Ariadna Martín Salvañá

1r de Batxillerat

CARACTERÍSTIQUES DE LA IMATGE

Actuen com a signes de quelcom aliè. La imatge i larealitat sovint estan relacionades per fet de sentir-nosdavant d’una i això pot provocar confusió.

: capacitat deproduir efecte visualsemblant a la realitat, commés semblant sigui l’efecte,més icònica serà lapresentació.

: la imatgeno manté semblançaamb la realitatconcreta, pot ser unproducte de la fantasiai en alguns casos esconverteix en realitatautònoma.

SENZILLESA-COMPLICITAT

Depèn de l’estructura de l’objecte, la quantitatd’elements que conté, la manera en que es plantegenles relacions entre ells i la comprensibilitat de lasignificació de les realcions establertes.

DENOTACIÓ-

CONNOTACIÓ

Les connotacions neixen a partir de la descodificaciód’una imatge, es duu a terme des del nostre universmental, entre escenes i sentiments, entre visions iemocions.

DENOTACIÓ-CONNOTACIÓ

S’han elaborat escalestancades per a la sevavalotació, Osgood.

Denotació: significatobjectiu d’un mot oexpressió i que es recullen obres normatives ambels diccionaris.

MONOSÈMIA-POLISÈMIA

Les imatges polisèmiquessón les que fan possiblesdiferents interpretacions ,el public està influït per uncontext personal i socialque matisa el significatoriginal, provocantl’aparició de diferentssentits

ESTEREOTIP-ORIGINALITAT

Una imatge pot ser considerada original quan és capaç detransmetre un missatge més o menys complex a través demecanismes perfectament reconeixibles.

ESTRUCTURA DE LA IMATGE

Informació elaborada per un emissor amb un materialque s’ordena segons una estructura i un punt de vista,fent ús d’un codi i d’uns recursos expressius, per adirigir-se al receptor

LA COMPOSICIÓ Organització dels seus elements en un espai

determinat

Tipus de composició Suggereix

COMPOSICIÓHORITZONTALPredominen les línieshoritzontals

Equilibri, calma, quietut…

COMPOSICIÓ VERTICALDestaquen les línies verticals

Acció, força, tensió…

COMPOSICIÓ DIAGONALPredominen les líniesdiagonals

Desequilibri, originalitat…

COMPOSICIÓ CÍCLICAPredominen les línies corbes

Complicació, dinamisme, moviment

La comparació: exposició de dos elements per tal que es puguin establir semblances i diferències.

La personificació: donar als objectes qualitatshumanes .

RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE

ELS PLANS

És l’espai que representa oreprodueix una imatge enrelació amb els seuscomponents.

Plans llargs: gran plageneral, pla general, placonjunt.

Gran pla generalPla general

Pla conjunt

PLANS MITJOS

Pla americà Pla mig llarg

PLANS CURTS

Primeríssim primer pla

Primer pla

RECURSOS EXPRESSIUS DE LA IMATGE

La metàfora: substitució del que es vol mostrar per unaaltre cosa amb la qual guarda alguna relació.

La hipèrbole: utilitzar una exageració per destacarl’expressió.

hipèrbole

metàfora

LA SINÈCDOTE

Mostrar un objecte presentant-ne només lapart amb més valor iconogràfic i a l’inversa.

FUNCIONS DE LA IMATGEINFORMATIVA O REFERENCIAL

Està orientada al context, tracta només successosreals i comprovables i està present en tots els actescomunicatius

Orientada a l’autor de la imatge,expressió directe del subjecteenunciador davant d’allò sobre elque està informant i permet lasubjectivitat de qui mira.

EMOTIVA O EXPRESSIVA

POÈTICA O ESTÈTICA

Orientada al missatge, esrefereix a com es configurael llenguatge fotogràfic, a laseva forma visual i a la sevaconstrucció.

SUGGESTIVA O CONNOTATIVA Dirigida a convèncer l’espectador. No és la història del

producte sinó una història en que el producte apareixen relació als protagonistes.

LES IMATGES SUBLIMINALS

Arriben fins al seu cervell i s’hi registrende forma inconscient, intenten influir enles decisions dels consumidors sense queaquests siguin capaços de percebre captipus de manipulació.

