el compost: un bon aliat per al sòl i per als teus conreus · 2015-07-16 · el compost: un bon...

El compost: un bon aliat per al sòl i per als teus conreus

Mollerussa, 20 de març de 2014

i per als teus conreus

Propietats del compost i condicions d’úsp pMarga López

F. Xavier Martínez

Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (ESAB)Departament d’Enginyeria Agroalimentària i Biotecnologia (DEAB)Centre en Recerca i Seguretat en Control Alimentari (CRESCA)Centre en Recerca i Seguretat en Control Alimentari (CRESCA)

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC)

El compost…

Es ven el

Qui el fa servir? Per a Es ven el

compost?què?

CIÓ

É

TRODUCC És un

producte assequible?

INT

Amb què competeix?Es coneix? El

i ?coneixem?

…és matèria orgànica per al sòlMarga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 2 ‐

…és matèria orgànica per al sòl

Coneixen el usuaris suficientment el compost?

DEFICIÈNCIES DETECTADES

Desconfiança i escepticisme vers el producte

CIÓ

Informació errònia sobre el producte

Confusió amb altres material orgànics

TRODUCC

CAUSES

MANCA D’INFORMACIÓ

INT CAUSES

Experiències dolentes en el passat

Percepció del producte com un residu Percepció del producte com un residu

Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 3 ‐

Per què ens interessa la matèria orgànica en el sòl?

Matèria Orgànica SÒL

CIÓ

Estructura

Aireació

TRODUCC Aireació

Retenció d’aigua

P ió d l’ ió

INT Prevenció de l’erosió

Afavoreix la Biodiversitat Afavoreix el creixement de les Plantes Aportació de nutrients

El compost és una font de matèria orgànica per al sòl


Tipus de sòl

Gestió del sòl

CIÓ

Pluviometria

TRODUCC Temperatura

INT ...

Van-Camp. L., Bujarrabal, B., Gentile, A-R., Jones, R.J.A., Montanarella, L., Olazabal, C. And Selvaradjou, S-K. (2004). Volume III, Organic Matter: 307-501. In "Reports of the Technical Working Groups Established under the Thematic Strategy for Soil Protection". EUR 21319 EN/3, 872 pp. Office for Official Publications of the European Communities.


http://ec.europa.eu/environment/soil/

Quines fonts de matèria orgànica es poden feri ?servir?

Residus orgànicsDejeccions ramaderes

CIÓ

j

Fangs de depuradora

R id i d t i l ( li tà i i li tà i )

TRODUCC Residus industrials (alimentària i no alimentària)

Compost de qualsevol dels anteriors materials i de

INT

Fracció orgànica de residus municipals

Residus verds (agrícoles i forestals)Residus verds (agrícoles i forestals)

Adobat en verdIncorporació del cultiu en el mateix sòl (importància de leslleguminoses)


Què és el compostatge

És un procés per transformar (estabilitzar) la matèria orgànica

Controlat (coneixem què succeeix)

CIÓ

...dut a terme per microorganismes

en presència d’oxigen (és aeròbic)

TRODUCC ...en presència d oxigen (és aeròbic)

...que s’autoescalfa (no necessita fonts de calor) a temperatura suficient per higienitzar el material

INT temperatura suficient per higienitzar el material

...I que produeix compost


Què succeeix durant el procés de compostatge?

Disminueix el contingut en aigua (augmenta la matèria seca)

Augmenta el pH

CIÓ

g p

Augmenta la conductivitat elèctrica (salinitat) Augmenta la concentració dels components

TRODUCC Augmenta la concentració dels components

minerals (nutrients i contaminants)

Eliminació d’agents patògens (és una higienització

INT Eliminació d’agents patògens (és una higienització,

no una esterilització) A t d l ti t tè i à i Augment del contingut en matèria orgànica

resistent (redueix la velocitat de mineralització dels nutrients especialment el nitrogen)nutrients, especialment el nitrogen)


Què és el compost

Bàsicament matèria orgànica però que presenta unes

POST

Està estabilitzada (transformada no fa pudor )

característiques especials:

EL COMP Està estabilitzada (transformada, no fa pudor )

Està higienitzada (no té patògens ni llavors de males herbes)

ZACIÓ DE

No atreu animals causants de malalties, ja que no hi troben aliment (insectes, rates)

ACT

ERITZ

Es pot manejar i emmagatzemar sense causar problemes

...i millora les propietats del sòl i per tant la seva fertilitat en

CARA

p p pbenefici dels cultius.


