-
bideak rutas
Neoklasizismoan bai indibiduoaren etxe partikularra (proportzioa,simetria, garbitasuna eta erosotasuna), bai gizarte bizitza garatzekoespazioa (kalea, plaza, hiria) garrantzitsuak izango dira. Kulturabarrokoaren erantzun kritiko moduan, diseinu idealak proposatzenditu, zeinetan hiritarrak indibiduala gainditzen duen.
Bake Porturako Silvestre proiektuak (1807), egin ez zena baina marraztuzena, Abandoko Bilbo zaharraren hautabideak, espiritu berriztatzailehori ondo biltzen du. Baita Bilboko Plaza Berria ere, degradaturikoaldiri baten kolonizatzea, postulatu horiekin ere bat datorrena, nahizeta Gaztelako plazen tradizioari ere jarraitu. Gainera, zenbait herritan(Markina-Xemein, Durango, Otxandio) aldiriak eta hiri espazioakgaratzen dira, zeinetan iturriak, etab. kokatzen diren.
La crisis de la Guerra de la Convención con la requisade plata por la Diputación supuso el desmantela-miento de muchos ajuares litúrgicos que nuncarecuperaron su esplendor. Coincide esa situacióncon la decadencia de los talleres de platería deBilbao, recurriendo particulares y feligresías a losde Vitoria, a la familia Ullibarri, entre otros.
Algo, cada vez menos (Bilbao, Otxandio, KarrantzaHarana - Valle de Carranza), llega de América condestino a las feligresías y sus cultos eucarísticos.
Los talleres de platería deben de trabajar más para particulares (ajuaresde mesa) que para las parroquias pero, sumando todo, no logran nuncalos niveles ni cuantitativo ni cualitativo de los siglos y estilos precedentes.
bideak rutasUrregintza. OrfebreríaEskultura. Escultura
Elizak. IglesiasHirigintza. Urbanismo
Al neoclasicismo le interesan tanto la casa particular del individuo(proporción, simetría, tersura y comodidad) como el espacio dondedesarrolla su vida social (la calle, la plaza, la ciudad). Como respuestacrítica a la cultura barroca propone, incluso, trazados ideales donde locívico supera siempre lo individual.
El no realizado pero sí dibujado proyecto de Silvestre (1807) para elPuerto de la Paz, ciudad alternativa al viejo Bilbao en territorio de Abando,recoge bien ese espíritu renovador. Y también la Plaza Nueva de Bilbao,una colonización de un suburbio degradado acorde con los mismospostulados, aunque siguiendo la tradición de las plazas castellanas.Además son varias las poblaciones (Markina-Xemein, Durango, Otxandio)que desarrollan arrabales y modestos espacios cívicos donde no suelenfaltar fuentes, etc.
El retablo sigue teniendo algunavigencia al paso que va des-apareciendo el interés por laimaginería exenta, procesionalo no. A Luis Paret y a VenturaRodríguez se deben algunos delos primeros diseños de estosmuebles, muy severos en laformulación de las estructuras,una o tres calles definidas por columnas clásicas. Luego vendrían otrosacadémicos como Miranda, Belaunzaran, Goycoechea, etc., gustandoa la clientela sus diseños, que recuerdan al arco de triunfo romano y el mármol (marmoreado ficticio).
Que sepamos, sólo en la Antigua de Urduña-Orduña se obedecieron losdecretos de Floridablanca (1777) de construir los retablos en piedra.
El imaginero local más consolidado quizá sea Juan B. Mendizábal II(Gautegiz Arteaga), resultando de baja calidad casi todo lo demás.
