el districte de sant andreu comprèn els barris de la ... · els barris de navas, la sagrera, la...
TRANSCRIPT
1
El districte de Sant Andreu comprèn els barris de la Trinitat Vella, Baró de Viver, Sant
Andreu, el Bon Pastor, el Congrés i els Indians, la Sagrera i Navas.
Situat a l’extrem nord de la ciutat, limita amb el riu Besós i fa frontera amb Sant Adrià de
Besòs i Santa Coloma de Gramenet, així com els districtes barcelonins de Nou Barris,
Horta-Guinardó i Sant Martí.
Població dels barris de Sant Andreu, 2018 i evolució en el període 2008-2018.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
2
INDICADORS SOCIOECONÒMICS DE SANT ANDREU
1. DEMOGRAFIA
Amb 148.560 habitants el 2018, Sant Andreu concentra el 9,1% de la població de
Barcelona. La població ha augmentat lleugerament (en un 0,6%) en relació a l’any
2017, com també ha succeït al conjunt de la ciutat (+0,2%).
SANT ANDREU BARCELONA (%) Sant
Andreu/Bcn
INDICACORS SOCIOECONÒMICS – SANT ANDREU 2018
DEMOGRÀFICS
Població (Segons padró) 148.560 1.628.936 9,1%
% Increment interanual població 0,6% 0,2% -
% Increment població (2008-2018) 1,4% 0,1% -
Densitat neta de població (hab/ha) (2017) 767 626 -
Homes (%) 47,5% 47,3% 9,2%
Dones (n%) 52,5% 52,7% 9,1%
Població 16-64 94.810 1.060.350 8,9%
Població femenina (16-64) 48.588 542.124 9,0%
% Població jove (16-24) 7,9% 8,2% 8,8%
Índex d'envelliment 152,5 159,4 -
Esperança de vida (2016) 84,83 84,24 -
% Població 16-64 anys 63,8% 65,1% 8,9%
% Població sense estudis o estudis primaris 23,2% 19,8% 10,6%
% Població educació universitària 22,8% 31,9% 6,5%
% Població estrangera sobre el total 12,6% 18,5% 6,2%
% Principal país d'origen de població estrangera al districte 9,7% Xina 10,4% Itàlia 8,9%
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
3
Des de l’inici de la crisi la població de Sant Andreu ha augmentat un +1,4% respecte al
2008, mentre que al conjunt de la ciutat s’experimenta un estancament (+0,1%). Per
barris, Baró de Viver és el que més ha crescut en termes demogràfics (un +5,4%), i el
que més població ha perdut és el Bon Pastor (un -5,4%).
4
L’índex d’envelliment, que mesura la relació entre el nombre de persones majors de
65 anys i la població de 0-15 anys, se situa en 152,5 -és a dir, a Sant Andreu, per cada
nen hi ha 1,5 persones grans- i és 6,9 punts inferior a la de l’indicador de Barcelona.
Per barris, la Trinitat Vella, Baró de Viver i el Bon Pastor tenen més població de 0-15
anys que de més de 65 anys. En canvi, la Sagrera i Navas compten amb gairebé 2
persones grans per cada nen, mentre que la resta de barris es troben més propers a la
mitjana del districte. Per altra banda, l’índex de sobreenvelliment -que mesura el pes
de la població de 85 o més anys sobre la de 65 o més- presenta un valor mitjà de districte
del 17,3%, inferior a la mitjana barcelonina (19,2%), amb valors per barris que oscil·len
entre el 27,9% del Congrés i els Indians i el 14,6% de la Trinitat Vella. Finalment, la taxa
de dependència juvenil -que mesura el nivell de població jove (0-14 anys) que depèn
de la població adulta (15-69 anys)- presenta un valor del 19,2% de mitjana al districte,
superior al de Barcelona (17,8%); i per barris, el Bon Pastor, Baró de Viver i la Trinitat
Vella registren les taxes més elevades (a l’entorn del 25%), mentre que la més baixa
correspon a Navas (16,7%).
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
87,2
89,4 93,0
154,0
186,9
173,1
191,6
154,0 152,5159,4
0,0
50,0
100,0
150,0
200,0
250,0
0,0
5,0
10,0
15,0
20,0
25,0
30,0
35,0
Indicadors demogràfics de Sant Andreu 2018
Sobreenveliment Dep.juvenil Estrangeria Envelliment
5
L’esperança de vida a Sant Andreu és de 84,8 anys, el que la situa 0,6 anys per sobre
de la mitjana de Barcelona. Els homes tenen una esperança de vida de 82,3 i les dones
de 87,0 anys, de manera que ambdós sexes estan per sobre de l’indicador de la ciutat.
Esperança de Vida a Sant Andreu (anys). 2010-2016
Total Homes Dones
la Trinitat Vella 85,2 81,3 89,3
Baró de Viver 80,6 n.d n.d
el Bon Pastor 82,6 78,4 87,0
Sant Andreu 85,2 81,8 88,1
la Sagrera 85,5 82,4 88,2
el Congrés i els Indians 85,2 82,0 87,6
Navas 86,3 82,5 89,5
Sant Andreu 84,8 82,3 87,0
Barcelona 84,2 81,2 86,9
Font: Agència de Salut Pública de Barcelona
Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona en base a dades de l’Agència de Salut Pública de Barcelona.
Els resultats varien notablement per barris, amb diferències que s’apropen als 6 anys
entre Baró de Viver i Navas -les mitjanes més baixa i més alta, respectivament-. Els
barris de Navas, la Sagrera, la Trinitat Vella, Sant Andreu, el Congrés i els Indians
superen l’esperanca de vida mitjana de Barcelona (84,2 anys), mentre que la resta
es troba per sota.
