Download - Text narratiu, text poètic i text teatral
Narrar és explicar uns fets que realitza
un(s) personatge(s) en un temps i un
espai determinat.
TEXT NARRATIU (registre formal, literari)
Estructura
- Externa � plantejament, nus i desenllaç
- Interna
- Marc
Situació, contextualització de la
situació, de la historia, dels fets.
Personatges � principals, secundaris
Espai
Temps � lineal, in media res, flash-
back, prolepsi
- Trama
Nucli de la situació, sobre el que
passen totes les accions.
Argument (successió de fets)
Tema (idea principal que es transmet)
Característiques lingüístiques
- Verbs en primera i tercera persona (normalment en passats)
- Connectors temporals i adverbis de temps � marcar la cronologia
- Adverbis o locucions adverbials de temps � contextualitzar el marc espacial
- Connectors seqüencialitzadors [primer, després, finalment…]
Narració
- Subjectiva
- Objectiva
Primera persona
Participa en els fets
Narrador protagonista
Tercera persona
Espectador dels fets
Narrador tetimoni (càmera) o narrador omniscient (tot ho sap)
Fets
- Realista
- Fantàstica
- Ciència ficció [Sci-fi]
La poesia és el gènere literari en què
l’autor expressa un sentiment o una
idea per mitjà d’una composició i en
què la forma és tan important com el
contingut.
TEXT POÈTIC (registre formal, literari)
Estructura � versos � varies estrofes
Característiques lingüístiques
Funció expressiva
Funció poètica
La musicalitat dels mot i el ritme del vers
Predomini de la subjectivitat, visió del poeta vers la realitat
Connotació Les paraules poden suggerir múltiples significats
Intenció estètica � aconseguir la bellesa
Valoració estètica de la realitat
Artifici lingüístic Rima i mètrica i figures retòriques
- Al ·literació : repetició d’un mateix so [vinyes verdes vora
el mar]
- Anagrama: reordenació d’una paraula per fer una altra
[Arenys-Sinera]
- Anàfora: repetició d’un mateix mot, principi vers
[seràs…/seràs...]
- Asíndeton : acumulació de signes de puntuació
- Hipèrbaton: alteració de l’ordre sintàctic [ab una pinta
de marfil polia sos cabells de finísima atzabeja]
- Polinsíndeton: acumulació de conjuncions
- Paral·lelisme: repetició d’una mateixa estructura
sintáctica
- Quiasme: disposició simétrica de 4 elements en dos
estrofes [1-4,2-3]
- Antítesis: contraposició del sentit de dos mots
- Comparació:
- Epitet ús adjectiu qualificatiu per remarcar el no,
inherent [blanca neu]
- Paradoxa: unió dues idees contràries [és quan dormo
que hi veig clar]
- Sinestesia: associar dos elements del camp dels sentits
[olor a vermell]
- Metàfora:
- Hipèrbole: exageració
- Personificació:
Text que està destinat a ser
representat. Una obra de teatre no
narra sinó que ens arriba directament
per mitjà dels personatges i els seus
diàlegs.
TEXT TEATRAL (registre formal, literari)
Parts del text
- Principal � diàleg en estil directe
- Acotacions � indiquen al director l’organització i la situación de l’acció [en parèntesi i cursiva]
Parts que divideix el text teatral, correponen amb plantejament/nus/desenllaç
Estructura
- Predomini de noms i adjectius (en les acotacions)
- Claredat per poder interpretar amb precisió la informació
- Diàleg / monòleg
- Situació dels interlocutors [inferioritat, igualtat, superioritat…]
- Abunden els vocatius propis de l’estil conversacional [dona, senyora, el babau…]
- Forma d’actuar dels interlocutors
- Relació amb l’acció � la matissen, la posen en moviment
- Varietat d’entonacions, frases fetes… � llengua oral
- Apart
Característiques lingüístiques
- Actes
- Escenes
Espai, temps , personatges
Funció enunciativa
Precisió i claredat
Cadascuna de les parts que indiquen l’entrada o la sortida dels personatges
Discurs del personatge adreçat
a si mateix a través del públic,
amb el qual s’estableix una
complicitat.