Parc recercaBiomèdica Barcelona

connectem ciència i diversitat en un esPai creatiu únic abril de 2014 NÚM. 73 www.prbb.org GRATUÏT

Editorial

Energy management

May will mark eight years since the inau-guration of the PRBB.

Eight years of operation of a set of facilities that has been ad-justing to the real needs of the park. In coordination with the management of the different centres and with the help of all the users, we have taken steps forward in our responsible use of the energy we need, achie-ving significant reductions. No-tably, over the last three years the average consumption has gone down 4% for electricity, 14% for water and 3% for gas. The recent Energy Certifica-tion obtained by the building, the level E rating, may seem low, but it is not comparable with the appliances we have at home. The construction cha-racteristics of the building, its geographic orientation and the energetic capacity installed, affect this rating. However, we plan to continue making energy saving changes and improve our energy rating in the short-term. The collaboration of all those in-volved is essential for achieving this.

Juan Carlos Pascual

Gestió energètica

El mes de maig que ve farà vuit anys de la inau-guració del PRBB. Vuit

anys de funcionament d’unes instal·lacions que s’han anat adequant a les necessitats reals del Parc. Coordinadament amb els responsables dels centres i amb l’ajuda dels usuaris, hem avançat en l’ús responsable de l’energia que necessitem i hem aconseguit reduccions signifi-catives. Cal destacar que, en el consum mitjà dels darrers tres anys, s’ha fet un estalvi aproxi-mat d’un 4% de consum elèctric, un 14% d’aigua i un 3% de gas. La certificació energètica ob-tinguda recentment per l’edifici, amb el nivell E, pot semblar una qualificació baixa, tot i que no és comparable amb la dels electrodomèstics que tenim a casa. Les característiques cons-tructives de l’edifici, la seva orientació geogràfica i la po-tència instal·lada condicionen aquesta qualificació. Tot i això, tenim previstes reformes per continuar estalviant energia i millorar, a curt termini, la quali-ficació energètica de l’edifici. La col·laboració de tothom és una eina imprescindible per acon-seguir-ho.

Juan Carlos Pascual

DESTACAT / HIGHLIGHT

Ciència a la platja

El campionat de vòlei del PRBB, que celebra aquest any la seva vuitena edició, ja està en marxa, amb una participació, com sempre, molt alta: hi ha gairebé 60 equips apuntats al campionat —32 a la categoria 4x4 i 27 a la 6x6; en total prop de 500 jugadors. Es pot seguir l’última hora del campionat a bv.prbb.org i també, just després de Sant Jordi, es podran seguir els partits directament al terreny de joc, cada dia a partir de les sis de la tarda a la platja. El 24 de juliol estan previstes les finals dels dos torneigs

i la festa d’estiu del PRBB. El·lipse desitja sort a tots els participants i que guanyi el millor!

a high level of participation, as always. There are almost 60 teams registered: 32 for the 4-a-side category and 27 in the 6-a-side league, totalling almost 500 players. Updates on the cham-pionship can be seen at bv.prbb.org. The games start on April 24, just after the Sant Jordi cel-ebration and take place on the beach every day after 6pm. The finals, as well as the PRBB sum-mer party are scheduled for July 24. El·lipse wishes good luck to all the participants and that the best may win ■

Sydney Brenner, doctor honoris causa per la UPF

cipals aportacions de Brenner a diferents camps de la biologia: la genètica, la biologia evolutiva i la biologia del desenvolupament. Brenner és un biòleg mole-cular que va treballar amb Jim Watson i Francis Crick a la Uni-versitat de Cambridge. A partir de 1986 es va interessar en el des-envolupament cel·lular. Gràcies als seus treballs pioners sobre la regulació genètica del desenvo-lupament i la mort cel·lular amb el cuc Caenorhabditis elegans va merèixer el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l’any 2002, conjuntament amb H. Robert Horvitz i John E. Sulston. Bren-ner és un dels artífexs de l’edat d’or de la biologia moderna i les seves aportacions han revelat al-guns dels fonaments essencials de la vida.

Sydney Brenner receives honorary doctorate from the UPF

On Thursday 3 April, at 12.30pm, the Nobel Prize winner in Physiology or

Medicine, Sydney Brenner was awarded an honorary doctorate from Pompeu Fabra University (UPF) in a ceremony held in the PRBB Auditorium. At the request of the Depart-ment of Experimental and Health Sciences (CEXS-UPF), Brenner has received the first ever doctor honoris causa presented by the UPF to a scientist. Arcadi Navarro, the CEXS director, presided over the ceremony and praise was gi-ven by Miguel Beato, researcher at the Centre for Genomic Regulati-on, as well as Jaume Bertranpetit

and Fernando Giráldez, lecturers at the CEXS. Three eulogies that made reference to Brenner’s main contributions to various fields of biology: genetics, evolutionary biology and developmental biology. Brenner is a molecular biologist who worked with Jim Watson and Francis Crick at the University of Cambridge. In 1986 he became interested in cell development. Thanks to his pioneering work on the genetic regulation of develop-ment and cell death in the worm Caenorhabditis elegans he was awarded the Nobel Prize in Phy-siology or Medicine in 2002, to-gether with H. Robert Horvitz and John E. Sulston. Brenner is one of the architects of the golden age of modern biology and his contribu-tions have revealed some of the essential foundations of life ■

Núria Pérez

El dijous 3 d’abril, a les 12.30 h, el Premi Nobel de Medi-cina o Fisiologia, Sydney

Brenner, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra en un acte que es va celebrar a l’auditori del PRBB. A petició del Departament de Ciències Experimentals i de la Salut (CEXS-UPF), Brenner és el primer científic a qui la UPF ator-ga la distinció de doctor honoris causa. Arcadi Navarro, director del CEXS, ha estat el padrí de la cerimònia, i l’elogi ha anat a càr-rec dels professors Miguel Beato, investigador del Centre de Re-gulació Genòmica, i Jaume Ber-tranpetit i Fernando Giráldez, ca-tedràtics del CEXS. Tres lloances que han fet referència a les prin-

Science on the beach

The PRBB beach volleyball championship, celebrating its 8th outing, has just started with

Sydney Brenner durant la cerimònia: «M’interessa la ciència de resoldre problemes»Sydney Brenner during the ceremony: “I am interested in the science of solving problems”

© F

rede

ric C

amal

long

a /

UPF

Ciència www.prbb.org | abril de 2014 2

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

nes amb diabetis presenten malaltia renal, amb una hiperfiltració per part de la nefro-na i pèrdua de proteïnes per orina. Amb el pas dels anys la malaltia renal pot esdevenir una insuficiència renal terminal. «Disposar d’eines que ens permetin de-tectar precoçment els pacients que poden patir una malaltia renal derivada de la dia-betis és fonamental per controlar millor la malaltia», conclou Mª José Soler, autora de l’article publicat a PLOS ONE.