El 2018 un 12,6% de la població del districte -18.767 persones- és d’origen
estranger, valor inferior al mitjà de la ciutat (18,5%). Xina és el principal lloc d’origen,
amb 1.828 persones residents.
Per barris, la major proporció de residents d’origen estranger es troba a la Trinitat Vella
–on representen el 29% de la població- i la resta de barris assoleixen percentatges
inferiors a la mitjana de Barcelona, amb valors d’entre el 8 i el 15%. En termes absoluts,
en canvi, el 45% de la població estrangera del districte es concentra a Sant Andreu i la
Sagrera. Entre les nacionalitats més freqüents destaca la xinesa, que és la més
nombrosa a Navas, la Sagrera, el Congrés i els Indians i Sant Andreu (on representa
entre el 9 i el 16% de la població d’origen estranger). Destaca també la forta concentració
de persones pakistaneses a la Trinitat Vella (27% de la població estrangera) i de
població marroquina a aquest barri i Baró de Viver (amb més del 17% del total). Cal
remarcar que al districte es concentra un 11,8% de la població peruana de la ciutat.
6
Principals nacionalitats de la població estrangera als barris de Sant Andreu. 2018 (en % s/ pobl. total del barri)
Itàlia Marroc, el Perú Xina Pakistan Resta Països TOTAL Població
estrangera
la Trinitat Vella 0,5% 5,1% 0,9% 0,6% 7,8% 14,0% 2.917
Baró de Viver 0,2% 2,2% 0,9% 0,8% 0,7% 7,9% 324
el Bon Pastor 0,4% 1,2% 0,6% 0,9% 1,8% 9,8% 1.875
Sant Andreu 0,7% 0,4% 0,4% 0,7% 0,4% 5,3% 4.589
la Sagrera 0,9% 0,5% 1,0% 1,7% 0,2% 8,8% 3.838
el Congrés i els Indians 1,0% 0,6% 0,6% 1,4% 0,3% 9,7% 1.946
Navas 1,2% 0,5% 1,2% 2,2% 0,4% 9,4% 3.278
TOTAL DISTRICTE 0,8% 0,9% 0,7% 1,2% 1,0% 8,0% 18.767
BARCELONA 1,9% 0,8% 0,6% 1,3% 1,2% 12,8% 301.626
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de
l'Ajuntament de Barcelona.
7
2. DADES SOCIOECONÒMIQUES
2.1. Nivell d’estudis
Un 23,2% de la població del districte no té estudis o només té estudis primaris (dada 3,4
punts superior a la de la ciutat). D’altra banda, la població amb educació universitària és
d’un 22,8% de la total, ràtio encara encara allunyada de la mitjana barcelonina (31,9%).
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Per sexe, tant al districte com a Barcelona, el nivell educatiu de les dones està més
polaritzat, ja que el pes de l’educació universitària i del grup sense estudis o primaris
és superior que entre els homes.
8
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona
9
Pel que fa a la distribució territorial del nivell formatiu, s’observa un comportament diferenciat i identificable dels tres barris de la franja del
Besòs respecte la resta. Així, en els barris de Trinitat Vella, Baró de Viver i Bon Pastor predominen els grups de població sense estudis o amb
estudis primaris (que se situen entre el 29% i 42% de la població, sempre amb més incidència entre les dones), mentre que a la resta de
barris el percentatge d’homes i dones amb educació universitària és sempre superior als que no tenen estudis. A tots els barris es manté la
major incidència de les dones en ambdós nivells formatius ja observada a nivell de districte.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de
l'Ajuntament de Barcelona
10
2.2. Mercat de treball
D’acord amb l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona, el 2017 la taxa d’activitat del
districte de Sant Andreu se situa en el 74,6% de la població de 16 a 64 anys, una
participació en el mercat de treball molt similar a la mitjana de la ciutat. La taxa
d’ocupació del districte assoleix un 64,1%, dada inferior en 0,9 punts a la de Barcelona
i que suposa el segon valor més baix entre els deu districtes (després del de Nou Barris).
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades de l’Enquesta sociodemogràfica de Barcelona 2017, Oficina Municipal de
Dades de l’Ajuntament de Barcelona.
Les 6.807 persones registrades com a aturades a Sant Andreu el desembre de
2018 representen el 9,8% d’aquest col·lectiu a Barcelona. L’atur registrat al districte ha
disminuït en un -6,8% respecte al mateix mes de 2017, el que suposa una reducció
lleugerament superior a la de la ciutat (-6%).
El 57,2% de la població en atur són dones -dada 3 punts superior a la mitjana de
Barcelona- i un 15% és de nacionalitat estrangera, un percentatge significativament
inferior al de la ciutat. Més de la meitat de les persones a l’atur són majors de 45 anys i
el 39,3% porta més d’un any en aquesta situació, el que fa de Sant Andreu el segon
districte en incidència de l’atur de llarga durada després de Sant Martí, també provinent
d’una llarga tradició manufacturera.