Erretaulak indarra izango du oraindik, baina imajinagintza exentuarekikointeresa gero eta txikiagoa da, prozesioetakoa izan edo ez berdindelarik. Luis Paretek eta Ventura Rodriguezek altzari horien lehenengodiseinuak egin zituzten, oso gogorrak egituren formulatzeari dagokionez,zutabe klasikoek definituriko kale bat edo hiru. Geroago beste akade-miko batzuk etorri ziren, besteak beste Miranda, Belaunzaran, Go-ycoechea, etab., eta bezeroei euren diseinuak gustatzen zitzaien,Erromako garaipen arkua eta marmola gogoratzen dituztenak (fikziozkomarmoreatua). Dakigunez, Urduña-Orduñako Antiguan bakarrik Flori-dablancaren (1777) dekretuakbete ziren harrizko erretauleneraikitzeari buruzkoak.
Bertako imajinaginik finkatuenaJuan B. Mendizabal II izan zen(Gautegiz Arteaga), eta besteguztiak kalitate gutxikoak izanziren.
Konbentzio Gerraren krisiak,Aldundiaren zilarraren kon-fiskatzearekin, liturgia arreoaskoren eraispena ekarrizuen, ospea errekuperatu ezzutenak. Egoera hori Bilbokozilargintza tailerren gainbe-herarekin bat dator; horrenondorioz, partikularrak etaparrokiak Gasteizekoak etaUllibarri familiarenak erabil-tzen hasi ziren.
Amerikatik zerbait heltzenda, gero eta gutxiago, parro-kietarako eta eukaristia kul-tuetarako (Bilbo, Otxandio,Karrantza Harana -Valle deCarranza). Zilargintza taile-rrek partikularrentzat (mahaitresneriak) parrokientzat bai-no gauza gehiago egin zituz-ten, baina, dena den, ez duteaurreko estilo eta mendee-tako maila lortzen, bai kanti-tateari bai kalitateari dago-kionez.
bulegoak
oficinasIlustrazioa XVIII. mendearenamaieratik XIX. mendearen erdi-ra arte kultura adierazpen guz-tiak sartzen diren testuinguruada. Ohiturak, kultura, antzerkia,literatura eta artea birsortu nahiditu, Erromako eta Greziako An-tzinateari begira. Azkenean, artearrazionala da, hotza, gortetikinposaturikoa, aurreko ekoizpenmodu tradizionalak desmunta-tzen dituena, proiektu ofizialguztietan kontrol zorrotza ezarriz(San Fernando akademia, 1752).
Arkitektura esperimentatze arlonagusia izango den arren, ilus-trazioaren espirituak beste artemota guztietan ere eragina izan-go du, dekorazioan ere. Garatuziren kontrako egoera kontuanhartzen bada, Bizkaiko neokla-sizismoan eraikitako paisaiaaberatsa dela esan daiteke.
La Ilustración es el contexto en que seinscriben todas las manifestaciones cul-turales desde finales del s.XVIII hastacasi mediados del XIX. Pretende rege-nerar las costumbres, la cultura, el teatro,la literatura y también el arte, volviendoen éste su mirada sobre la Antigüedadromana y griega. Al final, resulta un arteracional y frío impuesto desde la corte,que desmonta las tradicionales formasde producción precedentes, imponiendoun rígido control sobre todos los proyec-tos oficiales (Academia de San Fernando,1752).
Si bien va a ser la arquitectura el principalcampo de experimentación, el espírituilustrado afectará también a las demásartes, incluidas las decorativas. Si setienen en cuenta las desfavorables cir-cunstancias en que tuvo que desarrollar-se, el paisaje construido del neoclasicis-mo en Bizkaia resulta sorprendentementerico.
Iturri publikoak. Fuentes públicas
NEOKLASIZISMOANEOKLASIZISMOA
NEOCLASICISMO
NEOCLASICISMO
Las formas recuperadas de laAntigüedad: espacios centrados, co-lumnas toscanas y bóvedas clásicasde albañilería, se aplican muy bienahora a las iglesias. Tendrá en ellasgran predicamento la planta centrada(Bermeo, Nabarniz, Aldeacueva, Ajan-giz), en algún caso con buen rendi-miento urbano (Porche adintelado decolumnas de Bermeo, evidente evo-cación del Panteón de Agripa en Ro-ma). Con todo, hay también otrasfórmulas, según preferencia de lasfeligresías (Plantas basilicales de Gal-dames, Arrieta, La Herrera, etc.)
