, le traitement suivi par la pièce est ex-posé.

Il faut souligner le rôle joué, pendant cet épisode de l’ar-chéologie catalane, par la Mairie de Mollet del Vallès, aussibien au moment de la découverte que lors de sa dépose au Parcde Can Mulà, où tous peuvent maintenant profiter de sa pré-sence. Il faut également citer les actions du Service d’Ar-chéologie et de Paléontologie, ainsi que du Centre de Res-tauration des Biens Meubles de Catalogne.

Comme nous le disions en premier lieu, de toute dé-couverte nous pouvons tirer une connaissance exhaustive etlire les entrailles de la vie de notre préhistoire.

El Menhir del Pla de les PruneresFrancès

Étude archéologique

Josep Bosch1

Le menhir du Pla de les Pruneres, une grandeopportunité

Lorsque nous avons commencé cette étude du menhirdu Pla de les Pruneres de Mollet, fin 2009, les menhirs et l’artmégalithique n’étaient pas, pour nous, un thème absolumentnouveau. En 1988, nous avions publié un travail sur le men-hir de la Pedra Serrada de Parets du Vallès. Par la suite, en2005, nous avions étudié, en collaboration avec l’archéologueMontse Tenas et le géologue Jordi Bertran, des menhirs dela région du Baix Vallès. Cette étude ne put être publiéel’année de sa rédaction, mais elle le fut par la suite, aprèsavoir été révisée et actualisée, dans le volume 26 (janvier2011) de la revue Notes, éditée par le Centre d’Estudis Mol-letan (Centre d’Étude de Mollet). Étudier une pièce aussi sin-gulière que le menhir de Mollet, établir sa chronologie et l’in-terpréter se révélèrent plus compliqués, mais aussi plusenrichissant, que ce que nous avions pu tout d’abord imagi-ner. Mener à bien ce projet a requis de nombreuses lecturespréliminaires de publications récentes, dont certaines sont pa-rues pendant l’année de l’étude, comme le livre de MichelMaillé, Hommes et femmes de pierre, sur les statues-menhirsdu Rouergue et du Haut-Languedoc, aussi bien que de pu-blications moins récentes que nous ne connaissions pas, entoute honnêteté, comme le livre Statues-menhirs, des énigmesde pierre venus du fond des âges, dirigé parAnnie Philipponet édité aux éditions du Rouergue en 2002, les actes du 2èmeColloque International sur la Statuaire Mégalithique, tenu àSaint-Pons-de-Thomières en 1997 et publiés l’année sui-vante, ou encore le livre de Geoffroy de Saulieu, Art rupes-tre et statues-menhirs dans les Alpes, édité en 2004. Cetteétude nous a également permis de relire des travaux quenous avions lus des années auparavant avec, cette fois-ci, un« œil neuf », comme l’article de JeanArnal consacré aux sta-tues-menhirs français dans le volume II de la PréhistoireFrançaise de 1976 ; les actes du congrès d’Avignon de 1990,consacrés aux Représentations humaines du Néolithique àl’Âge du Fer et publiés en 1993; ou enfin le livre Toros.Imatge i culte a la Mediterrània antiga, catalogue de l’ex-position du même nom réalisée par le Museu d’Història dela Ciutat de Barcelona (Musée d’Histoire de la Ville de Bar-celone) à la fin 2002 – début 2003.

L’étude du menhir de Mollet nous a, par ailleurs, donnél’occasion de revivre et d’utiliser des expériences et connais-sances antérieures telles que le voyage en Bretagne, fait en2002, au cours duquel nous avions visité le cairn de Barne-nez, le musée de Penmarc’h, la Table-des-Marchands à Loc-mariaquer, le musée et les alignements de Carnac, le muséede Vannes ou quelques-unes des îles du Golfe du Morbihan,parcourues en bateau ; ou bien le voyage en Suisse de l’été

2008, au cours duquel nous avions visité le musée cantonal deSion où sont exposées les stèles anthropomorphes de la né-cropole du Petit-Chasseur ; ou bien, enfin, les visites au Mu-sée des Antiquités Nationales de Saint-Germain-en-Laye, àcôté de Paris, où sont exposées quelques statues-menhirs etstèles anthropomorphes provenant du Midi de la France. Ladernière de ces visites eut lieu en février 2008.

L’étude du menhir de Mollet nous a, par la même oc-casion, permis de nous rappeler le séminaire organisé à Caen(Normandie) en 1995, consacré à l’exploitation et à la dif-fusion de différentes matières premières de diverses époquesde la préhistoire, auquel nous avions participé. Lors de cetévénement, nous avions fait la connaissance de Charles Tan-guy Le Roux, qui, après que nous lui eûmes montré une denos photographies de la Vénus de Gavà, nous parla d’un artmégalithique breton, que nous ne connaissions pas alors, etqui eut un rôle clé dans notre travail sur le menhir de Mol-let. Cette étude nous a également fait repenser au congrès ONeolítico Atlántico e as Orixes do Megalitismo, organisé àSaint-Jacques-de-Compostelle en 1996, où un homme âgé,Jean L’Helgouac’h, et un jeune homme, Serge Cassen, nousavaient dit, à notre grande surprise, que, selon eux, la varis-cite des ornements corporels trouvés dans les sépulcres mé-galithiques armoricains pouvait très bien provenir des minesde Gavà. À Saint-Jacques-de-Compostelle, nous eûmes éga-lement l’occasion d’apprendre que, comme le soutenait JeanL’Helgouac’h, l’on ne pouvait écarter l’existence de relationsentre l’art mégalithique atlantique et les mythologies an-ciennes de la Méditerranée, thèse qui, comme vous pourrezle voir, inspira notre étude.

Il existe un grand nombre de menhirs en Europe occi-dentale, tant du côté atlantique, où domine la région armori-caine (Nord-Ouest de la France), que du côté méditerranéen.Ils peuvent être isolés ou accompagnés par d’autres menhirs,formant alors des alignements rectilignes ou circulaires ap-pelés des cromlechs. Les menhirs abondent dans lesAlpes, leMidi, la Corse, la Sardaigne et dans la péninsule Ibérique.Dans le territoire catalan actuel, on en compte plus de cin-quante (Cura 2002-2003 : 139) dont certains apparaissentdans des documents médiévaux faisant référence aux lé-gendes et traditions qui leur sont associées (voir par exemple,Bertran, Bosch et Tenas 2011 : 142-146). Cependant, peud’études ont été menées sur les menhirs de Catalogne. Ainsi,lorsqu’en 1925, le Dr.Lluís Pericot publia sa thèse intitulée« La civilització megalítica catalana i la cultura pirenaica »,il traitait seulement des sépulcres mégalithiques, laissant decôté les menhirs. Il fit la même chose vingt-cinq ans plus tard,lorsqu’il publia une réédition augmentée, en langue catalane,intitulée « Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pi-renaica ». Depuis lors, peu d’archéologues en Catalogne sesont intéressés à l’étude des menhirs. Nous pouvons tout demême citer Miquel Cura, qui en 1980, publia à Barcelone unarticle sur les stèles anthropomorphes et les statues-menhirsdu Languedoc et étudia, quelques années plus tard, le menhirde Montmeló (Cura 1979-1980 ; Cura 2002-2003); Josep

62

Castany qui parvint à documenter une stèle-menhir située àcôté d’un sépulcre mégalithique néolithique à Costa dels Gar-rics del Caballol (Pinell, Solsonès) (Castany 1992) ; Josep Tar-rús qui dans ses travaux sur le mégalithisme d’Empuries étu-dia aussi de nombreux menhirs (Tarrús 2002 ; Tarrús et alii2005 ; Carreras et alii 2005) ; l’auteur de la présente étude quipublia, en 1988, un petit travail sur le menhir de la Pedra Ser-rada de Parets del Vallès, village voisin de Mollet (Bosch1988); Abel Fortó, Vanessa Muñoz et Pablo Martínez quiétudièrent la petite statue de Ca l’Estrada de Canovelles(Fortó, Muñoz et Martínez 2005). Malgré le peu d’intérêt queles menhirs ont suscité, jusqu’à récemment, chez les archéo-logues en Catalogne, les grandes et longues pierres érigées, etles monuments mégalithiques en général, font aujourd’huipartie des vestiges préhistoriques qui attirent le plus l’atten-tion ; certainement parce que, indépendamment de leur valeurarchéologique, ils imposent le respect de par leur gigantisme,ils défient l’imagination de ceux qui les contemplent et qu’ilsnous poussent à nous demander comment et pourquoi desêtres humains, dans un lointain passé, manipulèrent ces blocsde pierre pouvant parfois peser des dizaines de tonnes. Avecses presque cinq mètres de long et ses six tonnes (6 200 kg),il ne fait aucun doute que le menhir découvert à Mollet delVallès est un de ces vestiges préhistoriques, suscitant un in-térêt qui le place au premier rang des menhirs de Catalogne.

Le menhir du Pla de les Pruneres de Mollet fut décou-vert en avril 2009 et, à partir de ce moment-là, une série d’évé-nements se succédèrent :

Tout d’abord, l’entreprise d’archéologie Estrats, Gestió delPatrimoni Cultural S.L., fut désignée par la Mairie de Mol-let del Vallès, sur la requête du Servei d’Arqueologia i Pa-leontologia de la Generalitat de Catalunya (Service d’Ar-chéologie et de Paléontologie du gouvernement catalan),pour effectuer une intervention archéologique à l’endroit oùle menhir fut découvert. L’archéologue Pablo Martínez di-rigea cette intervention à laquelle participa aussi le géologueJosé Antonio Palazón.

Pendant ce temps, au début du mois de mai, le menhir futdéposé au Centre de Restauració de Bens Mobles de Cata-lunya (Centre de Restauration de Biens Meubles) à Vall-doreix où la restauratrice du Centre,Àngels Jorba, organisason nettoyage et sa restauration.

Le dépôt du menhir au centre de restauration deValldoreixpermit à MàriusVendrell, Pilar Giráldez et Lorena Merino,du groupe de Recerca Aplicada al Patrimoni Històric delDepartament de Cristal·lografia i Mineralogia de la Uni-versitat de Barcelona (RechercheAppliquée au PatrimoineHistorique du Département de Cristallographie et Minéra-logie de l’Université de Barcelone) de faire une étude géo-logique, moyennant l’accord entre ce département et leCentre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya.

Toujours au centre de restauration de Valldoreix, ElisaSarrià, avec notre collaboration et celle de Marta Molet, apu dessiner le menhir et réaliser le calque de ses gravureset reliefs.

Enfin, dans ce même centre, le Servei d’Arqueologia i Pa-leontologia de la Generalitat de Catalunya qui avait chargél’entreprise Estrats d’effectuer l’intervention sur le lieu dedécouverte, demanda à cette dernière de documenter lemenhir par la prise de dimensions au moyen d’un scanner3D et par le post-traitement informatique. Toutes ces inter-ventions furent réalisées moyennant un accord de collabo-ration entre l’entreprise Estrats et Solu-Mètrics 3D LaserScan Consulting and Services, entreprise spécialisée dansla prise de mesures et la digitalisation 3D à distance.

Au mois de mai de l’année 2010, un an après son déplace-ment àValldoreix, le menhir fut à nouveau transporté à Mol-let delVallès sous la direction de PepaVentura et grâce à laparticipation des restaurateurs du centre de Valldoreix et àl’équipe technique duMuséeAbelló deMollet. Il fut exposéau public dans le parc de Can Mulà, endroit où il se trouveactuellement.

Quant à nous, nous avons réalisé une étude archéologiquedu menhir du Pla de les Pruneres de Mollet dans laquelle,grâce aux résultats des études déjà citées, nous avons tentéd’établir sa chronologie puis, une fois le menhir replacédans son époque, de l’interpréter, de découvrir sa signifi-cation et sa fonction. Nous n’aurions pu réaliser ce travailsans chacune des interventions citées plus haut.

Nous nous devons également de mentionner les der-nières Journées du Centre d’Estudis Molletans (Centred’Étude de Mollet), organisées en juin 2010 par Maria RosaBoada et Jordi Bertran, dédiées aux menhirs de la région duBaix Vallès, auxquelles nous avions eu l’opportunité de par-ticiper. Les différentes sessions de ces journées, de la confé-rence d’inauguration jusqu’à la table ronde de conclusion, enpassant par toutes les présentations et les visites de différentsmonuments, nous permirent de réfléchir collectivement aumenhir du Pla de les Pruneres de Mollet et à ses possibles si-gnifications. C’est dire que toutes ces activités se sont révé-lées d’une grande utilité à l’heure de tirer les conclusions decette étude. Nous avons une dette envers tous ceux qui ont par-ticipé à ces journées. Nous tenons ici à exprimer notre re-connaissance envers toutes ces personnes qui, d’une manièreou d’une autre, nous ont aidées à réaliser et à publier ce tra-vail. Nous voulons également remercier Gemma Hernándezet Josep Manuel Rueda, directeur du Servei d’Arqueologia iPaleontologia (Service d’Archéologie et Paléontologie) etsous-directeur général du Patrimoni Cultural de la Generali-tat de Catalunya (Patrimoine culturel du gouvernement cata-lan) qui nous ont marqué leur confiance en nous chargeant deréaliser l’étude archéologique du menhir de Mollet, ainsi queRamon Ten, l’actuel chef du Servei d’Arqueologia i Paleon-tologia (Service d’Archéologie et de Paléontologie), et Joa-quim Folch, archéologue territorial du même service, pournous avoir permis de publier cette étude. Nous remercionsElisa Sarrià, auteur du dessin de ce menhir, pour son aimablecollaboration et sa précieuse aide, ainsi que Marta Molet quia participé à sa réalisation. Nos remerciements vont aussi àÀngels Jorba, restauratrice du Centre de Restauració de BénsMobles de Catalunya à Valldoreix, et Maria Duran, chef du

63

département de gestion et d’administration de ce même cen-tre, pour nous avoir facilité la tâche lorsque nous étudiions lemenhir au centre. Toute notre gratitude va également à Mà-riusVendrell, qui s’est chargé de l’étude pétrographique et desmatériaux de recouvrement du menhir, pour nous avoir faitpart de ses résultats, ce qui s’est révélé d’une grande utilitéétant donné nos faibles connaissances géologiques. Pour finir,nous voulons exprimer notre reconnaissance à l’égard deMontse Tenas et Jordi Bertran, avec qui nous étudions depuis2005 les menhirs du Baix Vallès, pour leurs observationspertinentes et d’une grande aide.

Découverte et localisation d’une trouvaille sur-prenante

Le menhir du Pla de les Pruneres doit son nom au quar-tier dans lequel il fut découvert à la mi-avril 2009, non loindu centre de la ville de Mollet del Vallès, lors de la construc-tion d’un parking sous-terrain dans un terrain vague jusque làpréservé de toutes constructions, situé entre les rues RamonCasas, la Pau, Rambla de Pompeu Fabra et Anselm Calavé(voir figure 1). Construire ce parking impliquait de décaisserle terrain sur 9 à 10 mètres de profondeur, dans un périmètrede 1 500 mètres carrés. Le menhir apparut à 8 mètres de pro-fondeur, alors que les travaux venaient tout juste de com-mencer, et les premiers forages endommagèrent l’une de sesextrémités. Les coordonnées UTM de l’endroit de la décou-verte sont X : 434640,Y : 4599035 et l’altitude au-dessus duniveau de la mer est de 60,7 m. Le Pla de les Pruneres de Mol-let se situe dans la dépression de la région du Vallès orientéedu Nord-Ouest au Sud-Ouest entre deux chaînes de mon-tagne : la Litoral (Collserola, Corredor, Montnegre), d’une al-titude de 400 à 500 mètres au-dessus du niveau de la mer etla Prelitoral (Sant Llorenç de Munt, les rochers escarpés deBertí et Gallifa, Montseny), avec des pics de 800 à 1 000 mè-tres, atteignant 1 700 mètres dans le massif du Montseny. Plusprécisément, le lieu de découverte du menhir se situe sur larive droite du fleuve Besòs, dans l’un des terrains plats à droitedu cours du ruisseau Seca et à gauche du ruisseau Gallecs ouCaganell, à environ 300 m de l’embouchure du premier dansle deuxième avant qu’il ne se jette, environ 600 mètres plusloin, dans le fleuve Besòs (voir figure 2).

Comme nous l’avons déjà mentionné, lors de la décou-verte du menhir, la mairie de Mollet del Vallès, sur la requêteet l’autorisation du Departament de Cultura i Mitjans de Co-municació de la Generalitat de Catalunya (Département de laCulture et des Moyens de Communication) réalisa une inter-vention archéologique sur les lieux de cette découverte. L’in-tervention fut confiée à l’entreprise Estrats et dirigée par l’ar-chéologue Pablo Martínez qui, sur le terrain, bénéficia de lacollaboration du géologueAntonio Palazón. Cette interventionavait un double objectif : contrôler les travaux de constructionen prévision de l’apparition d’autres vestiges archéologiqueset connaître le contexte de découverte du menhir. Il fallait pourcela documenter et étudier la stratigraphie du terrain, re-

cueillir les vestiges qui, après études et analyses, pourraientaider à établir la chronologie des différents niveaux, tant ce-lui du menhir que les autres, et enfin, prélever des échantillonsde sédiments pour reconstituer les conditions paléo-environ-nementales des différentes époques au cours desquelles sesont formés chacun des niveaux ainsi que leur évolution2. Du-rant l’intervention, du mobilier archéologique correspondantà différentes époques de la Préhistoire fut recueilli : un grat-toir en silex de type paléolithique, un fragment de céramiquenéolithique à décoration cardiale et un fragment de céra-mique décorée au cordon et d’impressions digitées qui pour-rait dater de l’Âge de Bronze, ainsi que des restes de faunes.L’ensemble de ce mobilier fut trouvé en position secondaire,hors contexte et sans qu’aucune pièce ne puisse être mise enrelation directe avec le menhir (Martínez et Palazón 2011 :153). Il nous donne cependant une idée de l’ancienneté du re-couvrement du menhir et nous indique que ces dépôts sesont mis en place durant la Préhistoire récente. Selon l’étuderéalisée par le géologue JoséAntonio Palazón en parallèle del’intervention archéologique, le terrain où le menhir fut trouvéétait un dépôt Holocène, formé par des apports alluviauxprovenant du fleuve et des ruisseaux précédemment évoqués.Nous y avons trouvé beaucoup de paléochenaux d’évolutionsvariables et des matériaux de terrasses avec un grand nombrede galets, graviers, gravillons, sables et quelques « galetstendres », blocs d’argile qui, entraînés par l’eau, prennent uneforme arrondie et qui, enrobés de sable ou de gravillons, for-ment des « galets armés ». Tout indiquait qu’il s’agissaitd’une ancienne zone inondable qui, périodiquement, suite àdes épisodes torrentiels, était recouverte de l’eau des ruisseauxSeca, et Caganell et du fleuve Besòs dont le cours et le débitvarient en fonction des épisodes pluvieux. Le menhir fut pré-cisément trouvé sur une couche de sable et à l’intérieur d’unecouche de graviers et de sables désagrégés. Ces couchesétaient sous-jacentes et sus-jacentes à plusieurs niveaux de li-mons et d’argile (Martínez et Palazón 2011 : 151-153). Étantdonné ces conditions environnementales, nous pensons que lelieu de découverte du menhir de Mollet n’est pas l’endroit oùil fut érigé à l’origine. Cependant, ce lieu ne devait pas êtrebien éloigné car les dimensions du menhir rendent difficile sontransport, et parce qu’il ne présente pas les traces d’usure quiauraient résulté d’un long déplacement. Ce déplacement futcertainement intentionnel, puisque, comme l’ont constatés Pa-blo Martínez et JoséAntonio Palazón lors de leur interventionde terrain, toutes les pierres présentes dans les sédiments en-caissant le menhir étaient de petite taille, d’une dimension quin’a donc rien à voir avec les 4, 90 m de longueur et 6 200 kgdu menhir. Il est peu probable que les eaux qui apportèrent cessédiments aient pu traîner ce bloc de pierre. Nous pensons,sans pouvoir l’affirmer totalement, qu’à l’origine le menhirétait érigé dans un endroit plus élevé (environ 65 m au-des-sus du niveau de la mer), dans une zone non-inondable, situéeapproximativement à 120 m seulement du lieu où il a été dé-couvert, à l’emplacement où le temple gothique consacré àSant Vicenç fut construit en 1498, puis détruit en 1936, pen-

64

dant la Guerre Civile espagnole, et sur les ruines duquel futédifiée l’actuelle église paroissiale.

Grand menhir et statue-menhir

Le menhir du Pla de les Pruneres de Mollet a une formede prisme rectangulaire, ses côtés sont arrondis et l’une de sesdeux extrémités est pointue. Il mesure 4,90 m de long et 120cm de large pour 70 cm d’épaisseur (voir figure 7). Dans lazone méditerranéenne, il y a peu de menhirs aussi grands ouplus grands que celui-ci. On peut citer le menhir du Plateaudes Bondons (Lozère) qui mesure 6 m de long et celui deCounozouls (Aude) qui, avec ses 8,90 m de long, figureparmi les plus grands menhirs du sud de la France (Costa 2008: 90-91). Si nous le comparons aux statues-menhirs des ré-gions environnantes, le menhir de Mollet est l’un des plusgrands voire le plus grand. Les statues-menhirs les plusgrandes se trouvent dans la région du Tarn, dans le Midi de laFrance, et correspondent au groupe du Rouergue (sous-groupedes Saintponiennes). Certaines dépassent 4 m de haut commela Pierre Plantée de Lacaune, dont la dimension exacte est de4,50 m. Beaucoup d’entre elles furent d’ailleurs utilisées,pendant des siècles, comme petits ponts pour traverser lesruisseaux (Arnal 1976b : 218 ; Costa 2008 : 100).