74,4 74,6
6564,1
58
60
62
64
66
68
70
72
74
76
BARCELONA Sant Andreu
Taxes específiques d'activitat i ocupació a Sant Andreu i Barcelona (% pobl. 16-64 anys)
Taxa específica d'activitat Taxa específica d'ocupació
11
PERFIL DE L'ATUR REGISTRAT A SANT ANDREU Desembre 2018
Nombre % sobre Total % mitjana de
Barcelona
TOTAL ATUR REGISTRAT 6.807 100,0% 100,0%
Sexe:
Homes 2.912 42,8% 45,8%
Dones 3.895 57,2% 54,2%
Edat:
<25 anys 436 6,4% 5,5%
25-29 anys 501 7,4% 8,4%
30-44 anys 2.064 30,3% 32,5%
>=45 anys 3.807 55,9% 53,6%
Durada:
Fins a 6 mesos 3.163 46,5% 48,3%
De 6 a 12 mesos 969 14,2% 15,0%
Més de 12 mesos 2.676 39,3% 36,6%
Població estrangera 1.023 15,0% 20,5%
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
En l’estructura per sexe de l’atur registrat, el pes de les dones està per sobre de la
mitjana de la ciutat (54 dones per cada 100 persones a l’atur) a tots els barris del districte
i destaquen Sant Andreu i el Bon Pastor -on se situa a l’entorn del 59% del total-, mentre
que la Trinitat Vella es el barri que s’acosta més a la mitjana barcelonina (amb un 54,4%)
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
54,2%
54,4%
55,6%
55,8%
55,9%
57,2%
58,9%
59,0%
59,1%
BARCELONA
la Trinitat Vella
Navas
la Sagrera
el Congrés i els Indians
SANT ANDREU (DISTRICTE)
Baró de Viver
el Bon Pastor
Sant Andreu
Atur femení s/atur registrat total (%) - 2018
12
El pes de l’atur registrat sobre la població adulta del districte és del 7,2% al
tancament del 2018, 0,7 punts superior a la mitjana barcelonina, fet en el que
repercuteix el pes de la població amb baixa qualificació. Amb tot, aquest indicador s’ha
reduït en 0,5 punts respecte al 2017. Per barris, destaca la incidència de l’atur a la
Trinitat Vella (superior al 12% de la població adulta), seguida del Bon Pastor i Sant
Andreu (per sobre del 7%), mentre que la resta assoleix valors similars a la mitjana de
la ciutat (6,5%). A tots els barris, el pes de l’atur femení respecte les persones en edat
de treballar és superior al del masculí, i cal remarcar que la incidència de l’atur femení
a la Trinitat Vella més que duplica la mitjana de Barcelona.
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Segons l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona de 2017, la taxa específica d’atur de
Sant Andreu és del 14,1%, xifra superior en 1,4 punts percentuals a la mitjana de
Barcelona que el situa com el cinquè districte per aquest indicador.
5,4%
5,8%
5,9%
6,0%
6,1%
5,9%
5,9%
6,3%
10,5%
8,0%
6,9%
6,9%
6,9%
6,9%
8,0%
8,0%
9,3%
14,2%
0,0% 2,0% 4,0% 6,0% 8,0% 10,0% 12,0% 14,0% 16,0%
Baró de Viver
Navas
el Congrés i els Indians
la Sagrera
BARCELONA
Sant Andreu
SANT ANDREU
el Bon Pastor
la Trinitat Vella
Pes atur registrat s/població 16-64 anys per sexe (%) Desembre 2018
Pes atur registrat s/població femenina Pes atur registrat s/població masculina
13
Quant a la durada de l’atur, a tots els barris hi ha una incidència de la llarga durada superior a la mitjana de Barcelona (36,6%). Destaquen
els registres superiors al 41% de Baró de Viver, Sant Andreu i el Bon Pastor, mentre que la Trinitat Vella és el que se situa més a prop del
valor de la ciutat (amb un 37% del total).
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de
l'Ajuntament de Barcelona.
37,0%
41,1% 41,0% 41,1%
37,8% 37,9% 37,6%
0,0%
5,0%
10,0%
15,0%
20,0%
25,0%
30,0%
35,0%
40,0%
45,0%
la Trinitat Vella Baró de Viver el Bon Pastor Sant Andreu la Sagrera el Congrés i els Indians Navas
Atur de llarga durada als barris de Sant Andreu (%). 2018
Més de 12 mesos (%)
14
2.3. Renda Familiar Disponible, salaris i exclusió social
La Renda Familiar Disponible (RFD) de Sant Andreu l’any 2017 registra un índex de
74,6 per una mitjana de Barcelona=100, essent el segon districte amb menor renda per
càpita de la ciutat. L’índex es manté pràcticament estable respecte al valor de 2016 (74,5),
però ha disminuït en prop de 10 punts des de 2007.
Font: Departament de Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona
en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Tots els barris del districte queden clarament per sota de la mitjana de Barcelona i la
Trinitat Vella es troba entre un dels 10 barris amb menys renda disponible de la ciutat. Per
sobre de la mitjana de Sant Andreu se situen Navas, Sant Andreu, la Sagrera i el Congrés
i els Indians, mentre que per sota es troben -de més a menys renda- Baró de Viver, el Bon
Pastor i la Trinitat Vella, que és el barri amb menor renda per habitant del districte amb
menys que la meitat de la mitjana barcelonina.
En relació a l’any anterior, a la franja del Besòs destaca l’augment de l’índex de renda del
Bon Pastor (de 3,1 punts), que abandona el segment de renda molt baixa i passa al de
baixa, principalment per l’impuls que li donen els moderats avenços en nivell formatiu dels
residents i en ocupació, i més ferm en el cas de la despesa en turismes nous potents.
També milloren els indicadors del Congrés i els Indians i Sant Andreu, mentre que baixen
els índexs de la resta de barris, amb especial intensitat en el cas de Baró de Viver (-3,7
punts).
