la PalancaOCTUBRE 2007 Núm. 302 Preu 2,20

PUBLICACIÓ D’ARTESA DE SEGRE I COMARCA

1981 - 2006 25è ANIVERSARI

la Palanca

3

la P

alan

ca

PUBLICACIÓ DELS MUNICIPIS D’ARTESA DE SEGRE,VILANOVA DE MEIÀ, CUBELLS, ALÒS DE BALAGUER,FORADADA I DEL POBLE DE MONTCLAR

L’AGENDA. METEOROLOGIA

EDITORIALArtesa està bruta

NOTICIARI

NOGUERA

GENT DE LA FIRAMagí Auró, terrissaire de Verdú

ENTREVISTARamon Tremosa

DES DEL MIRADOR DEL MONTSEC1952: Pa, racionament i forques d’Alentorn

IN MEMORIAM

ESPORTSCiclisme: Oriol Badia i Josep Puigpinós. Resultatsde bàsquet i de futbol. Sortida al cim del Mirapallarsi Urgell. Bon inici de temporada del PB Cubells

300Us animem a participar

EL CAP INFORMA: El refredat i la grip

TEMA DEL MESArtesa estrena vetllatori

PARLEN LES ENTITATSUna vegada més... Penya Barcelonista de Vilanova i

PARLEN LES ENTITATSVall de Meià. Activitats de l’Associació de Dones LaComa de Meià. És veritat que els dies passen volant...Avis solidaris. Campanya 2007

PARTITS POLÍTICSL’apunt del PSC-PM... Arriba la primera propostaArtesa a la Conferència Nacional d’ERC

CARTES A LA REDACCIÓAgraïment a Supermercat CondisReunió avinguda Maria Anzizu i Prat de la Riba

COSES DEL BRIMEROLos temps canvien

DE COLLITA PROPIAEls jocs moderns

MÚSICA, MESTRE!Música popular antimonàrquica

FA 25 ANYSOctubre de 1982

INFORMACIÓ MUNICIPAL D’ARTESA

PROGRAMA DE LA FIRA DE LA PERDIU

HUMOR. VIDA SOCIAL

PALANC-OCI

IMATGES D’AHIRNotícia d’Artesa de Segre. 1930

4

5

6

16

34

44

38

45

46

21

31

24

Artesa estrena vetllatori

Aquest mes d’octubre el municipi d’Artesaha estrenat un servei tan necessari en elstemps que corren com és una sala de vet-lles. Es compleix així la primera gran pro-mesa electoral d’aquest nou ajuntament.

Foto: Miquel Regué i Gili

41

15

27

7

29

33

37

3512

22

10

9

43

4

la P

alan

ca

LLLLL’Ag’Ag’Ag’Ag’Agendaendaendaendaenda

Dades facilitades pels ajuntaments d’Artesa de Segre, de Vilanova de Meià i de Foradada, i extretes del Servei Meteorològicde Catalunya.

MeteorMeteorMeteorMeteorMeteorolooloolooloologiagiagiagiagia

SETEMBRE

Municipi de Vilanova de MeiàTemperatura mitjana del mes: 18,7Temperatura màxima: 30,7° (dia 9)Temperatura mínima: 1,1º (dia 28)Dies amb precipitacions: 3Precipitació màxima: 10,2 mm (dia 29)Total precipitacions: 15,4 mm

Municipi de ForadadaDies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 17 mm (dia 17)Total precipitacions: 28 mm

Municipi d’Artesa de Segrea) Observatori Pl. AjuntamentTemperatura mitjana del mes: 18,7°Temperatura màxima: 30 (dies 2 i 16)Temperatura mínima: 2º (dia 28)Dies amb precipitacions: 2Precipitació màxima: 14 mm (dia 22)Total precipitacions: 26 mmb) Observatori BaldomarTemperatura mitjana del mes: 18,9°Temperatura màxima: 31° (dia 17)Temperatura mínima: 0,6º (dia 28)Dies amb precipitacions: 7Precipitació màxima: 13,8 mm (dia 22)Total precipitacions: 19,9 mm

Agenda ciutadana Actes que sabem que es faran

Dades facilitades pels Registres Civil i de l’Arxiprestat d’Artesade Segre i pels ajuntaments de Foradada i de Vilanova de Meià.

4 de novembre:A les 19h, al Local Social de la Travessa d’Anya, Ball deTarda amb Ricard Viliella

10 de novembre:A Vilanova de Meià, I Jornada Gastronòmica delMontsec Arrèlia (veure pàg. 43)

10 de novembre:A Vilanova de Meià, Fira de la Perdiu (veure pàg. 43)

22 de novembre:- A les 19h, a l’església d’Artesa, Concert de Santa Cecíliaamb la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia - Aleví (veurepàg. 25)- A les 21:30h, a la sala d’actes de la Cooperativa d’Artesa,xerrada de l’economista Ramon Tremosa: Catalunya seràlogística o no serà (veure pàg. 11)

SETEMBRE

Municipi d’Artesa de Segre

Naixements:dia 1: Tània Virginia i Cozma, filla d’Artemie i d’Anamariadia 7: Núria Farràs i Gili, filla de Francesc i de Claradia 26: Stoyan Nieto Stoyanov i Da Silva, fill de Todor i d’Aline

Defuncions:dia 1: Josep Macià i Solé (77 anys),

natural d’Artesa de Segredia 4: Vicente Vega i Martínez (54 anys),

natural d’Estébanez de la Calzada (León)dia 30: Jacinto Enrique i Sánchez (81 anys),

natural de Becedillas (Ávila)

Matrimonis:dia 1: David C. Guiu i Hernàndez (veí d’Artesa)

Meritxell Solé i Serés (veïna d’Artesa)dia 1: Ester Perals i Sànchez (veïna d’Artesa)

Ricardo Montero i Ribero (veí d’Artesa)

Municipi de Foradada

Matrimonis:dia 15: M. Àngels Carreño i Cuberes (de Lleida)

Jordi Roca i Solanes (de Balaguer)

Municipi de Vilanova de Meià

Matrimonis:dia 15: Núria Pastó i Vidal (de Lleida)

Ramon Sambola i Mo (de Verdú)

5

la P

alan

ca

EditorialEditorialEditorialEditorialEditorial

Membre de

Dipòsit Legal: L - 283 - 1981

EDITA: Associació Cultural la Palanca

CONSELL DE REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓRamon Giribet i BonetaBartomeu Jové i SerraMiquel Regué i GiliSergi Valls i JovéAnna M. Vilanova i Alentorn

SUPORT INFORMÀTICJosep M. Espinal i Aubet

MAQUETACIÓLa Palanca

FOTOGRAFIALa Palanca

SUBSCRIPCIONS I PUBLICITATApartat de Correus 30 d’Artesa de SegreTelèfon 973 40 11 58

REDACCIÓ I ADMINISTRACIÓEdifici Escoles Velles. Sala La PalancaApartat de Correus 30 - 25730 ARTESA DE SEGRE

IMPRIMEIXNORPRINT - Artesa de Segre

TIRATGE850 exemplars

SUBSCRIPCIÓ ANUAL20 euros (preu a l’Estat espanyol i a Andorra)30 euros (preu estranger)

ADRECES INTERNEThttp://www.lapalanca.orgcorreu electrònic: revista@lapalanca.org

-Premi Tasis-Torrent al millor reportage publicat a laPremsa Comarcal Catalana 1997.

-Premi al Foment de la Cultura. Noguerenc de l’any 1998.

-Premi Pica d’Estats al millor reportatge local depromoció turística 2004.

NOTA: La Palanca està oberta a totes les col·laboracions,encara que no hagin estat sol·licitades. Amb tot, solaments’admetran els escrits signats amb el nom, cognom,domicili i DNI de l’autor.El Consell de Redacció es reserva el dret de publicar lescol·laboracions.«LA PALANCA» no fa seves, necessàriament, les opinionsi criteris expressats pels seus col·laboradors.

Amb la col·laboració del Departament de Cultura de laGeneralitat de Catalunya, l’IEI de la Diputació de Lleida,el Consell Comarcal de la Noguera i l’Ajuntament d’Artesade Segre.

Artesa està brutaEn qüestió de pocs mesos, la gent d’Artesa hem pogut veure uncanvi radical pel que fa a la neteja dels espais públics. Cal suposarque és degut al canvi de govern municipal, perquè la màquinad’escombrar no parava en tot el dia en els mesos anteriors a leseleccions i, en canvi, des de fa setmanes passen molts dies sense quese la vegi circular. Si a tot això hi afegim que encara no s’utilitzen correctament elscontenidors per a reciclar papers, vidres i envasos, i que les papererescontinuen fidels a aquella definició de “recipient rodejat de papersper tot arreu”, el panorama no és gaire esperançador. La pseudodeixalleria que hi ha al costat del Parc de Bomberstampoc hi ajuda gaire, ja que no es buida prou sovint i cartrons ipapers s’acaben escampant pel carrer. I en aquesta època de tardor cal ser més diligent a l’hora d’esporgarels arbres dels carrers i places. En cas contrari, sempre està tot plede fulles caigudes. En alguns casos fins i tot els arbres desprenenalguna substància enganxosa que embruta el terra i els bancs. Darrerament, però, cal afegir noves modes a aquesta disbauxa:sovint apareixen contenidors abocats pels carrers i bossesd’escombraries fora del seu lloc. A més, la recollida de la brossaorgànica que es va posar en funcionament fa uns mesos no acaba defuncionar. En tot aquest assumpte, la ciutadania hem de prendre consciènciaque els nostres costums encara deixen molt que desitjar. Ara bé, lesautoritats hi tenen molt a dir, ja que han de suplir amb els serveisnecessaris les mancances en els hàbits de la població. També calinsistir en campanyes informatives i, si cal, formatives. El que tampoc es pot fer és despullar un sant per vestir-ne unaltre. I això és el que ha passat últimament amb els serveis municipals.Amb una plantilla justa de personal s’han volgut fer més serveis i atot arreu no s’hi arriba. La part que n’ha sortit més perjudicada és laneteja dels espais públics. Som conscients que aquest és un problema que no solament afectaArtesa; només cal fixar-s’hi una mica quan es volta per altrespoblacions. La diferència està en l’atenció que es dediqui a aquestasituació. Esperem que els nostres comentaris serveixin per a conscienciarla població en la millora d’uns hàbits que afecten tothom perquè elcarrer i la plaça són de tots. També és la nostra intenció que elsresponsables municipals s’ho agafin més com una opinió a tenir encompte que com una simple crítica.

Col·laboradors/es del mes: Moisès Martí, Ferran Sánchez, RamonBadia, Jesús Mur, Jordi Regué, J.C. Pérez, Àlex Trepat, CENG, MartíRegué, CAP, Artesenques Actives, Pere Santacreu, Associació deDones Coma de Meià, Associació Cultural Amics de Vilves, MíriamRódenas, Ton Bonet, Noemí Farré, Jordi Morera, Eva Maza, PereSerra, Jordi Alins, David Fusté, Ramon Monfà, Jordi Esteban

6

la P

alan

ca

NoticiariNoticiariNoticiariNoticiariNoticiari

Rehabilitació de l’avinguda Maria Anzizu

En les properes setmanes s’iniciaran les obres de rehabilitació del’avinguda Maria Anzizu d’Artesa, en el tram comprès entre la pla-ça de l’Ajuntament i el carrer Bisbe Bernaus. L’obra ha estat adju-dicada a l’empresa JF Riegos per 315.237,12 euros i consisteix enrenovar el clavegueram, les canonades d’aigua, el soterrament delscables de la llum i telèfon, la col·locació de les canonades de gas ila renovació de les voreres i el paviment. Aquest carrer cèntric, ones desenvolupa el mercat dominical, fa anys que està molt deterio-rat i era necessari aquest arranjament integral, que es farà en duesfases. Respecte al finançament de l’obra, els veïns pagaran un totalde 64.606 euros en concepte de contribucions especials que s’apli-caran sota els bàrems de metre lineal de façana i valor cadastral, ameitats iguals. La Secretaria de Comerç i Turisme aportarà 63.047euros donat que és zona de mercat. La resta de l’aportació econò-mica anirà a càrrec de l’Ajuntament.

Artesa és dels pocs municipis amb Pla d’EmergènciesUn total de 57 municipis de les comarques de Ponent estan obligatsa disposar del Pla Especial d'Emergències per Inundacions aCatalunya -l'Inuncat-. No obstant això, només set consistoris l'hanelaborat. Es tracta d'Agramunt (Urgell), Artesa de Segre (Nogue-ra), Balaguer, Corbins (Segrià), Tàrrega, Torà (Segarra) i Seròs(Segrià). Per impulsar els consistoris a elaborar aquest Pla d'Actua-ció Municipal (PAM) per prevenir emergències causades per lespluges i saber com fer-les front quan aquestes arriben, la DireccióGeneral de Protecció Civil ha organitzat una sessió informativaadreçada als ajuntaments. Han assistit els 57 municipis obligats adisposar d'aquest pla i 59 més que han rebut la recomanació d'ela-borar-lo.

Inversió de 2 milions a L’AgudanaLa Cooperativa d’Artesa invertirà dos milionsd’euros en la construcció d’una nova sala d’espe-cejament a L’Agudana. Després que l’incendi suc-ceït el passat mes de maig deixés inutilitzat l’es-corxador, s’espera que el proper mes de gener pu-gui funcionar la nova sala d’especejar i que l’ela-boració i expedició de productes càrnics es puguifer ja des de Cervera. Els sacrificis continuaranfent-se a l’escorxador Samper de Vic, sense quede moment es contempli de construir un nou es-corxador. Els diners d’aquesta inversió sortiran del’assegurança que va cobrir els danys causats perl’incendi. (Segre 26-10-07)

Imputats pel 3%El Jutjat d'Instrucció número 3 de Barcelona con-sidera acreditat que el constructor José AntonioSalguero va pagar el 2003 una comissió del 20% adirigents de l'empresa pública de la GeneralitatAdigsa per l'adjudicació de la rehabilitació d'habi-tatges socials a la Colònia-la Fàbrica del municipid’Artesa de Segre. L'acte judicial aprecia indicisde diversos delictes i manté imputades a vuit per-sones, entre les quals hi ha l'expresident d'Adigsai avui primer tinent d'alcalde per CiU a BadalonaFerran Falcó; l'exconseller delegat d'Adigsa,Antoni Fontdevila; l'arquitecte i director tècnic del'empresa pública, Jordi Huguet; i el responsableeconòmic de la companyia, Xavier Sala. El jutgeacusa els imputats de malversació de fons, frau,tràfic d'influències, prevaricació i falsedat en do-cument oficial i mercantil. La investigació judici-al va ser oberta per la Fiscalia arran de l'acusacióque l'expresident de la Generalitat, PasqualMaragall, va fer durant un ple del Parlament el fe-brer del 2005, quan va acusar CiU de cobrar co-missions del 3% per l'adjudicació d'obres públiquesquan era en el Govern. (Europa Press, 16-10-07)

Joan Roca a “El cor de la ciutat”L’actor de Montsonís Joan Roca va participar comactor en el capítol 1463 de la popular sèrie de TV3“El cor de la ciutat”. En el capítol emès el passat 6de novembre, Roca va interpretar el paper de pro-pietari de Can Sarró, una antiga fàbrica okupadaque és l’objectiu d’especuladors immobiliaris.

7

la P

alan

ca

La NoLa NoLa NoLa NoLa Noguerguerguerguergueraaaaa

Rialb té poca aiguaLa campanya de regs i la falta de pluges durant l’estiu handeixat al pantà de Rialb al 5 per cent de la seva capacitat, ésa dir, amb només 20 hectòmetres d’aigua. Aquest fet difi-cultarà en gran mesura el pla que s’havia engegat per carre-gar el pantà.

Cometa 17/P HolmesEl cometa 17/P Holmes, que el dia 24 d’octubre va augmen-tar la seva brillantor més de 60.000 vegades, va ser observatla nit del 26 al 27 d’octubre a l’Observatori Astronòmic delMontsec. Ho va fer David Fernández, col·laborador del De-partament d’Astronomia i Meteorologia de la Universitat deBarcelona i investigador de l’Institut d’Estudis Espacials deCatalunya (IEEC). Això va ser possible gràcies al telescopiJoan Oró, que està sent posat a punt abans que s’ofereixi a lacomunitat científica durant l’any 2008.