CODI ESPACIAL

Parcel·la plasmada quan es fa una fotografia o es pintaun quadre.

S’hi determinarà l’amplitud del camp de treball i unpunt de vista.

Dona una idea de la nostra posició física

CODI ESPACIAL

Preses frontals: realitat objectiva i realista.

CODI ESPACIAL Picats i contrapicats: distorsionen, estableix relacionsd’objectivitat, engany.

CODI GESTUAL

Sensació que produeix la gestualitat de les figures.

Els gestos tenen una significació, poden expressaractituds, intencions i estats d’ànim.

CODI ESCENOGRÀFIC

L’escenografia és un instrument per la creació delsmatissos significatius i que poden col·laborar en lapresentació deformada de la realitat.

CODI LUMÍNIC

Les possiblitats devariar la quantitat iel tipus de llumrepercuteixen en elsignificat i bellesade la imatge.

CODI LUMÍNIC-llum frontal: aixafa les figures contra el fons i els dóna

un aspecte irreal.

-llum posterior: separar figures del fons itridimensionalitat.

-llum lateral o zenital: accentua volums i relleu.

-llum de baix a dalt: pot produïr deformacionsinquietants, acompanyats d’una il·luminació especial.

CODI LUMÍNIC Els colors tenen associats diferents significats.

-Colors càlids: vermells, taronges i grocs, transmetensentiments d’eufòria, optimisme i fortalesa.

-Colors freds: verds i blaus.

CODI SIMBÒLIC Representació visual entesa de quelcom més ampli,d’organització, idees, conceptes…

S’ha d’admetre el seu significat.

1. Creu com a signe religiós.

2. Símbols dels bancs.

3. Logotips d’empreses.

…

CODIS GRÀFICS Vinculada als instruments que s’utilitzen per per la

confecció de la imatge. Matissen el seu sentit total.

-Pintura, pintada mural.

- tipus d’objectius.

- gra fi o gruixut de l’emulsió de les pel·lícules…

CODIS GRÀFICS Gran angular: augmenten

la sensació de profunditati distorsionen la realitatde manera que l’objectesembla més gran.

Els teleobjectiusapropen l’objecte i provoquen sensaciód’aixafament.

Enfocament/desenfo-cament: la partenfocada tendeixsempre a destacar.

CODI DE RELACIÓ

Poden ser reals entre els objectes representats opotenciades per la composició de la imatge.

Amb ajuda de la codificació espacial i lumínico-cromàtica.

CODI DE RELACIÓ

Lleis de la perspectiva i equilibri entre les massesvisuals donarà harmonia a la totalitat.

Esquema geomètric subjacent donarà coherència alconjunt i dirigeix la mirada de l’espectador.

LECTURA D’IMATGES- Lectura tipogràfica: similar a la lectura d’un text, des

de l’angle superior esquerre i abaix, franja a franja, finsl’angle inferior dret.

- Lectura gelstàtica: analitzar els diferents nuclisd’atenció.

FACTORS D’ANÀLISI Elements: dades observables, gràfiques i verbals.

Estructures.

Significats.

INTERACCIÓ VERBOICÒNICA

Text+imatge.

La imatge serveix com a il·lustració i el text aporta el sentit al missatge.

Pel contrari, la imatge expressa una idea bàsica i el textinnecessàri.

INTERACCIÓ VERBOICÒNICA Complementarietat: estableixen entre si diferents

relacions significatives.

- Relació de recolzament: contribueix a una correctaidentificació de la realitat en la imatge – ajuda adescodificar les connotacions de la imatge.

INTERACCIÓ VERBOICÒNICA

- Relació de parasitisme ooposició: el text aportadiferent significat delque aporta la imatge pertornar amigua la realitatdel propi registrefotgràfic.

INTERACCIÓ VERBOICÒNICA

Relació de simbiòsi: text i imatge s’aporten mutuamentnous significats i es produeix un enriquiment mutu.

INTERPRETACIÓ D’IMATGES

El seu contingut pot suscitar diferents interpretacions .

Podem dir que és un camp obert de significats.

Observar una imatge i llegir-la vol dir explorar els seussignificats i intentar discernir les idees i lesinformacions que ens aporta.