Le groupe de recherche appliquée au patrimoine histo-rique de l’Université de Barcelone, effectua, comme nousl’avons dit, une étude pétrographique du menhir du Pla de lesPruneres. Selon cette étude, il s’agit d’une pierre d’aspectgranitique puisqu’elle présente les composants propres augranit. Une abondante présence d’inclusions centimétriquesde phyllithe verte, soit une roche métamorphique avec un fai-ble degré de métamorphisme, indique cependant son ori-gine sédimentaire, ce qui nous permet de déterminer qu’ils’agit d’une arkose, une roche formée par l’érosion de gra-nits peu ou pas déplacés. En ce qui concerne le menhir deMollet, étant donné la présence de particules de biotite, la dis-tance entre les lieux d’érosion des granits d’origine et ceuxde la formation de l’arkose dut être très courte. La biotite estun minéral tendre qui s’altère très facilement, c’est pourquoi,lors d’un déplacement, ses particules de tailles millimé-triques auraient quasiment disparues (Vendrell, Giráldez etVentolà 2011 : 163). Il n’existe pas, dans la région de Mol-let, d’arkose de la taille du menhir découvert au Pla de lesPruneres et rien ne nous porte à penser qu’il aurait pu y enavoir autrefois. Ceci est renforcé par l’absence de cette rocheparmi les pierres qui forment l’ancien soubassement del’église paroissiale de Sant Vicenç3. Par conséquent, pour si-tuer son origine, il est nécessaire de penser pour le momentà une aire de provenance extérieure à cette région, aire depuislaquelle elle aurait été transportée anthropiquement, puisqueles dimensions du bloc de pierre nous permettent d’exclurel’idée d’un déplacement naturel produit par les apports allu-viaux. Selon MàriusVendrell, Pilar Giráldez et LourdesVen-tolà, l’aire de provenance qui, comme nous l’avons déjà évo-qué, devait se trouver tout près d’un affleurement de granit,

doit être recherchée au pied des cordillères littorales ou pré-littorales mentionnées plus haut, où l’on trouve du granit as-socié à de la phyllithe et à des micaschistes. L’érosion et ledémantèlement de ces roches auraient pu provoquer des dé-pôts d’arkose. Toutefois, pour le moment, aucun lieu d’ex-traction n’a été localisé et la question de l’aire de provenancede la pierre du menhir del Pla de les Pruneres reste ouverte,bien que, selon les auteurs de l’étude, celle-ci pourrait avoirété très petite et avoir été affectée par la pression urbaine(Vendrell, Giráldez et Ventolà 2011 : 163).

Le menhir de Mollet n’est pas un simple bloc de pierrebrut, il présente des traces de régularisation effectuées par pi-quetage sur toute sa surface. D’après les traces conservées, cepiquetage dut être effectué au moyen d’un objet dur à pointearrondie. D’autre part, sur l’un des côtés le plus étroit, un mo-tif en relief se distingue et sur la face opposée, étroite égale-ment, toute une série de motifs gravés ou sculptés sont visibles.Ces motifs et les traces de régularisation ont pu être observésavec précision dès que le menhir fut nettoyé et restauré. Nousprésenterons tout d’abord la description des reliefs puis nousnous intéresserons aux motifs sculptés (voir figure 8).

Les motifs en relief se trouvent à environ un mètre del’extrémité pointue du menhir. Nous pouvons y reconnaître unvisage visiblement humain avec la représentation du nez rec-tiligne suivant l’axe longitudinal du menhir et des arcadessourcilières tout aussi rectilignes mais placées de façon trans-versale. Le nez et les sourcils forment un T. Les deux extré-mités de ce T sont prolongées vers le bas et forment des sortesde boucles d’oreilles, en relief également, sur un plan légère-ment inférieur, qui par leur forme et position nous font penserà des cornes de taureau. Le nez, les sourcils et les cornes en-cadrent des yeux circulaires qui sont également en relief. Au-dessus de la ligne des sourcils, nous pouvons apercevoir un au-tre motif en relief, conservé de façon très incomplète pour avoirété percuté lors de la découverte du menhir, dont nous ne pou-vons, par conséquent, dire grand-chose. Les motifs en relief fu-rent obtenus en piquetant ou martelant de façon répétée la sur-face du menhir, laissant ainsi en réserve les éléments qui leconstituent (nez, sourcils, cornes, yeux et élément indéterminéau-dessus des sourcils). Les arêtes sont arrondies et présententaussi les traces d’un piquetage qui pourrait avoir été fait avantet pourrait correspondre à un traitement général préliminairede la surface du menhir.

Les motifs gravés que l’on peut distinguer sur la surfaceopposée à celle des reliefs, se différencient de ces derniers parleur technique d’élaboration et leur caractère plus schématiqueou abstrait. Les incisions des gravures forment un U, sectionqui correspond aux gravures effectuées avec un objet enpierre et non en métal, auquel cas elles auraient une sectionenV. Les gravures durent être obtenues en piquetant de façonlinéaire la surface du menhir après qu’elle ait été égalementpréparée. Le piquetage pourrait avoir été fait par percussiondirecte au moyen d’un objet émoussé et plus dur que la rochedu menhir (un caillou ou un outil en pierre polie), ou par per-cussion indirecte à l’aide d’un objet intermédiaire également

65

émoussé et d’une grande dureté. C’est ainsi que fut obtenueune série de traits, tant rectilignes que curvilignes, qui furentapparemment régularisés ensuite par abrasion de sa partie in-terne. Cependant, il est aussi possible que cette régularisationsoit le résultat d’un piquetage intensif et de l’effet abrasif desparticules, surtout celles du quartz, se détachant de l’arkose.Lorsque ces gravures étaient encore récentes sur une rochefraîche, elles devaient très bien se distinguer, néanmoins,l’érosion et l’altération postérieures ont contribué à ce qu’au-jourd’hui la lecture de certaines de ces parties soit très diffi-cile et requière une observation approfondie sous différentesconditions d’éclairage, à des heures différentes du jour et dela nuit. L’observation de ces gravures nous a permis de re-connaître différents motifs que nous allons maintenant décrire,en positionnant le menhir verticalement avec son extrémité laplus pointue en partie supérieure.

De l’extrémité pointue du menhir naît une ligne si-nueuse et longitudinale à l’axe du menhir. Elle dessine cinqcourbes, dont trois, sur la partie gauche, sont larges tandis queles deux autres, en partie droite, sont moins larges. Généra-lement, lorsque nous nous trouvons face à des motifs simi-laires, nous les appelons des « serpentiformes ». Au-dessousdu « serpentiforme », placé de façon transversale à l’axe dumenhir, se trouve un second motif qui peut aussi bien évoquerla lettre « M » qu’un «joug » ou des « cornes » de taureau,termes auxquels nous pourrons indistinctement recourir pourle désigner.Au-dessous du motif « corniforme » ou de «joug »apparaissent deux nouveaux motifs en forme de « D majus-cule incliné » ou de « bouclier », disposés l’un au-dessous del’autre, opposés et de forme pas tout à fait symétrique. Uneligne droite est placée sur la partie supérieure du motif du des-sus tandis qu’elle se trouve dans la partie inférieure du motifdu dessous. Sur la droite des « boucliers » opposés, nous ob-servons trois cercles incomplets, alignés de façon longitudi-nale alors que sur la partie basse du bouclier inférieur, nousvoyons deux demi-cercles unis par une même ligne droite ;ceux-ci nous font à nouveau penser à la forme d’un « joug »ou de « cornes ». Enfin, sur la partie droite du motif en formede « joug », on peut observer, dans des conditions d’éclairagedéterminées, un motif lenticulaire plus petit. Cela étant, nouspensons que ce motif n’a pas été fait de manière intentionnellemais fortuite et qu’il est apparu lors du piquetage de la sur-face du menhir. Les traits qui forment ce motif lenticulaireprésentent des marques de piquetage en partie interne mais au-cune trace de régularisation par abrasion comme sur les au-tres motifs.

Le menhir du Pla de les Pruneres de Mollet, en plusd’être un menhir, peut être considéré comme un exemple destatuaire mégalithique ou, plus précisément, de ce qui fut ap-pelé les statues-menhirs. Cette association des deux termes(statue et menhir) est due à l’abbé Hermet, archéologue fran-çais, qui utilisa ce terme pour la première fois, dans des pu-blications datant des années 1899-1900, pour se référer auxpremières représentations humaines préhistoriques en pierrede grandes dimensions, découvertes dans la région du

Rouergue (Philippon 2002 : 24). Par la suite et jusqu’à nosjours, la dénomination statue-menhir a été utilisée par beau-coup de chercheurs (parmi lesquels Octobon 1931 ; Arnal1976 a et b ; Bueno 1990 ; D’Anna 1977 ; Jallot et D’Anna1990), non sans qu’interviennent parfois des controversesterminologiques (D’Anna 2002; D’Anna et alii 2004 : 13-14).Le fait de considérer le menhir du Pla de les Pruneres commeune statue-menhir se fonde sur la reconnaissance, bien quepartielle, de la représentation d’une figure humaine entière entrois dimensions. Nous pouvons affirmer cela pour trois rai-sons : toute d’abord la représentation d’un visage apparem-ment humain, ensuite sa position sur le menhir qui ne paraîtpas due au hasard mais, enfin, nous suggère que le menhir re-présentait le corps entier d’une personne. Même si nous nepouvons affirmer que la morphologie du menhir évoque uncorps humain, nous pouvons au moins penser qu’il ressembleà l’ombre d’un corps humain. Bien qu’il manque les attributsvestimentaires et les ornements, que la partie arrière et le dosne soient pas sculptés et que les courbes du cou et de la cein-ture ne soient pas marquées, nous estimons que les trois rai-sons mentionnées sont suffisantes pour affirmer que le men-hir de Mollet peut être considéré, à partir du moment où sonvisage est sculpté en relief, comme une statue mégalithique.En revanche, il nous est difficile de trouver une relation en-tre les motifs gravés et la représentation sculptée d’une per-sonne. Le « serpent », le « joug », les « boucliers » et les demi-cercles incomplets ne semblent être ni des traits humains, nides éléments vestimentaires, ni des ornements.

Le cadre chronologique :du Néolithique moyen au Chalcolithique

Après le nettoyage méticuleux du menhir, l’étude pé-trographique, les prises de mesures et de poids, l’observationsous différents d’éclairage, après avoir été palpé, décrit et des-siné, il nous intéressait, en tant qu’archéologues et histo-riens, de le dater. La datation des menhirs en général et de lastatuaire mégalithique en particulier est généralement délicatedu fait qu’il soit impossible de dater le moment où la pierrea été taillée. Dans le meilleur des cas, nous établissons unechronologie relative grâce au contexte d’implantation du mo-nument et aux vestiges associés à celui-ci. Ce sera, par exem-ple, le cas pour un menhir trouvé dans une structure funéraire,l’association confirme alors son ancienneté. Cela étant, si lecontexte d’origine est inconnu ou s’il ne fournit pas de don-nées précises, ce qui arrive souvent, il ne nous reste pas d’au-tres alternatives que de trouver une référence chronologiquepar ses motifs décoratifs, s’il en a, ou, s’il s’agit d’une statue-menhir, par la façon de représenter des parties anatomiquescomme le visage, les bras ou les jambes, ou encore celle dereprésenter les vêtements ou des ornements déterminés.

D’aprés les données disponibles concernant la chrono-logie de la statuaire mégalithique préhistorique en général,nous savons qu’il s’agit d’un phénomène dilaté dans le temps,qui apparut de façon simultanée dans différentes régions

66

d’Europe à la fin du Néolithique, voire, dans certains endroits,peut-être même avant, au cours du Néolithique moyen récent.Ce phénomène se multiplia lorsqu’apparue la métallurgie ducuivre, puis se fit rare ou disparut à la fin du Chalcolithiqueet dans les périodes suivantes (Âge du Bronze, début de l’Âgedu Fer). En ce qui concerne les menhirs, il semblerait que leurorigine soit plus ancienne et qu’elle remonte à une époqueavancée du Néolithique ancien ou au début du Néolithiquemoyen. Pour ce qui est du menhir du Pla de les Pruneres nouspouvons mieux préciser sa chronologie en établissant desparallèles fondés non pas sur le monument dans son ensem-ble, qui est d’une grande singularité et originalité, mais sur seséléments « ornementaux ».

Il existe en Catalogne différents exemples de gravuressur supports mégalithiques de divers types (sépulcres, men-hirs, stèles ou roches isolées). Certains d’entre eux sont ras-semblés dans une publication récente d’Andreu Moya, PabloMartínez et de Joan B. López sur les statues-menhirs et lesstèles anthropomorphes de l’art mégalithique de ce territoire(Moya, Martínez et López 2010). Toutefois, il est importantde souligner que l’on ne peut pas toujours démontrer qu’ils da-tent d’une quelconque période de la préhistoire et que les res-semblances avec le menhir du Pla de les Pruneres sont prati-quement inexistantes ou très partielles. Nous allons à présenten présenter quelques exemples :

Le menhir de La Pedra de les Creus, La Roca del Vallès

La stèle de la Roca Roja ou celle de la Sitja del Llop,Montseny (Vilardell et Castells 1976)

Les stèles sculptées de Passanant (Moreu-Rey 1970 ; Cura1992)

La stèle de la ville de Llanera, Torà (Serra Vilaró 1927 :156)

La stèle trouvée prêt du village ibérique du Puig Castellar,Sant Vicenç dels Horts (Ripoll, Barberà et Llongueras1965)

La stèle-menhir de la Costa dels Garrics del Caballol II, Pi-nell (Castany et Guerrero 2003 : 317)

La dalle du sépulcre mégalithique des Trossos dels Perers,Pinell (Castany et Guerrero 2003 : 320)

Le menhir des Palaus, d’Agullana (Carreras, Tarrús et Gay2005 : 159)

Le menhir de Castellruf, Santa Maria de Martorelles (Car-reras, Tarrús et Gay 2005 : 159 ; Bertran, Bosch et Tenas2011 : 124-125)

Le menhir de la Pedra de Llinàs, Montmeló (Cura 2002-2003 ; Carreras, Tarrús et Gay 2005 : 160 ; Bertran, Boschet Tenas 2011 : 126-127)

La statue-menhir de Ca l’Estrada, Canovelles (Fortó, Mu-ñoz i Martínez 2005 : 17-22 ; Fortó, Martínez et Muñoz2006 : 52-54)

L’ensemble sculptural de la ciste tumulaire des Reguers deSeró, Artesa de Segre (López et alii 2010)

La stèle de Preixana, Preixana (Maluquer de Motes 1971)

La stèle d’Arbolí, Arbolí (Moya, Martínez et López 2010 :27-28)

La stèle de la Bassa del Boix, Llobera (Serra Vilaró 1927 :156-157)

La dalle de la Mare de Déu del Miracle, Riner (SerraVilaró1927 : 153)

La stèle de Gangonells, Riner (SerraVilaró 1950 : 120, lam.I)

La croix de l’Aragall, Corbera de Llobregat (Josep MiquelFaura communication personnelle)

La ciste du tumulus de la Vinya d’En Berta, Pau en Cata-logne (Tarrús 2002 : 846)

La pierre dels Sacrificis, Capmany (Tarrús 2002 : 844)

Le «menhir» Vidal, Capmany (Tarrús 2002: 844)

Le dolmen du Barranc, Espolla (Tarrús 2002 : 845).

Comme nous l’avons dit plus haut, les monuments quiressemblent au menhir du Pla de les Pruneres sont rares,voire inexistants en Catalogne. En revanche, nous avonstrouvé, hors de Catalogne, des ressemblances avec plusieursstèles, statues-menhirs et sépulcres mégalithiques, lesquelsnous fournissent des références chronologiques pour les dif-férentes parties qui constituent la « décoration » du menhir dé-couvert à Mollet.

Comme nous l’avons déjà vu, un visage en relief est re-présenté sur l’une des faces du menhir. Pour désigner le nezet les sourcils de ce visage, nous utilisons le terme de « blocen forme de T ». Celui-ci, également dénommé « T facial »,se trouve fréquemment dans la statuaire mégalithique pré-historique, tant sur les statues-menhirs, dont nous avons déjàparlé, que sur les stèles anthropomorphes. Ces dernières, sontégalement monolithiques et conçues pour être érigées. Ellessont, cependant, d’une taille inférieure, sont uniquement dé-corées d’un visage et ne forment pas une représentation tri-dimensionnelle. En péninsule Ibérique, nous connaissonstrois stèles avec un « bloc en forme de T ». La stèle de Mon-corvo (concelho de Moncorvo, Tras-os-Montes, au nord duPortugal), connue depuis 1910, d’une hauteur de 35 cm et de19 cm de large pour 7 cm d’épaisseur, fut sculptée sur granitavec un nez en relief, une partie supérieure recourbée et desyeux formés par deux cupules (Oliveira Jorge 1993 : 36-37).La stèle de Santa Luzia (concelho de Freixo de Espada, Cinta,district de Bragança, au nord du Portugal), d’une hauteur de23,5 cm et de 18 cm de large pour 8 cm d’épaisseur, fut éga-lement sculptée sur granit avec un nez en relief, une partie su-périeure recourbée et sans yeux. Il s’agit d’une pièce au styletrès proche de la précédente (Oliveira Jorge 1993 : 37). Bienque ces deux pièces n’aient pas de provenance précise, Vítoret Susana Oliveira Jorge les ont chronologiquement attribuésau Chalcolithique (Oliveira Jorge 1993 : 41). Il existe, en pé-ninsule Ibérique, une troisième pièce à « T facial »: celle d’As-querosa dans la province de Granada. En 1932, une photo-

67

graphie de cette pièce fut publiée dans le livre de Pere BoschGimpera intitulé Etnologia de la Península Ibèrica. La res-semblance avec les stèles portugaises y est mise en évidence(Bosch 1932 : 109 et fig. 56). Ses dimensions sont d’environ60 cm de hauteur pour 38 cm de large et nous ignorons surquelle roche elle fut sculptée. Elle possède un nez en relief,une partie supérieure droite, des yeux circulaires également enrelief, entourés par une incision (voir figure 11). Dans un tra-vail consacré aux stèles anthropomorphes de la péninsuleIbérique, MartínAlmagro Gorbea rassembla les pièces d’As-querosa et de Moncorvo et, bien qu’elles n’aient pas decontexte chronologique précis, établit un parallèle avec despièces préhistoriques du Sud de la France (Almagro-Gorbea1993 : 125 et 130 et fig. 5.1 et 2).

Comme le mentionne MartínAlmagro Gorbea dans sontravail publié en 1993, on connaît, dans le Midi de la France,différentes stèles anthropomorphes préhistoriques avec une re-présentation du visage basée sur le « bloc en forme de T ». Ala différence des trois pièces de la péninsule Ibérique, cer-taines d’entre elles ont un contexte d’origine bien connu et ontpu être datées de façon précise. Elles ont été trouvées enProvence, l‘un des meilleurs exemples en est probablement lastèle numéro 1 de Lauris-Puyvert (La Lombarde, Vaucluse),située dans la partie orientale de cette région (voir figure 11).Cette stèle, d’une hauteur de 32 cm et de 15 cm de large pour6 cm d’épaisseur, fut sculptée sur une petite plaque de cal-caire. Le nez et les yeux sont en relief, la partie supérieure estdroite et le visage est encadré par une décoration de lignes gra-vées en zig-zig (D’Anna, Renault et alii 2004 : 60-61). Ils’agit là d’une pièce fort bien conservée, une des stèles pro-vençales les plus célèbres et emblématiques, au point d’êtrechoisie pour illustrer la couverture d’une œuvre aussi fonda-mentale que La Préhistoire française (Tome II. Civilisationsnéolithiques et protohistoriques), éditée par le CNRS en1976. Les stèles provençales sont reliées, par leur associationdans certains cas à des sépultures chasséennes, à une phase fi-nale du Néolithique moyen (faciès Chasséen récent), soit unepériode chronologique que l’on peut caler entre 3 500 et 3 000av. J.-C.4 (D’Anna, Renault et alii 2004 : 82 ; D’Anna 2008: 410-411). Dans le Midi de la France, le caractéristique« bloc en forme de T » était non seulement utilisé sur les stèlesprovençales déjà citées, mais aussi sur les stèles et statues-menhirs de la région du Languedoc appartenant à l’ensemblelanguedocien. Elles sont monofaciales et le visage est très sou-vent l’unique élément anatomique représenté. Il est parfois ac-compagné de bras, l’apparition d’autres détails anatomiquesest rare (voir figure 12). Leurs dimensions sont variables, ellesvont de 50 à 70 cm pour les stèles et de 150 à 180 cm pour lesstatues-menhirs les plus grandes. La pratique de la statuairemégalithique languedocienne s’étend probablement sur unepériode comprise entre 3200 et 2800 av. J.-C. (D’Anna, Re-nault et alii 2004 : 84 ; D’Anna 2008 : 410). Appartenant àd’autres ensembles régionaux et pourvues d’un autre style, lesstèles venaissines et les statues-menhirs du Rouergue se dis-tinguent dans la statuaire mégalithique préhistorique du Sud

de la France. Toutefois, ces deux styles ne présentent pas de« T facial ». Les premières ont une forme de borne, portent deslignes courbes et des arcades sourcilières arrondies. Elles setrouvent principalement dans la zone d’Avignon et leur chro-nologie se situe entre 2800 et 2400 av. J-C. (D’Anna, Renaultet alii 2004 : 82.). Pour ce qui est des statues-menhirs dugroupe du Rouergue, considérées comme les plus belles duMidi de la France, elles sont gravées et sculptées sur toute leursurface, portent la représentation des bras et des jambes, avecen plus une cape ou un manteau. Leur visage est ovale ou enforme de U, le nez large se termine en pointe et les yeux sontreprésentés en creux ou en relief. Leur chronologie se placeentre le dernier quart du IVe millénaire avant J.-C. et les dé-buts du IIIe (3300/3200 – 2900 av. J-C.) (D’Anna, Renault etalii 2004 : 83 ; D’Anna 2008 : 410). Nous pouvons donc voirque la présence du « T facial » dans la statuaire mégalithiquepréhistorique du Sud de la France, plus précisément sur lesstèles provençales et les stèles-menhirs languedociennes,nous renvoie à une vaste période chronologique qui s’étendd’une phase récente du Néolithique moyen au Néolithique fi-nal avancé (3500 – 2800 av. J-C.).

Nous nous intéresserons, en second lieu, aux ressem-blances et aux possibles références chronologiques concernantles motifs gravés sur la surface opposée au visage du menhirdu Pla de les Pruneres. Il s’agit de motifs schématiques ouabstraits que nous désignerons, conformément au vocabulairedes études d’art mégalithique, comme des motifs « serpenti-formes », en forme de « joug » et de « bouclier », ces derniersfigurés avec des cercles incomplets et des demi-cercles quisemblent associés à eux.

Le « serpentiforme » est un motif que nous pourrionsqualifier d’« universel », tant la liste d’exemples est longueet tant il est difficile de le mettre en relation avec un style ar-tistique déterminé ou de le situer à une période précise. L’undes plus remarquables exemples est certainement le dolmende Navalcán à Tolède. Deux orthostates de granit décorées fu-rent découvertes à l’intérieur de ce dolmen, fouillé en 1989.Celle qui porte le numéro 2, mesurant 150 cm de haut, 62 cmde large et 38 cm d’épaisseur, est travaillée sur ces deux faceset est considérée comme une statue-menhir. Sur sa face prin-cipale se trouve un motif en forme de serpent sinueux, re-présenté en bas-relief, de façon assez naturaliste ; la queue dece serpent part de la partie inférieure de l’orthostate, ils’étend jusqu’à la partie supérieure où se trouve la tête de lastatue et où sa propre tête sert de représentation à l’un desyeux de la statue. La chronologie du dolmen de Navalcán etde ses orthostates décorés a été établie vers la moitié du IVe

millénaire av. J.-C. (Balbín et Bueno 1993 : 49-50). Un« serpentiforme » similaire à celui de Navalcán est représentésur un menhir de forme phallique à Caramujeira, au Sud duPortugal, celui-ci se place chronologiquement à la transitiondu Néolithique final et du Chalcolithique (Balbín et Bueno1993 : 54-55).