La gent gran ha començat el cursEl 17 d’octubre va tenir lloc a la Sala d’Actes de l’Ajunta-ment de Balaguer la conferència L’alzheimer i altres demèn-cies, a càrrec del psicòleg Ventura Baró, que va donar el tretde sortida del curs 2007/2008 de les Aules d’Extensió Uni-versitàries per a la Gent Gran de la Noguera, que ofereix alsmajors de 55 anys la possibilitat de rebre una formació per-manent. Durant el curs s’impartiran 27 sessions, i finalitzaràel maig del 2008.

Dia Mundial de la Salut MentalPer a commemorar el Dia Mundial de la Salut Mental, eldijous 11 d’octubre es va projectar la pel·lícula 1% Esquizo-frènia de Júlio Médem. Aquesta pel·lícula mostra testimo-nis de persones afectades per esquizofrènia i professionalsvinculats a la salut mental.

Enric Milla finalista a MadridUn dels propietaris del restaurant Dien de Vallfogona deBalaguer, Enric Milla i Novau, ha estat un dels finalistes delConcurs de Cuina Creativa Espanyola 2007, l’únic cuinerlleidatà que va participar en aquest concurs.

Servei didàctic a l’ArxiuL’Arxiu Comarcal de la Noguera ha creat un servei didàcticadreçat als centres d’ensenyament primari i secundari de lacomarca. Aquest servei té la funció de donar a conèixer l’Ar-xiu Comarcal de la Noguera. Per tant, amb l’objectiu d’en-senyar les possibilitats dels seus fons documentals, ha editatunes guies didàctiques per als alumnes que visiten l’arxiu.

FirautoLa 16a. Fira del Vehicle de segona mà es va celebrar el capde setmana del 20 i 21 d’octubre. La fira va ocupar en aquestaedició 3.500 metres quadrats d’exposició en el pavelló nou,a més d’una carpa de 600 metres quadrats. Aquest any,Firauto ha pogut tornar a les seves dates habituals, desprésque en l’edició del 2006 s’hagués de retardar per falta delloc, al no estar finalitzat el pavelló.

Comarcalada 2007El cap de setmana del 13 al 14 d’octubre, Bellcaire d’Urgellva acollir la segona edició de la Comarcalada, en la qual hivan participar més de 30 entitats juvenils de La Noguera.Aquesta Trobada Jove pretén que els joves dels diferentspobles de la comarca s’interrelacionin entre ells i trobin, almateix temps, informació i activitats per a realitzar durant elseu temps d’oci. L’estand de Foradada va ser premiat per laseva originalitat i procés participatiu. L’any vinent, laComarcalada se celebrarà a Artesa.

Ivars menja préssecsEl cap de setmana del 6 i 7 d’octubre es va celebrar de noula Fira del Préssec a Ivars de Noguera, després de 25 anyssense celebrar-se. El certamen va acollir un gran estand de-dicat al préssec i els seus derivats. La novetat d’enguany vaser l’espai de tast, i també es va tenir la possibilitat d’apren-dre com s’elabora de forma casolana la melmelada, el suc ila conserva d’aquest fruit. També es va poder veure unaexposició dels sistemes antics de la collita i comercialitza-ció del préssec.

Anna M. Vilanova

“La societat internacional s'organitza en estats. Viu en estats. S'entén entre estats. Esreconeix en els estats. És el camí més fàcil. Amb estat ningú no discutirà que el preca-ri maltès siga llengua oficial a Europa.”

Vicent Partal, periodista (Vilaweb, 7 abril 2005)

9

la P

alan

ca

Gent de la FirGent de la FirGent de la FirGent de la FirGent de la Firaaaaa

Magí Auró, terrissaire de Verdúl Magí Auró Trullols va néixer aVilagrassa, però actualment viu

i treballa a Verdú, on regenta l’em-presa Ceràmiques Auró. Si la feinali ho permet, procura estar present atotes les fires: Artesa, Balaguer,Agramunt... (per esmentar les mésproperes a la nostra comarca). Diuen que el que treballa amb lesmans és un treballador manual. Queaquell que treballa amb les mans i elcap és un artesà. I el que treballa ambles mans, el cap i el cor és un artista.L’ofici de terrissaire és on es fa més pa-lesa aquesta classificació, perquè hi hagent que hi ha treballat tota la vida i noarriba mai a l’estrat d’artista-creador. El Magí es dedica a produir ceràmi-ca des dels 14 anys. Ara en fa 31 i alseu obrador actualment hi treballendues persones. Si entreu al poble deVerdú, al primer pati a la dreta veureuuna gran exposició amb mostres moltdiverses de tota classe de treballs i deun gran colorit. Esteu davant de Cerà-miques Auró, casa seva. Tenia clients a França i Anglaterra,entre altres països; però ens comentaque, des de fa quatre anys cap aquí, elseu mercat concret ha canviat molt. Haexperimentat una globalització i ara hade rivalitzar amb països emergents comXina, Corea o Vietnam. Arriben pecesde tot arreu, de tots els llocs que et pu-guis imaginar i més. El taller s’ha modernitzat poc, pot-ser un aparell més; però manté la ma-teixa estructura de treball tradicional desempre. Tot és bàsicament elaboracióartesanal. El canvi més gran va ser ambla implantació de l’electricitat. La per-sona que treballava al torn va passar afer-lo rodar automàtic i així es van sal-var molts genolls i es va augmentar laproducció. El gran canvi va ser desprésde la guerra, als anys 40. És una tècnica que s’aprèn amb l’ofi-ci i que antigament passava de pares afills. El seu cas és diferent. El seu pa-drí era teuler (primer a Bellvís i méstard a Vilagrassa). O sigui que ell i acasa seva sempre han treballat argila.Actualment hi ha fàbriques d’argila es-pecialitzades a Esparreguera i a la Bis-

bal de l’Empordà. A ell li encanta fer les peces tradicio-nals, les que sempre s’han fet, però ésconscient que ha d’encarar la seva fei-na a allò que es ven, al producte que tédemanda, que de vegades no és el queli agrada més de fer. Es produeix les peces tradicionalsrelacionades amb l’aigua: el selló ne-gre (que manté l’aigua fresca), el càn-tir d’anar a buscar aigua, el d’anar alcarro, el de transport d’aigua amb rucs,etc. Avui, més que res, la vendad’aquests articles no són per al seu ús.Són per record, per col·leccionistes oper decoració. Amb els canvis, òbvia-ment, s’ha perdut la funcionalitat. Lagent ha esdevingut pràctica i, avui enca-ra més, el canvi ha anat a tota màquina. Amb tot –segueix– els terrissaires hanpassat una gran època. Com molts ofi-cis artesanals, han passat uns anys moltbons, de molt treball i moltes vendes.A Verdú fa molts anys es va implantarun terrissaire que venia de la Selva delCamp, va ensenyar la gent i moltes fa-mílies de Verdú es van dedicar profes-sionalment a la terrissa. Actualment solsqueden vuit o nou tallers.

Apunt breu d’històriaVan ser els àrabs els que van implantarla tècnica de la terrissa, entre altres ofi-cis, a la Península. A l’Edat Mitjana, igràcies a la terrissa, amb dues o tresgeneracions es va triplicar la població. Gràcies a la terrissa es va poder guar-dar els aliments, el confitat, la carn, lespatates (que no es grillen), els alls (queno es fan malbé). Ho guardaven tot. Nohi havia ni petroli, ni plàstics, ni olles

d’aram... sols la terrissa per guardaraliments, per transportar l’aigua, el vi,l’oli... en fi, tots els queviures. S’han trobat vaixells ensorrats al mardes de fa segles i a tots hi han trobattenalles amb restes d’aliments. Resu-mint, va resultar la clau per a conser-var i per a transportar aigua, vi, oli icarn. A la conquesta d’Amèrica, Espanyava portar-hi els seus coneixements pera guardar els aliments. A Sudamèricas’han trobat peces de ceràmica de se-gles enrere. A Cuba, hi ha una ciutatgran, Camagüey, el símbol de la qualés una tenalla, com a homenatge a lesvides que va salvar només pel fet deprotegir els aliments de les rates i de ladescomposició.

L’ofici avuiHi ha dues classes de terrissa: la nor-mal de textura tova, que s’utilitza aVerdú i que es cou en forns a 900, 950o 970 graus; i la d’argila més dura, comel gres, el refractari o la porcellana quees cou al forn a temperatures més altes,de 1250 a 1270 graus, i s’empra per tre-balls artístics més acurats. Actualment no hi ha aprenents. Lanecessitat econòmica del jovent fa queno hi hagi espera i, en necessitar-se di-ners immediats amb les urgències ac-tuals, fa que no entrin nous aprenentsal món de la terrissa. Els aprenents es necessiten a tots elsoficis. Cal un temps d’aprenentatge. Siel jovent no disposa d’aquest temps, nohi ha aprenents. Ha canviat el “rotllo”.Les necessitats apressants i d’immedi-atesa de resultats econòmics (que devegades ja ve marcat per les empreses)fan que l’afecció i sobretot la vocacióa l’ofici de la ceràmica quedin diluïdesi bastant malmeses. Això, avui per avui, és normal enqualsevol ofici artesanal. En no haver-hi continuïtat, la roda o el torn del ter-rissaire, si no es produeixen canvis enuna o dues generacions, pararan de ro-dar. Com diu una cançó: “No és maitrista la veritat, lo que no té és remei”.

Bartomeu Jové i Serra

E

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

10

la P

alan

ca

amon Tremosa i Balcells és pro-fessor del Departament de Teo-

ria Econòmica de la Universitat deBarcelona. El proper 22 de novem-bre oferirà una conferència a Artesade Segre. Prèviament, li hem fet unaentrevista.

Ramon Tremosa

Què és una infraestructura?Les infraestructures productives és totallò que permet la circulació de perso-nes i de mercaderies.

L’Estat espanyol inverteix prou eninfraestructures al nostre país?A Catalunya no, i al País Valencià i lesIlles tampoc, segons tots els indicadorsque van sortint de la poca estadística ala qual podem accedir (perquè ens hoamaguen: quan la fundació BBVA vapublicant anuaris, es veu que hi ha undèficit notable. Avui a Catalunya hi haun consens transversal entre sindicats,patronals, partits i agents econòmics,perquè secularment (des de la mort deFranco) l’Estat espanyol està invertinta Catalunya menys del que li pertoca-ria pels índex de població i activitateconòmica.

Creu que en el nostre model la gestióde les infraestructures és l’adequa-da?No, perquè a tot el món les infraes-tructures acostumen a gestionar-se desdel propi territori i no des 600 quilò-metres de distància. Ara estem veientles conseqüències en forma de col·lapsea l’àrea de Barcelona, per no gestionardes del territori les pròpies infraes-tructures.

Pot explicar als lectors la definició dedèficit fiscal?El dèficit fiscal és la senzilla diferèn-cia entre impostos pagats per un terri-tori i despesa pública rebuda en un ter-ritori. Per tant, en una frase, és entradamenys sortida. Cada any, un territorique és Catalunya paga a l’administra-ció de Madrid en forma d’impostos.Aquell any hi ha un retorn en despesa iinversió pública d’aquella administra-ció en aquell territori. Hi ha dèficit fis-

cal quan els impostos pagats són molt mésgrans que el retorn en despesa rebuda.

Les balances fiscals són el secret mésben guardat del Regne?Sí, perquè van ser publicades de l’any1991 al 1996 amb resultats espectacu-lars que posaven en dades oficials ladiscriminació dels països de llenguacatalana en el context espanyol, en con-trast especialment amb el gran Madrid.Des de l’any 1996 els governs delPSOE i del PP les han amagat, perquèsón el reconeixement oficial d’una dis-criminació premeditada.

Què considera pitjor des del punt devista ètic, que no es publiquin, o queal publicar-se surtin negatives de for-ma espectacular?Prefereixo que no es publiquin, perquèpitjor que una ocultació de dades és unamanipulació de dades que es fan públi-ques. Com a mínim ara, al no publicar-se i sabent la gent que hi són peròs’amaguen, diguem que l’Estat espa-nyol queda en evidència. Per a mi ésmolt més greu una manipulació de da-des amb finalitat manipuladora i enga-nyadora que no pas la simple ocultacióde les mateixes.

Expliqui’ns que és una base d’ope-ració logística?És obtenir uns espais, una zona logísti-ca, pensats per a la recepció i per fer demagatzem de mercaderies. Un país,quan té base logística, no només es de-dica a moure contenidors i guardar-los,sinó que això també té una activitat so-bre les fàbriques del propi territori. Perexemple, si tu em preguntes, què és elque és pot fer millor perquè laVolswagen es quedi a Martorell i laNissan a Cerdanyola d’aquí a vint anys?Per un interès de país, evidentment elmillor que podria passar és que el portde Barcelona fos porta d’entrada de to-tes les peces i components queVolswagen i Nissan fabriquen a Àsiaamb destí a Europa. D’aquesta maneratens garantit que les fàbriques continu-aran a Catalunya i, a més a més, gua-nyaràs noves eines de muntatge. Pertant, si volem reforçar els fluxos eco-nòmics i industrials que tenim, hem deser porta d’entrada del comerç europeui intercontinental, hem de ser base lo-gística.

Quins són els principals punts estra-tègics en una economia en aquestmón global?Els aeroports, els ports, i els trens.

Les autopistes, no?També, però com que d’autopistes jan’hi ha de peatge, la comparació i eldèficit amb Europa és espectacular ambferrocarril de mercaderies i rodalies, i

R

11

la P

alan

ca

EntrEntrEntrEntrEntreeeeevistavistavistavistavista

no tant amb autopistes, perquè aquí lesautopistes privades han suplert la man-ca d’autovies públiques de manera evidenti excloent. No és el cas dels aeroports, jaque no es poden construir aeroports privats,com tampoc vies de tren privades.

Flandes és un referent a seguir?He estat estudiant diverses regions eu-ropees i Flandes és un model a seguir.Primer perquè la seva indústria és si-milar a la catalana (automobilística,farmacèutica, química, agroalimen-tària) i, per tant, interessa comparar-teamb algú que està produint com tu i quepugui tenir els mateixos problemes i lesmateixes oportunitats. És un model deglobalització òptim perquè Flandes,durant segles, ha estat un país de po-bres pagesos i petits comerciants, perògràcies a la globalització i a ser portad’entrada de comerç intercontinental ibase logística ha pogut guanyar sectorsnous d’activitat com són, per exemple,els sectors de l’automòbil i el químic.Així, ha pogut captar moltes multina-cionals, captar grups de recerca i des-envolupament a les universitats i avuien dia és la primera regió d’Europa enmolts indicadors. Per tant, si hagués dedir com voldria que fos Catalunyad’aquí a deu anys, com més s’acosti aFlandes des del punt de vista econò-mic i logístic, millor.

Però, de fet, no tenen sobirania?Aquest és un tema polític. És un altredebat. Jo només parlo del temamacroeconòmic i del tema logístic.Això és semblant a nosaltres, perquèhi ha una autonomia només de despe-sa; en canvi, els impostos i les gransinfraestructures són decidides pel go-vern belga, on els valons tenen el 50%del pes i la capacitat de bloqueig. Defet, la reforma política que es plantejaara per part del flamencs ho alterarà iestarà destinada a aconseguir poderreal; no solament una forma de despe-sa pública de pagar metges i mestresque és el que tenim a Catalunya, sinóde recaptar els propis impostos i dedecidir les seves infraestructures.

Què li ha semblat l’adjudicació de lanova terminal de l’aeroport del Prat?Esta pensada per afavorir la T-4 de

Barajas com a aeroport intercontinen-tal. No està pensada pels interessos queconvenen a la economia catalana i elsnostres factors econòmics. En resum,per maximitzar al màxim els interes-sos centralistes d’Iberia.

Hi ha alguna diferència en els go-verns espanyols, si són de dretes od’esquerres, en el dèficit fiscal i en elmodel d’infraestructures?No. Com deia Josep Pla, el que méss’assembla a un espanyol de dretes ésun espanyol d’esquerres. Bé s’ha de-mostrat que de federalistes en el PSOE,a Madrid, no n’hi ha ni un.

Els federalistes a Espanya caben en

un 600?No, perquè en aquest cas el 600 no tin-dria ni conductor.

En tot això que m’acaba d’explicar,hi ha alguna dèria identitària?No. Jo estic parlant només de diners,d’economia, de sectors econòmics id’infraestructures. Ara no parlo ni dellengua, ni d’identitat, ni de sentiments,estic parlant de mercaderies, com van ivenen, i si poden venir o no.

