1. EL CONSUM DALCOHOL EN ELSADOLESCENTS. UNA MIRADA DES DEPSICOLOGIA DE LA SALUT.ALUMNA: Marina Bonilla BuenoAssignatura: Psicologia de la salut i qualitat de vida.ACTIVITAT DE SNTESIS 2. SESSI 2: DESCRIPCI DE LA SITUACI ITENDNCIES DEL CONSUM DALCOHOLDELS ADOLESCENTS. 3. Lalcohol s la substncia psicoactiva ms consumida, accessible i considerada demenor risc per a la salut, i habitualment present en el policonsum (en ms dels 90%dels casos).El consum es concentra en el cap de setmana, amb predomini dels combinats front ala cervesa, que s ms habitual el seu consum diari, i est vinculat al oci.Tendncia observada en ambds sexes i tant en poblaci general (15 a 64 anys) comentre els adolescents (14 a 18 anys).Les prevalences sn estables amb tendncia descendent en el cas dels estudiants de14 a 18 anys.Augmenten els consums de risc i intensius (borratxera i afartaments).52,9% de 14 a 18 anys sha embriagat en lltim any.35,6% en lltim mes; dels quals el 50,3% han patit una intoxicaci etlica.Les consumidores dalcohol s superior als homes en els tres indicadors temporals.El pes dalcohol sobre la totalitat de les demandes de tractament s creixent(informaci recollida a partir del 2007). Ocupa el segon lloc entre les substncies queamb major freqncia motiven atenci sanitria en serveis durgncies.TENDNCIA DEL CONSUM DALCOHOL 4. El policonsum s un patr de consum cada vegada ms habitual, que t perobjecte modular (potenciant i compensant) els efectes de les diferentsdrogues o experimentar noves sensacions, essent lalcohol el moduladordepressor per excellncia.El 50% dels consumidors de substncies psicoactives de 15 a 64 anys admetconsumir dos o ms substncies, i entre els estudiants de 14 a 18 anys, un decada tres no consumeix, altre consumeix dues substncies, i el tercer ms dedos.62,7% de les persones que es troben en tractament, havia consumit altresdrogues a les que van motivar la demanda; i el 7% ms de tres substncies.Tanmateix, s la situaci detectada amb major freqncia entre els morts perreacci aguda a substncies psicoactives.EL POLICONSUM 5. El coneixement dels riscos per a la salut que representa el consum de substnciespsicoactives i la percepci de dificultats en la seva accessibilitat sn elements que escomporten com factors de protecci front al consum i, en conseqncia, sn indicadorsindirectes de levoluci present i/o futura de les prevalences de consum.El consum habitual dherona, cocana i xtasis sn percebuts com els ms perillosos.En canvi els consums espordics de cnnabis i hipnosedants i el consum de 5-6 copeso canyes el cap de setmana sn percebuts com de menor risc; tant entre joves com enpoblaci general.Les dones tenen major percepci dels risc per a totes les substncies i tipus de consumque els homes.En ESTUDES 2010, el 90,4% considera perills o molt perills el consum de 20cigarrets diaris de tabac front al 88,7% que valora com a tal el consum habitual decnnabis.Es considera cada cop ms fcil laccessibilitat a les drogues.Pels menors (14 a 18 anys) la ms accessible s lalcohol (93,3%), seguida delcnnabis (71,1%) i la ms difcil daconseguir s lherona.PERCEPCI DEL RISC 6. SESSI 7: MODEL TRANSTERIC DECANVI PER CONDUCTES ADICTIVES. 7. LA GLOBALITAT DEL MODEL TRANSTERIC Integraci del camp psicoteraputic, evitant la fragmentacide tractaments en competncia. Aplicable a les diverses conductes adictives. Aplicable a diversos nivells dintervenci (en rgimdinternament, ambulatori) Model obert al procs, incorporant les variables que sorgeixenen la modificaci de conductes addictives. Model tridimensional que integra estadis, processos i nivellsde canvi. 8. ESTADIS DEL CANVI (PROCHASKA IDICLEMENTE, 1983) Precontemplaci: no hi ha intenci de canvi (6 mesos), per mancadinformaci o per baixes expectatives dxit. Actitud defensivadavant les pressions externes. Contemplaci: es pensa en la possibilitat de canvi, malgrat s unmoment dambivalncia en relaci al preu i benefici. Accepten elfeedback sobre la conducta. Aquesta fase pot allargar-se durantanys (contempladors crnics), substituint lactuaci per lacci depensar. Preparaci: per lacci, amb intenci diniciar la supressi en el messegent. Es porten a terme accions de reducci del consum. Actuaci: modificaci de la conducta addictiva, al menys durant 24hores. El criteri per considerar satisfactria una intervenci s lasupressi del lhbit. (6 mesos, desprs del canvi). Manteniment; fins el final de la conducta addictiva, s a dir, quan nohi ha temptacions en les diferents situacions problema. s un procsde canvi continu per evitar les recaigudes, fins la finalitzaci. 9. ESTADIS DEL CANVI (PROCHASKA I DICLEMENTE,1983) El grau dxit desprs del tractament es relaciona amb lestadien el que es trobava prviament. Els programes dintervenci estan dissenyats per una minoria,aquells que es troben en fase de contemplaci i preparaci. Els estudis mostren que entre el 40% i el 60% dels pacientsabandona la psicoterpia prematurament. En pacients ambconductes adictives arriben al 80%. (Abrams, i col., 1989) Qestionari del estadi de canvi (eina per valorar el riscdabandonament). (Medeiros i Prochaska, 1990). 