Quant au motif en forme de « joug » représenté sur lemenhir deMollet, il peut être comparé à deux monuments très

68

similaires : les menhirs déjà cités de la Pierre de Llinàs deMontmeló et de Castellruf à Santa Maria de Martorelles. Lemenhir des Palaus d’Agullana de la région du Alt Empordà(Haut-Ampurdan), plus éloigné mais toujours en Catalogne,pourrait également faire l’objet d’une comparaison (Carreras,Tarrús et Gay 2005 : 158-159). Sur ces trois monuments, seulcelui de Santa Maria deMartorelles nous donne une référencechronologique basée sur sa relation avec le sépulcre mégali-thique de Castellruf qui se trouvait à proximité avant d’être dé-placé vers son emplacement actuel (Bertran, Bosch et Tenas2011 : 124). Il est difficile de reconnaître à quel type de sé-pulcre correspond le dolmen de Castellruf, cependant, grâceaux vestiges actuellement visibles et à son emplacement ausein du territoire de diffusion en Catalogne des tombes à cou-loir, le plus probable est qu’il s’agisse d’une tombe avec unechambre rectangulaire faite de dalles et un large couloir éga-lement construit avec des dalles, de type « galerie catalane »,encore qu’il s’agirait plus précisément d’une « petite galeriecatalane ». Ce type de sépulcre correspond au Néolithique fi-nal et date de la première moitié du IIIe millénaire av. J.-C.(Tarrús 1999 : 110, 111, 118; 2002: 828).

En ce qui concerne les deux « scutiformes », ainsi queles cercles incomplets et les demi-cercles associés à ceux-ci,nous ne connaissons pas, pour le moment, de comparaisonspossibles, ni dans les environs, ni dans l’ensemble de la Mé-diterranée Nord-Occidentale, que ce soit dans le reste de la pé-ninsule Ibérique, le Midi de la France, la Suisse, l’Italie, laCorse ou la Sardaigne. Il se pourrait que l’on puisse trouverune certaine ressemblance entre les gravures du menhir deMollet et les « sculptures de Passanant », découvertes dans larégion de la Conca de Barberà, et dont Moreu Rey révélal’existence en 1970. Ces sculptures qui, comme beaucoupd’autres éléments sculpturaux mégalithiques, ne disposentpas d’une chronologie précise et reconnue (Cura 1992 : 119),coïncident bien, selon certains auteurs, avec le répertoire thé-matique de l’art mégalithique de la façade atlantique (Buenoet Balbín 2000 : 58).

Indépendamment du fait que l’on puisse défendre, entoute sécurité, la ressemblance des sculptures de Passanant àl‘art de la façade atlantique, il convient de dire que c’est dansl’art mégalithique de la région armoricaine, ou de la Bretagne,que nous avons trouvé les ressemblances les plus frappantesavec l’ensemble des motifs gravés sur le menhir de Mollet.Les motifs en forme de « serpent », de « joug », de « cornes »et de « bouclier », associés aux « hache », à la « crosse », àl’« arc » et aux « flèches », ces quatre derniers motifs étantabsents sur le menhir de Mollet, représentent les thèmes clas-siques de l’art mégalithique breton. Ces signes fondamentaux,parfois traités avec un baroquisme exubérant et un désordreapparent de lignes qui peut nous déconcerter, apparaissent trèsrégulièrement et composent la décoration de nombreux mo-numents mégalithiques armoricains. Les recherches enta-mées au début du XIXe siècle, surtout dans la zone du golfedu Morbihan, et poursuivies jusqu’à nos jours, quasimentsans interruption, ont permis d’identifier le répertoire de mo-

tifs basiques de l’art mégalithique armoricain. L’un des exem-ples, certainement le plus remarquable et spectaculaire de cetart, est la tombe à couloir de ce qui autrefois formait une pé-ninsule et qui aujourd’hui est devenue la petite île de Gavri-nis, dans le golfe du Morbihan. Sur 29 dalles, 23 sont gravéeset 21 de ces dernières le sont complètement (voir figure 7).Cette tombe à couloir, qui fut découverte vers 1830, donnel’impression d’une complète unité symbolique. Il existe d’au-tres exemples que Gavrinis, en Bretagne, où se trouvent desmotifs similaires aux gravures du menhir de Mollet, commecelui de Mané-er-Hroek, à Locmariaquer, également dans larégion du Morbihan (voir figure 13). Dans le tumulus decette tombe mégalithique fut trouvée une petite stèle casséesur laquelle était gravé ce qui pourrait être un résumé de l’artmégalithique armoricain : « bouclier », « hache », « crosse »et « joug » (Le Roux 2008 : 382). Nous pouvons égalementciter le dolmen de Pierres Plates, toujours à Locmariaquer, oùles dalles sont gravées de figurations dérivées du « bouclier »ainsi que de doubles « boucliers » et de « jougs » (Le Roux2008 : 378). Les gravures de la tombe à couloir de Gravinisdatent du deuxième quart du IVe millénaire av. J.-C. mais sontconsidérées comme une réplique des motifs utilisés dans l’artmégalithique armoricain ancien de la moitié duVe millénaireav. J. Ce dernier est principalement présent dans le Morbihan,bien qu’il existe aussi des œuvres gravées tout aussi an-ciennes au nord du Finistère breton. Ainsi, sur les quatredalles et le pilier de la chambre mégalithique de type anciende la sépulture H du cairn primaire de Barnenez, se trouve desmotifs de « joug », de « serpent », de « haches triangulaires »et d’ « arc ». Même s’ils se limitent à de simples traits li-néaires, ces motifs sont comparables aux monuments morbi-hannais cités plus haut (Le Roux 2008 : 379, 383-386 ; Giot1987 vol. 1 : 42-47 et vol. 2 : planche B8H). Entre la fin duIVe millénaire av. J.-C. et le début du IIIe, l’art mégalithiquearmoricain changea ; un art armoricain tardif, qui perdurajusqu’à la fin de ce IIIe millénaire av. J.-C, se constitua.Lorsque cet art mégalithique armoricain tardif apparut, levieux répertoire se transforma. Le « juguiforme » ou « cor-niforme » devint un « croissant », la « hache » et la « crosse »fusionnèrent et le « bouclier » prit une forme carrée (Le Roux2003: 451 ; Le Roux 2008 : 386-388). Par conséquent, lescomparaisons des motifs gravés sur l’une des faces du men-hir du Pla de les Pruneres de Mollet s’établissent, jusqu’à pré-sent, avec le répertoire de l’art mégalithique armoricain an-cien. Les motifs ne présentent pas le caractère baroque desgravures de certains dolmens morbihannais et se limitentplutôt aux tracés linéaires observables à Barnenez, cependant,ce sont fondamentalement les mêmes motifs. Nous pouvonsainsi constater que les parallèles armoricains des gravures dumenhir del Pla de les Pruneres de Mollet (« serpent », « joug »,« bouclier », cercles incomplets et demi-cercles associés à l’undes « boucliers ») nous renvoient, tout comme le « visage enT », à une vaste période chronologique s’étendant, à présent,de la moitié du IVe millénaire av. J.-C. au dernier quart du IVe

millénaire av. J.-C. (4500-3250/3150 av. J.-C.)

69

Nous ne nous pencherons pas ici sur les possibles pa-rallèles entre certains motifs représentés sur le menhir del Plade les Pruneres et ceux des peintures rupestres, bien que lescornes ou les figurations avec des cornes et les serpenti-formes y soient nombreux. Cependant cela n’apporterait pas,selon nous, grand-chose à notre travail. Nous citerons seule-ment, au vu de leur proximité, le cas des peintures de laPierre de les Orenetes de la Roca delVallès, où parmi les dif-férents motifs conservés, ressort justement un serpentiformeet ce qui semblerait être un cornage (IPAC 1994).

Sur le menhir du Pla de les Pruneres, si nous comparonsles références chronologiques du visage en relief, le « T fa-cial », avec celles des gravures, nous pouvons observerqu’elles ne coïncident pas. Le premier, selon ces références,aurait pu être exécuté, au plus tôt, entre la moitié du IVe mil-lénaire av. J.-C. – bien qu’il fut probablement fait au début dudernier quart du IVe millénaire – et la fin du premier quart duIIIe. En revanche, selon les mêmes références, les gravures au-raient pu être faites entre la moitié du IVe millénaire av. J.-C.et, au plus tard, le dernier quart du IVe millénaire. Il est, parconséquent, fort probable que les gravures et les reliefs dumenhir n’aient pas été faits au même moment. Tout d’abord,pendant le Néolithique moyen, des motifs de style armoricainfurent gravés sur l’une des faces d’un menhir sans que l’onpuisse savoir s’il était déjà érigé ou s’il le fut après5. Par lasuite, durant le Néolithique moyen récent ou, plus probable-ment le Néolithique final, un visage d’un style bien connu enMéditerranée occidentale, fut sculpté sur la face opposée,transformant ainsi l’ancien menhir en l’une des statues-men-hirs les plus intéressantes des régions du littoral méditerra-néen. Rien ne porte à croire que des signes plus anciens fu-rent détruits lorsque le visage fut sculpté, bien au contraire,puisque, pour ce faire, la face opposée aux gravures fut choi-sie, ces dernières furent respectées et restèrent visibles. Néan-moins, deux raisons nous permettent de limiter ce vaste cadrechronologique. La première est que les exemples d’art mé-galithique considérés jusqu’à présent comme les plus an-ciens de Catalogne, comme la stèle gravée de la chambre néo-lithique « solsonienne » de la Costa des Garrics del CaballolII à Pinell et la dalle de couverture à cupules de la ciste éga-lement solsonienne des Trossos dels Perers à Pinell, ont étédatés du début du IVe millénaire av. J.-C. (Castany 2004 ; Tar-rús 2011 : 98). La seconde raison est le fait que l’arkose, laroche dont le menhir du Pla de les Pruneres est constitué, esttrès érodable et, qu’exposée aux intempéries comme elle le futdurant des siècles, il semble qu’elle aurait dû être plus abîméequ’elle ne l’est6. Pour ces deux motifs, nous situons approxi-mativement la réalisation de ces gravures aux environs de3500 av. J.-C. et l’exécution des reliefs guère avant ou après3000 av. J.-C (voir figure 14).

Plus tard, le menhir dut tomber accidentellement ou êtrecouché intentionnellement pour ne plus, dès lors, être relevé.Il dut alors être déplacé, toujours intentionnellement, de sonemplacement d’origine jusqu’à l’endroit où il fut découvert en2009, soit une zone non loin de son lieu d’origine et qui, à cette

époque, était inondable. Il est possible que la patine de couleurnoire, incrustée et uniforme, qui se trouve sur l’un des côtés dumenhir se soit formée à ce moment là. Selon l’analyse chi-mique effectuée lors de l’étude du menhir par MàriusVendrell,Pilar Giráldez et LourdesVentolà, cette patine se compose desilicium et possède une forte concentration de manganèse quilui donne cette couleur noire comme le fer. D’après ces auteurs,elle pourrait avoir une origine biologique et être due à l’appa-rition d’algues aquatiques qui, dans certaines conditions, peu-vent fixer le fer et le manganèse qui les composent (Vendrell,Giráldez etVentolà 2011 : 165). Au fil du temps, le menhir futrecouvert par des sédiments fluviaux qui atteignirent progres-sivement les 8 m de puissance sédimentaire enregistrée lors dela découverte. Nous ignorons exactement quand tout ceci a eulieu, mais en nous basant sur la nature érodable de l’arkose,nous estimons approximativement la chute du menhir, son dé-placement et le début de son recouvrement aux alentours oupeu après 2500 av. J.-C. Quoiqu’il en soit, à la fin du IIIe mil-lénaire av. J.-C., le menhir commença à être recouvert de sé-diments, comme le démontre la date radio-carbone de 2290-1960 avant notre ère obtenue dans une couche située au-dessusdu niveau où la statue-menhir fut trouvée (Moya, Martínez etLópez 2010 : 35). Un fait comme celui-ci peut être, d’une cer-taine manière, mis en parallèle avec ce qu’il advint aux stèlessculptées trouvées dans la ciste tumulaire des Reguers de Seróà Artesa de Segre. Ce sépulcre mégalithique fut construit aumilieu de la première moitié du IIIe millénaire av. J.-C. en rem-ployant des stèles anthropomorphes décorées provenant d’unensemble monumental antérieur (López et alii 2010 : 117). Cequ’il s’est passé avec les stèles d’Artesa de Segre et le menhirde Mollet peut être mis en relation avec d’éventuels épisodes« iconoclastes » et peut manifester une rupture avec des sym-boles jusqu’alors utilisés. Nous pouvons suggérer que cetterupture fut induite par la diffusion du phénomène campani-forme, chronologiquement établie au milieu du IIIe millénaireav. J.-C. (Martín 1992 : 394-396 ; Maya 1992 : 532-533 ; Mes-tres et Martín 1996 : 797 et 801). Il a était reconnu que ce phé-nomène impliqua une réorganisation globale du peuplement àl’échelle européenne au cours de laquelle nous ne pouvonsécarter l’idée de déplacements de populations. Des ruptures,observables dans d’autres régions d’Europe à la même époque,ont été reliées à cette réorganisation. C’est le cas de la nécro-pole du Petit Chasseur à Sion, en Suisse, où l’on a observé uneviolation d’anciens sépulcres et une appropriation de stèleségalement anciennes, ainsi que de leur idéologie sous-jacente(Gallay 1990 : 341 ; Gallay dans la préface de Saulieu 2004 :8 et 9). Ce dut également être le cas de Tanzgasse (Trentin-Haut-Adige, Italie), où un fragment de statue-menhir fut ré-utilisé pour construire un monument mégalithique associé à dela céramique campaniforme (Saulieu 2004 : 41). Il est possi-ble que de tels actes puissent être le signe d’une appropriationdu pouvoir social, religieux et politique par une nouvelle élite« campaniforme ».

70

Culte à la divinité fluviale

Si établir une chronologie des menhirs et statues-men-hirs n’est pas facile, il l’est encore moins de découvrir leurssignifications et de les interpréter. À un moment donné de lapréhistoire récente, à la fin du Néolithique ou peut-être avant,pendant le Néolithique moyen, les menhirs d’abords, puis lastatuaire mégalithique, se multiplièrent dans les paysagesd’un grand nombre de régions méditerranéennes. Pourquoi cephénomène ? Que signifiaient ces monuments, qui dans cer-tains cas furent érigés à côté de sépultures et dans d’autressemblaient liés au monde des vivants ? Plusieurs explicationsont été données : évocation d’ancêtres ou de divinités ; sta-tues représentant des personnes puissantes pourvues d’unrang ou d’un statut supérieur à d’autres ; marques ou limitesde territoire ; signalisation de points stratégiques à côté dechemins ou de gués permettant de traverser un cours d’eau ;indication de la présence de sources ou de points d’eau ; élé-ments intimidants destinés à faire respecter les règles decomportements et l’ordre établi ; ou enfin, dans un sens plussymbolique, lieu de transition entre la nature et la culture, en-tre le monde sauvage et domestique. Cependant, dans le casdu menhir du Pla de les Pruneres de Mollet, l’interprétationque nous proposons sera essentiellement religieuse, ren-voyant à la représentation d’une divinité et à son culte. Se-lon cette interprétation, le menhir de Mollet fut, au moins àpartir de la réalisation du visage en relief, la représentationd’une divinité liée à l’eau du fleuve et à la pluie, de laquellele fleuve tire son origine. L’argumentation de notre inter-prétation se fondera d’abord sur le contexte géographique oùle menhir a été trouvé et ensuite sur la façon dont nous in-terprétons la signification du visage en relief représenté surl’une de ses faces, et peut –être, celle du « juguiforme » gravésur la face opposée.

L’endroit où le menhir de Mollet a été trouvé et son em-placement d’origine, qui ne devait pas être très loin, se trou-vent tout près du fleuve Besòs et de ses affluents, les rivièresSeca, Caganell et Gallecs, dans une zone inondable. Il s’agitd’un contexte géographique qui a une importante relationavec l’eau7. Le menhir de la Pedra de Llinàs de Montmeló, au-tre monument mégalithique de la région auquel nous avonsdéjà fait référence pour sa gravure « corniforme », est aussiétroitement liée à l’eau puisque son emplacement coïncidejustement avec la confluence des fleuves Mogent et Congostqui forment le fleuve Besòs (Bertran, Bosch et Tenas 2011 :126). Tout au long de l’histoire, et certainement pendant lapréhistoire aussi, l’eau des fleuves et de la pluie a été à la foisvénérée et crainte par les habitants de la dépression duVallés.L’eau était une source de richesse qui fertilisait leurs terres,mais qui, par la même occasion, comportait d’importantsdangers. Le Besòs fait parti du système fluviatile méditerra-néen de Catalogne. Il recueille les eaux d’une grande partiede la région du Vallès, via un vaste éventail d’affluents (lesfleuves Mogent, Congost et Tenes, la rivière Caldes, le fleuveRipoll, et d’autres rivières encore). Le fleuve Besòs et ses af-

fluents avaient généralement peu d’eau et leur débit était nor-malement faible mais, par contre, ils engendraient sporadi-quement des inondations qui détruisaient les champs cultivés,les maisons et parfois même des vies. Ceci représentait undanger chronique pour les sociétés qui vivaient autrefois,particulièrement pendant la préhistoire, sur les rives du fleuvesBesòs et de ses affluents. Ces sociétés devaient forcément leconjurer d’une manière ou d’une autre.

L’interprétation proposée s’appuie, d’autre part, sur lalecture du visage représenté en relief sur l’une des faces dumenhir. D’après nous, il pourrait être la représentation d’unvisage munie de deux cornes de taureau en position basse et,donc, d’attaque, soit une représentation des armes naturellesavec lesquelles cet animal pouvait foncer contre n’importequel obstacle. Puisque nous imaginons les cornes d’un taureaudans les reliefs curvilignes qui se trouvent au-dessus desyeux, pourquoi ne pas interpréter le relief très endommagéplacé au-dessus des sourcils comme étant ses oreilles ? No-tons que cette interprétation n’est qu’une supposition. En ad-mettant le fait que, du moment où le visage en relief futsculpté, le menhir se transforma en une figure anthropo-morphe, la présence de cornes de taureau en ferait alors unefigure hybride, mi-humaine, mi-animale. Une sorte«d’homme-taureau» qui fut l’une des figures hybrides adoréesdans le monde antique, avant que les dieux anthropomorphesne prennent de l’importance (Delgado 1996 : 185). Le motifcorniforme des reliefs du menhir de Mollet ressemble à cer-taines représentations picturales de bucranes sur des céra-miques du Néolithique récent du site d’Hacilar enAnatolie quidatent du IVe millénaire av. J.-C. (Delgado 1996 : 271, fig.165) (voir figures 15 et 16). Il nous rappelle en outre, les re-présentations peintes sur de la céramique de style Halaf de Ha-suna etArpachiyah enMésopotamie, datant du millénaire sui-vant (Delgado 1996 : 17, fig. 1) (voir figure 17). Enfin, il nousfait penser aux corniformes pourvus d’appendices, typiquesdes gravures rupestres de la zone de Fontalba, du mont Bégo,à l’extrémité Sud-Ouest de l’arc alpin, qui peuvent être figu-rés de façon indépendante et sans attributs ou en binôme et gé-néralement attachés à ce qui pourrait être une charrue (Sau-lieu 2004 : 110) (voir figure 18).

Parmi les symboles mythologiques des cultures médi-terranéennes et du Proche-Orient, durant la préhistoire etl’antiquité, l’auroch (Bos Primigenius), actuellement disparu,puis le taureau (Bos Taurus) furent choisis comme figures re-ligieuses associées aux eaux fluviales et à la pluie qui les ali-mentait. La raison de ce choix fut certainement due au faitque, depuis le début de l’Holocène, l’auroch était l’animal leplus fort et le plus sauvage des terres méditerranéennes. Lesmâles pouvaient atteindre près de deux mètres au garrot et pe-ser plus de mille kilogrammes, leur tête était étroite et longueet leurs cornes, longues et robustes, mesuraient une vingtainede centimètres de diamètre à la base. Ces grandes cornesétaient soutenues par un cou tout aussi robuste et sans fanon.Bien qu’Hérodote pu encore voir des aurochs en Libye au Ve

siècle av. J.-C., il semblerait, toutefois, qu’ils aient déjà dis-

71

paru du Maroc lorsque les Romains arrivèrent. Jules César,quant à lui, vit ces animaux, d’une taille qui selon ses des-criptions était à peine inférieure à celle d’un éléphant, dans laforêt hercynienne (Forêt Noire). De fait, le nom Auroch, dulatin urus, est une latinisation du terme celte auerochs (auer– sauvage, ochs – taureau) attribué à César (Guerre desGaules, 6, 28). La vitalité, la vigueur, la puissance sexuelle etla virilité du taureau sont légendaires et, par conséquent, letaureau transformé en principe masculin dut être associé aupouvoir de fécondité des eaux fluviales et de la pluie fertili-sant les terres et stimulant la nature. Les réactions soudaineset imprévisibles, l’assaut inattendu et la violence latente dutaureau sont également légendaires, il dut ainsi être associé àla férocité dévastatrice des eaux incontrôlées lors des crues etdes inondations. D’autre part, l’association de l’auroch et dutaureau avec les eaux fluviales aurait pu être renforcée par sonmilieu de vie naturel, des zones de deltas et de marécages, parson pelage noir et brillant qui rappelle la surface des eaux tran-quilles, par ses petits yeux injectés de sang évoquant un cielcouvert sur le point d’exploser et, enfin, par son beuglementet le tremblement du sol sous son passage évoquant l’arrivéed’une tempête. A travers le culte à une divinité taurine iden-tifiée aux eaux fluviales, les peuples de la préhistoire et del’antiquité devaient espérer obtenir que ces eaux apaisentleur furie imprévisible, redoutable et dévastatrice et qu’ellesmontrent, en revanche, leur caractère bienfaisant et fertilisant,ce qui a toujours représenté un bienfait pour les terres médi-terranéennes assoiffées (Delgado 2002 : 160; Delgado 1996:160 ; Delgado 1996 : 16, 197 et ss., 269 et ss.).