Rosa Manaut / Maribel Pérez

Un estudi d’investigadors de l’Hos-pital del Mar i de l’IMIM ha de-mostrat en ratolins que l’adminis-

tració d’insulina en estadis inicials de la diabetis pot prevenir la insuficiència renal. Els ronyons estan compostos per milions de nefrones, que filtren la sang i ajuden a eliminar els residus del cos. Algunes perso-

Prevention of early renal damage in diabetes

A study by researchers at the Hospital del Mar and IMIM has demonstrated in mice that the administration of insulin

in early stages of diabetes can prevent kidney failure. The kidneys are composed of millions of nephrons that filter the blood and help remove waste from the body. Some people

Prevenció del dany renal precoç en diabetiswith diabetes have kidney disease, invol-ving hyperfiltration by the nephrons and loss of proteins in urine. Over time this kidney disease can result in terminal renal failure. “Having tools that enable us to detect at an early stage those patients that could suffer kidney disease derived from diabe-tes, is essential for controlling the disease better”, concludes Mª José Soler, author of the article published in PLOS ONE ■

Estudiant l’efecte dels contaminants de l’aigua CRISTINA VILLANUEVA - PROGRAMA DE RECERCA EN CONTAMINACIÓ DE L’AIGUA (CREAL)

Maruxa Martínez-Campos

Després d’estudiar ciències ambien-tals a la UAB, Cristina Villanueva va fer la tesi sobre contaminació

de l’aigua. Onze anys després continua tre-ballant en aquest tema al CREAL, on va ar-ribar el 2006 i on actualment coordina un grup format per gairebé 20 persones.

L’efecte «piscina»

Els investigadors del programa en contami-nació de l’aigua del CREAL van analitzar en el projecte Piscina l’efecte de l’exposició als trihalometans (THM) i altres subproductes de desinfecció de l’aigua. Aquests es creen quan el clor interacciona amb la matèria orgànica present a la piscina. «Molts dels subproductes que es generen són mutagè-nics en animals de laboratori a altes dosis. Nosaltres volíem veure si tenien un efecte a dosis baixes en humans», explica Villanue-va. L’anàlisi de marcadors de genotoxicitat i mutagenicitat en sang i orina en 50 volunta-ris abans i després de nedar va suggerir un petit efecte, que ara els investigadors volen confirmar dins el projecte EXPOsOMICS. Aquest projecte europeu està utilitzant tecnologies a gran escala per estudiar l’efec-te de contaminants tant de l’aire com de l’ai-gua sobre la salut. El nou estudi de piscines és un dels més importants dins de la part de contaminants de l’aigua. «Estem analitzant el doble de voluntaris i molts més marca-dors que en el primer projecte Piscina», diu Villanueva. El treball de camp ja s’ha acabat i ara les mostres obtingudes al CREAL viat-jaran a Holanda, Anglaterra, França, Hong Kong, Alemanya, Itàlia i els Estats Units per ser analitzades. EXPOsOMICS també apro-fita dades de projectes existents sobre càn-cer per analitzar nous biomarcadors, i està valorant els nivells dels subproductes de la desinfecció a l’aigua a Europa.

Factors de risc de càncer

Un dels estudis de càncer que EXPOsOMICS analitzarà és MCC-Spain (Multi-Case-Con-trol), un projecte cocoordinat per Manolis Ko-gevinas al CREAL, que estudia factors de risc associats als tumors més freqüents a Espanya. Concretament, s’estan analitzant la dieta, l’ac-tivitat física i els factors hormonals i genètics, així com l’exposició a contaminants de l’aigua, una part que coordina Villanueva. Els investigadors han obtingut mostres de

sang de 10.000 persones amb càncer colo-rectal, de mama, de pròstata, d’estómac i de leucèmia limfàtica crònica, així com d’indivi-dus sans. També han entrevistat cadascuna d’aquestes persones durant una hora i mitja per recollir informació sobre els factors de risc coneguts: consum de tabac, dieta, llocs on han viscut des dels 18 anys, feines que han fet o medicaments que han pres, així com ti-pus i quantitat d’aigua que beuen. Finalment, han recollit informació sobre els nivells de contaminants de l’aigua als municipis on han viscut. «Hem fet alguns mostrejos de l’aigua nosaltres mateixos, però en molts casos ne-cessitàvem mesures històriques i les hem anat a buscar a totes les fonts possibles: els ajuntaments, les empreses d’aigua o el ma-teix Ministeri de Sanitat a través del Sistema d’Informació Nacional d’Aigua de Consum (SINAC), que centralitza les dades de control sanitari de les aigües», explica la coordinado-ra del programa. La informació sobre els ni-vells de contaminants a l’aigua la relacionen amb les persones que han viscut en aquests llocs i així obtenen una estimació del grau d’exposició per a cadascú. Ara compararan casos i controls per veure si, estadísticament, els que han estat sotmesos a més contamina-ció tenen un risc més elevat de càncer. Els resultats d’aquests estudis podrien te-nir un impacte en la qualitat de l’aigua que bevem i amb què ens dutxem. Fins al 2003 no hi havia legislació sobre els THM. Ara hi ha un màxim establert de 100g/l i les plantes de subministrament d’aigua fan uns tractaments molt avançats: «Anar a una d’aquestes plan-tes és com anar a una nau espacial», somriu Villanueva.

Studying the effect of water pollutants on health

After studying environmental science at the UAB, Cristina Villanueva did her PhD on water pollution. Eleven

years later, she still works on this topic at the CREAL, where she arrived in 2006 and where she currently coordinates a group of almost 20 people.

The “swimming pool” effect

In the Pool project, the researchers from the CREAL programme on water pollution analysed the effect of exposure to trihalo-methanes (THMs) and other by-products of water disinfection. These are created when chlorine interacts with the organic matter in the pool. “At high doses, many of the by-pro-ducts that are generated are mutagenic in laboratory animals. We wanted to see if low doses had an effect on humans”, explains Villanueva. An analysis of genotoxicity and mutagenicity markers in blood and urine in 50 volunteers before and after swimming suggested a small effect, which now the re-searchers want to confirm as part of the EX-POsOMICS project. This European project is using techno-logies on a large scale to study the health effects of pollutants in both the air and water. This new study on swimming pools is one of the most important for the water conta-minants section. “We are analysing double the number of volunteers and many more markers than in the first Pool project”, says Villanueva. The field work has already been

completed and now the samples obtained at the CREAL will travel to Holland, England, France, Hong Kong, Germany, Italy and the US for analysis. EXPOsOMICS also uses data from existing cancer projects by analysing new biomarkers, and is evaluating the levels of disinfection by-products in the water in Europe.

Risk factors in cancer

One of the cancer studies that EXPOsOMICS will analyse is MCC-Spain (Multi-Case-Con-trol), a project coordinated by Manolis Koge-vinas at the CREAL, which looks at risk factors associated with the most common tumours in Spain. Specifically they analyse diet, physical activity and hormonal and genetic factors, as well as exposure to water pollutants, a part that Villanueva coordinates. The researchers have obtained blood sam-ples from 10,000 people with colorectal, breast, prostate, and stomach cancer and chronic lymphocytic leukaemia, as well as healthy in-dividuals. They have also interviewed each of these people for an hour and a half to collect information on known risk factors: tobacco consumption, diet, the places where they have lived since they were 18, work that they have done or medications that have taken, as well as the type and quantity of water they drink. Fina-lly, they collected information on the levels of contaminants in the water in the towns where these people have lived. “We have sampled some of the water ourselves, but in many cases we needed historical measurements, and we have looked at all possible sources: local coun-cils, water companies, and even the Ministry of Health through the national water con-sumption information system (SINAC), which centralises the healthcare control data on the water”, explains the programme coordinator. The information on the levels of contaminants in the water is then related to the people who have lived in these places and the degree of exposure for each person is estimated. Now, they are comparing cases and controls to see if, statistically, those people who have been sub-jected to increased pollution have a higher risk of cancer. The results of these studies could have an impact on the quality of the water we drink and shower with. Up to 2003 there was no le-gislation on THM. There is now a maximum of 100g/l, and water supply plants have very ad-vanced treatments: “It’s like going into a spa-ceship”, smiles Villanueva ■

PERFIL DE GRUP / GROUP PROFILE

Tècnics, estadístics, estudiants de doctorat i postdocs formen el grup The group is formed by technicians, statisticians, PhDs and postdocs

Listen to Cristina Villanueva

explaining her research in this

short video.