Allò que els espanyolistes en diuen elsproblemes reals de la gent?Exactament.

Moisès Martí i Sales

Ramon Tremosa i Balcells és professor del Departamentde Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona. Esva doctorar l’any 1999 amb una tesi referida a l’impactede la política monetària sobre els resultats empresarials enla manufactura catalana. Ha publicat diversos articles sobre economia catalanaen revistes acadèmiques internacionals i estatals sobre eco-nomia regional, política monetària i economia de la salut. És autor dels llibres Catalunya serà logística o no serà

(Editorial 3i4, 2007), Estatut, aeroports i ports de peix al cove (Editorial 3i4,2006) i Estatut de Catalunya, veritats contra mentides (Editorial 3i4, 2006). És coautor dels llibres L’espoli fiscal. Una asfíxia premeditada (Editorial3i4, 2005), La financiación de las comunidades autónomas, (Edicions de laUB, 2005), L’Espanya d’Aznar: dotze visions del projecte polític del PP (Edi-torial Proa, 2004), Polítiques públiques: una visió renovada (Ediciones Deusto,2004), L’empresa catalana en l’economia global (Papers d’Economia Indus-trial, n. 19, 2003), Catalunya: una societat massa limitada (Angle Editorial,2003), Competitivitat de l’economia catalana en l’horitzó 2010: Efectesmacroeconòmics del dèficit fiscal amb l’Estat espanyol (CAT21, 2003), Elsector públic a Catalunya, 1985-1998 (Institut d’Estudis Autonòmics, 2002) iLes PIME a Catalunya: la força productiva catalana (Editorial Pòrtic i Bancde Sabadell, 2002). És col·laborador habitual del diari Avui i del setmanari El Temps, i ha estatcol·laborador esporàdic de La Vanguardia, El Periódico i Expansión. La sevapàgina web és www.ramontremosa.cat.

12

la P

alan

ca

Des del MirDes del MirDes del MirDes del MirDes del Mirador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsec

1952: Pa, racionament i forques d’Alentornesprés de la Guerra Civiles va passar més gana que

durant la guerra. A qui no lihavia dit la padrina o el parequan un feia, de petit, escara-falls davant un plat de bledeso deixava la samfaina del tall:“Havies d’haver passat unaguerra com jo”. Durantaquells anys de la intermina-ble postguerra, molta gents’havia de consolar amb so-pars de duro, perquè qui ganaté amb pa somnia. L’1 d’abril de 1952, coinci-dint amb el 12è aniversari deldarrer parte de la Guerra Civil,el Govern va anunciar la fi delracionament del pa, del qualn’havien existit vàries classes.Hi havia el de racionament fetamb tot tipus de gra menys blat,un tapaganes difícil de digerir.Al migdia ben amanit amb oli isal, passava, al vespre ni sucatamb tomàquet baixava aquellacosa dura i fosca. Després hi hagué untemps el pa de blat argentí, cereal envi-at per l’Evita Perón, finada aquell 1952de leucèmia als 33 anys. Els altres erenel groc (blat de moro), el moreno (araintegral), el negre (sègol, centeno) i elblanc d’estraperlo (pan de lujo) moltcar, valia cinc duros, la setmanada d’unaprenent. Es començava a posar fi a la utòpicaautarquia. S’havia allunyat el fantasmade la fam però la gent encara es queda-va amb gana quan s’aixecava de taula.Un dels grans èxits d’aquella època ésLa vaca lechera. No era un vaca qual-sevol perquè donava ¡leche merengada!La supressió de les cartilles de racio-nament liberalitzà el preu dels princi-pals comestibles intervinguts per l’Es-tat des de 1939: llegums, oli, sucre,bacallà, llet en pols i condensada, pin-sos, pasta, formatge, mantega... L’eliminació definitiva del raciona-ment, l’1 de juny de 1952, suposà elfinal d’un lucratiu negoci per a unsquants, però ja s’havien enriquit. Arabé: durant la Quaresma, fins a 1966encara van ser vigents i obligatòries,

especialment als pobles, les indulgèn-cies per donar carn als malalts. I men-jar seguia sent la principal preocupa-ció del Carpanta. I de molts protago-nistes com aquest en aquells tebeos in-fantils, perfectes miralls de la vida real. Les collites, però, van continuar in-tervingudes fins a 1976. Encara es con-serven a molts pobles com Artesa (alcarrer Sitges) les sitges del SENPA(Servicio Nacional de ProductosAgropecuarios). Servien per dipositarespecialment blat i ordi pagat a preutaxat després de donar al pesador unamordida consistent en anotar algunsquilos menys de la càrrega real. Aquellorganisme, en lloc de regular el mercatva induir tot tipus de trampes i enga-nyifes perquè les declaracions eren fal-sejades. Els quilos o tones escamote-jats es venien al mercat negre a millorpreu. D’allò més paradoxal va resultarque un règim com el franquista,autoproclamat fins al paroxisme i alsquatre vents com el primer baluard delmón mundial contra el comunisme, vamantenir durant quaranta anys una me-sura inventada per la URSS.

Què més va passar el 1952?Charles Chaplin va estrenar a LondresCandilejas i Gary Cooper a HollywoodHig noo de Fred Zinneman, que des-prés de passar per França com Le trainsiflera deux fois, va arribar a Espanyacom Solo ante el peligro. A Espanyaestrenaven La reina de África (Òscar1951) amb Humphrey Bogart iKatherine Hepburn, i Cantando bajo lalluvia amb Gene Kelly. ErnestHemingway va escriure Las nieves delKilimanjaro, portada al cinema ambAva Gadner i Gregory Peck en el paperde Harry Street, escriptor frustratbrigadista a la Guerra Civil, alter egodel mateix Hemingway que va ser cor-responsal a la Guerra Civil i a la GranGuerra europea va patir unes febresdelirants. Va començar a sortir el set-manari El Caso. El Govern va nacio-nalitzar Telefònica, autoritzà la Dipu-tació de Barcelona de Joaquim Buxó arestaurar en pla regionalista el Cos delsMossos d’Esquadra i va obrir la prime-ra factoria de la Seat. Barcelona va acollir el 35è CongrésEucarístic Internacional, dit soto voce

D

1952 va ser l’any del pa, pa per a tothom. A la dreta, ensenyant lacartilla per recollir el pa de racionament. A sota, massiva ordenaciósacerdotal al Congrés Eucarístic Internacional. Franco posant enmarxa un embassament, sempre deia les mateixes paraules: “Quedainaugurado este pantano”. La instantània del geni Albert Einstein,una les icones fotogràfiques del segle XX, una ganyota contra totsaquells que tan malament utilitzaven els seus invents.

13

la P

alan

ca

Des del MirDes del MirDes del MirDes del MirDes del Mirador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsecador del Montsec

“l’Olimpíada de les Hòsties”. La dis-juntiva Comunismo o Comunión va ferpossible segons el diari falangista Ar-riba que “Dios esté en Barcelona”. Vanbuidar els prostíbuls i habilitarenmeublés per acollir aquella invasiód’hàbits talars. Es van confessar100.000 homes a la Diagonal abans decombregar i 21 bisbes van ordenar 820diaques a Montjuïc. Va néixer la plaçaPius XII i l’arquebisbe GregorioModrego va impulsar la construcció de2.700 habitatges acabats el 1961). Amb motiu d’aquesta efemèride,Franco concedí a presos comuns i polí-tics un indult de tres anys. L’autòcratadel Ferrol, a més, va condonar la penaa quatre guerrillers anarquistes condem-nats a mort per la perpètua (20 anys),però en va fer executar cinc dels 31encartats a la mateixa causa acusats de21 fets d’armes: Santiago Amir, dePalamós; Pere Adrover, de Palma deMallorca; Ginés Urrea, de Ramonete(Múrcia); Jordi Pons Argilés, dePuigverd de Lleida; i Josep PérezPedrero, de Barcelona. L’exdiputat al Parlament per ERCFrancesc Viadiu Vendrell, mort a SantLlorenç de Morunys el 1992 als 92anys, exalcalde de Solsona, salvador delbisbe de Solsona i del retaule del Mira-cle, Comissari d’Ordre Públic a Lleidala Roja, condecorat agent Alexis d’unaxarxa d’evasió aliada a Andorra, va tor-nar de l’exili i, a pesar de les promeses,va passar un any a l’Hostal d’Entença(La Model). El deliri anticomunista del règim vavincular el Maquis amb carlistes i se-paratistes. De fet, la filla del pretendentTeresa és coneguda encara com “laPrincesa Roja” i, per haver jurat lesLlibertat i els Furs de Catalunya aMontserrat, van expulsar el seu pare ipretendent carlista Don Xavier deBorbó-Parma. Uns 200 requetès ambboina roja es van colar a la Processó deCorpus a Barcelona i van desfilar unabona estona, aplaudits pel públic queexpressava així el seu malestar contrael règim, fins que la policia els va dis-soldre provocant carreres fora i dintredel temple catedralici.

Forques al No-DoEl NO-DO (Noticiario - Documentales

Cinematográficos) es va passar obliga-tòriament als cinemes de pobles i ciu-tats sense excepció des de 1943 a 1977.Venia ser com si t’obliguessin a veureun únic canal televisiu vomitat per laCOPE. Amb més folklorisme que fol-klore, exhibia molta inauguració mes-clada amb notícies pintoresques i teniadues estrelles: el Real Madrid i elCaudillo por la Gracia de Dios.

Com que l’any 1952 ja funcionavendiversos dels pantans projectats en elPla Nacional d’Obres Hidràuliques dela República, al Generalísimo ja li de-ien “Paco, el Rana” i a Catalunya “elmasover del Pardo”. Visques a Franco,una benedicció i una passejada per lesobres conformaven el ritus de posta enmarxa de tot embassament. L’acostumat capítol de notes curio-ses va fer que en un NO-DO de 1952l’elaboració de forques a Alentora (noAlentorn) es presentés com una produc-ció bàsica per a l’agricultura espanyo-la. Compartia una mena d’exclusivitati prestigi en aquesta ancestral artesaniaamb la localitat valenciana del Forcall. La notícia ve a continuació d’un flash

sobre una societat gastronòmica deBilbao amb senyors fent-se menjar iatipant-se a base de bé. Té en el cap deforcaires Ermengol ErmengolErmengol el principal protagonista. Esveu com tallen els lledoners, els portenamb carro a la plaça de l’Església, elsamunteguen, hi posen foc per estovarl’escorça i després els forgen. S’acabaamb dos nois i dues noies ventant al’era amb forques de dos, quatre i sispollegons. Tot un document del qual en repro-duïm uns fotogrames. L’explicacióconsta de dues parts. En primer lloc elcomentarista de el Mundo, diari editord’aquesta sèrie, recorda el retard queportava l’agricultura amb tota la raó delmón, perquè faltaven tres lustres bonsper començar a veure llaurar tractors icosechadores segar. En segon terme sesent la veu del locutor pròpiament ditdel NO-DO en un minut d’imatges:- Comentarista: No obstante los buenosresultados agrícolas de los últimosaños, la mecanización del campo siguependiente. El campesino español con-tinua utilizando herramientasrudimentarias en su trabajo. A falta detecnología, la fabricación de horcas enLérida es exaltada por el régimen comouna laboriosa y pintoresca actividadartesanal.- Locutor: En una hoguera con fuegode paja, las ramas son calentadas parafacilitar el desprendimiento de lacorteza. Casi todas las familias delcitado pueblo de Alentora toman parteen ese trabajo. El almez, de maderaincorruptible, proporciona la prime-ra materia. Los retoños son cortadosde las dimensiones apropiadas paraconvertirlos en los instrumentos dedos, tres o cuatro púas. Otras sencillasoperaciones completan la confecciónde estos aperos agrícolas. Antes deponerlas en uso permanecen cuatro ocinco meses en los moldes. Una vezterminadas se hallan ya en disposiciónde pasar a manos de las aventadores yde contribuir útilmente así a las faenasagrarias que como es sabidoconstituyen una de las más antiguas ypermanentes fuentes de nuestraeconomía.

Ferran Sánchez Agustí

Ventant a l’era

Tendres però acabades

Traient l’escorça

15

la P

alan

ca

In MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn MemoriamIn Memoriam

Jacinto Enrique SánchezBecedillas,

11 de setembre de 1926Artesa de Segre,

30 de setembre de 2007

La família Enrique-Martínagraeix les mostres d’afecte i decondol rebudes de tot el pobled’Artesa de Segre. Moltes grà-cies a tothom i que per molttemps el puguem recordar. També volem donar les gràci-es al CAP d’Artesa de Segre, enespecial al Jaume, al Ramon i ala Pepita, per tot el que van fer imés. Gràcies.

Família Enrique-Martín

Felisa Tarré Isanta

La família Capell-Tarré volagrair profundament al Sr.Alcalded’Artesa de Segre, el Sr.DomènecSabanés i Porta, les seves parau-les de condol i el gran esforç rea-litzat per ultimar el condicio-nament del tanatori municipal.Malgrat que el nou servei no es-tava encara en funcionament,l’Ajuntament d’Artesa va actuaramb gran diligència i celeritat pertal que poguéssim vetllar la nos-tra mare i esposa més a prop decasa nostra.

Tanmateix, agraim a tots els fa-miliars i amics, que ens van acom-panyar en tan dolorosos moments,el seu càlid recolzament, ja quevan ser molts als qui no vam po-der fer-ho personalment.

Volem també fer extensiuaquest agraïment al poble d’Anya,a tots aquells veïns i amics quetant van estimar la Felisa i que aixího van demostrar fins a l’últimmoment.

A tots ells, GRÀCIES.

Anya, octubre de 2007

La família Galceran-Sellartagraeix els oferiments, suport itracte rebuts, amb motiu de lagreu malaltia de Mercé Sellart iRamon, veïna de Baldomar.

La rapidesa en l’evolució dela malaltia ha dificultat poder as-sabentar del cas a totes les per-sones que heu tingut relació ambella o amb nosaltres. Agrair tam-bé les mostres de condol rebu-des pel traspàs de la nostra espo-sa i mare.

La família Serentill-Bernadó volem agrair les mostres de condolrebudes per la pèrdua del nostre espòs, pare i padrí, Josep SerentillBernadó. En especial, el nostre agraïment al personal de la residència de Pontsi al CAP d’Artesa. També volem agrair als amics que, fins l’últimmoment, l’han acompanyat. A tots ells, moltes gràcies.

Nota d’agraïment Agraïment

Nota d’agraïment

Como una flor perfumadatu recuerdo en nuestras vidasha dejado una fraganciaque jamás será desvanecida.

Nota d’agraïment

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

16

la P

alan

ca

Ciclisme: Oriol Badia i Josep Puigpinósa temporada ciclista han estatfructífera pels ciclistes Oriol

Baia i Josep Puigpinós, d’Artesa iMontargull respectivament. Com a més destacat, direm que JosepPuigpinós, a les files de l’equip iguala-dí Òdena - Cicles Anoia, ha aconseguittres títols de les proves en què ha parti-cipat. Per la seva part, Oriol Badia, delmoto Club Segre, gaudeix d’una meri-tòria segona posició a la Copa Anbasoa falta d’una prova. Tot seguit es detalla de forma resumi-da les proves en les que ha participat cadaun i la classificació obtinguda. MentrePuigpinós corre només BTT, Badia hadiversificat més les seves participacions.En algunes proves han coincidit.

GIANT POWERBAR CopaCatalana Internacional BTTMarathonAquesta competició ha estat la novetatde l’any, ja que ha significat un noucampionat de curses de llarga distànciaen BTT. El calendari ha constat de qua-tre proves. En categoria sub-21, JosepPuigpinós es va proclamar campió ab-solut amb aquests resultats:- 2n a Fals-Fonollosa-Rajadell- 1r a Terra Alta-Gandesa- 1r a Vall del Ges-Torelló- 3r a Granvalira-Andorra

Open provincial de BarcelonaAquesta tradicional competició vaconstar de cinc proves. JosepPuigpinós també quedar campió desub-21 després dels següents resultats:- 1r a Santa Perpètua de Mogoda- 1r a Cardona- 1r a Castellterçol- Abandonament per problemes físicsa Avinyó

- 1r a La Molsosa

VOLCAT MASSI InternacionalBTTEra la primera edició que aquesta com-petició de BTT de dues proves comp-tava amb tanta presència internacionali ho va fer amb èxit rotund, ja que hivan córrer ciclistes de Dinamarca,França, Suïssa, Andorra, Noruega,Mèxic, Finlàndia i Argentina. Josep Puigpinós es va classificartercer en sub-21.

