efectes de l’entrenament i desentrenament · • les diferències entre condicions es van...
TRANSCRIPT
NOUS REPTES EN VALORACIO FUNCIONAL
COORDINACIO CARDIO-RESPIRATORIA
EFECTES DE L’ENTRENAMENT I DESENTRENAMENT
N. Balagué, J. González, C. Javierre, R. Hristovski, D. Aragonés, J. Alamo, O. Niño, J.L. Ventura (2016). Frontiers in Physiology, 7, 35
Proves valoració funcional
Reserva
Cardio-respiratòria
Time min
Speed Km/h
VO2/K
VCO2 ml
VO2 ml
RER
HR b/min
RR c/min
VE l/min
Vt(BTPS) ml
VE/VO2
PETCO2 mmHg
PETO2 mmHg
METS
0:15
4.2 175 227
0.77
46 16 8.3 529
36.8 39 114
1.2
0:30
7.7 353 418
0.84
49 14 12.5
921
29.9 37 117
1.8
0:45
1.7 76 92 0.82
50 11 6.2 569
67.1 32 128
0.5
1:30
8.0 11.6 527 631
0.83
61 16 16.4
1021
25.9 40 116
3.0
1:45
8.0 15.3 608 833
0.73
89 24 18.9
799
22.7 42 108
4.1
2:00
8.0 25.6 953 1388
0.69
101
20 26.6
1328
19.2 43 100
7.0
2:15
8.0 27.3 1009
1480
0.68
99 32 29.1
916
19.7 43 99 7.2
MAXIMS VALORS LLINDAR Variables aïllades
Coordinació cardio-respiratòria
CCR: sinergia entre la funció cardiovascular i respiratòria
Garcia et al., (2013). Auton. Neurosci., 175 (0), 26-37
La sinergia es perd amb: - malaltia (Garcia et al., 2013) - edat (Iatsenko et al., 2013) - estats mentals (Wu & Lo, 2010)
Efectes de l’entrenament i desentrenament?
Com estudiar sistemes amb molts components que interaccionen dinàmicament amb l’entorn?
Variable coordinativa
Comportament no lineal
Interaccions endògenes i exògenes
V.C.
Representació de baixa dimensió d’un sistema d’alta dimensió Haken’s slaving principle (1983)
Trajectòria de la Variable
Variable coordinativa
Reducció de la dimensionalitat dels sistemes. Anàlisi de components principals (ACP)
Variables:
• FeO2 (%O2)
• FeCO2 (%CO2)
• VE (l/min)
• PAS (mm Hg)
• PAD (mm Hg)
• FC (bat/min)
ACP Extracció del minim numero de
components que expliquen la variabilitat
de les variables seleccionades
Time min
Speed Km/h
VO2/K
VCO2 ml
VO2 ml
RER
HR b/min
RR c/min
VE l/min
Vt(BTPS) ml
VE/VO2
PETCO2 mmHg
PETO2 mmHg
METS
0:15
4.2 175 227
0.77
46 16 8.3 529
36.8 39 114
1.2
0:30
7.7 353 418
0.84
49 14 12.5
921
29.9 37 117
1.8
1.7 76 92 0.82
50 11 6.2 569
67.1 32 128
0.5
1:30
8.0 11.6 527 631
0.83
61 16 16.4
1021
25.9 40 116
3.0
1:45
8.0 15.3 608 833
0.73
89 24 18.9
799
22.7 42 108
4.1
2:00
8.0 25.6 953 1388
0.69
101
20 26.6
1328
19.2 43 100
7.0
2:15
8.0 27.3 1009
1480
0.68
99 32 29.1
916
19.7 43 99 7.2
Objectiu
Comparar els efectes de 3 tipus d’entrenament
(aerobic, força, mixte)
i del desentrenament
sobre el rendiment, la reserva cardio-circulatòria
i la CCR
Mètode
• Participants: 32 nois (21.2 ± 2.4 anys), 4 grups (n= 8)
• Entrenament: 6 setmanes, 3 sessions/set, 60 min.