Característiques del compost D è d l tè i i i d l

Residus orgànicsDejeccions ramaderes

Quines fonts de matèria orgànica es poden fer servir?

Depèn de les matèries primeres i del maneig del compostatge

POST

Dejeccions ramaderes

Fangs de depuradora

Residus industrials (alimentària i no alimentària)

Compost de qualsevol dels anteriorsmaterials i de

Fracció orgànicade residusmunicipals

Residus verds (agrícoles i forestals)

Quines característiques tenen cadascund’aquests materials?

EL COMP Adobat en verd

Incorporació del cultiu en el mateix sòl (importància de leslleguminoses) Es poden modificar les característiques?

à é

ZACIÓ DE

Quins paràmetres ens donen mésinformació? En què en hem de fixar?

ACT

ERITZ

Acord amb la normativa?

Com valorem la qualitat

CARA

Característiques físiques i químiques determinades?

Efectes sobre el sòl i els cultius?

Quins usos/destins són els més adequats?


Quins paràmetres hem de conèixer?

Com a productor:

POST

Com a productor:

Característiques del producte (factor comercial)

EL COMP

Com a usuari:

(factor comercial)

Han de coincidir?

ZACIÓ DE Com a usuari:

Necessitats del cultiu

Característiques del sòl

ACT

ERITZ Característiques del sòl

CARA Però s’ha de saber interpretar el resultat dels

paràmetres i les interaccions que esdevenen entre p qells.


Quinsà t

INFLUENCIA EN EL PROCESO PRODUCTIVO

/ COMERCIALIZACIÓN / APLICACIÓN

Segurida

d bo

ral en la

plan

ta

Man

ejo

Alm

acen

a‐miento

ranspo

rte

ceptación

sibles usos

Aplicación

gurida

d en

ap

licación

ectos sobre

a do

sis de

ertilización

ectos sobre

la

rodu

cción

paràmetreshem de

S lab A Tr A Po

A Seg

la

Efe la fe Efe pr

Densidad aparente ● ● ● ● ●

Coloración ●

POST conèixer?

FÍSICO

S

Olor ● ●

Humedad ● ● ● ● ● ● ● ●

Granulometría ● ● ● ● ● ● ●

I i i

EL COMP Impropios e impurezas ● ● ●

pH ● ● ●

Conductividad eléctrica ● ●

Materia Orgánica Total ● ● ● ●

ZACIÓ DE

OS

Materia Orgánica Total ● ● ● ●

Materia Orgánica Resistente ● ● ● ● ●

Nitrógeno mineral ● ● ●

Nitrógeno orgánico total ● ● ●

ACT

ERITZ

QUÍM

ICO g g

Nitrógeno resistente ● ●

Nitrógeno fácilmente hidrolizable ● ●

Fósforo y potasio ●

CARA Metales pesados ● ● ●

Contaminantes orgánicos ● ●

Patógenos indicadores ● ● ●

OLÓ

GICOS

Test de Autocalentamiento ● ● ● ● ●

Índice de germinación ● ●

Respirometrías ● ● ●


BIO Mineralización ● ● ●

Semillas de malas hierbas ● ●

Capacidad superesora ● ● ●


Humitat. <35 % pot indicar manca d’estabilitat. Transport i aplicació dificultat de rehumectació

POST

aplicació, dificultat de rehumectació.

Densitat aparent. Contingut en humitat i en matèria i l El d d i di i ió d l d i

EL COMP mineral. Elevada densitat: disminució del drenatge i

porositat per a l’aire i increment de la capacitat de retenció d’ i

ZACIÓ DE d’aigua.

Capacitat de retenció d’aigua. El compost augmenta la

ACT

ERITZ

disponibilitat d’aigua.

Mida de partícula Massa fina no són indicades per a

CARA Mida de partícula. Massa fina no són indicades per a

encoixinats perquè per la retenció d’aigua pot provocar la germinació de llavors de males herbesgerminació de llavors de males herbes.



pH. Incidència sobre les arrels (desenvolupament i creixement) i sobre la disponibilitat de nutrients. Addició de

POST

calç, sofre o guix permet modificar‐lo.

Conductivitat elèctrica. Concentració de sals. Incidència

EL COMP

sobre els arrels i la germinació. Sensibilitat segons l’espècie: ceba i mongeta són molt sensibles.

ZACIÓ DE g Relació C/N. Si és superior a 20 pot provocar immobilització

del nitrogen.