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 3 abril de 2014 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Marta Calsina / Rosa Manaut

Investigadors de l’IMIM han descobert per primera vegada en humans la pre-sència a la melsa d’un subtipus de cèl-

lules limfoides innates essencials per a la producció d’anticossos. Aquest descobri-ment, publicat a la revista Nature Immu-nology, obre la porta a la identificació de noves estratègies per al desenvolupament de vacunes més eficaces contra els bacteris encapsulats, considerats molt virulents. La troballa ha estat realitzada pel grup dirigit per Andrea Cerutti, i hi han participat inves-tigadors de Nova York i del Japó. Les cèl·lules limfoides innates, descobertes recentment, són la primera línia de defensa

Cèl·lules limfoides i desenvolupament de vacunesimmunològica de les superfícies del nostre cos. «Ara hem descrit la seva presència a la melsa en humans i hem descobert que regula la resposta innata dels limfòcits B de la melsa enfront dels bacteris encapsulats, causants de malalties com la meningitis o la pneumònia», explica GiulianaMagri, investigadora del grup. Les vacunes disponibles actualment contra bacteris encapsulats confereixen una protecció limitada en individus immu-nodeficients i el seu ús resulta massa car en països en vies de desenvolupament. A més, la manca d’informació sobre els mecanis-mes que regulen els limfòcits B ha estat un obstacle en el desenvolupament de vacu-nes, cosa que fa que aquesta troballa sigui clau per al disseny de noves teràpies més eficients i orientades.

gical defense at the body’s surface. ”Now we have described their presence in the human spleen and we have discovered that they regulate the spleen’s innate B lymphocyte response to encapsulated bac-teria, which cause diseases such as menin-gitis and pneumonia”, explains Giuliana Magri, a researcher from the group. The currently available vaccines against encapsulated bacteria give limited protec-tion to immunocompromised individuals and are too expensive to be used in develo-ping world countries. In addition, the lack of information on the mechanisms regula-ting B lymphocytes has hindered vaccine development, making this finding key for designing new, more efficient and targeted therapies.■

Lymphoid cells and vaccine development

For the first time, researchers from the IMIM have discovered the presence of a subtype of innate lymphoid cells

in the human spleen, essential for anti-body production. This discovery, publis-hed in the journal Nature Immunology, leads the way to identifying new strategi-es for developing more effective vaccines against encapsulated bacteria, which are considered to be very virulent. The disco-very was made by the group led by Andrea Cerutti, and included researchers from New York and Japan. The recently discovered innate lym-phoid cells are the first line of immunolo-

Juan Sarasua

Un estudi liderat per l’investigador del CRG Roderic Guigó i publicat a la revista Genome Research ha estu-

diat a fons el perfil funcional dels gens i les mutacions relacionades amb la leucèmia. El treball s’emmarca dins el projecte del Genoma de la Leucèmia Limfàtica Crònica, i hi ha col·laborat el grup de Núria López-Bigas, de la UPF. Els investigadors s’han centrat en uns gens prèviament identificats com a im-plicats en la leucèmia limfàtica crònica i n’han analitzat l’activitat. Per aconse-guir-ho han seqüenciat la part funcional del genoma, l’ARN, tant de les cèl·lules leucèmiques com dels limfòcits B sans de 98 pacients. Els científics han observat que hi ha milers de gens que s’expressen de forma diferenciada en cèl·lules leucèmiques en comparació amb els limfòcits B sans d’un

Nous avenços en el genoma de la leucèmia limfàtica crònica

mateix pacient, però també han identifi-cat, basant-se en els perfils d’activitat gè-nica, dos subgrups de pacients clarament diferenciats en els quals l’agressivitat de la malaltia és diferent. Alhora, han obser-

vat que l’origen d’aquests dos subgrups es podria trobar en els senyals activadors que reben les cèl·lules leucèmiques als ganglis limfàtics. «Conèixer les bases mo-leculars d’aquests dos subgrups de paci-ents permetrà definir tractaments especí-fics per a cadascun d’ells», afirma Guigó.

New steps forward in the chronic lymphocytic leukaemia genome

Astudy led by the CRG researcher Roderic Guigó and published in the journal Genome Research, has looked

in detail at the functional profile of the genes and mutations associated with leukaemia. The work is part of the Chronic Lymphocytic Leukaemia Genome Project, which is a con-tributing member of the International Can-cer Genome Consortium (ICGC). The group of Núria López-Bigas at the GRIB (IMIM-UPF) has also participated in the paper. The researchers focused on genes previously identified as being involved

Núria Pérez

Un treball realitzat per investiga-dors del CEXS-UPF i del Europe-an Molecular Biology Laboratory

(EMBL) a Alemanya i publicat a Molecular Cell ha demostrat per primera vegada com una sèrie d’ARN no codificants (lncRNA) estan implicats en el procés d’adaptació cel·lular en resposta a estímuls externs. La resposta d’adaptació a les situacions d’estrès cel·lular és coordinada per cinases de resposta a estrès (SAPKs), que repro-gramen l’expressió dels gens de les cèl-lules per protegir-les. Els científics liderats per Francesc Posas i Eulàlia de Nadal han demostrat que, en resposta a l’estrès, l’ac-tivació de la SAPK (anomenada Hog1 en llevat) promou la transcripció de lncRNAs, que se superposen amb gens. En concret, han descrit l’exemple d’un lncRNA que

Nova funció per als ARN no codificantsregula la transcripció de Cdc28 (CDK1), la cinasa reguladora del cicle cel·lular de llevats. En presència de la SAPK, aquest lncR-NA causa un canvi en l’estructura de l’ADN que comporta un augment de Cdc28. Com que aquesta proteïna modula el cicle cel-lular, el fet que s’incrementi pot afavorir un restabliment més eficient del creixement un cop les cèl·lules s’han adaptat a l’estrès. 

New function for non-coding RNA

Astudy published in Molecular Cell and carried out by researchers from the CEXS-UPF and the Eu-

ropean Molecular Biology Laboratory (EMBL) in Germany demonstrates, for the first time, how a series of non-coding RNA (lncRNA) is involved in the process of cell adaptation in response to external stimuli.

The adaptation response to situations of cellular stress is coordinated by stress-response kinases (SAPKs), which repro-gramme the gene expression of the cells in order to protect them. The scientists, led by Francesc Posas and Eulàlia de Na-dal, have shown that in response to stress, the activation of SAPK (known as Hog1 in yeast) promotes the transcription of lncRNAs that overlap with genes. Speci-fically, they have described an lncRNA that regulates the transcription of Cdc28 (CDK1), the cell cycle regulating kinase in yeast. In the presence of SAPK, this lncRNA causes a change in the DNA structure that entails an increase in Cdc28. Since this protein modulates the cell cycle, the increase could favour more efficient rees-tablishment of growth once the cells have adapted to the stress ■

in chronic lymphocytic leukaemia and analysed their activity. To do so, the rese-archers sequenced the functional part of the genome, the RNA, of both leukaemic cells and healthy B lymphocytes from 98 patients.  The scientists observed that there are thousands of genes expressed in differen-tiated ways in leukaemic cells compared to healthy B lymphocytes; but, based on gene activity profiles, they have also iden-tified two clearly differentiated subgroups of patients in whom the aggressiveness of the disease is different. At the same time, the researchers ha-ve discovered that the origin of these two sub-groups may lie in the activating signal the leukaemic cells receive in the lymph nodes. “Understanding the mo-lecular basis of these two subgroups of patients with a different aggressiveness of the disease will allow specific treatments to be defined for each of them”, confirms Guigó ■

Cèl·lules leucèmiques en sangLeukaemic cells in blood

Model del canvi estructural en l’ADN Model of the structural changes in the DNA

STÉPHANE ANSIEAU, Monday April 7. Ansieau, from the Cen-tre de Recherche en Cancé-rologie de Lyon, Inserm-CNRS, France, is seeking to under-

stand the role played by the aberrant re-activation of certain embryonic programs during the development of a tumour with the long-term goal of developing new ther-apeutic approaches. Recently his group has analysed the effects of transcriptional factors controlling these programs on the acquisition of cancer stem cell traits, ge-netic instability and chemo- and radio-re-sistance. He has been invited by Antonio García de los Herreros (IMIM).

