11111

PUNT DE VISTA

11

El conflicte d’Orient Mitjà:població, territori i poder polític

Pere VilanovaCatedràtic de Ciència Políticade la Universitat de Barcelona

22222

La Fundació Carles Pi i Sunyer no comparteixnecessàriament les opinions expressades pels autorsque col.laboren en les seves publicacions.

Revisió de textos:Montserrat Solera

© de l’edició: Fundació Carles Pi i Sunyer d’EstudisAutonòmics i LocalsBarcelona, juny de 2002

Dipòsit legal núm.: B-28.810-2002ISBN: 84-95417-11-1

33333

CONTINGUTS

Introducció ................................................... 5

Objecte d’estudi i l’eix temporal ................... 7Població i territori: el cas de Jerusalemi la seva àrea metropolitana en elcontext palestí general .................................. 9

Jerusalem: el cor del problema ..................... 19

Conclusió ...................................................... 25

Referències bibliogràfiques ........................... 27

Annex: mapes explicatius ............................. 28

44444

55555

INTRODUCCIÓ

A l’hora de pensar i analitzar conflictes armats, ésfreqüent incórrer en una actitud reduccionista, queconsisteix bàsicament en veure la confrontació desd’un punt de vista militar, és a dir, enfrontamentsentre grups organitzats de manera estable, ambarmes (que la balança sigui dissimètrica és arasecundari), i amb objectius polítics a llarg termini.Sovint, aquesta visió és simplista, i aquest factors’agreuja quan el debat sobre els motius delconflicte es fa únicament sobre les bases delegitimació que invoquen les parts enfrontades.

A l’anàlisi que teniu entre les mans el mètode ésessencial. Prèviament als judicis de valor que, entot conflicte, contaminen el debat i a aquells queel debaten, cal aportar el màxim d’informació i dedades empíriques objectives. En el cas d’OrientMitjà, de dades n’hi ha moltíssimes –de fet sóninabastables. Per un treball de les dimensions delpresent, necessàriament hem de triar, seleccionaruna part del possible objecte d’anàlisi i situar-loen un tram històric determinat. La delimitació deles dimensions conceptuals de l’objecte d’estudi il’eix temporal en el que ens situem ens permetrà,simplement, dues coses: primer, no perdre’ns pelcamí, i segon, justificar que no ens ocupem de totsels aspectes del problema. Això, que sembla tan

66666

evident, és una precaució que normalment nos’adopta en començar una reflexió amb pretensionsde rigor teòric.

Una darrera reflexió té a veure amb la revitalitzacióde la geopolítica com a eina d’aproximació alsconflictes. En el cas present això és encara mésevident, si partim de la idea segons la qual lageopolítica és aquella branca de la ciència políti-ca que s’ocupa d’analitzar els processos(conflictes, però també negociacions i processosde cooperació) en els que la relació entre territori(normalment limitat), població (normalment grupscomunitaris amb fortes identitats col·lectives ienfrontats de llarga data entre ells) i competiciópel poder (polític, institucional, econòmic i altres),és determinant.

77777

OBJECTE D’ESTIDU I EIX TEMPORAL

a) El conflicte d’Orient Mitjà es pot abordar fentservir diverses aproximacions. Una d’elles seriatractar el conflicte d’Orient Mitjà entès com totsels processos conflictius que es produeixen o s’hanproduït en un complex regional que va des d’Egiptefins a Iran i des de Turquia fins al mar Roig i alGolf Pèrsic, la qual cosa inclou el conflicte palestí-israelià, però igualment alguns aspectes més: laqüestió del petroli, la qüestió de l’aigua, les guerresi negociacions entre Israel i els països àrabs veïns(concepte òbviament més ampli que el del conflicteentre israelians i palestins), la guerra Iran-Irak(1980-1989), la crisi i guerra del Golf de 1991,...Aquesta és una aproximació ampla, en base a allòque els francesos denominen Moyen Orient; peroposició a una aproximació més restrictiva: ProcheOrient.

Nosaltres no disposem d’aquesta distinció, peròseria útil. Orient Proper ens remetria al nuclid’Orient Mitjà que es limita a Israel, Palestina iles relacions àrabo-israelianes en el sentit mésimmediat i directe. Tot això no és secundari, per aun estudi rigorós, si tenim present aspectes comque Turquia i Iran són potències regionals no àrabs,amb una agenda densa, tant cap a Àsia Centralcom a Orient Mitjà, que no té relació directa

88888

amb el que ara està passant entre palestins iisraelians.

Dins d’aquesta accepció més restringida, elpropòsit d’aquest treball és ocupar-se del proble-ma entre Israel i els palestins i, en concret, enrelació a alguns aspectes de la qüestió que mostrenel caràcter marcadament geopolític de laconfrontació. És a dir, alguns aspectes molt lligatsal combat per la preservació del sòl, en base al’arrelament poblacional com a forma deresistència permanent.

Pel que fa a l’eix temporal, i per tal de no lligar-nos excessivament a allò que està succeintactualment (març-maig de 2002), aquestes pàgineses centren en pràctiques relatives al període 1967-2000, amb alguna referència introductòria aperíodes anteriors, sobretot de la creació de l’Estatd’Israel al maig de 1948.

99999

POBLACIÓ I TERRITORI: EL CAS DE JERUSALEM

I LA SEVA ÀREA METROPOLITANA EN EL

CONTEXT PALESTÍ GENERAL

1.- Actualment (any 2000), Jerusalem és una ciutatamb una superfície municipal de 126 km2 i unapoblació de 646.300 habitants, dels quals 436.700són jueus i 203.900 són àrabs i altres. Aquí, laparaula altres inclou una certa proporciód’habitants estrangers lligats normalment a ordresreligioses de les diverses esglésies legalmentrepresentades a Jerusalem, i també 6.000 habitantsdels quals no consta en el cens cap adscripció re-ligiosa o nacional precisa.