Selon la mythologie grecque ancienne,Achéloos (Akhe-lôos en grec), le dieu du fleuve par excellence, fils du titanOcéan et de Téthys, était une divinité antique de la mytholo-gie grecque, un dieu primitif de nature préolympique, anté-rieur au règne de Zeus. Il apparaissait sous trois aspects : ce-lui d’un serpent moucheté, d’un taureau et d’un homme à têtede taureau portant une barbe hirsute de laquelle coulaientconstamment des cours d’eau. Pour les Grecs antiques,Aché-loos était l’aîné des dieux des fleuves et le courant primitifd’où naissaient tous les autres courants terrestres. Il doit sonnom au fleuveAkhelôos, l’actuelAspropótamos, fleuve d’Éto-lie qui prend sa source dans les monts du Pinde et se jette dansla mer Ionienne, en formant un delta, à l’entrée du golfe de Pa-tras. Plusieurs auteurs grecs et latins écrivirent sur Achéloos.Homère dit dans l’Illiade (21, 194), qu’il fut, selon lui, le dieufleuve le plus puissant de la Grèce antique. Hésiode (Grècecentrale, VIIIe s. av. J.-C.), dans son œuvre la Théogonie re-latant l’origine du monde et des dieux, raconte que pour ob-tenir la main de Déjanire, fille d’Oenée de Calydon, roi d’Eto-lie, Héraclès, dut combattre le dieu fleuveAchéloos, qui avaitle pouvoir de se transformer en taureau et en serpent. Héra-clès le vaincu en lui arrachant une corne alors qu’il venait dese transformer en taureau. Sophocle, le poète tragique du Ve

siècle av. J.-C, y fait également référence dans son œuvre LesTarquiniennes (9-14) où Déjanire, future femme d’Héraclès,déclare : « Mon prétendant était un fleuve, Achéloos, qui ve-

nait me demander à mon père sous trois aspects : tantôtc’était un taureau, tantôt un serpent aux replis scintillants,tantôt une forme humaine mais ayant un front de taureau etdont la barbe épaisse laissait couler des flots d’eau vive»(Graves 2007 vol. 2: 257-262 ; Souli 1995 : 10 ; Athanasso-poulou 2002 : 165 ; Delgado 2002 : 168).

Les aventures d’Achéloos sont représentées sur de nom-breux vases antiques duVIe etVe siècles av. J.-C. Le musée ar-chéologique de l’Île de Rhodes conserve quatre petites têtesd’hommes en céramique pourvues de cornes et d’oreilles deboviné représentant Achéloos. Trois de ses quatre vases pro-viennent d’Anoakla (tombe 93), datant d’environ 550 av. J.-C., et un deViscia (tombe 226, 2), datant des années 550-525av. J.-C.8 Il existe également plusieurs vases ioniques à l’ef-figie du visage d’Achéloos. En Méditerranée occidentale,son visage fut un motif très populaire parmi bronziers et lesorfèvres d’Étrurie, notamment au cours des IVe et IIIe sièclesav. J.-C. À Tarquinia, en Étrurie, la « Tombe des taureaux »,datée de 540 av. J.-C., est l’une des plus anciennes de la sé-rie tarquinienne. Sur une petite fresque de la chambre princi-pale, apparaissent deux hommes unis en un coït homosexuelà côté desquels un taureau androcéphale, d’aspect humain,penche la tête en position d’attaque, dans la même positionque celle nous avons décrite sur le menhir du Pla de les Pru-neres de Mollet et qui, selon nous, correspond à un bucrane.Trois bronzes, provenant également de Tarquinia, portent depetites têtes d’Achéloos qui décoraient le centre de boucliersvotifs. Finalement, la figure de l’homme-taureau (Achéloos)arriva sur les côtes méditerranéennes de la péninsule Ibérique,trajet certainement facilité par sa présence en grande Grèce eten Étrurie. On le retrouve sur un type déterminé de pièces demonnaie d’Empuries et de Sagunt, datant du IV-III av. J.-C,et sur une sculpture ibérique d’intérêt exceptionnel, dénom-mée la « Bicha » de Balazote, àAlbacete, figurant un taureauandrocéphale couché. Cette sculpture, aujourd’hui conservéeau Musée archéologique national de Madrid, remonte ap-proximativement auxVe-IVe siècles av. J.-C. (Delgado 1996 :187-190 ; Torelli 2002: 182-185). Comme nous l’avons vu,l’image et le culte à Achéloos s’étendirent dans différentspoints du monde grec et dans certains endroits de l’Asie Mi-neure, de l’île de Rhodes, des îles des Cyclades, de l’Attique,de l’Épire, de l’Arcananie et de la Grande Grèce. Ce culte futégalement introduit dans des régions comme l’Étrurie et l’Ibé-rie grâce au flux des colonisateurs et/ou des commerçantsgrecs. Selon nous, il est cependant possible qu’un culte à undieu fleuve associé, comme celui de la mythologie grecqueancienne, à la figure du taureau ait été pratiqué avant l’intro-duction de la figure d’Achéloos en Ibérie. Ainsi, malgré le faitque pendant des millénaires le bassin méditerranéen ait étéconstitué de peuples s’efforçant de maintenir non seulementleur indépendance mais également des caractères culturels dis-tincts, il aurait existé un substrat de symboles, de croyanceset de mythes jusqu’à un certain point communs.

Concernant l’hypothétique signification des motifs de« serpent », de « joug » et de « bouclier» gravés sur le men-

72

hir du Pla de les Pruneres de Mollet, nous allons à présent ras-sembler les interprétations qui en furent proposées dans le ca-dre de l’étude de l’art mégalithique armoricain. Le « bou-clier », motif constant, est interprété comme la représentationd’une idole, l’évocation schématisée d’une divinité principale,vraisemblablement féminine, une déesse mère, symbole de fé-condité, de vie et de mort. Le « joug » ne peut être pris au senslittéral puisqu’il semblerait que la charrue tirée par des bœufsavec un joug était inconnue avant l’Âge du bronze. Nous yvoyons plutôt la réduction ou la simplification d’un bucrane,l’évocation d’une divinité taurine qui formait probablement uncouple avec la « déesse du bouclier ». Nous pouvons ainsi voirun lien entre la signification du motif gravé en forme de jouget celui que nous avons vu sur le visage en relief. Enfin, pource qui est du « serpent », nous pensons qu’il est lié au chan-gement et à la régénération. Quant à la répétition des signesde « bouclier », documentés dans l’art armoricain, nous pour-rions y voir une possible référence aux généalogies divines,comme celle du Panthéon grec formée par Déméter, la déessedes moissons, et sa fille Perséphone, déesse du monde sou-terrain et des morts, un mythe qui aurait pu être enraciné à desmythologies plus anciennes (L’Helgouac’h 1993 : 12, 19 ; LeRoux 2003 : 451-452 ; Le Roux 2008 : 382-383).

Protégés par le taureau, de l’Atlantique à laMéditerranée

Nous ne voulons conclure cette étude archéologique dumenhir du Pla de les Pruneres de Mollet sans faire de brèvesréflexions finales. Tout d’abord, nous voulons insister sur lefait que ce menhir est un monument mégalithique exception-nel et singulier et que cette première étude approfondie peutdifficilement être considérée comme close et définitive. Aucours de cette étude, nous n’avons trouvé aucun corpus d’artmégalithique européen dans son ensemble, élaboré avec uneterminologie unifiée et dûment actualisée qui nous auraitpermis de vérifier nos hypothèses de façon plus concluante.Nous pensons fortement qu’il serait très utile d’en élaborer un.

D’autre part, nous voulons souligner le fait que même sile taureau est bien représenté dans les peintures rupestres de Ca-talogne et du littoral méditerranéen de la péninsule Ibérique engénéral, la reconnaissance de sa présence dans l’art mégali-thique de ce territoire n’est que très récente. Les uniques ex-ceptions sont les gravures en forme de « joug » que l’on trouvesur certains menhirs connus. Ca n’est que récemment que la pu-blication d’une étude a considérablement modifié cette situa-tion. Il s’agit de l’étude des « stèles à cornes » sculptées sur despierres duMas de Bonet àVilafant, dans la région du Haut Em-purdan, sur lesquelles on peut voir des représentations de têtesde taureaux interprétées dans un sens symbolico-religieux.Provenant d’un contexte archéologique sûr, un site de plein air,elles furent découvertes dans des structures excavées (fosses,silos, foyers), associées à du mobilier daté de la fin du Néoli-thique (groupe deVeraza), soit entre la fin du IVe et le début duIIIe millénaire av. J.-C. (Rosillo et alii 2010 : 52 et ss.).

Pour finir, nous voulons signaler que le menhir du Pla deles Pruneres de Mollet présente, comme nous l’avons vu, deséléments aussi bien méditerranéens que de culture atlantique.D’un côté, il s’inscrit dans la tradition des menhirs et dans lapériode d’éclosion de la statuaire mégalithique qu’est le Néo-lithique récent et final. D’un autre côté, il semble relié à l’At-lantique de par ses gravures qui reproduisent des motifs trèssimilaires à ceux de l’art mégalithique armoricain. Rien nenous permet de penser que, durant la préhistoire, il y eut desbarrières fermées entre les actuels territoires de la Bretagne etde la Catalogne non plus qu’en Méditerranée. Il est possibleque des éléments matériels et immatériels aient circulés à tra-vers le bassin d’Aquitaine et la vallée de la Garonne, dans lesdeux sens, et qu’il existe des liens non seulement dans l’artmégalithique mais aussi dans certaines décorations des céra-miques bretonnes et catalanes. Il est probable que les céra-miques décorées avec des « moustaches », dont les formes res-semblent à celles des « jougs » représentés sur les monumentsmégalithiques, révèlent aussi une relation. On trouve des« moustaches » en Bretagne, sur des vases en céramiques, destyle Carn, dans le Centre-Ouest de la France sur les vases dugroupe de Chambon, tous datés du début du Néolithiquemoyen, et dans l’arc méditerranéen, entre le Roussillon et lecours inférieur de l’Èbre, sur des vases appartenant à différentsfaciès culturels occupant ce territoire, au Néolithique moyeninitial (Montboló, Molinot, Amposta – Tortosa) (Briard 1989: 41-44, 53-56, 57-60). Il faut, bien évidemment, être prudentavant d’émettre des conclusions fondées sur des ressem-blances entre des manifestations artistiques de différentes ré-gions ; comme l’écrivait un spécialiste français de l’art ru-pestre africain, J.-P. Lafitte, en 1910, «On se laisse facilemententraîner, comme cela a été fait, à chercher en Bretagne lasource des gravures rupestres de la Nouvelle-Calédonie »,mais il faut aussi éviter de nier catégoriquement la possibilitéde relations entre les différentes régions.

73

Légendes des figures

Figure 1. Le menhir du Pla de les Pruneres droit à son em-placement du Parc de Can Mulà de Mollet del Vallès, pro-tégé par la grande vitrine en verre construite tout autour.Photographie : CONTRAPUNT.

Figure 2. Le menhir du Pla de les Pruneres à son empla-cement du Parc de Can Mulà de Mollet del Vallès au coursd’une visite guidée. Photographie : CONTRAPUNT.

Figure 3. Plans du Pla de les Pruneres (Mollet delVallès), se-lon l’entreprise Estrats, Gestió del Patrimoni Cultural, S. L.

Figure 4. Carte détaillée de l’Instituto Geográfico y Catas-tral (échelle 1:50.000), selon l’édition de 1951, avec la lo-calité de Mollet. Nous pouvons y voir une vaste zone nonurbanisée, entre la ville et le fleuve Besòs, et le cours desrivières Seca et Caganell, près de la confluence où le men-hir du Pla de les Pruneres fut trouvé.

Figure 5. Vue des travaux de construction d’un parking pu-blic souterrain à Mollet del Vallès, au cours desquels a étédécouvert le menhir du Pla de les Pruneres. Photographie :Carles Aymerich et Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figure 6. Vue du menhir du Pla de les Pruneres, une fois re-tiré du lieu de sa découverte et déposé au sol à côté de l’ex-cavation des travaux où il a été découvert. Photographie :Mairie de Mollet, Département de Presse, 2009.

Figure 7. Sections longitudinales et transversales du men-hir du Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès. Dessind’Elisa Sarrià.

Figure 8. Dessin des visages en relief, à gauche, et des gra-vures, à droite, du menhir du Pla de les Pruneres de Molletdel Vallès en position dressée. Dessin d’Elisa Sarrià.

Figure 9. Détails

1. Représentation du visage en relief sur l’une desfaces duMenhir du Pla de les Pruneres, avec les yeux,le nez, les sourcils et, sur un plan inférieur, deux mo-tifs en forme de « cornes » ou « corniformes » des-cendants. Au-dessus devaient exister d’autres reliefs,mais une grande entaille bien visible sur la photogra-phie, provoquée par la machinerie des travaux qui ontpermis de découvrir le menhir, l’a affecté presqueentièrement.

2. Détail de la partie supérieure du motif « serpenti-forme » gravé sur l’extrémité supérieure du menhir.Nous pouvons y voir, comme sur les autres photo-graphies de détail du menhir, les signes de la régula-risation générale de la surface de la roche par bou-chardage.

3. Détail de la partie inférieure du motif « serpenti-forme » gravé sur l’extrémité supérieure du menhir.

4. Détail de la partie centrale du motif gravé en formede « joug ».

5. Détail de la moitié droite du motif gravé en formede « joug ». Nous observons d’autres lignes incisesque nous considérons comme non intentionnées.

6. Motif en forme de D renversé ou « écu » gravé surune position plus élevée. Comme sur les autres pho-tographies de détail du menhir, nous observons lessignes de la régularisation de la surface de la roche parbouchardage.

7. Vue depuis la droite du motif en forme de D ren-versé ou « écu » gravé sur une position plus élevée.Nous observons sur sa partie supérieure droite uncercle également gravé.

8. Motif en forme de D renversé ou « écu » gravé surune position plus basse, duquel pendent deux demi-cercles également gravés.

9. Vue des deux cercles incomplets gravés sur le côtédroit du motif en D ou « écu » inférieur.

Figure 10. Situation géographique d’exemples cités dans letexte d’art mégalithique, stèles, pétroglyphes et céramiquesdécorées :

1. Stèle de Mane-er-H’Roek (Locmariaquer, Bre-tagne)

2. Cairn de Barnenez (Plouezoc'h, Bretagne)

3. Sépulcre à couloir de Gavrinis (Morbihan, Bre-tagne)

4. Nécropole mégalithique du Petit-Chasseur (Sion,Valais, Suisse)

5. Statue-menhir de La Gayette (Collorgues, Lan-guedoc)

6. Stèle de Lauris-Puyvert (Vaucluse, Provence)

7. Pétroglyphe à bucrane du mont Bego (Massif deMercantour, Alpes-Maritimes)

8. Stèle d’Asquerosa (Grenade, Andalousie)

9. Stèle des Reguers de Seró (Artesa de Segre, No-guera, Catalogne)

10. Insculpation de Passanant (Conca de Barberà,Catalogne)

11. Menhir du Pla de les Pruneres (Mollet del Vallès,Vallès Oriental, Catalogne)

12. Pierre de Llinàs (Montmeló, Vallès Oriental, Ca-talogne)

13. Menhir de Castellruf (Santa Maria de Martorelles,Vallès Oriental, Catalogne)

14. Menhir des Palaus (Agullana, Alt Empordà, Ca-talogne)

15. Céramique d’Hacilar à bucrane peint (Kilis, Ana-tolie centrale)

16. Céramique d’Arpachiyah à bucranes peints (Mo-sul, Irak, Mésopotamie)

Figure 11. Stèle d’Asquerosa (Granada), hauteur de 60,3cm, et stèle de Lauris-Puyvert, La Lombarde n° 1 (Vaucluse,Provence), hauteur 32 cm. Selon les dessins publiés par Ma-rija Gimbutas (Gimbutas 1990 : 192 et 193)

Figure 12. Statues-menhirs languedociennes de La Gayette(Collorgues) à gauche, et duMas de l’Aveugle (Collorgues),

74

à droite. Hauteurs respectives 141,4 cm et 182,4 cm. Selonles dessins publiés par Marija Gimbutas (Gimbutas 1990 :194).

Figure 13. À gauche et au milieu, deux des orthostates dela tombe à couloir de Gavrinis (Morbihan, Bretagne). Hau-teurs respectives 167,5 cm et 145,8 cm. À droite, stèle deMane er H’Roeck (Locmariaquer, Bretagne). Hauteur 110,6cm. Selon les dessins publiés par Marija Gimbutas (Gim-butas 1990 : 224, 225, 291).

Figure 14. Proposition de reconstitution de la séquencechronologique du menhir du Pla de les Pruneres de Molletdel Vallès. De haut en bas : réalisation des gravures et desreliefs, chute du menhir, déplacement et recouvrement sé-dimentaire.

Figure 15.Vases en céramique néolithique d’Hacilar (Ana-tolie centrale) avec des représentations peintes de bucranes.Selon les dessins publiés par Marija Gimbutas (Gimbutas1990 : 75).

Figure 16. Sélection de motifs décoratifs peints représentantdes têtes d’hommes-taureaux sur des céramiques néoli-thiques d’Hacilar (Anatolie centrale). Dessins de Mellartpubliés par Cristina Delgado (Delgado 1996 : 271).

Figure 17. Motifs décoratifs peints représentant des visagesd’hommes-taureaux et des bucranes sur des céramiques néo-lithiques de style Halaf provenant d’Arpachiyah (Mésopo-tamie). En haut, dessin Zeuner, au milieu et en bas, dessinsde Clark, tous publiés par Cristina Delgado (Delgado 1996: 17, 271).

Figure 18. En haut, pétroglyphes du mont Bégo (Alpesmaritimes françaises) avec des représentations de bucranes.Dessins de Gómez Tabanera publiés par Cristina Delgado(Delgado 1996 : 278). 2eme ligne, gravure rupestre repré-sentant un couple de bœufs attachés à une charrue (Ligúria,Italie). Dessin de Pla Ballester publié per Cristina Delgado(Delgado 1996 : 75). 3eme ligne et en bas, pétroglyphes dumont Bégo (Alpes maritimes françaises) représentant deuxbœufs attachés à une charrue et à une remorque indétermi-née en forme d’échelle, accompagnés de figures anthropo-morphes. Dessins de Gómez Tabanera publiés par CristinaDelgado (Delgado 1996 : 279).

Figure 19. Protection du menhir du Pla de les Pruneres avantde procéder à son transfert de Mollet del Vallès au Centrede Restauration de Biens Meubles de Catalogne à Valldo-reix, afin d’en réaliser la restauration. Photographie : CarlesAymerich et Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figure 20. Le menhir du Pla de les Pruneres, protégé par unplastique et de la mousse de polyéthylène, au momentd’être déchargé du camion qui l’a transporté de Mollet delVallès au Centre de Restauration de Biens Meubles de Ca-talogne àValldoreix. Photographie : CarlesAymerich et Ra-mon Maroto, CRBMC, 2009.

Figure 21. Premiers travaux de nettoyage du menhir du Plade les Pruneres, avec le menhir en position horizontale, ef-fectués par des techniciens du Centre de Restauration deBiens Meubles de Catalogne à Valldoreix. Photographie :Carles Aymerich et Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figure 22. Lemenhir du Pla de les Pruneres érigé dans la cour

du Centre de Restauration de Biens Meubles de Catalogne,avec l’échafaudage qui le supportait et qui, moyennant unebâche placée au-dessus, le protégeait de la pluie. Cet écha-faudage a permis de poursuivre la restauration du menhir, enpermettant d’accéder à toutes ses parties, et il a été utilisépour élaborer le dessin dumenhir et le calque des ses gravureset reliefs au cours de l’étude ultérieure. Photographie : CarlesAymerich et Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figure 23. Démontage de l’échafaudage construit autour dumenhir du Pla de les Pruneres au Centre de Restauration deBiens Meubles de Catalogne et mise en place horizontaledu menhir à l’aide d’une grue. Photographie : Carles Ay-merich et Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figure 24. Déchargement du menhir du Pla de les Pruneresdu camion qui l’a transporté à nouveau à Mollet del Vallèsune fois restauré, cette fois-ci au Parc de Can Mulà où il aété installé de manière définitive afin d’être contemplé pu-bliquement. Nous observons la partie du menhir enterrée,protégée par un film et un géotextile, afin d’éviter l’ab-sorption de sels solubles du sous-sol. Photographie de Ra-mon Maroto, 2010.

Figure 25. Travaux d’installation du menhir du Pla de lesPruneres au Parc de Can Mulà de Mollet del Vallès. Nouspouvons voir la base du bloc en béton préparée pour sa miseen place verticale. Photographie : Carles Aymerich et Ra-mon Maroto, CRBMC, 2009.

Notes

1 Chargé par le Servei d’Arqueologia i Paleontologia de laGeneralitat de Catalunya (Service d’Archéologie et Pa-léontologie du Gouvernement catalan) de réaliser l’étude dumenhir de Mollet2 Tous les résultats de ces études et analyses n’étaient pasencore publiés lorsque nous avons rédigé notre travail,ainsi nous avons uniquement utilisé ceux qui l’étaient.3 Information donnée par le géologue Jordi Bertran, experten géologie locale et actuel président du Centre d’EstudisMolletans.4 Dans ce travail, nous parlerons toujours en chronologie ca-librée avant J.-C.5 Il est pertinent de signaler qu’à cette époque, la circulationà moyenne et grande distance de matières premières commel’obsidienne, la variscite, la jadéite, etc. acquis une grandeimportance.6 Nous remercions le géologue Jordi Bertran de nous avoirdonné des informations sur la nature de l’arkose.7 L’étymologie du toponyme Mollet qui apparait déjà dansun document de 844 est intéressante. SelonAntoni M.ª Al-cover et Francesc de B. Moll, ce nom vient du latinmolletu,terrain aqueux ou marécageux (Diccionari Català-Valencià-Balear, t. VII, Palma de Mallorca, 1988, p. 523-524).8 Nous avons pu le constater lors de notre visite au Muséearquéologique de l’île de Rhodes au cours d’un voyage enGrèce effectué en septembre 2010.

75

La restauration

Ma. Àngels JorbaCoordinatrice restauration de matériel archéologique du Centre de

Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Introduction

Il a été décidé de construire une aire de stationnementsur le site du Pla de les Pruneres de Mollet del Vallès. Lorsde la réalisation du micropilotage de délimitation des terrains,la foreuse a heurté, par deux fois, un élément dur à 10 mè-tres de profondeur. Lors du terrassement, à l’endroit signalé,est apparue une grande pierre de presque 5 mètres de long,touchée par la foreuse en deux endroits. Une pelle mécaniquel’a déplacée et a provoqué des raies transversales sur un descôtés de la pierre.

Après avoir certifié qu’il s’agissait d’un objet archéolo-gique (d’un menhir précisément), les fouilles ont commencéà l’endroit où avait eu lieu la découverte. En même temps, leCentre de Restauration des Biens Meubles de Catalogne(CRBMC) a été prévenu pour prendre en charge la conserva-tion et la restauration du menhir. Toute la logistique pourtransporter cette pièce, de 5 tonnes et 5 mètres de longueur,le plus sûrement possible a été organisée.

Conservation – restauration

Une pièce d’un tel volume doit tout d’abord être proté-gée car nous ne savons pas quel est l’état de sa structure in-terne et comment elle supportera l’élévation avec la grue.

