1
XXXXVVII FFEESSTTIIVVAALL TTEERRRRAA DDEE TTRROOBBAADDOORRSS
CCaasstteellllóó dd’’EEmmppúúrriieess DDiijjoouuss 88 ii ddiivveennddrreess 99 ((ttaarrddaa)),, ddiissssaabbttee 1100 ii ddiiuummeennggee 1111
ddee sseetteemmbbrree ddee 22001166
““RRAAMMOONN LLLLUULLLL II EELL PPEENNSSAAMMEENNTT MMEEDDIIEEVVAALL””
AANNYY LLIITTEERRAARRII RRAAMMOONN LLLLUULLLL ((11331166--22001166))
AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES Centre d’Estudis Trobadorescos
Departament de Patrimoni Històric
2
3
EL FESTIVAL TERRA DE TROBADORS.
El Festival Terra de Trobadors és l’esdeveniment cultural i festiu més
important de Castelló d’Empúries que té lloc cada any durant el segon cap
de setmana de setembre, amb una mitjana de 40.000 visitants. Un certamen
en què els castellonins i castellonines recuperen i reviuen amb entusiasme i
amb l’esperit obert a la festa el seu passat i l’esplendor comtal de l’Edat
Mitjana, quan la capital del comtat d’Empúries era terra de trobadors i els
comtes d’Empúries eren protectors i mecenes de trobadors i joglars, o fins i
tot autors de composicions líriques seguint l’art de trobar, com és el cas del
comte Ponç Hug IV (1277-1313) i posteriorment l’Infant Pere I (1325-1342).
El Festival Terra de Trobadors està considerat actualment com un dels
festivals més important del país dins l’àmbit de les commemoracions de fets i
de recreació històrica, un bé immaterial que forma part del patrimoni humà
dels castellonins. És un projecte viu de dinamització cultural, de participació
ciutadana i de promoció turística del municipi. El festival va néixer a partir
dels vincles culturals amb la Catalunya Nord i les terres occitanes. Sorgeix
l’any 1991 a partir d’una proposta d’un grup de músics trobadors amb el nom
de CREMM-TROBAR (Centre de Recherche et d’Expression des Musiques
Médiévales-Trobar) de Carcassona, amb la col·laboració de la Région
Languedoc-Roussillon, amb la cooperació de la Direcció General de Promoció
Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i de la
Diputació de Girona.
El ressò mediàtic i la magnitud del festival l’ha convertit en una marca cultural
i esdeveniment important en l’àmbit nacional català. Ha traspassat fronteres
pel fet de ser convidat a participar en altres festivals nacionals i europeus,
amb coproduccions internacionals, a participar en jornades medievals
programades per universitats catalanes i ha estat en portada en les revistes
més importants de divulgació medieval. En anteriors edicions el Terra de
Trobadors ha rebut el suport del cofinançament dels Fons Europeus de
Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea a través del projecte
transfronterer TERTROB 172/11 amb la regió Llenguadoc-Rosselló (Aude).
4
Els eixos del festival es basen en:
I. La recerca que s’ha de posar de manifest en les actuacions.
II. Els estudis que han de portar una historicitat de les realitzacions.
III. La pedagogia que ha de facilitar la divulgació i la comprensió general i
afavorir-la.
TERRA DE TROBADORS és un espai cultural-festiu multidisciplinar dedicat
a la cultura, a la festa i a la commemoració històrica en el qual s’ha de posar
de manifest el treball i la investigació i recerca de la identitat històrica local i
catalana d’una manera didàctica, simpàtica i divulgativa, però no, per això,
menys rigorosa. El Festival Terra de Trobadors és un aparador en el qual
milers de persones i de visitants forans veuen exposats els valors culturals,
patrimonials, socials, econòmics i identitaris de Castelló d’Empúries en el
moment present.