El primer problema que se’ns presenta és eld’entendre què vol dir aquesta classificació. Ensíntesi, es tracta del criteri normatiu que s’utilitzaa Israel (i a altres països de la regió, com Líban i,fins a cert punt, Irak), que és una herència deldret administratiu i civil que va instal·lar l’imperiotomà durant els quatre segles i mig que va domi-nar la regió. En els documents públics del ciutadàhi figuren les següents categories:

a) Ciutadania (en anglès, citizenship) entesacom a criteri definidor de pertinença a unEstat, amb dret a passaport i plenitud dedrets civils i polítics: israelià o no (per

1010101010

exemple, molts palestins conserven elpassaport –i, per tant, la ciutadania– deJordània).

b) Grup nacional o nacionalitat (amb una certasimilitud a la connotació que el terme té aCatalunya): es pot ser jueu, àrab, drus o altres.

c) Religió: es pot ser jueu, musulmàsunnita, musulmà xiïta, cristià o drus.No oblidem que es pot ser cristiàd’alguna de les tretze o catorze esglésiescristianes legalment reconegudes ambdret al culte. En principi, no es pot noser de cap religió, perquè això afecta aldret de família, que està controlat perles administracions religioses.Darrerament, però, es tolera la noadscripció religiosa i s’admet lainscripció directa al registre civil dematrimonis civils celebrats a l’estranger(normalment Xipre o Europa).

d) Residència: registre al cens o padró mu-nicipal, que determina el dret deresidència al municipi.

Això vol dir, doncs, que es pot ser, per exemple:ciutadà israelià, de nacionalitat àrab, de religiócristiana greco-ortodoxa i resident a Haifa oNazaret. Votar a les eleccions generals (israelianes)i ser diputat àrab a la Knesset (Parlament d’Israel,unicameral, 120 membres).

1111111111

Només a partir d’aquests aclariments es potentendre que des de 1948 els àrabs de la Palesti-na històrica (anterior a la creació de l’Estatd’Israel) poden avui estar sotmesos a quatresituacions jurídiques diferents:

a) Els àrabs que, en acabar la primera guerra(1948), no van marxar a l’exili, o no van serexpulsats per les tropes israelianes (es van produirles dues situacions: els qui van marxar per por ovan ser expulsats, i els que en algunes zones vanpoder quedar-se, sota ocupació jueva), i quebàsicament vivien a Galilea, el Neguev i la partde Jaffa i Ramle. Avui en dia són 1.100.000, un20% de la població d’Israel, i són també la partproporcional de l’electorat israelià. Estan en unasituació peculiar, ja que són ciutadans israeliansamb (teòricament) plenitud de drets civils ipolítics: la seva llibertat de moviments no pot sermés limitada que la dels altres ciutadans, tenendiaris i ràdios en llengua àrab, escoles i dret defamília també àrabs, etc. Tenen diputats alParlament (hi ha tres partits àrabs ambrepresentació parlamen-tària), i el seu problemaessencial és doble: un problema de lleialtat, pelque fa a la/les causes nacionals que han d’acatar(acatar el sistema polític d’Israel) i/o adherir (alnacionalisme àrab en general, i al nacionalismepalestí en particular). Alhora, no és una situaciófàcil, ni davant la societat jueva, ni davant els

1212121212

palestins dels territoris ocupats, que viuen encondicions molt més dures i desfa orables.

b) Els palestins que, sense ser israelians, al 1967,en acabar la Guerra dels Sis Dies, van quedar enel gran Jerusalem (aquest territori que Israel vaocupar i finalment annexionar, multiplicant perdotze la vella superfície municipal fins als límitsactuals). Efectivament, aquests habitants no sónciutadans israelians (com els del punt anterior),sinó que Israel els considera segons la lleid’estrangeria de 1950 com a estrangers ambresidència permanent a Israel. Poden optar, si volen,a la ciutadania israeliana, però es calcula quemenys de 2.000 ho han fet al llarg de 30 anys,d’un total poblacional de 200.000. Això es deu aque aquest grup social es considera en territoriocupat, no accepta l’annexió (que és il·legal tambédes del punt de vista del Dret Internacional) i,sobretot, és un grup políticament molt disciplinati motivat. De fet, tenen dret de vot a les eleccionsmunicipals, però des de 1967 sempre les hanboicotejat per tal de no legitimar el govern de laciutat, i sobretot, per no legitimar la proclamacióunilateral de Jerusalem com a capital unificada ieterna d’Israel. Ara bé, malgrat no ser ciutadans(amb passaport israelià) aquest grup té un marged’acció i de maniobra (circulació de moviments,publicacions, mitjans de comunicació) molt mésgran que el dels palestins dels territoris ocupats,

1313131313

la qual cosa ha fet que tradicionalment la OAP(Organització per l’Alliberament de Palestina) hagipogut utilitzar aquest marge en benefici propi. Alllarg del Procés de Pau (1993-2000), aquestasituació paradoxal (el marge de maniobra indivi-dual i col·lectiu que es deriva de la pròpia lleiisraeliana, però en benefici de la part palestina)va donar lloc a múltiples incidents, sobretot entorna la famosa Orient House, ambaixada visible, legí-tima, però informal de l’Autoritat Nacional Pales-tina a Jerusalem (ambaixada no acceptada pelsisraelians), que finalment ha estat clausurada.

c) Els palestins dels territoris ocupats, total oparcialment, però no annexionats, i que per tanteren al centre del procés de negociació conegutcom a Pau per Territoris, entre 1993 i 2000. Enaquests territoris, Cisjordània i Gaza, hi viuen uns3.300.000 palestins, però la continuïtat territorialen la que habiten està severament retallada ointerrompuda pels 194 assentaments jueus (senseincloure els barris jueus de la part palestina deJerusalem, coneguda com a Jerusalem Est), ambun total de 180.000 habitants. Aquests palestinssón els que estan en pitjors condicions, sobretotara que s’ha acabat el procés de pau (o, per parlaramb propietat, el procés negociador), no noméseconòmica o socialment, sinó pel que fa a lallibertat de moviments i condicions polítiques. Arabé, són el motor i la tropa de la resistència a

1414141414

l’ocupació, i els protagonistes d’això que es coneixcom a Segona Intifada.

