el desenvolupament estratÈgic a l’alt pirineu i la val … · evolució dels plans comarcals de...

L’evolució dels plans comarcals de muntanya

EL DESENVOLUPAMENT ESTRATÈGIC AL’ALT PIRINEU I LA VAL D’ARAN

Jornada sobre el Desenvolupament Estratègic a Catalunya

8 d’abril de 2003la Seu d’Urgell

Evolució dels plans comarcals de muntanya

El marc legal

• Llei 2/1983, d’alta muntanya

• Decret 566/1983 i Decret 84/1984, sobredesplegament de la Llei 2/1983

• Decret 297/1983, pel qual s’estableix el procediment pera l’elecció dels membres dels consells comarcals demuntanya i la seva constitució

• Decret 414/1983, pel qual s’estableixen els criteris bàsicsper a l’elaboració dels estatuts dels consells comarcals demuntanya


Situació de partida

• Duresa de la geografia i del clima

• Forta regressió demogràfica

• Menor grau de desenvolupament socieconòmic

• Baix nivell de renda

• Activitat econòmica centrada en el sector primari

• Insuficiència de les infraestructures de comunicació

• Deficiències en els equipaments col· lectius

• Empobriment humà i cultural

(exposició de motius de la Llei 2/1983)


Els objectius de la Llei 2/1983, d’alta muntanya

– Igualar el nivell de vida dels habitants de muntanya als de la resta deCatalunya

– Garantir el nivell dels serveis mitjançant la creació d’infraestructures iequipaments

– Aturar la regressió demogràfica i cercar el desenvolupament harmònicdel territori

– Fer compatible el desenvolupament turístic i econòmic amb lapreservació del patrimoni natural i cultural

– Dotar les comarques d’una infraestructura administrativa per garantirl’assistència tècnica als municipis

– Compensar els desavantatges físics i socioeconòmics valorant lesfuncions que la muntanya compleix en benefici de la resta de lasocietat


Desplegament de la Llei 2/1983

• ÀMBIT D’APLICACIÓ– Comarques de muntanya– Zones de muntanya

• ÒRGANS– Consells Comarcals de Muntanya– Consell General de Muntanya

• INSTRUMENTS D’APLICACIÓ– Plans comarcals de muntanya– Programes zonals


L’àmbit d’aplicació


Consells comarcals de muntanya

• Amb naturalesa territorial (àmbit comarcal)

• Caràcter representatiu (2 representats per cada municipi,almenys un d’ells conseller municipal)

• Plena personalitat jurídica

• Específics per a les comarques de muntanya

• Són l’embrió dels actuals consells comarcals (es creenquatre anys abans)


El Consell General de Muntanya

• Òrgan de consulta i assesorament

• Adscrit al Departament responsable de la política demuntanya

• Format per:

– dos representants de cada un dels consells comarcals demuntanya

– un representat de cada una de les tres zones de muntanya

– un representant de cada un dels departaments de laGeneralitat vinculats amb les actuacions de la política demuntanya

Els

PLANS COMARCALS DE MUNTANYA

són l’instrument bàsic per a l’aplicació i el desenvolupamentde la

Política de muntanya de la Generalitat de Catalunya

Evolució dels plans comarcals de Muntanya


Característiques dels plans comarcals de muntanya

• Plans de desenvolupament socioeconòmic

• Principi de planificació integral (territorial i sectorial)

• Coordinació de les actuacions de la Generalitat

• Període de vigència quinquennal

• Coherència entre la diagnosi i les actuacions proposades

• Participació de les institucions i la població local


Procés de tramitació dels plans comarcals demuntanya


Contingut dels plans comarcals de muntanya

• Diagnosi socioeconòmica

• Directrius específiques

• Programes d’actuació

• Marc financer

• Directrius territorials i urbanístiques


Els programes d’actuació

• Són la part més substantiva dels plans comarcals

• Es concreten les actuacions en el temps, l’espai i en termeseconòmics

• Són l’element de connexió entre les directrius específiques ila realitat comarcal

• Les línies d’actuació s’emmarquen en un marc legal establertper disposicions normatives concretes


Desenvolupament dels plans comarcals de muntanya


El seguiment dels plans comarcals de muntanya

• Es fonamenta en el Decret 116/92

• Té caràcter anual i es concreta en una memòria

• S’elabora a partir de la informació dels organismes actuants

• Analitza la correlació entre la despesa programada i larealitzada

• Valora qualitativament el grau d’assoliment dels objectiusdel Pla


Inversions dels plans comarcals de muntanya


Distribució sectorial de la despesa efectuada en elsPCM, període 1990-2000

Inversió mitjana anual per càpita a l’Alt Urgell……..676,37 €


Algunes actuacions rellevants a l’Alt Urgell (1)

• Actuacions de millora de traçat, condicionament i túnel deMontan a la C-14

• Condicionament del camí Tuixén-Josa de Cadí-Gòsol

• Polígons industrials de la Seu d’Urgell, Montferrer i Castellbò

• Actuacions de millora, arranjament i pavimentació de laxarxa veïnal i rural de camins

• Millora de la infraestructura bàsica dels petits nuclis i elpoblament disseminat


Algunes actuacions rellevants a l’Alt Urgell (2)

• Construcció d’estacions depuradores d’aigües residuals i decol· lectors a l’Urgellet i Oliana

• Obres d’abastament d’aigua a Adrall, Oliana i la Seu d’Urgell

• Millora dels Instituts d’Ensenyament Secundari Joan Brudieu(la Seu d’Urgell) i Aubenç (Oliana)