STEPHEN BLACKLOW, Tues-day April 8. Blacklow, from the Dana-Farber Cancer Institute and Harvard Medical School, Boston, US, aims to under-

stand the molecular logic of cell-surface receptors, focusing on proteins implicated in human disease. His laboratory current-ly emphasizes structure-function studies in Notch signalling and maintains an on-going interest in proteins of the LDL re-ceptor family. He has been invited by Anna Bigas (IMIM).

LAURENT EXCOFFIER, Friday April 25. Excoffier, from the In-stitute of Ecology and Evolution at the University of Bern, Swit-zerland, is interested in the de-

velopment of computational methods to understand evolutionary processes, such as how past climatic and environmental changes have influenced the pattern of genetic diversity of a given species, or how to detect evidence of local adapta-tions from genomic information. He has been invited by David Comas and Ferran Casals (UPF).

FEDERICO MAYOR, Monday April 28. Mayor, from the Cen-tro de Biología Molecular Seve-ro Ochoa in Madrid, Spain, is trying to understand the com-

plex network of functional interactions of G protein-coupled receptor kinases (GRKs), which represent an important point of convergence of different signal-ling routes. This is critical to understand why their expression and activity is altered in pathological conditions, such as cardio-vascular, neoplasic or inflammatory dis-eases. He has been invited by Francesc Posas (UPF).

JULI PERETÓ, Monday May 5. Peretó, from the Institut Cava-nilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva at the Universitat de València, Spain, is interested

in the origin and early evolution of life, the evolution of metabolism, and the his-tory of ideas on the natural origin and the artificial synthesis of life. His current projects include metabolic modelling from complete genomes of endosymbionts, the evolution of metabolism by symbio-sis, and the minimal cell concept. He has been invited by Jaume Bertranpetit (UPF).

MORDECHAI (MOTTI) CHODER, Friday May 9. Choder, from the Israel Institute of Technology Bat Galim, in Haifa, Israel, fo-cuses on the cross talks be-

tween stages of gene expression, including transcription, mRNA export, translation and decay. His aim is to unravel the mecha-nisms that integrate all these stages into a system, using molecular biology, whole cell and bioinformatic approaches. He has been invited by Fátima Gebauer (CRG).

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | abril de 2014 4

CARRERA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC CAREER

PERFIL / PROFILEDesprés de viure uns anys al Canadà i els Estats Units, Bill Keyes va arri-bar al PRBB el maig de 2009 per crear el seu grup de recerca al CRG so-bre els mecanismes del càncer i l’envelliment. A Keyes, nascut a Kilkenny (Irlanda), li agraden les activitats a l’aire lliure i passar temps amb els seus dos fills petits.

After years in Canada and the USA, Bill Keyes came to the PRBB in May 2009 to set up his research group in the CRG on the mechanisms of cancer and ageing. Born in Kilkenny, Ireland, he enjoys outdoor activities, as well as spending time with his two small children.

«La publicació a les principals revistes no sempre es basa en la ciència»

BILL KEYES – MECANISMES DE CÀNCER I SENESCÈNCIA (CRG)

Maruxa Martínez-Campos

Quan vas decidir estudiar biologia?

Vaig triar la carrera perquè em sem-blava fascinant, però també perquè podia facilitar-me l’entrada a l’escola

de veterinària, que era el que jo volia. Però quan vaig fer el primer projecte de recerca, m’hi vaig enganxar. Potser pel meu interès per la veterinària, he treballat sempre des d’una visió de tot l’organisme, a més de en els mecanismes.

Quines diferències trobes entre treballar aquí i fer-ho als Estats Units o al Canadà?El CRG no té la història d’un institut ben establert com el Cold Spring Harbor Labo-ratory (CSHL) de Nova York, però és com-parable pel que fa al funcionament. Quan vaig arribar-hi, m’ho van deixar clar: el CRG té com a objectiu ser un institut seriós, i hi ha molta pressió per fer-ho bé. Però la con-trapartida és un bon finançament i un gran suport. Així que, si véns aquí, no tens ex-cuses per no fer-ho bé. Rebem estudiants i postdocs excel·lents. I els membres del meu laboratori treballen sovint a les nits i els caps de setmana, la qual cosa diu molt sobre la seva determinació!

Així doncs, tens prou recursos?Fins ara, sí, però la situació actual del finan-çament a Espanya està fent molt de mal. A més de ser problemàtica per als científics lo-cals, molts investigadors estrangers no volen venir, i els que són aquí marxaran si les coses no milloren aviat.

És gaire difícil equilibrar la feina i la família?Un sempre sent que no passa prou temps ni amb la família ni al laboratori! Al CSHL hi havia molt poc equilibri. Les hores de treball eren 24 hores al dia, set dies a la setmana, la gent no feia vacances... Aquí és millor, hi ha una certa flexibilitat i Barcelona és una ciutat molt familiar i acollidora per la seva grandà-ria. Això sí, jo treballo des de casa després que els nens han anat a dormir, i sempre es-tic pendent del correu electrònic!

Quin ha estat el moment més difícil de la teva carrera?Competíem amb un altre grup per publi-car un article en una revista de prestigi, fent rondes de revisions durant dos anys, i al final l’editor va rebutjar el nostre treball en favor de l’altre article. Malauradament, el procés de publicació, especialment a les revistes més rellevants, no sempre es basa només en la ci-ència.

Què suggeriries als joves investigadors?Un dels màxims beneficis de l’època en què vaig treballar al CSHL va ser la sensa-ció de formar part de la història de la ci-ència, així com l’oportunitat d’interactuar amb els grans noms en el meu camp. Jo els suggeriria anar a un institut de renom, com el CSHL, per estar en contacte amb aquest ambient. I que no s’afanyin a crear el seu propi grup: que obtinguin experièn-cia com a postdocs i una reputació en el seu camp.

Alguna vegada has pensat a renunciar a la investigació?No, ben al contrari. Quan vaig començar, no estava segur si això era el que realment volia. Però com més he avançat, més segur estic que vaig prendre la decisió correcta, i ara em trobo en l’etapa més agradable de la meva carrera. Tanmateix, potser no és massa tard per esdevenir veterinari...

“Publication in the top journals isn’t always based on the science”

When did you decide to study biology?

At university I chose biology because I found it fascinating, but also becau-se it might have helped me get into

vet school. But when I did my first research project, I was hooked. Perhaps because of my interest in veterinary medicine though, I have focused on the context of the whole or-ganism, as well as the mechanisms.

You ‘‘ve been in Canada and the USA. How does it compare with here?The CRG doesn’t have the history of an es-tablished institute like Cold Spring Harbor Laboratory (CSHL), but it’s comparable in its running. When I came for my interview, that fact was made clear to me: the CRG aims to be a serious institute, and there’s pressure to do well. But the payback is funding and great support. So if you come here, there are no excuses not to do well. Also, as we get ex-cellent students and postdocs, we can put together very good teams. My lab members regularly work nights and weekends, which says a lot about their determination, too!

