Iniciació a la meteorologiaIniciació a la meteorologia

ÍndexÍndex

L’atmosferaL’atmosfera Variables meteorològiquesVariables meteorològiques Anticiclons i depressionsAnticiclons i depressions Els mapes del tempsEls mapes del temps Fenòmens meteorològicsFenòmens meteorològics PrediccionsPrediccions

L’atmosferaL’atmosfera

Composició:Composició: Nitrogen 78.08%Nitrogen 78.08% Oxigen 20.95%Oxigen 20.95% Argó 0.93%Argó 0.93% Altres 0.04%Altres 0.04%

Estructura: Troposfera Estratosfera Mesosfera Termosfera Exosfera i Magnetosfera

índex

VariablesVariables meteorològiquesmeteorològiques

PressióPressió TemperaturaTemperatura Humitat absoluta i relativaHumitat absoluta i relativa

índex

Pressió atmosfèricaPressió atmosfèrica La pressió atmosfèrica és el pes de l’atmosfera (de l’aire) La pressió atmosfèrica és el pes de l’atmosfera (de l’aire)

per metre quadrat. per metre quadrat.

A nivell del mar és de 101.293 N/mA nivell del mar és de 101.293 N/m22. (10.336 kg). (10.336 kg)

Unitats :Pascal (Pa) unitat al Sistema Internacional

Mil·límetre de mercuri (mm Hg) en honor a Torricelli

Bars (b) unitat utilitzada en meteorologia

Atmosfera (atm) unitat utilitzada en química

Equivalències :1 atm = 760 mm Hg = 1’013·105 Pa

1·105 Pa = 1 bar

1 mb = 1 hPa

Isòbara : línia imaginària que uneix punts d’igual pressió

Mapes d’isòbaresMapes d’isòbares Anticiclons i depressionsAnticiclons i depressions Variables meteorològiquesVariables meteorològiques

índex

TemperaturaTemperatura La temperatura és una estimació del grau d’agitació (moviment) La temperatura és una estimació del grau d’agitació (moviment)

d’un sistema de partícules.d’un sistema de partícules.

Unitats :Kelvin (K) unitat al Sistema InternacionalCelsius (ºC)Escala centígrada, basada en els punts de fusió i evaporació de l’aiguaFahrenheit (ºF) unitat utilitzada al món anglosaxó

Equivalències : ºC = K – 273.16 = (ºF-32)/1.8

- La temperatura es pren sempre a l’ombra- La sensació tèrmica que es té depèn del vent i de la humitat- Cada 160 m la temperatura disminueix en 1ºC (pot variar)

índex

Humitat absoluta i relativaHumitat absoluta i relativa LaLa humitat absoluta (Hhumitat absoluta (Habsabs)) és és

el percentatge d’aigua que hi ha el percentatge d’aigua que hi ha en un quilogram d’aire.en un quilogram d’aire.

La La humitat absoluta màxima humitat absoluta màxima (H(Habs màxabs màx)) és el percentatge és el percentatge màxim d’aigua que pot contenir màxim d’aigua que pot contenir un quilo d’aire sense que un quilo d’aire sense que aquesta condensi, és a dir, en aquesta condensi, és a dir, en fase vapor. És característic de la fase vapor. És característic de la temperatura de l’aire.temperatura de l’aire.

La La humitat relativa (Hhumitat relativa (Hrelrel)) és la és la relació que hi ha entre la relació que hi ha entre la humitat absoluta i la humitat humitat absoluta i la humitat absoluta màxima per a una absoluta màxima per a una temperatura determinada. Es temperatura determinada. Es dóna en tant per cent. Si dóna en tant per cent. Si sobrepassa el 100% comença a sobrepassa el 100% comença a condensar l’excés d’humitat condensar l’excés d’humitat (punt de saturació).(punt de saturació).