Ampliamente abrazado por la Iglesiael estilo neoclásico, perdurará hastamediados del s.XIX, solapándosecon el isabelino, que en Bizkaia re-sulta más bien un neoclasicismo deinercia.
Antzinatetik errekuperatzen diraformak: espazio zentratuak, zutabetoskanarrak eta igeltserotza gangaklasikoak; hauek guztiak elizetanaplikatzen dira. Solairu zentratuakospe handia izango du (Bermeo,Nabarniz, Aldeacueva, Ajangiz), etazenbait kasutan hiri etekin hobeaizango dute (Bermeoko ateburue-kiko arkupea, Erromako Agriparenpanteoiaren oroitzapen argia). Denaden, badaude beste formula batzukere, eliztarren lehentasunaren ara-bera (Galdames, Arrieta, La Herre-rako solairu basilikalak, etab.).
Elizak asko preziatzen zuen estiloneoklasikoa, eta XIX. mendearenerdira arte iraungo du, estilo isabel-darrarekin ezkutatuz; azken horiBizkaian inertziako neoklasizismoabaino ez zen izan.
Hilerriak. Cementerios
La regeneración que la Ilustraciónpretende en el campo del arte pasapor la promoción de nuevos géneros arquitectónicos, algunos sustentadosen la idea de promocionar la sanidad,como es el caso de los cementerios“extra-ecclesiam”. Desde el año 1811es obligatorio sepultar a los muertosen necrópolis fuera de los templos,pero en Bizkaia tardó mucho en obe-decerse y la fórmula más interesantefue la de los cementerios porticados,con crujías bajo tejavanas donde in-humar los cadáveres (Abadiño, Mar-kina-Xemein, Elorrio). Sin embargo,existen también otras opciones inte-resantes, todas de tono igualitario,sin apenas referencias distintivas delestado social y/o económico de lostitulares.
Arte arloan Ilustrazioak bilatzen zuen birsortzeak arkitektura generoberri batzuen sustapena ekarri zuen, kasu batzuetan osasuna sustatzekoideian sostengaturik, esaterako “extra-ecclesiam” hilerriak. 1811.urtetik hildakoak tenpluetatik kanpoko nekropolietan hilobiratzeaderrigorrezkoa izen zen, baina Bizkaian agindua ez zen berehala bete,eta gehien erabilitako forma hilerri arkupedunena izan zen, teilapekohormartekin, non gorpuak hobiratzen ziren (Abadiño, Markina-Xemein,Elorrio). Hala ere, badaude beste aukera interesgarri batzuk ere, guztiakberdintzaileak, titulardunen egoera soziala edota ekonomikoa kontuanhartzen ez zutenak.
Tribuna juradera.Casa de Juntas. Gernika-Lumo
Zin egiteko tribuna.Batzar Etxea. Gernika-Lumo
Plaza Nueva. BilbaoPlaza Berria. Bilbo
Burualdea. San Pedro Murueta eliza.Orozko
Cabecera. Iglesia San Pedro Murueta.Orozko
Cementerio. Markina-XemeinHilerria. Markina-Xemein
Mallonako antzinakohilerriko portada. Bilbao
Portada antiguo cementeriode Mallona. Bilbao
Dekorazio pintura izan zen ospehandia izan zuena (Markina-Xemeineko Zearkaleko etxeak), bai-na ezin da eten argirik ezarri aurrekorococoaren eta neoklasikoaren ar-tean; gainera kronologia berantiarrakez du horretan laguntzen. Txartokontserbatzen da, eta dokumenta-ziori esker ezagutzen dugu batezere. Erlijio izaerakoak Aste Santukomonumentuetan (Bermeo) eta erre-tauletan (Zaldibar, Larrabetzu) eragi-na izan zuen.Luis Paret, rococo eta neokla-sikoaren arteko gorteko pintore gil-tzarria, Bilbon bizi zen eta Done-jakue, Larrabetzu, Bermeoko…katedraletarako pintatu zuen, gustuestetikoaren aldaketari lagunduz.Bere pintura beste pintore batzuenabain gehiago estimatzen da, ge-hienak polikromatuak egiten baitzi-tuzten egurrezko erretauletan, mar-mol zainduna imitatuz. Batzuk (Rada)Bilboko Marrazki Eskolako irakas-leak izan ziren, RSVAP-k finantzatu-rikoa.