ACT

ERITZ g

Contingut en matèria orgànica total i tipus de matèria orgànica Aproximadament la meitat es perd durant el procés

CARA orgànica. Aproximadament la meitat es perd durant el procés

de compostatge.

Contingut en nitrogen. Orgànic i inorgànic. El pH bàsic dels composts pot contribuir a pèrdua com NH3.



Contingut en nutrients. Biodisponibilitat

POST Metalls pesants depenen de la quantitat i de la

biodisponibilitat Normativa

EL COMP biodisponibilitat. Normativa

Maduresa i estabilitat Baixes concentracions de

ZACIÓ DE Maduresa i estabilitat. Baixes concentracions de

compostos fitotòxics (NH3, AGcc, substàncies fenòliques).

ACT

ERITZ

Fitotoxicitat. NH3, sals solubles, pH, AGcc (acètic, butíric, propiònic, valèric – mala olor), subtàncies

CARA

, p p , ),fenòliques, terpens, metalls pesants, etc.



Diagnòstic i gestió dels problemes en cultius en un medi amb addició de compost (a partir de Sullivan i Miller, 2005)

POST

ProblemaCaracterístiques d l

Suggerències d’ús

p ( p , )

EL COMP Problema del compost

Suggerències d ús

Deficiència de nitrogenC/N altaN NO ‐ baix

Esperar abans de plantar

ZACIÓ DE Deficiència de nitrogen N‐NO3 baix

Respiració alta Complementar amb mineral

Toxicitat per amoníacN‐NH4

+ alt/ b

Reduir pHó f ó

ACT

ERITZ Toxicitat per amoníac C/N baixa Aireació per a nitrificació

Toxicitat per AGccFitotoxicitat elevadaRespiració elevada

Aireació per a descomposició AGcc

CARA

p

SalinitatCE elevadaFitotoxicitat elevada

Lixiviar amb aigua abans de sembrar o plantarPrecaució amb la sensibilitat de les plantes


Quin marc normatiu ens afecta?

RD 506/2013, de 28 de juny, sobre productes fertilitzants

RD 865/2010 d 2 d j li l b b t t d lti

POST

RD 865/2010, de 2 de juliol, sobre substrats de cultiu

Reglament (CE) 889/2008 de la Comissió, de 5 de setembre,

EL COMP

de 2008, (…) sobre producció i etiquetat dels productes ecològics respecte la producció ecològica, etiquetat i control

ZACIÓ DE

Decret 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’actuació aplicable a les zones vulnerables en

ACT

ERITZ programa d actuació aplicable a les zones vulnerables en

relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes

CARA

g g j

Normes Tecnològiques de Jardineria i Paisatgisme


Quin marc normatiu ens afecta?

PARÀMETRES RECOLLITS PEL RD506/2013

H <40%

VALORS RECOMANABLES

CE < 8 dS/m

POST

H <40%

MO > 35% en masa (s/matèria humida)

C/N < 20

CE < 8 dS/m

N‐NH4+ < 1500 mg/kg sms

GE > 50%Norg >1,25%

EL COMP

Impureses: “No podrá contener impurezas ni inertes de ningún tipo tales como piedras, gravas, metales, vidrios o plásticos”

NnH/Norg > 50%

ALTRES PARÀMETRES D’INTERÈS

ZACIÓ DE

Granulometria: 90% partícules Ø < 25mm

Contingut en metalls:

Contingut en nutrients

Densitat aparent

Ni í i

ACT

ERITZ

Classe A Classe B Classe C Cd (mg/kg s.m.s.) 0,7 2 3

Cr total(mg/kg s.m.s.) 70 250 300

Nitrogen nítric

CARA

Cr total(mg/kg s.m.s.) 70 250 300 Cu (mg/kg s.m.s.) 70 300 400

Hg (mg/kg s.m.s.) 0,5 1,5 2,5

Ni (mg/kg s.m.s.) 25 90 100

El grau d’estabilitat (GE) indica la proporció de matèria orgànicatotal que es degradarà lentament i

Pb (mg/kg s.m.s.) 45 150 200

Zn (mg/kg s.m.s.) 200 500 1000

que contribuirà a augmentar el contingut en MO del sòl.


Característiques dels materials

LR

POST

L

L

R = valors recomanats

L = valors limitats RD506/2013

EL COMP L

(L)

LR

en RD506/2013

ZACIÓ DE R

R

RR

ACT

ERITZ

CARA

L

L


Quin ús volem fer del compost?