100màxabs

absrel H

HH

índex

Anticiclons i depressionsAnticiclons i depressions Un anticicló és una zona d’altes pressions (superiors als 1013 hPa)Un anticicló és una zona d’altes pressions (superiors als 1013 hPa) Una depressió és una zona de baixes pressions (inferiors als 1013 hPa)Una depressió és una zona de baixes pressions (inferiors als 1013 hPa) Són els responsables, en gran part, de l’aparició del ventSón els responsables, en gran part, de l’aparició del vent

anticicló depressió

Com es formen?Com es formen?

Circulació general de l’aire, cèl·lules de Hadley, corrents en jetCirculació general de l’aire, cèl·lules de Hadley, corrents en jet

Cèl·lules de Hadley

Corrents en jet

Sentit dels ventsSentit dels ventsHemisferi nordHemisferi nord

Hemisferi sud

A D

DA

Formació d’una depressióFormació d’una depressió

fronts fronts càlidscàlids fronts fronts fredsfreds fronts fronts oclusosoclusos

índex

Els mapes del tempsEls mapes del temps Mapes d’isòbares amb frontsMapes d’isòbares amb fronts

• Donen la situació d’anticiclons i Donen la situació d’anticiclons i depressions amb els seus fronts depressions amb els seus fronts associats. Permeten predir la direcció associats. Permeten predir la direcció i intensitat del venti intensitat del vent

Mapes d’alçadaMapes d’alçada• Donen informació dels embossaments Donen informació dels embossaments

d’aire fred a diferents alçades, d’aire fred a diferents alçades, habitualment a 850 hPa (1450 m) i habitualment a 850 hPa (1450 m) i 500 hPa (5500 m). Permeten predir 500 hPa (5500 m). Permeten predir l’evolució de les temperatures i, l’evolució de les temperatures i, combinats amb els anteriors, combinats amb els anteriors, precipitacions.precipitacions.

Els satèl·lits meteorològicsEls satèl·lits meteorològics• Els geoestacionaris (Meteosat)Els geoestacionaris (Meteosat)

• Els d’òrbita polar (NOAA)Els d’òrbita polar (NOAA)

índex

Fenòmens meteorològicsFenòmens meteorològics

Els núvolsEls núvols La inversió tèrmicaLa inversió tèrmica L’efecte FöhnL’efecte Föhn La brisaLa brisa Les tempestes de sorraLes tempestes de sorra Formació d’una tempesta d’estiuFormació d’una tempesta d’estiu La gota fredaLa gota freda Les depressions atlàntiquesLes depressions atlàntiques L’anticicló de les AçoresL’anticicló de les Açores L’anticicló a L’anticicló a EscandinàviaEscandinàvia El El NiñoNiño i la i la NiñaNiña

Formació dels núvolsFormació dels núvols

Núvols a sotaventNúvols a sotavent Quan una massa d’aire travessa una serra pot formar Quan una massa d’aire travessa una serra pot formar

nuvolades a sotavent.nuvolades a sotavent.

Classificació dels núvolsClassificació dels núvols Alts (10.000 – 6.000 m)Alts (10.000 – 6.000 m)

CirrusCirrus CirrostratsCirrostrats CirrocúmulsCirrocúmuls

Mitjans (6.000 – 3.000 m)Mitjans (6.000 – 3.000 m) AltostratsAltostrats AltocúmulsAltocúmuls NimbostratsNimbostrats

Baixos (3.000 – 0 m)Baixos (3.000 – 0 m) CúmulsCúmuls EstratsEstrats EstratocúmulsEstratocúmuls

CumulonimbesCumulonimbes

Fenòmens meteorològics

Inversió tèrmicaInversió tèrmica Es correspon amb un gradient tèrmic contrari a l’habitual.Es correspon amb un gradient tèrmic contrari a l’habitual. És conseqüència de la major densitat de l’aire fred, acumulant-És conseqüència de la major densitat de l’aire fred, acumulant-

se al fons de les valls.se al fons de les valls. Es produeix en situacions anticiclòniques amb absència de vent.Es produeix en situacions anticiclòniques amb absència de vent. Sovint ve acompanyada de la formació de boira.Sovint ve acompanyada de la formació de boira. És la responsable de les fortes rosades a les planes interiors.És la responsable de les fortes rosades a les planes interiors.