Seguramente fue la decorativa (casasde Zearkale en Markina-Xemein) laque gozó de más predicamento, sinque pueda establecerse una cesuraclara entre lo rococó precedente ylo neoclásico, a lo que no ayuda latardía cronología. Mal conservada,la conocemos mejor por documentosque por elementos. La de carácterreligioso afecta a monumentos deSemana Santa (Bermeo) y a retablos(Zaldibar, Larrabetzu).Luis Paret, pintor cortesano bisagrarococó-neoclásico, fue vecino deBilbao y pintó para la catedral deSantiago, Larrabetzu, Bermeo, etc.,contribuyendo al cambio del gustoestético. Su pintura es mucho más apreciada que la de otros maestros,casi todos policromadores de reta-blos en madera que imita el mármolveteado. Alguno (Rada) fue profesorde la Escuela de Dibujo de Bilbao,financiada por la RSVAP.
Pintura. Pintura
Pintura. Aste Santuko monumentua.Bermeo
Pintura. Monumento Semana Santa.Bermeo Arrosarioaren erretaula.
Andra Mari eliza. Bermeo
Retablo Rosario.Iglesia Santa María. Bermeo
El saneamiento, lo saludable de lasaguas corrientes, su conducción desdelos manantiales, la higiene en resu-men, es preocupación mantenida porlos espíritus ilustrados, el CorregidorColón de Larreategui, por ejemplo. Yresultado muy palpable es la apariciónde fuente publicas en las villas.No existe un modelo predominante,pero los recuerdos de la Antigüedadson evidentes tanto en las de surtidoren columna-pilar (Bilbao, Markina-Xemein, Areatza, Amorebieta-Etxano,Otxandio), como en las de pantalla(Urduña-Orduña, Ubidea, Balmaseda),u otras (pirámide de Ugao-Miraballes).Algunas están en pleno campo, for-mando conjuntos con otros elementos(Berriozabaleta-Elorrio). Ya casi fuerade cronología, aparecen estableci-mientos de baños de aguas saludables(Elorrio).
Saneamendua, ur korronteosasuntsuak, iturburuetatik ho-rien eramatea, higienea, beraz,garrantzi handikoa izan zenIlustrazioaren espirituentzat,esaterako Colon de LarreategiKorrejidorearentzat. Horren on-dorioz, hirietan iturri publikoakagertu ziren.Ez dago nabarmentzen deneredurik, baina Antzinatekooroipenak argiak dira guztietan:ur zorrotadetan eta iturri zuta-beetan (Bilbo, Markina-Xemein,Areatza, Amorebieta-Etxano,Otxandio), pantailako iturrietan(Urduña-Orduña, Ubidea, Bal-maseda) eta beste batzuetan(Ugao-Miraballeseko pirami-dean). Ia kronologiatik kanpour osasungarriekiko bainuakagertzen dira (Elorrio).
Vulcano iturria. Otxandio
Fuente Vulcano. Otxandio
Santa Luziaren martirioa (Larrabetzu).Eleiz Museoa. Bilbo
Martirio Santa Lucía (Larrabetzu). MuseoDiocesano. Bilbao
Burualdea. Andra Mari eliza. Bermeo
Cabecera. Iglesia Santa María. Bermeo
Goiko-portaleko iturria.Markina-Xemein
Fuente de Goiko-portale.Markina-Xemein
Xehetasuna.