Pour le transport, la pièce a été enveloppée d’un film enPVC, de manière à pouvoir recueillir les fragments si une cas-sure se produisait, et de mousse, pour amortir le frottement dessangles. Une palette-lit en bois, suffisamment résistante afinque la pierre puisse y reposer en position horizontale, a étéconstruite. Ceci rendait moins périlleux l’élévation avec lagrue et le transport en camion vers le CRBMC.

Le CRBMC ne pouvait accueillir une pièce aussi ex-ceptionnelle à l’intérieur mais a trouvé un endroit dans son pé-rimètre extérieur permettant d’effectuer tous les mouvementsque l’installation de la pièce pourrait exiger.

Après l’avoir déposée au Centre de Restauration, l’en-veloppe a été retirée et l’examen organoleptique a com-mencé.

La foreuse avait produit des dommages dans la zone su-périeure de la pierre (nous ne saurons jamais la dimensionexacte du menhir) et dans la zone du visage, où la possible dé-coration qu’il y avait dans la partie frontale, au-dessus desyeux et des arcades sourcilières, ne reste que sous la formed’une petite trace. Sur un côté, c’est le déplacement par traî-nage avec la pelle mécanique qui a occasionné des rainures,avec une perte de matière. À première vue il n’y avait pas delézardes ni de fissures sur la pièce et elle ne semblait donc pas

présenter d’indices de fragilité, ce qui pouvait permettre d’en-visager de la déplacer et de la mettre en position verticale.

Les trois quarts de la pierre sont travaillés. Dans la zoneinférieure non travaillée, c’est-à-dire la zone enterrée au mo-ment de l’utilisation du menhir, on ne relève que de petitesmalformations de la roche elle-même. La zone supérieure etcentrale est, par contre, travaillée. L’usure a donné une formepointue émoussée à la partie supérieure et une coupe ovale àla partie centrale. Dans la zone étroite, un visage est visible(nez, yeux et arcades sourcilières) tandis que sur la face op-posée, des décorations linéaires sont gravées. Les côtés, plusplats, ont été bouchardés ; l’un présente une usure naturelleplus forte ainsi que des rainures récentes.

Sur la surface, différentes épaisseurs de sédiment adhé-rant, composées de terre de l’endroit de la découverte ont étérepérées, ainsi que des taches noires, pouvant correspondre àdes remontés de sel dû au climat. Un petit fragment a été dé-taché afin d’effectuer une analyse.

Analyse des différents échantillons recueillislors de l’inspection du menhir

La pièce est taillée dans une seule pierre qui, pétrogra-phiquement, est décrite comme une arkose. Il s’agit d’uneroche sédimentaire formée par l’érosion de granit avecquelques éléments de transport qui sont peu ou très peu ar-rondis. Elle présente également des inclusions de phyllithe(roche métamorphique) de couleur verte.

Les sédiments adhérants à la pièce étaient formés d’uneaccumulation de terre contenant des galets, siliceux et cal-caires, de différentes dimensions.

Cette pierre semble provenir d’une zone de la chaîne Lit-torale, disparue de nos jours, entre la zone duVallès Orientalet du Maresme.

Nous y percevons une patine généralisée de couleurnoire, qui forme une croûte adhérant à la pierre, pouvant cor-respondre à du matériau organique. Elle est connue sous lenom de vernis du désert. Elle résulte de la fixation du fer etdu manganèse de l’atmosphère. Ceci veut dire qu’un côté dela pièce est resté exposé aux intempéries et que, dans cesconditions favorables, la patine noire s’est développée.

Travaux de restauration

Lors de l’étude préalable, la pièce a été séchée. Le sys-tème de nettoyage à sec, avec des spatules, des pinceaux et desaspirateurs, a donné de bons résultats. L’épaisseur variable desédiment a été éliminée, longitudinalement sur une face et surles côtés, et l’on a fait affleurer les zones des décorations enveillant à mettre au jour tous les motifs sculpturaux ou pic-turaux. Il a pu être démontré qu’il n’y avait aucune lézarde ouobstacle au déplacement du menhir et à son érection. Un testde chlorure a été réalisé et les valeurs des résultats ne rendentpas nécessaire un traitement spécifique.

Au Centre de Restauration, le menhir a repris sa position

76

verticale grâce à une puissante double grue qui l’a installé di-rectement dans le trou préparé pour l’accueillir, aménagé parune structure métallique deMecanotub fixée dans le sol de ci-ment sous les pierres de la zone où il sera situé. De la struc-ture métallique sortent quatre ancrages en diagonale qui fixentla pierre, totalement immobile. Dans ce châssis est égalementplacé un étage à mi-hauteur sur tout le pourtour, de façon à at-teindre le menhir et à y réaliser les travaux pertinents. Unebâche couvre toute la structure et évite que les phénomènesmétéorologiques touchent directement le menhir.

C’est dans cette position que le travail de restauration aété achevé. La totalité du sédiment et de la terre des fouillesa été nettoyé mécaniquement et doucement avec des pin-ceaux plats, des brosses et un bistouri. L’on a donné auxtraits du visage le plus de relief possible. Les dessins et les dé-corations sont tous apparents et les raies érodées ont été pro-tégées.

Vu l’importance et la singularité de la pièce, un recueilde dessins à l’échelle a été réalisé, ainsi qu’un scanner en 3D,pour pouvoir restituer la position verticale et en faire une co-pie plus tard.

Lors de ce travail, la grue et le grutier ont été des élé-ments essentiels. Le mouvement d’un menhir si ancien doitêtre fait avec beaucoup de précision et de sûreté. Pour réali-ser le mouvement d’érection de la pièce, le grutier disposaitde sangles dont la partie extérieure est constituée d’un tissuantidérapant et la partie intérieure contient de la mousse pouramortir le poids. Ceci rend superflu l’empaquetage. Pourplus de sécurité, une sangle fut placée dans la partie inférieure,qui restera dans le trou en cas de nouveau mouvement de lapièce.

Le premier mouvement de bascule que fit la pièce sanssupport, même si l’on sait qu’elle est solide, fut un momentde grande tension. Néanmoins, le résultat fut tout à fait satis-faisant. Le menhir fit encore trois nouveaux mouvementssans support.

Revenu à la position horizontale sur sa palette-lit, onlaissa sécher sa partie inférieure ainsi que l’auréole faite parl’affleurement de sels produit par les infiltrations d’eau dansle trou, dues à une période de fortes pluies et d’humidité. Letest de sel a été de nouveau effectué et indiqua une forteconcentration de sel provenant du sous-sol ; le traitement dedessalement fut appliqué pour le réduire.

Le processus fini, la partie inférieure du menhir, qui res-tera dans le trou de son nouvel emplacement, a été emballéedans du film et du Geotex.

Transfert à Mollet et nouvel emplacement

Le même grutier s’est chargé de transporter le menhirdans son camion-grue et de l’installer au nouvel emplacement.Une vitrine en verre avec ventilation a été fabriquée, dont leplancher est un bloc de béton percé d’un trou pour l’accueil-lir. Le fond a été recouvert de néoprène et des lames de po-lystyrène expansé ont été placées tout autour. Une fois le men-

hir érigé, du ciment a été coulé pour faciliter un changementd’emplacement le cas échéant. Une fois sec, le menhir a étéretiré du camion et les sangles qui le soutenaient d’aplomb ontété enlevées. L’une des sangles a été laissée, au cas où il y au-rait de nouveaux mouvements. Le menhir tient bien debout,sans fixation et tourné vers la porte d’entrée.

Conclusion

La restauration de cette magnifique pièce n’a pas com-porté de graves problèmes mais a été très complexe vu lesnouveaux défis à relever car des grandes machines ont été né-cessaires pour tout mouvement en raison de son volume et sonpoids.

77

an

glè

s

79

Presentation

Ramon Ten CarnéHead of the Archaeology and Palaeontology Service

URBAN GROWTH occasionally gives rise to advances in ourknowledge of the past. Planning does not always anticipateeverything and a chance find can comewhen you least expect it.

This is the case of the menhir of Pla de les Pruneres inMollet deVallès. In addition to the archaeological excavationled by PabloMartínez, the menhir was moved, cleaned and re-stored at the Catalan Centre for the Restoration of MoveableAssets (CRBMC) under the supervision of Mª Àngels Jorba.The Archaeology and Palaeontology Service commissionedJosep Bosch to conduct the archaeological study of the piece.

The menhir is currently protected in Can Mulà Park inMollet de Vallès.

This publication presents the study of the menhir and de-scribes the process of its removal from its original site, itsrestoration and subsequent relocation. Josep Bosch reflects onhis experience in this field and on the research into menhirsdone by Catalan scholars. There are no large menhirs in Cat-alonia, but we do have a series of stones that can be classifiedas such and some that are statue-menhirs.

The Pla de les Pruneres menhir has been studied incareful detail, including the type of stone and the reliefs on it,which consist of a human face with possible bull horns. Theauthor focuses in particular on this feature, which is the cen-tral aspect of his study. The stone is without question a statue-menhir, as the author describes it as a full-length human fig-ure in three dimensions, even though it has no clothingattributes.

In addition, it is difficult to link the face with the motifscarved into the menhir. One part of this study is devoted to es-tablishing the precise chronology between the middle Ne-olithic and the Chalolithic and compares the pieces found inCatalonia. The most obvious parallels, however, are to befound in the north of Portugal, the province of Granada andabove all in southern France.

The engraved motifs are very similar to those found inthe region of Armorica and Brittany in France.

The facial T of the Pla de les Pruneres menhir does notcoincide chronologically with the carvings on the menhirand hence it is unlikely that the two main decorative se-quences on the stone were done at the same time.

This menhir is linked to a river god and was intended topalliate water shortages in the Besòs river basin. This kind of‘bull-man’ might also call to mind the bucrania of Hacilar andthe Halaf style of pottery of Hassuna and the rock engravings

of Monte Bego.The entire Mediterranean is connected with the cult of

the bull and mention must be made of the relatively recentfinding of stele with bull horns carved in stone at the site ofthe Serra del Mas de Bonet in L’Alt Empordà.

The data indicates that the statue-menhir of Pla de lesPruneres presents both Mediterranean andAtlantic elements.

In addition, Àngels Jorba, the restorer at the CRBMC,describes the entire process of moving the menhir fromwhere it was found to Valldoreix so that it could be cleanedand treated. She also discusses the installation, determined bythe treatment process, and the organoleptic and analyticalstudy of the stone, which it is believed came from a quarrythat has since disappeared on the Serralada Litoral (coastalmountain range). Following this, the menhir was drawn andscanned in 3D.

We are, therefore, presented with a close study that is inpart archaeological, to elucidate the chronology of the men-hir, and in part an interpretation of the engravings and reliefsand their possible symbology and the piece’s use. It consid-ers the nature of the menhir’s relationship with theAtlantic orthe Mediterranean or possible mixed influences and deals withits treatment following the find.

Mollet delVallès Town Council has played an importantpart in this chapter of Catalan archaeology from the momentthe menhir was found and in relation to its current location inCan Mulà Park, where visitors can admire it. Mention mustalso be made of theArchaeology and Palaeontology Service,and the CRBMC.

Any find, as I commented at the start, can lead to de-tailed knowledge and expose the innards of life during ourprehistory.

El Menhir del Pla de les PruneresAnglès

Archaeological study

Josep Bosch 1

The Pla de les Pruneres menhir,a great opportunity

When we began this study on the Pla de les Pruneresmenhir in Mollet in late 2009, menhirs and megalithic art werenot subjects completely unknown to us.We had already pub-lished a study on the Pedra Serradamenhir in Parets del Val-lès in 1988 and later, in 2005, together with archaeologistMontse Tenas and geologist Jordi Bertran, we carried out astudy of the menhirs then known in the lower Vallès. At thattime, we could not publish the study, but it was published ata later date, duly revised and updated, inVolume no. 26 (Jan-uary 2011) of the magazine Notes, edited by the Centre d’Es-tudis Molletans. Studying a unique piece, such as the Molletmenhir, establishing its chronology and interpreting it, turnedout to be more complex than we could have imagined at thestart, but also much richer. Carrying this out required a sig-nificant amount of prior reading, both of recent publications,some of which even appeared during the year of the study,such as Michel Maillé’s book, «Hommes et femmes depierre», on the menhir-statues of Rouergue and UpperLanguedoc, and also of older publications which, we must ad-mit, were actually new to us, such as the book «Statues-men-hirs, des énigmes de pierre venus du fond des âges», directedby Annie Philippon and edited in Rouergue in 2002; the actsof the «2ème Colloque International sur la Statuaire Mé-galithique», which took place in Saint-Pons-de-Thomières in1997 and published the following year; and the book by Ge-offroy de Saulieu, «Art rupestre et statues-menhirs dans lesAlpes», edited in 2004. The study also brought us to take an-other look at works which we had already read some yearsago, but have now re-read with «new eyes», such as JeanAr-nal’s article dedicated to the French menhir-statues inVolumeII of the «Préhistoire Française» from 1976; the acts of theAvignon conference in 1990, dedicated to the «Representa-tions humaines du Néolithique a l’Âge du Fer», published in1993; and the book «Toros. Imatge i culte a la Mediterràniaantiga», a catalogue of the exhibition of the same name whichcould be seen at the Museu d’Història de la Ciutat deBarcelona (Barcelona City History Museum) at the end of2002 and start of 2003.

The study of the Mollet menhir has, on the other hand,been an occasion to relive and benefit from previous experi-ences and knowledge. An example of this was the trip whichwe took to Brittany in the summer of 2002, during which wevisited places such as the Cairn de Barnenez, the Penmarc’hmuseum, the Table des Marchands in Locmariaquer, theCarnac museum and alignments, theVannes museum, or someof the islands of the Gulf of Morbihan, for which we were able

to take a boat trip.We visited the regional museum of the cityof Sion, which exhibits the anthropomorphic steles of thenecropolis of the Petit Chasseur, we took a trip to Switzerlandin the summer of 2008; or, finally, the visits to theMusée desAntiquités Nationales de Saint-Germain-en-Laye, close toParis, which exhibits some of the menhir-statues and anthro-pomorphic steles from the South of France, the latter takingplace in February 2008.

The study of the Mollet menhir has also been a motiveto remind us of a seminar which took place in Caen (Nor-mandy) in 1995, dedicated to the exploitation and distributionof various raw materials in different prehistoric periods, inwhich we were invited to participate. Here, we met CharlesTanguy Le Roux, who, after we showed him a photograph ofthe Venus de Gavà, spoke to us of a Breton megalithic art, thenunknown to ourselves, which has been key in our study of theMollet menhir. Likewise, this study has reminded us of the «ONeolítico Atlántico e as Orixes do Megalitismo» congress,which took place in Santiago de Compostela in 1996, wherean old Jean L’Helgouac’h and a young Serge Cassen told us,to our surprise, that, in their opinion, the variscite of the cor-poral adornments found in Armorican megalithic tombs couldvery well have originated in the Gavà mines. In Santiago deCompostela, we also heard, as L’Helgouac’h himself argued,that they could not reject connections between the Atlanticmegalithic art and the ancient Mediterranean mythology, atheory which, as you will learn, has inspired our study.

There are a large number of menhirs inWestern Europe,both on the Atlantic side, where the region of Armorica(north-western France) stands out, as well as on the Mediter-ranean side. These can appear isolated or accompanied byother menhirs, with which they form straight or circular align-ments, known as cromlechs. There are a large number ofmenhirs in the Alps, in the south of France, in the islands ofCorsica and Sardinia, and in the Iberian Peninsula. In the pres-ent territory of Catalonia, there are over fifty which we knowof (see Cura 2002-2003: 139), in some cases referred to indocuments which date back to the Middle Ages, and oftenwith the legends and traditions associated with them (see forexample Bertran, Bosch and Tenas 2011: 142-146). Therehave, however, been few studies carried out on menhirs in Cat-alonia. As such, when Dr. Lluís Pericot published his thesisin 1925 entitled «La civilització megalítica catalana i la cul-tura pirenaica» (The megalithic Catalan civilisation and thePyrenees culture), he only dealt with the megalithic tombs andleft out any mention of the menhirs. This did not changewhen, twenty five years later, he published an extended ver-sion, entitled «Los sepulcros megalíticos catalanes y la cul-tura pirenaica» (The megalithic Catalan tombs and the Pyre-nees culture). Since then, there have been very fewarchaeologists who have been interested in the study of themenhirs in Catalonia. This has been done by archaeologistssuch as Miquel Cura, who, in 1980, published a paper inBarcelona on the anthropomorphic steles and the menhir-statues of Languedoc, and years later, studied the Montmeló

80

menhir (Cura 1979-1980; Cura 2002-2003); Josep Castany,who had the opportunity to document the existence of a stele-menhir next to a Neolithic megalithic tomb in the Costa delsGarrics del Caballol (Pinell, Solsonès) (Castany 1992); JosepTarrús, who, with his works on the Empordanesa megalithismhas also studied a number of menhirs (Tarrús 2002; Tarrús etalii 2005; Carreras et alii 2005); the author of this work,who, in 1988, published a short study on the Pedra Serradamenhir in Parets del Vallès, a town near to Mollet (Bosch1988); or Abel Fortó, Vanessa Muñoz and Pablo Martínez,who studied the small menhir statue of Ca l’Estrada deCanovelles (Fortó, Muñoz andMartínez 2005). Even with thedrop in interest in menhirs until now among archaeologists inCatalonia, the large, long stones erected upright, and mega-lithic monuments in general, are some of the prehistoric relicswhich attract the most attention nowadays. This is no doubtbecause, independent of their archaeological value, they arerespected for their huge size and defy the imagination of allthose who look at them, making us ask ourselves how andwhy human beings from a distant past handled stone blockswhich, at times, could weigh tens of tonnes. There is nodoubt that the menhir discovered in Mollet del Vallès, meas-uring almost five metres in length and more than six tonnesin weight (6,200 kg), is one of these prehistoric relics, with aspecial interest which places it in front of all of the menhirsknown to date in Catalonia.

The Pla de les Pruneres menhir in Mollet was discov-ered in April 2009, and since then, a series of actions havetaken place:

First of all, the archaeological company Estrats, Gestiódel Patrimoni Cultural S.L., commissioned by the Ajunta-ment de Mollet del Vallès (Mollet de Vallès Town Council)and on the request of the Archaeology and PalaeontologyService of the Generalitat de Catalunya, carried out an ar-chaeological intervention in the site of discovery, which wasdirected by archaeologist Pablo Martínez, and includedparticipation from geologist José Antonio Palazón.

While this was taking place, at the start of May, the men-hir was moved to theCentre de Restauració de Bens Moblesde Catalunya (Restoration centre for assets of culturalvalue in Catalonia) in Valldoreix, in order to carry out thenecessary clean up and restoration, led byÀngels Jorba, re-storer at the Centre.

During the time in which the menhir was in the Valldoreixrestoration centre, Màrius Vendrell, Pilar Giráldez andLorena Merino, from theApplied Research Group for His-torical Heritage of the Department of Crystallography andMineralogy at the University of Barcelona, through theagreement which is in place between the Department andthe Centre de Restauració de Bens Mobles de Catalunya,carried out a geological study of the menhir.

Also at Valldoreix, Elisa Sarrià, in collaboration with MartaMolet and ourselves, carried out the drawing of the menhirand the tracing of its engravings and reliefs.

Finally, while the menhir was in the Valldoreix restoration

centre, the Archaeology and Palaeontology Service of theGeneralitat de Catalunya entrusted the same company Es-trats, which had carried out the intervention in the site ofdiscovery, with the documentation of the menhir throughmeasurements taken with a 3D scanner and its post-pro-cessing, works which were developed through a collabora-tion agreement between the aforementioned company Es-trats and Solu-Mètrics 3D Laser Scan Consulting andServices, a company which specialises in measurementservices and remote 3D digitalisation..

In May 2010, one year after its move toValldoreix, the men-hir was returned to Mollet del Vallès, where, with the par-ticipation of the restorers from theValldoreix centre and thetechnical team at theMuseu Abelló de Mollet, led by PepaVentura, it has been put in public exhibition at theCanMulàpark, where it has remained ever since.

As far as we are concerned, we have completed an archae-ological study of the Pla de les Pruneresmenhir in Mollet,in which, with the help of the results of the aforemen-tioned works, we have tried to establish its chronologyand, once contextualised in its period, interpret it and learnabout its meaning and its function. This study would nothave been possible without the contributions of each andevery one of the actions mentioned.

We must also give mention to the last Conference of theCentre d’Estudis Molletans, organised by Maria Rosa Boadaand Jordi Bertran, dedicated to the menhirs of the lower Val-lès region, which took place in June 2010, in which we hadthe opportunity to participate. The various sessions during theconference, from the inaugural conference to the closinground table, including each and every one of the communi-cations presented and the visits which took place to the vari-ous monuments, provided an opportunity to reflect collec-tively on the Pla de les Pruneres menhir in Mollet and itspossible meaning. These have been a great help at the time ofreflecting and developing on the results of the study, and weare grateful for all of them. Finally, we would like to expressour gratitude to all of the people who, in one way or another,have helped us in carrying out and publishing this work. Wewould like to thank Gemma Hernández and Josep ManuelRueda who, as Head of the Archaeology and PalaeontologyService and Deputy General Manager of Cultural Heritage atthe Generalitat de Catalunya respectively, trusted in us bycommissioning us with the archaeological study of the Mol-let menhir. We would like to thank Ramon Ten, current Headof the aforementionedArchaeology and Palaeontology Serv-ice, and Joaquim Folch, territorial archaeologist at the sameService, who wanted to publish this study.We would also liketo thank Elisa Sarrià, author of the drawings of this menhir,for her kind collaboration and her valuable help, as well asMarta Molet, who collaborated in this. We would like tothank Àngels Jorba, restorer at the Centre de Restauració deBéns Mobles de Catalunya in Valldoreix, and Maria Duran,Head of the Management and Administration Department atthe same Centre, for the facilities provided at the time of studyof the menhir, and during the time that it spent there. We

81

would like to thank Màrius Vendrell, author of the petro-graphic study and of the materials covering the menhir, for al-lowing us to discuss the results which him, something which,given our modest geological knowledge, has helped us a lot.Finally, we would like to express our gratitude to MontseTenas and Jordi Bertran, with whom, since 2005, we havebeen studying together the low Vallès menhirs; their obser-vations have been highly valuable.