G.P. MASSI Copa Catalana In-ternacional BTTEnguany constava de 8 proves, tres deles quals en format doble; és a dir, eldissabte es corria la contrarrellotge in-dividual i el diumenge la prova en lí-nia. Josep Puigpinós va quedar en ter-cer lloc sub-21 gràcies a aquests resul-tats:- 4t a Banyoles- 1r a Corró d’Amunt (format doble)- Sense participar a Barcelona i a Sant

Antoni de Portmany- 3r a Sant Hilari Sacalm (format doble)- 4t a Sant Llorenç de Morunys (for-mat doble).- 6è a l’estació andorrana de Vallnord- 3r a Calaf Oriol Badia va aconseguir el 17èlloc sub-21, després de participar enaquestes proves:- 17è a Banyoles- 12è a Corró d’Amunt- 8è a St. Llorenç de Morunys- 10è a Calaf

Challenge BTT comarca de laRibagorzaLa Challenge BTT comarca de laRibagorza és un campionat que se ce-lebra a l’Aragó.Enguany era la quarta edició i consta-va de cinc proves. Josep Puigpinós va proclamar-sesots-campió sub-23 amb aquests resul-tats:- No va poder participar a Serraduy i aSecastilla- 1r a Besians

Entre altres proves, l’Oriol i el Josep van coincidir a Calaf (Copa Catalana Internacional BTT)

L

17

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

- 1r a Benasque- 2n a Benavarri Oriol Badia va quedar en 4t lloc dela general sub-23, després de partici-par en totes les proves:- 5è a Serraduy- 3r a Secastilla- 4t a Besians- 5è a Benasque- 4t a Benavarri

Copa de LleidaAquesta competició és de carretera i haconstat de dues proves. Oriol Badia va quedar 3r a Ivars de

Noguera i no va participar a Vielha.Això li ha suposat el 7è lloc a la gene-ral de sub-23.

Copa AnbasoDesena edició d’aquesta competició,que va acabar el dia 1 de novembre aRajadell després de vuit proves. A falta del resultat d’aquesta darreraprova, Oriol Badia anava segon de lageneral sub-23 en haver aconseguitaquests resultats:- 3r a St. Pere Sallavinera- 5è a St. Salvador de Guardiola- 5è a Artés

- 3r a Aguilar de Segarra- 6è a St. Vicenç de Castellet- 3r a Fals A més d’aquestes competicions, hemde destacar també la primera posició deJosep Puigpinós al Campeonato deAragón en la categoria Èlit sub-23.Amb aquests resultats, el ciclista deMontagrull ha tancat una molt bonatemporada que es pot resumir així: tresprimers llocs, un segon i dos tercers.

Article elaborat per La Palanca amb la informació de Ramon Badia

i de Jesús Mur

Has nascut el 1977?Si és així vine al sopar dels 30

Dissabte 1 de desembre a les 22:00 hores us esperem a Cal Lao

Preu del menú: 40 euros (inclou obsequi)

Cal fer l´ingrés a la Caixa Penedés abans del dia 23 de novembre

Per més informació:ivette1977@hotmail.com olivavidal@hotmail.com

US HO PERDREU?

19

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

BÀSQUET

CENGDel 30-09-07 al 28-10-07

Sènior masculí. Territorial ACB Alpicat - CENG Coop. Artesa 51 - 53CENG Coop. Artesa - CB Juneda 80 - 51CENG Coop. Artesa - CN Tàrrega 46 - 78P. Fragatina - CENG Coop. Artesa 72 - 47

Sènior masculí. Territorial BCENG Calvet - CB Almacelles 39 - 73CENG Calvet - CB Mollerussa 56 - 73CB Bellvis - CENG Calvet 66 - 44

Júnior masculíCENG Alexan - CB Alcarràs 53 - 55CB Calaf - CENG Alexan 44 - 85CENG Alexan - CB Almacelles 68 - 36

Cadet masculíCENG JR Miró - CB Tremp 38 - 83CB Alpìcat - CENG JR Miró 81 - 24CENG JR Miró - A. Ribagorça 66 - 63CB Balaguer - CENG JR Miró 59 - 45CENG JR Miró - CB Cervera 46 - 53

Infantil masculíCB Alcarràs - CENG SUR 74 - 51CENG SUR - A. Ribagorça 44 - 58CB Bellvís - CENG SUR 39 - 73CENG SUR - CB Cervera 56 - 53

Mini MasculíCENG Miró - ACLE Guissona 18 - 59CENG Miró - CB Cervera 14 - 72CENG Miró - CB Mollerussa 38 - 78A. Ribagorça - CENG Miró 62 - 12CENG Miró - P. Fragatina 37 - 47

Cadet femeníCB Lleida - CENG Jubete 79 - 28CENG Jubete - CB Vallfogona 54 - 41Sedis - CENG Jubete 63 - 12CB Cervera - CENG Jubete 66 - 16

Infantil femeníCB Lleida - Aquí Natura 80 - 30CENG Aquí Natura - BAC Agramunt 81 - 34Sedis - CENG Aquí Natura 57 - 6CB Cervera - CENG Aquí Natura 67 - 50

Mini FemeníCENG Olis Macià - Sedis 15 - 130CENG Olis Macià - CB Cervera 15 - 94CENG Olis Macià - CB Lleida 7 - 125CENG Olis Macià - CB Ponts 10 - 35

Resultats de bàsquet i futbol

CE Artesa de Segre. Primera Regional

De la jornada 1 (16-09-07) a la jornada 7 (28-10-07)

At. Alpicat - CE Artesa S. 1 - 0CE Artesa S. - Andorra 1 - 1 (J.C. Macià)CE Artesa S. - Torrefarrera 2 - 1 (C. Galceran, J. Àlvarez)CE Artesa S. - Castelldans 2 - 2 (I. Jou, J.C. Macià)Juneda - CE Artesa S. 1 - 1 (T. Ortego)CE Artesa S. - Ribera d’Ondara 3 - 0 (J. Codina 2, J.C. Macià)Organyà - CE Artesa S. 2 - 2 (J.C. Macià, X. Solsona)

Classificació de l’equipPartits guanyats: 2 Empatats: 4 Perduts: 1Gols a favor: 11 Gols en contra: 8 (equip menys golejat)1r: EFAC Almacelles (14 punts). 6è: CE Artesa (10 punts).

Informació facilitada per Jordi Regué, J. Carles Pérez i Àlex Trepat

JuvenilCE Artesa S. - Borges B. 0 - 5AEM - CE Artesa S. 6 - 3CE Artesa S. - Bordeta 1 - 1Mig Segrià - CE Artesa S. 3 - 2CE Artesa S. - Andorra 2 - 1Almacelles - CE Artesa S. 2 - 3

CadetEFAP - Pobla de Segur 1 - 4EFAP - Bellpuig 1 - 3Ivars - EFAP 1 - 3EFAP - Tàrrega 2 - 2Intercomarcal - EFAP 6 - 3EFAP - Garrigues 7 - 3

InfantilAt. Segre - EFAP 1 - 2EFAP - Bellpuig 5 - 2Garrigues - EFAP 5 - 1EFAP - Cervera 5 - 1EFAP - EF Urgell 2 - 3Rialp - EFAP 5 - 2

FUTBOL

EFAP (Escola de futbol Artesa-Ponts)Del 29-09-07 al 04-11-07

AlevíEFAP - Pardinyes 6 - 0Oliana - EFAP 0 - 4EFAP - Pla d’Urgell 6 - 0Garrigues - EFAP 1 - 8

Benjamí ABellupig - EFAP 2 - 5EFAP - Cervera 6 - 1Ivars - EFAP 3 - 9

Benjamí BEFAP - Cervera 4 - 5Rialp - EFAP 14 - 11

PrebenjamíEFAP - Cervera 2 - 2Agramunt - EFAP 0 - 1EFAP - Ivars 4 - 0

www.lapalanca.CAT www.lapalanca.ORG

20

la P

alan

ca

EsporEsporEsporEsporEsportststststs

Sortida al cim del Mirapallars i Urgelll passat 12 d’octubre el CENG(Centre Excursionista Nova

Gent) va organitzar una sortida al cimdel Mirapallars i Urgell, el punt mésalt del Montsec de Rúbies (1672 m.) Amb aquesta excursió s’han volgutrecuperar les sortides que els primersmembres del CENG realitzaven alsanys 80. Dalt del cim encara s’hi pottrobar un armariet instal·lat el dia 7d’octubre del 1979 per la gent delCENG, on es guarden els llibres devisita dels excursionistes que arribena aquest punt. Unes 50 persones ens vam trobar ales vuit del matí per marxar cap al’Hostal Roig, punt d’inici de lacaminada. En aproximadament una

hora i mitja vam aconseguir el nostreobjectiu. A dalt de tot es va servir cocai mistela, mentre hom gaudia de lesmagnífiques panoràmiques dels dosvessants del Montsec. Finalment es vadipositar un nou llibre de visites al’armariet, on vam deixar testimoni dela nostra visita. La nostra entitat vol agrair des d’aquí

la col·laboració dels BombersVoluntaris i del Servei de ProteccióCivil en l’organització de la sortida. En definitiva, tot un èxit que de bensegur tindrà continuïtat en futuresnoves sortides que pretenem organitzar.Us hi esperem a tots!

La Junta del CENG

E

Bon inici de temporada del PB Cubellsl PB Cubells ha començat ambmolt bon peu la nova tempora-

da futbolística després de guanyar elscinc primers partits de lliga de laSegona territorial A, grup 6, del fut-bol sala català. La plantilla, amb la mateixa base del’any passat, està formada per JordiSolé “Jou”, Carles Balagué “Puspau”,“Jaume” Regué, “Julià” Regué, OriolGarcia “Toro”, “Héctor” Minoves,“Salvador” Freixenet i “Óscar” Gómez,que continuen de la temporada anteri-or, més “Manu” Grau, incorporataquesta temporada. L’única baixa res-pecte la temporada anterior és la deJosua Viñuela, que ha fitxat perl’Agramunt de futbol gran. Després de les cinc primeres jorna-des, l’equip encapçala la classificacióen solitari, comptant els seus partits pervictòries. L’equip mostra en els seuspartits una espectacular capacitat ofen-siva, fet que es demostra veient que hananotat vint-i-vuit gols en cinc partits,que fan una mitjana de 5,6 gols per par-tit, remarcant en aquest aspectegolejador el nou fitxatge Manu, queporta 11 gols, i comentant també queels altres disset gols s’han repartit així:Jaume amb 7, Toro amb 6, Julià amb 2i Óscar i Héctor, que n’han anotat un

cada un. Per altra banda, han desplegatuna gran solidesa defensiva amb tantsols vuit gols encaixats, el millor re-gistre actualment de la categoria. Enguany, la Penya Barcelonista deCubells s’ha vist obligada a no dispu-tar els seus partits al poble, perquè s’haconsiderat el terreny de joc com a noreglamentari, tot i que està en projectela construcció al municipi d’un campnou del que començaran les obres enbreu. De manera que juga aquesta tem-porada tots els seus partits com a locala les quatre de la tarda de dissabte alPavelló Municipal d’Artesa de Segre,motiu pel qual des d’aquestes línies lajunta directiva de l’entitat agraeix al’ajuntament artesenc la cessió de lesinstal·lacions a tal efecte, així com elbon tracte rebut per part del consistori.

E

La classificació queda així:Cubells 15Navés Blue Green Valley 13Castellfollit Riubregós 12Bellcaire 12El Pastoret-Sant Guim 12Trans Seu 10La Ràpita 10Fondarella 9Vila-sana 9Europerfil 7Sedó** 3Circusa.com-Penelles* 3Sidamon 3Castellserà 3Massoteres-Sant Guim Plana 3Plans del Sió 1Oliana 1Orobitg* 0

* Un partit menys

Per últim, l’equipació actual segueixsense canvis, com també així ho fan elspatrocinadors de l’equip, que són: Plàs-tics Cubells, Centre Dental Parc delNord i Transports Brasal, tots ells ambarrels cubelleses, contribuint amb partdel seu capital, juntament amb el delssocis, a que l’equip pugui tenir un anymés equip de futbol sala federat.

Martí Regué i Roig

21

la P

alan

ca

300300300300300

Us animem a participara Comissió 300 anys es va pre-sentar en públic aquest 27 d’oc-

tubre amb la conferència de l’OriolJunqueras i del Pol Messeguer sobrela Guerra de Successió, avalada perla presència del delegat d’ÒmniumCultural Ponent, Josep M. Forné.

Aquesta conferència va ser tot unèxit de participació, però també de ni-vell intel·lectual i tècnic que li va do-nar el doctor Junqueras. És l’objectiu que ens hem proposat iel que es va reflectir la nit del 27 d’oc-tubre a la sala d’actes de la Cooperati-va d’Artesa (des d’aquí els donem lesgràcies per la seva col·laboració): unbon nivell de participació i un alt nivellcultural dels ponents que hi van parti-cipar. Aquest nivell no serà fàcil demantenir, però continuarem treballantper a què així sigui. La programació de la Comissió 300anys continuarà el dijous 22 de novem-bre amb la conferència de RamonTremosa, un dels economistes més im-portants del nostre país. Aquesta con-ferència consistirà en la presentació delseu llibre Catalunya serà logística, ono serà. Animem a la participació desd’aquest espai de La Palanca, princi-palment a tot el teixit comercial i em-presarial de la comarca. Continuarem el proper mes de de-

L

sembre amb la projecció del film Co-ronel Macià, precedida d’una filmaciódel mateix Oriol Junqueras, que servi-rà de pròleg i de presentació. L’objectiu de la Comissió 300 anysés donar impuls a activitats culturalsque no només es basin en l’entreteni-ment, sinó en la participació i en elsaspectes tècnics de diferents problemesals quals haurem d’enfrontar-nos enaquest principi de segle.Volem tractar i impulsar temes d’histò-ria, d’economia, de salut, de medi am-

bient, de política, de justícia, de litera-tura, d’esport, de música, d’educació...Però, sobretot, demanem la participa-ció i la col·laboració de tota la ciutada-nia i les entitats culturals del municipi,atès que ens cal recollir diferents pro-postes i noves idees. Sense la partici-pació del gruix de la ciutadania no po-drem bastir un projecte cultural a gustde tothom. Moltes gràcies a tothom.

Comissió 300 anys

22

la P

alan

ca

El CAP InfEl CAP InfEl CAP InfEl CAP InfEl CAP Infororororormamamamama

El refredat i la gripEl refredat és una malaltia lleu provo-cada per virus. Causa aquests símpto-mes: mocs, nas tapat, mal de coll i decap, tos i ulls plorosos. Acostuma acomençar pel nas i per la gola, i des-prés pot baixar als bronquis. Al capd’uns quants dies es curasense tractament. Es po-den patir entre 2 i 5 re-fredats per any. Els nenspetits en tenen més. La grip també és unamalaltia causada per vi-rus. Apareix com a epi-dèmia a l’hivern, coinci-dint amb els mesos defred. Comença de cop,amb febre alta (39º-40ºC), dolors musculars,mal de cap i de coll, malestar general,nas tapat i tos seca. Pot provocar diar-rees, nàusees i vòmits (sobretot ennens). Altres virus poden produir lesmateixes molèsties. Cal que tingueupaciència, que no espereu trobar-vos béde seguida. No podeu mantenir el rit-me de vida habitual. La febre que pro-voca la grip dura 4-5 dies, i la tos i elcansament poden durar 3 setmanes.

Com prevenir el refredat i la grip?El contagi és mitjançant les mans i l’ai-re. Si teniu la grip o conviviu amb algúque la té o que està refredat, seguiuaquests consells:- Renteu-vos sovint les mans i feu ser-vir mocadors d’un sol ús per mocar-vosi per tapar-vos la boca i el nas quan tos-siu o esternudeu.- Llenceu els mocadors en una bossa illigueu-la.- Ventileu l’habitació on hi ha algú ambla grip, obrint la finestra diverses ve-gades cada dia.

Vacuneu-vos de la gripNo hi ha vacunes per al refredat. Lavacuna de la grip prevé la grip, però noel refredat. L’efecte de la vacuna de lagrip dura un any.