Com esmena Com esmena

Com adob‐fertilitzant orgànic

d b

POST

Com a part de substrat

EL COMP

Velocitat de mineralització del N (adob)

MIN MAX

ÚS D

C VEG < C FORM < C FEMS < C FANG

MIN MAX

MIN MAX

Velocitat de mineralització del C (esmena)


Aplicació de compost. Què valorem?

Fertilitzant(aplicació de nutrients)

Esmena orgànica(millora propietats del sòl)je

ctiu Substrats

(Formulació)(aplicació de nutrients)(millora propietats del sòl)O

bj (Formulació) ts Nutrients del sòlContingut MO Propietats físiques,

POST

acto

rs

rmin

an Necessitats dels cultius

ClimatologiaD ifi ió

gEstabilitat MO

ClimatologiaD ifi ió

p q ,químiques i biològiques

Cli t l i

EL COMP

Fade

ter Dosificació

LegislacióDosificacióLegislació

ClimatologiaLegislació

ÚS D Tècniques de cultiu

ó Agricultura (Extensius, A i lt (E t i

mpl

es

itzac

ió

g ( ,Horticultura, Fructicultura)

Espais verdsRehabilitació espais

Agricultura (Extensius, Horticultura, Fructicultura)

Espais Verds

HorticulturaFructiculturaEspais Verds

Exem

d’ut

il Rehabilitació espaisdegradats

Reforestació

SilviculturaEspais VerdsSilvicultura


Aplicació de compost. Què considerar?

Segons: Característiques dels sòls Composició del producte a aplicar (compost)

POST

p p p ( p ) Necessitats dels cultius o de la vegetació

EL COMP

Per: 1. Mantenir i millorar la fertilitat dels sòls

ÚS D 2. Obtenir una producció agrícola o una

vegetació de qualitat, amb rendibilitatacceptable

3. Integrar‐se en els plans de gestió de g p gresidus


Esmena orgànica

Esmena Aplicació de productes orgànics en el sòl amb l’objectiu de orgànica:

p p g jmillorar el seu contingut en humus, en base al seu valor humígen. Pot ser de correcció o de manteniment

POST

Es valora: Alt contingut en MOR i GE

baix contingut en nutrients (especialment en Norg)

EL COMP

Un compost, fem o altres RO immadur o poc madur pot i bilit ió d N d t di t

Atenció!

g ( p g)

ÚS D provocar immobilització de N durant dies, setmanes o

mesos

RD506/2013, sobre de productes fertilitzantsDECRET 136/2009, d’1 de setembre, d’aprovació del programa d’ ó l bl l l bl l ó b l

Regulació:

d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.


gestió de les dejeccions ramaderes.

Velocitat de descomposició de diferents RO

POST

EL COMP

ÚS D

Immobilització


Fuente: Maeda and Shiga, 1978 en: Shiga, H. 1987.

Esmena orgànica de correcció. Efectes de l’aplicació de composts i altres RROO en el continguten MO del sòlen MO del sòl

Escorça compostada

POST LA CAPACITAT

D’ESMENA ÉStèria

tnde

C)

EL COMP

FUNCIÓ DEL TIPUS DE RO I DE COMPOSTac

ióde

mat

aen

el sòl(t

ÚS D

COMPOST

GallinassaAcumula

orgànica

Anys


Fertilitzant orgànic

Es valora: Contingut en nutrients (Ntotal i Norg, P2O5, K2O)

Equilibri nutritiu

POST

Un compost, fem o altres RO immadur o poc madur pot provocar immobilització de N durant dies, setmanes o mesos

Atenció!

EL COMP

RD506/2013, sobre productes fertilitzantsDECRET 136/2009 d’1 de setembre d’aprovació del programa

Regulació:

ÚS D DECRET 136/2009, d 1 de setembre, d aprovació del programa

d’actuació aplicable a les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats que procedeixen de fonts agràries i de gestió de les dejeccions ramaderes.