10. ESTADIS DEL CANVI (PROCHASKA IDICLEMENTE, 1983) 11. El procs de canvi es pot representar en la majoria de lesocasions com una espiral. En el que s possible aprendre de les recaigudes. En lloc dabandonar per evitar ms fracassos, la majoriatornen a comenar per lestadi de la contemplaci. Algunes persones queden estancades en estadis concrets delcanvi. Durant la terpia, pacient i teraputa han de treballar en elmateix estadi del canvi, de forma contrria es produeixresistncia i risc dabandonament.ESTADIS DEL CANVI (PROCHASKA IDICLEMENTE, 1983) 12. INTEGRACI ESTADIS I PROCESSOSDE CANVI Tant els pacients que realitzen tractament com els quegeneren canvis per si mateixos, utilitzen de 8 a 10 processosde canvi. Els processos de canvi sn les estratgies que permeten queel subjectes canvii a un estadi superior o es mantingui. Coneixent lestadi de canvi on es troba un pacient, elterapeuta pot aplicar els processos de canvi adequats peravanar al segent estadi. 13. Precontemplaci Augment de la conscienciaci: observacions, confrontacions iinterpretacions; per despertar la conscincia. Alleujament per dramatitzaci per despertar aspectes afectius alvoltant de la conducta adictiva. Contemplaci: Autoreavaluaci a nivell afectiu i cognitiu (biblioterpia i altresintervencions educatives). Preparaci: Contracondicionaments i control destmuls per iniciar la reduccide les substncies. Sensaci de control propi sobre el consum. Actuaci: Autoliberaci: sensaci dautoeficcia. Lesfor propi s crtic perla superaci del problema. Apareixen sentiments de culpa, fracs i limitaci de la llibertatpersonal. s fonamental el suport i comprensi en les relacionsinterpersonals. Manteniment: duraci de 6 mesos a 5 anys. 14. INTEGRACI EN PSICOTERPIA Els problemes psicolgics susceptibles de ser tractatssorganitzen jerrquicament en cinc nivells, de menor amajor profunditat psquica. Smptomes / situaci. Cognicions desadaptatives Conflictes actuals interpersonals Conflictes familiars /sistemes Conflictes intrapersonals.Es probable que un canvi en un dels nivells provoqui uncanvi en els altres. La integraci dels nivells amb els estadis i processos decanvi permet laplicaci dun model dintervencijerrquica i sistemtica en el context de mltiplespossibilitats teraputiques. 15. SESSI 8: UNA MIRADA A LESCAMPANYES DE PREVENCI 16. En lestratgia Nacional sobre Drogues (2009 2016) senyala que laprevenci del consum es proposa, en primer lloc, promoure una conscinciasocial sobre la importncia dels problemes, els danys i els costos personals isocials relacionats amb les drogues, sobre la possibilitat real devitar-los isobre la importncia de que la societat en el seu conjunt, sigui part activa enla seva soluci.Els objectius principals de la prevenci en aquesta rea sn:o Promoure el desenvolupament de recursos propis que facilitin les actituds iles conductes de rebuig.o Aconseguir retardar ledat dinici del contacte amb les drogues, donat quea ms dacurtar el temps potencial dexposici, quant major s ledat de lespersones que entren en contacte amb les drogues, menor s la probabilitatde desenvolupar problemes daddicci.OBJECTIUS DE LA PREVENCI 17. La OMS ha definit tres nivell de prevenci de drogodependncies:o Prevenci primria: lobjectiu s evitar que es produeixi el consum dedrogues en la poblaci, o retardar-ho. Les iniciatives van dirigides a lapoblaci general o amplis grups socials.o Prevenci secundria: es centra en la poblaci que ja ha tingutcontactes espordics amb les drogues. Lobjectiu es frenar-ho i evitarque es converteixin en additius.o Prevenci terciria: s la dirigida a la poblaci que ja t un s abusiu deles substncies. El seu objectiu s evitar o reduir els riscos inherents als de drogues.TIPUS DE PREVENCI 18. Les campanyes publicitries de prevenci de drogues semmarquen dins duntipus de publicitat especfica en les que lobjectiu no s vendre una marca oproducte, sin una srie de valors sobre qualitat de vida, emmarcat en el quesha anomenat mrqueting social. De qualsevol forma continua sent publicitatamb lobjectiu de convncer als consumidors, en aquests cas als consumidorsde drogues.Els objectius de les campanyes publicitries coincideixen com s lgic ambels del Pla Nacional de Drogues. Si comparem les dades oficials sobre elconsum, sembla que podem afirmar que les campanyes no han tingut lxitesperat.PUBLICITAT 19. Han estat encertats els arguments utilitzats per convncer a la poblaci?Sembla que el consum dalcohol i altres substncies psicoactives per partdels adolescents i joves es vincula a un estil doci recreatiu compartit ambel grup diguals amb cerca de sobre estimulaci i com a mecanisme dereafirmaci de la identitat grupal. Es promouen alternatives doci que noimpliquin realitzar accions de consum? Coneixen els joves altres formesde divertir-se?Redes: la mirada de Elsa. Drogas, el alcohol.Clica sobre el text. 20. Abre los ojos. 2003 El alcohol pasa factura. 2004Drogas, te la vas a jugar? 2005 Drogas, hay trenes que es mejor nocoger, 2006