El 2017, el salari mitjà de les persones assalariades residents a Sant Andreu és de 27.038
euros anuals. Aquesta retribució està 3.225€ (un 10,7%) per sota de la mitjana de
Barcelona, i situa el districte com el setè de la ciutat en nivell salarial, només per sobre de
Sants- Montjuïc, Nou Barris i Ciutat Vella.
15
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de
l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Gabinet Tècnic de Programació de l’Ajuntament.
Pel que fa a la tasca dels serveis socials, l’any 2017 es van atendre al districte 7.709
persones, el que suposa un percentatge de la població del mateix (5,2%) idèntic a la mitjana
de Barcelona. Per barris, en nombres absoluts destaquen especialment Sant Andreu i la
Sagrera (amb prop de 2.000 i 1.400 persones ateses, respectivament), mentre que en
termes relatius respecte a la població total del barri les proporcions més altes corresponen
a Baró de Viver i la Trinitat Vella (amb un 14,4% i un 11,8% de les persones residents
ateses) i la més baixa a sant Andreu (3,4%).
Persones ateses pels serveis socials municipals als barris de Sant Andreu 2017
Barris Nombre d'atesos % atesos/Pob.barri
la Trinitat Vella 1.186 11,8%
Baró de Viver 366 14,4%
el Bon Pastor 1.022 8,0%
Sant Andreu 1.986 3,4%
la Sagrera 1.396 4,8%
el Congrés i els Indians 744 5,2%
Navas 1.009 4,6%
SANT ANDREU 7.709 5,2%
BARCELONA 83.933 5,2%
Font: Gestió de Sistemes d'Informació de l'Àrea de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona
0 5.000 10.000 15.000 20.000 25.000 30.000 35.000 40.000 45.000 50.000
Ciutat Vella
Nou Barris
Sants-Montjuïc
Sant Andreu
Horta-Guinardó
Sant Martí
BARCELONA
Gràcia
Eixample
Les Corts
Sarrià-St Gervasi
Salaris mitjans per districte 2016/2017
Salaris mitjans 2017 Salaris mitjans 2016
16
D’acord amb l’Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona, el 2017 el 19,8% de la població
resident a Sant Andreu viu per sota del llindar de la pobresa1, dada. molt similar a la de
Barcelona (19,6%) i la quarta més alta de la ciutat després de les de Nou Barris, Ciutat
Vella i Sants-Montjuïc.
Font: Oficina Municipal de Dades, Enquesta Sociodemogràfica de Barcelona.
El 2018, la privació material severa afecta el 5,8% de les llars residents a Sant Andreu,
percentatge lleugerament inferior al del conjunt de la ciutat. Es detecta una diferència ben
contrastada entre grans barris, i destaca l’elevada incidència d’aquesta problemàtica a la
Trinitat Vella, el Bon Pastor i el Baró del Viver, on afecta un 15,9% de les llars, mentre que
al barri de Sant Andreu l’indicador se situa per sota del 3%.
1 Es considera que viuen per sota el llindar de pobresa aquelles llars amb una renda inferior al 60% de la mediana dels
ingressos disponibles anuals de les persones
19,6 19,8
BARCELONA Sant Andreu
Taxa de risc de pobresa. 2017 (%)
17
Privació Material Severa per districtes. 2018 (% de llars)
Font: Departament d’Anàlisi-GTP/ Oficina Municipal de Dades, Privació Material a Barcelona 2018
Per tipus de privació, a Sant Andreu destaca el fet que el 25,5% de les llars no pot fer front
a imprevistos, més d’una cinquena part (20,2%) no pot fer vacances i el 15 pateix una
temperatura inadequada, resultats propers als del conjunt de la ciutat de Barcelona.
Sant Andreu, el setè districte en població de Barcelona, presenta un percentatge de gent
jove similar a la mitjana i un pes de la població estrangera inferior al de la ciutat. Pel que fa
al nivell d’instrucció, mostra ràtios de població sense estudis o amb estudis primaris i
persones amb titulació universitària més desfavorables que els de Barcelona, especialment
als barris de la franja del Besòs. Així mateix, les persones residents al districte assoleixen
el segon índex de renda familiar disponible per habitant més baix dels deu districtes, amb
un nivell -el 74,6% de la mitjana- clarament inferior al de 2007, tot i l’estabilitat del darrer
any. La incidència de l’atur registrat -que s’ha reduït en al darrer any -supera la mitjana de
la ciutat. Malgrat aquests indicadors relativament poc favorables, la proporció de residents
atesa pels serveis socials i la taxa de risc a la pobresa estan properes a la mitjana de
Barcelona, mentre que la incidència de la privació material severa és inferior.
18
ACTIVITAT ECONÒMICA
Font: Departament de Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a
dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Espai productiu
La superfície cadastral de Sant Andreu dedicada a activitat econòmica suposa el 30,1% de
la del districte -xifra lleugerament inferior a la mitjana de Barcelona- i representa el 7,2%
de la de la ciutat.
Gairebé la meitat de la superfície destinada a l’activitat econòmica correspon a la indústria
(49,4%), seguida del comerç (28,9%), mentre que l’ensenyament i les oficines representen
cadascun un 7% de l’espai productiu. En comparació amb el conjunt de la ciutat destaca el
fet de que el pes de l’espai industrial és 20,6 punts percentuals superior a la mitjana -fruit
de la tradició manufacturera del districte-, mentre que el de les oficines i l’ensenyament és
clarament inferior -en 10,8 i 3 punts percentuals, respectivament-.