Les dades ens diuen que:

1.- Al 1948, els palestins eren propietarisdel 87% del terreny (de la Palestinahistòrica sota mandat britànic), unasuperfície de 26.000 km2; els jueus havienadquirit, des de 1900 aproximadament, un7% del terreny; i la resta era terreny d’úspúblic segons el dret otomà que elsanglesos no van modificar.

2.- Des de la Guerra del Sis Dies (1967),Israel ha confiscat el 70% dels actualsterritoris ocupats: aproximadament un30% per a necessitats militars, un 20% perraons de seguretat (concepte que potincloure, per exemple, construcció decarreteres per connectar assentamentsentre ells, evitant les poblacionspalestines), un 10% per a zones verdes noedificables, i un 12% perquè elspropietaris eren absents o no localitzables.

3.- Des d’aquesta perspectiva, el balançper a l’ANP i Arafat és molt decebedor:abans fins i tot de l’actual crisi (més omenys al setembre de 2000), si bé l’ANP

1515151515

tenia capacitat d’autogovern sobre el 92%de la població palestina (és a dir, totes lesciutats de Cisjordània i Gaza: Jenin,Hebron, Tulkarem, Qalqilia, Ramallah,Betlem, Jericó, amb l’exclusió deJerusalem Est), en realitat controlava enexclusiva el 20% del territori. Aquestaestranya relació entre poder polític,població i territori és el principal factorde crisi en el moment del col·lapse delprocés de pau, accentuat especialmentper la perspectiva de que no quedavagarantida en absolut la continuïtat territo-rial a la que ens hem referit més amunt.És el model anomenat de sobirania ‘skinleopard’ ‘pell de lleopard’: taquespoblacionals no relacionades entre si desdel punt de vista territorial). Des d’aquestaperspectiva, quin Estat seria viable?

d) La quarta situació jurídica és la dels palestinsde l’exterior, que es divideixen en dos grups: elsrefugiats i els residents en altres països. Es calcu-la (segons la UNRWA, agència de Nacions Unidespels refugiats palestins) que la diàspora palestinaés d’uns 3’5 milions, dispersos arreu del món i,en especial, als països àrabs. Aquesta diàspora és,sempre aproximadament, la meitat del total de lapoblació palestina (com hem vist, 3.200.000 viuena Cisjordània i Gaza, i 200.000 a Jerusalem). Un

1616161616

terç (1’2 milions) són, en sentit estricte, refugiatscensats com a tals per la UNRWA, dispersos en59 camps de refugiats a Líban, Síria, Jordània,Egipte i també en camps de refugiats a Gaza iCisjordania. Això darrer complica una mica lacomptabilitat perquè, per exemple, segons laUNRWA, als 19 camps de refugiats que hi ha aCisjordània hi tenen registrats 583.009 refugiats,però, de fet, només n’hi viuen efectivament160.000; i a Gaza la xifra oficial de refugiats ésde 824.622 en 8 camps, però n’hi viuenefectivament 451.186. La resta s’ha instal·lat forao a l’estranger. Com diem, això complica el càlculperquè, de fet, una part dels 3’5 milions depalestins dels territoris ocupats consten com arefugiats i acostumen a sortir en les xifres globalsde palestins com si estiguessin a la diàspora. Enresum, dels 3’7 milions de refugiats que té censatsla UNRWA, 1’4 milions viuen, de fet, als territoris.

La condició jurídica i política d’aquest quart gruppoblacional varia molt segons el lloc on es troben.Per exemple, la seva situació a Jordània, on unamica més de la meitat del total són palestins od’origen palestí (per exemple, l’esposa de l’actualrei Abdallah, és de Ramallah, a Cisjordània), ésmolt bona comparada amb la que tenen a Líban oSíria. En el cas de Jordània, hi ha registrats 1’5milions de refugiats en 10 camps, però es consi-dera que una xifra igual de palestins viuen i

1717171717

treballen integrats plenament en l’estructura so-cial jordana i, per cert, uns i altres tenen ciutadaniai passaport jordà. A Líban, per exemple, on hi ha370.000 censats en 12 camps (els famosos deSabra i Xatila, per exemple), no tenen drets políticsni socials, no tenen dret al treball ni accés al’educació o a la sanitat públiques, i són socialmentmarginats. A Síria el problema és una micadiferent: estan en millor situació social –que nopolítica– i romanen controlats als camps, encaraque aquesta situació no és fàcil d’esmentar sobreel terreny, atès que no es políticament correcta.

De mitjana, les xifres oficials de la UNRWA diuenque el 67’5% dels refugiats censats viuenpermanentment fora dels camps, és a dir, s’hanarrelat més o menys en les societats d’acollidasegons els casos. Però són ells qui mantenen obertal’agenda sobre el dret de retorn. Aquesta serà unade les qüestions més delicades, ja que no ésversemblant que ni aquest ni qualsevol governisraelià posterior accepti negociar un dret de retornmassiu de tots els refugiats i llurs descendents,acumulats des de 1948. Aquesta qüestió, queapareixeria amb gran consistència en el procés depau, ara està congelada, però tornarà a aparèixeren qualsevol negociació que en el futur es puguiencetar entre israelians i palestins.