CODI DE BONES PRÀCTIQUES AGRÀRIES EN RELACIÓ AL NITROGEN (Ordre 22‐10‐98)

MANUAL del CODI DE BONES PRÀCTIQUES AGRÀRIES


MANUAL del CODI DE BONES PRÀCTIQUES AGRÀRIES

Fertilitzant orgànic. Determinació de les necessitats de nutrients del cultiu o de la rotaciónutrients del cultiu o de la rotació

Fixar la(s) producció(ns) objectiu(s)

POST

Conèixer les extraccions (millor les exportacions) per unitat de producció (collita)

EL COMP

Calcular les necessitats d’adobat en kg de N, P2O5 i K2O per ha

ÚS D

Disposar de les anàlisi de sòls i la seva interpretació

Conèixer els programes previs de fertilització Conèixer els programes previs de fertilització(especialment la orgànica)

Fer el balanç de N Fer el balanç de N


K OP ON

Fertilitzant orgànic. Relació entre nutrientsK2OP2O5N

Cultius

POST

Els compostsacostumen a tenir un baix contingut en K2O

EL COMP baix contingut en K2O

i excés de P2O5

La assimilabilitat del

ÚS D La assimilabilitat del

P2O5 depèn del Calci

1,50,31

Nutrient C FORM bo C FORM RSU C FANGS C FANGS C RV C FEMS

N 1 1 1 1 1 1 1 1

P2O5 0,8 0,7 0,4 1,7 0,9 0,1 1,3 0,8

K O 0 9 0 5 0 4 0 4 0 3 0 4 0 6 0 5ompo

st


K2O 0,9 0,5 0,4 0,4 0,3 0,4 0,6 0,5C

Fertilitzant orgànic. Opcions per a l’adobat amb compost

Conegudes les necessitats d’adobat del cultiu o anuals expressades en unitats fertilitzants (kg/ha de N, P2O5 i K2O) p ( g/ , 2 5 2 )en relació al balanç de nitrogen, es pot:

1 Calcular la dosi de compost a aplicar en relació a satisfer les

POST

+ N, + K1. Calcular la dosi de compost a aplicar en relació a satisfer les necessitats de P2O5 (cultiu o any)

EL COMP

↑ P, + K2. Calcular la dosi de compost en relació a satisfer les

necessitats de N (cultiu o any)

ÚS D

↑ P + K

necessitats de N (cultiu o any)

↑ P, + K

+ P, + K3. Aportar una dosi de compost anual equivalent a 170 o 210

kg de N/ha any

↑ excés+ complementar


Com posar els coneixements en pràctica?

Eines:

Experiència prèvia

P d

POST

Proves de camp

EL COMP

ÚS D


Diferents compost

Diferents dosis

Ú

POST

Diferents combinacions (orgànic/mineral)

Ús sostenible

EL COMP (orgànic/mineral) sostenible

del compost

ÚS D

Efectes en el sòl

p

Efectes en el cultiu (rendiment i qualitat)


Càlcul de les dosis

COMPOST

MS = %

MOT %

NECESSITAT/S CULTIU/S

N = kg/ha

SÒL

prof = m

Cl T t l MOT = %sms

MOR = %sms

Norg = %sms

P2O5 = kg/ha

K2O = kg/ha

Classe Textural

% MO

% Norg

POST

NnH = %sms

altres

ppm Nmin

P i K assimilables

altres

HIPÒTESIS DE MINERALITZACIÓ DEL NITROGEN

Cobrir totes les necessitats amb compost (DA)

EL COMP altres

Cobrir la meitat de les necessitats i complementar amb mineral (DB)

Testimoni mineral ÚS D

PROGRAMA D’ADOBAT DEL CULTIU O DE LA ROTACIÓAssajos de camp:

Comparar diferents composts i dosis

Comparar fertilització orgànica/mineral


…

Anàlisi dels resultats

Quins efectes tenen els diferents materials aplicats sobre Quins efectes tenen els diferents materials aplicats sobre el sòl i els cultius

El programa d’adobat ens permet ajustar les quantitats

POST

El programa d adobat ens permet ajustar les quantitats de nutrients a l’objectiu i reduir pèrdues potencialment contaminants

EL COMP contaminants

Ajudar a decidir quins materials se adeqüen més a cada situació i cultiu (base de dades d’experiències)

ÚS D situació i cultiu (base de dades d’experiències)


Com fer un estudi previQÜESTIONARI CULTIU “A”

Part comercialitzable (fulla/arrel) Fulla/Arrel S fi i d i d H

QüestionariSuperficie destinada Has Necessitats N UF Necessitats P Necessitats K Producció esperada

POST

p Estimació cost de venda producte €/tn . .

EL COMP .

Composts disponibles

Mat. prim.

Cost (€/tn)

Distància (km)

Cost transport

%MS Contaminants

C1

ÚS D C2

C3 . .

.

Composts disponibles

tn necessàries

Cost (€/tn)

%MO %Norg % P2O5 %K2O Cost nut. Complem.