Detalle.
Hautestontzia. Eleiz Museoa. Bilbo
Urna elecciones. Museo Diocesano. Bilbao
Xehetasuna.
Detalle.
Bilbao 94 607 66 04 www.bizkaia.net
Bilbao Turismo 94 479 57 60 www.bilbao.net
Bakio 94 619 33 95 www.bakio.org
Balmaseda 94 680 13 56 www.enkartur.net
Bermeo 94 617 91 54 www.bermeo.org
Elorrio 94 404 60 97 www.durangaldea.com
Gernika-Lumo 94 625 58 92 www.gernika-lumo.net
Getxo 94 491 08 00 www.getxo.net
Gordexola 94 679 97 15 www.gordexola.net
Gorliz 94 677 40 00 www.gorliz.net
Dima 94 404 60 97 www.gorbeialdea.com
Durango 94 603 39 38 www.durango-udala.net
Karrantza Harana -Valle de Carranza696 446 301 www.karrantza.com
Lekeitio 94 684 40 17 www.learjai.com
Mundaka 94 617 72 01 www.mundaka.org
Ondarroa 94 683 19 51 www.learjai.com
Urduña-Orduña 94 538 43 84 www.urduna.com
Plentzia 94 677 55 41 www.plentzia.net
Portugalete 94 472 93 14 www.portugalete.com
Santurtzi 94 483 94 94 www.ayto-santurtzi.com
Sopelana 94 406 55 19 www.sopelana.net
© B
izk
aik
o F
oru
Ald
un
dia
. Textu
ak
: J.A
. Ba
rrio. A
rga
zkia
k: S
an
tiag
o Y
án
iz. D
ise
nu
a: L
og
oritm
o
-
BILBAO LARRABETZU
AMOREBIETA-ETXANO
MARKINA-XEMEIN
UGAO-MIRABALLES
ELORRIO
AJANGIZ
Jasokundearen eliza (1819, J. B. eta H. Belaunzaran)Apaizen etxea (1824, J. B. Belaunzaran)
Iglesia Ascensión (1819, J. B. y H. Belaunzaran )Casa cural (1824, J. B. Belaunzaran)
GERNIKA-LUMOGERNIKA-LUMO
Junta Etxea. Antigua ermita (1827, A. Echevarría)
Casa de Juntas. Ermita La Antigua (1827, A. Echevarría)
MARKINA-XEMEIN
Goiko-portaleko iturria (1785, F. Echanove)Hilerria (1849, M. J. de Lascurain)Arrandegia (1858, R. Zavala)
Fuente de Goiko-portale (1785, F. Echanove)Cementerio (1849, M. J. de Lascurain)Pescadería (1858, R. Zavala
BILBAO
Plaza Berria (1821, S. Pérez)Mallonako hilerria (1828, J. B. Belaunzaran)Santiago eta Atxuriko iturriak (1785, L. Paret)Txakurraren iturria (1800)Atxuriko ospitale zaharra (1818, G. de Orbegozo)Elizbarrutiko Museoa. Pintura. UrregintzaArte Ederren Museoa. Pintura
Plaza Nueva (1821, S. Pérez)Cementerio de Mallona (1828, J. B. Belaunzaran)Fuentes de Santiago y Atxuri (1785, L. Paret)Fuente del Perro (1800)Antiguo Hospital de Atxuri (1818, G. de Orbegozo)Museo Diocesano. Pintura. OrfebreríaMuseo Bellas Artes. Pintura
ABADIÑO
MAÑARIA
URDUÑA-ORDUÑA
LARRABETZU
Andra Maria eliza (1777, V. Rodríguez)
Iglesia Santa María (1777, V. Rodríguez)
Hilerria (1854, R. Zavala)Cementerio (1854, R. Zavala)
ABADIÑO
AMOREBIETA-ETXANO
Iturria (1850, A. Barandica)Fuente (1850, A. Barandica)