Què cal fer davant la grip?Descanseu i tingueu cura de la vostrasalut. Beveu aigua, sucs, brous o infu-

sions. Si no teniu gana, no cal que men-geu aliments sòlids.- No hi ha cap medicament que curi lagrip ni el refredat, però n’hi ha alguns,com ara el paracetamol, que ajuden amillorar el mal de cap, la febre i les al-

tres molèsties.- Els antibiòtics no curenni el refredat ni la grip.- No és convenient fumar.Pot ser un bon moment perdeixar definitivament el ta-bac.- Preneu una dutxa o unbany per estovar els mocs.Poseu-vos sovint sèrum fi-siològic o aigua amb sal alnas.- Per a la irritació de la gola

van bé els caramels sense sucre. Evi-teu tossir i gargamellejar si no és pertreure mocs: quan tossiu us rasqueu lagola i augmenteu la irritació i la tos.- Per respirar millor a la nit i aconse-guir que no se us assequi tant el coll iaixò us provoqui tos, podeu posar tros-sos de ceba crua a la tauleta de nit.- En el cas de la grip, a més a més, usrecomanem repòs. Si heu de faltar a lafeina, poseu-vos en contacte amb elvostre centre de salut per tramitar labaixa laboral.- Sobretot, no deixeu cap tractament queprengueu habitualment quan tingueu unrefredat o la grip.

Quan heu de consultar al personalsanitari?Podeu passar la grip i el refredat senseque us atengui cap professional sanita-ri. Si teniu dubtes, podeu trucar al vos-tre centre i consultar el personal d’in-fermeria o de medicina que us atén ha-bitualment. Les farmàcies són també un punt deconsulta sanitària. Podeu fer-hi consul-tes o trucar al telèfon de Sanitat Res-pon 902 111 444. Us donaran consellsper curar-vos la grip i el refredat comú. Si cal, podeu desplaçar-vos al centrede salut i a la farmàcia encara que tin-gueu febre. La febre no és motiu d’ur-gència. En el cas de la grip, només cal que

consulteu el metge o la metgessa decapçalera si no milloreu a partir del 4to 5è dia, o teniu ofec. També si sou unapersona gran o amb una malaltia cròni-ca. Recordeu que la utilització racionaldels serveis d’urgències evitarà que escol·lapsin i permetrà que s’atenguinadequadament els casos greus.

Què cal saber de la vacuna de la grip?Els virus gripals canvien contínuament.Per aquesta raó cal vacunar-se cada any,ja que la vacuna es prepara per prote-gir-nos dels virus que arribaran aquellhivern. El període ideal per vacunar-sesón els mesos d’octubre i novembre. La vacuna està elaborada a partir devirus mort, per la qual cosa mai potproduir la malaltia. Pot produir molès-ties locals lleus en el 15-20 % dels va-cunats i rarament febre i malestar.

Qui s’ha de vacunar?Les persones que es troben en un grupde risc de patir la malaltia o les sevescomplicacions, hi destaquen:- Les persones de 60 anys o més.- Les que pateixen malalties pulmonarsi/o cardíaques, les diabètiques i les quetenen malalties renals.- Les que estan immunodeprimides peruna malaltia o tractament.- Les que viuen en institucions tanca-des, residències...- Les embarassades.- També totes les persones que podentransmetre la grip a les persones delsgrups de risc, les que treballen o convi-uen amb persones malaltes i totes lespersones que presten un servei essen-cial a la comunitat.

On vacunar-se?Les persones a qui es recomana la va-cuna poden rebre-la al seu centred’atenció primària. Al CAP d’Artesa de Segre s’ha ini-ciat la vacunació el dia 1 d’octubre. Caldemanar hora de visita i portar el car-net de vacunacions.

Equip d’Atenció PrimàriaCAP Artesa de Segre

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

24

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

Artesa estrena vetllatoriquest mes d’octubre elmunicipi d’Artesa ha es-

trenat un servei tan necessarien els temps que corren com ésuna sala de vetlles. Es compleixaixí la primera gran promesaelectoral d’aquest nou ajunta-ment. La sala de vetlles s’ha ubicata l’edifici de les Monges, propi-etat municipal des de l’any pas-sat. Per paradoxes de la vida, ode la política, l’actual equip degovern d’ERC s’ha beneficiatd’una adquisició que va fer l’an-terior grup de CiU i la qual, si-gui dit de passada, va ser dura-ment criticada per ERC. En principi, el nou equip degovern li ha ficat de forma pro-visional, per tal de donar una res-posta ràpida, eficaç i econòmicaa una demanda que s’havia con-vertit gairebé en un clam popu-lar. Segons l’actual alcalde MingoSabanés, és una solució provisional iserà la ciutadania qui decidirà si l’equi-pament es queda on està, o es traslladaen un futur a un altre lloc que pugui sermés adient. La situació del vetllatori és bona sitenim en compte que està en un lloccèntric, prop de l’església i on tothom(sobretot la gent gran) hi pot anar a peu.A més té una zona ajardinada i un murque separa l’equipament del carrer, do-nant-li un caire reservat. Fins al mo-ment, no hi ha hagut cap queixa veïnal,

tot i que queda a l’aire si l’equipamentpot condicionar els futurs usos que esdonaran a la resta de l’edifici de lesMonges. Respecte al vetllatori (o tanatori, enprincipi no hi hauria cap diferència en-tre el significat dels dos termes) va seruna de les assignatures pendents del’antic govern de Domènec París, elqual va treballar molt per tal que fosuna realitat i que es volia ubicar en unsterrenys vora la benzinera Farré. Perproblemes burocràtics i, potser, per faltade decisió, el tanatori es va quedar per

AA fer i la ciutadania d’Artesa hahagut de seguir vetllant els seusmorts a casa seva, a Agramunt oa Ponts. En entrar com a nou alcalde,Mingo Sabanés va adquirir elcompromís personal que eltanatori fos una realitat en tresmesos i gairebé ho ha aconse-guit, ja que només n’han passatquatre des que va ser nomenatbatlle. Des d’aquí, les nostresfelicitacions per dur a terme unaobra tan necessària amb tanta di-ligència. El grup de CiU, ara a l’oposi-ció, s’ha mostrat crític respectea la ubicació, ja que consideraque no és bon lloc i que els di-ners que s’hi han invertit es per-dran si en un futur es traslladael servei. Respecte a aquest equipa-ment, l’Ajuntament va encarre-

gar el projecte a l’enginyer tècnicRamon Bertran i la partida pressupos-tària que s’hi ha destinat és de 14.000euros. Les obres han consistit en arran-jar i redistribuir les antigues aules de laguarderia de les Monges, pintant lessales, enrajolant-les i condicionant-les.Així, el vetllatori té una sala d’estar de30 m2, dues sales de vetlla d’uns 7 m2cadascuna, una sala de preparació deldifunt de 11 m2 i uns serveis de 2,5 m2,ocupant uns 58 m2 totals. Les obres lesha dut a terme Construccions Canes. En relació al jardí i pati exterior, s’ha

25

la P

alan

ca

TTTTTema del Mesema del Mesema del Mesema del Mesema del Mes

netejat, s’hi ha plantat gespa i plantes,fanals i properament s’hi posaran unsbancs. El cost d’aquestes millores és apart dels 14.000 euros ja invertits. Pel que fa al funcionament delvetllatori, l’equip de govern municipalvol proposar a l’Ajuntament en Plel’aprovació d’una taxa de 100 euros perservei funerari, que hauran d’abonar lesdiferents empreses del sector que pu-guin sol·licitar el servei o qualsevol par-ticular que actuï pel seu compte.

Text i fotos: Miquel Regué i Gili

Concert deSanta Cecília 2007

A càrrec de:JOVE ORQUESTRA

SIMFÒNICA DE L’ANOIA - ALEVÍ

Eva Martínez, directoraAlbert Pasqual, narrador

Obres de: L.Mozart, J.Haydn, W.A.Mozart,E.Humperdinck, P.I.Txaikovsky i J.Offenbach.

El dia 22 de novembrea les 19:00h

a l’Església Parroquial de la Mare de Déude l’Assumpció d’Artesa de Segre.

Entrada gratuïta

Organitza Aula Municipal de Música d’Artesa de Segre

Col·laboraClaustre de Professors de l’AMM

PatrocinaAjuntament d’Artesa de Segre

Tots SantsLa festa de Tots Sants va tenir com activitats principals la visita als cementiris (a la imatge el d’Artesa) i la venda decastanyes (a la imatge els alumnes de 4t d’ESO coent castanyes a la plaça del Progrés)

27

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Un vegada més...n any més, al bell mig de l’estiu iacaronat per un diàfan sol em-

marcat en un cel blau puríssim, elpoble de Vilves encetava joliu aquelldiumenge darrer de juliol, tan espe-cial, de llur Festa Major. Diada ungida per tot aquell sabor quecomporta i genera una feliç convivèn-cia en què els problemes romanen apar-cats i en què tot cor es transforma, perunes hores, en la grandesa d’un cord’infant, car la il·lusió i la bonhomiaen són vareta d’una màgia molt genuï-na que n’és senyora i regina. Enguany, aquest toc ha sigut com-partit amb una magnífica actuació delgrup de gegants, caps grossos i grallersde Camarasa, a qui volem palesar, unavegada més, el nostre reconeixement,així com a totes aquelles persones quevaren fer el gest d’acompanyar-nos enla gaubança de tota la festa.

Associació CulturalAmics de Vilves

U

Interessats trucar a Yolanda Martínez.Tel. 973 445 693

Es necessitenVoluntaris i voluntaries

Per fer REFORÇ EXTRAESCOLARper a nens i nenes de 6 a 12 anys.

28

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Penya Barcelonista de Vilanova i Vall de Meiàa Penya Barcelonista de Vilanovai Vall de Meià ha organitzat di-

ferents activitats durant aquest estiupassat. El 18 d’agost va organitzar una xo-colatada al Parc Recreatiu de Vilanovade Meià (aquest es el tercer any), a laqual s’hi varen inscriure una seixante-na de nens i nenes. Al finalitzar la de-gustació de la xocolata es va procediral sorteig de diversos obsequis al·-legòrics al Barça i la nena GemmaNovau va interpretar l’himne del Barçaal so d’un clarinet. El 26 d’agost, la Penya va organit-zar el tradicional dinar a l’ermita deMeià, al qual hi varen assistir una cin-quantena de persones. El 10 de setembre, dia de Sant Gosde la Festa Major de Vilanova de Meià,des de fa uns anys i per acomiadaraquesta, se celebra un ball llarg de tar-da a la mitja part del qual –també comés tradicional– la Penya va obsequiarels assistents amb una xocolatada. Du-rant la sessió de ball es va passar unvídeo produït per la Penya, amb realit-zació de Josep Argerich i direcciód’Albert Puigpinós, sobre diverses ac-tivitats que s’han organitzat aquest any(la xocolatada del Parc Recreatiu i eldinar a l’ermita de Meià), un resum delviatge a París en què el Barça va gua-nyar la copa de la Champions i tambéun resum de quan es varen fer les cele-bracions del 5è i 10è aniversari de laPenya. L’11 de setembre, amb motiu de laDiada de Catalunya, també es va rea-litzar, juntament amb el Centre Excur-sionista de Vilanova de Meià, una ca-minada al cim de la muntanya delCogulló per fer la plantada de la senyerai la bandera del Barça. Al finalitzar l’ac-te, la cinquantena de participants varenfer un esmorzar. També, com és tradicional, la Penyainstal·larà un estand a la Fira de la Per-diu de Vilanova de Meià, que aquest

any se celebrarà el diumenge 11 de no-vembre, en què es posaran a la vendaobjectes al·legòrics al Barça i també laloteria de Nadal de la Penya. En la assemblea general de socis ce-lebrada l‘11 d’agost, es va modificar laJunta directiva, la qual va quedar for-mada pels socis Pere Salud Terré (pre-sident), Albert Puigpinós Subarroca(vicepresident 1r), Josep Antoni NovauVilanova (vicepresident 2n), Josep M.Marcó Tarré (tresorer), Pere SantacreuTrepat (secretari) i pels vocals JosepArgerich Puigpinós, Francesc CairóPuigredon, Jordi Codina Bròvia, JosepMartí Trepat i Joaquim Triginer March.

Pere Santacreu Trepat

L

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.cat

29

la P

alan

ca

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

Activitats de l’Associació de Dones La Coma de MeiàExposició de treballs artístics i artesanalsCom cada any en el marc de la Festa Major, l’Associació deDones “La Coma de Meià” va organitzar durant els dies 8, 9i 10 de setembre, l’exposició de treballs artístics i artesanalselaborats per les dones de l’associació i per diferents artistesvinculats a la vila de Vilanova de Meià. Varen exposar:- Dolors Portillo, escultures de cabell- Francesc Campoy i Irene Colomés, pintura- Josep Martínez, marqueteria- Ramon Pallarés, joies fetes amb plata- Miguel, treballs fets amb forja- Associació de Dones “La Coma de Meià”, manualitats

Tómbola a benefici de la lluita contra el càncerA diferència dels anys anteriors, en aquesta edició es va or-ganitzar una tómbola a benefici de la lluita contra el càncer,durant els dies 8 i 9 de setembre. L’associació de Dones “LaComa de Meià” agraeix públicament a les entitats i comer-ços que amb la seva col·laboració varen fer possible que latómbola assolís un gran èxit, la qual cosa ens anima a repetirl’experiència l’any vinent. Relació de col·laboradors:- De Vilanova de Meià: Ajuntament, Bar Piscines, Bar res-taurant Cirera, Casal Municipal, Cal Marcó, Parc Recreatiu,Perruqueria Núria, Queviures Sala, Queviures Susanna.- De Santa Maria de Meià: Centre Cultural.- De Gàrzola: Club de bitlles de Gàrzola.- D’Artesa de Segre: Ajuntament, Cal Perotxes, Cal Rellot-ger, Cal Sisquet, Calçats Maribel, Carnisseria Morera, Car-nisseria Pijuan, Carnisseria Pilar, Carnisseria Vila, Casa Ar-tigues, Casa Mianes, Casa Parco, Confeccions Clotet, Con-feccions Cortada, Confeccions Roca, Elèctrica Aldavó, Elec-trodomèstics Llagunes, Estanc Massana, Eurosomni, Far-màcia Aldavó, Ferreteria Capell, Flors i plantes Joana, FornSerra, Forn Vilanova, Foto Joan, Fruites Capell, Fruites Pe-drós, Jorper’s, Merceria Capricis, Merceria Teresina, Mo-bles Llobet, Modes Gemma, Modes Ribes, Olis Macià, Pas-tisseria Borrell, Perruqueria Dolors, Perruqueria Lluïsa, Pin-tures Valls, Quitxalla, Expert Ràdio Mateu, SupermercatDisbo, Supermercat Palmira, Vins Galceran, Cooperativad’Artesa (Celler del Montsec).

Associació de Dones “La Coma de Meià”

PPPPParararararlen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitalen les Entitatststststs

És veritat que els dies passen volant...a quatre dies que ens hem tor-nat a trobar a la Fira de Sant

Bartomeu, on enguany hi ha ha-gut canvis: uns bons i uns altrescriticables, com passa amb tot. I també com passa amb tot, tot-hom hi ha dit la seva: uns ho ha-guessin fet d’una altra manera, unsaltres haurien millorat allò... Elmés cert, però, és que és fàcil cri-ticar les coses des de fora. Tothomopina, però és poca la gent que, amés de parlar, també s’arromangales mànigues... Les Artesenques Actives, comcada any, hem tornat a fer una mos-tra dels treballs manuals que hemanat realitzant durant el curs i hemaportat a la fira l’esforç de reco-llir-los tots en una exposició. Haestat la nostra petita col·laboració. Aprofitem per informar-vos quea l’octubre tornem a iniciar lesclasses i que estan obertes a tot-

Avis Solidaris. Campanya 2007es de l’any 2003, amb l’arriba-da de la tardor arriba també una

nova edició d’Avis Solidaris. AvisSolidaris és un projecte del progra-ma de Gent Gran de Creu Roja LaNoguera, que té l’objectiu, per unabanda, d’oferir als avis i les àvies re-sidents la possibilitat de formar partdel voluntariat i, per l’altra, aconse-guir recursos econòmics per finançarpart de la campanya de reis Cap nen/asense joguina. El projecte es nodreix del voluntariatde residents de centres geriàtrics i devoluntaris de Creu Roja. Enguany, hiparticipen uns 100 avis i àvies de vuitresidències de la comarca de La No-guera i 25 voluntaris/àries de Creu Roja. Els avis i àvies voluntaris elaborende forma artesana objectes que desprésvenen els voluntaris/àries de la CreuRoja en mercats i fires arreu de la Co-marca de la Noguera durant l’època deNadal. Els diners recaptats s’invertei-xen en la compra de joguines, roba i

material educatiu que s’entrega com aregal de reis a infants de famílies ambpocs recursos econòmics. L’any passat,gràcies a Avis Solidaris 85 nens i nenesvan rebre un regal per Reis. Avis solidaris és, per tant, un projec-te intergenera-cional a través del qualels avis de les residències es convertei-xen en els Reis Mags de gairebé un cen-tenar d’infants.