C1 C1 C2 C3 . .


.

Com fer un estudi previ

POST

EL COMP

ÚS D


Com fer un estudi previ

POST

EL COMP

ÚS D


Sí, però… com ho faig???

No hi han receptes universals

“Una capa de 7,5‐10cm de compost controla l’erosió del sòl

“Aplicacions anuals de compost de porcí en proporcions

( / )

POST

amb pendent fins el 45 % durant un període de 1‐3 anys”

Stewart i Pacific, 1993Michaud 1995

elevades (25‐50 t/ha) en sòls àcids pot incrementar els nivells de Zn i Cu”

Kao 1993

EL COMP Michaud, 1995 Kao, 1993

“...En el segon any, les parcelesamb fem i restes de poda van

“La producció de col xinesa va incrementar aplicant compost de

ÚS D

amb fem i restes de poda van produir major rendiments...”

Allen i Preer, 1995

porcí en sòl àcid, però no en sòl neutre”

Kao, 1993

Cal conèixer el producte, el sòl i el tipus de plantació/cultiu que es durà a termeplantació/cultiu que es durà a terme

Conèixer la climatologia (pluja, temperatura)


Quins beneficis aporta utilitzar compost?

MITIGACIÓ És el sistema de fertilització natural

MITIGACIÓ DEL CANVI

Millora les propietats del sòl

Redueix la presència demales herbes

DEL CANVI CLIMÀTIC

POST

Redueix la presència de males herbes

Té efectes positius sobre els cultius (producció i qualitat)

V l f it ió bi lò i l lti d’ l i f ll

CLIMÀTIC

EL COMP Valor afegit: supressió biològica en malalties d’arrel i fulla

Permet reintroduir un residu en el cicle

ÚS D Permet utilitzar materials locals o propis

Reducció de l’ús d’adobs minerals i plaguicidesp g

Reducció de l’esgotament recursos naturals

Reducció de la contaminació per fertilitzants minerals (N O) Reducció de la contaminació per fertilitzants minerals (N2O)

Promou el segrest de C


Però... Té beneficis per a l’usuari?

Costostransport + Costosaplicació + Preuproducte < Beneficisaplicació compost

POST

Com valorar els beneficisde la seva aplicació?

Com valorar la millora del sòl per l’aport de MO?

EL COMP

Producció?

Qualitat?Com valorar la depreciació del sòl per

ÚS D Estalvi fertilitzants

minerals?

E t l i fit it i ?

p pl’increment de la salinitat o de contaminants?

Estalvi fitosanitaris?

Estalvi d’aigua

INFORMACIÓ!!INFORMACIÓ!!Marga López, F. Xavier MartínezEscola Superior d’Agricultura de Barcelona ‐ 39 ‐

Limitacions d’ús del compost

Salinitat: toxicitat per a germinació i arrels.

Estabilitat baixa: ràpida mineralització i alliberació de nutrients i substàncies fitotòxiques.

POST

q

Maduresa baixa: presència de substàncies fitotòxiques.

Metalls pesants: depèn de l’origenEL COMP Metalls pesants: depèn de l origen.

Patògens i males herbes: hi seran presents si no s’ha fetbé l é

ÚS D bé el procés.


A l’hora de fer servir compost.... Composició Nt 5%

Saber quines són les fonts properes de compost que

Gallinassa extrusionada

8 euros per 25 kg

Norg 4,5% P2O5 5% K2O 8% MgO 2% properes de compost que

tenim a l’abast (estalvi en transport, sostenibilitat...)

Utilitzable en agricultura biològica

MOT 55% H 12%

Cd 4 ppm

i llurs qualitats

Disposar d’anàlisi dels t i l i b

Presentat en sacs de 25 kg

Pelletitzat

Cu 130 ppm Ni 15 ppm Pb 4 ppm Zn 400 ppm

materials i saber interpretar‐les

Valorar bé les seves

Cr 30 ppm

Valorar bé les seves qualitats i no només el preu

Eines per a fer l’aplicació: manual? mecànica?

Ajustar les dosificacions a les necessitats (càlculs)


El compost: un bon aliat per al sòl i per alsaliat per al sòl i per als teus conreus

Propietats del compost i condicions d’ús

Marga LópezF. Xavier Martínez

Gràcies per la vostra atenció

el compost: un bon aliat per al sòl i per als teus conreus · 2015-07-16 · el compost: un bon...

Documents