So you have enough resources?Up to now yes. But the current funding situ-ation in Spain is doing a lot of harm. As well as hurting local scientists, many foreign rese-archers might not come here, or may leave if things don’t improve soon.

How difficult is it to balance work and family?You always feel you are not spending enough time with your family and not enough at the lab! At CSHL there was little balance. Working hours were 24/7, people didn’t take holidays, and family life suffe-red. Here it is better, and there’s some fle-xibility. And Barcelona is a very family-fri-endly and relaxed city for its size. However, I work from home when the kids are asleep, and I’m always on email!

What has been the most difficult time in your career?One of the hardest times was when we were competing with another group to publish a paper in a top journal. We went through many rounds of submissions and revisions over two years, and then the editor rejec-ted our work in favour of the other paper. Unfortunately, the publication process, es-pecially in the bigger journals, isn’t always based on the science.

What would you suggest to young researchers?One of the biggest benefits of my time in CSHL was the sense of the history of science, as well as the chance to interact with the big names in my field. I would suggest going to an established institute like CSHL to get ex-posure to this kind of atmosphere. It is really quite impressive. Also, don’t rush to set up your own group: get experience as a postdoc and build a reputation in your field.

Have you ever thought about giving up research?No, quite the opposite. When I started I wasn’t certain that this was what I wanted. But the further along I’ve gone, the more I know I made the right choice, and now I’m at the most enjoyable stage of my career. But maybe it’s not too late to become a vet? ■

PRBB-CRG CONFERENCES Conference Programme financed by the CRG and the PRBB

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 5 abril de 2014 | www.prbb.org Ciència

NOTÍCIES CIENTÍFIQUES / SCIENTIFIC NEWS

Gisela Sanmartín

Investigadors de set països europeus han començat un nou projecte per estudiar l’exposoma, entès com la totalitat de les

exposicions ambientals a les quals estem exposats ja des del moment de la concep-ció. El projecte HELIX pretén caracteritzar l’exposició infantil a factors ambientals i associar-la amb biomarcadors i efectes en la salut dels nens, com han descrit els cien-tífics en un article a Environmental Health Perspectives. La coordinadora del projecte,

Núria Pérez

Un treball publicat a la revista Jour-nal of Cell Biology descriu com un increment en la producció d’un

microRNA condueix al deteriorament pro-gressiu del múscul en malalts de distròfia muscular de Duchenne (DMD). Aquesta ma-laltia genètica cursa amb un deteriorament de la cèl·lula muscular i amb fibrosi. La fibrosi està induïda per una citocina, la TFGß, i els investigadors ara han estudiat el paper que hi juga un microRNA, el miR-21, la producció del qual està estimulada pel TGFß. Els científics de la UPF liderats per Pura Muñoz-Cánoves han comprovat que el miR-

Juan Sarasua

Tant aixecant pesos al gimnàs com passejant pel barri, l’exercici físic té molts beneficis, com ara reduir el

risc de patir malalties cardiovasculars, tot i que els mecanismes moleculars es desco-neixen. Ara, a la revista científica Journal of Proteome Research, investigadors del CRG, en col·laboració amb científics de Portugal, han descrit que l’activitat física moderada a llarg termini millora la salut cardiovascular en ratolins influint en la força de les cèl·lules cardíaques: les mitocòndries. 

Estudiant totes les exposicions ambientals

Noves dianes contra la distròfia muscular

L’exercici físic influeix en la força de les cèl·lules

Martine Vrijheid, investigadora del CREAL, centre de recerca ISGlobal, afegeix que «la caracterització de l’exposoma en la vida primerenca pot ser molt eficaç per a la pre-venció de malalties, atès que les intervenci-ons en aquest moment poden remodelar la programació biològica». HELIX desenvoluparà models d’exposi-ció a la contaminació de l’aire, al soroll i a la radiació UV per un total de 32.000 parells de mares i fills. A 1.200 d’aquests, se’ls mesura-ran biomarcadors d’exposició a substàncies químiques. . HELIX rebrà 8,6 milions d’eu-ros en el transcurs de quatre anys i mig.

21 està incrementat en els afectats de DMD i que si se n’inhibeix la producció es pot pre-venir i fins i tot revertir la fibrogènesi en ani-mals malalts. A més, han mostrat dos factors que intervenen en la producció de miR-21 modulada pel TGFß: una proteasa anome-nada uPA que activa el TGFß i un inhibidor, el

Eduard Sabidó, cap de la Unitat de Prote-òmica del CRG, i els seus col·laboradors han descobert que els ratolins que realitzaven exercici durant 54 setmanes, seguint una rutina de “fúting” concreta, tenien nivells més alts de certes proteïnes en les mitocòn-dries de les seves cèl·lules cardíaques que els ratolins que no feien exercici. Les mito-còndries produeixen energia per a les cèl-lules del cos. En concret, els investigadors han identificat dues proteïnes, les cinases denominades RAF i p38, que «sembla que desencadenen els efectes cardiovasculars beneficiosos de la realització d’exercici físic durant un període de temps prolongat».

ves. HELIX coordinator Martine Vrijheid, from the CREAL, an ISGlobal research centre, adds that “characterisation of the exposome in early life can be very effec-tive for disease prevention, given that in-terventions at that time can reshape bio-logical programming”. Exposure models for air pollution, noise, UV and green spaces, will be developed for 32,000 mother-child pairs, and biomarkers of chemical exposures will be measured in a subset of 1,200. HELIX will receive €8.6 million over the course of four and a half years ■

by a cytokine, TFGß, and the researchers have looked into the role of miR-21, a microRNA the production of which is stimulated by TGFß. The scientists from the UPF, led by Pura Muñoz-Cánoves, have proved that miR-21 is elevated in DMD sufferers and that inhibi-ting its production prevents, and even rever-ses fibrogenesis in sick animals. In addition, they have discovered two factors that are in-volved in TGFß-modulated miR-21 produc-tion: a protease known as uPA that activa-tes the TGFß, and an inhibitor, PAI-1. Given that directly inhibiting TGFß prevents mus-cular fibrosis but has adverse effects, uPA and miR-21 could be efficient targets for pre-venting or slowing down the disease ■

influencing the strength of the cardiac cells: the mitochondria. Eduard Sabidó, head of the Proteomics Unit at the CRG, and his colleagues have discovered that mice made to exercise for 54 weeks, following a specific programme of “jogging”, had higher levels of certain mi-tochondrial proteins in their cardiac cells than mice that did not exercise. Mitochon-dria produce energy for the body’s cells. In particular, the researchers identified two proteins, kinases known as RAF and p38, which “seem to trigger the beneficial cardi-ovascular effects of physical exercise for an extended period of time”■

EU project to describe all human environmental exposures

Researchers from seven European countries have set up a new pro-ject to study the totality of human

environmental exposures, from concepti-on onwards. The EU funded HELIX (Hu-man Early-Life Exposome) study aims to characterise early-life exposure to multi-ple environmental factors and associate these with omics biomarkers and child health outcomes, as described in a recent article in Environmental Health Perspecti-

PAI-1. Atès que inhibir directament el factor TGFß prevé la fibrosi muscular però presen-ta efectes adversos, l’uPA i el miR-21 podrien ser dianes eficaces per prevenir o alentir la malaltia.