TERRA DE TROBADORS, en el marc de la vila comtal de Castelló d’Empúries i
durant els dies establerts, ha de ser per gaudir:
D’una trobada:
- intel·lectual (Cicle de conferències “Miquel Pujol Canelles”, col·laboració
acadèmica amb la Universitat de Girona, exposicions)
- artística (concerts, actuacions musicals, teatre)
- lúdica (animacions i actes massius)
D’un joc:
- cultural
- alegre
- festiu
- fidel a la història
- de qualitat
5
L’Ajuntament de Castelló d’Empúries i l’organització del Festival donen molta
importància a la vessant cultural i acadèmica de Terra de Trobadors, per la
qual cosa el Festival disposa des de l’any 1997 del CENTRE D’ESTUDIS
TROBADORESCOS com l’òrgan que organitza i coordina l’oferta d’actes i
activitats culturals i alhora vetlla pel rigor cultural i històric de cada edició del
festival.
El Centre d’Estudis Trobadorescos de Castelló d’Empúries és una iniciativa
municipal i universitària que té per objectiu l’estudi i la divulgació de la
cultura i de la història de l’Edat Mitjana en general, i de la literatura
medieval i de la poesia dels trobadors en concret, amb una especial
atenció a l’empremta medieval de la vila de Castelló d’Empúries com l’antiga
capital del Comtat d’Empúries.
En aquest sentit, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i la Universitat de
Girona van signar l’any 2000 un conveni de col·laboració encara vigent per
organitzar conjuntament entre el Centre d’Estudis Trobadorescos (CET)
de Castelló d’Empúries i l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes
(ILCC), Secció Francesc Eiximenis (UDG) activitats durant tot l’any i
especialment durant el Festival Terra de Trobadors, com són:
- El Cicle de Conferències “Miquel Pujol Canelles” a càrrec de destacats
especialistes i medievalistes i amb reconeixement de crèdits de lliure
elecció als estudiants universitaris. 104 conferències i 5 taules rodones.
- L’edició i publicació conjunta de la revista Mot so razo, una de les poques
publicacions culturals universitàries de caire divulgatiu dedicades al món de
la filologia medieval, amb 14 números publicats. 29 publicacions
presentades, 22 de les quals pròpies.
- Les exposicions culturals de temàtica medieval: 78 exposicions
organitzades, 15 de les quals de producció pròpia.
6
- L’assessorament històric i cultural del Festival Terra de Trobadors
(entitats i associacions participants), amb l’elecció i desenvolupament de la
temàtica històrica i cultural de cada edició.
- Beca Jeroni Pujades de Recerca Històrica: quatre edicions convocades
de la beca bianual per a la promoció de l’estudi i la recerca sobre la història
del Comtat d’Empúries.
La intensa activitat que realitza el Centre d’Estudis Trobadorescos,
estretament lligat al Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV
de Castelló d’Empúries (MHMCE) i la col·laboració universitària són els
trets diferencials del Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries
respecte altres esdeveniments i fires medievals del país, que no aporten
l’expressió històrica de rigor de Terra de Trobadors.
El Terra de Trobadors ha acollit un total de 100 conferències al llarg de les
vint-i-quatre edicions del festival des de l’any 1991, a càrrec de destacats
investigadors, filòlegs, historiadors medievalistes, Doctors i professors
universitaris, entre els quals destaquen noms com Gerard Gourian, Antoni
Rossell, Miquel Pujol Canelles, Xavier Renedo, Lluís To, Elisa Varela, Dolors
Bramon, José Enrique Ruiz Domènec, Eduard Feliu, Armand de Fluvià, Linda
M. Paterson, Lluís Cabré, Constanzo di Girolamo, Donatella Siviero, Stefano
Asperti, Carlos Alvar, Joan Maluquer, Lola Badia, Jaume Riera, Xavier Nieto,
Angelica Rieger, Madeleine Tyssen, Anna Ma. Mussons, Francesc Riart,
Isabelle Goffin, Joan Manuel del Pozo, Jaume Torró, Pere Freixas, Maria
Tausiet, Sadurní Martí, Miriam Cabré, Josep Colls, Pep Valsalobre, Antoni
Cobos, Ponç Puigdevall, Anton Espadaler, Lluís Cifuentes, Marc Sureda, Jordi
Lorca, Daniel Genís, Stefano M. Cingolani, Anna Maria Puig Griessenberger,
José Martínez Gázquez, Maria Rosa Ferrer, Jordi Canet, Gabriel Roura, Joan
Manuel Soldevilla, Anna Castellano, Marco Pedretti, Pere Gifre, Vicenç Beltran,
Isabel Grifoll, Joan Ferrer, Meritxell Blasco, Manuel Forcano, Sílvia Planas,
Pere Casanellas, Mauricio Molina, Martí Aurell, Emili Marcos, Josep Maria
Gironella, Maricarmen Gómez Muntané, Oriol Casadevall, Francesc Vicens,
Irene llop i Antoni Madueño.
