Etapa Estructura del pensament Tipusde loc Elgr¡¡¡pen el joc i L'educador, L'educadora

Perlode sensorio-motor Pensament d'acció, Experimenta Jocs sensorio-motors on exercita Jgamb I'infant. I!!squi'transr:met

(0-2 anys) plaer a repetir esdeveniments, a cada comportament adquirit. Jocs la!sel'1saió ae seguretat. Perrodedominar les activitats motores, on es limiti clarament I'infant (pes- ,1preoperadonal

d'experimentar el món deis sentits. sigolles, cops). Jocs de seguretat I

Inseguretat (amagar-se, tapar-se idestapar-se, apropar-se i allunyar-se). Al final del primer any hi hauraiocs d'equilibri, salts, girs, rodola-ments, ete.

Període preoperacional Pensament representatiu egocen- Punt més, important del joc simbo- Afavoreix la verbalització de les

(2-4 anys) tric i intu'lt.iu(afirma sense proves). lie. Peró el símbol és molt egocen- accions i descobriments lúdics. És

És I'etapa de I'adquisició del lIen- tric, pot no tenlr cap connexió qui dispensa la realitat en el joc

guatge que pot ser utilitzat com a entre significant i significat Jocs d'a- simbólie. Crea situacions de joc i

joe. pilar/desapilar; omplir/buidar; Ilanar les enriqueix mitjanant nous

fora, fer equilibris sobre el cos de material s, personatges, ete., perI'adult tal de millorar la situació de joe.

Periode sensorio-motor Pensament representatiu, Al final Els símbols es van descentrant i Al principi de I'etapa fa la matei-

(4-7 anys) de I'etapa comena la socialització transformant -se en representació xa funció que en I'anterior; és

gracies a I'escolaritzaciá. de la realitat Hi ha jocs d'omni- aquell qui torna I'infant al món

potencia (ser Rambo, Superman, real. A mesura que s'introdueix el

etc), jocs de cuidar-se (metges) , joc reglat, passa a ser I'arbitre de

exploració sensorio-motor. A mitja la norma,

etapa hi ha un pas del joc simbóliccap al joc amb normes,

Període d'operacions concre- Pensament refléxiu (raonament). Jocs molt curts, variats, moguts, Ha iniciat el procés de socialització. És un símbol de seguretat quetes Arriba la reversibilitat a les seves amb unes normes clares i fixes i on Apren a viure en grup segons unes modera les relacions, en el grupo

(7-9 anys) operacions mentals. Gran activitat el cos pren un gran paper. Ja es normes fixades anteriorment i que ..Necessita moure tot el cos, poden modificar jocs i fer variants. ha de respectar.

És pot arribar a jugar el joc amb lesnormes a I'inrevés.

Pensament reflexiu més abstracte. Jocs de més durada amb normati- El grup és un ambit de gran Cal tenir en compte la separació

Perrode d'operacions concre- Pot desenvolupar tasques mentals va més complexa, Jocs de resisten- importancia per al noi o noia, Dins de sexes i els problemes quetes molt complexes. cia i agilitat, de descoberta o amb del grup cada membre té un rol. provoca, Programa activitats amb

(9-12 anys) un treball més intel'lectuaL En aquesta etapa hi ha enfronta- el grup on hagi tasques de res-ment de sexes. ponsabilitat.

És l'etapa del raonament verbal. H i Jocs de reflexió, crítica, debat Jocs S'organitza el grup, la colla.Troben Cal estar atents a les seves

ha un estat emocional conflictiu d'aventura. Jocs de regles fixes i gust parlant amb els companys, necessitats, establint un contacte

Període d' operacions abstrac- que el porta a un rebuig de ¡'auto- universals (esports, jocs tradicio- personal. Anar afavorint situa-tes ritat per autodesobrir-se i aconse- nals, de taula). Eljoc com a adapta- cions de personalitat i/o com-

(12-14 anys guir autonomia. s I'etapa de I'ego- ció al món de I'adult promís.i adolescencia) centrisme "metafísic".