Discovery and localisationof a surprising find

The menhir, known as the Pla de les Pruneres menhir,was discovered in mid-April 2009, during the constructionworks of an underground public garage in the site of thesame name. This is located within the urban centre of the townof Mollet del Vallès, very close to its centre, in a site limitedby the streets Ramon Casas, la Pau, Rambla de PompeuFabra and Anselm Clavé, which until then had been pre-served by the buildings (Figure 3). The construction involvedan excavation of some 9-10 m in depth, and an area of some1,500 metres squared. The menhir appeared at 8 m from thesurface of the land when the works began, and the first per-forations made at that time affected it on one end. The UTMcoordinates of the site of discovery are X: 434640Y: 4599035,at a height of 60.7 m above sea level. Pla de les Pruneres deMollet is located in the depression of the Vallès, whichstretches in the northeast-southwest direction between twomountain ranges, the Littoral (Collserola, Corredor, Montne-gre), with heights of between 400 and 500 metres above sealevel, and the Prelitoral (Sant Llorenç de Munt, cliffs of Bertíand Gallifa, Montseny), with prevailing heights, the highestbetween 800 and 1,000 metres, which in Montseny reach1,700. Specifically, the site of discovery of the menhir is sit-uated in the right margin of the Besòs river, on flat land to theright of the course of the Seca stream, and to the left of theGallecs or Caganell stream, some 300m before the estuary ofthe first in the second which, for its part, ends in the afore-mentioned Besòs river with some 600m elapsed (Figure 4).

As previously mentioned, following the discovery of themenhir, the Ajuntament de Mollet del Vallès carried out an ar-chaeological intervention in the site of discovery, on the re-quest and with the authorisation of the Department of Cultureand Media of theGeneralitat de Catalunya. The interventionwas assigned to the company Estrats and directed by archae-ologist Pablo Martínez, who, in his papers on the land, ben-efited from the collaboration of geologist José AntonioPalazón. This intervention had a double objective: to controlthe construction works in preparation of the appearance of ar-chaeological remains, and to learn about the context of the dis-covery of the menhir. This meant documenting and studyingthe stratigraphy of the lands, gathering remains which, oncestudied or analysed, could help to establish the chronology ofits different levels, both that corresponding to the menhir andothers, and gathering samples of sediments with which it

would be possible to recreate the paleoenvironmental condi-tions of the different periods in which each of the levels wasformed, as well as its evolution2. During the intervention, ar-chaeological materials were collected which correspond todifferent prehistoric moments: a Palaeolithic type flint scraper,a fragment of Neolithic ceramic with cardinal decoration, andanother fragment of ceramic decorated with a cord with dig-ital impressions, which could be placed in the BronzeAge, inaddition to some remains of fauna. All of these materials,however, were found in secondary positions, out of contextand without being able to relate any of them directly to themenhir (Martínez and Palazón 2011: 153). They do, however,give us an idea of the antiquity of the deposits which coveredthe menhir, and indicate to us that this would have occurredin recent prehistory.According to the study carried out by ge-ologist José Antonio Palazón, which coincided with the ar-chaeological intervention, the lands where the menhir wasfound were deposits from the Holocene period, formed by flu-vial input coming from the aforementioned river and streams.In these, they recognised a number of palaeochannels of vari-able lengths and terraced materials with a large quantity ofpebbles, engravings, gravel, sands and some «soft pebbles»,which are blocks of clay which, when being dragged by thewater, adopt a rounded morphology, and that when this takesplace in sands and gravels, they are left coated with these ma-terials, in which case they are referred to as «reinforced peb-bles». Everything indicated that it was an old flood areawhich, periodically and as a result of torrential episodes, wasseen covered by the waters from the Seca river, by the Ca-ganell river, and by the Besòs river itself, with variable coursesand flows linked to episodes of rainfall. To be more specific,the menhir was found lying on a layer of sands and within an-other layer of disintegrated gravels and sands, which, bothabove and below, had different levels of loam and clay.(Martínez and Palazón 2011: 151-153). Given the environ-mental conditions described, we believe that the site of dis-covery of theMollet menhir was not the exact site where it hadoriginally stood, although it would not have been very faraway. This is firstly because its large dimensions would havemade it difficult to move, and secondly, because it does notpresent the wearing which we believe would have been pro-duced by a long displacement. It is most likely that this movewould have been intentional, therefore, as Pablo Martínez andJoséAntonio Palazón were able to see in their intervention inthe field, that all of the stones which were in the sedimentswhere the menhir was buried were very small in size, far fromthe 4.90 m long menhir weighing 6,200 kg; a block of stonewhich the waters which brought these sediments could nothave dragged. We suggest, although we cannot prove, that themenhir was originally erected in the higher site (at approxi-mately 65 m above sea level), not flood-prone and only some120 m from site of discovery, where, in 1498, the gothic tem-ple dedicated to Saint Vincent was built. The temple wouldlater be destroyed in 1936 during the Spanish CivilWar, withthe present parish church being built on its ruins.

82

Grand menhir and statue-menhir

The Pla de les Pruneresmenhir in Mollet has the formof a rectangular prism, with rounded edges and one of thetwo ends pointed. It is 4.90 m long and 70 cm by 120 cmwide (Figure 7). In the Mediterranean regions, there arefew known menhirs which are as big as, or bigger than, thisone. We can mention the menhir of the Plateau des Bondons(Lozère), which exceeds 6 m in length, and that of theCounozouls (Aude) which, at 8.90 m long, holds the recordamong the menhirs in the south of France (Costa 2008: 90-91). Similarly, if this is compared with the so-called statue-menhirs known in these same regions, the Mollet menhir isone of the tallest, if not the tallest. The largest ones are foundin the Tarn region in the south of France, which correspondto the so-called Rouergue group (subgroup of the Saint-poniennes), some of which are more than 4 m high. ThePierre Plantée de Lacaune in particular is 4.50 m high, andmany of them have been used for centuries as small bridgesover streams (Arnal 1976b: 218; Costa 2008: 100).

TheApplied Research Group for Historical Heritage atthe University of Barcelona carried out, as we have men-tioned, a petrographic study on the Pla de les Pruneresmen-hir. According to this study, it is a granite-like stone, pre-senting the components of granite. An abundant presence ofcentimetric enclaves of green phyllite, which is a metamor-phic rock with a low level of metamorphism, indicates, how-ever, its sedimentary origin, thus allowing us to determinethat it is an arkose, a rock formed by the erosion of graniteswith little or no transportation. In the case of the Mollet men-hir, given the presence of biotite particles, the distance be-tween the sites of erosion of the original granites and that ofthe formation of the arkose must have been very short. Thebiotite is very soft and it is altered relatively easily, in a waywhich, with even a relatively short transportation, its particlesof millimetric measurements would have practically disap-peared (Vendrell, Giráldez andVentolà 2011: 163).An arkoseof the dimensions of the menhir discovered in Pla de lesPruneres, currently, and there is nothing to suggest that thepast would have been any different, does not exist within themunicipality of Mollet, something which is confirmed by theabsence of this rock among the stones which form the oldbasement of the Sant Vicenç church3. As such, at the time ofplacing its origin, we must think in a source area outside ofthis municipality, from which it would have to have beentransported by man, since the large dimensions of the blockof stone makes us reject a natural move resulting from flu-vial input. According to the aforementioned MàriusVendrell,Pilar Giráldez and Lourdes Ventolà, for the source area,which, as previously mentioned, had to be near to the outcropof granite, it would be necessary to search at the foot of theLittoral or Prelittoral mountain ranges, where there are gran-ites, together with phyllites and schists, the erosion and dis-mantling of which could have given place to deposits ofarkose. For the moment, however, no possible extraction

point has been found, and the matter of the source area of thestone of the Pla de les Pruneres menhir remains open, al-though, according to the authors of the study, it could havebeen very small and have been affected by urbanistic pressure(Vendrell, Giráldez and Ventolà 2011: 163).

The Mollet menhir is not a simple block of rough stone,since it presents signs of regularisation by roughening on al-most its entire surface. This roughening must have been done,according to the marks preserved, with a hard, round-tippedobject. On the other hand, on one of the two narrower sides,it presents a motif in relief and, on the opposite and equallynarrow side, a whole series of other motif engravings orsculptings. Both these motifs, as well as the signs of regular-isation, were able to be observed in detail once the clean upand restoration of the menhir was completed.We will first ofall present the description of the reliefs and, subsequently, thatof the sculpted motifs (Figure 8).

The motifs in relief are found at approximately one me-tre from the end of the menhir. In these, we have been able torecognise what appears to be a human face, with the repre-sentation of the nose, straight line and following the longitu-dinal axis of the menhir, and the eyebrows, or supraciliarisarches, also in straight lines but transversal. The nose and eye-brows form a «T» shape. This T presents its lateral ends pro-longed downwards, with a type of earring, also in relief butin a slightly lower level, which, from their shape and position,remind us of two bull horns. The nose, eyebrows and hornsframe circular eyes also in relief. Above the line of the eye-brows, there was another motif in relief, conserved very in-completely, having been fully affected at the time of discov-ery of the menhir, which there is very little we can say about.The motifs in relief were obtained by repeatedly picking orhammering the surface of the menhir, leaving in reserve theelements which make them up (nose, eyebrows, horns, eyes,and the undetermined element above the eyebrows). Theedges are rounded and its surface also presents traces of pick-ing having taken place, perhaps earlier, and corresponds to ageneral treatment of the menhir surface.

With regards to the engraved motifs which are found onthe opposite side from the reliefs, these differ both for theelaboration technique and for their more schematic or abstractcharacter. The incisions of the engravings have the «U» section,a section which corresponds to the engravings made by an ob-ject made of stone and not metal, in which case it would haveresulted in a «V» form. The engravings should be obtained byroughing in linear form on the surface of the menhir, which hadpreviously been prepared also by roughening. The rougheningcould have been made by a direct impact, with a blunt edgedobject, harder than the rock of the menhir (a river pebble or apolished stone tool), or by indirect impact, with the help of anintermediary object, also blunt edged and harder. In this way,a series of traces was obtained, both straight lined and curvi-linear, which apparently were later seen regularised by abrasionon its internal part, while it is also possible that this regulari-sation was the result of a very heavy roughening and the abra-

83

sive effect of the detached particles of the arkose itself, of thequartz especially. With the engravings recently made and thefresh rock, its trace would have been clearly visible; the latererosion and alteration, however, have meant that today thereading of some parts is difficult and requires a careful obser-vation, with different lighting conditions and at different times,both during the day and at night. The observation of these en-gravings has allowed us to recognise the different motifs, whichwe will go on to describe in accordance with the vertical posi-tion of the menhir, with the pointed end on its upper part.

On the pointed side of the menhir comes out a sinuousand longitudinal line of the menhir itself. It forms five curves,three wider opened at the left, and two not so wide opened atthe right. In accordance with the custom generally followedbefore similar motifs, we refer to it as a «serpentiform». Be-low the «serpentiform» and transversal to the menhir, there isa second motif which can both remind us of the form of an«M», like a «yoke», as well as of «horns» of a bull, descrip-tions with which we could indifferently refer to this motif. Ata lower height than the «yoke» or «horn-shaped» motif, thereare two new motifs in the form of a «fallen capital D», or a«shield», arranged one above the other, opposite, and not en-tirely symmetrical. The upper has the straight line on the toppart and the lower at the bottom. To the right of the opposite«shields» we recognise three incomplete circles, longitudi-nally aligned to the menhir, while on the bottom part of thelower shield we can see two semicircles united at its lowerstraight line, which, again, remind us of the form of a «yoke»or «horns». Finally, on the right part of the «yoke» motif, wecan see, in certain lighting conditions, a smaller lenticularform motif. We do believe, however, that this is not an inten-tional motif, but rather a casual one, resulting from the rough-ening action on the surface of the menhir. The traces whichform this lenticular motif present signs of roughening on itsinternal part, but do not present the regularisation by abrasionpresented by the rest of the motifs.

The Pla de les Pruneresmenhir in Mollet could be con-sidered, over and above a menhir, as an example of megalithicstatuary, specifically of that which is known as a statue-men-hir. This association of two terms (statue and menhir) is dueto l’abbéHermet, the French scholar, who used it for the firsttime in publications in the years 1899-1900, to refer to the firstprehistoric human representations in stone of large dimen-sions, discovered in the Rouergue region (Philippon 2002: 24).Subsequently, and until present day, the denomination «statue-menhir» has been used by many researchers (among others,Octobon 1931; Arnal 1976 a and b; Bueno 1990; D’Anna1977; Jallot and D’Anna 1990), at times not without dis-putes in terminology (D’Anna 2002; D’Anna et alii 2004: 13-14). The consideration of the Pla de les Pruneres menhir asa statue-menhir is based on the recognition, albeit in a highlyincomplete form, of the representation of an entire human fig-ure in three dimensions. We can recognise this figure bythree facts: in the representation of the seemingly humanface, in its position on the menhir, which does not seem to be

by chance and which suggests to us that the menhir repre-sented the entire body of a person, and lastly, in the mor-phology of the menhir, which, while it cannot be categoricallystated that it evokes a human body, we can at least say that itresembles its shadow. Despite the absence of attributes ofclothing or objects of equipment, although not presenting ei-ther the upper or lower back sculpted, nor the curves markedwhich correspond to the neck and the waist, we believe thatthe three facts mentioned are sufficient to say that the Molletmenhir may be considered, from the moment in whichsculpted on the face in relief, a megalithic statue. We find itdifficult, however, to find any relationship between the en-graved motifs and the sculptural representation of a person.We do not believe that the «snake», «yoke», «shields», semi-circles and incomplete circles, are human traits, nor elementsof clothing or objects of equipment.

The chronological mark:from Middle Neolithic to Chalcolithic

Once the accurate cleaning of the menhir has takenplace, once petrographed, measured and weighed, observedthoroughly under different lighting conditions, felt, describedand drawn, as archaeologists and historians, we are interestedin dating it. Dating of menhirs in general, and of megalithicstatuary in particular, often proves difficult, since it is not pos-sible to directly date the moment in which the stones were cut.In the best of cases, we establish a relative chronology, fromthe context of implantation of the monument and of other re-mains associated to it. This would be, for example, the casefor a menhir found in a funeral structure, an associationwhich proves its antiquity. However, if the original implan-tation context is unknown, or does not provide exact details,as is often the case, then all that is left for us to do is find achronological reference within its decorative motifs, if it hasany. If it is a statue-menhir, this would be found in the way inwhich it represents anatomical parts, such as the face, arms,or legs, in the way in which it represents clothing, or in theway in which it represents determined objects of equipment.

According to the details available in relation to thechronology of the prehistoric megalithic statuary in general,we know that it is a phenomenon expanded over time, whichappeared simultaneously in different regions of Europe at theend of the Neolithic period, perhaps before in some places, inlater Middle Neolithic, which was multiplied at the time ofstarting copper metal works, which became rare or disap-peared completely at the end of the Chalcolithic and in the pe-riod which followed (the BronzeAge – start of the IronAge).With regards to the menhirs, it seems that their beginningscould have been more remote, dating back until far into theAncient Neolithic period or the start of the Mid. In the caseof the Pla de les Pruneres menhir, we can be more specificabout its chronology basing ourselves on its possible parallels,not on the monument as a whole, which is of great uniquenessand originality, but rather those of its «ornamental» elements.

84

In Catalonia in particular, there are different examplesof engravings on megalithic supports of a variety of types(rock cut tombs, menhirs, steles or isolated rocks). Some ofthese have been gathered in a recent publication by AndreuMoya, Pablo Martínez and Joan B. López, on the statue-menhirs and the anthropomorphic steles of the megalithic artof this territory (Moya, Martínez and López 2010). It must besaid, however, that it has not been proved in every case thatthey date from a period in prehistory, and that the similaritieswith the Pla de les Pruneresmenhir are practically inexistentor very partial. In the following, we present a relation ofthese examples:

Pedra de les Creus (La Roca del Vallès)

Stele of the Roca Roja or of the Sitja del Llop (Montseny)(Vilardell and Castells 1976)

Sculpted steles of Passanant (Moreu-Rey 1970; Cura 1992)

Stele of the town of Llanera (Torà) (SerraVilaró 1927: 156)

Stele found near to the Iberian town of Puig Castellar(Sant Vicenç dels Horts) (Ripoll, Barberà and Llongueras1965)

Stele-menhir of the Costa dels Garrics del Caballol II(Pinell) (Castany and Guerrero 2003: 317)

Stele-slab of megalithic tomb of the Trossos dels Perers(Pinell) (Castany and Guerrero 2003: 320)

Palausmenhir (Agullana) (Carreras, Tarrús and Gay 2005:159)

Castellruf menhir (Santa Maria de Martorelles) (Carreras,Tarrús and Gay 2005: 159; Bertran, Bosch and Tenas 2011:124-125)

Menhir of the Pedra de Llinàs (Montmeló) (Cura 2002-2003; Carreras, Tarrús and Gay 2005: 160; Bertran, Boschand Tenas 2011: 126-127)

Statue-menhir of Ca l’Estrada (Canovelles) (Fortó, Muñozand Martínez 2005: 17-22; Fortó, Martínez and Muñoz2006: 52-54)

Sculptoral site of the cist tomb of the Reguers de Seró(Artesa de Segre) (López et alii 2010)

Preixana stele (Preixana) (Maluquer de Motes 1971)

Arbolí stele (Arbolí) (Moya, Martínez and López 2010: 27-28)

Bassa del Boix stele (Llobera) (SerraVilaró 1927: 156-157)

Rock of theMare de Déu del Miracle (Riner) (SerraVilaró1927: 153)

Stele of Gangonells (Riner) (Serra Vilaró 1950: 120, I)

Creu de l’Aragallmountain (Corbera de Llobregat) (JosepMiquel Faura, personal report)

Cist tomb of the Vinya d’En Berta (Pau) (Tarrús 2002: 846)

Pedra dels Sacrificis rock (Capmany) (Tarrús 2002: 844)

Vidal «Menhir» (Capmany) (Tarrús 2002: 844)

Gorge (Espolla) (Tarrús 2002: 845).

While, as we have said, the parallels of the Pla de lesPruneresmenhir are inexistent or very partial in Catalonia, wehave, on the other hand, found similarities in steles, menhirstatues and megalithic tombs from outside of Catalonia, whichprovide us with chronological references for the differentparts which make up the «decoration» of the menhir discov-ered in Mollet.

As we have seen, on one of the sides of the menhir,there is the representation of a face in relief, with the so-called «T-block» being used to evoke the nose and the eye-brows. This, also know as a «facial T», is found in the pre-historic megalithic statuary, both in the statue-menhirs whichwe have already referred to, as well as in the anthropomor-phic steles. The latter are also monolithic and intended to beupright, but of smaller size; they are decorated only with aface, and do not form a three-dimensional representation. Inthe Iberian Peninsula, we know of three steles with the afore-mentioned «T-block». The Moncorvo stele (concelho deMoncorvo, Tras-os-Montes, Northern Portugal), which hasbeen known since 1910, has measurements of 35 cm inheight, 19 cm in width, and 7 cm in thickness. It was sculptedon granite, with the nose in relief, and the upper curved partand the eyes marked by two domes (Oliveira Jorge 1993: 36-37). The Santa Luzia stele (concelho de Freixo de Espada,Cinta, district of Bragança, north of Portugal), with meas-urements of 23.5 cm in height, 18 cm in width, and 8 cm inthickness, was also sculpted on granite, with the nose in re-lief and the upper part curved, without eyes; this is a piece ofa style very close to the previous (Oliveira Jorge 1993: 37).Although neither of these two pieces have a precise origin,Vítor and Susana Oliveira Jorge have chronologically placedthem in the Chalcolithic (Oliveira Jorge 1993: 41). A thirdpiece known in the Iberian Peninsula with the «facial T» isthat of the Asquerosa site (province of Granada). In 1932, aphotograph of this piece was published in Pere Bosch Gim-pera’s book entitled Etnologia de la Península Ibèrica, whichhighlights its similarity to Portuguese steles (Bosch 1932:109 and fig. 56). Its measurements are approximately 60 cmin height and 38 cm in width, and we do not know on whichrock it was sculpted. It presents the nose in relief, the upperpart straight, and the circular eyes also in relief, surroundedby an incision (Figure 5). MartínAlmagro Gorbea, in a workdedicated to the anthropomorphic steles of the Iberian Penin-sula, gathered the pieces from Asquerosa and fromMoncorvoand, although, as he says, they do not have a precise chrono-logical context, there is a parallelism with prehistoric piecesin the south of France (Almagro-Gorbea 1993: 125 and 130and fig. 5.1 and 2).

In the south of France, as MartínAlmagro Gorbea men-tions in his paper from 1993, there are various prehistoric an-thropomorphic steles known with the representation of theface based on the «T-block». Unlike the three pieces of theIberian Peninsula, some of these have a well known contextof origin, and have been dated in a reliable manner. These cor-respond to the Provence region, and probably one of its best

85

examples would be stele number 1 of Lauris-Puyvert (LaLombarde, Vaucluse), in the Eastern part of this region (Fig-ure 11). Its measurements are 32 cm in height, 15 cm inwidth, and 6 cm in thickness. It was sculpted on a small slabof limestone, with the nose and eyes in relief, the upper partstraight and the face surrounded by a decoration of engravedzigzag lines (D’Anna, Renault et alii 2004: 60-61). This is avery well preserved piece, one of the most famous and em-blematic Provencal steles, and was chosen for the front pageof a work of great importance: «La Préhistoire française(Volume II. Civilisations néolithiques et protohistoriques)»,edited by the CNRS (French National Centre for ScientificResearch) in 1976. The Provencal steles are linked, by theirassociation in some cases to chaséennes burials, to a finalphase of the Middle Neolithic (recent chasséen facies), witha chronology which can be placed between the years 3500 and3000 B.C.4 (D’Anna, Renault et alii 2004: 82; D’Anna 2008:410-411). In the south of France, the «T-block» characteris-tic is also used, in addition to the Provencal steles mentioned,on steles and statue-menhirs of the Languedoc regions, whichbelong to the so-called Languedocian site. These are mono-facial, and the face is often the only anatomical elementwhich appears on them, only sometimes accompanied by thearms, with the rest of the anatomical details being very rare(Figure 12). Their dimensions vary, from 50-70 cm for the ste-les, to 150-180 cm for the larger menhir statues. The use ofthe Languedocian megalithic statuary is likely to have covereda period of time between the years 3200 and 2800 B.C.(D’Anna, Renault et alii 2004: 84; D’Anna 2008: 410). Otherstyles or sites of the region, distinguished within the prehis-toric megalithic statuary in the south of France, are those ofthe Venaissin steles and the statue-menhirs of Rouergue.These two styles, however, do not present the «facial T». Thefirst, which are in the shape of a milestone and of a designmarked by the curved lines, with rounded supraciliaris arches,appear centred in the Avignon area, and their chronology isplaced between the years 2800 and 2400 B.C. (D’Anna, Re-nault et alii 2004: 82.). With regards to the statue-menhirs ofthe Rouergue group, which have been said to be the mostbeautiful in the south of France, these have engravings andsculptures on both faces and both sides, with the representa-tion of arms and legs, as well as a cloak or coat. The face isoval or U-shaped, the nose is long and ends in a point, and theeyes are featured as empty spaces or in relief. Its chronologyis placed between the last quarter of the 4th millennium B.C.and the start of the 3rd (3300/3200 – 2900 B.C.) (D’Anna, Re-nault et alii 2004: 83; D’Anna 2008: 410). We can thereforesee, with the presence of the «facial T» within the prehistoricmegalithic statuary of the south of France, specifically of theProvencal steles and the Languedocian steles and statue-men-hirs, that we are referred to a wide chronological periodwhich stretches from a recent phase of the Middle Neolithicuntil a late stage in the Final Neolithic (3500 – 2800 B.C.).