1818181818

1919191919

JERUSALEM: EL COR DEL PROBLEMA

Passem a veure aquesta dinàmica a l’escala de laciutat de Jerusalem.

Com hem dit a l’apartat anterior, Jerusalem és unaciutat amb una superfície municipal de 126 km2 iuna població de 646.300 habitants, dels quals436.700 són jueus, i 203.900 son àrabs. Elspalestins es queixen que Israel –conscient quel’ocupació, l’annexió de la part est de la ciutat, launificació i ampliació del municipi a expenses deterritori palestí i, sobretot, la proclamació unila-teral de la capitalitat de l’Estat d’Israel, no serienfàcilment acceptades per la comunitat internacio-nal, i mai per la població palestina– ha tingut unaestratègia agressiva sostinguda en el temps. Estractava d’anar introduint de manera progressiva,sobre el terreny, modificacions sociològiques ipoblacionals que, a la llarga, quan un dia o altres’hagués de negociar, presentarien una balançaindefectiblement favorable a Israel, i qualsevoldevolució parcial que hagués de fer seria presen-tada ostentosament com una concessió negociado-ra, mostra de bona voluntat.

Aquesta política tenia diverses estratègies i unobjectiu addicional: modificar substancialmentla proporció demogràfica dins del terme muni-

2020202020

cipal. Efectivament, quan Israel ocupa tota laciutat al juny de 1967 i n’amplia el terme mu-nicipal fins a més de 126 km2, la proporciódemogràfica entre ambdues comunitats en el nouterme municipal era de dos terços a un terç afavor dels jueus. 30 anys més tard, i després detres dècades en les que Israel ha afavorit totesles polítiques immigratòries favorables a la partjueva i ha restringit fins on ha pogut les de lapart palestina, la variació a favor de la part juevaera de menys del 3%. De manera que, en trentaanys, la hipòtesi d’anar diluint la poblaciópalestina en una gran Jerusalem massivamentjueva, no s’ha verificat. Això es deu a diversosfactors. D’una banda, el creixement demogràfic,que ens diu que el de la població palestina ésdel 3’5%, mentre que el de la població jueva,entre el 1997 i el 2000, no arriba a l’1%. Amés, degut a la situació política, la poblaciójueva està, segons xifres oficials, en migraciónegativa; en altres paraules: se’n van més jueusde Jerusalem dels que hi arriben (immigració onaixements).

El mateix alcalde de Jerusalem, Ehud Olmert, del’ala més dretana del partit conservador Likud(actualment al poder), va fer una crida oficial el1999 (encara en ple procés de pau) en el sentit dedemanar al govern un increment de la poblaciójueva a la capital perquè si seguien les actuals

2121212121

tendències demogràfiques no la ‘‘identitat juevade Jerusalem estava en perill’’.

D’entre les altres polítiques, val la pena destacarper poc conegudes les que juguen amb lainterpretació restrictiva de la normativa aplicable,sempre en detriment dels palestins.

Per exemple, en relació als drets de residència, jahem esmentat que als palestins de Jerusalem, desde 1967, tot i no ser ciutadans israelians, se’lsaplica la legislació de la ‘Llei d’entrada a Israel’de 1952, i el ‘Reglament d’entrada i estada a Is-rael’ de 1974, on es regula la condició deresidència per als no ciutadans. De tal manera que,en teoria, la consideració automàtica d’estrangersresidents permanents de Jerusalem des del 1967els deixava en una situació més favorable que ladels palestins dels territoris de Cisjordània i Gaza.Per tal raó, les polítiques del govern d’Israel hanapuntat sempre a fer la interpretació més restric-tiva possible d’aquestes disposicions, de maneraque, sense vulnerar massa frontalment el principid’igualtat de la seva pròpia legislació, en lapràctica faci difícil la vida dels palestins. Això esnota per exemple en l’aplicació rigorosa de totsels supòsits en els que la normativa preveu queun resident a Jerusalem (sense precisar-ne lapertinença nacional) perd automàticament el dretde residència en els següents casos:

2222222222

a) Si viatja a l’estranger, i no es ciutadàisraelià, abans de marxar ha de tenir unvisat d’entrada a Israel. La concessiód’aquest visat pot durar mesos, o tenir unaresolució denegatòria, cas en el qual elpalestí de Jerusalem ha de triar entre anar-se’n (estudis, feina, etc.) sense saber sipodrà tornar, o renunciar a viatjar.

b) Si es demostra que ha viscut fora delmunicipi més de 7 anys, perdautomàticament el dret de residència mu-nicipal. Naturalment, la clàusula mais’aplica als ciutadans jueus. El mateixBenyamin Netanyahu, primer ministreentre el 1996 i el 1999, va viure més de10 anys consecutius als Estats Units i maino va tenir aquest problema de retorn.

c) En cas de matrimoni amb un/una noresident, per viure a Jerusalem el titular hade demanar un visat interior de reunificaciófamiliar, cosa que normalment triga molt enser resolt, o s’acaba denegant. En casd’infracció, el titular pot perdre la sevatargeta de resident (coneguda com a ID Carden anglès). Els fills que neixin de talmatrimoni són considerats no residents i notenen dret a assistència social municipal nieducació pública. Des de 1994 a 1999, de136 sol·licituds de reunificació, 109 van serpurament denegades, sense altre motiu.

2323232323

d) Hi ha després el que els palestins deno-minen ‘quiet deportation policy’, és a dir,‘deportació silenciosa’, segons la qual, enbase a diversos arguments administratius,de 1967 a 1999 van ser confiscades per lapolicia 5.890 targetes de residència.