Superfície dels locals cadastrals per activitat econòmica 2017 (% s/total)
Font: Departament de Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a
dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament.
INDICADORS ECONÒMICS - SANT ANDREU SANT
ANDREU BARCELONA
(%) Sant Andreu/Bcn
ESPAI PRODUCTIU (2017)
% Superfície cadastral destinada a activitat econòmica 30,1% 30,9% 7,2% % Indústria s/superfície cadastral destinada a activitat 49,4% 28,8% 12,4% % Oficines 7,0% 17,8% 2,9% % Comerç 28,9% 23,7% 8,9% COMERÇ I SERVEIS (2016)
Locals en planta baixa 4.723 65.010 7,3% Total locals actius en planta baixa 4.241 60.265 7,0% Total Comerços en planta baixa 1.564 22.747 6,9% % Comerços sobre total estab. Planta baixa 36,9% 37,7% - Total Serveis en planta baixa 2.101 31.773 6,6% % Serveis sobre total estab. Planta baixa 49,5% 52,7% - % Locals sense activitat 10,2% 7,3% 10,2%
28,8%
23,7%10,4%
17,8%
5,7%
4,8% 7,5%
1,5%
Barcelona
Indústria
Comerç
Ensenyament
Oficines
Sanitat
Esportiu
Turisme i hosteleria
Espectacles
49,4%
28,9%
7,4%
7,0%
3,0%2,7% 1,2% 0,4%
Sant Andreu
19
Font: Departament de Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base a
dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament.
L’activitat industrial es concentra fonamentalment al barri del Bon Pastor, on ocupa el 73%
de l’espai productiu i es localitza més del 8% de la superfície industrial de la ciutat. El
comerç és la primera activitat en termes d’espai productiu a la major part dels barris, i a
Baró de Viver, Navas i el Congrés i els Indians supera el 40% del total.
Segons dades del Registre Mercantil del 2018 el districte de Sant Andreu compta amb
9.591 establiments empresarials dedicats a activitat econòmica, que representen el 5,3%
dels de Barcelona
Per sectors, destaca el pes del comerç i reparacions amb més de la quarta part (26,1%)
dels establiments del districte, seguit la construcció (11,6%), les activitats immobiliàries
(11,5%), els transports i emmagatzematge (10,6%) i els serveis a les empreses (9,4%).
Cal destacar el pes dels establiments del districte sobre el total de Barcelona en les
activitats de transport i emmagatzematge (11%) i la indústria manufacturera (8,2%), que
reflecteix la seva tradició industrial i la seva especialització relativa en la producció i
distribució de béns.
20
Establiments per activitat econòmica a Sant Andreu, 2018 Sant Andreu % s/districte % s/total de Barcelona
Agricultura, ramaderia, silvicultura i pesca 37 0,4% 6,1%
Indústries extractives 4 0,0% 7,0%
Indústries manufactureres 654 6,8% 8,2%
Subministrament d'energia elèctrica, gas, vapor i aire condicionat 5 0,1% 0,6%
Subministrament d'aigua; activitats de sanejament, gestió de residus i
descontaminació15 0,2% 6,7%
Construcció 1.114 11,6% 6,7%
Comerç a l'engròs i al detall; reparació de vehicles de motor i motocicletes 2.504 26,1% 6,1%
Transport i emmagatzematge 1.014 10,6% 11,0%
Hostaleria 763 8,0% 5,1%
Informació i comunicacions 276 2,9% 3,4%
Activitats financeres i d'assegurances 114 1,2% 2,1%
Activitats immobiliàries 1.106 11,5% 4,2%
Serveis a les empreses 901 9,4% 3,0%
Administració pública, Defensa i Seguretat Social obligatòria 17 0,2% 6,4%
Educació 183 1,9% 4,8%
Activitats sanitàries i de serveis socials 185 1,9% 4,1%
Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 148 1,5% 4,9%
Altres serveis 549 5,7% 5,8%
Activitats de les llars que donen ocupació a personal domèstic; activitats de
les llars que produeixen béns i serveis per a ús propi2 0,0% 9,5%
Organismes extraterritorials 0 0,0% 0,0%
Total 9.591 100% 5,3%
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de
dades d'Informa/In Atlas.
21
Activitat Emprenedora
L’any 2016, la Taxa d’Activitat Emprenedora d’autònoms a Sant Andreu se situa en
un 3,0% de la població de 18 a 64 anys, una dada inferior a la mitjana de Barcelona (4,1%)
que només supera la del districte de Nou Barris.
Font: L’Emprenedoria a Barcelona,2016. Departament d’Anàlisi-Gabinet Tècnic de Programació. Oficina Municipal de Dades.
D’altra banda, en un context de predomini dels homes en l’activitat emprenedora
d’autònoms, el districte de Sant Andreu registra un percentatge de dones emprenedores
(40,5%) lleugerament inferior al del conjunt de la ciutat (41,6%).