7
Alhora, el Festival Terra de Trobadors està relacionat amb un gran nombre
d’universitats i institucions culturals de Catalunya i d’arreu d’Europa de les
quals procedeixen els 100 conferenciants que han participat com a ponents en
el nostre certamen cultural més important i que converteixen la vila de
Castelló d’Empúries durant uns dies en un centre acadèmic universitari, és a
dir, una extensió universitària: Universitat de Barcelona, Universitat
Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Institut d’Estudis Catalans,
Societat Catalana d’Estudis Hebraics, Arxiu de la Corona d’Aragó, Museu
d’Història de Catalunya, Institució Milà i Fontanals, Centre Superior
d’Investigacions Científiques, Museu-Monestir de Pedralbes, Universitat de
Lleida, Institut d’Estudis Empordanesos, Museu d’Història dels Jueus de Girona
i Institut d’Estudis Nahmànides, Centre Arqueologia Subaquàtica
de Catalunya–Museu d’Arqueologia de Catalunya, Museu d’Història de Girona,
Universitá La Spienza, Queen Mary & Westfield College de Londres, Warburg
Institut of London University, Universitat Federico II de Nàpols, Universitá di
Calabria, Universidad de Alcalá de Henares, Teatre Nacional de Catalunya,
Universidad de Santiago de Compostela, Universitá di Constanza, Universitat
de Lieja, Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, Universitat Catòlica de Milà,
Universitat de Poitiers, CESAG-Univesitat Pontifícia de Comillas, Universitat de
Vic, entre altres.
El Cicle de Conferències du el nom del filòleg, medievalista i investigador
castelloní Miquel Pujol Canelles (Castelló d’Empúries, 1927 – Girona, 2011),
reconegut estudiós especialista en el món dels trobadors, en la història local i
en la de la comunitat jueva castellonina, autor d’una important obra
bibliogràfica local amb títols com La poesia occitanocatalana de Castelló
d’Empúries. Recull de poemes de final del segle XIII i primer terç del XIV o
bé La conversió dels jueus de Castelló d’Empúries, entre altres obres.
8
El Festival Terra de Trobadors ha comptat amb intèrprets, músics i actuacions
musicals de primer nivell, entre els quals el músic JORDI SAVALL, que va
actuar a Castelló d’Empúries, en el marc incomparable de la Basílica de Santa
Maria, l’any 2000 amb el grup HESPÈRION XXI, amb un repertori sobre
música medieval idoni per al X Festival Terra de Trobadors de Castelló
d’Empúries, dedicat a “Les viles medievals i els seus habitants”.
9
Aquest any a Castelló d’Empúries tornarem a gaudir d’un concert de Jordi
Savall en el marc del XXVI Festival Terra de Trobadors 2016. En aquest cas el
divendres 9 de setembre de 2016, a les 19 h a la Basílica de Santa
Maria oferirà el concert “Ramon Llull. Temps de conquestes, de diàleg i
desconhort”, novament amb la formació HESPÈRION XXI i amb narració
en directe a càrrec de Jordi Boixaderas.
– Divendres 9 de setembre de 2016, a les 19 h
– A la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries
– Preus: zona A, 20 €; zona B, 15 €; i zona C, 5 €
- Venda d’entrades online: www.castelloempuriabrava.koobin.com.