L’altra gran política que va en el mateix sentit ésla relativa a la construcció i demolició d’habitatges.Aquí les xifres són eloqüents per si mateixes:

a) Entre 1967 i 1997, del total de permisosd’edificació concedits sobre el total desuperfície municipal, només el 12%van ser per a zones o barris palestinsdins de la capital. La desproporció ésevident.

b) Com que els permisos de construcció sónsistemàticament denegats o indefinida-ment retardats, no és infreqüent laconstrucció il·legal d’habitatges palestinso l’ampliació dels existents, el que conclougeneralment en demolicions, però sempreen base a arguments tècnics o de regulacióurbanística. Es parla informalment que finsel 2000 s’han identificat uns 6.000habitatges il·legals o il·legalmentmodificats. Des de 1967 més de 2.000cases palestines han estat enderrocades enla part palestina de la ciutat. En els anys

2424242424

1998 i 1999, 59 cases han estat destruïdesper ‘construcció il·legal’.

c) En canvi, des de 1967, s’han edificat a lapart palestina de la ciutat, Jerusalem Est,els barris jueus d’Atarot, Neve Yaacov,Psigat Zeev, Ramot Allon, French Hill,Talpiot Est, Gilo, i està en construcció elde Har Homa, que porta el total d’habitantsjueus de la part palestina de la ciutat a180.000 (xifra de 1999).

d) La part oest (jueva) de la ciutat comptaamb 680 km de via pública; la part est(palestina) amb 87 km, és a dir, 1 km per710 habitants contra 1 km per a 2.448habitants. 700 km de voreres a l’oest con-tra 73 a l’est; 650 km de canalitzacionsd’evacuació d’aigües residuals a l’oest per72 a l’est. Pel que fa a la densitat del’habitatge, la densitat persona/vivenda (ounitat familiar) és de 3’5 pels jueus i 6pels palestins, amb una mitjana d’una per-sona per habitació en el cas jueu i 2’5 enel palestí.

e) Per concloure amb el capítol de xifres: lapoblació palestina de Jerusalem, que ésun terç del total, i que paga els impostosmunicipals que li pertoca, rep un 10% dela inversió total en serveis municipals.

2525252525

CONCLUSIÓ

Com es pot veure, la confrontació entre jueus ipalestins ha pres diverses formes al llarg dels anys,i seria un error centrar la nostra atenció en aquestconflicte només en les etapes o moments mésespectaculars o destructius. Dels aspectes més pocconeguts, excepte pels especialistes, aquestavarietat de situacions que hem descrit en aquesttreball tenen una importància fonamental. Endarrera instància, tot sembla indicar que lesdiferents estratègies territorials que ha mantingutIsrael (amb matisos diferencials segons lesèpoques, però amb un fil de continuïtat al llargdel temps) no han tingut èxit, en la mesura queels palestins no desapareixeran ni se n’aniranvoluntàriament, i en la mesura que la competiciódemogràfica ha designat a Israel com a perdedor(en la mesura que ha tocat sostre, àdhuc està enregressió). El cas de Jerusalem ens ha semblat unexemple paradigmàtic d’aquestes conclusions.

2626262626

2727272727

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

A títol merament indicatiu, aquestes dades estroben a:

Menachem Klein, Jerusalem, the Contested City,Hurst and Co., London 2001.

Orient House, SPU (Special Projects Unit), TheJerusalem Profile, Jerusalem 1997.

Palestinian Academic Society for the Study ofInternational Affairs, Diary 2000, Jerusalem - AlQuds.

Statistic Yearbook of Jerusalem 2000, JerusalemInstitute for Israel Studies, Jerusalem 2000.

Pere Vilanova, Jerusalén y el proceso de paz enOriente Medio, Icaria, Barcelona 1999.

2828282828 Mapa núm. 1: Assentaments jueus i barris palestins a Jerusalem Est, 2000

Aquest mapa mostra vàries coses essencials per a una millor comprensiódel problema. En primer lloc, observeu la Green Line 1949Green Line 1949Green Line 1949Green Line 1949Green Line 1949, que fareferència a la frontera internacional entre Israel i Palestina en acabarla primera de les guerres que van lliurar-se entre els dos pobles, al1948-1949. Aquesta frontera va desaparèixer el 1967, quan amb laGuerra dels Sis DiesGuerra dels Sis DiesGuerra dels Sis DiesGuerra dels Sis DiesGuerra dels Sis Dies, Israel va conquerir tot el territori fins al riu Jordà.Ara bé, aquesta frontera es l’única internacionalment reconeguda, sobretotper Nacions Unides (Resolucions 242 i 338), i és la que avui reclamentant els palestins com també els països àrabs. Volen, en síntesi, que Israeltorni a la frontera vigent entre 1949 i 1967.

Ara bé, com mostra el mapa, Israel al 1967 va ampliar el límit municipalde Jerusalem, a costa d’annexionar-se tota la part que queda dins els ‘Mu-nicipal limits unilaterally extended by Israel between 1967-1993’. Dinsdels límits de la nova superfície municipal, però en la part que és territoripalestí ocupat, Israel ha construït allò que anomena barris jueusbarris jueusbarris jueusbarris jueusbarris jueus, però queen realitat són assentaments jueus en territori palestí: Pisgat Zeev, Atarot,Ramot, Ramat Shu’fat, Gilo, Har Homa, Talpiot, Neve Yaacov. Com es potveure en el mapa, aquests barris jueus en la part sociològicament àrab dela ciutat busquen trencar la continuïtat territorial de la urbanitzaciópalestina.