New targets for fighting Duchenne muscular dystrophy

Astudy published in Journal of Cell Bio-logy describes how an increase in the production of a microRNA leads to

progressive muscle deterioration in Duchen-ne muscular dystrophy (DMD) patients. This genetic disorder involves the deterioration of muscle cells and fibrosis. Fibrosis is induced

Physical exercise affects cell strength for improving cardiac function

Whether weight-lifting at the gym or strolling around the neighbourhood, physical exer-

cise has many benefits, including redu-cing the risk of cardiovascular disease, although the molecular mechanisms are unknown. Now, in the scientific publica-tion Journal of Proteome Research, rese-archers from the CRG, in collaboration with scientists in Portugal, have revealed that moderate physical activity improves long-term cardiovascular health in mice

Fibres musculars regenerants obtingudes a partir de cèl·lules adultes (dreta) i geriàtriques (esquerra)

Núria Pérez

Un estudi publicat a la revista The EM-BO Journal per investigadors de la UPF ha revelat la importància de les

barreres físiques en la segregació de les cèl-lules durant el desenvolupament del sistema nerviós central (SNC). La formació i el manteniment de fronteres entre grups de cèl·lules embrionàries veïnes és crucial per al desenvolupament, i defectes en aquestes estan vinculats a la progressió tumoral. El precursor del SNC en vertebrats, el tub neural, es regionalitza durant el desen-volupament en tres vesícules i en la medul·la espinal. El romboencèfal, la vesícula cerebral més posterior, es subdivideix al seu torn en

Les barreres físiques en la formació del cervellset elements, els rombòmers. Simone Calzolari, Javier Terriente i Cristina Pujades han demostrat que en les fronteres entre rombòmers s’acumulen estructures d’actomiosina que formen cables que actuen com una barrera mecànica evitant que les cèl-lules envaeixin compartiments veïns. «Hem vist que la via de senyalització EphA/ephrin juga un paper important en l’estabilització del cable d’actomiosina i que la seva desregulació provoca el desmantellament dels cables i la barreja de cèl·lules», explica Pujades.

Physical barriers in brain formation

Astudy published in The EMBO Jour-nal by researchers from the UPF has revealed the importance of physical

The precursor of the CNS in vertebrates, the neural tube, is regionalised during its development into three vesicles and the spi-nal cord. The rhomboencephalon, the most posterior cerebral vesicle, is subdivided into seven elements, the rhombomeres. The researchers Simone Calzolari, Javier Terriente and Cristina Pujades have demons-trated that the boundaries between rhom-bomeres accumulate cable-like actomyosin structures. These cables act as mechanical barriers, preventing the cells from invading neighbouring compartments. “We have se-en that the EphA/ephrin signalling pathway plays an important role in the stabilisation of the actomyosin cable and its deregulation causes the dismantling of the cables and cell mixing”, explains Pujades ■

barriers in cell segregation during the deve-lopment of the central nervous system (CNS). The formation and maintenance of borders between groups of neighbouring embryonic cells is crucial to development, and defects in these are linked to tumour progression.

Els cables d’actomiosina eviten que una cèl·lula se’n vagi al compartiment veí

Actomyosin cables avoid that cells mix between compartments

Ciència www.prbb.org | abril de 2011 4Ciència www.prbb.org | abril de 2014 6

FOTO CIENTÍFICA / SCIENTIFIC PHOTO

Malgrat les dures condicions, la flora i la fauna endèmiques dels deserts són sovint molt riques. El Progra-

ma de Recerca en Biodiversitat Animal i Evo-lució de l’IBE (CSIC-UPF) dirigit per Salvador Carranza està estudiant com es formen i es mantenen, mitjançant els rèptils. En dues ex-pedicions a la península Aràbiga l’any 2013, van explorar la part sud de l’Ar Rub’ al Khali, també conegut com The Empty Quarter, el major desert de sorra continu del món. En aquesta foto, feta per Jiri Smid, veiem el Phyrnocephalus arabicus, un habitant comú d’aquest desert. A aquesta espècie li agrada estar-se sota l’insuportable sol del matí adop-tant una postura típica per evitar el contacte amb la sorra ardent del desert, mentre que la seva temperatura corporal s’eleva a màxims que serien letals per a la majoria dels verte-brats.

Salutació al sol

Sun salutation

In spite of the harsh environment, en-demic dessert flora and fauna are often quite varied. The research programme

of Animal Biodiversity and Evolution of the IBE (CSIC-UPF) lead by Salvador Carranza is exploring how such biotas arise and are maintained using reptiles. Over two expedi-tions to the Arabian Peninsula in 2013, they explored the southern part of the Ar Rub’ al Khali, also known as The Empty Quarter, the largest continuous sand desert in the world. In this picture taken by Jiri Smid, we see Phyrnocephalus arabicus, a common in-habitant of this desert. This species likes to stand under the excruciating morning sun adopting its typical posture to avoid con-tact with the burning desert sand, while its body temperature rises to extremes that would be lethal for most vertebrates ■

NOTÍCIA CIENTÍFICA / SCIENTIFIC NEWS

Rosa Manaut / Maribel Pérez

L’Hospital del Mar ha incorporat en la pràctica clínica un test genètic que suposa un important avenç en el

tractament del càncer de còlon i de recte. El test permet detectar precoçment si els pacients presenten la mutació que provoca resistència al tractament més freqüent en aquest càncer, i també indica si poden res-pondre o no a un altre fàrmac de la mateixa família. Amb aquesta informació els metges poden personalitzar els tractaments i evitar toxicitats innecessàries. El test, que està previst comercialitzar mun-dialment en els propers mesos, es basa en el descobriment per part d’oncòlegs de l’Hospi-tal del Mar d’un nou biomarcador, en el qual es va interessar l’empresa suïssa Biocartis. «La transferència de la nostra troballa a Biocartis és un exemple de com els resultats d’investigaci-ons científiques públiques poden transferir-se a la indústria en benefici de la societat», explica Clara Montagut, responsable de la recerca que ha permès aquest avenç.  Amb aquesta incorporació, l’Hospital del Mar cobreix el total de les mutacions en càncer colorectal conegudes fins al moment, de ma-nera que garanteix que el malalt rep el millor tractament possible.

Avenços en el tractament personalitzat del càncer

Advances in personalised colorectal cancer treatment

The Hospital del Mar has incorpo-rated a new genetic test into their clinical practice, representing an

important step forward in the treatment of colon and rectal cancer. This early-detection test can indicate those patients that have the mutation causing resistan-ce to the most frequent treatment of this cancer, and also reveals whether they can respond or not to another drug in the same family. With this information, doc-tors are able to personalise treatments and avoid unnecessary toxicities. The test, which is scheduled for worldwi-de release in the coming months, is based on the discovery of a new biomarker by oncolo-gists at the Hospital del Mar, which interested the Swiss company Biocartis. “The transfer of our discovery to Biocartis is an example of how the results of public scientific research can transfer to industry for the benefit of so-ciety”, says Clara Montagut who headed up the research leading to this advance.  With the introduction of this test, the Hospital del Mar covers all the mutations in colorectal cancer known so far, ensuring that patients receive the best treatment possible ■

7 febrer de 2011 | www.prbb.org 7 abril de 2014 | www.prbb.org Diversitat

RETRAT / PORTRAIT

Andreia CarvalhoLisboa, 1981

Scientific affairs manager (FPM)

Què és el que t’agrada més de la teva feina? Hi ha tantes coses... Poder contribuir a l’avenç de la recerca científica, planificar projectes, treballar en diverses àrees diverses, col·laborar amb persones de diferents disciplines, entre moltes altres!

On i en què has treballat abans de venir aquí? Abans de venir a la Fundació Pasqual Maragall vaig estar quatre anys al Centre de Regulació Genòmica (CRG) fent el doctorat en biologia sintètica.

Si fossis un vi, series... Un vi negre, sens dubte, un syrah.