2,93,0
3,23,3
3,53,6
4,14,5
4,65,1
6,1
0,0 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 7,0
Nou BarrisSant Andreu
Sant MartíSants-Montjuïc
Ciutat VellaHorta-Guinardó
BarcelonaGràcia
EixampleLes Corts
Sarrià-St. Gervasi
Taxa Activitat Emprenedora (Emprenedors Autònoms sobre Població 18-64 anys). 2016
Nou Barris Sant Andreu Sant Martí Sants-Montjuïc
Ciutat Vella Horta-Guinardó Barcelona Gràcia
Eixample Les Corts Sarrià-St. Gervasi
59,5 58,4
40,5 41,6
0
10
20
30
40
50
60
70
Sant Andreu Barcelona
Persones emprenedores per sexe (% s/ emprenedors autònoms). 2016
Homes (%) Dones (%)
22
Comerç i serveis
L’any 2016 el districte de Sant Andreu compta amb 4.723 locals en planta baixa2 -el 7,3%
dels de Barcelona-, dels quals 4.241 estan actius i 482 buits o en reforma. Els serveis són
l’activitat més present en aquests locals (49,5%), mentre que el comerç representa el
36,9% del total i altres tipus d’activitats el 13,6%, una distribució força similar a la de la
ciutat (on el pes del terciari és 3,2 punts superior). D’altra banda, els locals sense activitat
de Sant Andreu representen el 10,2% dels de la ciutat, i també del conjunt de locals amb
informació del districte.
Font: Departament de Gerència d'Ocupació, Empresa i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona en base a dades
del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
El 2016 Sant Andreu és el tercer districte –després d’Horta-Guinardó i Nou Barris- amb un
valor més baix de l’Índex de Dotació Comercial –nombre de locals amb ús comercial per
cada 100 habitants- que se situa en el 2,89 i queda per sota de la mitjana de Barcelona
(3,74).
Quant a l’Índex d’Aprofitament Comercial, -que mesura el percentatge de locals ocupats
respecte als que admeten ús comercial- el districte obté un 89,8% el 2016, resultat que el
situa també per sota de la mitjana de Barcelona (92,7%) en 2,9 punts percentuals i és el
segon més baix entre els deu districtes.
D’altra banda, Sant Andreu te un Índex d’Atracció Comercial3 d’un 18% que el situa en
cinquena posició en aquest indicador, i que és lleugerament inferior a la mitjana de la ciutat
(20%), tot i que els valors de l’índex als barris de Bon Pastor i Navas (24% i 23%,
respectivament) la superen clarament.
2 En aquest apartat les dades es refereixen als locals actius i sense activitat -buits o en reforma- de l’Inventari de locals en
planta baixa 2016 que difon el Departament d’Estadística municipal. No es tenen en compte els 1.070 locals sense informació
a Sant Andreu.
3 Pes dels comerços d’equipaments per la llar i la persona, la cultura i el lleure respecte al total de locals comercials, expressat
en percentatge.
38%
53%
9%
Establiments actius en planta baixa Barcelona - 2016
37%
49%
14%
Establiments actius en planta baixa Sant Andreu - 2016
Comerç
Serveis
Altres
23
En l’àmbit dels serveis en planta baixa Sant Andreu predominen els establiments que es
dediquen a restaurants, bars i hotels -que representen un 30% dels mateixos-, seguits dels
d’ensenyament (8%) i reparacions (7%).
Font: Departament de Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona
en base a dades de l’Inventari de Locals 2016, Departament d’Estadística de l’Ajuntament.
Pel que fa als establiments comercials, el més representat al districte és el de productes
alimentaris d’ús quotidià -que compta amb un 37,2% dels establiments-, seguit dels
d’equipament personal i quotidià no alimentari, amb un 20,5% i un 11,7% del total,
respectivament.
Font: Departament de Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona
en base a dades de l’Inventari de Locals 2016, Departament d’Estadística de l’Ajuntament..
Pel que fa a la distribució per barris, la principal concentració de locals es troba a Sant
Andreu -que concentra un 39,9% dels que estan actius al districte -, seguit del Bon Pastor
i La Sagrera –amb el 16,2 i el 15,6% del total-; a continuació es troben Navas i El Congrés
i els Indians –els quals concentren el 12% i l’11,4%, respectivament–, i la Trinitat Vella i el
Baró de Viver són els que compten amb menys oferta (3,9% i 0,9% del total,
respectivament).
1,6%
2,4%
2,9%
4,7%
5,8%
7,1%
8,0%
29,5%
Manteniment, neteja i producció
Activitats immobiliàries
Equipaments culturals
Finances i assegurances
Sanitat i assistència
Reparacions
Ensenyament
Restaurants, bars, hotels
Establiments per grans grups de serveis a Sant Andreu
2,1%
7,2%
10,4%
10,9%
11,6%
20,5%
37,3%
Automoció
Oci i cultura
Altres
Parament de la llar
Quotidià NO Alimentari
Equipament Personal
Quotidià Alimentari
Grans grups de Comerç al detall a Sant Andreu (%)
24
DISTRIBUCIÓ DELS ESTABLIMENTS EN PLANTA BAIXA DELS BARRIS DE
SANT ANDREU, 2016 (% s/total)
Els barris de la franja difereixen en el mix de locals. Mentre que la Trinitat Vella té una
distribució força semblant a la del districte, el Baró de Viver i Bon Pastor presenten un
menor nombre d’establiments de serveis i, en contrapartida, major presència d’altres locals
que pot explicar-se pels vinculats a l’activitat dels polígons industrials. El barri de Sant
Andreu, que té el teixit d’establiments més gran, compta amb dues cinquenes parts (40%)
dels establiments actius del districte -amb 857 locals de serveis i 619 de comerç- i degut al
seu pes, la distribució per tipus de locals en planta és molt similar al del conjunt del districte.