2929292929

3030303030

Mapa núm. 2: Jerusalem Est àrab dins l’àrea metropolitana del GranJerusalem

Segons indica la llegenda a peu de mapa, aquí es pot veure, en primer lloc,la Green LineGreen LineGreen LineGreen LineGreen Line, la frontera internacionalment reconeguda d’Israel amb Pa-lestina (que Israel, però, no considera reconeguda). En segon lloc, el dibuixque els palestins consideren que correspon al districte administratiu deJerusalem, no el sentit municipal estricte, sinó allò que nosaltresconsideraríem àrea metropolitana del Gran Jerusalemàrea metropolitana del Gran Jerusalemàrea metropolitana del Gran Jerusalemàrea metropolitana del Gran Jerusalemàrea metropolitana del Gran Jerusalem. Com es pot apre-ciar, fora dels límits del municipi, però en territori palestí, tornem a veureimportants assentaments de colons jueus, com Maale Adumim, MishorAdumim, Almon, Mitzpe Jericho, Givat Zeev i altres, l’objectiu dels qualstorna a ser disgregar l’eventual continuïtat dels voltants de la capital delfutur estat palestí.La línia discontínua més fosca, com és evident, és l’actual municipi deJerusalem decidit unilateralment pels israelians arran l’annexió de 1967.

3131313131

3232323232 Mapa núm 3: Mapa definitiu presentat per Israel a Taba, gener de 2001.

Aquest mapa mostra el que va ser l’oferta territorial més avançada que vafer el primer ministre Barak, ja al gener de 2001, un mes abans de perdreles eleccions contra Sharon (4 de febrer de 2001). Molts experts conside-ren, sobretot a la llum del que ha estat la segona Intifada i l’actitud delgovern Sharon, que l’oferta de Barak a Taba (localitat de la costa egípciaon va tenir lloc la darrera ronda de negociacions del procés de pau encetatal 1993), ha estat la més audaç que cap govern israelià ha fet o farà alspalestins.Com es pot veure, efectivament l’oferta s’estenia al 94 % de territori queseria retornat a l’Autoritat Nacional Palestina, més un 3% addicional queseria intercanviat a la part inferior del mapa.Pel que fa als quadres explicatius, les àrees palestines autònomes A i Bsón les que en teoria havien estat total (àrea A) o parcialment (àrea B)recuperades pels palestins entre 1994 i 1999. En color més fosc els actualsassentaments de colons jueus en territori palestí, que Barak oferia reduirconsiderablement, de manera que quedessin reduïts a un terç, entorn aixòsí, de l’àrea metropolitana de Jerusalem essencialment. Són els blocsd’assentaments de Betar, Maale Edumim, Givat Zeev i Ariel.Els palestins van considerar que l’oferta era lluny del pla de partició queproposava Nacions Unides al 1947 (que Israel va acceptar, però els païsosàrabs van refusar).

3333333333

3434343434

Mapa núm 4: Refugiats palestins:camps de refugiats segons UNRWA, 2001

El mapa proposa la localització actual dels camps de refugiats palestins,tant en territori palestí com en els països àrabs veïns, amb el nombre derefugiats oficialment censats per l’Agència de Nacions Unides que s’ocupadel tema dels refugiats palestins, UNRWA (United Nations Relief andWealth Agency).Com es pot apreciar, el nombre més alt tant de refugiats com de camps ésa Jordània, amb forta presència a Síria i Líban.Tots aquests refugiats són acumulats de les guerres de 1948, 1967 i 1973.Per tant, als camps està naixent actualment la quarta generació de refugiats.La qüestió del dret del retorn al lloc d’origen sembla ser, segons informacionsconcordants, la raó última del fracàs del procés de pau a Camp David iTaba al juliol de 2000 i gener de 2001 respectivament.

3535353535

FUNDACIÓ CARLES PI i SUNYER

D’ESTUDIS AUTONÒMICS i LOCALS

3636363636

FUNDACIÓ CARLES PI i SUNYER

D’ESTUDIS AUTONÒMICS i LOCALS

La Fundació Carles Pi i Sunyer d’Estudis Autonòmics i Localsés una entitat nascuda de l’impuls d’un conjunt d’autoritatslocals de Catalunya. Té una vocació oberta i plural, i integraen el seu patronat persones procedents d’àmbits i institucionsdiverses.

La Fundació opera com un espai de discussió, elaboració idifusió d’idees en els àmbits del govern i la gestió delsmunicipis i les comunitats autònomes.

Els treballs i activitats de la Fundació integren perspectivesdiverses, des del dret, la ciència política, la gestió pública il’economia pública, i recullen aportacions del món acadèmiccatalà, espanyol i internacional, així com de càrrecs políticsi de professionals de l’administració pública.

La Fundació ha establert convenis i acords amb diferentsinstitucions, universitats i centres d’investigació, amb elsquals desenvolupa projectes en comú.

3737373737

PATRONATO

Ajuntament de BarcelonaAjuntament de GironaAjuntament de Lleida

Ajuntament de TarragonaDiputació de Barcelona

Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitanade Barcelona

Ministerio de Administraciones Públicas

Josep M. Ainaud de LasarteEnric Argullol MurgadasJosep M. Bricall MasipFrancesc Caminal i BadiaJaume Galofré i CrespiPere Grases GonzálezJoan B. Isart i LópezErnest Maragall i MiraPasqual Maragall i MiraManuel Mas i EstelaJosé Mª Mena Álvarez

Josep Montilla AguileraRamon Mullerat i BalmañaDavid Pérez MaynarCarles Pi-Sunyer i ArguimbauCarolina Pi-Sunyer i CubertaNúria Pi-Sunyer i CubertaOriol Pi-Sunyer i CubertaAntoni Serra i RamonedaJordi Solé TuraGuillem Vidal i AndreuEulàlia Vintró i Castells

President: Àngel Garcia i FontanetVicepresident: Antoni Castells i OliveresSecretari: Josep M. Socías i HumbertDirectora: Meritxell Batet i Lamaña

3838383838

ACTIVITATS

Seminaris de treballReunions intensives de discussió i intercanvi entre experts.