AT (Aerobic ): pedal. 60% VO2max
RT (Força): 2 circuits (10 ex)
A+R (Aerobic+Força): 30’ pedal+ 1 circuit C (Control)
• Tests: abans, després, desentrenament
Entrenament força
• squat,
• chest press,
• shoulder press,
• triceps extension,
• biceps curl,
• pull-down (upper back),
• quadriceps extension,
• leg press,
• leg curls (hamstrings),
• calf raise
(Pollock et al., 2000)
12 rep. 2s up & 4s down 2min rest
Test incremental
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
Watt
s
min
PROTOCOL PROVA D'ESFORÇ
60-70 rpm • 20W/min fins exhauriment
• 70 rpm
• Excalibur cycle
• Anàlisi gasos resp. a resp.
• Hemodinàmica continua (Nexfin)
• ECG
Test de força màxima i potència
• 1 RM
• força/velocitat
100 Hz (resolució 10 ms)
Precisió: 0.075 mm
Bench Press
Ayala, Jordi,24/02/2011, Con, Both
Ayala, Jordi,14/04/2011, Con, Both
Ayala, Jordi,11/05/2011, Con, Both
Po
we
r[W
]
Velocity[m/s]
0
100
200
300
400
0.0 0.5 1.0 1.5 2.0
Linear encoder (MuscleLab V7.16 Ergotest Technology)
Variables de rendiment i cardio-respiratories
• Valors max. rendiment:
W max cycling
1RM squat/ 1RM chest
• Valors max. cardio-respiratoris:
- VO2max
- VCO2 max
- FCmax
- VE max
- PAS/PAD
Anàlisi estadística
• Mitjana i DS valors max. variables rendiment i cardiorespiratories.
• ACP per reduir la dimensionalitat (criteri de Kaiser-Gutman)
• Mediana del coeficient de congruencia del PC1 obtingut en cada grup i condició (comparació Kruskal-Wallis ANOVA).
• Les diferències entre condicions es van calcular a través de Mann Whitney U matched pairs test i el tamany de l’efecte amb Cohen’s d
De dalt a baix: Reducció de les variables cardio-respiratòries a series temporals de PCs D’’esquerra a dreta: canvis amb l’entrenament I desentrenament Gràfics superiors: Series originals de les variables Gràfics del mig: Posició dels vectors en el sistema de coordenades dels PCs. Gràfics inferiors: Series temporals dels resultats dels PCs
Resultats: ACP i canvis amb l’entrenament i desentrenament
Resultats: Numero de PCs
Abans Després Desentrenament
Control 2 2 2
Aerobic 2 1 2
Força 2 1 2
Aerobic+ Força
2 1 2
Resultats: Projecció de variables en el PC1 (3 condicions)
Variables Projecció de les
variables en el PC1
M SD
VE .80 .11
FeO2 .54 .13
FeCO2 .66 .14
HR .88 .06
SBP .82 .07
DBP .77 .09
Resultats (PCA) Coeficient de congruència en els 4 grups
Diferències significatives respecte al grup control
(H (3, N= 32) = 11.28; p = .01)
Groups Cohen´s d
C and AT 1.5
C and RT 0.8
C and AT+RT 0.7
Discussió
• No es van trobar diferencies quantitatives en variables de rendiment i cardio-respiratòries aïllades.
Nivell d’entrenament?
Període d’entrenament curt?
Massa estres dels estudiants?
• L’avaluació de la CCR sembla ser més sensible a l’entrenament o precedir els canvis quantitatius?
• Els canvis dimensionals (numero de PCs) poden ajudar a discernir si els canvis quantitatius poden ser atribuits o no als efectes d’entrenament
Reptes de futur
- Estudiar la dinàmica del PC1,
- Relació de la CCR amb la salut o l’estat de forma, - Relació entre CCR i llindars, - Efectes d’altres programes d’entrenament (HIT, intervàlic)
en la CCR, - Testar altres tipus de població.
Recomanació: Incorporar la perspectiva dels sistemes complexos al marc de la recerca estratègica en medicina de l’esport (Holtzhausen et al., 2014).