Font: Departament de Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona en base
a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
37%
50%
13%
Establiments actius en planta baixa la Trinitat Vella- 2016
Comerç
Serveis
Altres
35%
42%
23%
Establiments actius en planta baixa Baró de Viver- 2016
Comerç
Serveis
Altres
39%
36%
25%
Establiments actius en planta baixa el Bon Pastor - 2016
Comerç
Serveis
Altres
36%
51%
13%
Establiments actius en planta baixa la Sant Andreu - 2016
Comerç
Serveis
Altres
25
En el cas de la Sagrera, la distribució s’assembla a la del conjunt de Barcelona i mostra
un pes del comerç i els serveis superior (en +1,6 i +2,9 punts) als del districte. Pel que
fa al Congrés i els Indians i Navas, ambdós barris mostren una proporció de locals de
serveis superiors a la mitjana del districte, i mentre que Navas té un 41% de locals que
es dediquen al comerç, el Congrés i els Indians només compta amb un 28%
d’establiments dedicats al comerç i un percentatge significatiu (16%) d’altres
establiments.
Font: Departament de Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de
Barcelona en base a dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
39%
52%
9%
Establiments actius en planta baixa la Sagrera - 2016
Comerç
Serveis
Altres
28%
56%
16%
Establiments actius en planta baixa el Congrés i els Indians -
2016
Comerç
Serveis
Altres
28%
56%
16%
Establiments actius en planta baixa Navas - 2016
Comerç
Serveis
Altres
26
Activitat turística
Sant Andreu compta amb 81 establiments turístics que en conjunt ofereixen 746 places
d’allotjament i entre els que destaquen els habitatges d’ús turístic, que representen el
96,3% de l’oferta en nombre d’allotjaments i el 68,6% en places.
Destaca la forta concentració de places als barris de Bon Pastor, Sant Andreu i la
Sagrera, que conjuntament suposen les 4/5 parts (el 79,9%) del total del districte. Al Bon
Pastor el principal allotjament és un hotel de 180 places, mentre que a Sant Andreu i la
Sagrera l’oferta es concentra als habitatges d’ús turístic. Altres barris amb places
turístiques són Navas -amb el 14% del total-, la Trinitat Vella i el Congrés i els Indians,
mentre que Baró de Viver no compta amb aquest tipus d’oferta.
Cens d’allotjaments turístics al districte de Sant Andreu. 2018
Nota: Els barris no inclosos a la taula no compten amb allotjaments d'ús turístic.
Font: Elaboració de Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local a partir de
dades del Pla especial urbanístic d'allotjament turístic, albergs de joventut, residències d'allotjament temporal i habitatges
d'ús turístic a la ciutat de Barcelona de l'Ajuntament de Barcelona.
Barri
Hotels Habitatges ús Turístic
Albergs i Residències TOTAL
ESTABLIMENTS TOTAL
PLACES
Nº Places Nº Places Nº Places
la Trinitat Vella 0 0 4 16 0 0 4 16
Baró de Viver 0 0 0 0 0 0 0 0
el Bon Pastor 1 180 1 4 0 0 2 184
Sant Andreu 0 0 28 195 1 12 29 207
la Sagrera 1 42 22 163 0 0 23 205
el Congrés i els Indians
0 0 6 29 0 0 6 29
Navas 0 0 17 105 0 0 17 105
Sant Andreu 2 222 78 512 1 12 81 746
27
Mercat d’habitatge
El quart trimestre de 2018, el preu de l’habitatge de segona mà de Sant Andreu
(2.926€/m2) és un 32,6% inferior a la mitjana de Barcelona, després d’augmentar
moderadament (+1,7%) el darrer any.
Font: Elaboració de Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local a partir de
dades d’Idealista.com
Quant a l’evolució des de 2007, el ritme de descens dels preus al llarg de la crisi ha estat
més intens a Sant Andreu i la seva recuperació ha començat un any més tard que al
conjunt de Barcelona –el 2015–, de manera que la reducció de preus acumulada al
districte (-25,9%) és molt superior a la de la ciutat (-5,9%). Després d’aquesta evolució,
el preu de l’habitatge de segona mà a Sant Andreu es manté un 30% per sota del nivell
que havia assolit amb el boom immobiliari.
Per barris, Navas, la Sagrera i Sant Andreu presenten preus superiors als del districte
pel que fa a venda d’habitatges de segona mà, amb valors (per sobre dels 3.200€/m2)
inferiors a la mitjana de Barcelona, mentre que el preu més reduït correspon a la Trinitat
Vella (1.764€/m2) .
Quant al mercat de lloguer, els barris que es troben per sobre del lloguer mitjà mensual
del districte són Navas, la Sagrera i el Congrés i els Indians -amb preus d’entre 813 i
775 euros-, mentre que Sant Andreu se situa pels volts d’aquesta mitjana i l’habitatge
més assequible es troba al Bon Pastor, el Baró de Viver i la Trinitat Vella -aquest últim
amb un preu inferior als 600€ mensuals. Els darrers tres barris són també els més
econòmics en termes de lloguer mitjà per superfície, i la superfície mitjana dels
habitatges de lloguer oscil·la entre els 60,4 m2 de la Trinitat Vella i els 79,1 m2 de Baró
de Viver, amb una mitjana del districte (67,1 m2) lleugerament inferior a la de la ciutat.
2.115
4.344
1.959
2.926
0
1.000
2.000
3.000
4.000
5.000
Evolució del preu de venda de la vivenda de segona mà a Barcelona i Sant Andreu, 2001 - 2018.
Barcelona Sant Andreu
28
Font: Elaboració del Departament d'Estudis de la Gerència de Política Econòmica i Desenvolupament Local de l'Ajuntament de Barcelona a partir de dades del Departament d'Estadística de l'Ajuntament de Barcelona.