Presentacions tècniquesD’experiències de gestió i d’investigacionsacadèmiques.Jornades, Conferències i Taules RodonesSessions obertes de divulgació i debat.

Premi Carles Pi i SunyerAnualment es convocarà sobre temes que es considerind’actualitat dins del marc dels estudis autonòmics i locals.

SERVEIS

Banc de Bones PràctiquesIdentifica, sistematitza i difon experiències innovadores degovern i gestió als municipis i les comunitats autònomes.

Observatori del Govern del LocalRecull, sistematitza i elabora tota mena d’informacions so-bre la realitat dels governs locals, per a ser utilitzades perles administracions públiques, els partits polítics, els agentssocials i el món acadèmic.

DocumentacióFons documental sobre govern local, autonomies ifederalisme. La Fundació elabora amb aquest fons dossiersdocumentals monogràfics.

loc@lLlista de correu electrònic sobre govern local, federalisme iautonomies

Arxiu Carles Pi i SunyerArxiu particular de Carles Pi i Sunyer sobre la Guerra Civili l’exili: correspondència i documents de l’època.

3939393939

PUBLICACIONS

Informes Pi i SunyerEstudis en profunditat que analitzen l’estat de la qüestió enmatèries com el govern local, comunitats autònomes o justícia,i realitzen propostes en funció d’aquestes anàlisis.

EstudisTreballs de recerca de caràcter monogràfic impulsats per laFundació.

Documents Pi i SunyerCompilacions de textos, ponències i articles d’interès per agoverns locals i autonòmics. Es posaran també a l’abast te-sis, tesines i treballs d’investigació acadèmica sobre lamatèria.

Punts de VistaTextos breus que presenten visions crítiques i propostessubstantives adreçades a renovar la política i la gestió en elsgoverns territorials.

Notes de TreballDocuments de síntesi dels Seminaris de Treball realitzats ala Fundació.

Quaderns de l’Arxiu Pi i SunyerRecull originals de l’Arxiu Pi i Sunyer en edicions crítiques,així com investigacions sobre la Guerra Civil, l’exili i el pri-mer franquisme a Catalunya.

4040404040

loc@lLlista de correu electrònic sobre govern local,

federalisme i autonomies

loc@l és un instrument de comunicació entre gestors públics,càrrecs polítics, acadèmics i professionals interessats en te-mes de govern i gestió local i autonòmica.

A través de loc@l comparteixen informacions sobreseminaris, cursos i congressos, llibres i articles, novetatslegislatives i jurisprudencials, investigacions en curs, pàginesweb i d’altres notícies d’interès.

loc@l també és un mitjà senzill i eficaç per formular con-sultes, plantejar problemes, compartir inquietuds, difondreopinions, obrir debats i fer conèixer treballs i documents.

Subscrigui’s enviant un missatge a local@pisunyer.orgo trucant al (34) 93 452 71 15.

Difongui els missatges a la llista enviant-los a:

local@pisunyer.org

4141414141

Informes Pi i SunyerInformes Pi i SunyerInformes Pi i SunyerInformes Pi i SunyerInformes Pi i SunyerInforme Pi i Sunyer sobre Gobierno Local en EspañaFrancisco Longo (dir.)

Informe Pi i Sunyer sobre Gobierno Local en las democraciasavanzadasFrancisco Longo (dir)

Informe Pi i Sunyer sobre Comunidades Autónomas 1995-1996Manuel Ballbé, Joaquim Ferret (dirs.)

Informe Pi i Sunyer sobre la Justícia a Catalunya (versió encatalà i castellà)Jaume Galofré (dir.)

DocumentsDocumentsDocumentsDocumentsDocuments1. Regiones y ciudades ante la Unión Europea.

2. La Llei Municipal de Catalunya de 1934.

3. El acceso de los Entes Locales al Tribunal Constitucional yla protección de la Autonomía Local

4. Nuevas orientaciones en Política y Gestión Urbana

5. Federalismo y subsidiaridedad en Italia

6. Estratègies per al desenvolupament econòmic i social enl’àmbit local

7. Optimizar la Organización municipal: técnicas yexperiencias para mejorar la eficiencia de los servicios locales

8. Mediació i resolució alternativa de conflictes als municipis

9. El nuevo ordenamiento de las autonomías locales en Italia:entre continuidad y reforma

10. Informe mundial y Declaración de Berlín sobre el futurourbano. Urban 21

PUBLICACIONS

FUNDACIÓ CARLES PI i SUNYER

4242424242

11. Técnicas de gestión de calidad en la AdministraciónPública: CAF. El Marco Común de Evaluación

12. La Gestión Pública Intergubernamental en la UniónEuropea

13. Conferencia de Riga sobre la democracia local en losalbores del siglo XXI

14. Los altos cargos: entre la política y la administración

15. Evaluación sobre la corrupción en España

16. Las actuaciones municipales en Cataluña en el ámbitode la inmigración

17. La política báltica de la Unión Europea. El caso deKaliningrado

Punts de VPunts de VPunts de VPunts de VPunts de Vistaistaistaistaista1. Fortalecer la conciencia de comunidad: ¿qué rol para losgobiernos locales?Frank Benest

2. Notas sobre el principio de subsidiariedad y el gobiernolocalLuciano Parejo

3. El futur dels ajuntaments: vuit visionsDiversos autors

4. Vint anys d’ajuntaments democràtics: opinions a la premsaDiversos autors

5. El dictamen sobre la secesión de Quebec: un comentarioCarmen Chacón i Agustín Ruiz Robledo

6. Marketing de servicios municipalesToni Puig

7. La Carta municipal de Barcelona en la reforma del Régi-men LocalTomàs Font

4343434343

8. L’accés dels estrangers no comunitaris a la funció públicalocal: un canvi cap a la igualtatFrancesc Consuegra

9. Cargos locales y derecho fundamental a la participaciónpolíticaEnrique Belda Pérez-Pedrero

10. La Llei Orgànica d’Universitats: quina aportació alfutur de la universitat?

Eva Pons

11. El conflicte d’Orient Mitjà: població, territori i poderpolític

Pere Vilanova

EstudisEstudisEstudisEstudisEstudis1. La Provincia en el Estado de las AutonomíasDiversos autors