Mapa de superfície 4 febrer 2004

NOAA 3 febrer 2004 16:11NOAA 3 febrer 2004 16:11

Fenòmens meteorològics

L’efecte FöhnL’efecte Föhn És la pèrdua d’humitat d’una massa d’aire al sobrepassar una És la pèrdua d’humitat d’una massa d’aire al sobrepassar una

muntanya amb el conseqüent augment de temperatura.muntanya amb el conseqüent augment de temperatura. L’elevada capacitat calorífica de l’aigua fa que l’aire humit L’elevada capacitat calorífica de l’aigua fa que l’aire humit

experimenti menys fluctuacions de temperatura al variar experimenti menys fluctuacions de temperatura al variar d’alçada.d’alçada.

És el responsable del fogony pirinenc o el tòrrid ponent.És el responsable del fogony pirinenc o el tòrrid ponent.

Fenòmens meteorològics

La brisaLa brisa És conseqüència de la diferent velocitat d’escalfament i És conseqüència de la diferent velocitat d’escalfament i

refredament de la terra i el mar.refredament de la terra i el mar.

Fenòmens meteorològics

Tempestes de sorraTempestes de sorraSón conseqüència de vents que venen directament del desert del SàharaSón conseqüència de vents que venen directament del desert del Sàhara

4 març 20044 març 2004

Fenòmens meteorològics

Les tempestes d’estiuLes tempestes d’estiu Són fenòmens originats per la convecció.Són fenòmens originats per la convecció. En situacions anticiclòniques (absència de vent) amb embossaments En situacions anticiclòniques (absència de vent) amb embossaments

d’aire fred en alçada, la convecció (vent tèrmic) provoca la formació d’aire fred en alçada, la convecció (vent tèrmic) provoca la formació de cúmuls que acaben per formar cumulonimbes produint grans de cúmuls que acaben per formar cumulonimbes produint grans tempestes.tempestes.

Aquestes condicions es solen donar a l’estiu i en zones de muntanya, Aquestes condicions es solen donar a l’estiu i en zones de muntanya, on l’orografia afavoreix la convecció.on l’orografia afavoreix la convecció.

Fenòmens meteorològics

La gota fredaLa gota freda S’han de donar tres S’han de donar tres

condicionants:condicionants:• Baixes pressions en superfícieBaixes pressions en superfície• Embossament d’aire fred en alçadaEmbossament d’aire fred en alçada• Temperatures de l’aigua del mar Temperatures de l’aigua del mar

elevadeselevades

Època i lloc més probable:Època i lloc més probable:• La tardor, costa llevantinaLa tardor, costa llevantina

Conseqüències:Conseqüències:• Pluges molt intensesPluges molt intenses• InundacionsInundacions• Forts temporals de llevantForts temporals de llevant

Fenòmens meteorològics

16 novembre 200110 octubre 200111 octubre 2001

Les depressions atlàntiquesLes depressions atlàntiques

Situació més habitual a les Situació més habitual a les nostres latitudsnostres latituds

Provocada per l’anticicló de Provocada per l’anticicló de les Açores, qui bloqueja les Açores, qui bloqueja l’entrada d’aquestes.l’entrada d’aquestes.

Ens arriben les cues dels Ens arriben les cues dels fronts, les pluges es queden al fronts, les pluges es queden al Cantàbric i a la vessant nord Cantàbric i a la vessant nord dels Pirineus.dels Pirineus.

Venen acompanyades de Venen acompanyades de fortes mestralades i baixades fortes mestralades i baixades de temperaturesde temperatures

Fenòmens meteorològics

L’anticicló de les AçoresL’anticicló de les Açores És un dels anticiclons de És un dels anticiclons de

la zona intertropical, la zona intertropical, genera els vents alisis.genera els vents alisis.