• Construcció del Canal Olímpic de la Seu d’Urgell

• Remodelació i ampliació del Sant Hospital de la Seu d’Urgell


Inversions complementàries

• Són les específiques de l’òrgan de la Generalitat encarregatde la política de muntanya

• Tres programes específics (actualment, un únic programa)

– Actuacions als petits nuclis i al poblament disseminat

– Actuacions sobre la xarxa veïnal i rural de camins

– Projectes de dinamització econòmica

• Ajuts destinats als consells comarcals

• Gestió per part dels consells comarcals


Despesa global dels programes específics

Distribució per programes dels ajuts concedits en el període1990-2000. (EUR)

Actuacions alspetits nuclis ial poblament

disseminat

Xarxa veïnal i rural de

camins

Projectes dedesenvolupa-

ment econòmic

Total

Alt Urgell 888.555,03 2.557.290,61 48.080,95 3.493.926,59

Comarques demuntanya 8.772.323,93 15.956.950,37 543.990,91 25.273.265,21


Algunes actuacions específiques a l’Alt Urgell

Actuacions sobre la xarxa veïnal i rural de caminsEl Pla de camins

Ordenació del mirador de la Trava(la Vansa i Tuixén)

Eixamplament i pavimentació del camíd’accés a Alàs des de la LV-4008

(Alàs i Cerc)

Millora del camí d’accés a Miravall(les Valls d’Aguilar)

Camí d’accés a Valldarques(Coll de Nargó)


Senyalització de la Via Romànica

Edició i senyalització de diversositineraris turístics

Ruta etnogràfica a l’Alt UrgellRuta dels Oficis


Actuacions als petits nuclis i al poblament disseminat


Projecte de represa i ordenació del’entorn de la cua de l’embassament

de Rialb(Oliana, Peramola)


Projectes de desenvolupament econòmic

Elaboració de les directrius generalsdel grup d’acció local de l’Alt Urgell

Sud (Leader II)

Diagnosi dels recursos potencials per a l’ordenació de l’àmbit

Pimés Caborreu


Els plans comarcals de muntanya 2001-2005

• DIAGNOSI com a radiografia de la realitat comarcal

• PROGRAMA D’ACTUACIONS

– Contacte continu amb els consells comarcals per definir lesactuacions

– Individualització de les actuacions, sense integrar-les enprogrames sectorials

– Distinció entre actuacions d’inversió i les línies d’ajut i deprestació de serveis

– Plasmació del període d’execució de les actuacions i de lainversió total prevista (no anualització de la despesa)

– Incorporació de les previsions d’inversió de l’Estat

Canvis metodològics


Despesa programada als plans comarcals 2001-2005

Generalitat Estat Altres Total

Alt Urgell 106,00 59,60 15,03 180,62

Comarques demuntanya 942,46 404,32 15,93 1.362,71

Distribució de la despesa programada segons l’administració. Valors en MEUR


Algunes actuacions rellevants programades a l’AltUrgell 2001-2005

• Condicionament de la C-14, en el tram Oliana-Coll de Nargó

• Promoció pública d’habitatges a la Seu d’Urgell: carrerCapdevila (6), plaça del Carme (7), carrer Castellciutat (6),carrer Monturull (24) i sector Gallinaire (21)

• Construcció del nou edifici judicial de la Seu d’Urgell

• Construcció de l’Arxiu històric comarcal

• Centre de telecomunicacions i tecnologies de la informacióde l’Alt Urgell


Potencialitats dels plans comarcals de muntanya

• Establiment d'un sentiment col· lectiu de pertinença a lamuntanya: lobby pirinenc

• Consolidació dels consells comarcals de l'àmbit demuntanya: gestió de programes, prestació de serveis, ...

• Increment significatiu de la despesa a les comarques demuntanya

• Implicació de la població local: enquesta pública prèvia,informació pública


Estrangulaments dels plans comarcals de muntanya

• Dilatat procés de tramitació

• Rigidesa excessiva de la programació

• Dificultats per coordinar polítiques interdepartamentals(poca proliferació de programes destinats específicament ala muntanya)


Situació de la muntanya a principis del segle XXI

• Transformacions socioeconòmiques• Millora de les infraestructures i equipaments• Universalització dels serveis• Repercussions positives sobre la demografia i la qualitat de vida

• Canvis políticoadministratius• Entrada a la Unió Europea• Consolidació dels consells comarcals• Creació de nous òrgans (PPGM, GIM, IDPAPA)

• Nous enfocs conceptuals• Tendència a la planificació estratègica• Desenvolupament sostenible• Societat de la informacíó


El 2002: un any clau per al reforçament de la Políticade muntanya

• Creació del Programa de Política General de Muntanya

• Aprovació definitiva de la tercera generació de planscomarcals de muntanya

• Creació del Grup Interdepartamental de Muntanya (GIM)

• Celebració de l’Any Internacional de les Muntanyes

• Compromís del Govern d’elaborar una nova llei de muntanya

• Aprovació de la llei de creació de l’Institut per alDesenvolupament i la Promoció de l’alt Pirineu i Aran(IDPAPA)


El plans comarcals de muntanya del futur

Proposta inicial de l’avantprojecte de la nova llei de muntanya

• Modificació dels plans comarcals de muntanya– Cada vint anys– Diagnosi integral– Disseny de línies estratègiques– Participació ciutadana– Tramitació més simple

• Creació dels programes comarcals– Instrument de desplegament dels plans comarcals– Cada quatre anys– Implicació del GIM i del C.C. corresponent– Actuacions estratègiques– En concordança amb els plans territorials parcials

L’evolució dels plans comarcals de muntanya

el desenvolupament estratÈgic a l’alt pirineu i la val … · evolució dels plans comarcals de...

Documents