CLOSCA ,

EL CARGOLET QUE VOLIA ANAR A L’ESCOLA

.

Hi havia una vegada un cargolet que es deia Closca.

En Closca vivia amb els seus pares. Com que era cargolet únic se l’estimaven molt.

Vivien feliços sota d’un gran bolet vermell en mig d’un bosc molt verd, on vivien molts animalons més.

.

Un bon dia, en Closca va decidir que volia anar a l’escola. Volia aprendre allegir, escriure i fer molts amics.

Els seus pares, però, no estaven massa convençuts perquè l’escola estava lluny i el viatge seria llarg.

                        

            

.

En Closca no tenia gens de por. Sabia el que volia i desitjava complir elsseus somnis.

Així doncs, va agafar el seu farcellet, els hi va fer molts petons als seus pares i va emprendre el seu viatge cap a l’escola.

En Closca caminava tot alegre, amb un somriure d’orella a orella, rumb al Nord.

NORD

Quan el Sol començava a pondre’s, un curiós personatge es va creuar en el camí d’en Closca.

Era una vella i sabia marieta. La marieta va preguntar-li a en Closca cap a on anava i què feia tot solet per aquells móns de Déu.

“ Vaig camí de l’escola. Vull aprendre a llegir i escriure ” va dir en Closca.

“ Què em dius ara criatura ! Un cargolet a l’escola ? Però si els cargols no van a l’escola ! ” va respondre la marieta.

“ Doncs jo seré el primer ” va dir tot il·lusionat el petit cargolet.

“ Si és això el que realment vols, vés amb molt de compte i vigila que el bosc, per a un cargolet, pot ser perillós ”

I el cargolet, tot cofoi, va continuar amb la seva aventura.

Ja de nit, quan pràcticament no s’hi veia, es va trobar amb una cuca de llum, que amb la seva potent claror va cridar l’atenció d’en Closca.

“ Buenas noches, pibe! Que hace vos aquí, boludo? Un caracol solito a oscuras en medio de este frondoso bosque? ”

“ Tranquilo, pelotudo! Te guiaré hasta que amanezca con mi luz. ”

“ Vaig camí cap a l’escola. Vull aprendre a llegir i escriure. Ara, però, s’està fent de nit i tinc por de perdre’m ”

. .

Així que van continuar plegats el llarg viatge d’en Closca. Arribat el matí, en Closca i la cuca es van acomiadar desitjant-se molta sort.

En Closca seguí el camí. Cada vegada mancava menys, ja s’hi estava apropant. De cop i volta començà a sentir un soroll. Era una melodia... Una melodia preciosa que venia de la clariana del bosc. Encuriosit s’hi va acostar i ...

Un concert !! Eren uns autèntics artistes !!

Quan es van adonar de la presència del jove cargolet, la papallona li preguntà, de la mateixa manera que la marieta i la cuca, cap a on es dirigia. Després d’explicar-li les seves intencions, les formigues van exclamar :

“ Molt ben fet noi !! Segur que seràs un bon estudiant !! Mira’ns a nosaltres, vam anar a l’escola de música i aquí ens tens, estem fets uns concertistes !! Endavant !! ”

Aquestes paraules van encoratjar encara més en Closca que, sense entretenir-se ni un minut més, va seguir amb el seu camí. Ja era quasi a les portes del seu somni.

I per fi hi va arribar. Allí estava, l’escola !

Havia arribat a on ell tant havia desitjat. Per fi aprendria a llegir i escriure.Va ser llavors quan se’n va adonar que els diferents personatges que s’havia anat trobant li havien ensenyat tres grans lliçons que mai podria oblidar :

.

.

1) Prudència, la mateixa que li havia recomanat la marieta.

2) Ajudar els altres, com la cuca l’havia ajudat a il·luminar el camí mentre era de nit.

3) Lluitar per aconseguir els teus somnis, com tant l’havien encoratjat les formigues.

...

I va ser així com en Closca va començar l’escola i es va convertir enel primer cargol que sabia llegir i escriure.

.

Meritxell Bartroli ChecaInformàtica educativa1r, grup 80, curs 2003-2004

FI