Secondly, we will focus on the parallels and possiblechronological references of the motifs engraved on the Pla

de les Pruneres menhir, on the opposite side to the face.These are motifs of schematic or abstract type, which weusually refer to in the studies of megalithic art as a «ser-pentiform», or a motif with the form of a «yoke» and«shield», the latter with incomplete circles and semicircleswhich in some way seem to be associated to them.

The «serpentiform» is a motif which we could say is«universal», with a long list of examples, and difficult to re-late to a determined artistic style, or to place in a determinedperiod. One of the most remarkable is undoubtedly that of thedolmen of Navalcán (Toledo). On the inside of this dolmen,which was excavated in 1989, two decorated orthostats ofgranite were found. Here, we will focus on that known asnumber 2, the measurements of which are 150 cm long, 62 cmwide and 38 cm deep, worked on all of the faces, and whichhas been considered as a statue-menhir. On its main face, thereis a motif with the form of a winding snake, represented in lowrelief and in a naturalistic form. These stretch from the lowerpart of the orthostat, where it has the tail, to the upper part,which represents the head of the statue and where the head ofthe snake represents, at the same time, one of its eyes. Thechronology of the dolmen of Navalcán and of its decorated or-thostats has been established towards the middle of the 4thmillennium B.C. (Balbín and Bueno 1993: 49-50). A «ser-pentiform» similar to that of Navalcán appears represented ona phallic form menhir in Caramujeira, in the south of Portu-gal, which is chronologically placed in the transition betweenthe Final Neolithic and the Chalcolithic (Balbín and Bueno1993: 54-55).

With regards to the «yoke» form motif represented onthe Mollet menhir, it has two parallels very close to thoseknown as the menhirs of the Pedra de Llinàs (Montmeló) andof Castellruf (Santa Maria de Martorelles), which we have al-ready made reference to. A third parallel, less close but stillin Catalonia, is that of the menhir of Palaus (L’Estrada, Ag-ullana, Alt Empordà) (Carreras, Tarrús and Gay 2005: 158-159). Of these three monuments, only that of Santa Maria deMartorelles provides a chronological reference, which isbased on its relation to the megalithic tomb also known asCastellruf, next to which it was found before being moved toits current location (Bertran, Bosch and Tenas 2011: 124). Itis difficult to recognise the types of tomb to which the dolmenof Castellruf corresponds. However, by the remains currentlyvisible and by the location within the diffusion territory ofCatalonia of the rock cut passage tombs, it is most likely thatit was a tomb with a rectangular chamber of slabs and a widepassage also made of slabs, of the type known as a «Catalangallery grave», or more specifically, a «small Catalan gallerygrave», a type of tomb which corresponds to the Final Ne-olithic and is dated back to the first half of the 3rd millenniumB.C. (Tarrús 1999: 110, 111, 118; 2002: 828).

With regards to the two «shield-shapes», and the in-complete circles and semicircles associated with them, we donot at the moment know of clear close parallels, neither inclose proximity nor in the site of the north-west Mediter-

86

ranean, whether it be the rest of the Iberian Peninsula, southof France, Switzerland, Italy, Corsica or Sardinia. Perhaps acertain similarity could be found between the engravings ofthe Mollet menhir and the so-called Passanant sculptings, dis-covered in the region of Conca de Barberà and brought intoknowledge in 1970 by Moreu Rey. These sculptings, whichlike many other megalithic sculptural elements do not have arecognised precise chronology (Cura 1992: 119), connectwell, according to some authors, with the thematic repertoireof Atlantic megalithic art (Bueno and Balbín 2000: 58).

Regardless of the security with which theAtlantic air ofthe Passanant sculptures could be defended, we must saythat it is in the megalithic art of the region ofArmorica or Brit-tany where we have found closer similarities with the set ofmotifs engraved on the Mollet menhir. The motifs with theform of a «snake» or a «yoke», also seen as a «corniform»,and «shield», together with the «axe blade», the «staff», the«bow» and the «arrows», the last four motifs not recognisedon the Mollet menhir, are the classic themes of Breton mega-lithic art. Its elemental signs which, sometimes treated withan exuberant Baroque style and an apparent disorder of lineswhich can perplex us, appear regularly and compose the dec-oration of many of the Armorican megalithic monuments.With the research which began in the early 19th century, inparticular in the zone of the Gulf of Morbihan, which has beencontinued to date with virtually no interruptions, the repertoireof basic motifs of Armorican megalithic art has been recog-nised. Undoubtedly, one of the most prominent and spectac-ular examples of this art is that of the tomb passage of whatis now the small island of Gavrinis in the Gulf of Morbihan,although in the past it was a peninsula. Of its 29 slabs, 23 areengraved, 21 of which engraved completely (Figure 13). Itwas discovered around 1830, and gives the symbolic impres-sion of total unity. In addition to the example of Gavrinis, inBrittany there are others in which we can find similar motifsin the engravings on the Mollet menhir, such as that of Mané-er-Hroek in Locmariaquer, also in the Morbihan zone (Figure7). Within the mound of this megalithic tomb, a small brokenstele was found, which has engraved what appears to be asummary ofArmorican megalithic art: «shield», «axe», «bac-ulum» and «yoke» (Le Roux 2008: 382). Another examplecould be that of Pierres Plates, also in Locmariaquer, wheresome slabs were engraved with figures derived from the«shield», with double «shields» and «yokes» (Le Roux 2008:378). The engravings of the tomb passage of Gavrinis dateback to the second quarter of the 4th millennium B.C., and areconsidered as a multiplied replica of motifs used in ancientAr-morican megalithic art from the middle of the 5th millenniumB.C., mainly in the Morbihan area, although there are alsoequally precocious engraved works known in the north of theBreton Finisterre. Here, on four slabs and a cornerstone of theancient-type megalithic chamber of the burial H of the pri-mary cairn of Barnenez, motifs can be distinguished in theform of a «yoke», «snake», «triangular axes» and «bow».These motifs, although limited to simple linear traces, are

comparable to the aforementioned Morbihan monuments (LeRoux 2008: 379, 383-386; Giot 1987Vol.1: 42-47 and Vol.2:plan B8H). Between the late 4th millennium B.C. and theearly 3rd, the Armorican megalithic art changed; it thenformed lateArmorican art, which existed until the end of this3rd millennium B.C.With this lateArmorican megalithic art,the old repertoire was transformed. The «yoke-shape» or«corniform» became a «growth», the «axe» and the «bacu-lum» merged together, and the «shield» became squared (LeRoux 2003: 451; Le Roux 2008: 386-388). Thus, we find theparallels of the motifs engraved on one of the sides of the Plade les Pruneres menhir in Mollet, until present, within therepertoire of ancient Armorican megalithic art. These do notdisplay the Baroque style of the engravings of some Morbi-han dolmens from Brittany, rather that they are limited to sim-ple linear traces, as we have seen in Barnenez, but these areessentially the same motifs. We can see with the Armoricanparallels of the engravings of the Pla de les Pruneresmenhirin Mollet («snake», «yoke», «shields» and incomplete circlesand semicircles associated to one of the «shields»), these re-mind us, as in the case of the «T-shaped face», of a widechronological period, which is now moved between the mid-dle of the 5th millennium B.C. and a time in last quarter of the4th millennium B.C. (4500-3250/3150 B.C.).

Here, we will not explore the possible parallels of someof the motifs represented on the Pla de les Pruneres menhirin the cave paintings. Even though there may be many, specif-ically the horns or the figures with horns and the serpen-tiforms, from our point of view, these contribute very little tothis paper. Here, we will only mention, given its proximity, thecase of the paintings of the Pedra de les Orenetes de la Rocadel Vallès, where there are divers motifs conserved, amongwhich we particularly highlight a serpentiform and whatseems to be a corniform (IPAC 1994).

If we compare the chronological references of the facein relief with the «facial T» of the Pla de les Pruneres men-hir with those obtained by the engravings on the same men-hir, we see that these do not coincide. The first, according tothese references, could have been made between the middleof the 4th millennium B.C., at the earliest, although it wasmost probably from a time early in the last quarter of the 4thmillennium, and until a time in the late first quarter of the 3rd.The engravings, also according to these references, couldhave been, on the other hand, between the middle of the 5thmillennium B.C., at the earliest, to some time in the lastquarter of the 4th millennium. It is therefore most likely thatthe engravings and reliefs of the Mollet menhir had not beenmade at the time. First of all, during the Middle Neolithic, onone of the sides of a menhir which we do not know if it hadalready been upright or if this was done then, there was therepresentation of an engraved series of motifs of an Armori-can style5. Later, during the late Middle Neolithic, or mostprobably during the Final Neolithic, on the opposite sidethere was a sculpted face, in a style well known in the West-ern Mediterranean, transforming the old menhir into one of

87

the most interesting statue-menhirs in all the regions near tothis sea. There is nothing to suggest that, when the face wassculpted, former signs were destroyed; quite the opposite infact. To do this, the face was chosen opposite the engravings,which were respected and continued to be visible. Two mo-tifs, however, bring us to limit this wide chronological frame-work mentioned. First of all, the fact that the examples ofmegalithic art which are considered to be the oldest in Cat-alonia, among which we find the stele engraved of the Ne-olithic Solsonian chamber of the Costa dels Garrics del Ca-ballol II (Pinell) and that covered with cupules of theSolsonian cist of the Trossos dels Perers (Pinell), have beenplaced at the start of the 4th millennium B.C. (Castany 2004;Tarrús 2011: 98). Secondly, the fact that the arkose, the rockwhich the Pla de les Pruneres menhir was made, is highlyerodible, and that exposed to weathering over many cen-turies, seems that it would have to have been more weatheredthan it actually is6. For these two reasons, we would estimatethat the engravings were done at a time little before or afterthe year 3500 B.C. and the reliefs made at a time little beforeor after the year 3000 B.C. (Figure 14).

Later, the menhir must have fallen, either accidentally orintentionally, and it was not returned to its upright position.It must then have been deliberately moved from its original lo-cation to the site where it was discovered in 2009, in that pe-riod a flood-prone area not very far away. It is possible thatthe black coloured patina was formed then, which, strongly at-tached and in a relatively generalised form, it has been ob-served on one of the sides of the menhir. According to thechemical analysis carried out with the study of the menhir bythe aforementionedMàriusVendrell, Pilar Giráldez and Lour-des Ventolà, this patina is of silecious nature, and has a highconcentration of manganese, which gives it its black colour,as well as of iron, and, according to the authors mentioned,could have a biological origin and be due to some waterswhich, in certain conditions, could have determined the ironand the manganese present in it (Vendrell, Giráldez andVen-tolà 2011: 165). With time, the menhir was covered by riversediments which, progressively, reached approximately 8 min thickness registered at the time of its discovery. We do notknow when exactly all of this happened, but basing ourselveson the same erodible nature as the arkose, we would estimatethe falling of the menhir, its move, and the start of its cover-ing to have taken place around or slightly after the year 2500B.C. In any case, at the end of the 3rd millennium B.C., themenhir had already started to be covered with sediments, asshown by the radiocarbon dating obtained by a level situatedabove the level where the statue-menhir was found, which hasprovided a date of 2290-1960 cal. BP (Moya, Martínez andLópez 2010: 35). Such a fact could, in a certain way, be com-pared with what happened to some sculpted steles found in thetomb cist of the Reguers de Seró (Artesa de Segre), a mega-lithic tomb built in the mid first half of the 3rd millenniumB.C. reusing some decorated anthropomorphic steles whichcorresponded to a previous monumental site (López et alii

2010: 117). What happened with the Artesa de Segre stelesand the Mollet menhir could be related to possible «icono-clastic» episodes, and can show a break with symbols in useuntil then. It could be suggested that this break was provokedby the diffusion of the phenomenon of the Bell Beaker pot-tery vase, established during the middle centuries of the 3rdmillennium B.C. (Martín 1992: 394-396; Maya 1992: 532-533; Mestres and Martín 1996: 797 and 801). It is acceptedthat this phenomenon implied a global reorganisation of thesettlement on a European scale, in which it is not possible torule out displacements of the town. With this reorganisation,cave paintings have been related which have been observed inthe same period in other regions of Europe. This is the casein the necropolis of the Petit Chasseur (Sion, Switzerland),where it has been observed that a violation took place of an-cient tombs and an appropriation of the old steles, as well asof the underlying ideology towards them (Gallay 1990: 341;Gallay in the preface of Saulieu 2004: 8 and 9). This wouldalso have been the case in Tanzgasse (Trentin-Haut-Adige,Italy), where a fragment of menhir-statue was reused to con-struct a megalithic monument which has provided Bell Beakerceramic (Saulieu 2004: 41). It is possible that actions like thiswould have been understood in the context of an appropria-tion of the social, religious and political power, for part of anew «Bell Beaker» elite.

Worshiping a river deity

While establishing the chronology of menhirs andstatue-menhirs is not easy, it is even more difficult to under-stand their meaning and interpret them.At a given moment inrecent pre-history, at the end of the Neolithic or possibly ear-lier, during the Middle Neolithic, in the landscapes of manyMediterranean regions, there is a multiplying of first the men-hirs and, subsequently, the megalithic statuary. Why did thishappen? What was the significance of these monuments,which in some cases were erected next to burials, but in oth-ers seemed to be linked exclusively to the world of the living?Different explanations have been put forward for this: evo-cation of ancestors or deities, statues which represent power-ful people, with a rank or status superior to others, marks ordeliminations of the territory, signage of strategic points nextto routes or fords where it is possible to cross rivers, indica-tion of sources or sites with water, intimidating elementsaimed at enforcing some standards of conduct and respect anestablished order, in a more symbolic sense, sites of transitionbetween nature and culture, or between wild and domestic. Inthe case of the Pla de les Pruneresmenhir in Mollet, however,the interpretation which we will propose will be primarily re-ligious, linked to the representation of a deity and its worship.According to this interpretation, the Mollet menhir was, atleast from the moment when the face in relief was representedon it, the representation of a deity linked to the river water andto the rain which is its origin. The argument of our interpre-tation is based, on one hand, on the geographical context in

88

which the menhir was found, and on the other hand, in howwe understand the meaning of the face in relief represented onone of its sides, and possibly that of the «yoke-form» engravedon the opposite side.

The site on which the Mollet menhir was discovered andalso its original location, which must not have been very far,are found very near to the course of the Besòs river and to itstributaries, the streams of Seca and Caganell or Gallecs,within its flood-prone area. This is a geographical context witha strong relationship with water7. Another megalithic monu-ment in the zone, the Pedra de Llinàsmenhir (Montmeló), towhich we made reference when dealing with the «yoke-shaped» engravings, is also closely related to water, since itslocation coincided exactly with the confluence of the riversMogent and Congost, to form the Besòs river (Bertran, Boschand Tenas 2011: 126). All throughout history, and no doubtpre-history as well, the water from the rivers and rain has beenboth desired and feared at the same time by the inhabitants oftheVallès depression.Water has been a rich source which hasfertilised the lands, but it has also brought great dangers. TheBesòs is a river in the Catalan Mediterranean System, whichgathers the waters from many of the Vallès regions, though awide range of tributaries, including the rivers Mogent, Con-gost and Tenes, the Caldes stream and the Ripoll river, amongother streams. Traditionally, the Besòs river and its tributar-ies have brought little water, with their flows having gener-ally been low. In contrast, they have episodically producedfloods which have destroyed crops, houses, and on occa-sions, even lives. This has been a chronic danger which hasthreatened the societies which lived there historically, and log-ically also prehistorically, the banks of the Besòs river and ofits tributaries, a danger which these societies must have feltthe need to conjure from one form to another.

The proposed interpretation is based, on the other hand,on the reading of the face represented in relief on one of thesides of the menhir as a figure which, from our point of view,could be a face with two bull spears low down and in rammingposition, the natural weapons of this animal with which at-tacked against any disturbance. If in the curvilinear reliefspresent on both sides of the eyes we recognise the spears ofa bull, the badly damaged relief which is observed above theeyebrows could correspond to its ears, albeit this is only an as-sumption. Accepting, as we have said, that from the momentin which the face in relief was made, the menhir became ananthropomorphic figure, the presence of the bull horns con-vert it into a hybrid figure, part human and part animal. A sortof «man-bull», which was one of the hybrids devised in theancient world, it seems, before the anthropomorphic godsgained importance (Delgado 1996: 185). The corniform mo-tif of the reliefs on the Mollet menhir are similar to some ofthe pictorial representations of bucrania on ceramics of the re-cent Neolithic ofHacilar (Anatolia), which date from the 6thmillennium B.C. (Delgado 1996: 271, fig. 165) (Figures 15and 16), also remind us of the painted representations of ce-ramics of the style of Halaf de Hasuna and Arpachiyah

(Mesopotamia), dated from the millennium after (Delgado1996: 17, fig. 1) (Figure 17). Lastly, it reminds us of the corni-forms with appendices which are typical of the cave engrav-ings in the Fontalba sector, in the Bego mountain, in the ex-treme south-west of the Alpine Arc, where these can be seenindependently and freely, or in parallels and joined generallyto what appears to be a plow (Saulieu 2004: 110) (Figure 18).

In the symbolic and mythological background of the cul-tures of the shores of the Mediterranean, and also of the Mid-dle East, during antiquity and previously in prehistory, the bull(Bos Taurus) and its wild ancestor the Holocene aurochs (BosPrimigenius), now extinct, were selected as a religious figurelinked to the river waters and to the rain which feed them. Thereason behind this selection must have been that, from the startof the Holocene, the aurochs had been the strongest andbravest animal of Mediterranean lands. The males could reachsome two metres in height up to the cross and weigh morethan a thousand kilograms. Its head was narrow and long, andits horns, of some twenty centimetres in diameter at the base,long and robust. The large horns were supported by a similarlyrobust neck, without a chin. Herodotus even contemplated au-rochs in Libya in the 5th century B.C., however in Moroccoit seems that they no longer existed at the time of the arrivalof the Romans. Julius Caesar, on the other hand, got to knowthese animals in the German forests of Hercynia (Black For-est), of a size, according to what was written, little smallerthan an elephant. In fact, the name aurochs, from the Latinurus, is a Latinisation of the Celtic auerochs (auer – wild,ochs – cow), is also attributed to Caesar (The Gallic Wars, 6,28). The vitality, vigour, sexual power and virility of the bullare legends, and for this reason, converted into a masculineprinciple. It must have been associated with the fertilisingpower of the water of the rivers and rain, fertiliser of the landand stimulant of nature. With regards to the bull, however,there are also the legends of the unpredictability of its suddenattacks, the unexpected attack and the latent violence, some-thing by which it must also have been associated with the dev-astating ferocity of the uncontrolled superficial waters over thecourse of the torrents and floods. On the other hand, the as-sociation of the aurochs and of the bull with the river waterscould have been seen reinforced by the custom of living indeltas and marches, by its glossy black coat which reminds ofthe surface of the calm waters, by its eyes which are tiny andinjected with blood which evoke a sky which is overcast andabout to burst and, finally, by the roaring and rumbling of theearth as it passes, which evokes the preparation of a storm.With the worship of a deity in the form of a bull identified withthe river waters, the towns of prehistory and antiquity, theyshould hope to achieve that these waters appease its unpre-dictable anger, fear, and devastation, and show, on the otherhand, the benefit of its fertilising nature, which has alwaysbeen a blessing to the thirsty Mediterranean lands (Delgado2002: 160; Delgado 1996: 16, 197 and ss., 269 and ss.).

According to Ancient Greek mythology, Achelous wasthe river god par excellence (Akhelôos in Greek); the river

89

god, son of the Titan Ocean and of the Nereid Thetis, an an-cient deity in Greek mythology, a primordial pre-Olympicgod, prior to the establishment of the reign of Zeus, who ap-pears in three forms: as a spotted snake, as a bull and as a manwith the head of a bull, with a shaggy beard from which cur-rents of water constantly flowed. For the Ancient Greeks,Achelous was the eldest of the river gods and the primordialcurrent from which all the other currents of the land flowed.He took his name from the Akhelôos river, what is presentlythe Achelous, the Etolia river which originates in the Pindosmountain and ends forming a delta at the Ionian Sea, at the en-trance to the Gulf of Patras. VariousAncient Greek and Latinauthors wrote on the god Achelous. This was done by Homerin the Iliad (21, 194), according to whom he was the mostpowerful Greek river god. This was also referred to by Hes-iod (Boeotia, 8th century B.C.), author of the Theogony, awork which explains the origin of the world and the gods,where he tells us that Heracles, in order to obtain the hand ofDeyanira, daughter of the king ofAetolia Oeneus of Caledon,had to fight with the river god Achelous, who had the powerto adopt the forms of a bull and of a snake, and who defeatedwith one of the horns when he had transformed into a bull.This was also done by Sophocles, the tragic Athenian poetfrom the 5th century B.C., who, in his work The Tarquinius(9-14) says to Deianira, future wife of Heracles: «My suitorwas a river, Acheloüs, who, in three forms, sought me of myfather, then came manifested sometimes as a bull, other timesas an iridescent and wavy snake, and others in the form ofman with the head of a cattle, his dark beard flowed streamsof spring water» (Graves 2007 Vol. 2: 257-262; Souli 1995:10; Athanasopoulou 2002: 165; Delgado 2002: 168).

The adventures of Achelous are represented on a num-ber of ancient vases from the 6th and 5th centuries B.C. Thearchaeology museum of the island of Rhodes has on showfour small man heads with horns and ears of a cattle made ofceramic, which represent Achelous; three of which originatein the site of Anoakla (Volume 93), dating towards the year550 B.C. and one in the Viscia (Volume 226, 2), dating to-wards the years 550-525 B.C.8. There are also various knownIonan vases with the effigy of the face of Achelous. In theWestern Mediterranean, his face was a highly popular motifamong the artisans of bronze and the goldsmiths of Etruria,especially in the 4th and 3rd centuries B.C. In Tarquinia(Etruria), at what was known as the «Grave of the bulls»,which dates towards the year 540 B.C. and is one of the old-est of the Tarquinia series, in a cool, smaller part of the mainchamber, two human figures appear united in homosexualcoitus. At its side is a human-headed bull of human aspectwith the head low in goring position, the same position inwhich we find on the Pla de les Pruneres menhir in Molletwhat, from our point of view, is a bucranium. Tarquinia is alsothe origin of three pieces of bronze with small heads of Ach-elous, which decorated the centres of the votive shields. Fi-nally, the figure of the man-bull (Achelous) arrived at theMediterranean coasts of the Iberian Peninsula, something

which is undoubtedly made easier by its presence in MagnaGraecia and in Etruria. It is found as a type of particular coinof Empúries and Sagunt, dated back to the 4th-3rd B.C., andan Iberian sculpture of exceptional interest, known as the«Bicha» of Balazote (Albacete), a human-headed bull lyingdown, dating from between the 5th and 4th centuries B.C. pre-served today in the NationalArchaeologyMuseum of Madrid(Delgado 1996: 187-190; Torelli 2002: 182-185). The imageand the worship to Achelous stretched out, as we have seen,to different points of the Greek orb. It can be seen in some lo-cations in Asia Minor, in the island of Rhodes, in the Cycladesislands, in Attica, Epirus, Acarnania and Magna Graecia. Itwas also spread beyond this orb, in regions such as Etruria andIberia, where its introduction was due to the influx of Greeksettlers and/or traders. From our point of view, however, it ispossible that, prior to the introduction of the figure of Ache-lous in Iberia, the worshiping of a god-river may have beenin practice, such as in Ancient Greek mythology, associatedto the figure of the bull. In this way, in the land of the Mediter-ranean Sea, where although over millennia a mosaic of dif-ferent towns had been built, forced to maintain not only its in-dependence, but also its distinctive cultural traits, there wouldhave existed a stratum of symbols, of beliefs and of myths toa certain common point.

