CatherineCarla P.Alba LL.OrianaCristian L. EGIPTE

INDEXINDEX

1. Situació, clima, vegetació i fauna.1. Situació, clima, vegetació i fauna.

2. Cultura, els faraons i l’art.2. Cultura, els faraons i l’art.

3. La religió.3. La religió.

4. Jeroglifics.4. Jeroglifics.

5. La vida a l’antic Egipte.5. La vida a l’antic Egipte.

situacioFeu clic per afegir un esquem a

“Egipte”com va d ir l'h istoriador grec H eròdot es un veritab le do del N il. Egipte esta s ituata l'A frica,esta lim ita t am b la M editerranea,egipte es troba just a la desanbocadura del riu N il.

CLIMA

M arç,abril,octubre i novem bre. M inim as de 14· i m itjasde 20.

Les tem peraturas en egipteDurant l'estiu es de 28·cAm b unes m inim es de 22·c.Les tem paratures durant gener i febrer son de 14·c am b unes m inim es de 9·.Se Està m illor que en estiu , encara que per la n it convéTenir una jaqueta curta.En les m illors tem peraturesDe egipte nom es tenim enCom pte e l c lim a , e ls m esos m es suaus son:

vegetacióLa vegetacio de egipte es lim ita en gran part a l delta i a l va ll del N il, a ix i com als oasis exsistents.D e e ls pocs arbres auctoctom s ,e ls m es extes es la palm era datilera; tam bé hi ha s icom ors ,tam arro lls, acàcies i garrofes.

faunaFeu clic per afegir un esquem a

La fauna local ès poc variada.H i ha gaseles en e l desert,a ix i com guineus,h ienes,xacals i senglas que habiten en d ifernts àreeas,principalm enten e l de lta i les m untanyes a l llarg del M ar R oig.

ELS FARAONSELS FARAONS

TUTANKAMON: Fou un faraó de la dinastia XVII de l’antic Egipte.Va succedir al seu germa Semenkhare i va governar uns10 anys (1335/1336 a1325/1332.) a.C.

RAMSÈS II: Conegut per Ramsès el Gran, fou el tercer faraó de la dinastia XIX d’Egipte.Va regnar prop de 66 anys al llarg del segle XIII aC i se’l considera un dels més poderosos i més grans faraons que ha tingut mai Egipte.

NEFERTITI:Va ser reina d’Egipte pel seu matrimoni amb el faraó Akhenaton.

NEFERTARI:Fou reina d’Egipte, esposa principal de Ramsès II.

TUTANKAMON

KHAFRE:Fou farao de la dinastia IV de l’antic Egipte.

MENKAURE:Més conegut per Miceri fou farao de l’antic Egipte.

NEFERTITI

CULTURA

• La cultura de l’Antic Egipte es conforma a partir de la forma de vida,costums i tradicions existents en la societat egipcia de l’antiguitat.

• Es va iniciar en el Neolic i evolucionant al llarg de 3000 anys, fins l’epoca romana, quan pràcticament va desaparèixer en adoptar-la l’Imperi Roma, i sobretot les costums cristianes.

ART EGIPCIPer als Egipcis, una pintura o una escultura posseix lamateixa força que el model viu. Si l’artista té cura de respectar certes regles dura tota l’eternitat.El retrat rarament s’assembla al model. L’artista n’esborratots els defectes, com arrugues, cicatrius, greix ...Tampoc no mostra el sofriment o la tristesa. En efecte, eldibuix o l’estatua representen un home fort i agraciat, i no vell i infeliç, ja que aquesta imatge romandrà fins i tot quan el model hagi mort.

LES PIRAMIDES

L’antiplà de Gizeh és famós per què hi podem trobar lestres piramides més conegudes d’Egipte.Van ser construïdes per Kheops, Kefren i Micerí.Són tres piramides imponents.La més gran, la de Kheopsla de Kheops, fa 227m de costat i 147m d’alçada, però amb el pas del temps a perdut 9m.Al costat de les piramides de Gizehles piramides de Gizeh podem contemplarla famosa EsfinxEsfinx, una estatua de 20m d’alçada que representa el faraó Kefren amb cos de lleó.

ABU SIMBEL

El temple gran d’Abu Simbel esculpit durant l’Imperi nou en honor de Ramses.

ABU SIMBEL

LA RELIGIÓLA RELIGIÓOsiris:Osiris: és un dels pricipals Déus egipsis. Estava casat amb Isis i precidia al tribunal que decidia el destí dels faraons quan morian.

Horus: Horus: represent amb cap de falcó, és el déu de la llum i la bondat.Fill d’Osiris i d’Isis, és un del Déus més coneguts.

Maat:Maat: deessa de la justicía, la veritat i l’ordre. El judici funerari, la ploma d’estruç que duu al cap feia de contrapès per valorar el cor del difunt. La balança s’equilibrava si el cor era d’una persona honrada.

KebKeb: és el deu de la terra eixuta. Representava el principi de lafelicitat i la vida. Estava casat amb la deessa Nut.

NutNut: deessa del cel nocturn, creadora de l’univers i de tots els altres.Se la considerava la protectora dels morts.

Tueris: Tueris: deessa que protegia les dones durant el part. Té el cap d’un hipopotam, braços i cames de lleó i esquena i cua de cocodril.

El temple, un lloc sagratEl temple, un lloc sagrat

L’equilibri del món es manté i el Déu es mostra agrait envers el faraó i els egipcis.I el pobre, quan veu al Deu? No el veu mai. Fa les seves propies ofrenes a l’exterior del temple. De vegades, durant les gran festes religioses, l’estatua del Déu es passejada en barca per Nil cap a un altre temple, però durant tot el trajecte estàtapada. Poc abans de l’albada, el sacerdot travessa el temple.

EL JEROGLÍFICSEL JEROGLÍFICS

- Els jeroglífics són mitjans de comunicació .

- Es van utilitzar des de l’epoca predignastica

fins el segle IV ( 4 ).

- Ho va descobrir un angles anomenat Robert Willams.

- S’escrivian en les pedres de les piràmides.

LA VIDA A L’ANTIC EGIPTELA VIDA A L’ANTIC EGIPTE

Dins de la seves cases fetes de tena els mobles són escasos:tamborets, taules, llits i langues. Les habitacions tenen el nostrepla, que serveix de tenassa. Es l’indret preferit dels ocupants. Alvespre tots es reuneixen per estar a la fresca i admirar la bellesadel cel estelat. Els egipcis més benestats tenen jardí i les paretsde les seves cases estan decorades amb pintures que sovintrepresentan flors.Cada casa acull una gran familia que inclou els avis, oncles, tiesi cosins...Els infants hi són ben presents, encara que molts moren per mancade menjar. Algunes families han de viure els carrers. Algunes persones tenen alguns diners per viure a les cases pero no estan molto no estan pintedes perque no tenen suficient diners.