2. Gestió pública del turisme. Manual per a les administracionslocals de les zones interiorsJoan Cals (dir)

3. El Consell Tributari Municipal de BarcelonaDiversos autors

4. Gobierno local y modelo gerencial. Reflexiones y propues-tas para fortalecer la función directiva en los municipiosDiversos autors

5. Los retos de la Justicia en el siglo XXI. Reflexiones sobre lasituación actual y las perspectivas de futuro del Poder JudicialDiversos autors

6. “El model europeu” de cohesió econòmica i socialDiversos autors

4444444444

Notes de TNotes de TNotes de TNotes de TNotes de Treballreballreballreballreball1. Las Administraciones Locales ante el futuro Estatuto de laFunción Pública

2. Proyecto de Ley Reguladora de la Jurisdicción Contencio-so-administrativa

3. Las Administraciones Locales ante la modificación de laLey 30/1992, de Régimen Jurídico de las AdministracionesPúblicas y del Procedimiento Administrativo Común

4. Indicadores de Gestión para las Entidades Públicas

5. L’aplicació de la Llei de la intervenció integral del’administració ambiental

6. Contratación pública local: propuestas de reforma

7. La Mediació Comunitària als Estats Units

8. Gobernabilidad Local y Participación Ciudadana

9. Grans Ciutats: La Carta Municipal de Barcelona

PPPPPapers de recercaapers de recercaapers de recercaapers de recercaapers de recerca1. La cooperación transestatal entre autoridades regionales ylocalesNeus Gómez

2. La descentralización en Barcelona y BirminghamMoisès Amorós

3. La devolution en el Reino Unido: Gales, Escocia e Irlandadel NorteNeus Oliveras

4. Gobierno Local y desarrollo en Suecia: el caso del Conda-do de VästerbottenPedro Luis Pérez Guerrero

5. Reflexiones sobre la moción de censura al alcalde: evolu-ción, comportamientos y regulación actualJ. L. Martínez-Alonso Camps i Jaume Magre Ferran

4545454545

FFFFFulls de l’Observatoriulls de l’Observatoriulls de l’Observatoriulls de l’Observatoriulls de l’Observatori1. La descentralització de la despesa pública a Catalunya iEspanya

2. Quina seria la despesa local a Catalunya si es traspassenals ens locals competències en ensenyament, habitatge ipolítiques d’ocupació?

Quaderns de JurisprudènciaQuaderns de JurisprudènciaQuaderns de JurisprudènciaQuaderns de JurisprudènciaQuaderns de Jurisprudència11 números per any

FFFFFora de Col.leccióora de Col.leccióora de Col.leccióora de Col.leccióora de Col.leccióAnuario de Hacienda Local. 1998

Indicadors de gestió per a les entitats públiquesDocuments AECA: Principis de comptabilitat de Gestiónúm. 16.

Barcelona: Gobierno y Gestión de la CiudadEditat i distribuït per Ediciones Díaz de Santos,

Tel. 91 431 24 82.

Las balanzas fiscales de las Comunidades Autónomas (1991-1996)Diversos autors

DISTRIBUCIÓ I VENDA

• Les publicacions de la Fundació es troben a les principalsllibreries d’Espanya, entre d’altres a Barcelona:- A la Llibreria de la Diputació (C/ Londres, 55.

Barcelona, tel. 93 402 25 00)- A la Llibreria Marcial Pons (C/ Provença, 249.

Barcelona, tel. 93 487 39 99)• Distribuïdora Marcial Pons Tel. 91 304.33.03.

4646464646

Quaderns de l’Arxiu Pi i SunyerQuaderns de l’Arxiu Pi i SunyerQuaderns de l’Arxiu Pi i SunyerQuaderns de l’Arxiu Pi i SunyerQuaderns de l’Arxiu Pi i Sunyer1. La situació a Catalunya i Espanya els anys 1945-1946 /Informe de les gestions fetes a Barcelona l’any 1947

2. Viure el primer exili: cartes britàniques de Pere Bosch iGimpera, 1939-1940

3. Des dels camps. Cartes de refugiats i internats al Migdiafrancès l’any 1939

4. La cultura catalana a l’exili. Cartes d’escriptors,intel·lectuals i científics, 1939-1940Maria Campillo y Francesc Vilanova (eds.)

Documents d’HistòriaDocuments d’HistòriaDocuments d’HistòriaDocuments d’HistòriaDocuments d’HistòriaSèrie història 1. Franco a Barcelona

Memòries d’en Carles Pi i SunyerMemòries d’en Carles Pi i SunyerMemòries d’en Carles Pi i SunyerMemòries d’en Carles Pi i SunyerMemòries d’en Carles Pi i Sunyer1939. Memòries del primer exili

DISTRIBUCIÓ I VENDA

• Les publicacions l’Arxiu es troben a les principalsllibreries d’Espanya, entre d’altres a Barcelona:- A la Llibreria de la Diputació (C/ Londres, 55.

Barcelona, tel. 93 402 25 00)- A la Llibreria Marcial Pons (C/ Provença, 249.

Barcelona, tel. 93 487 39 99)• Distribuïdora Marcial Pons Tel. 91 304 33 03

PUBLICACIONS RECENTS

ARXIU PI I SUNYER

4747474747

4848484848