Què et faria totalment feliç? Em sento molt afortunada de tenir bona salut, una família que m’estima, amics fantàstics, una feina que m’encanta i viure en una ciutat preciosa.

Quin talent t’agradaria tenir? Poder llegir les ments!

What do you like most about your work? So many things! Being able to contribute to advancing scientific research, planning projects, working in several different areas, collaborating with people from different backgrounds, and many others!

Where did you work before coming here? Previously I was in the Centre for Genomic Regulation for four years, doing my PhD in Synthetic Biology.

If you were a wine, you would be... A red wine for sure: a Syrah!

What would make you absolutely happy? I feel very fortunate for being healthy, having a loving family, wonderful friends, a job that I love and living in a beautiful city!

What talent would you like to have? Mind reading! ■

EL PLAT PREFERIT DE... / THE FAVOURITE DISH OF...

Anna Schembari (CREAL) recomana: tiramisú

Ingredients: 300 g de mascarpone, 6 culle-rades de sucre, 3 ous, 200 g de melindros, 3-4 tasses de cafè, cacau en pols, rom.

Per fer la crema de mascarpone: en un bol batre els tres rovells d’ou amb les sis cu-llerades de sucre. En un altre bol, batre les tres clares d’ou a punt de neu. Afegir gradu-alment als rovells els 300 g de mascarpone i després les clares a punt de neu. Incorpo-rar-hi unes cullerades de rom i remenar. Per fer el tiramisú: remullar els melindros un per un en el cafè i col·locar-los en una sa-fata d’uns 15 cm, creant una capa compacta.

Afegir-hi una capa de crema de mascarpone. Repetir, posant una altra capa de melindros i una altra de crema. Escampar-hi cacau en pols al gust. Guardar a la nevera almenys una hora abans de servir.

Anna Schembari (CREAL) recommends: tiramisú

Ingredients: 300 g of mascarpone, 6 tablespoons of sugar; 3 eggs; 200 g sponge fingers, 3-4 cups of coffee,

cocoa powder, rum.

To make the mascarpone cream: beat three egg yolks with six tablespoons of sugar. In anot-her bowl, beat the three egg whites until they form peaks. Gradually add the yolks, the 300 g of mascarpone cheese and then the stiff egg whites. Add a few tablespoons of rum and stir. To make the tiramisú: soak the sponge fin-gers one by one in the coffee and place them in a tray, making a compact layer. Cover them with mascarpone cream. Repeat, adding anot-her layer of sponge fingers and another of the cream. Sprinkle with cocoa powder to taste. Put in the fridge for one hour before serving ■

Craig Venter ha anunciat recentment la creació d’una nova companyia, anome-nada Human Longevity, amb l’objectiu de crear «la base de dades més gran del món amb informació genètica i fisiològica» per ajudar a entendre les causes de l’envelliment i les malalties associades. Aquesta empresa privada pretén seqüenciar anualment el genoma de 40.000 persones. També analitzarà el seu metaboloma, el conjunt de metabòlits que es troben a la sang, i recollirà dades clíniques dels pacients. Investigadors dels centres del Parc donen la seva opinió.

40,000 genomes to understand ageing

Craig Venter recently announced the creation of a new company called Human Longevity, with the goal of creating “the largest database in the world with physio-logical and genetic information”, in order to help understand the causes of ageing and associated diseases. This private company intends to annually sequence the genomes of 40,000 people. It will also analyse the metabolome, the set of me-tabolites found in a person’s blood, and will collect clinical data on the subjects. Researchers at the PRBB centres give their opinion.

40.000 genomes contra l’envelliment

Quim Gea (IMIM/Hospital del Mar)

«Aquest projecte servi-rà per obtenir una gran quantitat d’informació

útil, però caldria preguntar-se si aquesta informació arribarà al món científic. Crec que una iniciativa acadèmica sense ànim de lucre seria molt més útil. Per treure el màxim profit a les bases massives de da-des que es recullin, caldrà la interacció d’investigadors en disciplines transver-sals de biologia i medicina de sistemes i amb experts en envelliment i en les ma-lalties a estudiar. Aquesta interacció so-vint no es produeix i es perd una oportu-nitat excel·lent de generar informació útil per a la translació a la clínica.»

“This project will collect a lot of useful information, but one should ask whether this information will reach the scientific world. I think a non-profit academic ini-tiative would be much more useful. Ma-king the greatest possible use of the data that will be gathered needs cooperation between researchers from transverse dis-ciplines of systems biology and medicine, including experts in ageing and the disea-ses to be studied. Too often there is no in-teraction, and excellent opportunities for generating useful information that can be translated into clinical practice are was-ted.”

Manolis Kogevinas (CREAL)

«Suposo que algú com Craig Venter necessita produir aquestes idees

per aparèixer a les portades i atreure di-ners per al seu negoci privat. El fet que això tingui a veure amb l’avenç de la ci-ència és probablement irrellevant (per a ell). El que és rellevant i important (per a nosaltres) és si el gran finançament públic realment estimula la investigació que farà avançar la ciència, promoure la innovació i, finalment, millorar la salut de les perso-nes. Per a mi, principis com “l’enfocament de mercat” descrit com un vaixell insígnia del programa Horitzó 2020 de la UE s’as-semblen massa a les estratègies de Venter, i això és preocupant.»

“I guess someone like Craig Venter needs to have ideas like this to make the front pa-ges and attract money for his private busi-ness. Whether this has anything to do with advance of science is probably irrelevant (to him). What is relevant and important (to us) is whether big public funding initi-atives stimulate research that will advance science, promote innovation and even-tually improve the health of the people. Principles such as the ‘market-driven ap-proach’ of the EU’s Horizon2020 looks far too much like a Craig Venter approach and this is worrying.”

Xavier Estivill (CRG)

«Venter mai no ha inventat ni descobert res, però ha sabut convèncer inversors. Jo no em

fixaria en aquest projecte en particular, sinó en les nombroses iniciatives per obtenir i analitzar dades òmiques per tal de deconstruir els fenotips i reconstruir-los basant-se en la biologia, l’únic ca-mí per entendre les bases de les malalties. Caldrà posar en relació dades epidemiològiques, clíni-ques i òmiques de molts individus. Pel que fa a l’accés a les dades, qui ha de decidir és el pacient.»

“Venter has never invented or discovered any thing, but he knows how to convince investors. I wouldn’t focus on this particular project, but on the many initiatives aiming to collect and analyse omics data to deconstruct phenotypes and reconstruct them based on biology. This is the only way to understand the basis of disease. We will need to combine epidemiological, clinical and omics data from many individuals. As far as access to the data goes, the patient should be the one to decide.”

Luis Pérez Jurado (UPF)

«Esperem que aquesta nova companyia —junt amb altres iniciatives,

com ara el projecte del milió de genomes humans de l’Institut del Genoma de Pe-quín— accelerarà la recerca necessària per traduir els avenços en genòmica humana en protocols per al diagnòstic, el pronòstic i les noves teràpies. Caldrà millorar la forma-ció dels professionals en genètica mèdica, genòmica i assessorament per bregar amb la gran quantitat d’informació que tindrem disponible per al benefici dels pacients.»