Míriam RódenasTècnica CR La Noguera

hom, tant a les sòcies com a les queno ho són. Si us interessa, no dubteu de po-

F

sar-vos en contacte amb nosaltres.Fins llavors.

Artesenques Actives

D

RESIDÈNCIES PARTICIPANTSAQUEST ANY:

Sta. Maria de BalaguerSt. Domènec de BalaguerComtes d’Urgell de BalaguerVerge d’Aguilar d’Os de BalaguerVerge del Castell de CubellsMunicipal d’Artesa de SegreDe Gestió Municipal de PontsCal Tomeu de Cabanabona

30

la P

alan

ca

31

la P

alan

ca

PPPPPararararartits Ptits Ptits Ptits Ptits Políticsolíticsolíticsolíticsolítics

L’apunt del PSC-PM... Arriba la primera propostal Govern d’ERC presenta unamodificació de pressupost tan

simple que es volia deixar més de600.000 euros al calaix (més de 100milions de les antigues pessetes). La proposta inicial era: canviar ladotació pel sou de l’alcalde (passavad’uns 1.150 euros a 2.700 euros brutsal mes, apart, la seguretat social del’empresa), tirar endavant la 2a fase del’obra per millorar l’abastament d’ai-gua a Artesa i cancel·lar el préstec quel’ajuntament va aprovar enguany perpoder fer més coses, a part del Casal(aquest préstec pujava 685.503,86 euros). Evidentment no estàvem d’acordamb l’increment de sou de l’alcalde,donat que els pressupostos del 2007 jaestaven aprovats (també amb el votd’ERC), la proposta ens semblava alta do-nades les necessitats del nostre municipi ique cal veure com treballa i com fa les co-

ses el nou equip de Govern. Ara s’ha apro-vat mantenir el sou, però cobrant la part deseguretat social corresponent. Pel que fa a l’abastament d’aigua,estem totalment d’acord. Sempre hempressionat per accelerar aquesta obra isolucionar d’una vegada per totes laterbolesa de l’aigua d’Artesa. I no volíem cancel·lar el 100% delpréstec, ni tenir tants diners al calaix,ja que el romanent sobrant del 2006pujava a 1.260.000 euros (210 milionsde les antigues pessetes). No és normalvoler esperar més endavant per ferobres o serveis que el municipi i la gentnecessita, tenint tants diners disponi-bles. A la fi, hem aconseguit que po-sessin tota “la carn a la graella” i quees tingui un endeutament assumible. Entre d’altres partides que hem de-manat, han quedat incloses en la modi-ficació de pressupost: la millora d’al-

gunes voreres i supressió de BarreresArquitectòniques (a veure si s’acabafent), l’obra de l’entrada del Camí delRiu d’Anya, l’ampliació del nombre dellits i vàries reparacions a la residènciavella (esperant que la nova tiri enda-vant), la compra de mobiliari urbà(bancs, etc.) i la urbanització del tramfinal del carrer Maria Anzizu. Que que-di clar que nosaltres “no frenem res”.Ben al contrari. En un altre ordre de coses, el passatdia 4 d’octubre tocava fer Ple Ordina-ri. Qui mana es va saltar el règim desessions i, sense avisar, va canviar elPle per una reunió interna d’Ajunta-ment, al·legant que “no hi havia temes”.

Josep Galceran i SellartCarme Miquel i Brufau

Membres del Grup municipal PSC-PMa l’Ajuntament d’Artesa de Segre

E

Artesa a la Conferència Nacional d’ERCl dissabte 20 d’octubre va tenirlloc al Palau de Congressos de

Barcelona la Conferència Nacionald’ERC amb el lema Construïm unanació sobirana, cohesionada imoderna. La Secció Local d’Artesa va ser-hipresent amb una representació d’un25% de la militància, més o menys lamateixa proporció que es va donar enel conjunt del partit. Durant el matí, els assistents vamparticipar en diferents taules rodonessobre temes d’actualitat. Va ser a latarda quan va tenir lloc la votació deles esmenes presentades a la Ponència. De les més de 400 esmenes presen-tades, la majoria van ser consensuadesabans del dia 20. Només 26 van arribara la Conferència, algunes de les qualsencara van ser consensuades, admeseso retirades a última hora. De les dues esmenes a la totalitat,només la presentada pel “sectorCarretero” va obtenir un percentatgede vot una mica rellevant: un 22%.De la resta, destaca una esmena del“sector Uriel Bertran” amb un 43%,

que anava en la línia derevisar el pacte de Governd’Entesa (cosa de la qual jaha pres nota la direcció delpartit). Malgrat certes discrepàn-cies en el camí a seguir, entotes les intervencions vaquedar clar que tothomcomparteix el mateix objectiudintre d’ERC: aconseguir laindependència de Catalunya.Les paraules de Joan Tardà,diputat al Congrés, són prouclares: “Em partiria la cara pelCarretero o per l’Uriel”. El més destacable va ser elsuport majoritari en la votaciófinal de la ponència: un 83%.Més que el suport rebut en la darreraConferència Nacional. Canviant de tema, Xavier Vendrell,diputat al Parlament i vicesecretarigeneral d’ERC va fer una xerrada aArtesa el dijous 11 d’octubre ambmotiu de la presentació del seu llibreDisculpin les molèsties. Una trentenade persones van assistir a la sala d’actes

E

L’alcaldessa de Vilanova de l’Aguda, Montserrat Fornells,l’alcalde d’Artesa, Mingo Sabanés, i alguns militants amb elconseller de Cultura, Joan Manuel Tresserras, abans decomençar la Conferència Nacional d’ERC

de l’Ajuntament per escoltar-lo.Posteriorment, alguns militants vancompartir un pa amb tomata ambVendrell, mentre es comentaven temesde l’actualitat política.

Secció local d’ERCArtesa de Segre

33

la P

alan

ca

CarCarCarCarCartes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Rtes a la Redaccióedaccióedaccióedaccióedacció

Agraïment a Supermercat CondisLa Llar d’Infants Municipal El Bressoli l’IES Els Planells d’Artesa de Segreagraïm a Supermercats Condis la sevacol·laboració que, amb el programa de

punts Ordenatas per al cole, ens hapermès aconseguir materialaudiovisual i informàtic, per a ambdóscentres, els cursos 06-07 i 07-08.

Esperem seguir gaudint d’aquestapromoció al llarg de més cursos.

Llar d’Infants El Bressol-IES Els Planells

Reunió avinguda Maria Anzizu i Prat de la RibaEl passat 18 d’octubre ens vam reunirels veïns amb l’Ajuntament i els tèc-nics per parlar de la remodelació delcarrer. Els veïns volem matisar alguns punts: 1.- Els veïns pensàvem que era unareunió informativa per esbrinar la for-ma de pagament. I la intenció, pel quees va veure, era més que res per a in-formar de les obres que es pensavenfer de manera immediata. 2. D’entrada, l’enfocament de lesdues parts era molt diferent. Es dona-va per suposat que la forma de paga-ment mixte (meitat per metre lineal,meitat per cadastre) seria acceptada pertothom, però no va ser així. Tothom,amb poques excepcions, volia pagarper metre lineal al·legant la llei mésforta: el costum. A Artesa sempre s’hapagat per metre lineal. Quan es podenfer 3 ó 4 interpretacions de la Llei, sem-pre priva el costum, l’usatge, com a dretadquirit per l’ús. 3.- Davant de la que sembla serà ladecisió de l’Ajuntament d’imposar fi-

nalment una part del pagament pelcadastre, afirmant que gairebé no hi hadiferència en el cost amb la forma queel veïns preferim, PER METRE LINE-AL, manifestem el nostre desacord. Sino hi ha una clara diferència econòmi-ca, per què no se’ns respecta la nostraopció clara i repetidament exposada depagar per metre lineal? 4.- Demanem els comptes clars il’exposició pública d’ambdues formesde pagament per, amb un coneixementfonamentat en dades i no en “el quem’han dit”, poder prendre l’opció fi-nal. 5.- El tècnic va dir que soterrarien5 coses: renovació de la xarxa de telè-fon, llum, aigua de boca, aigües resi-duals i gas natural. Creiem que encaraen falten dues més: televisió per cablei línia d’internet i recollida d’aigüespluvials (que han d’anar separades deles altres). 6.- I dels arbres i l’amplada de lesvoreres? Es volen sacrificar uns arbresgairebé centenaris, d’un únic carrer

d’Artesa amb arbresque hi fan ombra.Que no llegeixen elsdiaris? Quan ens ar-riben les notíciesd’altres indrets ones rectifiquen tra-çats de carrers i finsi tot de carreteres

per evitar sacrificar arbres (de vegadesun sol arbre), com hem de permetre quea Artesa, un poble tan mancat d’espaisverds, es tallin o “trasplantin” uns ar-bres amb l’excusa que estan malalts,sense fer res per intentar salvar-los? 7.- Creiem que si es tallen els ar-bres, s’aprofitarà per estrènyer les vo-reres, en un poble on manquen vore-res, on s’ha de passar de canto o en filaíndia. Amb les voreres estretes, l’avin-guda Maria Anzizu es convertirà en unlloc amb més trànsit, sense tenir encompte que aquest carrer dóna a la pla-ça pública, lloc d’esbarjo de la nom-brosa mainada d’Artesa, i farà perdrequalitat de vida als veïns d’un carrer jasobradament castigat per haver de su-portar el mercat setmanal. 8.- Per acabar. Quan es va acabarla reunió de la que parlàvem al princi-pi, es va quedar d’acord que l’Ajunta-ment faria un nou estudi del projecte iens reuniria una altra vegada. Quan esfarà la reunió? Caldrà tornar a recollirfirmes per a demanar-la? Els veïns, com a pagadors finals, cre-iem que tenim dret a veure el pressu-post final i els conceptes detallats decom quedarà el projecte, i a dir-hi lanostra. NO A LA POLÍTICA DE FETSCONSUMATS.

Bartomeu Jové i Serrai dues firmes més

34

la P

alan

ca

Coses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del BrimerCoses del Brimerooooo

Los temps canviens parla molt que abans la gentgran moria a casa i també que

los menuts naixien a casa: no hi ha-via hospitals on podien anar. Això ésmolt senzill d’entendre, sobretot peraquells que podem recordar allò quepassava. Hi havia un poble i també una famí-lia que lo vell amb la forca de l’eraempaitava el pubill per apallissar-lo. Ivosaltres, amics lectors, direu: “Queruc, perquè no se n’anava?”. On se’npodia anar, si en aquell temps noméses coneixia lo camí de l’Argentina. Ar-reu d’Espanya eren molt més pobresque a Catalunya. En aquell temps no

sabies on anar, per lo que per malamentque estiguessis, menjaves. Que us pen-seu que era com ara, que per un ester-nut diuen “Aquí et quedes!” Fa uns anys, no massa, teníem undoctor que molta gent lo recordaremtota la vida per bon metge i difícil.Aquest senyor els dies de festa, com quelo seu cafè era lo Cafè del Custodi (avuiCafè del Poble), tenia lo costum d’as-seure’s amb los més joves. Allí com quetots l’escoltàvem gaudia a la seva ma-nera i passava una bona estona. Ens deiamoltes vegades: “Mireu tots los matri-monis al mes de casats. Si sabessin comfer-ho, molts es tornarien a separar. Uns

E per no fer riure els altres o per no saberon anar, aguanten”. Però ara això cada dia va canviant.S’acaben los tallers de modistes, lesdones no sabran cosir un botó, no sa-bran donar un punt i, si sempre s’had’anar de nou en nou, ja no arribaranmai més fins que tornaran les dones acasa i los homes a la feina. No es potarreglar. N’hi ha tantes de coses que en moltpoc temps s’han espatllat, que per avuija n’hi ha prou.

Ton Bonet

revista@lapalanca.cat revista@lapalanca.orgrevista@lapalanca.catrevista@lapalanca.org

35

la P

alan

ca

De Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita PròpiaDe Collita Pròpia

Els jocs modernsa han caigut moltes fulles dels ar-bres i el fred comença a sentir-se

a les nostres contrades. La festa ma-jor d’Artesa sembla ser que més omenys cada any posa el punt i final ala calor sufocant de l’estiu. Però noés pas del temps sobre el que m’agra-daria parlar aquest mes, sinó quem’agradaria descriure un fet que haocorregut aquesta proppassada Fes-ta Major. El dijous, a Artesa, des de fa uns anysse celebra el tradicional sopar alpavelló poliesportiu (on jo viscés gairebé al davant); doncs eldijous en qüestió, cap a les 11:30de la nit a casa meva van co-mençar a tocar repetidament eltimbre, i en sortir per veure qui hi ha-via, em trobo tota una colla de nens,que no arribaven pas als 10 anys, queem planten cara tot indicant-me que erala seva “brometa” de la nit. Bé, fins aquítot normal. Al moment, una altra vega-da i una altra fins que surto i els adver-teixo que trucaré als Mossos (per diralguna cosa), però i què?, per part delsnens continuaven les riallades i les ges-ticulacions... i això als meus nassos! En veure que la brometa anava per

llarg i que a casa nostra l’endemà tre-ballàvem (fora d’Artesa), cap a les12:30 de la nit vam decidir treure elllum general per poder desconnectar eltimbre. I fins aquí res més, vam poderdormir, tot i que vam sentir crits de nensuna bona estona. La cosa no hauria passat d’aquí sil’endemà al matí no ens haguéssim tro-bat el timbre destrossat a cops de pe-dra. Qui va destrossar el timbre? Doncsnomés cal sumar dos i dos.

Quin va ser el meu sentiment en veu-re-ho? Doncs en un primer moment rà-bia, després impotència, i finalmentpena. Vaig sentir pena, evidentment nopel timbre, sinó pel fet que unes criatu-res tan petites s’haguessin de divertirfent malbé, destruint... De sempre, de criatures, hem trucata les portes i timbres i hem sortit cor-rent! La perícia era que no et veiessin ono t’enxampessin! Però ara no, ara ladiversió és que et vegin, que plantis cara

Ara la diversió és que et vegin, queplantis cara i que ho rematis trencantalguna cosa! Com canvien els jocs!

i que ho rematis trencant alguna cosa!Com canvien els jocs! Potser a algunadult li pot semblar una criaturada i hoés! Però sovint es comença així i s’aca-ba destrossant tot allò que és aliè o pú-blic; bancs, cabines, papereres, etc. I totperquè a unes criatures potser ningú elsha ensenyat el respecte vers els altres iel valor d’allò que és de tots. Aprofitant la secció De collita prò-pia, he volgut deixar constància del queva passar aquell dia, per tal que ens

adonem que alguns menuts (novull pas posar-los tots al mateixsac) no tenen prou ben adquiri-des les competències que elscalen per conviure en societat. Sense ànims de culpabilitzar-

nos ni de dramatitzar, crec que ens ur-geix formar persones amb valors i ambsuficients habilitats de vida. Si aquestescrit serveix perquè algun adult s’ado-ni de la falta que ens fa, ja em donaréper satisfeta; si no haurem d’esperar queaquesta nova assignatura “Educació perla ciutadania” pal·liï les mancances quela nostra societat té pel que fa a trans-missió de valors!

Noemí Farré Cortadelles

J

Presentaciódel primer

disc compacte (CD)de l’Orfeó Artesenc

(La Raimundeta, Samba del Castellot,Ave a la Marededeu de Salgar...14 cançons molt significatives)

Diumenge 16 de desembrea 2/4 de 8 del vespre

a l’església parroquial d’Artesa de Segre

El Millor Regal per aquest Nadal

Us hi esperem

37

la P

alan

ca

Música,Música,Música,Música,Música, Mestr Mestr Mestr Mestr Mestre!e!e!e!e!