10
L’actual director de l’Institut Ramon Llull, Manuel Forcano Aparicio,
destacat hebraista i escriptor català, expert en la cultura i el món medieval
dels jueus catalans, ha col·laborat intensament també amb Castelló
d’Empúries pel que fa a la difusió del llegat cultural dels jueus catalans a
l’Edat Mitjana, en el marc dels projectes culturals endegats per l’Ajuntament
de Castelló d’Empúries de recerca i promoció del seu passat cultural i
patrimonial jueu com un valor cultural i turístic de plena actualitat.
L’any 2012, Manuel Forcano va oferir la conferència inaugural del XXII Festival
Terra de Trobadors, dedicat a “Temps de Sefarad” amb el títol “El llegat
intel·lectual dels jueus catalans. Una panoràmica”, la primera del cicle
de conferències programat al voltant de la temàtica jueva. Més recentment, el
6 de març de 2015 Manuel Forcano va presentar a Castelló d’Empúries el seu
llibre Els jueus catalans. La història que mai no t’han explicat.
11
XXVI FESTIVAL TERRA DE TROBADORS 2016
ANY LITERARI RAMON LLULL. 700 anys de la seva mort (1316-2016)
“Ramon Llull i el pensament medieval”
Context històric i cultural:
Ramon LLull (1232/33-1316) i Ponç Hug IV, comte d’Empúries (1277-1313)
El XXVI Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, que tindrà
lloc els dies 8 i 9 (tarda), 10 i 11 de setembre de 2016, commemora la
figura de l’escriptor i filòsof català més important i universal de l’Edat Mitjana:
Ramon Llull (Mallorca, 1232/33 – 1316), de qui es compleix enguany el setè
centenari de la seva mort.
Per aquest motiu, el XXVI Festival Terra de Trobadors està dedicat
temàticament a una de les figures literàries i culturals més importants de les
lletres catalanes i dels Països Catalans, per la qual cosa el festival d’enguany
s’inclou en els programa oficial d’actes de l’Any literari Ramon Llull 2015-
2016 declarat per la Generalitat de Catalunya i que té lloc entre els mesos de
novembre de 2015 i de 2016.
El Festival Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries uneix dos elements que
representen la cultura medieval catalana com és la figura i obra de Ramon
Llull, per un costat, i l’existència i la recepció de la poesia trobadoresca al
comtat d’Empúries i a Castelló d’Empúries durant l’Edat Mitjana, com és la
figura de Ponç Hug IV, el “comte trobador”, per l’altra. Ambdós
personatges històrics són contemporanis i van viure durant el segle XIII i
durant el primer terç del segle XIV.
Tal com va succeir en l’edició del XXV Festival Terra de Trobadors 2015,
dedicat temàticament a la figura de Ramon Muntaner amb motiu dels 750
anys del seu naixement (1265-2015) i en el marc de l’Any Ramon Muntaner,
Castelló d’Empúries s’ha volgut afegir a la commemoració oficial de l’Any
literari Ramon Llull 2015/2016 amb el seu esdeveniment cultural més
important ambientat en l’època medieval, el FESTIVAL TERRA DE
TROBADORS, amb l’objectiu de difondre els valors i els elements més
importants de la història i de la cultura catalanes.
12
“RAMON LLULL I EL PENSAMENT MEDIEVAL”.
Ramon Llull, mallorquí de naixement i trobador de jove abans de la seva
conversió, va viure entre 1232 i 1316 i va ser un escriptor prolífic i polifacètic,
que va escriure les seves obres en llatí, en català i en àrab. El cor de
l’aportació de Llull és el que ell anomenava l’Art: un sistema general
d’interpretació de la realitat visible i invisible, que se serveix de tècniques
semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris. L’Art
lul·liana és el fonament de l’apologètica i forneix una base metodològica
única per a tots els camps del saber del segle XIII: de la teologia, a les
ciències naturals i humanes.