“Hopefully this new company, along with other initiatives such as The Million Hu-man Genomes Project of the Beijing Ge-nome Institute, will accelerate the research needed to translate the advances in human genomics into protocols for diagnosis, prog-nosis and novel therapies. Further empha-sis should be placed on training professi-onals in medical genetics, genomics and counselling, to better deal with this wealth of information soon to be available for the benefit of patients.” ■

DEBAT ACTUAL / CURRENT-AFFAIRS DEBATE

Edifici www.prbb.org | abril de 2014 8

Si voleu rebre una versió digital d’aquest diari, registreu-vos a www.prbb.org/divulgacio. If you would like to receive a digital copy of this newspaper, please register at www.prbb.org/divulgacio

Direcció:Jordi Camí, Reimund Fickert i Elvira López

Assessor: Manuel Lamas

Editora:Maruxa Martínez-Campos

Comitè editorial:Rosa Manaut (IMIM)

Núria Pérez (UPF)Glòria Lligadas (CRG)

Gisela Sanmartín (CREAL)María Escrivá (FPM)

Mònica Rodríguez (PRBB)

Centres: Institut Hospital del Mar d'Investigacions

Mèdiques (IMIM)Departament de Ciències Experimentals

i de la Salut de la Universitat Pompeu Fabra (CEXS-UPF)

Centre de Regulació Genòmica (CRG)Centre de Medicina Regenerativa

de Barcelona (CMRB)Centre de Recerca en Epidemiologia

Ambiental (CREAL)Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF)

Fundació Pasqual Maragall (FPM)

Adreça:Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB)

c/ Dr. Aiguader, 88 • E-08003 Barcelona E-mail: comunicacio@prbb.org

Web: www.prbb.org

Maquetació i impressió:Taller Editorial CEGE (www.tallereditorial.com)

Imprès en paper reciclatDipòsit legal: B. 23.796-2009

AGENDA

Pols del Sàhara al PRBB. Foto de Michael Schroeder (GRIB: IMIM-UPF)Saharan dust at the PRBB. Photo by Michael Schroeder (GRIB: IMIM-UPF)

Envieu les vostres fotos relacionades amb el PRBB a / Send your pictures related to the PRBB to: comunicacio@prbb.org

LA FOTO DEL MES / PHOTO OF THE MONTH

NOTÍCIA GENERAL / GENERAL NEWS

Reimund Fickert

Per primera vegada, el 2013 els investi-gadors dels centres del PRBB van pu-blicar més de 1.000 articles científics

en un any. Van participar en 1.148 articles ori-ginals en revistes indexades, una mitjana de 22 per setmana. Això correspon a un augment del 20% en comparació amb l’any 2012 (954), o del 62% en comparació amb els 707 articles publicats el 2008. El nombre de publicacions en revistes d’alt impacte demostra la qualitat de la re-cerca que es duu a terme al Parc. El 2013, els investigadors del PRBB van publicar un article a la revista Science, un a The Lancet, vuit a Nature i 29 en altres revistes espe-cialitzades de Nature. Aquestes xifres són comparables a les del 2012, quan es van publicar quatre articles a Science, dos a The Lancet, deu a Nature i dinou en altres revistes de Nature.

Rècord del Parc en publicacions científiques

A través d’una revisió setmanal de la base de dades bibliogràfiques «Medline», s’identifiquen tots els articles en revistes indexades en què participen investigadors dels centres del PRBB. Aquests s’afegeixen a la base de dades del PRBB, accessible a www.prbb.org, on hi ha un cercador.

Record of scientific publications from the park

For the first time, in 2013 researchers at the PRBB centres published more than 1,000 scientific papers in a year.

They participated in 1,148 original articles in indexed journals, an average of 22 per week. This corresponds to an increase of 20% in comparison to 2012 (954) or to a plus of 62% compared to the 707 articles in 2008.  The number of publications in high-im-pact journals demonstrates the quality of the research that takes place at the park. In 2013, researchers at the PRBB published one article in Science, one in The Lancet, eight in Nature and an additional 29 in other specialised Nature journals. These numbers are comparable to 2012, when four articles appeared in Science, two in The Lancet, 10 in Nature and 19 in other Nature journals. Through a weekly exploration of the bi-bliographic database “Medline”, the articles in indexed journals involving researchers from the centres at PRBB, are identified and added to the database at PRBB, which is ac-cessible and searchable at www.prbb.org ■

NOTÍCIES BREUS / BRIEF NEWS

Gianni de Fabritiis al Mobile World Con-gress. El cap del grup de biofísica com-putacional del GRIB (IMIM-UPF) va ser convidat el febrer passat a l’acte de llan-çament de «HTC Power to Give». Es tracta d’una aplicació per a Android que permet aprofitar la capacitat de processament dels telèfons intel·ligents per a finalitats científiques. De Fabritiis, que fa servir el càlcul voluntari distribuït per realitzar simulacions de dinàmica molecular, va explicar que havien passat d’utilitzar la potència de càlcul de les consoles de joc a la de les targetes gràfiques i que ara «el futur són els telèfons mòbils».

Gianni de Fabritiis at the Mobile World Congress. The head of the Computa-tional Biophysics Laboratory at GRIB (IMIM-UPF) was invited to the presen-tation of the HTC Power to Give project in February. Power to Give is an Android phone application which allows the pro-cessing capacity of smart phones to be harnessed for scientific purposes. De Fa-britiis, who is already using volunteer-dis-tributed computing for molecular dyna-

mics simulations, explained they had gone from using the computing power of game consoles, to graphics cards and that now “mobile phones are the future”.

Tres centres d’excel·lència sumen forces en biologia computacional. El Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNS), el Centre de Regulació Genòmica (CRG) i l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona), tres nodes de l’Insti-tut Nacional de Bioinformàtica i Centres d’Excel·lència Severo Ochoa, han endegat el Programa conjunt BSC-CRG-IRB en bi-ologia computacional. Dotat amb 300.000 euros anuals, el programa integra 10 grups d’investigació i està dirigit per Mo-desto Orozco (IRB), Roderic Guigó (CRG) i David Torrents (BSC). El programa faci-litarà als investigadors uns equipaments informàtics i d’experimentació únics amb l’objectiu d’atraure talent i donar visibili-tat.

Three Centres of Excellence join forces in computational biology. The Barcelona Supercomputing Centre (BSC), the Cen-tre for Genomic Regulation (CRG), and the Institute for Research in Biomedicine (IRB Barcelona) –all three Severo Ochoa Centres of Excellence and nodes of the Spanish Bioinformatics Network– have launched a Joint BSC-CRG-IRB Program-me in Computational Biology. With ye-arly funding of 300,000€, the programme comprises 10 research groups and is he-aded by Modesto Orozco (IRB), Roderic Guigó (CRG) and David Torrents (BSC). The programme will provide researchers with unique computational and experi-mental resources with the aim of attrac-ting talent and giving visibility■

1 al 23 d’abril. Recollida de llibres per Sant Jordi, recepció de la planta 0.

24 d’abril. Festa de Sant Jordi al PRBB. A partir de les 17 h, intercanvi de llibres i xocolata amb melindros.

25 d’abril. Lliurament del IX Premi PRBB al millor treball de recerca. De-fensa dels pòsters científics dels cinc finalistes a les 10 h. Visita, xerrada i lliurament de guardons a les 11 h.

28 d’abril. Early registration closes for the Next Generation Sequencing Con-ference (NGS) which will take place at the PRBB in June, 2014, organised by the CRG. Info: www.iscb.org/ngs2014.

29 d’abril. “Elevator pitch – express your ideas quickly and effectively”, an Intervals course with Reimund Fickert. From 2 to 6pm in room Ramon y Cajal.

29 d’abril. «Què són las cèlules ma-re?», Café Científic a càrrec d’Ángel Raya (CMRB) i Bruno di Stefano (CRG) a les 19 h al Rouge Bar, c/ Poeta Ca-banyes, 21. Activitat gratuïta.

6 i 20 de maig. “Visual science – using images and video to communi-cate science”, an Intervals course with Eric May. From 9.30am to 6.30pm in room Marie Curie.

Per a més informació, aneu a www.prbb.orgFor more information please go to www.prbb.org