Locals i naus
A 25 de febrer de 2019 Sant Andreu localitza 260 locals en lloguer i 209 en venda, amb
Preu de venda i lloguer de l'habitatge als barris de Sant Andreu. IV tr. 2018
BARRI
Preu de venda
habitatge de segona mà (€/m2)
Lloguer mensual de l'habitatge (
€/mes)
Superfície mitjana
habitatge llogat (m2)
Lloguer mitjà per superfície
(€/m2 mes)
la Trinitat Vella 1.764 586,5 60,4 10,0
Baró de Viver n.d. 621,0 79,1 7,5
el Bon Pastor 2.339 682,8 64,9 10,8
Sant Andreu 3.206 764,8 66,5 11,9
la Sagrera 3.263 780,9 67,6 11,9
el Congrés i els Indians 2.828 774,4 68,0 11,9
Navas 3.279 813,2 69,8 12,0
Sant Andreu 2.926 762,7 67,1 11,7
BARCELONA 4.344 929,6 72,1 13,4
29
preus mitjans de 11,51€/m2 i 1.346€/m2, respectivament, que representen el 6,5% i el
8,8% de l’oferta total de locals en lloguer i venda a la ciutat.
El barri de Sant Andreu concentra al voltant d’una tercera part de locals en lloguer i en
venda del districte, i destaca també la concentració de locals i naus de lloguer a la
Trinitat Vella (32,5% del total) i de venda al Bon Pastor (21,5%). Els preus més elevats
de lloguer es troben a Sant Andreu -on superen les mitjanes del districte i la ciutat- i, pel
que fa a la venda, a aquest barri, la Sagrera i el Congrés i els Indians, on superen els
1500 euros/m2.
Disponibilitat de Locals/Naus i preu €/m2 Nombre % (s/districte) Preu €/m2
Baró de Viver
Lloguer 4 1,1% 5,52 Venda 3 1,4% 936
el Bon Pastor
Lloguer 48 13,3% 5,15 Venda 45 21,5% 916
el Congrés i els Indians
Lloguer 25 6,9% 10,21 Venda 18 8,6% 1.513
la Sagrera
Lloguer 30 8,3% 9,64 Venda 22 10,5% 1.553
la Trinitat Vella
Lloguer 117 32,5% 6,33 Venda 27 12,9% 961
Navas
Lloguer 26 7,2% 11,56 Venda 21 10,0% 1.300
Sant Andreu (barri)
Lloguer 110 30,6% 16,85 Venda 73 34,9% 1.653
Sant Andreu
Lloguer 360 9,0% 11,51 Venda 209 8,8% 1.346
Barcelona
Lloguer 3993 100,0% 16,17 Venda 2384 100,0% 2.014
Font: Idealista.com Data d'extracció de les dades: 25/2/2019
30
Economia Cooperativa, Social i Solidària
Sant Andreu concentra el 5,5% de les iniciatives d’economia social i solidària de
la ciutat i entre el ventall de les 250 entitats i actuacions destaca l’existència de 137
entitats del tercer sector social , 57 cooperatives, 16 Fundacions, 6 centres de gestió
cívica, 1 empreses d’inserció i 14 iniciatives comunitàries – amb 4 grups de consum, 2
horts comunitaris, 2 horts municipals, 1 espais del Pla buits, 1 mercat d’intercanvi i 4
banc del temps dels quals 3 són de l’Associació Salut i Família i.
Presència de l’economia social i solidària al districte de Sant Andreu, 2018
INICIATIVES DE L'ECONOMIA SOCIAL I SOLIDÀRIA SANT
ANDREU
% BARCELON
A
Societats cooperatives 57 5,8%
Entitats Tercer Sector Social 137 5,8%
Fundacions 16 2,6%
Societats laborals 14 6,0%
CETs 5 9,4%
Empreses d'Inserció 1 7,7%
Iniciatives Comunitàries 14 7,3%
Gestió Cívica 6 8,2%
TOTAL SANT ANDREU 250 5,5%
Font: Dades Economia Social i Solidària, desembre 2018. Comissionat
Economia Social.
D’altra banda, segons el fitxer d’entitats de l’Ajuntament de Barcelona a Sant Andreu es
compatibilitzen 399 associacions on predominen les entitats culturals i les
destinades a educació i formació –amb 110 i 59 entitats respectivament- i que
representen pels volts del 28 i el 15% del districte.
Pel que fa als barris, el de Sant Andreu aglutina el 42,4% de les entitats al districte i
destaca especialment pel gran nombre d’entitats culturals que concentra ( (47,3% del
districte). A cosiderable distància en teixit associatiu, el segueixen els barris de la
Sagrera 16,8% i el Congrés i els Indians 11,3%.
31
Presència d’associacions a Sant Andreu, 2018
ASSOCIACIONISME la Trinitat
Vella Baró de
Viver el Bon Pastor
Sant Andreu
la Sagrera el Congrés i els
Indians Navas
SANT ANDREU
Total associacions 37 14 33 169 67 45 34 399
% s/ total Districte 9,3% 3,5% 8,3% 42,4% 16,8% 11,3% 8,5% 100%
Educació i Formació 6 3 7 14 13 10 6 59
Economia Social 0 1 1 2 1 0 0 5
Gremis i professionals 0 0 1 4 3 1 1 10
Culturals 10 1 9 52 25 7 6 110
Veïnals 4 4 1 5 4 1 1 20
Font: Fitxer d'entitats Ajuntament de Barcelona