La seva posició varia en La seva posició varia en funció de l’època de l’any, funció de l’època de l’any, a l’hivern sol baixar de a l’hivern sol baixar de latitud, permetent latitud, permetent l’entrada de depressions.l’entrada de depressions.

En canvi bloqueja En canvi bloqueja l’entrada de depressions l’entrada de depressions atlàntiques a l’estiu, atlàntiques a l’estiu, provocant sequera.provocant sequera.

Un canvi mínim de posició Un canvi mínim de posició pot comportar canvis de pot comportar canvis de temps importants al temps importants al llevant.llevant.

Fenòmens meteorològics

23 desembre 2003

L’anticicló a EscandinàviaL’anticicló a Escandinàvia

Situació “anòmala” per a un anticicló.Situació “anòmala” per a un anticicló. Provoca invasions d’aire fred sobre tot centre-Europa i la Provoca invasions d’aire fred sobre tot centre-Europa i la

Península Ibèrica.Península Ibèrica. En canvi a la Illes Britàniques i Península Escandinava tenen En canvi a la Illes Britàniques i Península Escandinava tenen

temperatures més elevades del que és habitual.temperatures més elevades del que és habitual. Si va associat a depressions al Golf de Lleó pot provocar Si va associat a depressions al Golf de Lleó pot provocar

nevades a cotes molt baixes a tota la costa Mediterrània.nevades a cotes molt baixes a tota la costa Mediterrània. És el responsable de les fortes onades de fred com per És el responsable de les fortes onades de fred com per

exemple la del mes de febrer de 1956.exemple la del mes de febrer de 1956.

1 de febrer de 1956

Es baten rècords de mínimes absolutes a molts observatoris.

Castellfort -21ºC

Fenòmens meteorològics

El Niño i la NiñaEl Niño i la Niña

És una alteració del règim de vents equatorials al Pacífic.És una alteració del règim de vents equatorials al Pacífic. Provoca canvis dràstics en el clima de tot el Pacífic i altera Provoca canvis dràstics en el clima de tot el Pacífic i altera

la circulació genera de l’aire, provocant canvis a escala la circulació genera de l’aire, provocant canvis a escala mundial.mundial.

Oceania Perú

NiñoNiña

El Niño i la NiñaEl Niño i la Niña

Fenòmens meteorològics

Les prediccionsLes prediccions Combinar l’anàlisi dels mapes de superfície amb els mapes Combinar l’anàlisi dels mapes de superfície amb els mapes

d’alçada.d’alçada. Conèixer les peculiaritats de la zona.Conèixer les peculiaritats de la zona.

Situacions típiques

Gota freda: depressió a la Mediterrània amb fred en alçada i un mar calent.

Tempestes: anticicló en superfície i fred en alçada o pas d’un front fred.

Ventades: combinació d’anticicló i depressió potents. La direcció del vent condicionarà la predicció.

Situacions atípiques i excepcionals

1 febrer 1956 10 juny 2001 14 desembre 2001

Fenòmens meteorològics

Portal d’informació meteorològica: www.infomet.fcr.es(models de predicció, mapes, satèl·lits, temps actual, arxius)

1 febrer 19561 febrer 1956

Onada de fred siberià, es gelen les oliveres i es baten Onada de fred siberià, es gelen les oliveres i es baten rècords de temperatures mínimes.rècords de temperatures mínimes.

prediccions

10 juny 200110 juny 2001

Pluges torrencials a MontserratPluges torrencials a Montserrat Arabogues de neu a AresArabogues de neu a Ares

prediccions

14 desembre 200114 desembre 2001

Fortes nevades a Catalunya, cauen entre 25 i 60 cmFortes nevades a Catalunya, cauen entre 25 i 60 cm

prediccions

prediccions

garbinadesgarbinades

ventades

ponentadesponentades

ventades

mestraladesmestralades

ventades

tramuntanadestramuntanades

ventades

gregaladesgregalades

ventades

llevantadesllevantades

ventades

xalocxaloc

ventades