Música popular antimonàrquicaurant aquests dies hom s’ha po-gut assabentar de cert enrenou

mediàtic que s’ha desenvolupat perfets que haurien de ser consideratsde llibertat d’expressió, com ara lapublicació d’una revista humorísti-ca (amb una portada censurada pelfiscal general de l’Estat espanyol) ila cremada de fotografies dels reisborbons (amb els conseqüènts judi-cis i empresonaments dels manifes-tants antimonàrquics). Això ens posa de manifest que enca-ra hi ha gent que volen anar tallant lesales de la llibertat d’expressió... i enca-ra ens envien més lluny dels missatgesde pau i llibertat que en Pau Casals can-tava per tot el món. Un fet curiós és que en la nostramúsica popular ja existeixen manifes-tacions de caire antimonàrquic des deja fa segles. Per sort resten intactes iencara no ho han censurat. De fet us enposaré uns exemples:

- La cançó de La Malamanya, cançópopular catalana:

“Mala, malamanya el rei d’Espanya, mala, malamanya Portugal (bis). Pim, pam, caragols amb ceba, pim, pam, caragols amb sal.”

- L’himne de Riego (“Si el rei vol co-rona, corona li darem”). És una marxamilitar dedicada al tinent coronel Rafaelde Riego. Fou l’himne nacional durantel trienni lliberal espanyol de 1820-1823 i oficial durant la 2a RepúblicaEspanyola. Era cantat per les tropes lli-berals durant la primera guerra carlistai fou prohibit durant la dècada de FerranVII i part del regnat d’Isabel II. La lle-tra satírica republicana utilitzada popu-larment diu així en la versió castellana:

“Si los curas y frailes supieran la paliza que les van a dar, subirían al coro cantando: ¡Libertad, libertad, libertad! Si los Reyes de España supieran lo poco que van a durar, a la calle saldrían gritando: ¡Libertad, libertad, libertad!”

La versió catalana, la qual ja ha estatpopularitzada, musicada i difosa per ungrup actual de rock català, diu així:

“Si el Rei vol corona corona li darem, que vingui a Barcelona i el coll li tallarem. La Reina vol corona? Corona li darem... que vingui a Barcelona! I el coll li tallarem!”

- Com a últim exemple musical em re-feriré a l’himne nacional de Catalunya,Els Segadors, en un text anterior a l’ac-tual que normalment es canta. Us enposo algunes estrofes:

“1. Catalunya, comtat gran, qui t’ha vista rica i plena! Ara el rei, nostre senyor, declarada ens té la guerra. Bon cop de falç. Bon cop de falç, defensors de la terra, Bon cop de falç!

2. El gran comte d’Olivar sempre li burxa l’orella: - Ara és hora, nostre rei. Ara és hora que fem guerra. Bon cop de falç...

3. Contra tots els catalans ja ho veieu quina n’han feta!

Seguiren viles i llocs fins al lloc de Riudarenes. Bon cop de falç...

(Salt cap al final de l’himne) 15. On és vostre capità, a on és vostra bandera? Varen treure el bon Jesús tot cobert amb un vel negre: Bon cop de falç...

16. Aquí és nostre capità, aquesta és nostra bandera; a les armes, catalans, que us han declarat la guerra! Bon cop de falç...”

Aquests exemples musicals, històricsi culturals són també el nostre patrimo-ni. Només desitjar llarga vida a la mú-sica com a mitjà de llibertat d’expres-sió. Així com deia el mestre Pau Ca-sals: “La música, aquest meravellósllenguatge universal, hauria de ser fontde comunicació entre tots els homes”.

Jordi Morera i NoguerolaDirector de l’Aula Municipal de

Música d’Artesa de Segre

D

38

la P

alan

ca

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

LA FITXA

Número: 10Data: octubre de 1982Preu: 70 ptes.Pàgines: 28

Octubre de 1982esulta evident que part de la re-vista està dedicada a les Elecci-

ons Generals del 28 d’octubre, aque-lles en què el PSOE va guanyar es-pectacularment amb majoria abso-luta i que van suposar l’inici de ladesaparició del partit de la transició,la UCD. PORTADA. Una fotografia ens re-corda una manera d’enganxar propa-ganda electoral que ha quedat bastantenrere amb les pancartes i les bandero-les actuals. El titular no necessita co-mentari: 28-O Eleccions Generals. Uncalendari amb el dia de la votació asse-nyalat ens recorda també que al princi-pi de la democràcia es votava entre set-mana (sembla que es feia per potenciarla participació). EDITORIAL. Sense títol, l’editorialfa referència naturalment a les elecci-ons. Després de diverses reflexions,acaba amb una crida a la participació.És curiós, però l’editorial de la revistadel mes passat (núm. 301), també ana-va en la mateixa línia. Per tant, la preo-cupació per l’abstenció, per si algú noho tenia clar, no és cosa d’ara solament. LOCAL. A la Informació Munici-pal, s’explica el desenvolupament delPle extraordinari del 15-09-1982, en elqual es va aprovar provisionalment ladelimitació del nucli urbà. La proposta,de Pere Vidal, d’aprovar només la líniaperimetral no va prosperar, ja que vanvotar a favor de la proposta de l’alcaldia5 dels 10 regidors presents (un es va abs-tenir i els altres van recolzar Vidal). A l’Agenda Ciutadana ens ha cridatl’atenció un dels naixements. Es tractad’una col·laboradora actual de la revis-ta: Noemí Farré i Cortadelles. El Noticiari Local, signat per JosepM. Solans, se centra principalment enels actes de l’11 de setembre i de laFesta Major. Pel que fa a la Diada, en-cara no es feia l’acte a la Roca delCudós, sinó que diverses entitats vanpreparar actuacions a la Dàlia Blanca,a part de les sardanes. D’entre els actesde la Festa Major, destaquen les inau-guracions de les noves dependènciesdel Museu-Arxiu Comarcal de la No-guera (avui Museu del Montsec) i de

les obres de condici-onament de la plaçade les Escoles Ve-lles. Les autoritatsprincipals van ser elgovernador civil,Josep Martí, i el de-legat de la Genera-litat, J.A. DuranLleida. Els actes in-fantils van anar acàrrec del CENG,mentre que la DàliaBlanca i els escoltesvan organitzar unatómbola benèfica. Menció a partmereix la notícia dela visita que l’alcal-de Vicent Roca vafer al president de laGeneralitat JordiPujol. Segons la no-tícia, el president lidigué a Roca: “Arte-sa de Segre no potanar a menys i tin-gueu la seguretatque tindreu el nostrerecolzament”. CAMP. L’article de Jesús Santacreutitulat El vot dels pagesos no necessitagaires comentaris. Planteja la necessi-tat d’una reforma agrària i d’uns bonstecnòcrates, però posa en dubte les so-lucions que els diferents partits puguinaportar al camp. El seu sentiment esresumeix bastant bé en aquesta frase:“...els pagesos una vegada més no sa-brem a qui votar...” Un altre article de Juan Clua Caubetcompleta la secció: Artesa de Segre ala Fira de Sant Miquel. En mig d’algu-nes crítiques, Clua explica que és el ter-cer any que els melons d’Artesa sónpresents en aquesta Fira, que les for-ques d’Alentorn hi han estat per primeravegada i que la patata guanyadora delconcurs de productes estranys a la Firade St. Bartomeu, del senyor Rey, va serl’objecte més visitat. OPINIÓ. M. Rosa Aldavó i Pineda,en la seva condició de farmacèutica ti-tular d’Artesa, signa l’article Aigua

potable, aigua no potable. Es tractad’un toc d’atenció a la poblaciód’Artesa, però sobretot a les autoritatsmunicipals, sobre l’aigua de boca. Detotes les anàlisis periòdiques d’un any,Aldavó afirma que només una va do-nar com a potable. ESPECIAL ELECCIONS. Un totalde 10 pàgines (de la 10 a la 16) estandedicades a aquest tema, la qual cosava “engreixar” la revista fins a 28 pà-gines, quan l’edició normal era de 24.Enmig de publicitat electoral, diferentspartits exposaven les seves propostes,la majoria signades pels respectius Co-mitès Locals i algunes pels seus capsde llista. Per l’ordre en què surten, són:

R

FFFFFa 25 a 25 a 25 a 25 a 25 AnAnAnAnAnysysysysys

39

la P

alan

ca

ERC, PPC, AP, CC-UCD, CiU i PSC-PSOE. La publicitat correspon a quatred’aquestes forces polítiques. Per ordre:- CiU, amb aquell famós eslògan Anarper feina a Madrid. Cap de llista alCongrés: Josep Antoni Duran i Lleida.Entre els suplents hi trobem l’artesencJaume Cardona i Vila (EPR), que pos-teriorment va ser alcalde i més enda-vant senador per aquesta coalició.- CC-UCD (Centristes de Catalunya).Cap de llista al Congrés: Juan ManuelNadal Gaya.- PSC-PSOE, amb l’eslògan El teu votpel canvi. Cap de llista al Congrés:Josep Pau. De segona, Teresa Cunillera,que encara avui és diputada a Madrid.- ERC, amb l’eslògan Votar l’Esquer-ra és votar Catalunya. Cap de llista alCongrés: Jaume Auqué i Palau. ASSOCIACIONS. Roc Galceran sig-na l’article La Dàlia Blanca, on deixaclar que aquesta entitat no forma part dela Comissió de Festes (encara que algúho pugui ser a títol individual), desprésde reclamar canvis en la programació dela Festa Major, sobretot de cara al jovent. D. París, en l’article Associació deJubilats, expressa el sentiments de lagent gran per la inauguració del’ajardinament del pati de les EscolesVelles i del monument als avis durantla Festa Major: “Estem contents, agra-ïts i emocionats”. A l’escultura, obrad’Antoni Borrell, hi figurava la següentinscripció: Artesa estima els seus avis.Avui aquest monument ha desapareguta causa de diversos actes de vandalis-me que el van deixar irrecuperable. CULTURA. El Patronat d’Antona

escriu l’article Museu-Arxiu Comarcalde la Noguera, fent incís en la inauguracióque va tenir lloc durant la Festa Major.S’agraeix a Baltasar Gilabert la realitzaciódesinteressada de l’escut de la façana.També s’informa de les seccions delmuseu (arqueologia, arxiu i etnologia) ide l’obertura cada festiu de 12h a 14h. Ensenyar, avui és un article d’ÀngelsPonsa i Roca, on exposa que la Refor-ma Educativa iniciada ja en alguns cen-tres el curs 81-82 “té molt que desit-jar” encara que “presenta modificaci-ons realment acceptables”. En destacouna frase que podríem subscriure total-ment en l’actualitat (i probablementdintre de 25 anys més): “Ensenyar, jano dic educar, és una tasca difícil”. Bartomeu (cal suposar que és el nos-tre companys Jové) escriu Adéu-siau almestre, un article acompanyat d’una il·-lustració infantil i dedicat a Jordi Alins,el mestre i col·laborador de La Palancaque va marxar a Lleida. En recorda al-guns dels seus costums i de les sevesaficions (qui no recorda els estels delsmestre Alins?, per exemple). En l’apartat Retalls d’Història, JoanJ. Maluquer i Whal ens ofereix la pri-mera part de Un monument al soldatdesconegut mort a la guerra civil ambel títol L’atac a la Peixera el gener de1939. Ara que tant es parla de la recu-peració de la memòria històrica, la lec-tura d’aquest article m’ha resultatespecialment interessant. La foto publi-cada ens mostra l’esmentat monument. La Palanca invitada a Balaguer ésun article de la pròpia revista on s’ex-plica la participació en una visita de la

delegada de Cultura, Sra. Torres, i elsubdirector de Museus, Sr. Guitart, a lacapital de la comarca. Josep M. Solans signa el darrer arti-cle d’aquesta llarga secció de CULTU-RA: Antoni Borrell i Pujol, pintor i es-cultor d’arrel i soca. Després de repas-sar la trajectòria de l’artista deBaldomar, Solans ens explica que Bor-rell va lliurar l’efígie d’Anselm Clavéa la Societat Coral La Dàlia Blancadurant la passada Festa Major. HUMOR DE SECÀ. Les converses deQuimet i Cosme tracten en els seus dosacudits, com no podia ser d’una altramanera, el tema del mes: les eleccions. CARTES A LA REDACCIÓ. Una breucarta de F.S.C. rectifica un article del Sícorisal programa de la Festa Major: laremodelació de la plaça del Ball es va ferdurant el franquisme i no quan era alcaldeJosep Solé (el Petit de l’Ariet). ÚLTIMA HORA. La Palanca infor-ma que la Generalitat va aprovar 569,6milions de ptes. per a la nova carreteraPonts-Folquer i 485,5 per a la millorade Balaguer-Artesa. ESPORTS. L’esport en la FestaMajor - 82 és un recull de totes les ac-tivitats esportives desenvolupades du-rant els dies de la festa. Entre les acti-vitats del CENG (algunes en col·-laboració amb els escoltes), destaquenla IV Marató Popular (75 atletes) i laGimcana del “Sequillo” (115 partici-pants). Altres activitats són les competi-cions d’escacs, el tir al plat i els encon-tres de diferents categories de futbol.

Ramon Giribet i Boneta

El diumenge dia 16 de desembre a les 17:00hal local social de la Dàlia Blanca

FESTIVAL DE NADALAmb el lema MOU-TE AMB NOSALTRES

A benefici de la Marató de TV3, aquest any per l’estudi de malaties cardiovasculars. T’hi esperem, no et quedis a casa. Podràs gaudir d’una tarda diferent amb balls de batuka, aeròbic, steps,

acrosport, taekwondo, balls de saló. La solidaritat no té fi. Tots t’hi esperem.Amb la col·laboració de l’Ajuntament, l’Emisora Municipal de Ràdio, revista La Palanca i perruqueria Dolors.

Gràcies a tots.

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

41

la P

alan

ca

Mes de setembreSESSIONS DEL PLE(ordinari del dia 6 i extraordinari deldia 20)

S’aprova, per unanimitat, lessegüents certificacions d’obra:- Certificacions núm. 2 i núm. 3, perimport de 55.450,30 euros i 27.837,72euros respectivament, corresponents al’obra “Arranjament d’instal·lacions iportada d’aigües en alta en el municipid’Artesa”.- Certificacions núm. 3 i núm. 4, perimport de 278.621,84 euros i387.894,09 euros respectivament, cor-responents a l’obra “Casal culturald’Artesa”.

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar l’obra “Remodelació de l’avingu-da Maria Anzizu, 1a fase, d’Artesa”, aJ.F. RIEGOS SL, pel preu ofertat de147.500 euros (IVA inclòs), i declarardeserta la licitació de les obres:- Rehabilitació Local Social a Vilves,2a Fase- Rehabilitació parcial edifici LocalSocial a Colldelrat- Pavimentació plaça Sant Ponç a Vall-llebrera- Pavimentació del carrer del Mig delPont d’Alentorn

S’aprova adjudicar l’obra “Ur-banització d’un tram del carrer Vescom-te d’Àger d’Artesa” a ÁRIDOS ROMAS.A.U. pel preu ofertat de 29.865,01euros (IVA inclòs).

S’aprova, per unanimitat, adju-dicar el contracte d’alienació del béimmoble “Casa dels Mestres” deBaldomar, ubicat al C. de la Font, alssenyors Joan Ganyet Bullich i JoanTerré Ribó, pel preu ofertat de36.110,00 euros.

S’acorda, per unanimitat, apro-var inicialment el projecte d’obra“Complementari al projecte d’arranja-ment d’instal·lacions i portada d’aigüesen alta al municipi d’Artesa (Fase 2)”,amb un pressupost d’execució per con-tracta de 173.599,03 euros.

S’aprova, per unanimitat, ratifi-car la concurrència a la convocatòriadel Departament d’Economia i Finan-ces de la Generalitat per a la concessióde subvencions per a la realitzaciód’instal·lacions d’energies renovablesen edificis municipals de nova cons-trucció, demanant-hi ajut econòmic pera les següents actuacions:

- Instal·lació solar tèrmica de produc-ció d’A.C.S. per als vestidors del Campde Futbol Municipal d’Artesa.- Instal·lació solar tèrmica de produc-ció d’A.C.S. per al Casal Culturald’Artesa.

S’aprova, per unanimitat, con-córrer a la convocatòria pel Departa-ment de Medi Ambient i Habitatge dela Generalitat per a la concessió de sub-vencions per a la realització d’inversi-ons per a actuacions d’abastament enalta, demanant-hi ajut econòmic per all’obra “Complementària a la portadad‘aigua en alta, 2a fase”

. S’acorda, per unanimitat, pror-rogar el contracte de prestació del Ser-vei de Llar d’Infants, subscrit amb naRoser Betriu i Caubet, fins el dia 31d’agost de l’any 2008, amb efectes desdel dia 1 de setembre de 2007.