BERMEO
Andra Maria eliza (1807-1820, S. Pérez)Erretaulak (1870, J. Alcoverro)
Iglesia Santa María (1807-1820, S. Pérez)Retablos (1870, J. Alcoverro)
MAÑARIA
Udaletxea (1860, P. L. Bengoechea)Hilerria (1860)
Casa Consistorial (1860, P. L. Bengoechea)
Cementerio (ca.1860)
MURUETA
Andra Maria eliza (1849, A. Goycoechea)
Iglesia Santa María (1849, A. Goycoechea) AREATZA
OTXANDIO
BERMEO
KARRANTZA HARANA - VALLE DE CARRANZA
Aldeacuevako eliza (1789, L. Milla)Iglesia de Aldeacueva (1789, L. Milla)
ARRATZU
Apaizen etxea (1839)Casa cural (1839)
MURUETA
GERNIKA-LUMO
GAUTEGIZ ARTEAGA
AJANGIZ
AREATZA
Alcachofa iturria (Aska) (1851, M. Saracibar)Eskolak (1862, P. L. Bengoechea)Errukiñe (1790, P. L. Sedano)
Fuente de la Alcachofa (Aska) (1851, M. Saracibar)Escuelas (1862, P. L. Bengoechea)Piedad (Errukiñe) (1790, P. L. Sedano)
OTXANDIO
Vulcano iturria (1850, M. Saracibar)Pilotalekua (1857, C. de Bernaola)Paseuleku” bolatokia (1828, 1861, A. Echanove)
Fuente de Vulcano (1850, M. Saracibar)Frontón (1857, C. de Bernaola)Bolera-“Paseuleku” (1828, 1861, A. Echanove)
UGAO-MIRABALLESUGAO-MIRABALLES
“Tres Caños” iturria (1858, J. D. Axpe)
Fuente “Tres Caños” (1858, J. D. Axpe)
URDUÑA-ORDUÑA
Aduana (1787, J. A. de Olaguibel, atrib)Antiguako iturria (1802, M. Echevarría)Antigua. Erretaula nagusia (1804)
La Aduana (1787, J. A. de Olaguibel, atrib.)
Fuente de La Antigua (1802, M. Echevarría)La Antigua. Retablo mayor (1804)
EskulturaEscultura
Iturri publikoakFuentes públicas
UrregintzaOrfebrería
HirigintzaUrbanismo
ElizakIglesias
HilerriakCementerios
PinturaPintura
Portada: Santa Luziaren martirioa (Larrabetzu). Eleiz Museoa. Bilbo Martirio Santa Lucía (Larrabetzu). Museo Diocesano. Bilbao
ARRATZU
ELORRIO
Hilerria (1858, R. Lasuen)Berriozabaletako multzoa (1822, M. Elcoro)Arrieta-Miota baserria (1863)Ariantza-Iguria baserria (1882)
Cementerio (1858, R. Lasuen)Conjunto de Berriozabaleta (1822, M. Elcoro)Caserío Arrieta-Miota (1863)Caserío Ariantza-Iguria (1882)
KARRANTZA HARANAVALLE DE CARRANZA
OROZKO
Iglesia San Pedro Murueta. Pinturak eta erretaula
Iglesia San Pedro Murueta. Pinturas y retablo
GAUTEGIZ ARTEAGA
Andra Maria eliza. Erretaulak (1810, J. B. Mendizábal II)Iglesia Santa María. Retablos (1810, J. B. Mendizábal II)
Aduana. Urduña-Orduña
La Aduana. Urduña-Orduña
Aduana. Urduña-Orduña
La Aduana. Urduña-Orduña
Andra Maria eliza. Bermeo
Iglesia Santa María. Bermeo
Atxuriko iturria. Bilbo. Fuente de Atxuri. Bilbao
OROZKO