El seu perfil intel·lectual és complex i atípic: com a filòsof cristià, va
desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic,
ha estat considerat el pare de la gran tradició ibèrica; com a novel·lista, va
ser un dels primers a proposar temes contemporanis; com a apologeta del
cristianisme, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode
per a la conversió. Llull també va ser un dels primers escriptors que va
utilitzar la llengua popular, en el seu cas el català, per tractar de temes
reservats a la llengua sàvia, és a dir el llatí, com ara la teologia, la filosofia i la
ciència. Ramon Llull està considerat actualment com una de les figures
intel·lectuals més importants de l’Europa medieval i la importància i la
influencia del seu pensament, el lul·lisme, s’estudia a nivell internacional en
universitats i centres culturals d’arreu del món.
La conversió. El període de formació i el projecte missional.
Pocs anys després d’haver passat la trentena, Llull experimentà la conversió
que el portà al canvi dràstic de vida que el convertí en un dels pensadors més
prominents de l’Occident medieval i en el primer i un dels més grans
escriptors en llengua catalana. Segons conta el mateix Llull en la Vita i en
altres parts de la seva obra, una nit, escrivint una cantilena a una dama a qui
estimava d’amor foll, fou interromput de sobte per l’aparició de Jesús clavat
en la creu, visió que es repetí cinc vegades, cosa que el portà a creure que
Déu volia que deixés el món i servís de cor Jesucrist. I, de les diverses
maneres d’acomplir aquesta voluntat divina, tria la conversió dels sarraïns.
13
Amb aquest propòsit, concebé un pla d’acció en tres fronts que comprenia
l’acció missional pròpiament dita; l’elaboració d’una doctrina teologicofilosòfica
que, d’una manera racional, demostrés als sarraïns els errors de les seves
creences i els portés a convertir-se al cristianisme (del qual hauria demostrat,
al seu torn, el caràcter veritable) i, finalment, l’establiment, amb el suport
actiu del Papa, d’escoles on s’ensenyaria àrab i altres llengües de pagans als
missioners.
Llull renuncià del tot a la vida mundana, als plaers i a les obligacions familiars
i de ciutadà i es lliurà exclusivament a la seva empresa missional. El 1275
Blanca Picany presentà una denúncia al batlle de Mallorca en la qual feia
constar que Ramon Llull havia descurat completament la vida familiar i
l’administració dels seus béns per a dedicar-se totalment a la seva
crida. Després de viatjar a Sant Jaume de Galícia, aconsellat per Sant Ramon
de Penyafort, retornà a Mallorca a dedicar-se a l’estudi del llatí i de l’àrab, que
li ensenyà un esclau sarraí el qual probablement també l’introduí en el
coneixement de la teologia, la filosofia i la ciència dels musulmans. El seu
coneixement de l’àrab arribà a ser prou aprofundit com per a arribar a
escriure diversos dels seus llibres en aquesta llengua.
Ramon Llull és un dels escriptors i pensadors més destacats de l’Edat Mitjana.
No només dels territoris de parla catalana, sinó de tota la tradició europea. Els
seus amplis interessos van afavorir que fes aportacions remarcables en tots
els àmbits del saber de la seva època, que van des de la filosofia i la teologia,
fins al dret, la medicina, l’astronomia, la retòrica o la lògica. Al mateix temps,
va produir una sòlida obra literària, que se situa just als inicis de la tradició
literària catalana, i que inclou títols emblemàtics com el Blaquerna —amb el
Llibre d’amic e amat—, el Llibre de les bèsties o el Llibre del gentil.
14
Imatge del XXVI Festival Terra de Trobadors 2016:
Ramon Llull (a l’esquerra) i Tomàs Le Myésier dialoguen sobre l’opus lul·lià.
Breviculum ex artibus Raimundi Lulli electum. Vita Coetanea de Ramon Llull
(ca 1325). Badische Landesbibliothek Karlsruhe (Deutschland),
Codex St. Peter, Perg. 92, f. 11v.
15
Ponç Hug IV d’Empúries, el comte trobador (1277-1313).