S’acorda, per unanimitat, modi-ficar l’article 6 de l’ordenança fiscalnúm. 28 reguladora de la taxa per laprestació del Servei de l’Escola Muni-cipal de Música.

S’acorda aprovar l’expedient demodificació de crèdits núm. 1 del Pres-

supost Municipal de 2007. La quanti-tat a suplementar del qual és de895.721,44 euros.

S’acorda, per unanimitat, l’apro-vació del reconeixement de crèditsnúm. 1 per un total de 21.705,55 euros.

S’acorda, per unanimitat, la mo-dificació de la base núm. 9 del pressu-post relativa a les retribucions delsmembres de la corporació.

S’acorda, per unanimitat, l’apro-vació dels Comptes Generals del Pres-supost Municipal i del de l’EmissoraMunicipal de Ràdio de l’any 2006 ipresentar-los al Tribunal de Comptes.

S’acorda, per unanimitat, ferefectiva al Consorci del Montsec l’apor-tació econòmica de l’Ajuntamentd’Artesa de 27.240,72 euros, per lessubvencions atorgades per aquell orga-nisme a empreses del municipi dins elprograma GAL Montsec Sostenible,durant el període 2000-2006, en apli-cació de la iniciativa comunitàriaLeader Plus a Catalunya.

S’acorda, per unanimitat, licitarla contractació mitjançant tramitacióordinària l’obra “Arranjament d’ins-tal·lacions i portada d’aigües en alta enel municipi d’Artesa, 2a Fase”, amb unpressupost d’execució per contracta de264.774,66 euros.

S’acorda, per unanimitat,aprovar el Plec de clàusules que hade regir la contractació i licitar lacontractació mitjançant tramitacióordinària, procediment obert i formade concurs, l’obra “Electrificació del’explotació ramadera EL PLA en elmunicipi d’Artesa”, amb un pressu-post d’execució per contracta de37.996,05 euros més IVA.

S’aprova, per unanimitat, de-clarar festes locals d’Artesa per l’any2008 els dies 5 de febrer, dimarts deCarnaval, i 26 de setembre, FestaMajor.

42

la P

alan

ca

InfInfInfInfInfororororormació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Armació Municipal d’Artesatesatesatesatesa

JUNTA DE GOVERN(dia 13 de setembre)

S’acorda proposar al Ple la rati-ficació de la recepció de l’obra “Urba-nització de la plaça de les Forquesd’Alentorn” i procedir a la cancel·laciói devolució de la fiança de 888,00 eurosa Xavier Rendé i Pujol.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de les següents llicènciesd’obres:- A Ramon Segú Riart, per canviar pa-ret mitjanera de terra per formigó al’immoble del carrer Sants Cosme iDamià, 33 d’Artesa.- A Rosa M. Mora Aubets, per refor-mar cuina i bany de tres pisos, canviarfinestres exteriors i cobrir terrassa delpis, 1r 2a, amb elements desmuntables,a l’immoble situat al carrer Balmes, 14,d’Artesa.- A Estudios y Montajes Eléctricos SL,per la instal·lació d’una nova xarxa sub-terrània de 25 kV a nou CT del carrerMare de Déu de Salgar a Artesa.

- A Josepa-Teresa Fons Bernaus per laconsolidació de l’estructura de l’edifi-ci d’habitatges situat a l’avinguda MariaAnzizu, 28 d’Artesa.- A Mari Carmen Bárcenas, per repas-sar la teulada de l’immoble situat al’avinguda Maria Anzizu, 33 d’Artesa.

- A Ismael Maza i Batlle, per refer pa-ret mitjanera amb peces de formigó irepassar teulada, a l’immoble situat alcarrer Eres, s/n d’Alentorn.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de gual a Miquel JounouJounou, C/ Barcelona, 5, d’Artesa.

S’acorda proposar a l’alcaldial’autorització de les següents connexi-ons a la xarxa d’aigua:- A Pere Solé Feliu, per la connexiódefinitiva a l’habitatge situat al carrerEres, 41-43 2n 2a d’Artesa.- A Albert Giribets Almuzara, per laconnexió provisional d’obra al carrerNou, 23 d’Artesa.- A Joan Oriola Palau, per la connexióprovisional d’obra al carrer Roc delCudós, 5 d’Artesa.- A Construccions Coll-Miñano, SL, perla connexió provisional d’obra al car-rer Roc del Cudós, 11-13 d’Artesa.

S’acorda proposar a l’alcaldia laconcessió de llicència ambiental aAGRONET SCP, societat representadaper Josep Jovell Solé, per exercir l’ac-tivitat de legalització d’una explotacióporcina existent per 550 places de porcsd’engreix, al polígon 7, parcel·la 5, deVernet.

Eva Maza i Batlle

Interessats trucar a Yolanda Martínez.Tel. 973 445 693

Es necessitenVoluntaris i voluntaries

Per fer REFORÇ EXTRAESCOLARper a nens i nenes de 6 a 12 anys.

43

la P

alan

ca

PrPrPrPrProoooogggggrrrrrama de la Firama de la Firama de la Firama de la Firama de la Fira de la Pa de la Pa de la Pa de la Pa de la Perererererdiudiudiudiudiu

www.lalalalalapalancapalancapalancapalancapalanca.cat

Diumengedia 11 de novembre

9:00h Obertura de la Fira.

10:00h Un jurat presidit pel Presidentde la Federació Provincial de Caça, Sr.Ramon Mayench, valorarà les perdiusexposades a la Fira per concedir elspremis corresponents.

10:30h Al pati de les escoles inici de lamostra canina DESFILCAN 2007.

11:00h Al costat del recinte firal, exhi-bició de tir amb arc organitzat pelCLUB D’ARQUERS MONTSEC,d’Artesa de Segre.

11:00h Arribada de les Autoritats al’Ajuntament, signatura en el llibred’honor i seguidament visita a la Vila ial recinte firal.

13:30h Al recinte firal, lliurament detrofeus de l’exposició de perdius i dela mostra canina DESFILCAN 2007.

Durant tot el matí, actuació musical alrecinte firal amb musica medieval ambel grup “La Cremallera”.

44

la P

alan

ca

HumorHumorHumorHumorHumor

VVVVVida Socialida Socialida Socialida Socialida Social

L’Associació de la Gent Gran d’Artesa i Comarca va poder gaudir de l’actuació del Grup de Teatre Musical de la Gent Grand’Esparreguera, que va tenir lloc a la Dàlia Blanca la tarda del diumenge 7 d’octubre.

45

la P

alan

ca

PPPPPalanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-ocialanc-oci

Sense Perdre els Orígensper Jordi Esteban

Jeroglíficper David Fusté

D’on és?

Problema d’escacsper Ramon Monfà - www.bidmonfa.com

Juguen les negres

Encreuat per Jordi Alins Rodamilans

Marrà

Aquest mot pot referir-se tant al mas-cle de l’ovella com a un verro, és a dir,a un porc destinat a cobrir la truja. Enel darrer cas, la paraula ens arriba grà-cies al contacte de molts segles amb elsàrabs islàmics. De fet, la manera d’ano-menar el porc en àrab (jinzírun) no téres a veure amb aquesta paraula. Elsàrabs, molt amatents al compliment deles lleis d’Al·là, quan veien un porc fe-ien sempre referència al fet que els eraprivat de menjar-ne, mitjançant unaparaula que s’assembla a marrà:máhram (cosa prohibida). Per això, noés estrany que els parlants catalans, ensentir-los, confonguessin la prohibicióamb el nom de l’animal.

DiccionariEtimològic Complementari

de la Llengua Catalana V, 496(Joan Coromines)

SOLUCIONSEncreuatHORITZONTALS: 1. Conservador.- 2. Orientar. Re.- 3. Natiu. anaP.- 4. S. eleT. Cr.- 5. Planador.IE. 6. iL. Olorós.- 7. Riu. Illa. E.- 8. agarF. AE. On.- 9. Dalí. M. U. LT.- 10. O. A. Sis. Ala.- 11.Repreguntar.VERTICALS: A partir de les horitzontals.JeroglíficDe Menorca (D, menor, ca).Problema d’escacs1-..., Tf1+; 2-Axf1 [si Dxf1, exf1=D+; 3-Axf1, De4+; 4-Rg1 (si Ag2, De1+; 5-Af1, Dxf1++),Dxd4+; 5-Rg2, Dxa7], De4+; 3-Rg1 (si Ag2, e1=D+; 4-Dxe1, Dxe1+; 5-Af1, Dxf1++), Dxb1 i esgunaya.

Horitzontals1. Un partit polític de la Gran Bretanya.- 2. Situar a l’espai. Nota musi-cal.- 3. Persona nascuda en un lloc. Al revés, teixit que es porta a l’hi-vern.- 4. Símbol del sofre. Al revés, prefix grec que significa llunyà.Símbol del crom.- 5. Avió sense motor. Vocals.- 6. Al revés, pronom detercera persona. Consonant dental. Que fa flaire.- 7. Curs d’aigua i d’al-tres residus. Tros de terra al mig del mar. Lletra que representa dos sonsvocàlics.- 8. Al revés, poble de la Franja de Ponent . Vocals. Adverbi delloc.- 9. Pintor català polèmic. En números romans, mil. Vocal tancada.Consonants.- 10. Lletra que pot representar dos fonemes vocàlics. Vo-cal oberta. Palíndrom que designa un número de la primera desena.Braç d’un ocell.- 11. Tornar a preguntar.

Verticals1. Individu que, d’amagat, intenta capgirar les relacions del poder.- 2.Resa. Campionat de futbol que dura bastant temps. Abreviatura d’est.-3. Part del dia en què es permet que hom es lliuri a la disbauxa. Vocal

oberta. Al revés, lloc on ens agradaria viure.- 4. Lloc destinat per seure-hi. Al revés, terminació d’infinitiu. Consonantvibrant que s’usa per indicar tossuderia.- 5. Herba de l’ala. Consonant fricativa usada per imitar el tren. Pronom de tercerapersona.- 6. Consonant vibrant més consonant dental. Al revés, element químic de la família dels halògens. Que no és ni alcomençament ni al final.- 7. Es dirigeix a un lloc. Sot gran ple d’aigua. Al revés, pronom de segona persona.- 8. Ni abans nidesprés. Corró d’estam-par. Símbol del nitrogen.- 9. En números romans, cinc-cents. Abreviatura de nord. Deïtat egípcia.Al revés, adjectiu possessiu femení.- 10. Rés. Recipient emprat a la cuina.- 11. Recitar un paper i actuar.

500500500500500

més petitmés petitmés petitmés petitmés petit

KKKKK

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1234567891011

46

la P

alan

ca

ImaImaImaImaImatgtgtgtgtges d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahires d’Ahir

Notícia d’Artesa de Segre. 1930n una revista cultural edi-tada l’any 1930, hi havia un

monogràfic sobre l’Artesad’aquells anys que creiem potser interessant de revisar. La re-vista es deia JORBA (uns gransmagatzems de Manresa, quedesprés esdevindrien Jorba-Preciados) i va fer una menad’inventari del moment de laciutat. “Quasi a la vora del riu que lidóna nom, l’alegre ciutat d’Artesaroman somnolenta a la seva es-querra, a 550 metres d’alçada so-bre el nivell del mar. De la capita-litat del seu Partit Judicial, que ésBalaguer, dista a 29 km; de Ponts,15; de Tàrrega 31 i de Tremp 48. Senyoreja la cruïlla de carrete-res que es dirigeixen des de Lleidaa La Seu i Puigcerdà, i deMontblanc a Tàrrega i Tremp, se-guint cap a la frontera per la co-marca del Pallars. La seva situació no pot ser mésavantatjosa, tothora que forma unnus de comunicacions entre la baixa ialta província que li dóna un movimenti especial caràcter que avui no podenostentar poblacions de més importàn-cia. Bé s’observa en la disposició deles fondes, bars, cafès i establiments co-mercials. Els transports, a la actualitatdes de la Conca i la Muntanya ambLleida i Barcelona, s’han d’efectuar perArtesa, malgrat que una vegada acabada lacarretera de Balaguer-Tremp, la relaciód’aquelles comarques amb la capital, serà,és clar, més directa pel nou trajecte. De la de Tremp, tot passant pel su-perb pont de set arcades arrenca la car-retera de Vilanova de Meià. Al nord li-mita amb el terme de Vernet, a l’E. ambColldelrat i Tudela, al S. amb Montclari a l’O. amb Montsonís i Marcovau. El seu districte està format pels llocssegüents: Artesa, 335 edificis amb1.490 habitants; Collfred, 32 edificisamb 112 habitants; Vilves, 39 edificisamb 109 habitants; tenint, a més, unes126 cases disseminades. En conjunt untotal de població de 1.746 habitants. Al 1359 figurava a la Vegueria de

Lleida amb el nom d’Artesa i amb 19cases. A la relació de 1831, consten 33veïns als pobles i 88 habitants. Aques-ta xifra deu estar equivocada, perquè17 anys després, en el text que escriviaMadoz, hi assenyala 447 ànimes. Eradel Senyoriu de Montserrat i tenia allàun gran casalot que encara es coneixamb el nom de La Granja. Actualmentés de propietat particular. L’església parroquial, dedicada a la Ver-ge, és de terme i cap d’Arxiprestat, al Bis-bat de Lleida, als que també hi pertanyenVilves amb el seu filial Collfred. A l’any 1036, Ermengol II va fer do-nació de la vila i castell d’Artesa aArnau Mir de Cervera; i, segons undocument anotat per Villanueva a l’ar-xiu d’Àger, l’Abad Lanfranch va reco-brar l’església de Santa Maria del citatlloc, retinguda pel propòsit de la Seud’Urgell. Al cim de Sant Jordi es ve-uen encara les runes de l’esmentat cas-tell. En temps de la Guerra Civil, vanser enderrocades tres torres quadrades,deixant-ne en peu una de circular. A lavessant S.O. s’hi troben restes de l’an-

tiga població. Va haver-hi un castell aCollfred, que en parla D. Pedro deAragón, a l’enfeudament que, en1278, es lliurà a Ermengol, elComtat d’Urgell. És tot el que re-cull Carreras y Candi, a la sevanotable Geografia General deCatalunya. Té fama l’Ermita del Pla, dedi-cada a Nostra Senyora, situada a2 km de la vila. Els diumengescelebra un important mercat. Tam-bé són assenyalades les seves fi-res del 24 d’agost, del tercer diu-menge de Quaresma i del 22 denovembre. Té Notaria, post de Guàrdia Ci-vil, estació telegràfica i Adminis-tració de Correus. El seu enllume-nat és elèctric, produint-se la cor-rent consumida amb força hidràu-lica a la mateixa població. El seu terme és regat, en part pelCanal d’Urgell i la secla desviadadel Segre. Produeix cereals, oli, vi,cànem, verdura i fruites excel·lents

a la seva extensa i anomenada horta. Com a indústria, té una gran fàbricade teixits, algunes d’alcohol, xocolatai, a més, forns de guix i algun molíde farina. El riu Segre esdevé el pròdigprimogènit de Catalunya. No en té maiprou amb riure, saltar i fer bogeries. Pels llocs on passa vessa abundàn-cia i benestar. Cap altre l’iguala en ge-nerositat i festejador; però en arribar eltemps i l’hora de la feina i de fer-hoamb seny, tampoc ningú no el guanya. Fins al present estava convençut de quela llibertat és vida. Ara el riu comprèn lesnecessitats i les ànsies dels poblats que lisurten al pas, i ajuda voluntariós als homesen les seves grans empreses. Podem veure-ho ben demostrat enaquesta comarca privilegiada, que sapaprofitar per les exigències de la vidamoderna, tot el que la natura li ha po-sat al seu abast. I, malgrat tot, el Segresegueix cantant i alegrant la vida de tre-ball dels moradors de les seves riberes.”

Bartomeu Jové i SerraFoto cedida per Josep M. Castellà

E

La FLa FLa FLa FLa Fotootootootooto

La tardor sempre ens deixa imatges d’una gran riquesa cromàtica, en funció de la vegetació de l’indret.La foto ens mostra l’horta de Collfred, amb el poble al fons, el dia de Tots Sants. (Foto: Ramon Giribet)