With regards to the possible meaning of the motifs en-graved on the Pla de les Pruneres menhir in Mollet, the«snake», the «yoke» and the «shield», we gather here the pro-posals carried out in relation to these within the framework ofthe study of Armorican megalithic art. The «shield», a con-stant motif, is interpreted as a representation of an idol, aschematic evocation of a principal deity, probably feminine,the mother goddess, woman of fertility, life, and death. The«yoke» is not interpreted in a literal sense, since the plowpulled by the cattle with yoke does not appear to be docu-mented before the Bronze Age. Rather that we see the re-duction or simplification of a bucranium, evocation of a bulldeity, a probable masculine parallel of a «goddess of theshield».We can therefore see a connection between the mean-ing of the motif engraved with the form of a yoke and thatwhich we have seen in the case of the face in relief. Finally,with regards to the «snake», according to its interpretation, itis related to the change and the regeneration.When on the rep-etition of symbols in «shield» form, documented in Armori-can art, it is seen as a possible reference to divine genealogies,such as that within the Ancient Greek pantheon form Deme-ter, the goddess of the harvest, and her daughter Persephone,goddess of the underworld and the dead, a myth which hasbeen considered that it could be rooted in the most ancientmythologies (L’Helgouac’h 1993: 12, 19; Le Roux 2003:451-452; Le Roux 2008: 382-383).

90

Protected by the bull,from the Atlantic to the Mediterranean

Before concluding our paper dedicated to the archaeo-logical study of the Pla de les Pruneresmenhir in Mollet, wewould like to briefly mention a few points. First of all, wewould like to stress the fact that this menhir is an exceptionaland singular megalithic monument, before that this first in-depth study is difficult to be considered as definitive andclosed.At the time when it was carried out, we missed the ex-istence of a corpus of complete European megalithic art,elaborated with a unified and properly updated terminology,with which the verification of the proposed hypotheses wouldsurely have been more conclusive: corpus which, from ourpoint of view, should be elaborated on.

Secondly, we would like to highlight that, while thebull is well represented in cave paintings in Catalonia and inthe Mediterranean littoral of the Iberian Peninsula as a whole,until a short time ago, it had not been practically recognisedin the megalithic art of this territory, with the one exceptionof the engravings in the form of a «yoke» of some of theknown menhirs. Just recently, a study has been publishedwhich has changed this situation considerably. This is thestudy of the so-called «steles with horns» sculpted on thestone of the Serra del Mas de Bonet (Vilafant, Alt Empordà),in which bull heads have been seen represented, and whichhave been interpreted in a religious-symbolic sense. Thesecome from a certain archaeological context, an open air site,in which they were found in structures excavated in the land(pits, silos, homes), accompanied by materials which havebeen dated back to the Final Neolithic (Veraza), between theend of the 4th millennium B.C. and the start of the 3rd(Rosillo et alii 2010: 52 and ss.).

Finally, we would like to point out that the Pla de lesPruneres menhir in Mollet presents, as we have seen, bothMediterranean and Atlantic elements. On one hand, it is partof the tradition of the menhirs and in the emergence of themegalithic statuary during the advanced Neolithic and at theend of this period. On the other hand, it appears to be linkedwith theAtlantic through its engravings, which reproduce sim-ilar motifs to those of the Armorican megalithic art. Nothingleads us to believe that during prehistory there were closedbarriers between the current territories of Brittany and ofCatalonia, nor where there any in the Mediterranean. It islikely that, through the catchments of Aquitaine and of theGaronne valley, both material and immaterial elements wereto have circulated in both directions, and it is possible, on theother hand, to find a connection between Brittany and Cat-alonia, not only in megalithic art, but also in determined ce-ramic decorations. It is possible that the decorated ceramicswith the so-called «moustaches», which by their form are sim-ilar to the «yokes» which appeared on megalithic monu-ments, also point to this connection. «Moustaches» are foundin Brittany, on Carn style ceramic vases, corresponding to thestart of the Middle Neolithic, are found in the mid-west of

France, on vases of the Chambon group, also at the start of theMiddle Neolithic, and are found in the Mediterranean Arc be-tween the Rosselló and the lower course of the Ebre, on vasescorresponding to the various cultural facies again of the ini-tial Middle Neolithic spread throughout this territory (Mont-boló, Molinot, Amposta – Tortosa) (Briard 1989: 41-44, 53-56, 57-60). It is clearly essential to take care when drawingconclusions from the similarities between artistic expressionsof different regions; as J.-P. Lafitte, a French scholar ofAfrican cave paintings, said in 1910, «You don’t have tosearch in Brittany for the source of the rock engravings ofNew Caledonia». However, it is equally important to avoid theextreme opposite position of denying any possibility of rela-tionships between different regions.

91

Figure captions

Figure 1. The Pla de les Pruneres menhir upright in its lo-cation in CanMulà Park in Mollet delVallès, seen from thecorner with the face in relief. Photograph: CarlesAymerichand Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figure 2. The Pla de les Pruneres menhir upright in its lo-cation in Can Mulà Park in Mollet del Vallès, protected bythe large glass showcase erected around it. Photograph:CONTRAPUNT.

Figure 3. Location maps of Pla de les Pruneres (Mollet delVallès), according to Estrats Gestió del Patrimoni Cul-tural, S. L.

Figure 4. Detail of a map from the Instituto Geográfico yCatastral (scale 1:50.000), according to its 1951 edition,with the location of Mollet. This shows an extense areawhich has not yet been urbanised between this town and theBesòs river, and we can see the route of the Seca and Ca-ganell streams, close to the confluence of which the Pla deles Pruneres menhir was discovered.

Figure 5.View of the building works on an underground carpark in Mollet del Vallès during which the Pla de lesPruneres menhir was discovered. Photograph: CarlesAymerich and Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figure 6. View of the Pla de les Pruneres menhir after be-ing removed from the building site where it was found andlaid out on the ground beside the excavation. Photograph:Mollet Council, Press Department, 2009.

Figure 7. Longitudinal and transversal sections of the Plade les Pruneres menhir in Mollet del Vallès. Drawing byElisa Sarrià.

Figure 8. Upright view of the sides with reliefs, left, andwith engravings, right, of the Pla de les Pruneresmenhir inMollet del Vallès. Drawing by Elisa Sarrià.

Figure 9. Details

1. Representation of the face in relief on one of thesides of the Pla de les Pruneres menhir, with the eyes,the nose, the eyebrows and, on a lower level, two mo-tifs in the form of descending “horns” or “cornutes”.Above there must have been other reliefs, but thedamage caused by the machinery of the works whichdiscovered the menhir, which can be clearly seen inthe photographs, has effaced them almost entirely.

2. Detail of the upper part of the “serpentine” motifengraved on the upper end of the menhir. As in theother detailed photographs of the menhir, we can seethe signs of the general evening of the surface of therock by chipping.

3. Detail of the lower part of the “serpentine” motifengraved on the upper end of the menhir.

4. Detail of the central part of the motif engraved inthe shape of a “yoke”.

5. Detail of the right half of the motif engraved in theshape of a “yoke”. We can observe other incised lineswhich we believe to be unintentional.

6. Motif in the shape of a fallen D or “coat of arms”engraved in a higher position. As in the other de-tailed photographs of the menhir we can see the signsof the general evening of the surface of the rock bychipping.

7. View from the right of the motif in the shape of afallen D or “coat of arms” engraved in a higher posi-tion. In the upper right part we can see a circle, alsoengraved.

8. Motif in the shape of a fallen D or “coat of arms”engraved in a lower position, with two hanging semi-circles, also engraved.

9. View of the two incomplete circles engraved on theright side of the lower motif in the shape of a D or“coat of arms”.

Figure 10. Geographical location of examples mentioned inthe text on Megalithic art, steles, petroglyphs and decoratedpottery:

1. Mane-er-H’Roek stele (Locmariaquer, Brittany)

2. De Barnenez cairn (Plouezoc'h, Brittany)

3. Sepulchre from the Gavrinis passage (Morbihan,Brittany)

4. Petit-Chasseur Megalithic burial ground (Sion,Valais, Switzerland)

5. La Gayette menhir-statue (Collorgues, Languedoc)

6. Lauris-Puyvert stele (Vaucluse, Provence)

7. Petroglyph with ox-head fromMont Bego (Massisde Mercantour, Alpes-Maritimes)

8. Asquerosa stele (Granada, Andalusia)

9. Reguers de Seró stele (Artesa de Segre, Noguera,Catalonia)

10. Passanant engraving (Conca de Barberà, Catalo-nia)

11. Pla de les Pruneres menhir (Mollet delVallès,Val-lès Oriental, Catalonia)

12. Llinàs stone (Montmeló, Vallès Oriental, Catalo-nia)

13. Castellruf menhir (Santa Maria de Martorelles,Vallès Oriental, Catalonia)

14. Els Palaus menhir (Agullana, Alt Empordà, Cat-alonia)

15. Hacilar pottery with painted ox-head (Kilis, Cen-tral Anatolia)

16.Arpachiyah pottery with painted ox-heads (Mosul,Iraq, Mesopotamia)

Figure 11. Stele of Asquerosa (Granada), height 60.3 cm.and stele of Lauris-Puyvert, La Lombarde no. 1 (Vaucluse,Provence), height 32 cm.According to drawings publishedby Marija Gimbutas (Gimbutas 1990: 192 and 193).

Figure 12. Languedocian statue-menhirs of La Gayette(Collorgues), left, and of Mas de l’Aveugle (Collorgues),right. Height 141.4 cm and 182.4 cm respectively. Ac-cording to drawings published byMarija Gimbutas (Gimbu-tas 1990: 194).

92

Figure 13. Left: two of the orthostats of the rock cut tombpassage in Gavrinis (Morbihan, Brittany). Height 167.5cm and 145.8 cm respectively. Right: stele of Mane erH’Roeck (Locmariaquer, Brittany). Height 110.6 cm. Ac-cording to drawings published byMarija Gimbutas (Gimbu-tas 1990: 224, 225, 291).

Figure 14. Proposed reconstruction of the chronological se-quence of the Pla de les Pruneresmenhir inMollet del Val-lès. From top to bottom: the making of the engravings, themaking of the reliefs, the fall of the menhir, its move, andits covering with sediments.

Figure 15. Neolithic ceramic vases from Hacilar (CentralAnatolia) with painted representations of bucrania. Ac-cording to drawing published byMarija Gimbutas (Gimbu-tas 1990: 75).

Figure 16. Selection of decorative painted motifs which rep-resent tauromorphic heads on Neolithic ceramics of Hacilar(Central Anatolia). Drawing by Mellart published byCristina Delgado (Delgado 1996: 271).

Figure 17. Decorative painted motifs which represent bu-cranium and tauromorphic figures on Halaf style Neolithicceramics, originating in Tell Arpachiyah (Mesopotamia).Top drawing by Zeuner, middle and bottom drawings byClark, all of which published by Cristina Delgado (Delgado1996: 17, 271).

Figure 18. Top: petroglyphs of the Begomountain (FrenchAlpes-Maritimes) with representations of bucrania. Draw-ings by Gómez Tabanera published by Cristina Delgado(Delgado 1996: 278). 2nd row: rock engraving with repre-sentation of a pair of cows tied to a plow (Liguria, Italy).Drawing of Pla Ballester published by Cristina Delgado(Delgado 1996: 75). 3rd row and bottom: petroglyphs of theBego mountain (French Maritime Alpes) with representa-tion of parallels of cows tied to plows and to an undeter-mined trailer in the form of a ladder, accompanied by an-thropomorphic figures. Drawings by Gómez Tabanera,published by Cristina Delgado (Delgado 1996: 279).

Figure 19. Protection of the Pla de les Pruneres before be-ing moved from Mollet del Vallès to the Catalan Restora-tion Centre in Valldoreix in order to carry out the restora-tion. Photograph: Carles Aymerich and Ramon Maroto,CRBMC, 2009.

Figure 20. The Pla de les Pruneres menhir, protected withplastic and polyethylene foam while being unloaded fromthe lorry that took it from Mollet del Vallès to the CatalanProperty Restoration Centre in Valldoreix. Photograph:Carles Aymerich and Ramon Maroto, CRBMC, 2009.

Figure 21. First cleaning works on the Pla de les Pruneresmenhir with the el menhir in a horizontal position, done bytechnicians from the Catalan Restoration Centre in Vall-doreix. Photograph: Carles Aymerich and Ramon Maroto,CRBMC, 2009.

Figure 22. The Pla de les Pruneres menhir upright in thecourtyard of the Catalan Restoration Centre, with the scaf-folding that supported it and protected it from the rain bymeans of a canvas sheet draped over it. The scaffolding pro-vided access to all parts of the menhir for restoration and

was used to do the drawing of the menhir and the tracing ofthe engravings and reliefs during the subsequent study.Photograph: Carles Aymerich and Ramon Maroto,CRBMC, 2009.

Figure 23. Dismantling the scaffolding erected around thePla de les Pruneres menhir at the Catalan Restoration Cen-tre and placing it in a horizontal position with the help of acrane. Photograph: Carles Aymerich and Ramon Maroto,CRBMC, 2009.

Figure 24. Unloading the Pla de les Pruneres menhir fromthe lorry that took it back to Mollet del Vallès after restora-tion, on this occasion Can Mulà Park where it was to be in-stalled and put on show to the public. We can see the partthat had to be buried protected with film and geotextile toavoid the absorption of soluble salts from the subsoil. Pho-tograph by Ramon Maroto, 2010.

Figure 25. Work on the installation of the Pla de lesPruneres menhir in Can Mulà Park in Mollet delVallès.Wecan see the base of the block of concrete prepared to placeit in a vertical position. Photograph: Carles Aymerich andRamon Maroto, CRBMC, 2009.

Notes

1 Directed by the Archaeology and Palaeontology Serviceof the Generalitat de Catalunya (Catalan government) forthe study of the Mollet menhir2 Not all of the results of these studies and analyses havebeen published at the time of writing this paper, and we willtherefore only use those which have.3 Information provided by geologist Jordi Bertran, who ishighly knowledgeable in local geology and current Presi-dent of the Centre d’Estudis Molletans.4 In this paper, all chronologies are expressed in years B.C.5 We feel it is important to point out that, in this period, midand long distance circulation of raw materials, such as ob-sidian, variscite, jadeite, etc. was of great importance.6 We would like to thank geologist Jordi Bertran for the in-formation provided on the nature of the arkose.7 In this sense, the etymology of the Mollet toponym is in-teresting, which already appears in a document from theyear 844 and which, according to Antoni M.ª Alcover andFrancesc de B. Moll, comes from the Latin molletu, mean-ing swamp or wetland (Diccionari Català-Valencià-Balear,vol. VII, Palma de Mallorca, 1988, p.523-524).8 We were able to see this in the visit to the ArchaeologyMuseum of the island of Rhodes during a trip to Greece inSeptember 2010.

93

The restoration

Ma. Àngels JorbaCoordinator, restoration of archaeological materialCentre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya

Introduction

On the site known as Pla de les Pruneres, in Mollet delVallès, it was decided to build a car park.While sinking pilesto form the perimeter of the facility, the piling machine strucksomething hard 10 metres below the surface on two consec-utive occasions. When the earth was removed, at the pointconcerned there appeared a large stone, almost 5 metres long,which had been touched by the piling machine at two points.An excavator then removed it, causing two transversal abra-sions on one side of the stone.

Having determined that the item was an archaeologicalartifact (specifically, a menhir), excavation was carried out atthe point where it had been found.At the same time, the Cen-tre de Restauració de BénsMobles de Catalunya (Catalan cen-tre for the restoration of moveable assets – CRBMC) was in-formed in order for it to take charge of the conservation andrestoration of the menhir, and the logistics were set in handto safely transport the item, which weighs five tonnes and isfive metres long.

Conservation-restoration

An item of this volume must be made secure before be-ing moved, since one cannot tell how the internal structure hasbeen affected and how it will stand up to being lifted by thecrane.

For transportation, the menhir was wrapped in PVCfilm (so that in the event of any breakage, the fragmentswould be retained) and foam so as to withstand the rubbingof the lifting slings. A wooden pallet/cradle was constructed,strong enough to support the stone in a horizontal position andto make it safer to raise the stone with the crane and transportit on a truck to the CRBMC.

There is not enough space at the CRBMC to accommo-date such an exceptional item, but a location was found in theexterior, within the perimeter of the premises, where there wasspace to perform any manoeuvre that the item might require.

Once the piece had been deposited at the RestorationCentre, all the packing was removed and the organoleptic ex-amination began.

The piling machine had caused damage to the upper partof the stone (it is not possible to determine the exact dimen-sions of the menhir) and in the area of the face, where therewas a loss of information regarding any possible decorationthere might have been above the eyes and eyebrows on thefrontal face, albeit with a small remnant.At one side, draggingby the excavator had produced scrapes with a loss of material.

No cracks or fissures in the piece were visible to the nakedeye, and hence it seemed there was no indication of fragility,and it was possible to move the piece and locate it in a verti-cal position.

Three quarters of the stone is carved; in the lower, un-carved, part, that is, in the part that was buried in the groundat the time the menhir was in use, there are only minor de-formations of the rock itself. The upper and central zones arethe parts which have been carved.Wear and tear has given theupper part a rounded, pointed shape and the central part anovaloid form. The face has been caved at the narrow end(brows, eyes and nose) and on the opposite side there is dec-oration incised in a single stroke. On the sides, which are flat-ter, the stone has been worked, but on one side greater natu-ral wear can be observed, as well as the new abrasions.

A variety of thicknesses of adhered sediment was ob-served on all sides, earth from the place where the item wasfound; black stains; possibly caused by salts, depending on theclimate, and a small detached fragment which was used for theanalysis.

Analysis of the various samples taken in thecourse of the inspection of the menhir

The piece is carved from a single stone which in petro-graphic terms is known as arkose. It is a sedimentary rockformed from the detritus resulting from the erosion of graniticdeposits. It also contains inclusions of green slate (a meta-morphic rock).

The sediments adhering to the stone and those sur-rounding it were accumulations of earth which containedsiliceous and calcareous stones of various sizes.

The piece seems to have come from an area of the Ser-ralada Litoral (coastal range) that has now disappeared, be-tween the districts of Vallès Oriental and the Maresme.

A generalised black patina can be observed, which formsa crust adhering to the stone and which might consist of or-ganic material. It is known as desert varnish. It is a deposit ofiron and manganese from the atmosphere; this means that oneside of the stone was left exposed to the elements and withfavourable conditions the black patina developed.

While the examination described above was in progress,the stone was gradually cleaned, and the method of dry clean-ing using spatulas, brushes and vacuum cleaners has givengood results. A sediment of varying thickness was removed,longitudinally on one face and on the sides, and the areaswhich had been worked were fully revealed, taking care notto leave any sculptural or pictorial motif concealed. It was pos-sible to show that there was no crack or other obstacle to mov-ing the stone and setting it upright.A chloride test was carriedout and the results showed no specific treatment was re-quired.

94

At the Restoration Centre, with the aid of Mecanotuboscaffolding fixed to the concrete base beneath the stones in thearea it was desire to locate it, the menhir was restored to a ver-tical position using a powerful double crane, which posi-tioned the stone directly in the hole prepared for it. The scaf-folding structure had four diagonally-arranged anchors tohold the menhir totally immobile. The scaffolding also sup-ported a platform half-way up the menhir and all the wayround it, in order to provide access to carry out the necessaryoperations. A tarpaulin was erected to cover the entire struc-ture and avoid the weather affecting the menhir directly.

The restoration work was completed with the stone inthis position. The sediment and earth from the excavationwere removed all the way round by means of a gentle me-chanical cleaning with flat artists’ brushes, stiff brushes andscalpels, and the relief of the facial features was fully revealed.The designs and carved areas were all left visible and the ab-braded areas were protected.

Given the importance and singular nature of the item ascale drawing of the designs was made and a 3D scan was car-ried out, prior to tipping the menhir to the vertical position andsubsequently to make a copy.

In this work, the crane and its operator are vital. Mov-ing such an ancient menhir must be carried out with great pre-cision and taking all possible precautions. To tip the stone intoa vertical position, the crane operator employed special slingsmade with a non-slip fabric on the outside and lined with foamon the inside to cushion the weight. This made packing un-necessary. For greater safety, a sling was attached to thelower part, which was to remain in the hole pending the fur-ther relocation of the piece.

This was the first time the menhir had been tipped up-right without any support, and although it was known to besolid, it was a very tense moment. The result, however, wastotally satisfactory. The menhir was later moved three moretimes without support.

After the stone had been returned to the horizontal, ly-ing on its wooden pallet-cradle, it was possible to clean thelower part with its efflorescence of salts, caused by the entryof water in the hole during a rainy period with very high hu-midity. The salt test was carried out again, with results show-ing a high concentration of salts originating in the subsoil, anda desalinisation treatment was applied to reduce them.

On completion of the process, the lower part of themenhir, which was to be within the hole at its new location,was wrapped in film and Geotex.

The crane operator/driver was responsible for trans-porting the menhir on his crane-equipped truck and installingit in its new location. A ventilated glass case had been con-structed, the floor of which consists of a block of concrete inwhich a hole has been left the right size and shape to receivethe menhir. The bottom was lined with neoprene and ex-

panded polystyrene panels were placed around the sides, andonce the menhir was erect, the remaining space was filled withcement to facilitate any further change of location that mightoccur. When this was completely set, the slings supporting itwere removed. One of the slings remained in place, also to fa-cilitate any further transportation. The menhir was left stand-ing upright, without any fixture to support it and facing the en-trance door.

The restoration of this magnificent item did not pose anyserious problems, but it was a very complex operation becauseof the novel challenges that were involved because of its sizeand weight, requiring the use of large machines for any move-ment.

95