La vida i l’obra de Ramon Llull coincideix en el temps amb el període del
comte d’Empúries Ponç Hug IV (1277-1313), fill d’Hug V i de Sibil·la de Palau,
vescomtessa de Bas. Succeí el seu pare de ben jove, sota la tutoria del
cavaller Simó ça Trilla. Fou vescomte de Cabrera pel seu casament amb
Marquesa. Sota el seu govern i el del seu pare, el comtat d’Empúries va viure
els temps de màxim esplendor del casal comtal autòcton alhora que obtingué
el màxim territori amb la unió dels vescomtats de Bas i de Cabrera als seus
dominis.
Testament del comte d’Empúries Hug V a favor del seu fill i successor Ponç Hug IV
(ADM, doc. 48, 1269).
16
La cort comtal posseïa també joies de gran valor, entre les quals un joc
d’escacs fet d’una taula amb els peus de plata, quadres de jasp i cristall
adornats amb perles petites i quatre lleons de plata als angles; les peces eren
també de cristall i jaspi, que es guardaven en bosses de teixit d’or; procedia
possiblement de Sicília. També posseïen una barca de plata amb les armes
comtals d’Empúries; una copa de plata daurada amb la tapa esmaltada; i
diverses copes, gerros i peces de vaixella de plata. La seva cort era de les
més fastuoses i rivalitzava amb la dels reis contemporanis, i hi sovintejaven
les arts i les lletres. Fou cantada pel trobador català Ramon Vidal de
Besalú a les Razos de trobar, i el comte figura, juntament amb el rei Pere
III, Frederic de Sicília, Guillem de Cervera, Hug de Mataplana i altres entre els
poetes provençals.
Ponç Hug IV (n. 1264 – 1313) és un dels pocs comtes trobadors de la
Catalunya medieval, autor de composicions poètiques seguint l’art dels
trobadors, enmig del clima trobadoresc propi de l’època. Se sap que
compongué el sirventès en occità “A l’onrat rei Frederic terz vai dir”, escrit
ocasionalment durant el primer semestre de l’any 1298 en resposta a la
petició d’ajuda que el rei de Sicília, Frederic III, sol·licità per escrit (també en
forma de sirventès, “Ges per guerra no·m cahl aver consir”) al comte
d’Empúries en la guerra que s’acostava entre ell i el seu germà, el rei Jaume
II d’Aragó, qui el nomenà almirall de la seva flota. Entre ambdós germans i
monarques s’havia creat una situació molt tibant, enmig de la qual es va
trobar el comte d’Empúries. Heus aquí la composició de Ponç Hug IV:
A l’onrat rei Frederic terz vai dir
qu’a noble cors no·s taing poder sofragna
per re qu’om te, e pusc li ben plevir
che dels parenz ch’aten de vas Espagna
secors ogan non creia ch’a lui vaia,
mas a l’estiu fasa conte cha l’aia,
e dels amics, e tegna li oill ubert,
che l’acoilla pales e descubert.
17
Ne no·s cuig ges che·l seus parenz desir
ch’el perda tan che·l regne no·il remagna,
ne·l bais d’onor per franzeis enrechir,
ch’en laiseron lo plan e la montagna.
Confunda·ls Deus e lor orgoil dezaia...
Pero lo rei e cicilian traia
onrat del faitz, che·l publat e·l desert
defendon ben: d’acho sion apert.
Del giovern rei me platz car non s’esmaia
per paraulas, spol qu’a bona fin traia
so che·l paire chonquis a lei de sert,
e, si·l reten, tenrem l’en per espert.
Traducció:
“[Joglar], a l’honrat rei Frederic terç vés a dir que no escau a noble cor
mancança de poder per res que li esdevingui, i li puc ben assegurar que no
crec que aquest any vagin a socórrer-lo els parents que espera Espanya, mes
que faci compte que els tindrà a l’estiu, i també els amics; i que mantingui els
ulls oberts per tal d’acollir-los palesament i descoberta. No cregui pas que el
seu parent [Jaume II] desitgi que es quedi sense regne, ni que humiliï el seu
honor per enriquir els francesos, que abandonaren el pla i la muntanya. ¡Déu
els confongui i desfaci llur orgull! Però que el rei i els sicilians en surtin amb
honor i defensin bé poblat i desert: que estiguin prests a fer-ho. Em plau el
jove rei perquè no es descoratja per paraules, a condició que porti a bona fi el
que en bona llei conquerí el seu pare [Pere el Gran], que, si ho conserva, el
tindrem per molt expert”.
18
Segons Martí de Riquer, la poesia de Ponç Hug IV és un model de diplomàcia i
de fidelitat a un rei (Jaume II el Just) i d’afecte a un amic (Frederic de Sicília).
Amb les composicions canviades entre Frederic III i el comte d’Empúries
tenim un nou exemple de poesia al servei d’una causa política, cosa tan
freqüent entre els trobadors occitans i catalans i que tantes vegades es donà
a la Corona d’Aragó. I, de fet, Ponç Hug IV està considerat com un dels
darrers trobadors del període clàssic de la poesia trobadoresca.
La seva mare, vídua, va vendre el vescomtat de Bas al comte-rei Pere el Gran
el 1280. Va participar el 1282 en les lluites de les Vespres sicilianes i la
Croada contra la Corona d’Aragó, quan va defensar Banyuls de la Marenda i el
coll de la Massana. Durant la invasió francesa del 1285 per Quermançó, Ponç
Hug IV donà suport al rei Pere el Gran, motiu pel qual va rebre de part del rei
novament el vescomtat de Bas i altres castells que la seva mare, Sibil·la de
Palou, havia venut al rei. Va cedir el vescomtat de Bas al seu germà Hug, a
condició de restituir-lo si no tenia descendents legítims. A canvi el 1292
adquirí les senyories de Castellfollit, Montros i Montagut. L’any 1305 una
galera d’Empúries va capturar en la costa d’Andalusia 65 súbdits del soldà de
Granada, aliat del rei Jaume II en aquells moments.
Segell del comte d'Empúries Ponç Hug IV.
19
Casat l’any 1282 amb Marquesa de Cabrera vescomtessa de Cabrera, amb qui
tingué tres fills (Hug, Malgaulí i Blancaflor), aquest vescomtat s’uní al comtat
d’Empúries que juntament amb el vescomtat de Bas formà el domini més gran
del principat, des del Maresme al Rosselló i des del mar a Olot i les Guilleries.
Això motivà l’enemistat del rei Jaume II el Just, que construí al castell de
Torroella de Montgrí per controlar el comte.
El rei va iniciar una campanya contra el comte, tant jurídica com difamatòria, i
inicià un procés contra ell acusant-lo de sodomia. L’enemistat amb el rei
Jaume II arribà a la lluita armada i als processos judicials, que provocaren
l’ensorrament de l’economia comtal. Els darrers anys del seu govern, ja
arruïnat (1306), les seves rendes estaven totalment embargades pels jueus
de l’aljama castellonina. S’enemistà també amb els bisbes de Girona i també
empitjoraren les relacions amb el comte de Barcelona quan apujà el preu de
la sal de Castelló que es venia als súbdits del rei o de l’església; impedí també
l’exportació de viandes a terra reial. Tot això donà lloc a llargs processos
davant la justícia reial.
Diner del comte d’Empúries Ponç Hug IV.
20
Contrari, doncs, als interessos reials, va foragitar amb les armes els
funcionaris enviats pel comte-rei i aquest preparà un exèrcit contra Empúries,
que l’envaí per terra i mar (1313) i el comte no tingué més remei que
sotmetre’s. A la seva mort el succeí el seu fill Malgaulí amb el nom de Ponç
Hug V (1313-1325). Fou enterrat a la capella de Santa Maria del palau comtal
de Bellcaire d’Empordà.
Signatura manuscrita original de Ponç Hug IV (1277-1313), comte
d’Empúries i vescomte de Cabrera, casat amb Marquesa de Cabrera, el “comte
trobador”:
Sig+num Poncii Hugonis Comitis Impuriarum
Jordi Canet Avilés
Centre d’Estudis Trobadorescos
Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV
Ajuntament de Castelló d’Empúries
Castelló d’Empúries, juliol de 2016